Embed Size (px)
Citation preview
ISBN: 978-84-09-07041-1
Rosabel Roig-Vila (Coord.) Jordi M. Antolí Martínez, Asunción Lledó Carreres
& Neus Pellín Buades (Eds.)
UA UNIVERSITAT D’ALACANT
Institut de Ciències de l’EducacióInstituto de Ciencias de la EducaciónICE
Memòries del Programa de Xarxes-I3CE de qualitat, innovació i investigació
en docència universitària. Convocatòria 2017-18
Memorias del Programa de Redes-I3CE de calidad, innovación e investigación
en docencia universitaria. Convocatoria 2017-18
Memorias del Programa de Redes-I3CE
de calidad, innovación e investigación
en docencia universitaria.
Convocatoria 2017-18
Rosabel Roig-Vila (Coord.), Jordi M. Antolí Martínez, Asunción Lledó
Carreres & Neus Pellín Buades (Eds.)
2018
Memòries de les xarxes d’investigació en docència universitària pertanyent al ProgramaXarxes-I3CE
d’Investigació en docència universitària del curs 2017-18 / Memorias de las redes de investigación en
docencia universatira que pertence al Programa Redes -I3CE de investigación en docencia universitaria
del curso 2017-18.
Organització: Institut de Ciències de l’Educació (Vicerectorat de Qualitat i Innovació Educativa) de la
Universitat d’Alacant/ Organización: Instituto de Ciencias de la Educación (Vicerrectorado de Calidad e
Innovación Educativa) de la Universidad de Alicante
Edició / Edición: Rosabel Roig-Vila (Coord.), Jordi M. Antolí Martínez, Asunción Lledó Carreres &
Neus Pellín Buades (Eds.)
Comité tècnic / Comité técnico: Neus Pellín Buades
Revisió i maquetació: ICE de la Universitat d’Alacant/ Revisión y maquetación: ICE de la Universidad de
Alicante
Primera edició: / Primera edición: desembre 2018/ diciembre 2018
© De l’edició/ De la edición: Rosabel Roig-Vila , Jordi M. Antolí Martínez, Asunción Lledó Carreres &
Neus Pellín Buades.
© Del text: les autores i autors / Del texto: las autoras y autores
© D’aquesta edició: Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat d’Alacant / De esta
edición: Instituto de Ciencias de la Educación (ICE) de la Universidad de Alicante
ISBN: 978-84-09-07041-1
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només
pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions previstes per la llei.
Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu
fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra. / Cualquier forma de reproducción, distribución,
comunicación pública o transformación de esta obra sólo puede ser realizada con la autorización de sus
titulares, salvo excepción prevista por la ley. Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos
Reprográficos, www.cedro.org) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra.
Producció: Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat d’Alacant / Producción: Instituto de
Ciencias de la Educación (ICE) de la Universidad de Alicante
EDITORIAL: Les opinions i continguts dels resums publicats en aquesta obra són de responsabilitat
exclusiva dels autors. / Las opiniones y contenidos de los resúmenes publicados en esta obra son de
responsabilidad exclusiva de los autores.
Memorias del Programa de Redes-I3CE. Convocatoria 2017-18. ISBN: 978-84-09-07041-1
2631
187. Cmap Cloud: Una eina TIC per a l’aprenentatge cooperatiu
I. Navarro Soria1; C. González Gómez
2; F. López Becerra; F. Fernández Carrasco; J.R. Heliz
Llopis5, M.J. Cantos Canto
1Universidad de Alicante, [email protected] 2Universidad de Alicante, carla.gonzá[email protected]
3Universidad de Alicante, [email protected] 4Universidad de Alicante, [email protected]
5Universidad de Alicante, [email protected]
Universidad de Alicante,[email protected]
RESUM
Per dur a terme aquest estudi, s'ha reclutat 102 alumnes, constituïts en dos grups, experimental i control. Tant el
grup experimental com el control són instruïts en el desenvolupament de mapes conceptuals mitjançant el
programa CmapTools. La diferència entre els dos grups està en que el grup experimental, seguint les pautes
d'una activitat cooperativa, desenvolupen un mapa conceptual per equips de treball (4 alumnes) en CmapCloud.
L'objectiu és detectar si es donen, a nivell de rendiment acadèmic, diferències estadísticament significatives entre
ambdós grups. Amb aquesta finalitat, s'avalua mitjançant una mateixa prova tipus test a tota la mostra. Les dades
obtingudes revelen que les qualificacions són més elevades en el grup experimental respecte al control. Per tot
això, concloem que, modificacions senzilles en l'estratègia pedagògica, milloren sensiblement el procés
d'ensenyament-aprenentatge i per tant, el rendiment mitjà de l'alumnat.
Paraules clau: mapa conceptual, rendiment acadèmic, aprenentatge significatiu, CmapTools, CmapCloud.
Memorias del Programa de Redes-I3CE. Convocatoria 2017-18. ISBN: 978-84-09-07041-1
2632
1. INTRODUCCIÓ
1.1 Problema o qüestió específica de l’objecte d’estudi.
La millora del rendiment acadèmic, que l'alumne desenvolupe un aprenentatge
significatiu i la renovació de les estratègies d'ensenyament per aconseguir un context
d'aprenentatge més atractiu per als nostres alumnes, és una preocupació constant en els
docents universitaris que aspiren a trencar els motlles d'un sistema educatiu ortodox per
definició. És per això que, des de aquesta Xarxa, fa ja mitja dècada que treballem sobre el
terreny, el com adequar la nostra docència a la realitat professional y acadèmica actual, aquest
es el punt de partida de la Memòria que ens ocupa.
1.2 Revisió de la literatura
Dels resultats de recerca obtinguts en Xarxes Docents prèvies (Navarro-Soria et al.,
2014; Navarro-Soria, Gonzáelz-Gómez i Botella, 2015; Navarro-Soria et al., 2016; Navarro-
Soria, Real i González- Gómez, 2017;), es constata que hi ha una relació estadísticament
positiva entre l'ús de tècniques d'estudi, l'aprenentatge cooperatiu i el rendiment acadèmic. De
les diferents tècniques d'estudi estudiades, destaca el mapa conceptual interactiu, com l'eina
més potent i funcional. El procés de síntesi que suposa el desenvolupament d'un mapa
conceptual, és una eina que facilita l'aprenentatge significatiu i ha estat considerada com un
mètode molt eficaç per diferents investigadors (Cañas et al., 2000; Costamagna, 2001; Rossi,
Lopetegui i Dona, 2010; Novak i Musonda, 1991). Aquest tipus d'aprenentatge ajuda a la
incorporació dels nous coneixements a l'estructura cognoscitiva de què disposa l'individu,
gràcies als processos bàsics d'assimilació i acomodació. La informació adquirida mitjançant
aquesta estratègia presenta una major resistència al pas del temps. D'altra banda, la correcta
elaboració d'un mapa conceptual, té un efecte positiu sobre les actituds i nivells de satisfacció
que els alumnes presenten respecte als seus resultats acadèmics (Escanero, Sòria, Escanero i
Guerra, 2013; Navarro, González , López, Fernández i Heliz, 2016).
Per elaborar un mapa conceptual podem emprar multitud d'eines, però si volem
elaborar un mapa conceptual interactiu de forma cooperativa, es requereix una eina TIC que
ens permeta modificar, enriquir i desenvolupar el contingut d'acord millor anem coneixent el
tema d'estudi. És per això que vam optar pel programa CmapTools elaborat pel Florida
Institute for Human and Machine Cognition (IHMC), més en concret per la seva versió web
CmapCloud. Entre les prestacions que ofereix destaquem el clarificar i organitzar la
informació, facilitar l'estudi, promoure el pensament crític, identificar conceptes clau i
Memorias del Programa de Redes-I3CE. Convocatoria 2017-18. ISBN: 978-84-09-07041-1
2633
impulsar la creativitat. Atenent a les característiques esmentades, cal destacar que un dels
serveis que ofereix la versió web és la modificació sincrònica d'un mateix mapa conceptual,
facilitant d'aquesta manera el treball cooperatiu. L'important no és tant el resultat final que
s'obté, sinó el procés d'elaboració del mapa conceptual. En relació amb això, trobem l'opció
de revisar pas per pas el procés dut a terme, la qual cosa és beneficiós tant per a l'alumne o
grup d'alumnes en el procés de construcció, com per a la posterior avaluació del docent.
1.3 Propòsits
La finalitat última d'aquesta investigació, és avaluar si després d'haver utilitzat aquesta
estratègia d'estudi, es troben diferències significatives pel que fa al rendiment acadèmic del
grup experimental respecte al grup control, el qual ha implementat una mateixa estratègia
d’estudi però sens l’aprenentatge cooperatiu.
2. OBJECTIUS
Entre els objectius d’aquesta xarxa es troben:
Difondre l’ús de noves estratègies de estiu entre els nostres alumnes.
Acostar al nostre alumnat al les noves tecnologies aplicades a l’educació.
Constatar si l’aprenentatge cooperatiu pot millorar el rendiment acadèmic del nostre
alumnat.
3. METODOLOGIA
3.1. Descripció del context i dels participants
L'experimentació s'ha dut a terme amb alumnes universitaris, estudiants de la Facultat
d'Educació de la Universitat d'Alacant, durant el implementació de l'assignatura Psicologia
del Desenvolupament per a Mestre d'Educació Primària. Aquesta disciplina s'imparteix a 1er
de Magisteri durant el primer quadrimestre, per tant, pera la major part de l'alumnat es es el
seu primer contacte amb la Universitat.
3.2. Instrument / Innovació educativa
Per desenvolupar l'estratègia pedagogia proposta s'ha emprat el programa CmapTools
elaborat pel Florida Institute for Human and Machine Cognition (IHMC) així com la seva
versió web CmapCloud. Entre els seus principals potencials, afavoreix el clarificar i
organitzar la informació, facilita l'estudi, promou el pensament crític, identifica conceptes
clau i impulsa la creativitat.
Memorias del Programa de Redes-I3CE. Convocatoria 2017-18. ISBN: 978-84-09-07041-1
2634
3.3. Procediment
El procediment dut a terme per a la investigació, ha consistit en crear dos grups d'alumnes,
el grup experimental format per 54 alumnes i el grup control format per 48 alumnes. Tots
assisteixen assíduament a les classes magistrals impartides per un mateix docent. Els
continguts tractats durant el desenvolupament de la disciplina, es treballen mitjançant
diferents estratègies segons pertanyen al grup control o experimental. El grup experimental
porta a terme el seu estudi desenvolupant mapes conceptuals interactius i aprenentatge
cooperatiu mitjançant l'eina CmapCloud, mentre que el grup control treballa a nivell
individual elaborant un mapa conceptual interactiu en CmapTools. Per valorar els resultats
d'aprenentatge, es fa servir una mateixa prova tipus test a la qual s'enfronten la mostra total de
participants. Les preguntes de la prova tipus test exigeixen aplicar la comprensió dels
continguts, ja que se'ls interroga mitjançant breus supòsits pràctics.
4. RESULTATS
Els resultats mostren, que la distribució de l'alumnat segons la qualificació final
obtinguda en lassignatura, és favorable al grup experimental. Com es pot observar a la Taula
1, si agrupem els alumnes que obtenen una qualificació de notable i excel·lent, en el grup
experimental compleixen el requisit el 68.6%, mentre que en el grup control els alumnes que
aconsegueixen una qualificació similar està al voltant del 50%.
Taula 1. Distribució dels alumnes segons qualificació obtinguda en la prova tipus test.
Experimental Control
n % n %
Freqüència qualificació
(X2 = 5.45; p = 0.01)
Excel·lent 9 16.7 3 6.3
Notable 28 51.9 21 43.7
Suficient 12 22.2 17 35.4
Insuficient 5 9.2 7 14.6
D'altra banda, per a l'avaluació realitzada a l'alumnat, mitjançant prova final tipus test,
els resultats mostren que la proporció de casos classificats correctament pels models logístics
(vegeu Taula 2) ha estat del 89.2% (χ2 = 32.13; p = 0.00) per al grup experimental i del
89.4% (χ2 = 46.82; p = 0.00) per al grup control.
L'estadístic R2 de Nagelkerke ha oscil·lat en l'estimació del valor d'ajust entre 0.12 per
al grup experimental i 0.18 per al grup control.
Memorias del Programa de Redes-I3CE. Convocatoria 2017-18. ISBN: 978-84-09-07041-1
2635
En base als valors de les Odd Ràtio (vegeu Taula 2), la probabilitat que els alumnes
milloren el seu rendiment en l'assignatura Psicologia del Desenvolupament, s'incrementa en
un 23% si per al seu estudi desenvolupen prèviament mapes conceptuals interactius
mitjançant una estratègia d'aprenentatge cooperatiu i un 9% si únicament fan servir per al seu
estudi al desenvolupament individual d'un mapa interactiu.
Taula 2. Regressió logística per a la probabilitat predictiva que, a major qualificació després de l'avaluació de
contesos teòrics, es pugui pronosticar ocupació o no de mapes conceptuals interactius.
Variable χ2 R
2 B E.T. Wald p OR I.C. 95%
Grup
Experimental
Classificats
correctament:
89.2%
32.13 .12 0.20 0.03 28.58 .00 1.23 1.14-1.32
Constant 0.08 0.36 0.05 .81 1.08
Grup Control Classificats
correctament:
89.4%
46.92 .18 0.09 0.01 38.77 .00 1.09
1.06-1.12
Constant -0.74 0.42 2,97 .08 0.47
5. CONCLUSIONS
En investigacions prèvies, tant d'altres autors com la de Murga-Menoyo, Bautista-Turó
i Novo (2011), com recerques pròpies (Navarro-Soria, I., Real, M. i González-Gómez, C.
(2017), s'han dut a terme estudis de característiques molt similars al que ací es presenta, ja que
en ambdues es va avaluar a un grup experimental d'estudiants universitaris, que va fer ús de
l'eina CmapTools respecte a un grup control, que va emprar altres mètodes d'estudi a la seua
lliure elecció. Els resultats van ser anàlegs entre les dues investigacions, ja que van trobar que
el percentatge de qualificacions més elevat, al voltant de notable o excel·lent, era del grup
experimental. En aquest cas, tant grup experimental com a control fan servir l'eina
CmapTools, amb l'única diferència que el grup experimental empra la versió CmapCloud, el
que permet un desenvolupament sincrònic dels continguts entre diferents alumnes i que dóna
lloc al desenvolupament conjunt d'un aprenentatge cooperatiu.
Un cop més, es constata la utilitat de l'ocupació de tècniques pedagògiques que
advoquin per l'aprenentatge significatiu, en què l'alumnat manipule el coneixement, el
desenvolupe i on el docent implemente un paper de guia a través de l'aprenentatge.
Memorias del Programa de Redes-I3CE. Convocatoria 2017-18. ISBN: 978-84-09-07041-1
2636
6. TASQUES DESENVOLUPADES EN LA XARXA
PARTICIPANT DE LA XARXA TASQUES DESENVOLUPADES
Ignasi Navarro Soria Coordinació, implementació estratègia pedagògica,
recollida de dades, explotació estadística, redacció
articles derivats i memòria.
Carlota González Gómez Anàlisi de dades i redacció articles derivats.
Fernando López Becerra Anàlisi de dades i redacció articles derivats.
Francisco Fernández Carrasco Anàlisi de dades i redacció articles derivats.
Jorge Ricardo Heliz Llopis Implementació estratègia pedagògica i recollida de
dades.
María José Cantos Cantó Gestions administratives i tècniques derivades de la
XARXA Docent i de la publicació d'articles.
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Cañas, A. J., Ford, K. M., Coffey, J., Reichherzer, T., Carff, R., Shamma, D., Hill, G., Suri,
N. y Bready, M. (2000). Herramientas para construir y compartir modelos de
conocimiento basados en mapas conceptuales. Revista De Informática Educativa, 13
(2), 145-158.
Costamagna, A. (2001). Mapas conceptuales como expresión de procesos de interrelación
para evaluar la evolución del conocimiento de alumnos universitarios. Enseñanza de la
Ciencias, 19(2), 309-318.
Murga-Menoyo, M. A., Bautista-Cerro, M. J., y Novo, M. (2011). Mapas conceptuales con
CmapTools en la enseñanza universitaria de la educación ambiental. Estudio de caso
en la UNED. Enseñanza de las ciencias, 29(1), 47-59.
Navarro-Soria, González-Gómez, C. y Botella, P. (2015). Arendizaje basado en proyectos:
diferencias percibidas en la adquisición de copetencias por el alumno universitario.
Revista de Psicología y Educación, 10(1), 55-76.
Navarro-Soria, I., González-Gómez, C., Galipienso, A., Contreras, A., López-Becerra, F.,
Fernández-Carrasco, F. y Heliz, J. (2014). Empleo de técnicas de estudio y éxito
académico en estudiantes de Grado de Maestro de la Universidad de Alicante. En M.
Tortosa, J. Ávarez y N. Pellín, XII Jornadas de Redes de Investigación en Docencia
Universitaria (págs. 2494-2509). Alicante: Universidad de Alicante.
Memorias del Programa de Redes-I3CE. Convocatoria 2017-18. ISBN: 978-84-09-07041-1
2637
Navarro-Soria, I., González-Gómez, C., López-Becerra, F., Fernádez-Carrasco, F. y Heliz, J.
(2016). El mapa conceptual interactivo como herramienta reflexiva para favorecer la
construcción de un aprendizaje significativo. En M. Tortosa, S. Grau y J. Álvarez, XIV
Jornadas de Investigación en Docencia Univesrsitaria (págs. 2017-2027). Alicante:
Universidad de Alicante.
Navarro-Soria, I., Real, M. y González-Gómez, C. (2017). CmpaTools as a key for improving
academic achievement in Univesity students. International Journal of Modern
Education Research, 4(6) , 81-84.
Novak, J. D., y Musonda, D. (1991). A twelve-year longitudinal study of science concept
learning. American Educational Research Journal, 28(1), 117-153.
http://dx.doi.org/10.3102/00028312028001117.
Rossi, L., Lopetegui, M., y Doná, S. (2010). Estrategias de aprendizaje y rendimiento
académico según género en estudiantes universitarios. Revista de Psicología, 11, 199-
211.
8. REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA DE LA PUBLICACIÓ CIENTÍFICA DE
MEMBRES DE LA XARXA PUBLICADA O EN PREMSA QUE COMPLEMENTA
AQUESTA MEMÒRIA
Navarro, I. et al (2018). Using Cmap Cloud in the cooperative development of interactive
concept maps to improve academic performance. International Journal of Research
in Education Methodology, 9, 2278-7690.
