MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA 2016

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Barcelona, 7 de juliol de 2017

MSLC2016

ECONOMIA El creixement del PIB

es pot situar a l’entorn del 2,9%

MERCAT DE

TREBALL L’ increment de la

població ocupada és el més gran dels darrers

tres anys de creixement consecutius

FACTORS ESTRATÈGICS

R+D+I Infraestructures

Sostenibilitat

BENESTAR

I CONDICIONS DE VIDA

Signes de millora tot i que cal abordar

determinades situacions de vulnerabilitat

Àmbits d’anàlisi

MSLC2016

Aportacions a la variació interanual del PIB i creixement del PIB (Demanda)

Economia Evolució

0,6

-0,5

-3,1

-1,0

2,3

3,5 3,5

2,9

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

PIB

Previsió

MSLC2016

PIB, preus i costos laborals Economia

Creixement real 3,5% Demanda

Demanda interna 2,9 pp

consum de les famílies 2,7%

formació bruta de capital 5,2%

consum públic 2,7%

Sector exterior 0,6 pp Oferta

Indústria 4,0%

Construcció 3,2%

Serveis 3,1%

Agricultura 10,1%

Preus costos i productivitat

IPC 0,1%

Productivitat del treball 0,5%

Costos laborals unitaris (nominal) -0,4%

MSLC2016

Saldo de béns, serveis i turisme amb l’estranger i la resta de l’estat espanyol (en milers de milions d’euros)

Economia Saldo amb l’estranger

16,1 14,7 13,7 15,518,7 19,8 18,7 17,7

13,511,1

13,9 13,69,8

12,615,4

13,1 14,1

-5,9-3,6 -2,9 -4,5

-7,9 -9,5 -9,9 -11,0-6,3

1,1

1,25,0

10,2

12,911,0

12,712,9

10,3 11,1 10,7 11,0

10,810,3 8,8

6,7

7,212,2

15,1

18,620,0

25,5 26,4 25,727,0

-15,0

-10,0

-5,0

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Saldo amb l'estranger Saldo amb la resta d'Espanya Saldo exterior

14,1

12,9

27,0

MSLC2016

3r any de creixement de la població ocupada (més intensa que els anys anteriors)

Mercat de treball Anàlisi

Variació valor absolut (%) Taxa (%) Variació de

la taxa (pp)

En edat de treballar +0,0 - -

Activa +0,0 78,8 -0,1

Ocupada +3,5 66,4 +2,2

treball a temps parcial +5,4 14,0 +0,3

temporal +12,4 21,2 +1,5

Aturada -15,6 15,8 -2,9

MSLC2016

Polítiques d’ocupació Mercat de treball

Polítiques actives

el pressupost definitiu de la política de despesa de foment de l’ocupació 699,8 M€ + 12,7%

Polítiques passives el nombre de persones beneficiàries 266.548 - 12,3%

la despesa 2.836,9 M€ -12,0%

indicador de cobertura 60,5% -0,2 pp

MSLC2016

El 53% de les persones beneficiàries de prestacions d’atur reben una prestació no contributiva.

204.057 persones registrades com a aturades no cobren cap prestació, l’11,3% menys que l’any anterior.

Mercat de treball Polítiques d’ocupació

Tipus de prestació Persones beneficiàries

Variació 2015-2016

Nivell contributiu 125.256 -10,1% Nivell assistencial 114.044 -13,78% Renda activa d’inserció 25.731 -14,1% Programa activació ocupació 1.517 -39,4% Total 266.548 -12,3%

MSLC2016

Relacions laborals i conflictivitat Mercat de treball

Solució extrajudicial de conflictes expedients tramitats pel TLC 13,5%

persones treballadores 47,2%

empreses afectades 210%

Conciliacions efectives 85,1%

Amb acord 45,5%

mediacions -0,6%

EROs -30,9%

empreses concursades -12,1%

Conflictivitat laboral vagues 5,7%

persones treballadores -15,2%

jornades no treballades -54,3%

MSLC2016

Sinistralitat laboral Mercat de treball

+6,1% accidents

laborals

Accidents laborals Total Var. % Var. absoluta

en jornada laboral sense baixa 132.734 +3,8 +4.885

en jornada laboral amb baixa 89.195 +8,9 +7.279

in itinere 17.732 +10,6 +1.696

Malalties professionals registrades Total Var. % Var. absoluta

malalties 1.562 -6,1 -96

Incapacitats de treball per contingències professionals Total Var.% Var. absoluta

nombre (mitjana mensual) 9.548 +10,3 +894

durada (en dies) 35,1 -1,0 -0,3

MSLC2016

Despeses en R+D+I sobre el PIB

Factors estratègics R+D+I

0,66 0,64 0,65

0,87 0,85 0,88

0,73 0,73 0,75

2,26 2,22 2,27

2013 2014 2015

Innovació menys R+D interna sector privat

R+D interna sector privat

R+D sector públic

MSLC2016

Inversió en estoc: pressupostos Estat i Generalitat

Descens de la inversió pressupostada, concentrada al ferrocarril i als aeroports

Serveis de les infraestructures Increment en el transport d’usuaris en tots els modes: més a ports i aeroports

Augment moderat del transport de mercaderies

Factors estratègics Infraestructures

2015 Pes (%) 2016 Pes (%) Var. 2015-2016 (%)

Var. 2015-2016 (pp)

Carreteres 347 22,8 333 25,5 -4,0 2,7

Ferrocarrils 951 62,7 754 57,8 -20,7 -4,9

Ports 146 9,6 177 13,5 20,6 3,9

Aeroports 73 4,8 42 3,2 -43,2 -1,6

Total 1.518 100,0 1.305 100,0 -14,0 0,0

MSLC2016

Medi ambient i canvi climàtic El 10% de les 1.100 espècies exòtiques a Catalunya són invasores.

El dèficit hídric afecta especialment les CIC: Sud i Muga-Fluvià.

Tant la contaminació de l’aire com els efectes en la salut persisteixen.

El 13,3% de les terres agràries ja són ecològiques i integrades.

Es ratifica l’Acord de Paris. Les emissions de GEH han augmentat.

Sostenibilitat de la producció i el consum La recuperació econòmica ha influït en l’augment de residus (+1,6%).

El pes de les energies renovables és inferior al de la UE-28 i el del sector transport és superior en el consum d’energia final.

Catalunya és la 1a CA en despesa mediambiental i la 2a en inversió.

Factors estratègics Sostenibilitat ambiental

MSLC2016

Dubtes si es creixerà a un ritme suficient per arribar a una intensitat del 2% de les despeses en R+D sobre el PIB el 2020.

I si el sector privat liderarà aquest procés.

Augment del nombre d’internautes habituals i de la utilització de les xarxes socials.

Creixement dels nous serveis digitals.

Continuaran els bons resultats

Avanç en tots els

fronts

És difícil que la inversió torni als nivells dels anys 2007-2011, especialment si no s’afronten els projectes importants pendents a l’agenda política i centrats en el mode ferroviari (corredor mediterrani, rodalies de Barcelona, etc.).

Consideracions del CTESC Factors estratègics

Infraestructures

R+D+I

Societat Digital

Sostenibilitat ambiental

la recerca i les accions de conservació del medi natural. actuacions per complir amb les directives d’hàbitats, aigua,

inundacions i nitrats, així com per millorar la qualitat de l’aire. la qualitat del sòl d’ús agrari i l'autoabastiment agroalimentari.

La gestiódel medi natural

necessita més recursos i regulació

Aprovar els plans de gestió de residus i dur a terme les mesures. el pes i la inversió planificada en energies renovables.

La intensitat dels residus s’ha de reduir La transició energètica ha d’avançar

MSLC2016

Context poblacional Benestar i condicions de vida

0,4% població catalana creix per segon any consecutiu

6.51

2.83

0

6.49

9.19

8

6.48

0.03

7

6.42

9.68

9

6.39

5.17

8

6.38

4.12

9

6.35

3.76

6

6.31

3.84

3

6.28

6.14

1

6.26

0.28

8

6.22

0.94

0

6.17

0.47

3

6.12

4.42

0

6.08

0.40

9

1.038.4551.023.3981.028.0691.089.2141.158.4721.186.7791.185.8521.198.5381.189.2791.103.790913.757

642.846382.020181.590

7.551.2857.522.5967.508.1067.518.9037.553.6507.570.9087.539.6187.512.3817.475.4207.364.0787.134.697

6.813.3196.506.440

6.261.999

2017 12016201520142013201220112010200920082006200420022000

Espanyola Estrangera Total

MSLC2016

Situació social

Situació del sistema de protecció social Millora la relació entre afiliacions i pensions contributives (2016:1,87),

però es redueix la cobertura dels ingressos per cotitzacions respecte de la despesa en pensions contributives.

Lleugeraexpedients RMI (-634, total 28.903, entre 2015-2016), després de 3 anys d’increments (2012-2015).

2,4% persones beneficiàries i prestacions actives de l’SCAAD (2015-2016).

Benestar i condicions de vida Protecció i inclusió social

ECV2016 ECV2015-2016 (pp) ECV2009-2016 (pp)

S80/S20 5,5 -0,5 -0,1 AROPE 22,5% -1,0 -0,2 Risc de pobresa 19,2% +0,2 -0,7 Risc de pobresa < 16 24,0% -3,9 -6,7 Privació material severa 5,5% -1,2 +2,4 Intensitat treball molt baixa 7,2% -1,6 +1,6

MSLC2016

Es mantenen els nivells de satisfacció amb el sistema sanitari però s’incrementen les reclamacions

Els indicadors de salut són generalment positius però els d’hàbits i estils de vida són millorables

activitat a l’atenció primària, hospitalària, sociosanitària, salut mental i trasplantaments

llistes d’espera de procediments quirúrgics programats

llistes d’espera de proves diagnòstiques i consultes externes

Benestar i condicions de vida Salut

El 83,4% de la població

valora positivament el

seu estat de salut

MSLC2016

L’FP és el nivell educatiu que acumula majors increments de l’alumnat

la despesa pública en educació per 2n any consecutiu (3,6% del PIB, però inferior a la que té la UE)

Objectius Estratègia Europa 2020 l’abandonament escolar prematur

= el percentatge de població jove amb estudis superiors

la participació de la població adulta en l’aprenentatge permanent

Benestar i condicions de vida Educació

Creix el nombre de persones que es

formen en el sistema educatiu i

universitari

MSLC2016

▲ transaccions immobiliàries d’habitatge, fonamentalment de segona mà la demanda de compra pel motiu inversió i es manté dèbil pel motiu residencial

▲ transaccions en habitatge lliure

▲ preu dels habitatges

Les noves necessitats d’habitatge principal es traslladen principalment al mercat de lloguer Política d’habitatge: lleuger del parc d'habitatges a preus assequibles

però encara s’està lluny de les necessitats existents

ajuts al pagament del lloguer per les llars amb més necessitats

ajuts per rehabilitar el parc privat d'habitatges

Es manté la baixa intensitat en construcció d’habitatges de protecció oficial

Benestar i condicions de vida Habitatge

Preu dels habitatges Var. %

segona mà (sobretot per àmbit metropolità) 6,9%

nous (sobretot per àmbit metropolità) 7,9%

▲en lloguer ( generalitzat) 6,8%

transaccions Var. %

en habitatge lliure 23,1%

• de segona mà 24,8%

• en habitatge lliure nou 3,4%

MSLC2016

Consideracions del CTESC (1/4) Benestar i condicions de vida

Assegura uns ingressos mínims a les persones i llars més vulnerables.

Suposa una millora de l’RMI des del punt de vista de garantia de rendes (amplia la seva cobertura i es configura com un dret subjectiu).

És un pas endavant per disposar d’una última xarxa de garantia d’ingressos estable, reduint el risc de buits de cobertura.

Impacte negatiu de la recessió en el nivell d’atur

de les llars i en la seva capacitat per accedir a béns bàsics (pobresa energètica).

Un dels col·lectius més vulnerables en el període recessiu ha estat el de les persones aturades de llarga i molt llarga durada.

Preocupa la cronificació de la

pobresa i l’exclusió social en els trams

més baixos de la renda

Protecció i inclusió social

L’acord de la renda garantida de ciutadania

pot contribuir a la reducció de la pobresa i a la inclusió social

MSLC2016

L’increment de la demanda de serveis (socio)sanitaris coincideix en el temps amb l’aparició d’innovacions científiques molt eficients però costoses.

La centralització dels mecanismes de compra i negociació de preus poden contribuir a optimitzar els recursos sanitaris.

La crisi ha impactat en la salut dels col·lectius més vulnerables. Cal continuar avançant en la planificació global del serveis

sanitaris per garantir l’equitat en els resultats i en l’accés a la salut.

Reptes econòmics Salut

Reptes socials

Consideracions del CTESC (2/4) Benestar i condicions de vida

L’evolució demogràfica de Catalunya cap a l’envelliment poblacional fa necessari desenvolupar estratègies d’adaptació davant d’unes necessitats canviants.

Reptes demogràfics

MSLC2016

Consideracions del CTESC (3/4) Benestar i condicions de vida

Repte: formació població adulta + capacitats digitals risc de fractura digital

Formar la població futura (infants i joves d’avui) i també la present (la població adulta)

Formació Professional

Educació Aprenentatge al llarg de la vida

Innovació educativa

Procés de reflexió obert amb iniciatives com “Ara és demà” Incrementar despesa pública en educació

Fomentar la capacitat d’adaptació a les necessitats de les persones i les empreses

Corregir els desajustos entre l’oferta i la demanda Desenvolupar el model FP dual

MSLC2016

Consideracions del CTESC (4/4) Benestar i condicions de vida

Millorar les condicions del parc existent en el

mercat i ampliar l’oferta d’habitatges a

preu assequible

Habitatge

Atendre l’emergència social

Atendre totes les situacions d’emergència social amb accions coordinades des d’un servei únic, i des d’una triple perspectiva de facilitar l’accés a l’habitatge, garantir l’acompanyament social, i promoure la reinserció laboral.

Impulsar mesures dirigides a incidir en els preus de mercat com podria ser l’ús d’un índex de referència dels preus dels lloguer en funció de les característiques de l'habitatge i de les zones en que aquests s'ubiquen.

Destinar recursos i esforços a la creació d'un parc públic de lloguer estable al llarg del temps, i distribuït de forma equilibrada en tot el territori català.

MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA 2016

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Barcelona, 7 de juliol de 2017