Upload
jaume-reig
View
460
Download
1
Embed Size (px)
DESCRIPTION
PAC2 de l'assignatura Mercat i legislació del grau multimèdia de la UOC
Citation preview
Segona Prova d’Avaluació Continuada PAC2
Mercat i legislació
Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de Multimèdia
Jaume Reig Carrascosa
Primera faseActivitat 2.1.1 (Fòrum)
hh Tecnologia
hh ProducTe
hh ServeihohProducTehfronTereShdifuSeS?
3
hh reSumhacTiviTaTh2.1.1 4
Activitat 2.1.2hh modelhnegocihgoogle
5
Activitat 2.1.3hh modelhnegocihSofTonic
5
Segona fase 8
Activitat 2.2.1hh conTexThlegal
hh lleiShihnormaTiveShaPlicableS
8
Activitat 2.2.2hh informacióhcomPlemenTaria
9
Webgrafia 11
Bibliografia 12
INDEX
UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig
2
UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig
3
Primera faseActivitat 2.1.1 (Forum)ProducTe,hTecnologia,hihServei.h
Tecnologia
La característica principal de la tecnologia dins del nou mercat convergent multimèdia és la digitalització. Per mi aquesta
és la paraula clau “digitalització”. Sense aquesta digitalització dels continguts tot la resta no tindria sentit ni s’hauria
donat: convergència de mercats, de sectors econòmics, de tecnologies, de regulacions,.. . Tota aquesta convergència
va començar amb el sector de les anomenades TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que bàsicament
engloben els subsectors de hardware (equips, components i perifèrics) i software (des dels més baix nivell fins al més
alt nivell). Pesem que les TIC de per si ja van néixer digitals enfront les Telecomunicacions i el sector audiovisual que
eren de naturalesa analògica. Així dons dins d’aquest procés de digitalització, també s’han digitalitzat les xarxes de
telecomunicacions i el sector audiovisual comportant un nou mercat convergent entre sectors en principi independents
els uns dels altres (TIC, Telecomunicacions i Audiovisual), jo hi afegiria actualment també el sector de l’electrònica de
consum (càmeres digitals, videocàmeres, gravadores d’àudio, TV digital, reproductors DVD,..) i l’aparició de nous mercats: TV
per cable, internet, comerç online,.. Fins ara la digitalització de continguts s’ha donat en dues grans àreas (imatge i so) on
les aplicacions pràctiques de la digitalització amb tots els seus avantatges (facilitat processament senyal, interactivitat,
multigeneració sense pèrdues de qualitat, compressió de senyal per emmagatzemament més eficient,..) on s’han
desenvolupat la majoria de nous mercats convergents. En el futur el procés de digitalització dels tres sentits restants
(tacte, gust i olfacte) segurament evolucionaran pel que és lògic pensar que comportaran noves formes de negoci i nous
mercats convergents.
ProducTe
Bé en la meva definició i per no repetir les argumentacions dels companys (satisfacció usuaris i bé tangible) em centraré
més en la característica de la propietat.
Crec que la propietat és una característica que poseix un producte per si mateixa i en canvi un servei és més discutible
aquesta propietat. Puc posseir un producte com a persona física o jurídica: un ordinador, un tablet, un reproductor
mp3,.. vaja tot el que són bens tangibles i puc fer el que convingui sobre aquest bé adquirit. Pel que fa als bens intangibles
(serveis consultoria, software, cloud computing,..) la propietat d’aquest bé no la veig tan clara (sobretot en el software).
Per exemple podrien encarregar fer un software específic per a ús exclusiu. Llavors de qui seria aquest software?? aquest
software seria un producte o un servei??. Per mi en aquest cas depèn en quin llenguatge hagi estat desenvolupat, el tipus
de llicència i els propis continguts en forma de media que tingui el software (àudio, text, imatge,..) i en el cas de producte
o servei, en principi crec seria un producte intangible, però si necessita manteniment, formació, millores continues,..
això ja seria un servei com han dit altres companys.
ServeihohProducTe.hfronTereShdifuSeS?
Avui en dia es fa difícil de diferenciar que és un producte o que és un servei en els nous mercats multimèdia fruit de la
convergència digital de sectors. Així dons el meu escrit serà més una reflexió que aportarà més preguntes que no pas
respostes en relació al tema.
Si mirem al diccionari la definició de servei diu:
“Conjunt de les activitats econòmiques que inclou les activitats no incorporades als sectors primari i secundari”
Així dons sota aquesta definició podríem dir el que no és un servei, (per exemple: el hardware en principi no seria
un servei). També podríem definir algunes característiques del que entenem com a servei: (aquests son algunes
UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig
4
característiques fruit d’una reflexió personal a partir del material docent i d’informació trobada a internet).
• Satisfà una necessitat (un producte també ho fa)
• És intangible (aquí un producte com a norma general és tangible, però això és discutible també)
• Un servei no es pot emmagatzemar (almenys jo no veig la manera de fer-ho) (un producte si es pot
emmagatzemar)
• La propietat en un servei no existeix. Hi ha dret a ús, accés, arrendament, però no a la propietat en
si mateixa (en un producte si existeix el dret a la propietat) (aquest punt crec que és bastant rellevant
per l’assignatura i per totes les implicacions que comporta de cara a les regulacions)
Bé aquest és el meu anàlisis. Un anàlisis amb més interrogants que conclusions. Voldria formulat dues preguntes a
veure que en penseu.
Hardware. Producte o servei?
Software. Producte o servei?
Deixo uns quants enllaços que parlen del tema i d’on m’he referenciat per escriure el post.
Þhttp://www.clubdeinvestigacion.com/contenido/articles/software-%C2%BFproducto-o-servicio-.html
Þhttp://www.kentron.com.ve/novedades/software_proc_serv.htm
Þhttp://www.alternaria.tv/2009/09/software-como-producto-vs-software-como.html
Þhttp://discusionsl.wordpress.com/2010/06/05/%C2%BFun-software-es-un-servicio-yo-un-producto/
Þhttp://softwarelibre.deusto.es/el-software-como-producto-o-como-servicio-y-sus-licencias/
Þhttp://en.wikipedia.org/wiki/Platform_as_a_service
reSumhacTiviTaTh2.1.1
Servei prové de “Servir”. En l’àmbit econòmic un servei és un cúmul de tasques per tal de satisfer les
necessitats d’un client. Pel que fa a producte fa referència allò que ha estat produït (o sigui fabricat).
Hi ha hagut un consens bastant generalitzat per part de tots el participants al fòrum que una característica
en general que diferencia un producte d’un servei és la seva tangibilitat o no. Així dons s’ha arribat
a la conclusió que un producte és un bé tangible, per contra d’un servei que és un bé intangible.
Malgrat tot en el món multimèdia això no està tan clar i un producte pot ser també un bé intangible (pe:
un televisor és un producte tangible però amb la convergència digital pot donar altres serveis a part de
veure continguts audiovisuals com connexió a internet, interactivitat i tot això ens ho ofereixen com un
producte tot en un. El mateix podem dir dels smartphones que a part del propi terminal tenen la possibilitat
de connexió a internet, trucades, audiovisuals i continguts interactius tot en un també com un sol producte.
Pel que fa a la tecnologia hi ha dos aspectes clau: la digitalització de xarxes i continguts i la neutralitat tecnològica
que s’està implantant. Perquè la digitalització com aspecte clau? Perquè és la base de qualsevol producte multimèdia
que ens permetrà (interactivitat, accés al·leatori als continguts, múltiples suports,..). Perquè s’avança cap a neutralitat
tecnològica (a partir de la digitalització)? Perquè el veritablement rellevant és el servei o producte que donem no amb
quina tecnologia o mitjans ho fem. (ex: a l’usuari final li importa poc si una web està programada amb PHP, ASP, JAVA o
HTML5 o una combinació de totes o varies el que li importa són els continguts que ofereix i com els ofereix).
UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig
5
Activitat 2.1.2
Google Inc.
googlehinc.
Empresa multinacional especialitzada en productes relacionats amb internet, software, dispositius electrònics i altres
tecnologies.
Activitat principal: Recerca i desenvolupament, construcció i disseny de nous productes relacionats amb internet,
software i noves tecnologies en general, manteniment de grans infraestructures de IT (bases de dades i data centers).
Mercat: Usuaris d’internet, agencies de publicitat, xarxa de membres de Google, propietaris de dispositius mòbils,
desenvolupadors d’aplicacions, empreses.
Þhttp://es.wikipedia.org/wiki/Google
Activitat 2.1.31. Descriure un negoci, organització, empresa o servei existent i d’origen espanyol que tingui
característiques convergents. Descriure també aquestes característiques convergents.
2. Realitzar una descripció detallada del model de negoci que hi ha darrere d’aquesta organització, que
podeu presentar de manera resumida en una taula.
UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig
6
Empresa triada Softonic (http://www.softonic.com/)
1. Proposta de valor: Què s’ofereix al client?. (per satisfer les seves necessitats o solucionar els seus problemes).
Softonic és un portal web que es defineix a si mateix com: “La guia de software més complerta del món”. Ofereix la
possibilitat als usuaris d’avaluar i comprar també a través del portal solucions de software disponibles (tan gratuïtes
com de pagament) i descarregues segures i lliures de virus.
2. Segment de clients: Quina mena de clients té i quines són les seves necessitats?. Constitueixen un segment
de mercat amb necessitats diferenciades?. Cóm utilitzen el servei ofert?
Programadors freelance, empreses de desenvolupament de software, i també usuaris en general d’internet mitjançant
descarregues de programes sense virus i sense adware. El que ofereix softonic a aquest segment de mercat és un canal
comercial per a difondre i vendre programari (Programadors freelance, empreses de desenvolupament de software). Als
usuaris “normals” un canal des d’on baixar-se software d’una forma segura.
3. Relació amb els clients: Cóm és relaciona amb els seus clients?. Quins tipus de contacte hi han? (automatitzat,
personal...).
Bé per una part estan els usuaris de la web (que majoritàriament no són els clients però si els prescriptors i els que
fan que siguin atractius de cara els clients “reals”) i per altre banda els clients en si (empreses de desenvolupament de
software, programadors,..). Aquests últims poden crear comptes d’usuari per pujar software als servidors de softonic o
externs i establir les relacions per la venda de software o les comissions per descarregues o també per publicitat.
Þhttp://www.softonic.com/vende-tu-software (per vendre el teu software)
Þhttps://developer.softonic.com/utm_source=softonic_es&utm_medium=footerLink&utm_term=dev&utm_
campaign=sdc_home_Publish_Manage_Software (publicar el teu software)
Þhttps://ads.softonic.com/utm_source=softonic_es&utm_medium=footerLink&utm_term=dev&utm_
campaign=sdc_ads&src=FooterDev (per fer publicitat del teu software)
4. Canals: Quins són els canals de distribució i venda?. De comunicació?. De suport o assistència?
Els canals pel públic en general (els que majoritàriament són usuaris però no clients son: comptes d’usuari de softonic
i connexions amb comptes d’usuari de facebook). Per altra part tenim la relació amb els desenvolupadors que tenen una
àrea privada online per gestionar els seus comptes, programes, inserció de Ads, descarregues, ingressos,..) com també per
què es veu d’una forma més personalitzada mitjançant correu electrònic i preguntes i respostes freqüents.
Þhttp://support.softonic.com/index.php?/Default/Knowledgebase/Article/View/194/17/como-anunciar-mi-
programa-en-softonic-primeros-pasos
Per altre part els anunciants (normalment aquests són grans empreses) que cerquen distribuir software mitjançant
campanyes de adware en el procés d’instal·lació de software. (es suposa que aquesta relació al igual que el tema de Adwords
la relació ha de ser més directa i cara cara B2B (email, telèfon, reunions, signatures acords)
Þhttp://en.softonic.com/advertising-section
5. Activitats clau: Quines són les activitats clau necessàries? De quina manera es desenvolupen?
Les activitats clau són generar avaluacions de software per part dels experts de softonic i generar opinions d’usuaris. El
motiu de tot el model de negoci és generar tràfic, registres d’usuari, descarregues, opinions i interactivitat usuaris en el
portal per així poder oferir als clients la seva repercussió total en tràfic i interaccions usuaris perquè aquestos es mostrin
atrets en publicitar-se.
6. Recursos clau: Quina infraestructura tecnològica necessita?. Quines capacitats necessita?. Quina plataforma
(*) requereix?
UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig
7
Requereix lògicament una plataforma web molt potent (en servidors) que suporti molts usuaris concurrents alhora i una
gran quantitat d’informació. Com a recursos humans requereix personal per administrar els servidors, desenvolupadors
web (programadors i dissenyadors) per la millora continua de la plataforma, creadors de continguts (vídeos, gràfics,
text), testejadors de software i community managers per gestionar les xarxes socials externes com per les internes: fòrums,
comentaris usuaris,.. També lògicament requereix personal administratiu per oficines i centres de treball.
Þhttp://www.softonic.com/nosotros
7. Aliances: Està associat amb algun altre actor?. Té col·laboradors o socis?. Què fan millor uns o altres?. De
quina manera col·laboren? Quins proveïdors necessita?
Jo n’he identificat almenys 2: Regnow i Facebook. Segurament també aliança amb Google (campanya adsense per tot
el portal), com tampoc és descartable amb d’altres grans corporacions de software com. Microsoft, Sun, Adobe,.. perquè
aquestos són els primers interessats en sortir en els primers lloc del cercador intern i a la companyia tindre una relació
estable amb aquestes multinacionals de software.
Regnow és un partner de venda, distribució i difusió de software (segurament aquestos actuen més com a proveïdors de
softonic). També tenim facebook (els usuaris poden accedir a softonic mitjançant facebook fins i tot sense estar registrats
si són usuaris de facebook). A les dues companyies els interessa tindre vincles per qüestió de publicitat (segurament més
a softonic per poder segmentar més bé les seves campanyes de publicitat).
8. Costos principals: Quins deuen ser, probablement, els seus costos principals?.
Bàsicament crec que administració de servidors (equips, infraestructura i personal), personal d’oficines i equips
(programadors, dissenyadors, creadors de continguts, administratius,..).
9. Ingressos principals: Cóm obté beneficis?. Quin és el model de pagament? Quina és la forma de pagament?
Com hem dit abans obté beneficis de la publicitat (adware i adsense) així com les comissions per la venda de programes.
El model de pagament dels clients “normals” és mitjançant tarja de crèdit o paypal. Pels partners i clients amb una gran
envergadura es suposa que han de tindre acords especials.
3. Explicar quina relació hi ha entre aquest model de negoci i el fenomen de la convergència.
En la convergència de sectors on es veu més clar és en el sector dels continguts i les TIC i és clar també hi estan
implicades les telecomunicacions com a proveïdor necessari per a desenvolupar el negoci. El servei que ofereix softonic és
bàsicament publicitat en varies variants. El que produeix softonic és bàsicament continguts que generen tràfic i aporten
valor afegit als potencials clients que vulguin anunciar-se. El model de negoci al estar desenvolupat íntegrament a
internet necessita les telecomunicacions com a proveïdor com també les TIC (en aquest cas infraestructura pròpia pels
servidors web i els equips d’oficina) (en aquest cas el sector dels audiovisuals no està directament lligat al model de
negoci).
UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig
8
Segona fase Activitat 2.2.1
1. Explicar com afecten les lleis i normatives que regulen els serveis de la societat de la informació i del comerç
electrònic a l’organització o negoci que s’ha descrit en l’activitat 2.1.3 (preguntes 1 a 9) , responen a les preguntes
següents:
10. Context legal: Quin és el context legal de l’organització que has considerat, segons el que has vist en les dues
primeres unitats de l’assignatura?
En el cas de Softonic la normativa legal que afecta al negoci ve donada principalment per la LSSICE com també per
extensió la LOPD, la llei de “Condiciones generales de Contratación” y la “Ley general para la Defensa de los Consumidores
y Usuarios” a més de la llei general de l’IVA aplicable (aquest punt pot ser especialment conflictiu ja que Softonic opera
a tot el món).
Però primer centren-nos amb el que diu molt resumidament la “Ley de Servicios de la Sociedad de la Información y
Comercio Electrónico” en endavant LSSICE.
Que s’entén per un Servei de la societat de la informació?
En l’objecte de la llei LSSICE diu:
“La ley entiende por “Servicio de la Sociedad de la Información”, toda actividad que cumple con los siguientes
requisitos:
• Recibe una compensación económica
• La actividad se realiza a distancia (no presencial)
• Por medios electrónicos o telemáticos
• A petición individual del destinatario del servicio
Quin és l’àmbit de la llei?
En l’àmbit d’aplicació diu:
“Esta Ley será de aplicación a los prestadores de servicios de la sociedad de
la información establecidos en España y a los servicios prestados por ellos.
Se entenderá que un prestador de servicios está establecido en España cuando su residencia o domicilio social se
encuentren en territorio español, siempre que éstos coincidan con el lugar en que esté efectivamente centralizada
la gestión administrativa y la dirección de sus negocios. En otro caso, se atenderá al lugar en que se realice dicha
gestión o dirección. “
Tríptic oficial del ministeri de turisme resumint la llei LSSICE
Þhttp://www.minetur.gob.es/telecomunicaciones/lssi/Documents/ltriptico.pdf
11. Lleis i normatives aplicables: En quin punt del model de negoci tenen un paper important les lleis o
normatives estudiades en aquest mòdul o l’anterior i com afecten a les infraestructures o altres aspectes del
servei o del negoci?
Informació general: Com a simple web difusora de continguts softonic ja està obligada per la LSSICE a donar informació
relativa a dades de contacte, domicili fiscal, informació del registre mercantil i NIF/CIF a efectes d’IVA i de transaccions
electròniques.
UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig
9
Recollida de cookies i Ips: El portal de Softonic recull cookies pròpies per a certes tasques com també cookies de tercers
(Google Adsense i Google Analytics). En aquest punt estan obligats per llei a informar a usuaris i clients (com així ho fan en
la pàgina www.softonic.com/legal ) de la manera fàcil de deshabilitar aquestes cookies.
Transaccions electròniques i contractes: Softonic disposa d’un apartat a la web on els desenvolupadors de software
(previ registre) Softonic Developer poden difondre o vendre els seu programari. És en la part privada d’aquesta àrea on
ha de constar totes les transaccions i contractes entre softonic i el client desenvolupador. A guardar constància de les
transaccions també hi estan obligats per llei.
Comunicacions comercials: Tal com estableix la LSSICE l’usuari o client ha de donar consentiment per rebre
comunicacions de caire comercial (normalment comunicacions comercials via correu electrònic o bé SMS). En aquest
punt per part de Softonic hauríem de diferenciar els usuaris normals(els simplement registrats) o els usuaris-clients
professionals (podem veure la informació que dona Softonic en l’apartat 2 “Finalidad” . Informació Softonic.
Pel que fa als usuaris “normals” el tema del consentiment queda una mica amagat en l’acceptació dels “Términos i
condiciones” (en el cas del registre normal) si ho fan per mitja de Facebook o Google+ també l’estan aceptan les condicions
(la primera vegada que vols accedir sense previ registre t’informa que d’importaran dades del teu perfil públic (email,
amics, gustos, etc..)
Els clients també han d’acceptar les mateixes condicions, malgrat tot els he diferenciat ja que aquests han de seguir
un procés específic per la finalitat, i activar una casella de verificació, en canvi els primers poden accedir a través de
facebook i Google+ amb un procès més ocult i explícit d’acceptació de recollida de dades i consentiment de comunicacions
comercials.
Recomanacions i bones pràctiques pel cumpliment d’aquesta regulació
Com he comentat en l’últim punt “Comunicacions comercials” referent a Softonic i respecte als usuaris normals, tot
i que és legal la pràctica que utilitzen, trobo que és “poc ètic” que pel simple fet de registrar-te per enviar comentaris
(registrant-me des de facebook o Google+) puguin fer servir les meves dades per enviar-me comunicacions comercials de
tot tipus. En aquest cas seria una bona pràctica no utilitzar aquests mètodes de registre tan poc clars, però es clar això
a fi de comptes és un negoci i si la llei no és prou clara es poden dur a terme aquests tipus de pràctiques en què una
empresa dona dades personals a una altre.
Una altra recomanació seria informar als usuaris de la web en la pàgina Home de la utilització de les cookies de forma que
fan moltes pàgines webs en l’actualitat mitjançant una finestra emergent.. (això no ho fan).
Activitat 2.2.2
Informació complementaria context legal i lleis i normatives aplicables
Impostos en transaccions electròniques
Voldria que estendrem una mica en el tema dels impostos i com afecta a les regulacions en els negocis digitals (IRPF, Impost
societats,..) i sobre tot sobre l’impost indirecte de l’IVA i com afecta els negocis de serveis electrònics com és el cas de Softonic.
Quin IVA ha de repercutir Softonic ja que cada país de la UE té les seves pròpies taxes?? Dons aquí la complexitat. En
principi per operar a nivell europeu (CE) s’ha de sol·licitar un NIF-IVA de la CE.
Þhttp://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/_Segmentos_/Empresas_y_profesionales/
Empresarios_individuales_y_profesionales/IVA/El_NIF_en_el_IVA.shtml
i per resumir després d’aquest tràmit la cosa quedaria així:
UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig
10
• repercutir IVA vigent a Espanya pels clients Espanyols tan particulars com empreses (menys Ceuta,
Melilla i Canàries que no repercutirem IVA sempre i quan utilitzin el servei en la seva pròpia àrea)
• repercutir IVA del país del client empresa amb NIF-IVA europeu en cas de la UE
• repercutir IVA del venedor en cas de client particular de la UE
• preu sense IVA pels clients fora de la UE
Com podem veure és bastant il·lògic tot plegat i de fet es donen molts casos de fraus o d’establiments d’empreses com
el cas d’Amazon en paradisos fiscals (bé en aquest cas més pel tema d’impost de societats que és més fàcil d’entendre i
controlar per les autoritats). De fet també podem veure com facturar fora de la UE és avantatjós sempre hi quan sigui un
servei ja que en el cas de productes hauríem de pagar els impostos d’aduanes i aranzels.
Un document interessant de frau d’IVA intracomunitari:
Þhttp://www.docstoc.com/docs/3252355/FRAUDE-EN-EL-IVA-EN-OPERACIONES-INTRACOMUNITARIAS-Un-
desaf%C3%ADo-a-la-
De per si tot això és bastant complex i difícil d’aplicar i regular per part de les administracions, però jo encara afegiria
varis interrogants referents al tema de la localització. El la localització del venedor és més simple de verificar per part de
les administracions (tot i així hi poden haver confusions d’on radica el venedor: on té la seu social? On té els servidors?
On té les subseus? Normalment per això és on té la seu social, però que passa en el cas del client?? ens podem refiar del
que ens diu el client respecte la seva ubicació? tècnicament és molt difícil determinar això amb total certesa amb tots els
casos, pel que en aquest aspecte la legislació és de molt difícil aplicació i una possible font de fraus a les administracions.
(sobretot en el cas de serveis ja que els productes físics són de més fàcil control).
Consentiment usuari, cessió de dades a tercers i esborrar rastre digital
El consentiment en el tractament de dades per part dels usuaris/clients ve donat pels articles 6 i 11 de la LOPD. L’article
11 en qüestió diu:
“Los datos de carácter personal objeto del tratamiento sólo podrán ser comunicados a un tercero para el
cumplimiento de fines directamente relacionados con las funciones legítimas del cedente y del cesionario con el
previo consentimiento del interesado.”
link llei article:
Þhttps://www.agpd.es/portalwebAGPD/canalresponsable/obligaciones/tratamiento_cesion/cesion/index-ides-
idphp.php
Podem veure com en virtut d’aquest article ni Softonic, ni Facebook, ni Google+ incompleixen la llei (podríem parlar de
la majoria de portals web no tan sols d’aquests) però el procès és força opac de cara a l’usuari, que no sempre llegeix
els “termes i condicions”. En aquest cas concret, si donat el cas un usuari es volgués “esborrar” de les bases de dades,
hauria de fer-ho comunicant-se amb Softonic, com amb facebook o Google+, així hi tot res no garanteix que mitjançant les
comparticions d’altres usuaris de les xarxes socials les seves dades no continuen estan presents i que s’hagin propagat a
d’altres xarxes socials. Així dons és força normal que quan un usuari porti un temps a Internet les seves dades estiguin
en múltiples plataformes i bases de dades i sigui força difícil esborrar les petjades digitals que ha deixat per no dir
impossible, pel que és molt difícil poder aplicar el dret que té l’usuari segons la LSSICE de “revocació del consentiment”
a l’enviament de comunicacions electròniques.
WEBGRAFIA
UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig
11
• Ministerio de Industria, energía i Turismo - LSSICE: http://www.minetur.gob.es/TELECOMUNICACIONES/LSSI/
Paginas/Index.aspx
• NORMATIVA LSSI - http://www.normativalssi.com/
• Guía de Creación de una tienda online - http://www.cecarm.com/servlet/s.Sl?METHOD=DETALLEGUIAS&id=26
96&sit=c,732
• Agencia Tributaria - IVA - http://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/_Segmentos_/
Empresas_y_profesionales/Empresarios_individuales_y_profesionales/IVA/El_NIF_en_el_IVA.shtml
• Agencia Española de Protección de Datos - www.agpd.es/
• ¿Cómo funciona el comercio online internacional? - http://vidapersonal.com/economia/como-funciona-el-
comercio-online-internacional.html
• Fraude en el IVA en operaciones intracomunitarias - http://www.docstoc.com/docs/3252355/FRAUDE-EN-EL-
IVA-EN-OPERACIONES-INTRACOMUNITARIAS-Un-desaf%C3%ADo-a-la-
• Business Model Canvas Examples - http://bmimatters.com/tag/business-model-canvas-examples/
• Wikipedia - Google - http://es.wikipedia.org/wiki/Google
• Partners compra el 30% de Softonic por 82,5 millones - http://www.lavanguardia.com/
economia/20130228/54367834606/partners-compra-softonic.html
• Softonic - Nosotros - http://www.softonic.com/nosotros
Altres enllaços:
• http://www.clubdeinvestigacion.com/contenido/articles/software-%C2%BFproducto-o-servicio-.html
• http://www.kentron.com.ve/novedades/software_proc_serv.htm
• http://www.alternaria.tv/2009/09/software-como-producto-vs-software-como.html
• http://discusionsl.wordpress.com/2010/06/05/%C2%BFun-software-es-un-servicio-yo-un-producto/
• http://softwarelibre.deusto.es/el-software-como-producto-o-como-servicio-y-sus-licencias/
• http://en.wikipedia.org/wiki/Platform_as_a_service
CULLELL, C. (2012). In UOC (Ed.), Convergència digital: Marc general i conceptes bàsics. Barcelona: UOC.
GUASCH, A., & BAIN, M. (2012). Regulació de la transmissió de continguts i del comerç electrònic: Prestadors de
serveis audiovisuals i electrònics. Barcelona: UOC.
VARA, A. (2011). Nuevos modelos de negocio. Barcelona: UOC.
ENTER. (2006) . Convergencia Digital en España. [en línia]. http://aui.es/IMG/pdf/convergencia_digi_espana.pdf
GAPTEL. (2006). Contenidos digitales: nuevos modelos de distribución on-line. [en línia]. http://www.ontsi.red.es/
ontsi/sites/default/files/3_2_0.pdf
Jaume Reig Carrascosanovembre 2013
BIBLIOGRAFIA
UOC. Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de MultimèdiaMercat i legislació. 2n semestre 2013. PAC2. Jaume Reig
12