Embed Size (px)
Citation preview
Memòria de la Direcció Infermera
2014
Índex
Pàg.
Presentació ................................................................................................................................................... 3
1. Organització .............................................................................................................................................. 4
1.1. Noves accions................................................................................................................................. . 4
2. Recursos humans ...................................................................................................................................... 8
3. Assistencial, cures infermeria................................................................................................................. 10
3.1. Gestió de cures................................................................................................................................10
3.1.1. Cursos de formació programa de cures infermeres “Gacela”...................................................10
3.1.2. Dades d’activitat infermera........................................................................................................10
3.1.3. Mesura del temps necessari per a la gestió de cures a les unitats d’hospitalització............... . 12
3.2. Protocols..........................................................................................................................................15
3.3. Plans de cures.................................................................................................................................16
3.4. Fulls informatius i recomanacions...................................................................................................16
4. Indicadors de qualitat de les cures infermeres.................................................................................. ... 17
4.1 Dolor.......................................................................................................................................... .. ...19
4.2 UPP............................................................................................................................................. ...20
4.3 Flebititis........................................................................................................................................ . ..21
4.4 Caigudes....................................................................................................................................... . .22
4.5 Contencions Físiques..................................................................................................................... 24
4.6 Infecció d’orina en pacients sondats............................................................................................... 25
4.7 Hemocultius.................................................................................................................................... 26
4.8 Identificació..................................................................................................................................... 27
4.9 Cirurgia Segura............................................................................................................................... 28
4.10 Higiene de les mans....................................................................................................................... 29
4.11 Cirurgia Major Ambulatoria............................................................................................................. 30
4.12 Nucli de seguretat........................................................................................................................... 30
5. Formació................................................................................................................... .............................. 33
6. Treballs científics.................................................................................................................................... 36
7. Permisos individuals de formació (PIF).................................................................................................. 38
8. Docència.................................................................................................................................................39
Presentació
La memòria de l’any 2014, com cada any,
pretén donar a conèixer els objectius
generals i operatius portats a terme pel
departament d’infermeria.
L’any 2014 ha estat per a la Fundació Althaia
l’any en que és culmina la posada en marxa
dels serveis i unitats ubicats en el nou edifici,
per tant la unificació i consolidació de
pràcticament tota l’activitat pública a HSJD.
L’octubre del 2014 es va celebrar la
inauguració oficial de l’ampliació de l’edifici
HSJD.
La direcció d’infermeria com a direcció que
és de tipus transversal, ha estat clau en el
liderat i coordinació de tots els trasllats dels
diferents serveis. En el mes de juliol ja va
entrar en funcionament el nou bloc obstètric,
seguidament en el mes d’octubre les dues
noves unitats d’hospitalització A3
(oncologia-hematologia, neurologia,
pneumologia, cardiologia) i l’A4:
traumatologia. En aquest mateix mes també
es va traslladar el rober i es va fer el canvi de
tota la uniformat a l’entrar en funcionament
el dispensador automatitzat d’uniformes,
també l’hospital de dia polivalent i el servei
d’endoscòpies, així com el servei d’Anatomia
Patològica.
És en el mes de novembre que es va fer el
trasllat de la UCI-UCSI, la 1/3 part que
faltava del SDI i el laboratori i microbiologia.
Finalment en el mes de desembre es van
traslladar les CE de COT, d’anestèsia i de
ginecologia, i es va tancar definitivament el
bloc quirúrgic i el 5é pis (traumatologia i curta
estada) de l’edifici C.H.
Tot i la gran complexitat dels trasllats, i
l’impacte que ha tingut en els equips la
ubicació en els nous espais, els
professionals de la direcció d’infermeria han
complert amb els objectius plantejats,
mantenint els nivells d’activitat i uns bons
resultats en els indicadors de qualitat i
seguretat.
En aquesta memòria presentem també el
resultat de l’avaluació dels diferents
indicadors de les cures infermeres, que
permeten analitzar de forma clara les
accions pròpies de les infermeres de la
nostra institució, i quin és el seu impacte en
la salut de la població.
1.Organització
Memòria de la Direcció Infermera 2014
4
1. Organització. Noves accions
1.1. Bloc obstètric:
El nou bloc obstètric va entrar en funcionament el
mes de juliol, ha suposat unes millores
importants en quan a intimitat i confort per a les
nostres pacients i les seves famílies, la nova sala
de parts naturals i el fet d’haver incorporat dos
llits de reanimació dins el mateix bloc, permet
donar tota l’atenció de cures i tancar el procés de
les cesàries per part de les llevadores. També es
van incorporar noves eines que ajuden a la tasca
assistencial com: la possibilitat de tenir bressol
tèrmic en cada sala de parts, el pyxsis, la central
obstètrica i el programa ISperinatal, que permetrà
en un futur tenir tot el procés obstètric
informatitzat.
1.2. Unitats d’hospitalització
El mes d’octubre es van obrir les unitats A3 i A4
de les plantes 1 i 2 del nou edifici, just un any
després de que entressin en funcionament les
Unitats A1 i A2 (especialitats quirúrgiques). Les 4
unitats són estructuralment iguals, totes elles
tenen 38 llits, amb 14 habitacions dobles i 10
d’individuals.
La posada en marxa de la unitat A3, va requerir
la planificació i reestructuració del numero de llits
per especialitats, quedant (Neurologia-10 llits,
Cardiologia-10 llits, Pneumologia-9 llits i Onco-
Hemato -9 llits), al mateix temps a la U-8 s’hi van
ubicar els pacients de medicina interna (20 llits +
1 habitació per la polisomnografia).
Estructuralment consta d’11 habitacions
individuals + 5 habitacions dobles). Aquest fet ha
permès guanyar 6 habitacions individuals més.
La distribució de llits de traumatologia es va fer
entre la unitat A4 (38 llits) i a la U-5 (11 llits); En
la U5 es situa la Unitat de Fractura de Fèmur
(UF3) i la seva estructura és de 3 habitacions
dobles i 5 habitacions individuals).
1.3. Rober
Els canvis més rellevants en el rober, han estat:
- La neteja i distribució de roba plana, ja que
tota la roba bruta (plana) que es genera a
l’hospital passa a rentar-se a la bugaderia
externa. El rober garanteix l’estoc òptim de
roba dels diferents serveis de l’hospital. Des
del rober es fa el recompte, cada matí, de la
roba que hi ha als diferents serveis, per tal de
poder fer una comanda acurada a la
bugaderia externa. Aleshores aquesta
subministra i reparteix la roba a les diferents
unitats de l’hospital. Aquest sistema ja va
començar a entrar en funcionament a finals
del 2013 en alguna àrea concreta. Durant el
2014 ja s’ha fet extensiva a tot l’hospital.
- L’externalització de la neteja dels uniformes,
amb la implementació d’un dispensador
automàtic d’uniformat a l’octubre del 2014,
que ha permès garantir l’estoc òptim
d’uniformes per cada treballador i tenir un
control més exhaustiu sobre l’ús dels
uniformes.
Aquest procés de canvi, que va començar de
manera molt gradual l’any 2012, ha permès que
en aquests 3 anys, la plantilla de bugaderia s’hagi
reduït en 9 persones (totes elles o bé van ser
reubicades en el seu moment o s’han jubilat), i
que s’hagin disminuït les càrregues de treball de
manera substancial.
1.4. Hospital de dia polivalent i
servei d’endoscòpies
La millora estructural del nou hospital de dia, 32
box tots ells individuals, permetrà potenciar
l’activitat ambulatòria i donar una atenció més
personalitzada a les persones. Cal destacar, en
aquest any, que a part de l’activitat que ja es
realitzava en l’antic hospital de dia, s’ha treballat
en la protocol·lització i l’atenció de les cures
infermeres de diferents proves diagnòstiques que
es realitzen al SDI o a quiròfan (cardioversions,
TACS amb punció, recanvis de generador.. etc),
donat que a partir d’ara la preparació i
recuperació d’aquets pacients es programen a
Memòria de la Direcció Infermera 2014
5
l’hospital de dia (igual que els pacients atesos a
la unitat d’endoscòpia), això ha agilitzat els
circuits de tots els pacients.
Un altre canvi organitzatiu lligat a la nova
estructura ha sigut el traspàs de l’activitat lligada
a tractaments de quimioteràpia d’hematologia a
l’hospital de dia d’oncologia, que ha requerit el
consens entre especialitats, i per tant l’adequació
de 2 consultoris, l’organització d’agendes i la
revisió de circuits: de pacients, de farmàcia i
d’admissions.
1.5. Programa de traçabilitat a
esterilització
Durant el període d’estiu es va començar a
treballar en la instal·lació del programa de
traçabilitat de l’instrumental d’esterilització, per
tal de que quan es fes el trasllat definitiu a la nova
central d’esterilització, ja estigues avançat part
de l’abocament de dades i del contingut en
alguns dels mòduls del nou programa informàtic.
Aquest programa permetrà enllaçar la informació
de tot el procés d’esterilització amb la història
clínica del malalt tenint el control de tots els cicles
per on passa el material: l’entrada del brut,
neteja-rentadores, muntatge de caixes i
processament, esterilització-autoclaus,
emmagatzematge classificat, gestió del
magatzem, per finalitzar amb el material utilitzat
per cada I.Q. i lligat al pacient.
1.6. UCI-UCSI
El trasllat de la UCI-UCSI es va fer el mes de
novembre i es va passar d’un sol espai amb 14
llits, a tenir ben diferenciats els 12 llits d’UCI dels
8 d’UCSI. Aquest procés ha suposat grans canvis
a nivell d’organització de l’equip d’infermeria,
s’han modificat ratis de personal. També cal
destacar el gran canvi que ha generat l’adquisició
del nou equipament: la central i la monitorització
de pacients integrada, el pyxsis, i les millores
importants en mobiliari clínic (nous llits, grues,
etc..)
1.7. Servei de Diagnòstic per la
Imatge
El gran tret diferencial de l’ampliació del SDI, ha
estat la incorporació de la ressonància magnètica
nuclear que ha obligat a implementar tota una
sèrie de modificacions i reestructuracions en el
servei. La complexitat de la tècnica a requerit la
creació d’un equip d’infermeria (2 TERs 2 DI i 1
Aux), que ha realitzat formació específica en el
funcionament de la màquina, de les noves
exploracions (moltes d’elles intervencionistes),
de les tècniques de sedació, les noves
medicacions, etc..
Un cop unificat tot el servei a l’edifici SJD, al CH
ha quedat instal·lada una sala de RX amb
personal localitzable.
1.8. Consultes Externes
El dia 1 de desembre es va iniciar l’activitat en els
blocs E i F de les noves consultes externes. Va
requerir traslladar: 12 consultes de COT (8
consultoris + 3 sales de cures + 1 consultori del
podòleg) i 4 consultes d’anestèsia, totes elles de
l’edifici CH, això va permetre redistribuir la resta
d’activitat de C. externa del CH i poder-la ubicar
tota a la planta 0. També es van traslladar 4
consultoris de ginecologia + 1 la sala de registres
des de la U3 del mateix edifici SJD.
1.9. Tancament Bloc Quirúrgic de
l’edifici CH
El dia 13 de desembre es tanca definitivament el
bloc quirúrgic, així com el 5è pis de l’edifici CH.
Cal destacar el treball realitzat per l’equip
d’infermeria, en quan a la distribució
reorganització i preparació de tot el material que
es va anar traslladant d’un edifici a l’altre.
L’obertura d’aquestes unitats a la nova ubicació
de l’HSJD va comportar molts canvis
organitzatius, prèviament es va haver de
realitzar:
Memòria de la Direcció Infermera 2014
6
- L’estudi del temps necessari per a la gestió
de cures, que va requerir pactar nova
dotació de personal.
- Valoració del material i aparellatge a
traslladar.
- Visites amb els professionals, per conèixer
les instal·lacions.
- Formació i aprenentatge dels nous
equipaments, així com del sistema de doble
calaix, del tub pneumàtic, dels
intercomunicadors, etc..
- Definir nous circuits roba, farmàcia,
laboratori, magatzem, etc.
1.10. Projecte de tallers a
cuidadors “cuidar a casa”
A partir de l’abril, l’equip d’infermeria de la UMFA
porta a terme un programa d’educació per a la
salut amb l’objectiu de proporcionar a la persona
que cuida a casa uns coneixements bàsics de
prevenció per tal de minimitzar/ retardar el procés
de deteriorament funcional del pacient quan torni
a domicili.
Durant l’any 2014 s’han format uns 300 cuidadors
distribuïts pels diferents tallers: higiene del malalt
enllitat, manca de mobilitat, val mes prevenir
(caigudes) i disfàgia.
La satisfacció dels usuaris ha estat del 100%. Destacar que en el 8% dels cassos, els cuidadors
o familiars han assistit a més d’un taller encara
que ja no tenien el seu familiar ingressat.
1.11. Projecte Teleúlceres Bages-
Berguedà
La consulta telemàtica d’assessorament a
professionals d’AP, s’ha consolidat. Durant
aquest any, la infermera gestora de cures, ha
revisat i donat resposta, sempre abans de 4 dies,
a 71 pacients amb ferida crònica.
Resultats 2014
71 pacients amb ferida crònica
Edat: 54 / 96 a. (E.M.: 79 anys)
Sexe: 63% D / 37 %H
Procedència: 83% del Bages
86%
14%
Resposta virtual Visita presencial
Memòria de la Direcció Infermera 2014
7
1.12. Projecte ETI (Equip de
Teràpia Intravenosa)
Durant el 2014, s’ha engegat el projecte
d’implementació de la tècnica eco-guiada per a la
inserció dels catèters PICC (catèter central
d’inserció perifèrica), amb l’objectiu de disminuir
el risc quirúrgic i el cost econòmic que representa
utilitzar un reservori en pacients oncològics no
metastàtics (quimioteràpia de 3-6 mesos) i també
per augmentar el nº d’insercions exitoses i la
durada del catèter, per disminuir la taxa de
complicacions i per incrementar la comoditat del
pacient, respecte la tècnica convencional.
Resultats 2014:
100 pacients amb catèter PICC. Edat: 35 / 80 anys. Èxit d'implantacions: 95,2 % Mitjana de dies per catèter: 157.5 dies Catèters retirats fi de tractament: 86,8%
L’Equip d’ETI està format per infermeres
expertes en la inserció de catèters PICC
ecoguiats dels serveis de radiologia i d’hospital
de dia d’oncologia. El contacte amb l’equip és fa
a través d’una interconsulta infermera.
1.13. PUKONO, aplicació per a
mòbil per a pacients renals
El 30 de juliol de 2014 surt publicat a Google play
i Appstore l’aplicació per a tauletes i mòbils, en
Android i IOs, creada per les infermeres
d’hemodiàlisis de la Fundació Althaia: Anna
Morera, Marina Fenollar, Gloria Casals, i pel Dr.
Josep M Galceran. Aquest projecte s’ha realitzat
amb la col·laboració de la Fundació Alicia i
Amgen i desenvolupada per Sixtemia, i està
destinada a ajudar a millorar l’alimentació dels
pacients amb hipertensió i insuficiència renal a
través d’una guia d’aliments, receptes i menú.
1.14. Unitat de Pre-alta
L’objectiu d’aquesta unitat, que depèn del de la
gestora de pacients, és agilitzar les altes al
màxim possible, deixant lliures els llits
d’hospitalització per poder fer la neteja i evitar
esperes innecessaris al Servei d’Urgències una
vegada s’ha decidit que un malalt ha d’ingressar.
El resultats dels talls realitzats a el 2014:
Memòria de la Direcció Infermera 2014
8
2. Recursos Humans
L’any 2014 ha estat una mica diferent dels
anteriors pel que fa a la gestió de persones.
Durant el primer semestre del 2014 pràcticament
no es van convocar places, donat que encara
teníem personal a jornada sencera i parcial
pendent de planificar, i a aquests se’ls hi van anar
adjudicant places estables conforme s’anaven
generant.
La unificació de serveis a l’edifici HSJD ha
comportat moviments i canvis de lloc de treball,
bàsicament trasllat de personal de l’edifici CH a
SJD (per exemple consultes externes i bloc
quirúrgic). També s’han creat noves places o
modificació d’horaris segons necessitats dels
nous serveis i la nova estructura (increment del
número de llits de la UCI i a les noves unitats
d’hospitalització).
Es van recol·locar els coordinadors de nit del CH
que van passar a ocupar dues places de nit de la
UCI.
Després de llargues negociacions, el mes de
setembre es va implementar el nou horari de les
llevadores.
2.1.Jubilacions
Infermeres Auxiliars
J. Totals 1 1
J. Parcials 2 2
2.2.Convocatòries
infermeres Auxiliars Coordinadora Portalliteres
Internes 13 6 1
De relleu 7 5 2
2.3.Noves incorporacions (contractes temporals)
infermeres Auxiliars Portalliteres
Estiu 2014 23 14 3
Nadal 2014 15 19 3
Memòria de la Direcció Infermera 2014
9
2.4.Sistema d’incentivació professional
A l’any 2013 es van suspendre els efectes econòmics de les carreres fins a abril 2014, per tant al 2014 es van avaluar totes les sol·licituds
de l’any 2013 i 2014, és per això que en el gràfic no consta cap dada del 2013.
106
12
10
6
6
13
0
23
101
11
9
5
6
13
0
22
161
39
26
12
6
1
28
0
32
34
24
10
6
0
24
0
29
127
13
0
1
8
0
0
8
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
2013
2014
TOTA
L…
Evolució sistema d'incentivació professional
Nivell B presentat
Nivell B assolit
Nivell C presentat
Nivell C assolit2
Nivell D presentat
Nivell D assolit
Memòria de la Direcció Infermera 2014
10
3. Assistencial. Cures infermeres 3.1. Gestió de cures 3.1.1. Cursos de formació programa de cures infermeres “Gacela” Durant l’any 2014 van rebre formació en Gacela
tots el professionals de nova incorporació. En
total es van realitzar 4 cursos: 2 per infermeres
(de 12h de durada) i 2 per auxiliars (3h de
durada)
Nº Infermeres
Nº Auxiliars
Juny’14 17 10
Des’14 19 16
3.1.2. Dades d’activitat infermera L’explotació de dades del programa Gacela ens
permet definir diferents aspectes de l’activitat
infermera, els resultats del 2014 són:
Edat mitjana dels pacients ingressats a
hospitalització (no inclou Pediatria ni Obstetrícia)
Grau de dependència: Escala de Barthel (no es
mesura a Pediatria, Obstetrícia, SM i UCI)
L’escala de Barthel mesura la capacitat d’una
persona de realitzar de forma depenent o
independent 10 activitats bàsiques de la vida
diària, com són: menjar, banyar-se, vestir-se,
arreglar-se, deposició, micció, anar al lavabo,
transferència silló/llit, deambulació i escales. La
puntuació varia de 0-100, sent la màxima
independència:100 i la màxima dependència:0
Percentatge de pacients amb risc de
desenvolupar una úlcera per pressió (escala de
Norton)
L’escala de Norton és un test de 5 ítems (estat
físic general, estat mental, nivell d’activitat, la
mobilitat i la incontinència). El rang total de
l’escala és de 5-20. Un Norton més baix de 15
ens indica que el pacient és de risc i han
d’adoptar-se mitjans preventius.
85,5
81,4
79,6
79,4
76
69,3
68,6
68,3
67,4
64,3
63,6
60,3
53,4
48,8
UMFA
UGA
Convalescència
ULLE
COT SJD
ONC/CAR
UCI
MI
CIR
COT CHM
CE/DIG/VAS (UA2)
UHaD
CSJ
S. Mental
18,2
33,4
53,5
54,7
65,8
72,8
75,2
78,6
80,3
0 20 40 60 80 100
ULLE
UMFA
Convalescència
COT SJD
UGA
CARDIO/ONCO
MI
CIR
COT CHM
77,7%
70,0%
65,3%
43,1%
38,2%
37,5%
32,6%
27,1%
19,7%
5,5%
3,7%
UCI
UMFA
ULLE
Convalescència
UGA
COT SJD
MI
ONC/CAR
CIR
COT CHM
CSJ
Memòria de la Direcció Infermera 2014
11
En el 100% (189/189) dels pacients en risc de
desenvolupar UPP tenien inserit en el pla de
cures el diagnòstic de risc de deteriorament de la
integritat cutània (2013: 94,4%)
Percentatge de pacients amb risc de caigudes: L’objectiu de l’avaluació de risc és detectar
aquells pacients que tenen més probabilitat de
patir una caiguda.
Els factors de risc que més prediuen la
probabilitat d’una caiguda són: història de
caigudes, estat cognitiu alterat, presència de
malaltia o mobilitat alterada, problemes de
continència i medicació de risc.
Per determinar un pacient de risc cal tenir 2
factors de risc presents o bé, només 1, si aquets
és la història de caigudes.
En el 88,1% (320/363) dels pacients que tenen
factors de risc es treballa el diagnòstic de Risc de
caigudes (2013: 58,7%)
Diagnòstics infermers: El 60% dels pacients ingressats a hospitalització
tenen posat com a mínim un diagnòstic infermer
(el 45% a l’any 2013). Els diagnòstics infermers
més freqüents són:
A Salut Mental el 100% dels pacients tenen
com a mínim un diagnòstic infermer. Els
diagnòstics infermers més freqüents a Salut
Mental són:
Alta infermera
El 95.6% dels pacients ingressats (ingrés >2
dies) se’ls va realitzar l’alta infermera (any
2013 va ser del 93.6%).
100,0%
97,5%
94,1%
83,3%
65,6%
47,8%
45,6%
45,1%
44,0%
41,3%
28,0%
15,9%
Convalescència
UMFA
UGA
COT CHM
COT SJD
UHaD
MI
CE/DIG/VAS (UA2)
ONC/CAR
CIR
CSJ
SALUT MENTAL
20%
19%
6,50%
5%
2%
1,30%
1,00%
0,90%
0,89%
0,75%
0,47%
0,36%
0,30%
Risc de caiguda
Risc det. integritat cutània
Risc de restrenyiment
Temor
Deterior. Mobilitat física
Risc d'aspiració
Restrenyiment
Deteriorament de la…
Coneixements
Alletament eficaç
Neteja ineficaç vies aèries
Deteriorament mucosa…
Cansament del rol del…
Diagnòstics infermers Hosp.
24,00%
21,60%
21,60%
20,29%
17,65%
16,38%
9,72%
5,70%
5,17%
2,53%
2,00%
1%
Trastorn identitat personal
Coneixements (procés i…
Risc violència dirigida a…
Afrontament ineficaç
Insomni
Ansietat
Incompliment del tract.
Risc de caigudes
Risc violència dirigida als…
Risc de restrenyiment
Restrenyiment
Desequilibri nutricional…
Diagnòstics infermers Salut Mental
Memòria de la Direcció Infermera 2014
12
PREALT o preparació per l’alta dels pacients
que requeriran suport domiciliari per part dels
equips d’atenció primària
Des del pla de Salut 2011-2015 s’incideix de
forma ferma en les transferències dels pacients
a la comunitat i es recomana la planificació de
l’alta des del primer dia, en base a la situació
funcional previsible i social existent.
El total de PREALT realitzats l’any 2014 han
estat de 1252 ( aguts: 1024, sociosanitari: 228)
El 2014 el número de PREALT ha descendit
lleugerament, perquè s'ha ajustat millor els
criteris d’inclusió.
En el 95% de pacients sociosanitaris la
comunicació amb atenció primària es realitza
abans de 24h de l’alta (en pacients aguts en el
60%).
Interconsultes infermeres
A partir de l’any 2013 es va posar en
funcionament les interconsultes infermeres,
treball social i nutrició a través de l’ETM.
Amb aquestes interconsultes les infermeres
poden sol·licitar una consulta a les infermeres
gestores i/o expertes en diferents temes i també
a nutrició i treball social.
Durant aquest any les infermeres gestores/
expertes i nutrició han realitzat 2230
interconsultes mentre que l’any passat se’n van
fer 1658 (aquest any no s’han pogut
comptabilitzar les interconsultes a treball social
per problemes tècnics).
CONSULTOR/S Nº INTERCONSULTES
2013 2014
Infermeres educadores diabetis (2)
369 437
Infermera gestora cardiologia
15 39
Infermeres gestores pneumologia (2)
290 462
Infermera gestora vascular
138 182
Infermera ostomies 96 113
Infermera UPP 71 83
Servei de dietètica i nutrició
679 914
Treball social (TS) 433 No val.
TOTAL (SENSE TS) 1658 2230
3.1.3 Mesura del temps necessari per a
la gestió de cures a les unitats
d’hospitalització
Entre febrer i març de 2014, abans de procedir a
l’obertura de les unitats A3 i A4 del nou edifici, es
va fer l’estudi per mesurar el temps necessari per
la gestió de cures en cada una de les noves
unitats i així poder deduir la quantitat de personal
requerit per donar les cures i documentar la
diferència entre personal requerit i personal real.
Aquestes hores de cures les dividim en:
Les cures tècniques i de comunicació que
són realitzades principalment per les
infermeres i inclouen tractaments i mètodes
diagnòstics, educació per la salut, informació
al pacient + comunicacions verbals i escrites.
Les cures bàsiques que són realitzades
principalment per l’auxiliar i inclouen les
activitats de mobilització, eliminació,
alimentació i higiene.
0 500 1000 1500
Nº inf. PREALT
361742
14221252
2014 2013 2012 2011
Memòria de la Direcció Infermera 2014
13
Hores de cures en 24 hores (U. de COT)
Les unitats de COT general i UF3 (Unitat de
Fractura de Fèmur) realitzen un total de 183.73
hores de cures al dia.
COT 38 llits
Hores de Cures tècniques i de comunicació per cada pacient/24hores: 1.65 h
Torns Hores requerides Infermera
Hores disponibles Infermera
Presències DI
Mati 27,36 28,20 4
Tarda 20,14 21,15 3
Nit 15,2 20,66 2
Total 62,7 70,01
Hores de Cures bàsiques per cada
pacient/24hores: 1.7 h
Torns Hores necessàries
Auxiliars
Hores disponibles
Auxiliars
Presències Auxiliars
Mati 32,4 + 2h 31,15 3 de 7 h 2 de 5 h
Tarda 17,86 + 2h 21,15 3
Nit 16,34 + 2h 20,66 2
Total 66,6 + 6h 72,96
En hores necessàries s’han afegit 2 hores per
torn; dedicades a tenir cura de l’entorn del
pacient i del material/instrumental sanitari
utilitzat.
UF3 11 llits
Hores de Cures tècniques i de comunicació per cada pacient/24hores: 1.73 h
Torns Hores necessàries
Infermera
Hores disponibles Infermera
Presències DI
Mati 7,48 7,05 1
Tarda 5,61 7,05 1
Nit 5,94 10,33 1
Total 19,03 24,43
Hores de Cures bàsiques per cada
pacient/24hores: 2.14 h
Torns Hores necessàries
Auxiliars
Hores disponibles
Auxiliars
Presencies Auxiliars
Mati 11,34 + 1h 12,05 1 de 7 h 1 de 5 h
Tarda 8,04 + 1h 7,05 1
Nit 7,16 + 1h 10,33 1
Total 26,4 + 3h 29,34
Hores de cures en 24 hores (U. Mèdiques)
Les unitats mèdiques: general (U8) i
d’especialitats (UA3) realitzen un total de 163.74
hores de cures al dia.
44%56%
Hores de cures requerides
Cures tecniques i de comunicació: 81,73h
Cures basiques: 102h
57%43%
Hores de cures requerides
Cures tecniques i de comunicació: 93,56h
Cures basiques: 70,18h
Memòria de la Direcció Infermera 2014
14
U8 20 llits
Hores de Cures tècniques i de comunicació
per cada pacient/24hores: 1.73 h
Torns Hores necessàries
Infermera
Hores disponibles Infermera
Presències DI
Mati 14,06 14.10 2
Tarda 11 14,10 2
Nit 9 10,33 1
Total 34,06 38,53
Hores de Cures bàsiques per cada
pacient/24hores: 1.23 h
Torns Hores necessàries
Auxiliars
Hores disponibles
Auxiliars
Presencies Auxiliars
Mati 12,2 + 1h 14,10 2
Tarda 7 + 1h 14,10 2
Nit 5,4 + 1h 10,33 1
Total 24,6 + 3h 38,53 5
UA3 38 llits
Hores de Cures tècniques i de comunicació
per cada pacient/24hores: 1.56 h
Torns Hores necessàries
Infermera
Hores Disponibles Infermera
Presencies DI
Mati 22,97 28,20 4
Tarda 19,92 21,15 3
Nit 16,61 20,66 2
Total 59,5 70,01
Hores de Cures bàsiques per cada
pacient/24hores: 1.04 h
Torns Hores necessàries
Auxiliars
Hores Disponibles
Auxiliars
Presencies Auxiliars
Mati 19,84 21,15 3
Tarda 11,35 21,15 3
Nit 8,39 1 de 10,33 1 de 4 h
1 1
Total 39,58 56,63 8
Hores de cures en 24 hores (UCI)
UCI/ Semis: 14 llits
El mètode per a la mesura del temps necessari
per a la gestió de cures de la infermera a la UCI
es va realitzar a partir de l’escala de valoració
NEMS (que reflecteix la càrrega diària d’un
pacient crític). El NEMS es realitza a tots els
pacients ingressats a UCI i a Semis a les 24h de
l’ingrés i cada 24h fins l’alta.
Es considera que la quantitat de treball màxim
que pot assumir la infermera de crítics en 24
hores és de 46 punts de NEMS.
Nivell de cures prestat = 46 / 18 (valor mitjà diari
del NEMS de la UCI)= 2.5
La relació P/I UCI/Semis Althaia = 2.5 pacients
/1 infermera
Torns Presències necessàries
Presències disponibles
Mati 5.6 6
Tarda 5.6 6
Nit 5.6 5
Total 16.8 17
Memòria de la Direcció Infermera 2014
15
3.2. Protocols
Durant l’any 2014 la comissió de protocols ha
coordinat l’actualització amb els autors de 49
protocols (P) i 5 plans d’educació (PE), quedant
pendents 26 protocols i 2 plans d’educació que
tenien la data de revisió prevista per aquest any.
Aquest any també s’ha eliminat 1 protocol de la
intranet perquè són tècniques que ja no
s’utilitzen.
La comissió també ha coordinant i consensuant
l’elaboració de 8 nous protocols i ha donat suport
als autors per la preparació, la difusió, la
implantació i l’avaluació posterior del document.
Cateterismes, Sondes i Drenatges
1. Col·locació de PICC eco guiat
Atenció al malalt quirúrgic
2. Circuit pacients amb criteri ingrés a semicrítics en el postoperatori
Pediatria
3. Alimentació enteral per SOG o SNG en lactants
4. Oxigenoteràpia d'alt flux a pediatria
Al·lèrgies
5. Administració immunoteràpia específica
UCI
6. Pla d'acollida auxiliars d'infermeria nova incorporació
Sala de parts
7. Acompanyament durant la cesària
Oncologia
8. Mussitis secundària a la quimioteràpia
0
20
40
60
2009 2010 2011 2012 2013 2014
18
3125
36
5649
135 9
26
5 1
P.Revisats P.Pendents Eliminats
0
2
4
6
2014
5
2
0
PE.Revisats PE.Pendents PE.Eliminats
0
20
40
60
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
14
36 3846
33 38
615
9 8
Protocols nous
Memòria de la Direcció Infermera 2014
16
3.3 Plans de cures
Seguint amb la dinàmica d’anys anteriors i amb
la mateixa metodologia de treball, conjuntament
amb els professionals d’infermeria, s’han
elaborat plans de cures estandarditzats que
s’han introduït directament a l’aplicació Gacela.
S’han realitzat 5 plans de cures estàndards que
es sumen els 163 que teníem d’anys anteriors:
Hèrnia hiatus
Malaltia Inflamatòria Pèlvica
Embaràs ectòpic
Colangitis
Colecistitis
Actualment disposem de 168 plans de cures
estàndards que serveixen de guia a la infermera
per tal d’individualitzar les cures per cada malalt.
3.4 Fulls informatius i
recomanacions
Perquè el pacient pugui conèixer la seva unitat a
l’ingrés o seguir les cures en el seu domicili, en el
moment de l’alta, la infermera lliura al pacient
fulls informatius específics on es donen consells
i recomanacions a seguir, fins el restabliment del
seu problema de salut. Aquest any se n’han
realitzat 4 de nous:
Informació prequirúrgica a pacients
adults i de pediatria de la CSJ
Recomanacions a l’alta a pacients
portadors de marcapàs
Full informatiu a pacients portadors de
cabestrell Gilchrist (Urgències)
Full informatiu a pacients portadors de
Vuit de Guarisme (Urgències)
Paral·lelament també s’han anat revisant i
actualitzant fulls informatius ja elaborats en anys
anteriors. Aquest any se n’han actualitzat 5.
0
10
20
30
40
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
35
5
3732
103
116 4
Fulls informatius/ Recomanacions
Memòria de la Direcció Infermera 2014
17
4.Indicadors de qualitat de les cures infermeres
Els indicadors són eines que permeten assignar
un valor, considerat de qualitat, en l’avaluació
d’un aspecte determinat.
La finalitat dels indicador en l’àmbit sanitari és
mesurar uns paràmetres que indiquin la qualitat
de l’assistència als pacients i a la família.
Els professionals d’infermeria formen part
imprescindible dels processos assistencials i les
nostres competències permeten influir en el
desenvolupament d’aquests processos. És per
això que treballem en l’avaluació de les nostres
cures i per fer visible l’aportació de la professió
en el sistema sanitari.
Les infermeres d’Althaia mesuren periòdicament,
des de fa més de 10 anys, una sèrie d’indicadors
per avaluar les cures. Durant els últims anys
s’han incorporat nous indicadors, especialment
orientats a la Seguretat del Pacient; recentment,
a l’any 2014, també s’incorporen alguns dels
indicadors propis de la professió, dissenyats pel
Consell de la Professió Infermera de Catalunya i
publicats a final d’any.
Aquestes variacions ens han portat a fer una
revisió i actualització del nostre Quadre
d’Indicadors de les Cures Infermeres (QICI) per
mantenir-lo com a eina de treball per a la millora
continua de la qualitat assistencial.
La introducció del programa Gacela, com eina
per la gestió de les cures infermeres, ha estat un
altre factor que han contribuït als canvis, la
possibilitat d’obtenir dades generals, en lloc de
petites mostes o talls ocasionals, a contribuït a
millorar qualitativa i quantitativament la fiabilitat i
eficàcia de la anàlisis de les dades.
Gacela és una eina informàtica que ens permet
obtenir i monitoritzar dades que ens aporten
molta informació de les activitats infermeres
però, és necessari adaptar-la a les nostres
necessitats.
Les infermeres formen part
imprescindible dels processos
assistencials, les cures infermeres
de qualitat milloren els resultats.
Una reflexió ens porta també a reconduir el
mètode d’avaluació de la qualitat, i aquesta és la
implicació dels líders infermers. Sense el seu
compromís i dedicació a la millora de la qualitat
en el seus serveis i unitats no s’aconseguirien els
nivells desitjats, els líders són factors
indiscutibles de la cultura dels seus equips, són
els caps visibles per als professionals, els que
viuen amb el desenvolupament de l’activitat
diària i els que han de tenir cura de que aquesta
activitat és faci amb qualitat i la màxima seguretat
possible.
En aquest procés d’actualització i millora dels
seguiment d’indicadors s’impliquen els
comandaments infermers en el seguiment
d’observacions de processos assistencials de les
seves unitats, amb l’objectiu d’ampliar la cultura
de qualitat i donar valor a la seva funció docent,
minimitzant el sentiment de control.
Objectiu
Avaluar les cures infermeres en la Fundació
Althaia, amb la implicació dels líders, alhora que
es dóna resposta als objectius del Departament
de Salut, de la mateixa professió Infermera i es
facilita el benchmarking amb altres centres; tot
això amb la finalitat de garantir unes cures de
qualitat, disminuir la variabilitat i afavorir la
transversalitat entre equips.
Metodologia
El seguiment dels indicadors implica la recollida
de dades en un temps determinat i les fonts
d’informació poden ser:
• La història clínica
• L’observació directa del malalt
Memòria de la Direcció Infermera 2014
18
• L’observació directa de l’entorn
• La revisió dels registres informàtics
• Els resultats analítics (en el cas d’infeccions)
En alguns indicadors la recollida i l’anàlisi de les
dades es fa des de l’àrea de qualitat d’infermeria,
que la formen la responsable de l’àrea de qualitat
i dues infermeres de control d’infeccions i
seguretat del pacient; d’altres són valorats pels
comandaments d’infermeria que passen els
resultats a l’àrea de qualitat per a la seva
tabulació.
Els resultats de qualitat són eines de gestió i així
queden reflectides en els contractes de gestió de
les unitats, aquests contractes, siguin propis
d’infermeria o multidiciplinars, es pacten a
primers d’any amb tot l’equip assistencial i, es
revisen els resultats obtinguts l’any anterior.
Resultats
Es determinen 21 àrees a avaluar, amb un total
de 47 indicadors
19 procedents del Quadre de
comandaments de Seguretat del Pacient
a l'atenció especialitzada
22 procedents del document
d’Indicadors d'Avaluació de les cures
infermeres
5 indicadors propis que mantenim
1 Pla de Salut
La distribució per dimensions de la qualitat:
1 d’accessibilitat
4 d’atenció centrada en la persona
3 de continuïtat en l’atenció
5 d’eficàcia
34 de seguretat del pacient
Segons el tipus d’indicador:
6 d’estructura
23 de procés
18 de resultats
40%
47%
11% 2%
Segons procedència
QSP
IAI
Propi
Psalut
2%
9% 6%
11%
72%
Segons dimensió
Acce
Acp
ContiN
Eficàcia
SP
13%
49%
38%
Segons tipus indicador
estructura
procés
resultats
Memòria de la Direcció Infermera 2014
19
4.1.Dolor
El mes de març de l’any 2011 es va iniciar el
projete “Althaia sense Dolor” liderat pel
Dr.Josep Delgado i Lourdes Manent, i de 2 anys
de durada.
La Comissió del Dolor és un grup multidisciplinar
que es va formar per treballar el dolor agut post
operatori al 2005, des de llavors han estat fent
activitats per a sensibilitzar i formar els
professionals en la importància de la valoració i
tractament del dolor en el pacient hospitalitzat,
han implantat l’escala EVA per a la valoració
sistematica del dolor i han elaborat protocols
informatitzats per millorar el tractament i, de tot
això han fet seguiment fent talls d’acompliment i
resultats d’indicadors.
L’objectiu principal del grup va ser, en el moment
de la constitució, convertir l’escala EVA en la 5º
constant a valorar en els pacients. A mesura que
els professionals infermers han millorat les
valoracions i l’han registrat a les històries
cliniques la prevelança del dolor es va anar fent
més visible.
El percentatge de pacients post intervenció
quirurgica que manifestavan un dolor igual o
superior a 3 en l’escla EVA, va arribar a ser del
45%. Aquestes dades van determinar la
necessitat d’actuar per la millorara del Dolor a la
institució, d’aqui va sortir el projecte Althaia
Les dades d’aquest any 2014 són les que
corresponen al tall de prevalença posterior a les
accions realitzades durant el projecte. Aquestes
dades indiquen els bons resultats obtinguts
inmediatament després de la intervenció.
Altres objectius i activitats del projecte anaven
dirigides a millorar la informació i l’eduació del
pacient per que aquest participi en el seu procés
assitencial:
Dolor 2014
Percentatge de pacients amb valoració del dolor registrada
Estàndard: 100% 94,8%
Percentatge de pacients amb dolor de moderat a intens
Estàndard: 10% 7%
Percentatge de pacients amb dolor de moderat a intens les primeres 24h
Estàndard:30% 13,8%
Memòria de la Direcció Infermera 2014
20
4.2.Úlceres per pressió
Les UPP són esdeveniments adversos que es
poden prevenir amb les cures infermeres
adequades, minimitzant els factors de risc que
afavoreixen la seva aparició.
La taxa d’UPP ha anat baixant de forma
progressiva en els ultims anys, això vol dir que es
fa molta prevenció encara que, també, altres
factors com: la reducció de les estades
hospitalaries, la disponibilitat d’utillatge preventiu
(matalasos, protectors, marfagues,...), ha ajudat
a la millora.
L’estat del malalt és, en el cas de les UPP, un
factor intrinsec important per a predicció de
l’aparició de l’úlcera, la valoració infermera,
mitjançant l’escala de valoració NORTON, és
bàsica a l’hora determinar els pacients de risc. La
puntució mitjana del NORTON ens determina el
grau de risc dels pacients que s’atenen, un 33.5%
és un valor elevat tenint en compte que inclou
totes les unitats d’hospitalització, només
s’exclouen salut mental, CSI, pediatria,
neonatologia i obstetrícia.
Aquests any, a diferència dels anteriors, les
dades provenen del programa Gacela, la taxa
d’UPP s’obté del total d’informes complimentats
per les infermeres. Per aquesta raó no són
comparables.
Dades anteriors:
2011 2012 2013
AGUTS 1,39% 1,15% 1,50%
SS 4,02% 7,22% 5,80%
Dades 2014
Àrea Tasa UPP
Aguts 0,77%
UCI 1,92%
Privada 0,08%
Sociosanitaria 9,70%
En el cas del Sociosantari el número de pacients
que han desevolupat UPP, s’ha valorat en relació
al número de pacients que han estat ingressats a
les unitats, en lloc del número d’altes. La taxa,
una mica més elevada de l’estandard, té relació
amb el baix número de pacients i l’elevat risc.
Úlceres per pressió (UPP) 2014
Percentatge de pacients amb valoració del risc d’UPP realitzada
(estàndard 90%) 97,2%
Percentatge de pacients en risc de desenvolupar UPP
33.5%
Taxa de pacients amb UPP adquirides durant l'estada hospitalària
(estàndard 6%) 0,92%
Taxa de pacients amb UPP adquirides durant l'estada hospitalària a unitats de sociosanitari
(estàndard 8%) 9,70%
Memòria de la Direcció Infermera 2014
21
4.3.Flebitis
Comparatiu per anys
La taxa de flebitis d’aquest any 2014 ha estat la
més baixa des de que es va iniciar el seguiment
d’aquests indicador.
La metodologia es basa en fer 2 talls de
prevalença anuals, i han estat les caps de cada
unitat que han fet l’observació dels pacients
ingressats que portaven una o varies vies
perifèriques. Això justifica la seva variabilitat i les
taxes tan baixes, perquè s’està parlant de
mostres petites i en un moment determinat.
S’espera que el proper any podrem obtenir el
resultat a través de Gacela, i disposar de la
indicació de retirada de tots els catèters inserits.
Flebitis 2014 358 catèters
Flebitis postcateterització 0,28% (estàndard: 10%)
Acompliment del protocol de vies perifèriques
92,5% (estàndard: no identificat)
Memòria de la Direcció Infermera 2014
22
4.4.Caigudes
Comparatiu per anys
Any 2010 2011 2012 2013 2014
Nº caigudes 118 136 156 140 137
Per tipus de caiguda
Circumstància de la caiguda:
Factors contribuents:
0
50
100
150
200
Nº caigudes
2010
2011
2012
2013
2014
Caigudes 2014 137 notificacions
Taxa caigudes 0,9 /1000 dies estades (estàndard <1-2)
Taxa caigudes amb lesió 0,021/1000 dies estada (estàndard <0,1-0,6)
Memòria de la Direcció Infermera 2014
23
Acompliment de les mesures
preventives
S’ha fet també un seguiment del protocol de
prevenció de caigudes, a través d’observacions,
per valorar el grau d’acompliment, els resultats
són bons però es detecta una àrea de millora;
analitzant les dades veiem que s’apliquen
algunes mesures preventives a pacients que no
tenen els factors de risc.
Per millorar aquests aspectes de qualitat Althaia
es va presentar a la convocatòria de “Centros
comprometidos con la excelencia en
cuidados”, programa de implantació de bones
pràctiques en cures que lidera la “Unidad de
coordinación y desarrollo de la Investigación en
Enfermería, en el Instituto de Salud Carlos III
(ISCIII).
Àrees de millora detectades:
• No identificació del pacient a les notificacions
de caigudes, que crea dificultats per conèixer
les causes i fer seguiment.
• Algunes caigudes amb lesió no s’han
notificat.
• Si la lesió no es coneix en el moment no
queda registrada.
• Errors en la identificació del lloc del succés.
• Pacients amb risc de caigudes no valorats.
• Identificació de pacients amb risc de
caigudes que no el tenien.
Grup de treball per la millora de la prevenció de caigudes → format arrel del Projecte d'Excel·lència en cures (INVESTEN):
• Montse Noguera • Angels Esteban • Teo Baeza • pendent incorporar 2 auxiliars
Memòria de la Direcció Infermera 2014
24
4.5.Contencions físiques
Resultats per unitats:
Aquest any s’ha elaborat el protocol d’ús dels
dispositius de seguretat en el pacient fràgil però
no queda reflectit encara en els resultats, que
han estat mesurats en relació als indicadors del
protocol anterior (contencions a salut mental).
Es fa difícil la interpretació dels resultats, per
exemple: surt que no s’utilitza gaire el
consentiment informat perquè s’ha comptabilitzat
només el consentiment signat pel metge i
pacient/família (en el nou protocol aquests
concepte s’identifica de forma diferent).
El número de pacients continguts no és elevat en
les unitats d’aguts, ho és en el sociosanitari i
s’observa una limitació en les hores de contenció
del pacient així com un bon compliment de les
mesures de seguretat.
Contencions físiques 2014
512 pacients
Contencions físiques i/o mecàniques a Salut Mental 9,10%
Ús del protocol de contenció física i/o mecànica a Salut Mental
85,70%
Contencions físiques i/o mecàniques a hospitalització i sociosanitari
aguts: 1,15% SS: 22,5%
Consentiment informat sobre contenció física i/o mecànica a hospitalització i sociosanitari
aguts: 2% SS: 22,2%
Ús del protocol de contenció física i/o mecànica a hospitalització i sociosanitari
aguts: 47,9% SS: 53,4%
Memòria de la Direcció Infermera 2014
25
4.6.Infecció d’orina
El sondatge vesical és una tècnica indicada en:
situacions de gravetat per control de la diüresi o
valoració d’anúria, quan és necessari fer rentats
vesicals, en casos de retenció aguda d’orina, per
proves diagnòstiques o, altres menys freqüents,
com bufeta neurògena o tractaments locals.
Establir una via directa a la bufeta implica un risc
elevat d’infeccions nosocomials que cal evitar, en
primer lloc disminuïnt el número de pacients
sondats als estrictament necessaris i, en segon
lloc, aplicant tècniques asèptiques en la inserció
i manteniment de la sonda.
El setembre del 2014 és va realitzar un tall de
prevalença, seguint la mateixa metodologia que en
els anys anteriors: per criteris d’infecció urinària
nosocomial (IUN):
existència d’un diagnòstic clínic d’infecció
urinària i prescripció d’antibiòtics per l’esmentat
motiu.
presència de piúria i urinocultiu amb > 100 UFC
/ml.
No es considera infecció d’orina la presència
d’un urocultiu positiu sense que el pacient
presentes simptomatologia
El percentatge de pacients sondats a l’hospital és
similar a altres anys, això ens indica que la
utilització de la sonda vesical es fa amb bons
criteris i es manté col·locada el temps únicament
necessari.
Els resultats de les indicacions així ho
demostren: control hemodinàmic 56,5%, control
post quirúrgic 21,7% i retenció aguda 17,3% i
higiene de nafra sacre important 4,3%.
Pel que fa als dies d’utilització, el 78,2% la
utilitzen entre 0-4 dies, el 17,3 % entre 5-10 dies
i el 4,3% més de 10 dies.
S’han revisat els casos en que la utilització de
sonda vesical ha estat de més de 5 dies, i en tots
els casos s’ha trobat que la permanència de la
sonda vesical estava justificada excepte en un
cas (sonda amb 18 dies).
En aquest tall de prevalença no s’ha detectat cap
infecció nosocomial, s’ha detectat una bacteriúria
asimptomàtica per Klebsiella pneumoniae amb 6
dies de permanència totalment justificada
(pacient que constantment fa RAO i ja s’ha
sondat varies vegades).
Infecció d'orina en pacients sondats 2014 23 pacients sondats
Prevalença d'infecció del tracte urinari relacionada amb la sonda urinària.
0% (estàndard 10%)
Percentatge de pacients ingressats sondats.
6,9%
Memòria de la Direcció Infermera 2014
26
4.7.Hemocultius
L’hemocultiu és un procediment diagnòstic per
detectar possibles microorganismes a la sang.
L’extracció de la sang és competència infermera
i és imprescindible evitar la contaminació de les
mostres durant el procediment d’extracció.
Després de valorar els resultats de les dades
recollides entre l’any 2006, el 2009 és va aplicar
una acció de millora que ha fet disminuir la taxa
progressivament, arribant a valors molt per sota
de l’estàndard, la mesura consisteix en que la
infermera registra l’extracció de sang per
hemocultiu i obté resposta si aquests ha estat
contaminat, aquet feedback ha sigut molt efectiu.
Aquests any 2014 hem tingut les taxes més baixes des de 2006:
Pacients adults
Hemocultius Contaminats
Percentatge Contaminats
3287 58 1,75 %
Pacients pediàtrics
Hemocultius Contaminats
Percentatge Contaminats
471 18 3,82 %
Una gran part dels hemocultius s’efectuen en
les àrees d’urgències de SJD i de la CSJ.
La proporció d’aquests anys ha estat:
En canvi la taxa de complementació del registre
ha estat més baixa que altres anys, aquests fet
no repercuteix en el resultat però si afecta als
resultats individuals de cada professional que,
tenint un nº d’hemocultius registrats inferiors als
que realment ha fet, li altera el resultat.
Període Taxa
complementació hemocultiu a ETM
2009 63,7 %
2010 64,3 %
2011 61,8 %
2012 70,3 %
2013 61,8 %
2014 55,28 %
Hemocultius contaminats 2014
3758 hemocultius
Taxa de contaminació d'hemocultius en adults 1,75% (estàndard 3%)
Taxa de contaminació d'hemocultius en pediatria 3,82% (estàndard 5%)
Hemocultius pacients adults
Hemocultius pacients pediàtrics
62,64 % 80 %
Memòria de la Direcció Infermera 2014
27
4.8.Identificació
Comparatiu per anys
Els resultats ens indiquen que s’ha aconseguit
assolir l’objectiu de que tots els pacients estiguin
identificats amb una polsera que ha de portar, no
solament el nom del pacient, sinó diferents
identificadors com l’edat i el nº d’HC.
Cal continuar treballant més per que el conjunt de
tots els professionals de la institució utilitzin
aquesta polsera per fer una identificació activa,
especialment en els moment de risc, com són
l’administració de medicaments, el trasllat de
pacient o la realització de probes diagnòstiques.
Aquest indicador l’han observat professionals de
totes les categories, però majoritàriament de la
direcció infermera.
Identificació 2014 1638 pacients
Pacients amb polsera identificativa 97,50% (estàndard: 90%)
Professionals que realitzen la identificació activa en els moments de risc
25,20% (estàndard: no identificat)
Memòria de la Direcció Infermera 2014
28
4.9.Cirurgia Segura
Amb la finalitat de reduir els esdeveniments
adversos es va iniciar el check list (CKL) o llista
de verificació prequirúrgica el 2009.
La introducció d’aquesta eina de treball a
l’activitat diària no ha estat fàcil, la complexitat de
l’àrea i la participació de diferents grups de
professionals ha complicat la implantació, però,
avui dia es pot dir que el llistat és ja una part del
procés quirúrgic programat.
La línia de treball actual va més dirigida a la
millora de la qualitat en la complementació.
L’evolució en el temps no ha sigut homogènia, el
descens del 2012 té relació amb la incorporació
de l’acompliment dins els objectius remunerats.
2009 2010 2011 2012 2013 2014
78,5% 83,0% 84,3% 74,5% 79,8% 82,1%
Un aspecte important a remarcar és la presa de
decisió d’introducció del CKL prequirúrgic a la
història clínica del pacient. Al nostre país no
existeixen normes sobre aquest aspecte però,
l’experiència d’altres i les recomanacions dels
experts, ho aconsellen; no sent un registre
pròpiament, si que demostra la cultura de la
institució i l’acte de verificar els aspectes de
seguretat pels professionals.
A l’any 2012 és va introduir també un CKL o llistat
de verificació a la unitat d’hospitalització abans
del trasllat del pacient a l’àrea quirúrgica, aquest
CKL té un percentatge de compliment alt:
any complementació CKL complerts
2013 94,20% 80,00%
2014 97,06% 92,65%
Aquests llistat ha demostrat la seva efectivitat
detectant incidències que podrien haver estat
esdeveniments adversos, al 2013 van ser 4
cassos i 6 al 2014.
Aquest any 2014 s’ha treballat un CKL específic
conjuntament amb el servei d’oftalmologia, que
es posarà en pràctica el gener del 2015,
aprofitant el canvi d’ubicació a les noves
instal·lacions.
Implantació del CKL 2014
7015 IQ
Grau d'implantació de la llista de verificació de seguretat quirúrgica
82,1% (estàndard %)
Avaluació de l'aplicació de tots els ítems que inclou la llista de verificació de seguretat quirúrgica
84,0%
Període Complementació CKL (nº CKL fets)
Núm. CKL 3 apartats emplenats
2014 82,1% 84,0%
Memòria de la Direcció Infermera 2014
29
4.10.Higiene de les mans
La higiene de les mans és clau per a la seguretat
del pacient en la reducció d'infeccions
relacionades amb l'assistència sanitària (IRAS).
Les IRAS són un dels esdeveniments adversos
més freqüents, però l'evidència científica
demostra que amb una pràctica d'higiene de les
mans adequada això es pot corregir.
Althaia està adherida al projecte de millora de la
Higiene de Mans del Departament de Salut des
de l’any 2009 i es segueix un abordatge
multimodal: formant, informant, recordant i,
observant i avaluant a tots els treballadors
sanitaris.
Les dades estan calculades per a totes les
categories professionals, a través d’observacions
de realització de la higiene de les mans en els 5
moments recomanats.
Taxa d’acompliment de la Higiene de Mans per categories professionals comparatiu any 2009-2014
Segons els 5 moments:
M1- abans del contacte amb el pacient M2- abans de realitzar una tècnica asèptica M3- desprès de la manipulació de fluids corporals M4- desprès del contacte amb el pacient M5- desprès del contacte amb l’entorn
Malgrat la formació als professionals, les
observacions i les solucions alcohòliques en el
punt d’atenció al pacient, no s’observa una
millora des de l’inici de la campanya però tampoc
una disminució. Pel que fa als 5 moments, el M1
i M5 són el que no milloren.
Per àrees, s’observa una disminució a urgències,
CCEE i a les unitats de cirurgia, la resta es manté
similar i quiròfan continua amb el compliment
més baix.
Higiene de mans 2014
Professionals que han realitzat formació presencial sobre higiene de mans 13,7%
Professionals que han realitzat formació on line sobre higiene de mans 18,9%
Llits d'hospitalització amb preparats de base alcohòlica a l'habitació 97,8%
Llits d'UCI amb preparats de base alcohòlica a l'habitació 100%
Consum de preparats de base alcohòlica per a la higiene de mans 9,85l/dia-pacient
Observació del compliment dels 5 moments en la higiene de mans segons
els criteris de l'OMS
56,95%
Memòria de la Direcció Infermera 2014
30
4.11.Resultats Cirurgia Major Ambulatòria
Per que la Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) funcioni amb qualitat, la trucada al pacient a les 24h posteriors a la intervenció, és una peça clau, i aquesta és una funció de la infermera. L’objectiu d’aquesta trucada és valorar l’estat del pacient, prevenir les possibles complicacions i identificar problemes que poden esdevenir riscos. Les trucades d’aquests any han sigut un total de 1484:
1068 al CHM
330 a la CSJ
86 a SJD
Són moltes les variables que es detecten en aquetes enquestes telefòniques, de les quals es podrien extreure diferents indicadors de qualitat, aquests són els que hem determinat per la seva valoració:
Indicadors CHM CSJ JSD Nombre de pacients que coneixen les normes bàsiques preparatòries
96,3% 99,6% 47,2%
Nombre de pacients que porten la pell preparada segons protocol
98,7% 100% 52,0%
Les dades de l’edifici Sant Joan de Déu s’expliquen degut a que molts dels registres són incomplerts, la unitat ha patit canvis d’ubicació i de professionals, i ha estat ocupant llits de la unitat de cirurgia convencional.
El nivell de satisfacció del total de les enquestes és molt elevat, el percentatge de pacients que valoren l’assistència per sobre de 8, en una escala de l’1 al 10, són:
98,8 al CHM
92,8 a la CSJ
80% a SJD
4.12.Nucli de Seguretat del Pacient La Comissió o Nucli de Seguretat del Pacient (NSP) és un equip multidisciplinari que treballa per la qualitat i seguretat en l’assistència sanitària. La seva funció principal és la de vetllar per la seguretat dels pacients atesos a la institució, per aquest motiu es fan diferents activitats: Seguiment d’indicadors: quasi en la seva totalitat aquests indicadors són comuns a la Direcció Infermera, i són també dades que es reporten al Departament de Salut. Una altra eina que s’utilitza és la Notificació d’Esdeveniments Adversos, mitjançant una plataforma on line, anònima i confidencial, els professionals poden comunicar errors o incidents que han detectat i que, o bé ja han fet un dany al pacient, o bé incrementen el risc de patir-lo. Al 2014 s’ha canviat el sistema de notificació pel TPSC Cloud, que ens proporciona el Departament de Salut a tots els hospitals i centres sanitaris, aquest fet ha provocat que les notificacions hagin estat molt més baixes que l’any anterior, els professionals refereixen que és un qüestionari llarg i difícil de complimentar. Aquestes són les dades comparatives des de l’inici del registre:
Memòria de la Direcció Infermera 2014
31
Incidents segons gravetat
Ha precisat o allargat l'hospitalització i provoca una lesió temporal
2 Caigudes: 2 fractures (1 fèmur,1 L2)
1 Reintervenció per cos estrany post cesària
Accions de millora L’anàlisi exhaustiu de cada una d’aquestes
notificacions ha detectat 23 accions que podrien
millorar el risc, d’aquestes 17 ja s’han realitzat
durant l’any en curs (73,9%).
Cada una de les accions està relacionada amb la
notificació o detecció d’algun incident o
esdeveniment advers:
Accions de millores realitzades
Difussió al departament d'urologia de la importància de fer la reserva de sang prèvia a l'ingrés per assegurar la disposició de sang si aquesta és necessària per al pacient.
Renovació o millora del sistema actual de les persianes a SM per evitar l'accés dels pacients a les cintes de les persianes (ex: tancament de la cinta amb accés restringit).
Reorganitzar el procediment de l'administració de medicació oral als residents de Disminuïts físics
Formació a les cuidores de la RDF que administren medicació oral.
Millorar el circuit del pacient ambulant al quiròfan.
Informar als professionals implicats del mecanisme de lesió per esparadrap.
Informar dels riscos de cremada amb sèrum calent.
Introduir un suport paper diferent (sobres marrons), per la documentació dels pacients ingressats o atesos a urgències.
Retirar els tamborets de les habitacions i etiquetar-los del perill.
Reforçar la formació en la comprovació de documentació i etiquetes.
Formació al personal suplent sobre la reserva de sang .
Recanvi de lliteres fixes per lliteres regulables en alçada a la zona de rehabilitació.
Formació en la identificació activa dels pacients i de les mostres.
Realitzar la impressió de les etiquetes i subjectar-les amb grapes a la petició del pacient.
Formació a radiologia en relació al maneig de la NTP.
Formació en l’administració segura del paracetamol EV per evitar flebitis.
Informar del circuit de peticions de sang.
Accions de millora en curs
Revisar periòdicament els aparells d’aspiració de les
habitacions.
Disposar d’aspiradors elèctrics a les unitats.
Millorar el pas pel desnivell de la Unitat 4 del passadís
principal.
Actualitzar del protocol d’errors de medicació,
especialment en l'administració de medicació de risc.
Realitzar el protocol d'actuació en la febre postpart.
Implantar el CKL a l'àrea privada.
Ha precisat tractament i/o ha causat lesió temporal
20 Caigudes:
1 fractura (1 húmer)
5 contusions cranials
3 ferides
11 contusions
2 Cremades
1 Medicació (administració errònia d’insulina)
Memòria de la Direcció Infermera 2014
32
Altres activitats del Nucli de
Seguretat del Pacient
Butlletí de Seguretat del Pacient
La publicació d’un butlletí bimensual com a mitjà
de difusió d’alertes, informació sobre pràctiques
segures i donar informació relacionada amb la
seguretat del pacient als professionals. El butlletí
es publica a la intranet i també es distribueix en
format paper per les diferents unitats i serveis.
Aquets anys els temes de capçalera han estat:
Riscos relacionats amb les noves
tecnologies
Esdeveniments adversos a Althaia 2013
5 de Maig, dia Mundial de la Higiene de
Mans.
Ordres verbals
Trasllat intrahospitalari dels pacients crítics.
Accions de millora, novembre 2014
Referents en Seguretat del Pacient
La implicació dels professionals en la qualitat
assistencial és condició bàsica per aconseguir la
millora dels resultats, així mateix, en la dimensió
de seguretat ho és encara amb més rellevància.
És per això, que per apropar-nos més als
professionals, hem iniciat un xarxa de
professionals referents en seguretat del pacient,
amb l’objectiu que siguin persones visibles a les
seves unitats, estiguin formats per reconèixer els
riscos i siguin el nexe de comunicació entre
professionals i membres del nucli de seguretat
del pacient.
El primers professionals infermers referents en
seguretat del pacient van ser a la UCI, arrel dels
diferents projectes: bacterièmia 0, pneumònia i
resistència 0.
A finals d’aquest any s’ha constituït el grup de
seguretat de les dues ABS. Els referents són: Dr.
Blasi, Dra. Jaquet, DI Pilar Puig i DI Dolors Cassi.
Els següents membres seran de les àrees
d’urgències i quirúrgica.
Cirurgia Segura
El Check list quirúrgic (CKL) ja forma part de la
historia clínica dels pacients, això reforça la
importància de la verificació prèvia a la
intervenció quirúrgica per part de tot l’equip dels
punts de risc.
Es continua treballant per informatitzar aquest
document. Aquest any s’ha treballat un CKL
específic per a oftalmologia que es posarà en
marxa amb el canvi d’ubicació al nou edifici.
Protocols i formació
S’ha treballat, elaborat i posat en marxa a tota la
institució el protocol de trasllat del pacient crític,
que fins ara només es portava a terme a la UCI.
En quan a la formació especifica en seguretat del
pacient, aquest any s’ha fet un curs específic per
l’àrea obstètrica, així com continuar amb els
cursos on line d’introducció a la seguretat del
pacient i la higiene de mans.
Memòria de la Direcció Infermera 2014
33
5.Formació
Formació continuada
Les hores de formació continuada fan referència
a les diferents activitats formatives orientades a
millorar les competències dels professionals en
els seus llocs de treball, és a dir, les que són dins
dels seus itineraris formatius.
Es classifiquen segons tipus d’activitat:
Cursos de la direcció d’infermeria
Sessions clíniques
Formació altres departaments Althaia
Formació Externa
Aquest any es van planificar 29 cursos per la
direcció d’infermeria (11 presencials i 18 on line)
i se’n van realitzar 27 (93,1%).
Per a Diplomats Infermers s’imparteixen
diferents cursos d’atenció infermera per perfil de
pacients. Són cursos de 20 a 24h de durada en
els que es fa una revisió complerta de la
patologia o patologies a tractar (fisiopatologia,
processos assistencials, tractaments, plans de
cures i aspectes de seguretat clínica):
Atenció infermera al pacient respiratori
d’alt risc (9ª edició)
Atenció infermera al pacient cardíac (3ª
edició)
Atenció infermera al pacient crònic
complex (2ªedició)
Atenció infermera al pacient en procés
quirúrgic (1ªedició)
Són cursos acreditats pel Consell Català de la
Formació Continuada de les Professions
Sanitàries i impartits per professionals d’Althaia.
Altres cursos o activitats planificades per unitats
més especifiques han estat:
Curs temes ètics/ legals en salut mental (32 inf. de SM) (4h)
Programa Apropa (4 Inf. SM) (16h)
Curs entrevista motivacional (8 inf. SM) (7h)
Jornades d’urgències en pediatria (22 inf.)
RCP Neonatal (19 inf. Llev. i llirs) (12h)
Formació interna (Rx, Inf. diàlisi de Berga)
Curs de reciclatge per auxiliars i cuidadores de la residència (20h) (15 aux.)
Hores de formació 2014
Taxa d'hores de formació continuada per infermeres o auxiliars
d'infermeria durant l'any.
24,6 hores/professional
Taxa d'hores de formació continuada per infermeres o auxiliars
d'infermeria durant l'any retribuïdes.
16,5 hores/professional
Import total de la formació continuada per la direcció d’infermeria
(sense cost de cobertures)
44.007 € 15.388 € (d’altres fons)
Memòria de la Direcció Infermera 2014
34
Com és habitual, durant l’any en curs surten
necessitats i oportunitat de formació que no estan
planificades, és necessari tenir la flexibilitat
suficient per donar resposta quan apareixen.
Algunes d’aquestes activitats formatives han
estat:
• 2 cursos d’atenció plena i regulació
emocional (26 professionals de CCEE/H
DIA) (28h)
• Jornada d'Actualització UCI d'Althaia (4h)
(45 inf. UCI)
• El maneig de la patologia de l'aparell
locomotor (2 inf.)
• Atenció a la persona amb ICTUS (2 inf.)
• Atenció al part a l’aigua (8 inf.)
• Diada de pneumologia (4 inf.)
• Formació per formadors (2 inf.)
• Ètica cronicitat i fragilitat (5 inf.)
• Gènere i Ètica (2 inf.)
• Sinologia per a infermeres (1inf.)
• Metodologia VISO (2 inf.)
Estades Formatives
La formació in situ o formació en el lloc de treball
mereix també un apartat dins de la formació
continuada, ja que s’han fet un total de 1153h /21
prof. (mitjana 55h/prof.).
Aquesta formació deriva, en gran part, de
l’elevada mobilitat dels nostres professionals en
els diferents serveis de l’organització.
Formació UCF
Per a Tècnics, Auxiliars d’Infermeria i
Portalliteres s’ha apostat per l’itinerari formatiu
ofert per la Unió Consorci - Formació (UCF). En
la seva organització han participat
comandaments d’infermeria d’Althaia, juntament
amb referents d’altres institucions sanitàries.
Aquests cursos són on line, de diferent durada
cada un d’ells, i s’han repartit per diferents
unitats. Els resultats han sigut aquests:
Memòria de la Direcció Infermera 2014
35
La formació en Reanimació Cardio Pulmonar
(RCP) bàsica i avançada, és fa periòdicament per
a tots els professionals de forma semipresencial
i per mantenir el taller de pràctiques. Té una
durada de 5-6h, 4 teòriques a través de la
plataforma de formació i 2 de pràctica per
infermers/eres i 1 per la resta de professionals.
Aquests any ho han acabat un grup de 23
professionals, de 60 matriculats del servei de
Diagnòstic per la Imatge.
Sessions clíniques
Al 2014 s’han realitzat 284 sessions (55
multidisciplinars i, d’aquestes 36 de les ABS).
S’han fet 3141 hores de formació en sessions,
2031 en hores no laborals (64,3%) i 1110 en
hores dins de l’horari laboral (35,6%).
Han assistit 627 professionals amb una mitjana
de 2,7 sessions cada un, i 10,9 assistents per
sessió.
El nº de sessions realitzades ha coincidit amb
l’any anterior. La diferència del 2012 al 2013 va
estar la inclusió de les sessions de les ABS.
Altres formacions: Jornades Althaia
En les Jornades Althaia d’aquest any els
professionals d’infermeria han presentat 12
ponències.
L’assistència ha estat molt elevada sent de 280
professionals i s’han hagut de fer 38 cobertures.
Jornades d’urgències en pediatria
Com cada any el departament de pediatria
organitza les jornades anuals de les urgències
pediàtriques. aquests anys han estat la 34ª edició
i, sota el nom de Controvèrsies, es van posar de
manifest les diferents formes d’abordatge
algunes patologies. També es van fer tallers que
van permetre la participació activa dels assistents
en temes com el suport vital bàsic, les sutures,
etc.
La direcció d’infermeria va facilitar l’assistència a
22 professionals, de les àrees de pediatria,
d’urgències i de la Clínica Sant Josep.
Seguretat del Pacient
La seguretat del pacient és un component de la
qualitat, i com a tal, està sempre present en els
objectius i continguts de la nostra formació
continuada, no obstant hi ha activitats
especifiques de l’àrea de la seguretat que van
dirigides a tots els professionals.
D’aquesta formació destaquen els 2 cursos on
line, elaborats pel Nucli de Seguretat del Pacient,
que s’obren anualment a 2 departaments o
unitats, amb la finalitat d’arribar a tota la
institució, aquests any 2014 s’ha fet:
Memòria de la Direcció Infermera 2014
36
Lideratge
Els comandaments han participat en una
activitat formativa impartida per docents de la
UCF: “Rol, lideratge i visió estratègica”.
Per aquesta formació han utilitzat el model
INSIGHTS que es tracte d’un programa
innovador que treballa el coneixement d’un
mateix i dels altres i ajuda al desenvolupament
d’estratègies interpersonals útils.
6. Treballs científics
Congressos i Jornades
La direcció d’infermeria d’Althaia promociona i
afavoreix la participació a jornades i congressos.
Aquests anys han assistit 145 professionals de
les diferents unitats i àrees de treball:
Han presentat 14 treballs:
3 ponències
6 comunicacions orals
5 pòsters
La tendència en la presentació queda reflectit al
gràfic:
Ponències:
19ª Reunión anual de la Sociedad Española de Urgencias de Pediatría Centro de Convenciones de la UAB. Barcelona,3-5 abril 2014.
Importancia de la formación del personal sanitario, pacientes y público en general
Gallardo, C. XLI Reunión anual Sogapar Vigo, 24-25 octubre 2014 La gestión de casos con el enfermo respiratorio crónico presente y futuro Capsada, A. XVIII Jornada d’anestesiologia en infermeria Seva, 7 novembre del 2014 Creació d’un nou model assistencial en el control del dolor Manent, L.
Comunicacions orals: XXXI Congreso Nacional de Enfermería de Salud Mental Toledo 9, 10, 11 abril 2014
Síndrome de Ulises versus síndrome de estrés por traslado Jordàn, I.
Intervención enfermera en un grupo de niños con enuresis nocturna Fernandez-Rocha M.L.
30 Jornadas Nacionales de Enfermería en Traumatología y Cirugía Ortopédica Santander 7-9 mayo 2014 Manejo del dolor en una unidad de COT. La enfermera, pieza clave Manent, L; Muñoz, M; Liso, M.
Memòria de la Direcció Infermera 2014
37
III Congrés Català d’Infermeria de Salut Mental i Clausura de la Promoció d’Infermeres Residents de salut Mental 2012-2014 Girona 14-15-16 de maig 2014 La Prohibició del consum de tabac en una unitat d’aguts de salut mental Torras, G; Giralt, R. XXIV Congreso de la EWMA. Asociación Europea para el cuidado de las heridas. X Simposio Nacional sobre úlceras por presión y heridas crónicas Madrid, 16-16 mayo 2014 Monitorizando el riesgo de UPP: una oportunidad para justificar la compra de Semp Manzanares, M. III Jornadas asistenciales “creer en lo que hacemos”. Fundación Instituto San José. Hermanos de San Juan de Dios Madrid, 27-28-29 de mayo 2014 Presentación del Programa de Educación para la salud “cuidar en casa” ofrecido en una unidad de hospitalización de paciente frágil Brunet, M.A; Sanchez, M; Ortega, M; Comellas, A; Pintado, L. XXIX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica Salamanca, 22 al 25 del 2014 Síndromes de reactividad cruzada con alimentos Moreno, C; LLusà, M.A; Duocastella, P.
Pòsters 22nd International Conference on Health Promoting Hospitals and Health Services Barcelona 21-22-23 abril 2014 Project to improve the comfort of intubated patients in intensive care Mateu-Capell M, Juvinyà D, Cols M,Subirà C, Dominguez C, Arnau A , Montesinos J, Fernandez R. XXXI Reunió de Ginecòlegs i Obstetres VIII Reunió de Llevadores i Infermeres de les Comarques Catalanes Terrassa, 7 març 2014 Respectant i acompanyant el naixement en les cesàries Campreciós Suñol, E; Vilaseca Grané, A. 30 Jornadas Nacionales de Enfermería en Traumatología y Cirugía Ortopédica
Santander 7-9 mayo 2014 Técnica LIA intraoperatoria en las Prótesis de Rodilla (Rapid Recovery) Valverde, M; Vilumara, R. Jornadas de enfermería oncológica Toledo ,8-9 mayo 2014 Los equipos de enfermería de Oncología y diagnostico por la imagen unen esfuerzos para crear un ETIV (Equipo de Terapia intravenosa) multidisciplinario. Farré, G; Galí, M; Esclusa, M; Macià, T; Arenas, G; Pozo, S. IX Congreso Nacional y III Congreso Internacional de la asociación de enfermería comunitaria Las Palmas de Gran Canaria, 8-10 octubre 2014 Seguimiento de la campaña de vacunación antigripal en una asociación de vecinos. Puig, M.P; Fonts, C; Badal, M.A.
Premis Premi a la millor comunicació oral a les "Jornadas
Nacionales de Enfermería en Traumatología y
Cirugía Ortopédica”
Entre el 7 i el 9 de maig s’ha celebrat a Santander
la 30a edició de les Jornadas Nacionales de
Enfermería en Traumatología y Cirugía
Ortopédica on Althaia ha aconseguit endur-se el
premi a la millor comunicació oral. El treball
guardonat porta per titol “Manejo del dolor en
una unidad de COT. La enfermera, pieza
clave”, presentat per la Cap d’Unitat d’Infermeria
Lourdes Manent, Fou guardonat amb 600 €.
Memòria de la Direcció Infermera 2014
38
Premi al millor pòster “III Congrés Internacional,
IX Congrés Nacional i II Trobada Nacional de
Tutors i Residents de l’Especialitat d’Infermeria
Familiar i Comunitària”
Un pòster presentat per tres infermeres de l’ABS
Manresa 1 – CAP Sant Andreu va ser premiat al
III Congrés Internacional, IX Congrés Nacional i
II Trobada Nacional de Tutors i Residents de
l’Especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària,
que va tenir lloc del 8 al 10 d’octubre a Las
Palmas de Gran Canaria. El pòster presentat
amb el títol “Seguiment de la campanya de
vacunació antigripal en una associació de
veïns”, de Pilar Puig, Carme Fonts i Àngels
Badal, va rebre el premi al millor pòster.
El congrés va tenir per lema “Avui és demà,
assumint el repte” i va abordar temes de
cronicitat, comunitat i família.
Premi al reconeixement professional atorgat
durant l’acte de celebració del “Dia Internacional
de la Infermera al Bages”
El 15 de maig es va celebrar a la FUB el Dia
Internacional de la Infermera. Durant l’acte es va
fer entrega del premi al reconeixement
professional, que va recaure en l’equip
d’infermeria de l’Hospital de Dia d’Oncologia
d’Althaia. Aquest premi pretén ser un petit
homenatge a aquells equips d’infermers i
infermeres que esdevenen un model a seguir en
la seva competència professional. Les infermeres
que composen l’equip guardonat són:
Gemma Farré Chulilla. Infermera
Marta Galí Pedrola. Infermera
Susana Gubianas Morello. Infermera
Mª Teresa Pujol Sabanés. Infermera
Mª Alba San José Lopez. Auxiliar
d’infermeria
7.Permisos Individuals de Formació (PIF) Els Permisos Individuals de Formació (PIF) són
hores retribuïdes de formació, autoritzades per la
empresa, per la realització de cursos dirigits a
obtenir una acreditació o títol oficial, o processos
de reconeixement i acreditació de les
competències i qualificacions professionals (Art.
21 OM 2307/2007).
Tenen la finalitat de donar suport als
professionals que vulguin realitzar formació, ja
sigui pel seu desenvolupament professional o
com a formació per la seva promoció personal.
El primer requisit per gaudir del permís és que
l’activitat formativa ha de ser presencial i ha de
coincidir amb l’horari laboral del professional que
ho sol·licita. El permís té una duració màxima de
200h laborals per any.
Aquests any 2014 s’han aprovat 5 permisos, 2
per la finaliztació dels estudis de Grau
d’Infemeria i 3 per estudis de postgrau.
En els cas dels professionals que han realitzat
cursos de pregrau, la seva jornada no ha coincidit
amb les hores de formació, però s’ha fet com a
casos excepcionals per treballadors del torn de
nit.
JORNADA I TORN
ESTUDIS HORES PERMÍS
BONIFICACIÓ
NIT 2º GRAU INFERMERIA 100 0
NIT 3º GRAU INFERMERIA 200 0
MATI MÀSTER EN RECERCA I
INVESTIGACIÓ 200 100%
TARDA
MÀSTER EN GESTIÓ HOSPITALARIA
100 100%
MATI
GESTIÓN INTEGRAL E INVESTIGACIÓN EN LOS CUIDADOS DE LA HERIDAS CRONICAS
70H 100%
Memòria de la Direcció Infermera 2014
39
8.Docència
La Fundació Althaia, com a Xarxa Assistencial
Universitària, col·labora activament en la
formació d’estudiants. Les escoles que tenen
major número d’alumnes de pràctiques són la
Fundació Universitària del Bages (FUB), l’Institut
Guillem Catà i l’Escola Joviat, però també hi ha
convenis de col·laboració amb altres centres
d’ensenyament, com l’Escola d’infermeria de
Sant Llàtzer de Terrassa, la Universitat de Vic,
l’Escola d’Infermeria d’Andorra i la Universitat de
Barcelona per estudis de postgrau.
D’altres estudis com els tècnics d’imatge per al
diagnòstic, formació per a portalliteres, activitats
del Servei d’Ocupació de Catalunya o d’alumnes
del crèdit d’orientació professional de diferents
instituts.
Durant el curs escolar 2013-14 han realitzat les pràctiques 245 alumnes de diferents escoles:
Centres col·laboradors
Tipus de pràctiques 2013/14
FUB Pre-grau Diplm. Infermeria
156
FUB Post – grau Anestèsia i Reanimació
4
Universitat Sant Llàtzer
Pre-grau Diplm. Infermeria
1
EUI Andorra Pre – grau Diplm. Infermeria
5
Sant Joan de Deu d’Esplugues
postgrau Anestesia i reanimació
1
EUI de Vic 1
Escola Joviat Tècnic en Auxiliar de cures
19
Escola Guillem Catà
Tècnic en Auxiliar de cures
30
CIO (Centre d’iniciatives per a
l’ocupació)
Formació ocupacional 17
IES Castellarnau/IES
SAM Claret
Tècnic en radiologia
Alumnes instituts Orientació professionals
6
Alumnes Igualada portalliteres 3
IOC auxiliars d'infermeria 1
Universitat UVIC Terapeuta ocupacional
1
Residents d’Infermeria La Fundació Althaia acull a residents de la especialitat de Salut Mental i de llevadora, i també col·labora amb la formació del residents de l’ICS, de la especialitat d’infermeria comunitària. Al 2014 han iniciat la residència:
3 LlIRS
1 de SM
i han estat fent el seu 2º any:
2 LLIRS
1 de SM
Infermers/es formadores La Direcció d’Infermeria promociona l’activitat docent dels professionals d’infermeria facilitant tant, la formació de formadors, com la possibilitat de dur-la a terme. L’organització de cursos de formació continuada amb professionals interns és una oportunitat de desenvolupar aquesta activitat: Infermeres docents en els cursos d’RCP: Alba Lloys Rodriguez Pilar Mingo Valles Manel Mingo Valles Infermeres docents en el curs d’Atenció d’Infermeria en el malalt amb patologia respiratòria:
Nuria Basany Genesca
Teresa Segarra Perramon
Anna Capsada Juanola
Amàlia Molina Jimenez
Xavier Andorrà Sunyer
Mª Isabel Parés Ferrete
Infermeres docents en el curs d’Atenció d’Infermeria al pacient crònic complex:
Alba Comellas Padro
Laura Pintado Padulles
Teodora Baeza Ransanz
Olga Colell Costa
Anna Mª Pavon Antequera
Memòria de la Direcció Infermera 2014
40
Montserrat Manzanares Baltierrez
Teresa Martin Viñolas Infermeres docents en el curs d’Atenció d’Infermeria al pacient cardíac:
Àngels Clemente Prat
Lidia Cuenca Sanchez
Pilar Márquez Moreno
Anna Vers Cots
Pilar Corzan Melgosa
Xavier Andorrà Sunyer
Montse Perramon Vilaseca
Infermers/es docents en el curs d’Atenció d’Infermeria al pacient quirúrgic:
Àngels Malet Vall
Carme Jándula Noguera
Teo Baeza Ransanz
Roser Sala Torras
Fina Malé Roqueta
Lídia Maestro Marza
Carme Barcons Verges
Pilar Priego Garcia
Cristina Vidal Morral
Roser Selles Vilalta
Carme Oller Serra
Ascen Navarro Caballero
Lídia Rubio Garcia
Encarna Maraver Bermudez
Marina Sala Ribas
Anna Font Calafell
Dolors Reverter Cinca
Teresa Pujol Dordal Infermers/es docents en el curs Seguretat del Pacient en el Bloc Obstètric:
Veronica Araujo Camacho
Rosa Mª Gil Bello
Teo Baeza Ransanz
Dolors Mas Rubio
Fina Obradors Soriano La infermera Carme Llobet Abizanda, experta en embenats de tot tipus. Imparteix cursos i taller pràctics. Durant el 2014 n’ha fet 3; 2 dirigits a l’atenció primària i 1 a l’Hospital de San Eloy a Barakaldo.
