Memòria de la llicència d’estudis · 2009-03-11 · estar la selecció d’unes poques webssites de qualitat i l’assignació de les tasques que han de dur a terme quan es visiten

Memòria de la llicència d’estudis: APPLETS PER A L’APRENENTATGE DE LES CIÈNCIES EXPERI MENTALS Selecció i avaluació de recursos, elaboració d’activitats d’aprenentatge i

creació d’una web

Autora: ELENA RODRIGO ESTEVAN Ciències Experimentals

IES BELLVITGE CURS 2005-2006

Supervisió: Montse Novell Enrech

Grup d’Innovació Educativa a la Física de la UPC

Applets per a l’aprenentatge de les Ciències Experimentals : memòria 3

ÌNDEX

1. RESUM..................................................................................................................................................4

2. INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................................6

2.1. PROPÓSIT DE LA NOSTRA RECERCA....................................................................................................10 2.2. HIPÒTESI DE PARTIDA. .................................................................................................................... 11 2.3. PREGUNTES INICIALS ....................................................................................................................... 11 2.4. JUSTIFICACIÓ DEL NOSTRE ESTUDI................................................................................................ 11 2.6. LIMITACIONS. ...................................................................................................................................13

3. MARC TEÒRIC. ...............................................................................................................................14

4. MÈTODE .............................................................................................................................................14

4.1. FASE PRÈVIA I PRIMERA FASE...........................................................................................................14 4.2. SEGONA FASE. ...................................................................................................................................17 4.3. TERCERA FASE. ..................................................................................................................................19 4.4. QUARTA FASE...................................................................................................................................22

5. RESULTATS OBTINGUTS ............................................................................................................25

6. CONCLUSIONS ................................................................................................................................26

7. REFERÈNCIES .................................................................................................................................27

7.1. BIBLIOGRAFIA...................................................................................................................................27 7.2.SELECCIÓ D’ADREÇES D’INTERNET....................................................................................................30

Annex

ANNEX1: 1a. SELECCIÓ de continguts ..................................................................................... 36 1b. Selecció applets física ................................................................................37 1c. Selecció applets química ............................................................................ 55 1d. Nombre applets seleccionats…………………………………………………………………..70

ANNEX 2: AVALUACIÓ MATERIAL SELECCIONAT: Eina aV-2 .............................................................................................................. 73 Fulls avaluació applets .......................................................................................74 Taules resums avaluació applets ................................................................... 126 ANNEX 3: Activitats de Física..........................................................................................135 Activitats de Química ....................................................................................187

Annex 4: DISSENY DE LA WEB: Maquetes de les pàgines de física i de química per a la web...................224

AGRAÏMENTS........................................................................................................................................ 234


1. RESUM L’estudi que a continuació presentem i que porta per tìtol: Applets per a l’aprenentatge de les Ciències Experimentals, es va dur a terme per Elena Rodrigo Estevan, professora de Física i Química de l’IES Bellvitge de L’Hospitalet com a conseqüència de la consecució d’una llicència d’estudis per al curs 2005-2006 i amb la supervisió de la Dra. Montse Novell Enrech professora de la UPC – ETSIB, i responsable del Grup d’Innovació Educativa a la Física. L’objectiu general de la recerca és la millora de la qualitat de l’ensenyament de les Ciències Experimentals, mitjançant la introducció d’una nova eina d’aprenentatge que ens ofereix la incorporació de les TIC, en concret d’Internet, a l’àmbit educatiu: els applets. Volem oferir juntament amb aquestes simulacions convenientment escollides i avaluades, una sèrie d’activitats especialment dissenyades per fer-les servir com un material de reforç que ajudi els estudiants a que el seu aprenentatge, en classe i/o en casa, sigui més profund i eficaç. Per tal de facilitar l’accés als applets seleccionats i a les activitats creades, es penjaran en una web. Com ja s’havia programat en el projecte, a l’hora de desenvolupar la recerca es van establir quatre fases, el contingut de les quals, en síntesi, és el següent: PRIMERA FASE: SELECCIÓ DE CONTINGUTS I CERCA DEL MATERIAL A LA WWW

o Selecció dels continguts de Física i de Química del Batxillerat que volem reforçar mitjançant els applets; es van seleccionar 12 tòpics de Química i 11 de Física.

o Cerca d’applets corresponents als continguts seleccionats a la www. o Primera recopilació i selecció de material (136 pàgines de Química,

169 pàgines amb applets de Física) o Organització dels applets seleccionats per temes i subtemes d’acord

amb els continguts de Física i de Química del Batxillerat. Confecció d’una minifitxa identificativa i etiquetatge amb un codi per a cadascun dels applets seleccionats.

o Revisió per fer una segona tria d’applets per avaluar, en total es van escollir 35 de Química i 42 de Física.

o Informe de la primera fase.


SEGONA FASE: AVALUACIÓ DEL MATERIAL SELECCIONAT

o Avaluació, dels applets seleccionats, amb l’eina d’avaluació ACREAC (versió Av-2 ), en documents independents codificats.

o Confecció d’una taula resum dels applets avaluats. o Tercera selecció d’applets, entre els millors avaluats, per dissenyar

les activitats d’aprenentatge (14 de física i 14 de Química) o Informe del desenvolupament de la segona fase

TERCERA FASE: ELABORACIÓ D’ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

o Elaboració d’activitats de Física i de Química pel Batxillerat.

S’han elaborat les activitats corresponents als tòpics de Física i de Química seleccionats desprès dels resultats de l’avaluació.

Disseny d’un esquema comú que inclou: a) Títol / adreça/ autoria / curs de Batxillerat. b) Instruccions per accionar l’applet. c) Objectius. d) Qüestions prèvies. e) Exercicis (o exploracions amb l’applet). f) Qüestions i problemes.

Informe del desenvolupament de la tercera fase que inclou criteris per a l’elaboració d’activitats.

QUARTA FASE: CREACIÓ D’UNA WEB

El procés de confecció de la meva web ha estat en síntesi el següent:

o Disseny previ de cadascuna de les pàgines amb tots els elements que han d’incloure, text, imatges, vincles...

o Establir el colors de la pàgina. o Donar format al text amb diferents mides, estils, colors... o Inserir les imatges. o Definir els enllaços d’origen i destí. o Baixar els applets. o Crear l’estructura de finestres per a que els applets es puguin

veure en finestres ajustades. o Inserir els documents de les activitats en format word. En total

14 activitats de Física i 14 de Química de Batxillerat o Comprovar als diferents navegadors si la pàgina funciona. o Realització de l’informe de la quarta fase i fase final.


2. INTRODUCCIÓ

L’aparició de l’ordinador personal a la dècada dels 80 i la seva difusió als centres escolars i inclòs a les llars va fer pensar que aquest instrument anava a tenir un paper cada vegada més preponderant en el sistema educatiu, que anava a canviar la forma en que s’ensenya i la forma en que els estudiants aprenen.

Als darrers anys estem comprovant com l’ensenyament assistida per ordinador va ocupant terrenys que fins ara sols hi eren de la pissarra i en tot cas de la fotocopiadora. El nombre d’ordinadors als centres és cada vegada major i, a la vegada, als llars ha constituït la joguina imprescindible. A hores d’ara encara podem dir que és estrany l’alumne que es planteja estudiar Batxillerat i no té un ordinador fins i tot amb Internet a casa seva.

També hem vist com van apareixent programes d’ordinador cada vegada més adequats i, al mateix temps augmenta la preocupació dels docents per fer-los servir de manera més efectiva aprofitant la bona disposició amb que l’alumnat rep les noves tecnologies.

És evident que els ordinadors tenen un gran potencial per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge ja que ajuden a que :

L’aprenentatge sigui més interessant. L’aprenentatge sigui més actiu. Els estudiants estiguin més motivats. L’aprenentatge es pugui adaptar al ritme de cadascú dels estudiants.

L’educació sigui permanent.

Internet és imprescindible en el camp educatiu, no sols perquè es tracta d’un medi didàctic de possibilitats insospitades, si no per les seves qualitats intrínseques, l’ús eficaç d’Internet esdevé en la nova societat del coneixement una competència bàsica: navegar per les pàgines web, descarregar fitxers, utilitzar el correu electrònic, participar en foros de discussió, etc. formen part , o han de formar part en un termini immediat, de les tasques quotidianes de qualsevol estudiant.


Internet proporciona accés a una gran quantitat d’informació en forma de cursos, articles, magatzem de bases de dades, etc. Tanmateix , una gran part d’aquesta informació no s’adapta als interessos dels estudiants que estan més temptats a fullejar les pàgines que a llegir-les amb atenció.

Per evitar tot allò, els professors hem d’assumir la tasca de filtrar la informació que han d’utilitzar els alumnes i decidir quins temes han d’aprendre i investigar. Entre les tasques que hem de dur a terme ha de estar la selecció d’unes poques webssites de qualitat i l’assignació de les tasques que han de dur a terme quan es visiten aquestes pàgines.

Internet es pot convertir en una eina vàlida des del punt de vista educatiu, sols si es una font d’ informació de alta qualitat, rellevant i fiable que pugui ser trobada i adaptada a les necessitats educatives.

En el nostre projecte hem volgut aprofitar una de les característiques més rellevants d’Internet que és la interactivitat. I de les múltiples activitats interactives ens hem centrat en els applets ja que creiem que constitueixen un excel·lent instrument educatiu per il·lustrar alguns aspectes que són fonamentals per entendre les diferents representacions matemàtiques i conceptuals de diferents fenòmens físics i químics.

Tractarem de caracteritzar els applets objecte del nostre estudi:

Des del punt de vista tècnic podem dir que els applets són petits programes en Java (d’uns 100kb), creats per professors, que apareixen en les seves pàgines personals o en les de les institucions, i que es poden executar des de la mateixa pàgina web on estan incrustats. Són interactius, ràpids i còmodes d’utilitzar, i s'ofereixen gratuïtament a la xarxa. Generalment els applets tenen un disseny molt atractiu, amb colors vius i vistosos. Habitualment, aquestes activitats interactives consten de tres fases: la primera seria la simulació d’una experiència (per exemple, el moviment d’un vaixell creuant un riu); la segona, l’experimentació amb un joc de comandaments amb què els alumnes poden modificar determinats elements (velocitat del vaixell i velocitat del corrent del riu), amb la qual cosa el resultat que apareix a la pantalla queda modificat (velocitat del moviment compost, posició del vaixell, ...); i, la fase final, la comprovació (l’ordinador ens dóna les dades numèriques d’aquestes magnituds). També podem dir que alguns applets són configurables. Això permet que el professor els adapti a les seves necessitats.


Els continguts didàctics dels applets són molt variats: a vegades són molt semblants els fislets (applets de Física), que en la seva major part són simulacions de fenòmens reals (moviment de projectils, oscil·lacions d’una molla, reflexió o refracció de la llum...), i els applets de Química (lleis dels gasos, efecte fotoelèctric); aquests a vegades son més descriptius i mostren simplement variacions de magnituds prèviament seleccionades (taula periòdica i propietats periòdiques), o ens poden mostrar modelitzacions (teoria cinètica, orbitals atòmics...) Els applets els podem obtenir gratuïtament de la xarxa. Si volem utilitzar-los no tenim més que copiar l’adreça de la web i guardar-la. Com que el programa que acciona cada applet es baixa amb la pàgina, ja que és de poc pes (uns 100kb), el podrem accionar des del lloc on guardem la pàgina tan sols amb executar el navegador, sense que sigui necessària la connexió a Internet, la qual cosa facilita, des del punt de vista econòmic, la seva utilització.

A Internet es poden trobar nombrosos applets sobre un mateix tema, i a vegades també sobre un mateix concepte, alguns mostren simplement aspectes qualitatius i d’altres són més complexes i quantitatius... per tot això es fa imprescindible una selecció. Els criteris de selecció d’applets que ens semblen més adients són els següents: a) autoria responsable, b) adequació al concepte, mètode, propietat, etc. que volem que aprenguin els nostres alumnes i, c) atractiu visual i comoditat d’utilització

Atès que el control de qualitat a la xarxa és molt menor que el que estem acostumats a tenir en format paper, és necessària una revisió minuciosa dels applets, per tal d’assegurar la seva qualitat, la qual cosa depèn de la precisió científica del que ha dissenyat/ideat l’applet. Assignarem fiabilitat a l’autor si els continguts que es presenten corresponen als acceptats per la comunitat científica. Aquest nou recurs didàctic pot ser utilitzat, com ens diuen Clinch i Richards. (2002) en els següents casos:

o Quan sents o quan intueixes que la forma d’impartir o de mostrar un concepte pot fer-se més interessant.

o Quan els alumnes troben un concepte difícil d’agafar o d’imaginar, o per il·lustrar coses que no es poden veure directament, com el moviment de les partícules d’un gas .


o Per simular experiments que no són accessibles als alumnes per qüestions de seguretat o de disponibilitat de determinats equips experimentals.

O també, com ens diuen els professors del grup La baldufa (2003)1 o En investigació de sistemes físics de forma controlada. o En sistemes físics l’evolució temporal dels quals sigui significativa i que permetin controlar l’evolució de l’experiment.

El maneig dels applets és en general molt intuïtiu, i això fa que els alumnes, sense dir-los res d’antuvi, aprenen en pocs minuts a utilitzar un applet accionant o treballant amb els comandaments. Tanmateix, per tal de guiar l’aprenentatge dels nostres alumnes, els hem de donar les pautes d’utilització d’aquestes activitats, hem d’evitar que es puguin convertir en un consumista i irreflexiu joc. Les simulacions de cap manera han de substituir les pràctiques de laboratori, que tant ens han ajudat sempre a assolir objectius actitudinals, procedimentals i conceptuals, però convenientment utilitzades poden complementar-les. L’experiència docent dictarà al professorat com combinar unes activitats i altres. Si analitzem applets d’un mateix autor reconeixerem que hi alguna cosa comuna a tots: sembla que tinguin un mateix estil, i no sols per tenir un disseny semblant, sinó perquè en el fons reflecteixen una mateixa concepció de l’aprenentatge, que és la que té el seu autor. Hi ha applets molt guiats, en els quals es veu d’un cop tot allò que volen mostrar, i hi ha d’altres que exigeixen la participació de l’usuari per descobrir totes les possibilitats que ofereixen, i això implica un esforç més gran de raonament.

És clar que els alumnes tendeixen a rebre aquests recursos amb una predisposició inicial positiva, la qual cosa no vol dir que inicialment ells no intentin jugar i quedar-se només amb alguns aspectes més o menys superficials. L’efectivitat d’aquest atractiu recurs dependrà també en gran mida de les activitats que siguem capaços de proposar-los. Les TIC, per sí mateixes, no modifiquen cap concepció de l’aprenentatge, però les podem

1 Bohigas,X;Jaén X.i Novell, M (2003) Applets en la enseñanza de la física Enseñanza de las Ciencias, 21 (3).pag 463-472


fer servir per portar als i les alumnes al nostre terreny, que és el de la ciència, i fer-ho en una atmosfera més estimulant.

Per això, un dels elements primordials del nostre projecte, ha estat la selecció d’applets ,dins de les websites de qualitat i autoria responsable, hem posat especial atenció en els fenòmens que resulten més difícils de comprendre pels estudiants. En seleccionar un applet, hem de veure també quina és la seva potencialitat per ser incorporat en una unitat didàctica, com ho podem fer servir, quins aspectes destaquem, quins conceptes volem reforçar.

Després de revisar els applets seleccionats els hem avaluat, per finalment escollir alguns que pel seu contingut i per les possibilitats que ofereixen, creiem que siguin els més adients.

La tasca que ens proposem no termina amb la selecció d’applets de qualitat, hem de crear activitats adequades per tal d’orientar els estudiants en el seu aprenentatge i fer que aquest sigui realment eficaç.

Per a que les activitats que hem confeccionat puguin servir a altres docents les hem posat en format word, la qual cosa dóna la possibilitat d’imprimir directament, o de modificar-les i personalitzar-les. En tot cas, són sempre susceptibles de perfeccionament i no han de considerar-se com a producte final i acabat. Internet ens ofereix modificar el material fet, un cop publicat, i modificar-ho tantes vegades com sigui necessari.

2.1 PROPÒSIT DE LA NOSTRA INVESTIGACIÓ El propòsit d’aquesta investigació té com a objectiu prioritari la millora de la qualitat de l’ensenyament de la Física i de la Química del Batxillerat, mitjançant la introducció d’un nou material seleccionat d’Internet , els applets, i unes activitats que hem confeccionat per fer més efectiu aquest recurs interactiu. Els applets són petits programes en Java, fets per professors amb l’objectiu de simular fenòmens reals, o mostrar determinades experiències o modelitzacions. Són interactius, ràpids i còmodes d’utilitzar. Apareixen en les pàgines personals dels professors o de les institucions i s’ofereixen gratuïtament a la xarxa.


2.2. HIPÒTESI DE PARTIDA. La principal hipòtesi de partida ha estat considerar que els applets són instruments que afavoreixen les situacions d’ensenyament–aprenentatge i poden constituir un excel·lent recurs didàctic si van acompanyats de activitats adequades. 2.3. PREGUNTES INICIALS

Les preguntes que en iniciar la nostra recerca ens fem són les següents:

• Quins són els continguts de Física i de Química del Batxillerat que podrien reforçar amb els applets, ja que són els que tenen més dificultat de comprensió i/o representació?

• A hores d’hora, poden trobar a la xarxa un nombre d’applets suficient i de lliure utilització, com per estudiar els principals fenòmens corresponents als continguts de la Física i de la Química del Batxillerat?

• El contingut dels applets és suficientment estimulant i correcte des del punt de vista científic i ens permet desenvolupar un aprenentatge correcte i reflexiu?

• Quines activitats i com han de ser podem proposar per tal de fer més efectiu i eficaç aquest recurs? Hi ha activitats a la xarxa especialment creades pel Batxillerat?

• Com poden utilitzar aquest recurs a l’aula i fora de l’aula? • Com organitzar una web còmoda i útil pel professorat i alumnat?

2.4.JUSTIFICACIÓ DEL NOSTRE ESTUDI Justifiquem el nostre estudi perquè creiem que les simulacions amb ordinador i en concret els applets:

• Són una eina més d’aprenentatge, atractiva i estimulant per a la realització dels esforços de raonar i aprendre.

• Poden afavorir les representacions mentals dels fenòmens,

• Poden induir a exercitar el pensament, la qual cosa facilita la seva comprensió dels fenòmens i /o conceptes.


• Ens permet estalviar temps dedicat a l’aprenentatge d’un tema o concepte i aprofundir en la seva reflexió.

• Poden complementar les explicacions a classe i el treball del laboratori.

• Poden reforçar els conceptes que els alumnes ja han après a classe.

• Poden visualitzar fenòmens que en la realitat no podrien veure per falta de material experimental adient o per ser experiments dificultosos o perillosos.

• Contribuir a la construcció del coneixement dels alumnes a partir dels seus coneixements previs, facilitant-los la reflexió.

• Facilitar l’aprenentatge individual, en poder repetir a casa les pràctiques interactives, respectant el temps i la diversitat de cadascú.

Com professors/es de ciències experimentals sabem que la comprensió profunda de qualsevol concepte requereix moltes representacions (lingüístiques, verbals, gràfiques, físiques..), i usar diferents representacions ajuda i facilita enormement el procés d’aprenentatge dels estudiants. Creiem que els applets són una important representació més, simple o múltiple (un applet, a la vegada que simula un fenomen físic, pot mostrar gràficament com varien amb el temps les magnituds que hi intervenen), per la qual cosa les simulacions interactives poden constituir una magnífica eina d’aprenentatge que podem utilitzar aprofitant la predisposició inicialment positiva amb que els alumnes reben les noves tecnologies. Tanmateix les simulacions, gairebé mai, són acompanyades d’una avaluació de les mateixes ni d’activitats d’ensenyament-aprenentatge adequades pels estudiants de Batxillerat. Necessitem activitats que s’integren en el nostre projecte que guarden una relació i coherència amb el treball de classe i de laboratori i en definitiva que s’adapten a les necessitats dels nostres alumnes, és per això que considerem indispensable dissenyar des de l’inici com s’ha de treballar amb els applets. La motivació que ens ha impulsat ha realitzar aquest projecte es l’intent d’ajudar als i al les alumnes que arriben al Batxillerat científic o tecnològic, procedents de l’ESO, generalment desmotivats i amb escassos hàbits de treball i estudi. Pensem que seleccionar i crear un material de reforç,


atractiu i suficientment estimulant, que ajudi els estudiants a fer més eficaç el temps dedicat a l’estudi, i sobretot, a realitzar els esforços de raonar d’aprendre, és una tasca necessària i fins i tot urgent.

2.5 CONTEXT

L’estudi objecte de la nostra llicència durant els curs 2005-2006 es va dur a terme per una banda al domicili personal de l’autora, provist de connexió ADSL a Internet i per altra a les sessions de treball amb la supervisora a la ETSIB on té la seu el GIEF (Grup d’Innovació Educativa a la Física). La comunicació i l’intercanvi de material amb la supervisora s’agilitzà amb el correu electrònic, els dispositius de gravació, l’ordinador portàtil... L’eina d’avaluació dels applets, va sortir del grup de treball del projecte ACREAC, i que va tenir lloc al curs 2004-2005 també a la seu del GIEF. El material seleccionat i elaborat esta dirigit a l’alumnat de Batxillerat, l’àmbit més pròxim d’aplicació de la recerca és l’IES Bellvitge de l’Hospitalet, i estaria dirigit als alumnes de Química i de Física del Batxillerat Científic i Tecnològic. La distribució horària i el nombre reduït de grups i d’alumnes que hi ha en aquest Institut, permeten que la major part de les classes del Batxillerat Científic, tant teòriques com pràctiques, puguin fer-se en el laboratori de Física, que està dotat d’ordinadors pels alumnes, o en aules en les que es disposa d’equips amb canó i pantalla per tal de poder fer projeccions.

2.6 LIMITACIONS.

Encara que no figurava als objectius del nostre projecte inicial, ens hauria agradat poder fer servir les activitats i el material elaborat amb diferents grups d’alumnes la qual cosa ens hauria proporcionat un acabat més acurat, però atès que el període de llicència d’estudis està exempt d’activitat docent, i els objectius del nostre projecte eren suficient amplis, hem optat per la confecció d’un nombre considerable d’activitats d’ensenyament-aprenentatge amb la finalitat de que es disposi d’aquest material per acabar d’adaptar-ho i/o comprovar la seva eficàcia durant el curs 2006-2007.


3. MARC TEÒRIC.

L’ús de l’ordinador pot ser significatiu, ja que contribueix a la formació del coneixement dels alumnes a partir del que ells ja saben, i els ajuda a reflexionar, a reestructurar, a revaloritzar i a reorganitzar els seus coneixements, en una atmosfera estimulant, que els motiva. Dues perspectives teòriques de l’aprenentatge de les ciències experimentals són utilitzades com a punt de partida per a l’ús de l’ordinador. La primera, fonamentada en l’analogia entre l’aprenentatge i la forma en que les teories es modifiquen en la ciència, considera l’aprenentatge com a un procés de canvi conceptual (CC) a través del qual una nova teoria substitueix progressivament a l’anterior (Posner i al. 1982). La segona perspectiva teòrica correspon al desenvolupament conceptual (DC), que considera l’aprenentatge com a un desenvolupament cognitiu al llarg d’un procés continu i gradual, del qual el coneixement intuïtiu participa productivament, de manera que permet integrar els fragments dispersos de coneixement que l’estudiant ja posseeix. És a dir, el coneixement anterior de l’estudiant va evolucionant a mida que va integrant nous coneixements, i així es va adaptant a les realitats amb les quals va construint els seus coneixements. L’ordinador ofereix un ambient especial – micromon- en el qual l’estudiant treballa a partir de comandaments que indirectament representen el seu raonament. 4. MÈTODE La metodologia que desenvoluparem és una conseqüència directa del plantejament de les nostres preguntes i hipòtesi de partida. Per comoditat aquí també diferenciarem les quatre fases en què s’ha desenvolupat el projecte. Al final de cadascuna de les fases es va fer un informe que resumeix el treball realitzat durant el període corresponent.


4.1. FASE PRÈVIA I PRIMERA FASE

Aquestes fases es van iniciar al setembre i van finalitzar el 12 de desembre del 2005 FASE PRÈVIA: INFRAESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ

Quan vam començar el treball per desenvolupar el projecte per a la llicència d’estudis, Applets per a l’aprenentatge de les Ciències experimentals, vaig pensar. en primer lloc, en l’organització del mateix per tal de treballar, principalment a casa, de la forma més eficaç possible. Es per això que vaig decidir:

1r. Instal·lar a casa una connexió ADSL a Internet, i també un potent antivirus i control de programes espies al ordinador.

2n. Crear un ordre previ que simplement consistiria en un sistema de quatre carpetes per albergar tots els documents, de cadascuna de les quatre fases del projecte. Així, en una primera fase, els documents elaborats s’inseririen a la carpeta del mateix títol, i si en el transcurs d’aquest període de temps es troba algun tipus de material o van sorgint idees corresponents a altres fases s’anoten i s’introdueixen en les carpetes corresponents.

3r. Dissenyar una possible estructura per a la memòria d’acord amb les pautes donades al curs Bases metodològiques per a la recerca educativa, organitzat per la Dra Begoña Gros a l’ICE de la U.B. pels professors i professores que hem obtingut una llicència d’estudis pel curs 2005-2006.

4r. Llegir la bibliografia relacionada amb el tema, detallada al final.

5è. Fixar el calendari de reunions juntament amb la supervisora i establir les pautes pertinents pel desenvolupament del projecte.

PRIMERA FASE.

1. Selecció dels continguts del programa de Física i Química de Batxillerat que hem voldríem reforçar amb l’ús dels applets. Es van escollir els tòpics d’acord amb les unitats didàctiques corresponents al programa de Física i de Química del Batxillerat: cinemàtica, estàtica, dinàmica, treball i energia, ones, òptica i camp magnètic... i altres corresponents a Química: gasos, taula periòdica ,


models atòmics, enllaç químic, formulació, reaccions químiques, estequiometria, termoquímica, equilibri, equilibris d’intercanvi de protons, reaccions d’oxidació-reducció i equilibris de sals insolubles.

2. Cerca dels continguts a Internet.

Cerca dels applets corresponents a cadascun dels tòpics anteriors. Es seleccionen el applets que més adients per considerar que tinguin major potencial educatiu, els criteris de selecció han estat: o Autoria responsable. Entre las nombroses pàgines referides al tema

buscat, hem de triar els portals de ciència, d’universitats, pàgines personals de professors, museus...(a la xarxa també es poden trobar informacions sense garanties).

o Adequació al concepte, mètode, propietat, etc. que volem que aprenguin els nostres alumnes. Per això, ens guiarem per la nostra experiència i pràctica docent.

o Atractiu visual i comoditat d’utilització.

La cerca a Internet es va fer utilitzant els programes Mozilla i Explorer i els cercadors Yahoo i Google principalment.

En seleccionar un applet vam tenir en compte si la pàgina on estava

inserit era d’autoria responsable: portals educatius, pàgines personals de professors, pàgines de universitats, societats de Química o de Física... A vegades ens ha agradat l’estil d’un applet inscrit en un portal educatiu, hem vist qui ho havia fet i això ens ha portat a explorar si aquest autor tenia pàgina pròpia en la que figuressin altres applets similars . De les pàgines dels autors amb applets més interessants hem fet una tria que recomanarem a la nostra web, això pot ajudar a altres professors/es a trobar applets de qualitat sense perdre molt de temps.

3. Classificació dels applets: a mesura que es van seleccionant els applets

corresponents a un mateix tòpic es copien en un document les adreces amb un comentari que els identifiqui i a continuació es posen en l’ordre aproximat en que pensem que podrien ser inserits en un tema.

Aquest procés ho hem repetit, un a un, per a tots els tòpics seleccionats, tant de Física com de Química.


Evidentment, no tots els tòpics estan igualment representats a la xarxa. Podem dir que hi ha fislets de tots els temes però és difícil trobar applets per a molts dels continguts de Química, si bé podem trobar animacions en flash, activitats interactives i laboratoris virtuals que incorporen seqüències de vídeo, visors microscòpics, etc . Però aquest últim tipus de recursos no són precisament l’objectiu del nostre projecte, i per tant l’única cosa que farem pel moment serà prendre nota de la seva existència.

4. Un cop el material ha estat ordenat l’hem numerat i etiquetat. Cada

applet portarà un codi que l’identificarà com de Física o Química, el tema i el nombre d’ordre entre les applets seleccionats. Exemple fC.5 correspon a un applet de Física, cinemàtica, seleccionat en cinquè lloc.

5. El pas següent ha estat tornar a revisar els applets seleccionats de cada

tòpic, manipular-los per veure el seu funcionament i escollir alguns d’ells, els que més ens agradin i que considerem més adients, els quals s’hauran d’avaluar a fons a la següent fase. Hi ha applets molts senzills que incideixen en una determinada representació a vegades simplement qualitativa (Ex. Efecte Doppler de W. Fendt) i d’altres molt més densos que intenten cobrir bona part d’un tema i inclouen diverses representacions (Ex: Camp elèctric de l’Octavi Caselles) per això s’han de pensar i explicitar les condicions d’utilització.

A l’annex 1, figura el document amb la primera selecció applets de 169 applets de Física i 136 de Química classificats i organitzats per temes amb minifitxes i un codi identificatiu. En aquest document, els applets que figuren seleccionats en color groc (42 de Física i 35 de Química) són els escollits en una segona tria i que s’hauran d’avaluar en la segona fase.

4.2. SEGONA FASE.

Duració: del 12 de desembre del 2005 fins al 30 de gener del 2006. El punt de partida de la segona fase va ser el mateix al que havien arribat a la fase anterior: la selecció final d’applets per avaluar. La tasca que ara ens proposem és avaluar els applets seleccionats per tal d’assegurar-nos que compleixin uns requisits mínims de qualitat i idoneïtat abans de fer-los servir per elaborar les activitats d’ensenyament-aprenentatge . Per avaluar el material seleccionat farem servir una eina d’avaluació,


Aquest eina ha estat ideada per un grup de professors/es de la UPC i ha estat posada a prova al grup de treball ACREAC - grup mixt de treball integrat per professors de la UPC i d’ensenyament secundari del qual he format part durant el curs 2004-2005- i posteriorment revisada vàries vegades.

Per tant, l’eina d’avaluació té un alt grau de consens, encara que sempre sigui susceptible de revisió.

La versió que hem adaptat per a la nostra avaluació és la Av-2 aquesta versió és un poc més curta de la primitiva eina per tal de fer-la més operativa. (annex-2)

L’eina inclou quatre categories, que són: o Categoria A: Aspectes informàtics/tècnics o Categoria B. Disseny. o Categoria C. Qualitat científica del missatge o Categoria D. Potencialitat per a ser utilitzada en un curs

De l’eina inicial Av-1 hem omès una categoria: la concepció d’aprenentatge subjacent, perquè complicava extraordinàriament la nostra feina i hem considerat que no som especialistes per avaluar amb rigor les possibles teories d’aprenentatge que un applet pot permetre. Tanmateix considerem que aquesta categoria quedarà avaluada implícitament quan ens enfrontem amb el disseny d’activitats d’ensenyament-aprenentatge, és aleshores quan hem de veure les possibilitats que cadascú dels applets ofereix o permet en el procés de construcció del coneixement. Les categories s’avaluaran amb una sèrie d’items. Les normes per avaluar estan posades a l’inici de la pàgina de l’eina: hi ha alguns items que sols poden valorar-se amb sí o no i n’hi ha d’altres que els valorem entre 0 i 3 amb nombres sencers, 0 quan no estem res d’acord i amb gradacions fins a 3 que vol dir que estem totalment d’acord. En ocasions hem posat només un guió en un determinat item, això vol dir que aquest item no es pot valorar a l’applet que intentem avaluar. Utilitzar una eina d’avaluació ens ajuda a explorar les possibilitats de l’applet d’una forma més profunda i ens prepara i ens ajuda a confeccionar les activitats d’ensenyament-aprenentatge. Com ja hem dit al resum de la primera fase, no tots els tòpics estan igualment representats a la xarxa, la qual cosa també es reflecteix en la


qualitat dels applets; així hi ha temes com llançament de projectils o de la taula periòdica, dels que troben nombrosos applets tanmateix n’hi ha d’altres escassament representats com l’equilibri químic. Cadascú dels applets avaluats es guarda en un document independent que portarà el codi de l’applet precedit de les lletres –av-. Un cop avaluats tots els applets i per tal de poder establir-ne una comparativa hem confeccionat una taula amb les entrades següents:

o codi del applet amb un hipervincle a la adreça; o tema/titòl; o autor/es; o nivell (ESO i/o Batxillerat); o qualificacions de les categories A, B, C i D o possibilitats d’us

A la vista d’aquesta taula hem triat 14 applets de física i 14 de Química per confeccionar les activitats d’aprenentatge. Els criteris d’aquesta selecció han estat:

i. Un al menys per tòpic avaluat. ii. El millor qualificat dins dels mateix tema. iii. Si escollim dos del mateix tema un serà d’iniciació i un altre per

resolució de qüestions i problemes. iv. En igualtat de condicions d’avaluació procurarem no repetir del

mateix autor ni de la mateixa pàgina. Amb tot això al final d’aquesta segona fase ens trobem el material que figura a l’annex 2:

Una eina d’avaluació que hem perfilat per fer-la servir, eina ACREAC Av.2.

Una carpeta amb els documents corresponents a l’avaluació de cadascú dels applets de Física i de Química. En total 52 documents.

Una taula comparativa de tots els applets avaluats en la què estan seleccionats en verd, els applets millor avaluats, amb els quals dissenyarem les activitats.


4.3. TERCERA FASE Vam començar aquesta tercera fase a principis del mes de febrer de 2006, desprès de donar per finalitzada la segona amb la selecció dels 28 applets per a la confecció d’activitats d’ensenyament-aprenentatge. Les activitats que ens van proposar realitzar van anar dirigides a l’alumnat de Batxillerat. Les condicions de partida estan marcades d’una banda per les circumstàncies socials i ambientals, que són les d’una escassa motivació per la ciència i el coneixement; i d’altra banda per l’etapa educativa de la que arriben , l’ESO, amb desmotivació i escassos hàbits de treball i estudi en la major part dels casos, però reben amb agrado les noves tecnologies. Així com a la xarxa hi ha nombrosos applets no n’hi ha gaires activitats que ens puguin servir pel Batxillerat. N’hi ha algunes interessants però pensades per alumnes universitaris, o activitats de tipus tradicional com les que normalment es fan a classe, test, preguntes de resposta múltiple... com les que es poden trobar en qualsevol llibre, però amb diferent suport no ideades especialment per als applets. Nosaltres les volíem especialment per poder extreure tot el potencial educatiu que tenen les simulacions, els treballs més interessants que hem trobat en aquest sentit i que ens han donat algunes pautes i idees han estat els de W. Christian i M. Belloni (2004) Els docents que hem emprat alguna vegada les simulacions a les nostres classes, sabem la bona predisposició inicial amb que els estudiants les reben, però també com es poden tornar en un simple joc després d’un minuts, si les deixen actuar massa lliurement, o, si les activitats que els proposen no són una guia adequada. L’ordinador és un medi ràpid, però, la comprensió de qualsevol fenòmen o de qualsevol concepte en ciències experimentals, requereixen exercitar el pensament, la qual cosa necessita temps. Per conjugar tot això, vam pensar que era necessari que el treball amb la simulació estigués reflectit en un fulls d’activitats, com una mena de guia que els obligués a llegir, a plantejar-se qüestions inicials, a omplir taules de dades , a interpretar gràfiques, a extreure conclusions... en resum a exercitar el pensament científic. Abans de començar a redactar les d’activitats, vaig estudiar en profunditat les possibilitats de cada applet, la qual cosa ja ens situa en un punt de partida i ens marca el camí a seguir. Un altra guia ha estat la nostra experiència docent i la concepció constructivista de l’aprenentatge.


Amb tot allò, hem considerat que seria necessari plantejar unes qüestions prèvies, per veure si ha preconcepcions errònies que modificar. Tot seguit es proposen una sèrie d’exercicis o exploracions com una mena de petites investigacions virtuals amb qüestions formulades de manera que per resoldre-les sigui necessària la interacció amb l’applet. Dues paraules utilitzem contínuament : predir i comprovar, paraules que remeten a accions que amb els applets es poden donar, una a continuació de l’altra, sense que hi hagi el dilatat temps que una experiència de laboratori requereix.

Finalitzades les exploracions posarem a prova la seva eficàcia amb qüestions i problemes que l’alumnat ha de resoldre amb totes les eines de que disposa i sempre que es pugui s’han de comprovar els resultats amb l’applet.

L’esquema general al que hem arribat i que proposem per les nostres activitats és el següent:

Instruccions, a continuació donem les instruccions de maneig de l’applet, algunes són evidents però hi ha applets que pel seu funcionament requereixen fer ús del ratolí en determinats punts o zones i això no sempre es veu en un primer cop d’ull.

Objectius que es pretenen assolir.

Qüestions prèvies: a continuació hem de fer algunes preguntes prèvies, amb l’objectiu de detectar si l’alumne té preconcepcions errònies, en algunes es podrà incidir amb l’applet per tal de modificar-les.

Exploracions o exercicis amb l’applet, és el nucli central intentarem plantejar interrogants similars als que ens plantegen quan estem al laboratori, petites investigacions que s’hauran de resoldre i/o comprovar amb la interacció amb l’applet. Intentem sempre induir a la reflexió, es demana predir abans de comprovar. Les activitats pensades per primer de Batxillerat són molt mes guiades i progressivament es van plantejar activitats per que l’alumna o alumne les resolgui de forma més autònoma Qüestions i problemes Es l’últim apartat, en principi plantejarem qüestions per tal de comprovar si ha hagut una comprensió profunda dels conceptes i sempre que sigui possible problemes que desprès de resoldre’ls es pugui comprovar el seu resultat amb l’applet. Sempre que sigui possible les qüestions es relacionaran en primer lloc amb les exploracions de manera que puguin


veure si han estat plantejades de manera eficaç i els estudiants han assolit els objectius proposats. ALGUNES CONSIDERACIONS El material que hem elaborat s’ha pensat en un principi en la seva utilitat com a material de reforç. Pot treballar-se individualment i en grup de dos. No ha de substituir ni les explicacions a classe ni el treball de laboratori. La interacció es fa amb l’applet a través d’ Internet o baixant-lo en un CD el cas que sigui per treball a casa, i no es disposi de connexió a Internet. Les activitats han de fer-se en format paper, contestant a totes les preguntes i omplint forats i taules. Desprès cal una reflexió i una conclusió final, igual que fem a les pràctiques de laboratori. Com hem dit abans és convenient que els i les estudiants s’acostumin a pensar, i a predir què passarà abans d’interaccionar amb l’applet. Respecte als applets seleccionats. És evident que els de Física son més interactius que els de Química. Els de Física poden ajudar enormement a la comprensió dels fenòmens amb les possibilitats d’aturar en el temps, de repetir, de modificar els paràmetres inicials ... amplia les possibilitats d’un laboratori. Tanmateix, la major part dels de Química són una ajuda o un reforç, però sempre el laboratori és molt més estimulant , els més interessants són els que mostren modelitzacions o representacions microscòpiques. Creiem que amb els applets i les activitats, l’assimilació de conceptes i la comprensió dels fenòmens es farà de forma molt més ràpida i molt més profunda. S’han fet activitats pels 14 applets de Física i 14 de Química seleccionats a l’avaluació de la fase anterior.

Les activitats estan a l’annex 3 en el format íntegre. 4.4. QUARTA FASE: CREACIÓ DE LA WEB La quarta fase i fase final del projecte va ser la creació d’una web. Un cop acabades les activitats a la fase anterior ens vam plantejar con seria la pàgina web . Evidentment hauria de ser senzilla per necessitats, els meus coneixements de Dreamweaver són limitats i d’altra banda l’objectiu que


ens proposaven en crear la web era que reflectira la conclusió del treball fet en la selecció i avaluació d’applets i amb la realització d’activitats. La web hauria de tenir: A. Una pàgina d’entrada, informativa sobre el contingut de la web. B. Una pàgina amb els applets i activitats de Física, de la qual sortirà un

enllaç amb: C. una petita pàgina d’adreces seleccionades.

D. Una pàgina de Química amb els applets i activitats de Química, de la qual sortirà: E. una pàgina d’adreces de Química seleccionades.

A continuació expliquem el contingut de cadascuna de les pàgines: A. De la pàgina principal surten enllaços a les pàgines de Física i de Química, i al e-mail de la autora i del IES Bellvitge B: La pàgina de Física que conté una taula amb la següent informació:

o Títol de l’applet o Autoria, de l’applet o Imatge de l’applet amb el link a la adreça, en clicar en aquesta

imatge l’applet s’obriria en una finestra ajustada flotant que permeten simultàniament llegir les instruccions, utilitzar-la, obrir les qüestions prèvies, utilitzar la calculadora de l’ordinador...

o Instruccions per accionar l’applet, així es pot tenir oberta la finestra de l’applet sobre la pàgina de Física i es poden veure simultàniament les instruccions.

o Qüestions prèvies, inicialment plantejades a l’inici de les activitats, però ara les posem en una petita finestra amb l’objectiu de separar-les en espai i temps de les activitats, facilitant així un període de reflexió.

o Activitats en format word, la qual cosa facilita que l’usuari, suposem que és un professor o una professora que les vol fer servir a les seves classes, les pugui completar, retallar, personalitzar...

- El nombre applets que apareixen és de 16 . - En total es proposen 14 fulls d’activitats pels applets corresponents. Al final de la taula hem posat un enllaç a les websites d’interés, a una altra pàgina:


La pàgina C, en la que indiquem les adreces dels applets seleccionats entre les pàgines dels autors que considerem que tenen els applets més adients per poder-los fer servir al Batxillerat. Aquestes adreces servirien per estalviar feina a qualsevol docent, ja que anem directament a les pàgines dels autors dels applets, i amb un nombre no massa alt de pàgines visitades es por fer una selecció de qualitat. D: La pàgina de Química en la que hi ha la següent informació organitzada en una taula:

o Títol de l’applet o Autoria , de l’applet o Imatge de l’applet amb el link a l’adreça, en clicar en aquesta

imatge l’applet s’obriria en una finestra ajustada. o Instruccions per accionar l’applet, així es pot tenir oberta la finestra

de l’applet sobre la pàgina de Química i es poden veure simultàniament les instruccions.

o Activitats en format word, la qual cosa facilita que l’usuari, suposem que és un professor o una professora que les vol fer servir a les seves classes, les pugui completar, retallar, personalitzar...

- El nombre total d’applets de Química seleccionats ha estat 14. - El nombre total d’activitats fetes ha estat 14. F. Una petita pàgina d’adreces de Química. La maqueta de cadascuna de les pàgines, el contingut de les quals detallarem a l’annex 4. El material elaborat, com a resum d’aquesta fase, ha estat una web que té la següent adreça: http://www.xtec.cat/~erodri24 el mapa de la web és el següent:


5. RESULTATS OBTINGUTS

D’acord amb el procés que hem seguit a la nostra recerca i tractant de respondre a les qüestions inicialment plantejades podem dir que:

Hem trobat a Internet nombrosos applets tan de Física com de Química de disposició lliure i amb els que es poden estudiar molts dels fenòmens i conceptes que es corresponen amb els continguts de Batxillerat.

Hi ha algunes pàgines dels autors dels applets identificables pel seu estil, i d’altres creades per institucions, professors i professores que recopilen o seleccionen applets de les pàgines dels autors.

El nombre de pàgines, la quantitat i la varietat applets de Física que hem trobat a la xarxa és molt més gran que els de Química. També hem constatat que els applets de Física, ofereixen un major grau de interactivitat i un contingut més ric que els de Química. Podríem dir, de forma general que els de Física són més imprescindibles. En una primera tria es van seleccionar 136 simulacions de Química i 169 applets de Física.

En la posterior tria hem escollit uns més de cinquanta applets per avaluar, i en el procés s’han avaluat: a) aspectes informàtics/tècnics, b) disseny, c) correcció científica del missatge i d) possibilitats d’aplicació en un curs. Hem arribat a la conclusió de que el contingut és suficientment estimulant i correcte des del punt de vista científic en la immensa majoria dels casos, però hi ha a vegades errors d’omissió que poden confondre als alumnes de Batxillerat.

Així com hi ha moltes pàgines amb applets a la xarxa, la major part d’elles no pressenten activitats especialment ideades pels applets i de nivell de Batxillerat.

Les activitats les hem plantejat de manera que s’integren en el nostre projecte educatiu i complementen les explicacions a classe i el treball de laboratori. Hem partit dels conceptes que amb més dificultat assoleixen els estudiants Hem plantejat qüestions prèvies, seguides d’exploracions amb l’applet, i altres qüestions i problemes de comprovació.


Entre les possibilitats d’utilització del material seleccionat i de les activitats creades, poden dir que seran: dins l’aula a les nostres explicacions i també pels estudiants individualment i en grup, i a casa, com a material de reforç.

Per organitzar les applets i les activitats hem creat una web senzilla, que creiem que podrà ser còmoda tant per al professorat com per l’alumnat: Hi ha dues pàgines principals una de Física i un altra de Química que estan formades per taules. En cadascuna de les files d’una taula es pot veure una petita imatge de l’applet que porta el vincle a l’applet que sortirà en una finestra flotant, al costat les instruccions per accionar l’applet i al final de la filera hem posat les activitats en word amb la qual cosa, qualsevol professor les pot fer servir directament o bé modificar-les.

6. CONCLUSIONS

La nostra recerca, com ja vam anticipar en el projecte, ha estat una recerca aplicada. L’objectiu fonamental s’ha complert i crec que també el nostre nivell d’expectatives d’acord amb el projecte inicial. En primer lloc, dir que el procés de treball per si mateix, ens ha resultat enormement positiu i enriquidor a la vegada que la diversitat de tasques que hem realitzat en cadascuna de les fases, (recerca, estudi, aprenentatge d’alguns programes d’ordinador...) ha fet que la nostra recerca fos amena, dinàmica i, fins i tot, divertida. Establir unes fases, un calendari, i un ordre i donar compte del treball realitzat en cada reunió amb la supervisora, així com establir les tasques entre sessió i sessió de supervisió ha estat fonamental per desenvolupar l’estudi amb tranquil·litat i complir les nostres expectatives. Com a resultat hem més visible podem dir que hem seleccionat molt acuradament una sèrie de simulacions d’Internet , les hem avaluat i a partir d’elles hem dissenyat una sèrie d’activitats d’ensenyament-aprenentatge amb les que poder aconseguir un aprenentatge autònom i reflexiu. Per a que professors i alumnes puguin disposar del material seleccionat i amb la major comoditat possible s’ha inserit tot en una web a l’adreça següent:

http://www.xtec.cat/~erodri24.


Creiem que hem creat un material que pot servir de gran ajuda als estudiants, i també als docents. No era el nostre objectiu comprovar la seva eficàcia, ni fer-ho servir aquest curs, però estarà disponible per comprovar en un termini immediat la seva utilitat i flexibilitat com recurs didàctic, amb la qual cosa obrin el pas a noves investigacions. 7. REFERÈNCIES 7.1 BIBLIOGRAFIA

ALVAREZ, A.(1990). Diseño cultural: una aproximación ecológica a la educación desde el paradigma histórico cultural. Infancia i aprendizaje pp-51-52; pp.41-77

BELLONI M.; i WOLFGANG C. (2004) , Physlet Physics. Interactive Illustrations,Explorations and Problems for Introductory Physics. New Jersey: Pearson Prentice Hall

BISQUERRA,R. i SABARIEGO,M. (2004). Metodologia de la investigacion educativa. Madrid: La Muralla

BOHIGAS,X; Jaén X.; Novell, M. (2000): Ensenyar amb Internet? Revista de Física ,2n semestre, pàg 28-32 BOHIGAS,X;JAÉN X.I NOVELL, M. (2003). Applets en la enseñanza de la Física. Enseñanza de las Ciencias, 21 (3).pag 463-472

BLANCO J.; BOHIGAS,X.; JAÉN X.; NOVELL, M . (2003). Getting information on the WWW For the Educational Purposes: Problems and a Possible Solution. Interactive Educational Multimedia, nº7 October 2003 pp.29-45

BOHIGAS X. ;JAÉN X.; NOVELL. M. (2003). Propuesta y análisis de una

actividad de formación dirigida al profesorado de Física para aprender a utilizar Internet como recurso educativo. Revista interuniversitaria de formación del profesorado , 17 (2) : 95-115. ISSN: 0213-8646

BLAXTER, L.; HUGHES,C. I TIGHT, M. Cómo se hace una investigación. Colección Herramientas Universitarias. Barcelona: Gedisa

CARNICER A.(2003). Aprendre Física a la xarxa. Revista de Física 2n trimestre 2003. pp34-35


CUDMANI,I. I a.(2000). Hacia un modelo integrador para el aprendizaje de las ciencias. Enseñanza de las ciencias , 18(1) pp.3-13

BELLONI M.; CHRISTIAN,W.; DANCY, M. (2002)Teaching with Physlets : Examples From Optics. The Physics Teacher. Vol 40, November. pp 494-499

DRIVER, R.8 (1988).Un enfoque constructivista para el desarrollo del curriculum de ciencias. Enseñanza de las ciencias, 6(2), pp-109-120 EDUTEKA. Evaluación crítica de una página web. Kent State University. Libraries & Media Services, BFS,10/99. Traducció Montse Novell. Novembre, 2003

FERNÁNDEZ, LISSETE (2005). Com elaborar un informe d’investigació. Butlletí La Recerca. Universitat de Barcelona . Institut de Ciències de l’Educació.

FLICK, U. (2004). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Morata FRANCO GARCIA, A., Física con ordenador. Curso interactivo de Física en Internet, http:www.sc.ehu.es/sbweb/Física/default.html.

FRANCO A. (2003) Internet en la enseñanza i en el aprendizaje de la Física. Revista española de Física, 17, (5), pp 63-66 GIL,D. ; CARRASCOSA,J.; FURIÓ, C.; MARTINEZ TORREGOSA,J.; (1991). La enseñanza de las ciencias en la educación secundaria. Barcelona ICE-Horsori.

Grass A.; Soler-Selva V.; Torres A. (2006) Evaluation of physics applets (physlets) as a complement. Revista de Física. Vol3. 1r semestre. nº10 pp 47-51 HERNÁNDEZ SAMPIERI, R.; FERNANDEZ COLLADO, C. ; BAPTISTA LUCIO, P. (2003). Metodologia de la Investigación (3a ed.). México: McGraw-Hill.

GIL,D., Contribució de la història y la filosofia de las ciencias al desarrollo de un modelo de enseñanza/aprendizaje como investigación. Enseñanza de las Ciencias, 11, (2), 197-212 (1993)


GUISASOLA, J. I PÉREZ DE ELUATE,L., (Editors), Investigaciones en la didáctica de las cienciaqs experimentales basadas en el modelo de enseñanza-aprendizaje como investigación orientada. Servicio editorial de la Universidad del País Vasco (2001a)

LAHORE, Alberto: La tecnología multimedia : un nuevo lenguaje para la enseñanza” Didáctica III de Química. Instituto de profesores “Artigas” Montevideo

LEONARD WILLIAM, J. i a.(2002): Resolución de problemas basada en el análisis. Hacer del análisis y del razonamiento el foco de la enseñanza de la Física. Enseñanza de las Ciencias, 20(3), pp.387-400

MATEO, J. (2000). La evaluación educativa, su practica y otras metáforas. Barcelona: ICE/UB-Horsori.

MARTINEZ OLMO,F.(2002). Análisis estadístico con Excel. Facultad de pedagogia.Departament de mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació.Universitat de Barcelona.

Mckernan, J (1999). Investigación-accion y curriculum. Metodos y recursos para profesionales reflexivos. Madrid: Morata

MARTINEZ TORREGOSA, J., La resolucion de los problemas de Física como investigación: un instrumento de cambio metodològico. Tésis doctoral 1987

PEÑA DE S. ANTONIO,O. (2003).,Dreamweawer 4 Guia practica, 9 edición . Madrid: Anaya

PÉREZ SERRANO,G (2004). Investigación cualitativa . Retos e interrogantes. Madrid: La Muralla

REZENDE,F. I DESOUZA,S.(2003). Diseño instruccional de un sistema Hypermedia para el aprendizaje de la Física fundamentado en las perspectivas teóricas del cambio y del desarrollo conceptual. Enseñanza de las Ciencias,2003, número extra pp.103-109

SANCHO,J.M., (1993). Tecnologías de la información en la educación . Una perspectiva europea, Temps d’educació, Revista de la divisió de Ciències de L’Educació, 9,


SALKIND, N.J.(1999). Métodos de investigación (3à ed.) México: McGraw-Hill.

STUFLEBEAM,D.L.;SHIKIELD,A, J. (1993). Evaluación sistemática . Guia teórica y práctica. Barcelona: Paidós

TIZARD,B.; HUGUES,M.(1991). “ Reflections on young children learning”

A:G.Walford (comp)Doing educational reseach (pàg 19-40). Londres: Routledge.

Zabalza, M.A(2004). Los diarios de clase. Un instrumento de investigación y desarrollo profesional. Madrid: Morata

7.2. SELECCIÓ D’ADREÇES D’INTERNET http://www.xtec.es/ Xarxa telemàtica Generalitat de Catalunya amb accés a la següent adreça:

http://edu.365.com. Portal educatiu de la Generalitat Catalunya , nombroses lliçons interactives amb activitats per L’ESO ,taula periòdica ,laboratori virtual, alguns enllaços amb applets pel Batxillerat...

http://baldufa.upc.es/ Un entorn per l’aprenentatge de la Física. Fislets de qualitat.

http://www.pntic.mec.es/enlaces/fisica_quimica.htm Enllaços del CNICE per a Física i Química.

http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/default.htm EUITIE, Universitat País Basc.

http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/default.htm Gran curs interactiu de Física, amb 406 applets. Possibilitar de baixar-lo sencer.

http://www.physicsweb.org/ Portal de l L’Iinstitut de Physics


http://www.hezkuntza.net/ Sistema educatiu digital país Basc.

http://personal.redestb.es/jlabreu/ Més applets de Física.

http://www.walter-fendt.de/ph11s/ Col·lecció de applets de Walter Fendt. Referencia inprescindible.

http://www.phy.ntnu.edu.tw/java/ Universitat Taiwan Fu-Kwun Hwang. Conté fislets de gran qualitat com l’anterior.

http://micro.magnet.fsu.edu/electromag/java/ Conté fislets. Website and the Florida State Unyversity.

http://www.edu.aytolacoruna.es/aula/fisica/index.htm Web de recursos de Física: Teoria, problemes, animacions, applets magnífics. Visiteu "Física Interactiva" i "Animaciones en Java”.

http://www.aps.org/resources La web de la American Physical Society.

http://www.dmoz.org/ Portal del Open Directory Project proporcionen adreces seleccionades acompanyades d’una ressenya breu que descriu els continguts de la web.

http://www.dmoz.org/World/ Ciencia_i_Tecnologia/Fisica http://www.ecm.ub.es/team/ Col·lecció d'applets de Física.

http://physicsweb.org/resources/Education/Interactive_experiments/ Experiments interactius (Anglés).

http://www.ph.surrey.ac.uk/cti/Gateway/Java_Applets.htm Java applet and VRML Resources for Teaching and Learning Recomanada.


http://iris.cnice.mecd.es/fisica/ Física per a Batxillerat. Molts temes i applets.

http://www.edu.aytolacoruna.es/aula/ Conté bons applets.

http://www.ba.infn.it/www/didattica.html Molts applets (Anglés).

http://www.physics.uq.edu.au/people/mcintyre/applets/optics/ Applets d'òptica. http://personal5.iddeo.es/pefeco/index.html Applets, simulacions,3D i molt més per a Química.

http://www.chem.uci.edu/education/undergrad_pgm/applets/ En Anglés. Applets des de la Universitat de Califòrnia.

http://www.thecatalyst.org/spanish/ El catalizador: recursos per a Química en Secundària.

http://platea.cnice.mecd.es/~cpalacio/ Activitats i applets per a diferents nivells ESO i Batxillerat

http://iris.cnice.mecd.es/quimica/ Química per a CCNN i F i Q. Diferents nivells i utilitats.

http://www.dmoz.org/Science/Physics També del open directory amb 16 categories hi ha més de 4000 recursos llistats.

http://www.sciences.univ-nantes.fr/physique/enseignement/tp/index.html Portal de la Universitat de Nantes. Contiene fislets.

http://www.whfreeman.com/tipler/index.htm Portal Tipler on line.

http://www.maloka.org/f2000/index.html Portal de la Universitat de Colorado.


http://es.geocities.com/fisicas/cientificos/fisicos/gay_lussac.htm Portal que conté biografies de científics.

http://physics.nist.gov/cuu/index.html Unitats i constants National Institute of Standards and Technology.

http://www.upc.edu/ Portal educatiu de la Universitat politècnica de Catalunya.

http://quimica.deeuropa.net/

Portal amb nombroses dades de Química. http://www.edinformatics.com/il/il_chem.htm Conté molts aplets, taula periòdica, dissolucions, valoracions...

http://www.ciencianet.com/ Diu : “Entra en estas páginas si quieres sorprenderte, divertirte, y encontrar información sobre aspectos curiosos y extraños de la Ciencia”.

htpp://quimica.de europa.net/. Conte Química orgànica, inorgànica, Chemical Abstracts, revistes. Química general, experiments virtuals, taula periòdica, fotos de científics, història ....

http://ir.chem.cmu.edu/irproject/applets/stoich/Default.asp Portal amb applets de Química.

http://www.chm.davidson.edu/ChemistryApplets/GasLaws/CharlesLaw.html Portal. Conté applets de Química útils: lleis gasos...

http://www.explorelearning.com/ Portal amb interessants applets (determinació de densitats per a 2n

ESO). http://www.terra.es/personal/felix061/paginas/pagina2.htm Pàgina personal. Conté nombrosos enllaços amb applets de Física i Química (gasos, estequiometria....)

http://www.iesalonsoquesada.org/fyq/index.htm Particular Fisica i Quimica IES Alonso Quesada. Conté applets.


http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0280-01/John.html Conté applets.

http://modelscience.com/ Portal amb applets interessants.

http:// www.physics.ph.msstate.edu/electromag/javamirror/ Physics Simulations de la Missisippi State University. Pàgina recomanada pel grup La baldufa. Conté fislets.

http://micro.magnet.fsu.edu/electromag/java/

Molecular Expresions Website, M.W.Davidson and the Florida State Unyversity. Pàgina recomanada. Conté fislets.

http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Enlaces/FQ.htm. “El rincon de la ciencia”.

http: //www.maseducativa.com. Pàgina amb continguts educatius.

http://www.madrimasd.org/culturaCientifica/taller/areadescarga/fisica/fisica/default.as Pàgina per descàrregues programes de Física.

http://www.madrimasd.org/culturaCientifica/taller/areadescarga/quimica/quimica/default.asp Descàrregues programes Química i taules periòdiques.

http://www.alkimistas.com/software/ Descàrregues programes de Química.

http://descargas.terra.es/index.phtml?modo=2&n_id_plat=1&n_id=1477 Programes per a Química.

http://www.xtec.es/cdec/ Pàgina del Centre de Recursos.

Documents

Memòria de la llicència d’estudis · 2009-03-11 · estar la selecció d’unes poques webssites de qualitat i l’assignació de les tasques que han de dur a terme quan es visiten