mes tall - Revista de Gironaares Flix Sentís, de l’ inS màrius torres de lleida, essent tutora del treball la pro - fessora Maria Immaculada Esquerda. 3. El jurat proposa la publicació

Sumari

PortadaSortida. ruta de l’aigua. dela resclosa de colomers ala resclosa de canet.

L’Associació lliurament del 14è PremiMestalltota una vida entrecabaneres. Pastors: tradi-ciò i modernitat.

EntrevistaSalvador calatayud

Trobades XXVII Seminari d’HistòriaEconòmica i Social«Ingressos, riquesa idinàmiques socials. Unaperspectiva històrica»iX congrés sobre sistemesagraris, organització sociali poder local als Païsoscatalans«Recs històrics; pagesia,història i patrimoni»X congrés de lacoordinadora de centresd’estudis de Parla catalana«Recursos i territori:perspectiva històrica inous equilibris»

Llibresernest costa i SavoiaPous de neu i de glaçJordi Bohigas i maynegreSalvador Albert. Literat ipolític republicà al serveidel país dels taps

RecerquesEls aprenents i l’ofici deteixidor a Castellód’Empúries (1341-1356)Els nivells de vida a laCatalunya baixmedievala través dels inventarispost mortem: el casd’Amer (1380-1410) Canvis i continuïtatsa l’àrea de Santa Colomade Farners. Una apro-ximació a partir delscapítols matrimonials.1750-1805 La masoveria a Llagostera(1910-1975)

Agenda

Després de tres dies d’intenses pluges,un sol esplèndid va permetre realitzar l’ex-cursió tal com estava previst. El recorregut,guiat per l’historiador Salvador Vega i per enJosep Cots, el vam iniciar a l’aparcament quees troba entre la carretera i el curs del riu Teral nucli de Colomers, un espai que ha estatsenyalitzat darrerament i on s’ha instal·lat lareconstrucció d’una palanca i s’ha plantat unhort de cols alomes. Generalment, des d’a-quest punt es podien veure les pedres de laresclosa de Colomers (de finals de segle XVI),però aquell dia el nivell de l’aigua havia pujatconsiderablement i tota la construcció haviaquedat submergida. Aleshores ens vam diri-gir cap al cadirat. En aquesta construccióhidràulica receptora d’una part de les aigüesretingudes per la resclosa, s’origina des delsegle XVI el rec del Molí. Transcorre al llarg de20 quilòmetres per diferents termes munici-pals i desemboca a la platja d’Empúries.Segons ens comenta en Salvador, els dretsde l’aigua del rec del Molí, també conegutcom a canal de Sentmenat, van ser la marede les fortunes d’aquell sector de l’Empordà.Actualment, la gestió de l’aigua és responsa-bilitat de la Comunitat de Regants del margeesquerre del Ter.

A continuació vam agafar els cotxes endirecció a Jafre i a uns 300 metres a la dreta

ens vam desviar per un camí fins a la presade Colomers, infraestructura construïda afinals dels anys seixanta pel govern franquis-ta, molt amic d’inaugurar pantans i altresobres d’infraestructura hidràulica. En aquestcas l’obra no va entrar mai en funcionament.Posteriorment, l’any 2003, hi van construiruna passera de fusta reservada a vianants icicloturistes i paral·lela a l’estructura de lapresa. El pas és un del pocs que creuen el riuTer al llarg del seu tram baix.

Travessem el riu per la passarel·la ientrem al terme municipal de Foixà.Aleshores anem pujant un pendent suau,penetrem per una zona boscosa amb planta-

mestallmestall: 1. mescla de diferentsespècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses

Butlletí de l'Associació d'Història Rural

any XVIIInúm. 40

desembre 2016

l’associació d’Història ruralconvoca el

15è premi mestallcurs 2016 - 2017

mestall15èpremi

2016-2017A treballs de recerca de batxilleratrealitzats per estudiants de Batxilleratsobre temes re la cionats amb el mónrural en qualsevol dels seus àmbitstemàtics, cronològics i geogràfics (his-tòria, etnografia, paisatge, patrimoni,economia, població, emigracions, his-tòries de vida, etc.)

dotació: 600 euros per als estudiantsi un lot de llibres per al centre en elqual estudiïn.

termini de presentació: 30 d’abril de2017.informació i bases a la web: www.ddgi.cat/historiarural/

Sortida: ruta de l’aigua. de la reScloSa de colomerS a la reScloSade canet. 15 d'octuBre de 2016

Molí de la Salvetat de Jafre. Fotografia: Jesús Bohigas

Mestall 40 ISSN web_Mestall30.qxd 12/02/2017 20:50 Página 1

any XVIII - núm. 40 - desembre 2016

2

cions de pins i arribem a les restes d’unaestructura. Sembla que la construcció ésd’origen incert i es desconeix l’ús que tenia.No obstant això, gràcies al parament d’opusspicatum que s’ha conservat en el mur detramuntana, s’endevina que l’edifici va seralçat en època alt medieval. Els guies ensexpliquen que ens trobem encimbellatsdamunt de dunes de sorra procedents delTer i mogudes pel vent. Sembla que totaquell territori es caracteritza per aquestasingularitat, fins i tot el topònim del nucli deSant Llorenç de les Arenes hi fa referència.

Continuem pel mateix camí fins quearribem al poblat medieval de Sidillà i a l’es-glésia preromànica de Sant Romà. Aquestmagnífic conjunt havia estat colgat per unaduna de sorra fins fa trenta anys. El 1980 esvan iniciar diversos camps de treball quevan permetre desenterrar part del temple iconsolidar-ne el sostre. Actualment estàcompletament recuperat i restaurat. Al seuinterior hi veiem arcs sobrepassats i unabsis trapezoïdal lleument desviat de l’eixde la nau, característiques que denoten cla-rament el període de la construcció. Segonsles hipòtesis dels arqueòlegs, el poblatmedieval va ser abandonat progressiva-ment a finals del segle XIII o principis del XIV,ja que no s’han trobat restes de materials niceràmiques.

Com a resultat de les dues campany-es d’excavació que s’han realitzat fins araen tot l’àmbit, s’ha determinat que el conjuntva ser construït damunt d’una vila i unanecròpolis romanes. Sota el mur de tramun-tana de l’església s’hi van localitzar i exca-var dues tombes romanes. La vila es troba-ria a l’àrea que s’estén a tocar el mur meri-dional del temple i on encara no s’ha practi-cat cap intervenció arqueològica.

Tornem cap als cotxes i continuem pelmateix camí sense asfaltar en direcció aJafre. Ens aturem en un pontet que creua elrec del Moli, davant la població de Jafre, enun paratge conegut com l’Illa de Dalt. EnSalvador aprofita per explicar com es va dura terme el repartiment de les terres deixa-des pel riu i qui van ser els principals bene-ficiaris d’aquell repartiment. Seguim elrecorregut per tal d’arribar al veïnat de la

Salvetat de Jafre, on trobarem el molí, dosmasos —un d’ells, el mas Roig, fortificat— ila capella de Sant Antoni (segle XIV). Nomésvisitem l’exterior del molí que fins l’any 1973va generar corrent elèctric, la bassa i elsobreeixidor. Al seu interior, encara s’hi con-serven les rodes de molí de l’època. Enèpoques de revoltes i atacs, la població deJafre es refugiava a la Salvetat. Abans delsegle XVI, el rec del molí naixia en aquestpunt.

Continuem el recorregut en cotxe totseguint el traçat del rec del Molí en direccióa Verges, i arribem a la mota. Aquest terra-plè de protecció té una longitud de 4 o 5 qui-lòmetres i separa els terrenys inundables,antigament conreats amb arròs i amb plan-tacions d’arbres de ribera, dels terrenysdestinats a l’horticultura. En aquest lloc s’hiconserven les restes d’un cadirat o brama-dor conegut com el Cadirat de la Comissió(segle XIX), que s’utilitzava per regular elcabal del rec i proveir d’aigua els horts.

Reprenem el camí fins a Verges, on elrec del Molí flueix pel mig del municipi i arri-ba a un molí, ara abandonat. A tocar del recs’alça can Ponton, la casa pairal de la famí-lia Albert, besavis de l’escriptora CaterinaAlbert, Victor Català. Tot i que la casa enca-ra no està oberta al públic, ens van perme-

tre visitar-la sota el guiatge de la ClaraSilvestre. La nissaga Albert va ser una famí-lia d’hisendats que es va enriquir gràcies alconreu de la vinya i, posteriorment, de l’ar-ròs. En aquest sentit, van prendre el relleu ala família Marimon. Es tracta d’un edificid’estil neoclàssic construït a principis delsegle XIX. Les sales i les alcoves de la pri-mera planta estan decorades amb pinturesmurals amb caràcters geomètrics i florals.La segona planta estava destinada al serveii la tercera reservada al graner i al colomar.

Alguns de nosaltres, després del dinar,vam finalitzar l’excursió amb la visita al refu-gi antiaeri de Canet de la Tallada.

Marisa Roig Simon

l’Associació

Colomés, parc fluvial iresclosa. Inici de la sortida.

Fotografia: Enric Saguer



3

l’Associació

Reunit el jurat del catorzè PremiMestall a treballs de recerca de batxilleratconvocat per l’Associació d’Història Rural,constituït per Xavier Solà Colomer, MarisaRoig Simon i Enric Saguer Hom, desprésd’examinar els treballs presentats, acorda:

1. Valorar molt positivament la quali-tat dels divuit treballs presentats enaquesta convocatòria.

2. Atorgar el premi Mestall a treballsde recerca de batxillerat en la seva dotze-na edició al treball «Tota una vida entrecabaneres», presentat amb el pseudònim«Xisqueta».

En la seva valoració, el jurat conside-ra que l’autor/a ha sabut fer un recull moltric del lèxic dels pastors i una reconstruc-ció precisa del cicle de transhumància i deproducció ovina, actualitzant les etnogra-fies clàssiques sobre la vida dels pastors.

Oberta la plica, el premi correspon aares Flix Sentís, de l’inS màrius torresde lleida, essent tutora del treball la pro-fessora Maria Immaculada Esquerda.

3. El jurat proposa la publicació d’unresum del treball premiat en el propernúmero del butlletí Mestall.

Girona, 23 de juny de 2016

lliurament del

14è Premi mestallacta del Jurat

Des que vaig néixer que he vist bes-tiar a casa. El meu pare és pastor i quanera petita sovint ja anava al corral perveure els corders nounats, com vacuna-ven les ovelles o com les treien a pasturar.Hi podia anar qualsevol dia de la setmana,perquè el meu pare, com la resta de pas-tors, treballa els tres-cents seixanta-cincdies de l’any. Tot i així, no li importa feraquest sacrifici, perquè gaudeix del seuofici. Això no es pot entendre fins que esviu en primera persona, i és per aquestmotiu que vaig decidir fer el meu treball derecerca sobre la vida dels pastors, expli-cant-hi amb profunditat la feina que aixòcomporta al llarg de l’any.

Per contextualitzar, en el meu treballhi he explicat, primerament, què és unramat i què el forma —classificant les ove-lles per edats, raça, aspecte, etc.—, dife-renciant els gossos de pastor i els gossosd’atura, fent un recull dels concursos degossos d’atura que es realitzen arreu delpaís, etc. També, per tal que tota la gentque no ha conegut l’ofici de prop se’n faciuna idea, de qui és un pastor, he trobatconvenient, durant tot el treball, reflectir laprofessió, les eines i les tasques. Ho hefet gràficament, sobretot per mitjà de foto-grafies.

Depenent de l’estació, el pastorrealitza unes tasques o unes altres de bendiferents: a la primavera es xollen les ove-lles i se’ls fa la marca de pega. Així, se lesprepara per pujar cap a alta muntanya —en cas que facin la transhumància. A l’es-tiu es pastura per l’herba verda dels pratsfins que arriba la tardor i es torna a casa.I després, a l’hivern, neixen els primersxais. Per això he volgut donar a conèixerl’ofici a partir de les diferents feines al llargde l’any.

Per aconseguir tota aquesta informa-ció, he necessitat realitzar un abundanttreball de camp basat en visitar diferentscorrals, veure en primera persona compastura el ramat transhumant a alta mun-tanya, la càrrega dels corders als camionsi, posteriorment, el procés d’escorxar-los;les tasques realitzades en els ramats —vacunació, xolla, marca de pega, tria d’o-velles, etc.—, la variació en alimentaciódepenent de l’època de l’any, la feina delsgossos, etc. És en aquest punt, quan heparlat amb els diferents pastors, que m’headonat que el seu llenguatge és molt ric ique la manera com s’anomenen les einesi les accions concretes ens mostren unvocabulari propi que s’està perdent amesura que passen els anys. A causa d’ai-

tota una vida entre caBanereS. PaStorS: tradiciÓ imodernitat resum del treball guanyador de la Xiv convocatòria de Premimestall

PremiatS en altreSconvocatòrieS

i convocatòriacurs 2002-2003

maria Bertran isabal(IES de Tremp)

ii convocatòriacurs 2003-2004

albert reixach Sala(IES Montsacopa d'Olot)

iii convocatòriacurs 2004-2005

eloi Hernàndez mosella(IES Quercus de Sant Joan

de Vilatorrada)

iv convocatòriacurs 2005-2006

eudald arnal Boada(IES Gabriel Ferrater

de Reus)

v convocatòriacurs 2006-2007

laia alentorn Serrat(IES Garrotxa d'Olot)

vi convocatòriacurs 2007-2008ares Prat Pujol

(IES Hug Roger III de Sort)

vii convocatòriacurs 2008-2009

marta arnau Borràs(IES Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona)

viii convocatòriacurs 2009-2010

mariona miret giribet(IES Guindàvols de Lleida)

iX convocatòriacurs 2010-2011

Josep F. duarte romero(IES Gabriel Ferrater

i Soler de Reus)

X convocatòriacurs 2011-2012

ariadna adarnius Blanch(IES La Bisbal)

Xi convocatòriacurs 2012-2013

elisabeth Ferrer moradell(IES La Bisbal)

Xii convocatòriacurs 2013-2014

Pol Xargay Ferrer(IES Pere Alsius de Banyoles)

Xiii convocatòriacurs 2014-2015

mariona Ballart godoy(INS Alexandre Deulofeu de Figueres)

mestall14èpremi

2015-2016



4

l’Associacióxò, he dedicat un espai a crear un petitglossari, on apareixen nombroses parau-les pròpies de la feina del pastor. Moltesd’elles solament són de caràcter oral i maino han estat escrites. És per aquest motiuque he fet un recull de mots, ordenatsalfabèticament, per tal que les personesque no coneixen aquest vocabulari espe-cífic puguin fer-se a la idea del significatd’aquestes paraules. També he dedicat unapartat a anotar totes les dites popularsque he anat coneixent durant la mevarecerca.

Després d’haver finalitzat aquest tre-ball, puc dir que he complert els objectiusque em vaig proposar en un principi i que,tot i que pensava que l’ofici de pastor

estava desapareixent, he pogut compro-var que possiblement això no serà així,sinó que evolucionarà poc a poc.

Finalment, haig d’agrair l’ajuda delmeu pare a l’hora de realitzar aquest tre-ball, ja que sense ell tot això no hauriaestat possible. També, el suport i guiatgede la meva tutora, així com la col·labora-ció de tots els pastors i altres personesrelacionades amb aquesta feina quem’han facilitat molta informació en prime-ra persona i m’han aconsellat. Moltes grà-cies a tots i també a l’Associació d’HistòriaRural pel premi que m’ha atorgat.

Ares Flix

Fotografia: Ares Flix Sentís

entrevista

com van ser els teus inicis en ladisciplina, per què vas triar estudiarhistòria, quines van ser les raonsd’aquella elecció a finals de la dècada de1970?

L’opció pels estudis d’història i, enparticular, de la història contemporània,

estava molt relacionada amb el que podríemdir el descobriment de la política alsmoments finals del Franquisme, per part d’unjove estudiant. La recuperació de la memòriahistòrica a través de noves revistes, llibresque havien estat prohibits i plantejamentspolítics que tractaven de fonamentar larecuperació de la democràcia en la tradició

Salvador calatayud Salvador Calatayud és professor d'història econòmica a la Universitat

de València. Ha treballat especialment sobre la transformacióde l'agricultura valenciana durant els segles XIX i XX tant des

d'una perspectiva productiva i tècnica com social. En diverses ocasionsha fet equip amb Jesús Millán i María Cruz Romeo, amb qui ha abordat

qüestions relacionades amb la dinàmica de la renda agrària i ambels aspectes polítics d'aquest rendisme. El juny de 2016 va impartir un

seminari al Centre de Recerca d'Història Rural de la UdG sobre unade les seves darreres línies de recerca: la interrelació entre la política

estatal i les dinàmiques locals en la gestió de l'aigua.



5

entrevista progressista del país, feien atractiu l’estudide la història. Al mateix temps, la consciènciade la singularitat regional, que per algunsportava a plantejaments de tipus naciona-lista, despertava l’interès pel passat del’entorn més pròxim. Finalment, com solpassar en molts casos, va ser la influènciad’un professor d’història de l’Institut deCarcaixent, Albert Roca, la que em vaapartar de la meua inicial preferència per laliteratura i em va decantar cap a la història.

entre els professors que vas tenirllavors, quins penses que han tingut unamajor influència en l’orientació de lesteves preocupacions historiogràfiques?

La Facultat de Geografia i Història deValència en 1975 estava molt marcada pelmestratge, en anys anteriors, de professorscom ara Joan Reglà, José María Jover oEmili Giralt, i de geògrafs interessats per lahistòria com Antonio López Gómez, peròtambé per la proximitat a la càtedra d’històriaeconòmica que van ocupar, amb pocs anysde diferència, Josep Fontana, Jordi Nadal,Gabriel Tortella o Ramon Garrabou. La seuainfluència en els professors que vaig trobaren entrar a la Universitat es combinava ambel predomini d’un marxisme crític i molt oberta d’altres influències que va caracteritzarl’ambient intel·lectual a la Facultat d’aquellsanys. Trobe que va ser especialmentimportant per a mi el mestratge de PedroRuiz Torres, Jesús Millán, Joan Mateu iBellès o Joan Romero.

en la teva tesi doctoral vas estudiarles experiències del que podríemanomenar simplement les agriculturesintensives i comercials (la taronja i elregadiu). Podries explicar-nos les raonsd’aquella elecció en el contextsocioeconòmic, polític i acadèmic delPaís valencià a principis de la dècada de1980?

L’estudi de l’agricultura intensiva, enconcret a la Ribera del Xúquer, on el tarongerhavia esdevingut hegemònic, tenia el seuorigen en l’interès inicial per les condicionsde treball i el moviment obrer i camperold’aquestes zones abans de la Guerra Civil,que va ser el tema de la meva tesi dellicenciatura. En descobrir l’àmplia mobilitza-ció dels jornalers i petits propietaris durant laII República i les peculiaritats de les relacionslaborals en un sector com el taronger, en quèes compatibilitzaven les feines del camp ambles feines als magatzems, de caràcter mésagroindustrial, vaig veure la necessitatd’explicar la gestació d’aquest model agrari,tot retrocedint al segle XIX. Aquesta opció vacoincidir amb l’estada a la Facultat d’Eco-nomia de Ramon Garrabou, que estavafinalitzant en aquell moment el seu llibre Unfals dilema. Modernitat o endarreriment de

l’agricultura valenciana (1985), una obra quecanviaria definitivament la visió del passatagrari valencià. Amb una gran generositat,Ramon em va donar a llegir el manuscrit iaixò em va acabar de decidir per aquestatemàtica. En el context intel·lectual d’aquellsanys, sota la influència de Joan Fuster imarcat per una visió que atribuïa al’agricultura la responsabilitat de la febleindustrialització valenciana, tenia sentitestudiar històricament el desenvolupamentagrari sense reduccionismes.

als anys vuitanta hi va haver unintens debat sobre la naturalesa delfeudalisme i la revolució burgesa al Paísvalencià. Què en queda avui, d’aquellesinterpretacions? Segueixen tenint unressò, encara que implícit, en elsplantejaments o estudis sobre eldesenvolupament agrari del Paísvalencià?

Podríem dirque, als anysvuitanta, aquestesqüestions tenienun protagonisme ala historiografiaespanyola engeneral i eren un dels temes centrals derecerca i discussió entre els historiadorsvalencians, que van contribuir en bonamesura a reinterpretar la revolució liberal.Des d’aquesta perspectiva, l’abolició delrègim senyorial i la resta de modificacions ala propietat de la terra van significar unaalteració profunda de les estructures socialsi polítiques de l’antic règim. Al mateix temps,l’explicació d’aquest procés s’acompanyavad’una visió molt rica sobre la diversitat socialque van propiciar les transformacions des definals del segle XVIII. El més sorprenent, atesala riquesa d’aquestes anàlisis, és com,posteriorment, tant l’època com l’enfocamentvan perdre centralitat en les preocupacionsde les noves generacions d’historiadorsvalencians, fins pràcticament desaparèixerde l’agenda de recerca. Els modernistes vanfer atenció a altres temes, cada vegada mésa prop de la història cultural, i elscontemporaneistes van abandonar majorità-riament el segle XIX per a ocupar-se del XX i,especialment, de la segona meitat d’aquestsegle. Només en la recerca i les publicacionsd’historiadors com Manuel Ardit o JesúsMillán aquesta temàtica va restar viva i es varenovar, tot mantenint un paper destacat enla historiografia espanyola sobre el període.

a la teva tesi doctoral examinaves eldesenvolupament agrari a la zona d’alzi-ra, i posaves especial atenció en elscanvis en les estructures de la propietat ien el funcionament del mercat de la terra.vint-i-cinc anys després, en quinasituació es troben els estudis sobre

«En el context intel·lectual d’aquellsanys (...) tenia sentit estudiarhistòricament el desenvolupamentagrari sense reduccionismes.»



6

entrevistaaquesta qüestió? Quins avenços s’handonat en l’estudi dels canvis en lesestructures agràries durant els dosdarrers segles?

Des de la decisiva obra de RamonGarrabou, i amb la recerca posterior bastantinspirada en ella, hi ha un consens al voltantdel dinamisme agrari valencià i el seu influxen una industrialització no comparable a lade Catalunya o el País Basc, però ambfonaments i projecció. Hi ha, però, moltsaspectes que han estat poc explorats. Així,per exemple, coneguem relativament bé elprocés de difusió de la propietat entre mitjansegle XIX i la Guerra Civil, però sabem moltpoc de com aquest predomini de la petitaexplotació va interactuar amb la granpresència de jornalers i la presència d’uneselits rurals ben arrelades i renovades ambl’expansió tarongera. Conèixer això ajudariaa entendre els dilemes polítics durant elsanys 1930 i la Guerra, així com els posteriorssuports socials del Franquisme al camp.Aquesta darrera qüestió, que ha estatobjecte d’estudi en altres regions, a penes haestat encetada entre nosaltres. Al costatd’aquestes carències, hi ha també algunimpuls renovador i ací cal referir-se al que hadonat Samuel Garrido, des de la UniversitatJaume I de Castelló, a diferents temàtiquesde la història rural: el cooperativisme; elsarrendaments i l’accés a la propietat; i lesinstitucions de gestió del reg. Aquest autor hasituat la frontera de la disciplina en terrenysnous i ho ha fet vinculant els resultatsconcrets de la recerca amb discussionsteòriques de primer ordre en la historiografiainternacional.

al País valencià hi ha una fortatradició d’estudi dels problemesrelacionats amb l’aigua, les comunitatsde regants i els cultius de regadiu. elsteus treballs recents, i el mateix seminarique has fet a girona, reprenen aquestaqüestió i la relacionen amb eldesenvolupament institucional i legisla-tiu de l’estat liberal. explica’ns com hasarribat a aquests treballs i per què te’lsvas plantejar.

Inicialment, com per a d’altreshistoriadors agraristes, el reg era per a miuna dada més de les estructures agràries,fonamental perquè assegurava l’agriculturaintensiva, però poc digna d’atenció. Erengeògrafs com Antonio López o Antonio GilOlcina els que, potser, van prestar mésatenció al reg com a tècnica agrària i com atransformació del paisatge. Tanmateix,l’avenç en el coneixement de la societat ruralva anar mostrant la centralitat del reg i el fetparadoxal que una agricultura tan orientadaal mercat i basada en les opcions depropietaris individuals estiguera arrelada en

una gestió comunitària de l’aigua. Algunshistoriadors, com Tomàs Peris Albentosa,van ser pioners en aquest interès pel regadiui, personalment, també em va influir el treballdes de Múrcia de Maria Teresa PérezPicazo. A partir d’ahí, la temàtica del reg varevelar tota la seua potencialitat, ajudadapels rics fons documentals d’entitatspúbliques i d’algunes comunitats de regants.Estudiar l’ús de l’aigua era comprendre millorel procés de canvi agrari, però també lesbases de la influència social i política al mónrural. És una via important per a explicar latotalitat del canvi social al camp. Però, amés, en entrar en l’estudi de l’aigua, vanaparèixer de seguida dues problemàtiquesque em van semblar importants: d’un costatel paper de l’Estat en la regulació de l’accésa aquest recurs fonamental per aldesenvolupament econò-mic; de l’altre,l’existència d’una dinàmica interna delsorganismes de gestió del reg pels propisusuaris, el que podríem dir les institucionsdel reg. Aquesta darrera qüestió va rebre unimpuls definitiu arran de l’arribada delstreballs d’Elinor Ostrom sobre l’administraciódels béns comuns que feia ús, precisament,d’exemples valencians. La integració de totsaquests punts de vista en l’anàlisi del regadiuem sembla un dels reptes més suggestiusque tenim plantejats a hores d’ara.

a banda d’altres autors amb qui hascol·laborat, una part significativa de lateva recerca l’has realitzat amb Jesúsmillán i maría cruz romeo. explica’nscom va sorgir aquesta iniciativa i quinaha estat la seva evolució.

La col·laboració amb Jesús Millán i Ma.Cruz Romeo ha estat per a mi unaoportunitat extraordinària per l’obertura atemàtiques noves i enfocaments renova-dors que m’ha aportat. Amb ells he après laprevenció front a les explicacions sobre ladinàmica social de l’època liberal basades enesquemes previs o en visions linealsinterpretades retrospectivament des del puntd’arribada. He après la complexitat del jocentre les estructures i la dinàmica del canvisocial, el pes de la contingència i delssubjectes, la multiplicitat de significats de lesideologies segons els contexts. En definitiva,he après a defugir les simplifica-cions i apreferir les respostes provisionals, obertes,en constant reconsideració. Són doshistoriadors extraordinaris. La nostracol·laboració és ja llarga i s’ha traduït ensuccessius projectes de recerca, enpublicacions dels resultats de la recerca i enl’edició de dos llibres col·lectius al voltant dela problemàtica de l’Estat liberal entès comuna construcció en què els interessos localsi les tensions entre el centre i les perifèriestenen un paper fonamental. Ara mateix haaparegut el darrer d’aquests llibres, El



7

entrevista Estado desde la sociedad (2016), en el qualreunim treballs inspirats en la visió de laStatebuilding from below, proposada perAndré Holenstein.

Quins preveus que siguin els teuseixos de treball per als propers anys?

La meua intenció és seguir explorantels diversos aspectes del regadiu que heanomenat i tractar d’avançar cap a unasíntesi d’aquest fenomen polièdric que ésl’ús agrari de l’aigua. Malgrat els avençosque s’han fet durant els darrers anys enaquest terreny, crec que resta un amplimarge per a la recerca i que aquesta no haentrat encara en els rendiments decreixents.Per exemple, Tomàs Peris ha obertrecentment una línea inexplorada que calcontinuar: l’anàlisi de la gestió quotidiana del’aigua als sistemes de reg, al marge del queestablien les ordenances i com a resposta ales condicions canviants en la disponibilitatd’aigua. Ahí hi ha un món riquíssimd’actuacions que només es podenreconstruir escabussant-se als arxius. D’altrabanda, m’interessen els canvis alimentaris iseguiré treballant dins del Projecte NISALque dirigeix Josep Pujol. En aquest àmbit, encol·laboració amb Francisco Medina Albada-lejo, estem resseguint els canvis de lesdietes d’institucions com l’Hospital o la Casade Beneficència de València. I, d’altra banda,cal explicar el paper de l’agricultura depolicultiu de l’extensa horta de la ciutat enrelació amb els canvis al consum alimentariurbà.

com valores l’evolució recent de lahistoriografia agrària tant al País valenciàcom, més globalment, a espanya?

És un fet àmpliament reconegut que lahistòria agrària espanyola ha experimentatun impuls extraordinari als darrers anys i queresten poques qüestions que no hagen estatexplorades en profunditat. Coneguem lesgrans línies de la producció agrària a escalaestatal i regional; els processos de canvitècnic; les transformacions de la propietat dela terra en les diferents etapes (i, en això, elshistoriadors de la Universitat de Girona hiteniu molta responsabilitat); els canvisalimentaris enrelació ambels nivells devida; la políti-ca agrària iles diferentsiniciatives estatals en matèria agronòmica; lainserció del món rural en la política estatal;etc. S’ha avançat molt i potser el que estroba a faltar són les obres de síntesi a partirde l’àmplia recerca disponible. Potser ésl’hora que els historiadors del món ruraldonem el pas d’escriure aquells llibres queaborden problemàtiques generals i que sónhabituals a la historiografia anglosaxona,però també a la italiana.

Entrevista realitzada perEnric Saguer i Gabriel Jover

Els passats 1 i 2 de juliol, el Centrede Recerca d’Història Rural de laUniversitat de Girona i la InternationalResearch Network (GDRI) AAA,Agriculture, Approvisionement, Alimenta-tion, van organitzar una nova edició delSeminari d’Història Econòmica i Social.Tal com el títol indica, i en relació directaamb els projectes de recerca actualmenten curs al CRHR, en aquesta ocasió eltema central del col·loqui es va situar enels diferents tipus d’ingressos amb elsquals la història rural pot treballar, i comaquests ens poden aportar llum sobre elsnivells de vida d’un lloc i moment concret.

Històricament els salaris han estat laprincipal font utilitzada per a aquesta fina-litat, però debats recents com el de larevolució industriosa han apuntat lanecessitat de tenir en compte més ele-ments com a indicadors de nivell de vida.Això obliga a revisar els càlculs de sèries

de salaris realitzats fins a dia d’avui, i atrobar noves vies per tal de complemen-tar-les. Com veurem, l’anàlisi i la interpre-tació dels diferents ingressos de la unitatdomèstica familiar van estar presents alllarg de totes les sessions.

Divendres al matí les jornades esvan iniciar amb les aportacions des delmedievalisme que van fer Lluís To i PereOrtí, ambdós membres de l’Institut deRecerca Històrica. El primer va plantejarel debat historiogràfic entorn del treballassalariat, i ho va concretar amb diferentsestudis sobre la Corona d’Aragó al mónmedieval amb la sessió «Treball assalariata les viles medievals catalanes: un estatde la qüestió». Pere Ortí el va seguir,reflexionant sobre la mateixa qüestió apartir d’un estudi regional dut a terme a laVall d’Aro entorn de la composició socialdels diversos pobladors documentats alllarg dels segles XIII-XV amb la sessió «A la

XXvii Seminari d’Històriaeconòmica i Social

«Ingressos, riquesa idinàmiques socials.Una perspectivahistòrica»

girona, 1 i 2 de juliolde 2016

trobades

«He après a defugir les simplificacionsi a preferir les respostes provisionals,obertes, en constant reconsideració.»



8

recerca del fantasma d’un grup social: quitreballa a jornal a la Catalunya baixmedie-val?». El marc historiogràfic esbossat desdel medievalisme per Lluís To i les conclu-sions extretes d’una regió catalana queaportà Pere Ortí van servir per repensaralgunes idees fonamentades sobre elsprocessos de diferenciació social enèpoca baixmedieval. Aquestes aporta-cions van servir de preludi per passar ales dificultats metodològiques i conceptu-als que comporta l’estudi del treball assa-lariat en el món modern.

Per encetar aquest apartat, el semi-nari va comptar amb la presència de l’in-vestigador del CNRS Gérard Béaur, que,en la seva sessió titulada «Gagner sa viedans les campagnes (15e-18e siècles).Les salaries dans les reveus de la pay-sannarie», va donar claus per a l’estudi deles sèries salarials a principis de l’edatmoderna, un període encara pobramentestudiat en aquest aspecte i que, a causadels grans desajustos monetaris caracte-

rístics del moment i degut a la naturalesade les fonts, impossibiliten fortament a l’in-vestigador de treure conclusions generalssobre el període aplicables a tota l’àread’Europa occidental. La sessió de Béaur,doncs, va cloure el matí de divendresposant l’accent sobre els perills i les com-plicacions que té aquesta línia d’investiga-ció, especialment en el període modern.

A la tarda es va reprendre el debatamb les aportacions des d’un estudi decas que exposà Gabriel Jover, professorde la UdG i membre del CRHR, amb lasessió «Salaris eixuts i amb companatge:la remuneració de la mà d’obra jornalera,Mallorca 1630-1720». En la seva interven-ció, Jover advertia sobre els tipus deremuneració (combinant diner i pagamenten espècies) existents, que en el cas deMallorca també tenien a veure amb lanaturalesa de les tasques desenvolupa-des. El va seguir l’exposició de JulieMarfany (Universitat de Durham)«Adapting to new markets: the income

and expenditure of a Catalan peasantfamily, 1686-1812» on plantejava la qües-tió de l’ingrés pagès dins del marc de larevolució industriosa a partir de l’estudi deles comptabilitats d’una casa pairal catala-na.

Per finalitzar, la darrera sessió de lajornada, presentada pels investigadors dela UdG i també membres del CRHR RosaCongost, Rosa Ros i Enric Saguer, vaposar èmfasi en la qüestió de la mobilitatsocial i fins i tot dels canvis socials decaràcter estructural que es puguin donaren alguns contextos històrics, com a varia-bles a tenir en compte a l’hora d’enfocar laproblemàtica dels ingressos dels grupssocials en el món rural. Ho van plantejar apartir de l’estudi del grup dels treballadorsgironins amb la sessió titulada «Deixant lapobresa enrere. Salaris i ingressos delstreballadors a la Catalunya del segle XVIII».

Dissabte el seminari s’obrí amb unaintervenció de l’investigador de la ParisSchool of Economics/EHESS GillesPostel-Vinay, amb la sessió «Income andwealth: an issue at the individual level? Atthe family level? Or at the social level?».Reflexionava a partir dels salaris vincu-lats a la construcció, entorn dels nivellsper valorar el concepte d’ingrés i lanecessitat d’incloure-hi les comunitatsfamiliars en tant que unitats d’anàlisi. Totseguit, el debat es va situar fora de lageografia europea, amb les aportacionsde Núria Sala, professora de la UdG: enla sessió titulada «El boom extractivo delcauchú y los cambios económicos en laseconomías indígenas (1870-1929)» plan-tejava un cas particular com el deMáximo Rodríguez González, empresari

asturià vinculat al cautxú, com a via d’a-proximació als canvis soferts a la segonameitat del segle XIX en una societat quemostra grans dificultats metodològiquesper a l’estudi socioeconòmic i en la qualcal introduir el component indígena.

Després d’una pausa, es van repren-dre les sessions amb la presentació deLuisa Muñoz Abeledo, professora de laUniversitat de Santiago, que va aportardades i reflexions derivades d’un estudicomparat entre la ruralia i l’entorn urbàgallec d’època contemporània, a partir dela sessió anomenada «Salarios e ingresosfamiliares en la Galicia urbana y rural1850-1924». Va plantejar les dades obtin-gudes a partir d’una gran tipologia docu-mental, sobretot de la indústria del peix iles figures laborals femenines usadescom a complement necessari per a l’eco-nomia familiar. Les dades van ser compa-rades mitjançant una fórmula que té encompte els elements de subsistència dià-ria de cada un dels individus, de tal mane-

trobades

Fotografia: Eduard Díaz Capallera



9

ra que es va arribar a conclusions interes-sants sobre la diferència de gènere en lesremuneracions.

Finalment, Laurent Herment (CNRS)i Luca Andreoni (Universitat Politècnica deles Marques-Universitat de Bordeus) vanreblar la jornada amb una aportació con-temporània al debat sobre els ingressos almón rural des del cas francès. La sevacomunicació, «French Agriculture,Employment and Wages in the First Halfof the 20th Century», va posar l’atenció enles possibilitats d’extreure notícies sobreingressos familiars incloent les dadessobre treball femení i infantil, a partir d’al-gunes de les grans macroenquestes con-feccionades en el país veí durant la pri-mera meitat del segle XX, malgrat els pro-blemes que sempre es generen ambaquest tipus de font. Tot plegat, va motivarun interessant debat.

Com hem pogut veure, el seminari vaservir per il·lustrar la problemàtica queapuntàvem a l’inici d’aquest text. Al llargde les sessions es va discutir sobre ladiversitat de salaris, i de sèries d’aquests,i de l’interès que tenen per a l’historiador.També van estar molt presents en el debatl’estructura i la naturalesa dels ingressosen les economies familiars i la seva inci-dència en els processos de diferenciaciósocial.

Arnau Barquer Cerdài Eduard Diaz Capallera

trobades

iX congrés sobre sistemesagraris, organització sociali poder local als Païsoscatalans

«Recs històrics;pagesia, històriai patrimoni»alguaire, 20, 21 i 22d’octubre de 2016

Entre els passats 20 i 22 d’octubre tinguélloc a Alguaire el IX Congrés sobre siste-mes agraris, organització social i poderlocal als Països Catalans; aquesta edició,sota el títol de «Recs històrics; pagesia,història i patrimoni», amb tres sessionsdedicades respectivament a les relacionssocioeconòmiques relacionades amb elregadiu, el seu marc institucional i la ges-tió del patrimoni arqueològic, cultural i pai-satgístic que se’n deriva.

La conferència inaugural, duta a termepel professor Vicente Pinilla, presentà unestudi sobre l’empremta hídrica de l’agri-cultura. Introduí un debat que va mésenllà de l’evident impacte econòmic posi-tiu que han generat els sistemes d’irriga-ció impulsats des del segle XIX. El treballha servit, per una banda, per il·lustrar comel regadiu ha permès produir en zones cli-màticament àrides o semiàrides amb unsnivells de productivitat destacables; peròper contra, ha obert el debat sobre el crei-xement econòmic ecològicament sosteni-ble. Amb la intervenció de Pinilla, s’hapogut, per tant, lligar els aspectes econò-mics, el paper de les institucions i organit-zacions econòmiques i la gestió mediam-biental, temes sobre els quals versavenles aportacions del congrés.

La primera de les sessions del con-grés, dedicada a les relacions socials ieconòmiques entorn de l’aigua, comptàamb tres ponències que tenien a veureamb períodes històrics ben diferents, pertal de donar una visió de continuïtat histò-rica entorn de l’evolució del regadiu.Cronològicament, cal començar citant les

aportacions de Marta Monjo, sobre la con-flictivitat de la sèquia Major d’Aitona iSeròs, i els canvis durant el període defeudalització del territori. SalvadorCalatayud, per la seva part, amb l’exem-ple del regadiu valencià del segle XIX,dibuixà el condicionament de les expe-riències i interessos socials sobre la lleid’aigües, i la interacció ―i lluita― que esproduí durant tot el segle entre els inte-ressos de l’estat i els de les comunitats deregants i el poder local, que acabarenconservant cert marge d’autonomia. JoanJosep Mateu centrà la tercera de lesponències en la posada en funcionamentdel canal d’Aragó i Catalunya i l’impacteeconòmic positiu que aquest tingué per alterritori: permeté incrementar la producti-vitat i evità el despoblament, però tambésuposà uns grans costos econòmics, afa-vorí especialment els grans propietaris i,de retruc, incrementà l’associacionismeagrari.

Les set comunicacions presentadesen aquesta primera sessió ―relatades pelprofessor Joan Busqueta―, en la líniaoberta pels ponents, posaren en valor elpaper del regadiu com a xarxa vertebra-dora del territori, i com aquest afavoreix elsosteniment econòmic; per exemple, lacomunicació presentada per LlorençFerrer, sobre el paper dels horts com agarants de la subsistència de la famíliapagesa; també, el creixement agraripreindustrial ―i l’acumulació primitiva decapital―, com posà de manifest, entrealtres, la comunicació presentada perEnric Vicedo. Un altre aspecte força pre-sent en aquest primer bloc fou el de la

Fotografia: Eduard Díaz Capallera



10

trobades

conflictivitat social entorn dels drets d’úsde l’aigua, omnipresent, també, en la glo-balitat dels estudis presentats.

La segona de les sessions, amb el títolde «Marcs institucionals entorn dels recshistòrics», s’obrí amb una ponènciad’Helena Kirchner sobre la gestió dels sis-temes hidràulics a les Illes Balears durantels anys previs i posteriors a la conquesta.Posà de manifest la feudalització d’un sis-tema ja existent i la priorització dels usosindustrials de l’aigua mitjançant l’explota-ció de molins en detriment de la irrigació.Tomàs Peris Albentosa, en la segona deles ponències, amb l’exemple de la sèquiade Montcada ―exemple d’institucióexitosa de gestió de l’aigua―, posà demanifest una dinàmica institucional quegarantia l’eficiència hídrica mitjançant uncontrol social participatiu que disminuïa elrisc de conflictivitat; aquest tema ja haviaestat apuntat en la comunicació presenta-da per Enric Vicedo durant la primera ses-sió.

De fet, el sistema de gestió dels recsfou el pal de paller de les set comunica-cions presentades en aquest bloc i relata-des per Antoni Passola: l’aspecte delscanvis ―i, especialment, les continu-ïtats― institucionals després de la feuda-lització, amb Ferran Esquilache; l’enforti-ment de l’estat en època moderna, tractatper David Bernabé; o les lluites d’interes-sos, amb l’expansió de plantacions d’arròs

a l’Empordà del segle XVIII i amb la prolife-ració de fàbriques de llum a la conca delSegre durant la segona meitat del segleXX, tractades per Pere Gifre i IgnasiAldomà respectivament, donaren unavisió molt interessant del continuat interèspels usos de l’aigua en perspectiva histò-rica i els marcs institucionals que se n’handerivat.

Finalment, en el tercer dels blocs,dedicat a la gestió del patrimoni del rega-diu, hi hagueren cinc ponències, unacomunicació i un treball de camp realitzaten relació amb la sèquia de Fontanet. Així,es presentaren projectes per posar envalor el patrimoni arqueològic i paisatgísticentorn dels usos de l’aigua. També, es cri-ticaren les pèrdues patrimonials que s’hanproduït i s’estan produint encara enaquest àmbit. A més dels treballs sobreles sèquies de Pinyana i Fontanet, i delsCanals d’Urgell, s’evidencià la labor realit-zada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésiasper tal de donar a conèixer les restesarqueològiques i la importància històricadel Rec Comtal de Barcelona. També esreivindicà la necessitat d’apostar per lacapacitació agrària per a la preservaciódel patrimoni paisatgístic dels regadiushistòrics del Tùria i el Xúquer, amb laponència realitzada per Vicent Sales, aixícom la importància d’apostar pel patrimo-ni com a eina pedagògica que creï conei-xement social, posada en valor amb laponència de Jordi Bolòs i Imma Sànchez-Boira. Aquests són alguns exemples deles accions que es poden realitzar enaquest àmbit, en què encara queda moltcamí per recórrer.

Gabriel Ramon MolinsDepartament d’Història, UdL

Dissabte 22 d'octubre, treballde camp sobre la sèquia de Fontanet

i la sèquia de Torres de Segre. Fotografia: Departament d'Història, UdL.

Fotografia: Departament d'Història, UdL



11

Dels dies 21 al 23 d’Octubre del 2016va tenir lloc a la capital del Bages el XCongrés de la Coordinadora de Centresd’Estudis de Parla Catalana. En aquestaocasió va estar dedicat al tema Recursosi territori: perspectiva històrica i nous equi-libris. El congrés es va iniciar amb la con-ferència de l’historiador Enric Tello, pro-fessor de la Universitat de Barcelona,sobre «Sinèrgies entre fluxos d’energia imaterials i estat ecològic del territori», queva constituir un magnífic exemple de lespossibilitats de col·laboració i de la neces-sitat de diàleg entre científics de diferentsdisciplines. Aquesta voluntat de diàleg,com reflecteix el mateix títol, es trobava ala base del congrés. En el mateix sentit,els organitzadors havien previst que encadascun dels quatre àmbits en què es vadividir, hi hagués dues ponències: unaprovinent de l’àmbit humanisticosocial, il’altra de l’àmbit cientificotècnic. Els quatreàmbits van ser, per aquest ordre, aquests:alimentació; poblament (assentaments);comunicacions; i energia. En l’elecció delsponents i dels relators de les comunica-cions, també es va tenir en compte que hihagués representants de Catalunya, deles Illes Balears i del País Valencià. Pelque fa a les comunicacions, que vansuperar la trentena, la majoria anaven sig-nades per investigadors del Principat. Itambé cal dir que els investigadors del’àmbit humanísticosocial van predominarsobre els investigadors de l’àmbit científic.El 21 d’octubre es van tractar els àmbitsprimer i segon, i el 22 d’octubre els àmbitstercer i quart.

En el primer àmbit, la primera ponentva ser Rosa Congost, historiadora de laUdG, que va parlar sobre «Els homes, laterra i els recursos alimentaris. Una pers-pectiva històrica». En la seva xerrada vaplantejar, a partir de les recerques empíri-ques portades a terme en l’àmbit de la his-tòria agrària i la història de l’alimentació aCatalunya en els darrers anys, i a partir del’exemple de la difusió de dos productes—les patates i la llet— la necessitat derevisar algunes idees i alguns tòpics, enespecial aquells que atorgaven tot el pro-tagonisme a les elits i havien fet que sem-blessin innecessàries algunes preguntessobre com s’havien difós determinats pro-ductes. Per la seva banda, Josep M.Garcia Álvarez-Coque, professor de laUniversitat Politècnica de València, vaparlar de «Reptes de l’agricultura mediter-rània. Lliçons apreses i models emer-gents». La ponència, que en alguns puntsenllaçava amb la problemàtica plantejadapoques hores abans per Tello, va insistiren la necessitat de construir nous paradig-mes de resposta al canvi climàtic i a la glo-balització, respecte dels models agroin-dustrials alimentaris de les regions medi-

terrànies, a partir de l’exemple valencià.En aquest àmbit es van presentar vuitcomunicacions, la relatoria dels quals vaser portada a terme per Pere Benito, his-toriador medievalista de la Universitat deLleida. Les comunicacions van ser moltvariades. I, si bé la majoria d’elles aborda-ven el tema de l’alimentació des de laperspectiva històrica, el relator va organit-zar la seva exposició a partir de dos eixosconductors principals, cadascun delsquals havia estat tractat, d’una manera oaltra, per quatre comunicacions: recursosi mercats.

El segon àmbit temàtic corresponiaal tema del poblament (assentaments).L’historiador ponent va ser el medievalistaJosep Torró, de la Universitat de València,que va parlar de «Les transformacionsmedievals del poblament i del paisatgeagrari a les terres del golf de València». Laponència va oferir un estat de la qüestióde les recerques en equip realitzades enels darrers anys entorn d’aquest tema. Elsseus resultats han posat de manifest lanecessitat de revisar les pautes del procésde colonització i del seu impacte en lapoblació i els ecosistemes agraris preexis-tents. Els nous pobladors no havien ocu-pat, com s’havia pensat, les poblacionsabandonades, i la transformació del pai-satge va ser molt ràpida, ja que es va pro-duir en el curs de dues generacions. Comque la ponència d’Albert Cuchí, de laUniversitat Politècnica de Catalunya,sobre «Habitabilitat i recursos del territo-ri», no es va poder presentar, tot seguit vatenir lloc la relatoria de les deu comunica-cions presentades en aquest àmbit. Lageògrafa Maria Lluïsa Dubon, de l’Institutd’Estadística de les Illes Balears, varemarcar la diversitat tractada en el con-junt de les comunicacions, si bé va poderdedicar la primera part de la seva sessió acomentar les sis comunicacions quehavien tractat, d’una manera o l’altra, si bédes de diferents perspectives i per a dife-rents períodes, el tema dels recursoshidràulics. Les altres quatre comunica-cions, que tractaven temes diversos, vanpoder donar joc al tema de la interaccióentre les esferes pública i privada.

L’àmbit tercer, com hem dit, eren lescomunicacions. En aquest cas, la ponèn-cia històrica va correspondre a PerePascual, catedràtic d’Història Econòmicade la Universitat de Barcelona, i va versarsobre «Ferrocarrils i territori a Catalunya(1848-1935). L’impacte d’una graninfraestructura». El que sens dubte és elprincipal expert en el tema, del qual acabade publicar una obra exhaustiva, va oferiruna síntesi del paper que va representarla construcció del ferrocarril per al conjuntde l’economia catalana i, per tant, per als

trobades

X congrés de lacoordinadora de centresd’estudis de Parla catalana

«Recursos i territori:perspectiva històricai nous equilibris»manresa, 21-23 d’octubrede 2016

Bóta es ve i con Fotog



12

equilibris entre els recursos i el territori.Per altra banda, el matemàtic JaumeBarceló, de la Universitat Politècnica deCatalunya, va cobrir la perspectiva tecno-lògica amb la ponència «Futur de la mobi-litat: sostenibilitat i accessibilitat». Elponent va plantejar la necessitat de can-viar els enfocaments metodològics tradi-cionals d’anàlisi de la mobilitat, centratssobretot en models estàtics, per enfoca-ments capaços de combinar la dinàmicade sistemes i la modelització. Es tractad’una proposta que interpel·la l’historia-dor, ja que es basa en el coneixement nonomés d’allò que ha passat sinó de comha passat. En aquest àmbit només s’ha-vien presentat cinc comunicacions, toteselles sobre el passat. Si bé feien referèn-cia a èpoques i problemàtiques diverses,totes elles relacionades amb les comuni-cacions, van poder ser comentades una auna, amb força detall, per Joana MariaPetrus Bey, professora de Geografia de laUniversitat de les Illes Balears.

L’àmbit quart, dedicat a l’energia, esva iniciar amb la ponència de l’enginyeragrònom Pep Sales i Prat, que va oferir laperspectiva històrica de l’àmbit amb laponència «Una visió històrica de les tran-sicions energètiques pel repte d’avui dedescarbonitzar la societat». El conferen-ciant va situar en perspectiva històrica lasingularitat de l’important repte que signi-fica la transició d’uns recursos energèticsfòssils a uns de renovables. A continuació,va prendre la paraula Eduard Furró, mem-bre del col·lectiu per a un nou model ener-gètic i social sostenible (CMES), amb laponència «Un futur energètic 100% reno-vable a Catalunya». El ponent va presen-tar un seguit de reflexions sobre les carac-terístiques que hauria de tenir la transicióenergètica vers un model net i renovable,tot plantejant alguns problemes, com lairregularitat en la producció de les ener-gies alternatives, i algunes solucions, comla reivindicació d’una nova estructura derepartiment de persones i activitats en elterritori. La relatoria de les vuit comunica-cions presentades en aquest àmbit vaanar a càrrec de Marga Estorach (COPA-TE). La relatora va comentar, en primerlloc, les dues comunicacions que presen-taven una perspectiva històrica de l’eco-nomia minera. En segon lloc, les duescomunicacions que presentaven visionshistòricopresents d’altre tipus. I, finalment,les quatre comunicacions que, des delpresent, intentaven projectar el futur del’energia.

En tots els casos, la relatoria de lescomunicacions va ser seguida d’animatsdebats que sovint van comptar amb la pre-sentació d’alguns dels comunicants.

Durant el congrés, a més de la con-ferència inaugural, que ja hem referenciat,es van pronunciar dues conferències més.La primera d’aquestes conferències forad’àmbit va ser pronunciada el primer diaper Carles Riba, professor de la UPC imembre de la Coordinadora de Centresd’Estudis de Parla Catalana, i portavaaquest títol: «Eines per avaluar els recur-sos del territori»; el conferenciant va anardesgranant, de forma molt didàctica, elsdiferents conceptes que han de ser utilit-zats i consensuats per tots els estudiososi interessats en l’estudi de les relacionsentre recursos i territori, i de les limita-cions que la naturalesa imposa a aques-tes relacions. El segon dia va tenir lloc laconferència de cloenda, que va anar acàrrec de Josep Alabern, de les Aigües deManresa i membre del Centre d’Estudisdel Bages, sobre «L’aigua: govern i ges-tió». El conferenciant, defensor de la ges-tió pública del servei d’aigua, va exposardiferents models de gestió i de control d’a-quest proveïment, tot posant l’èmfasisobre els avantatges i els inconvenientsde les externalitzacions i de les col·labo-racions publicoprivades.

Encara hi va haver temps per a lesconclusions. En aquestes, a més de des-tacar l’interès de la col·laboració entreprofessionals de diferents disciplinessocials i tècniques, es van enumeraralguns conceptes clau per avançar en laintroducció de la complexitat en els plan-tejaments i en les accions de confluènciaentre la perspectiva històrica i els nousreptes de present i futur.

El diumenge al matí va tenir lloc lavisita programada. En la seva primerapart, els assistents van seguir una interes-sant ruta relacionada amb el proveïmentde l’aigua a Manresa en les etapes segü-ents: a) part final de la Sèquia, en la sevaconfluència amb el dipòsit/parc del’Agulla. La Sèquia és una construcciómedieval (de finals del segle XIV) queencara avui condueix l’aigua delLlobregat, des de Balsareny cap aManresa i proveeix diverses localitats delpla de Bages; té uns 26 kilòmetres inomés 10,6 metres de desnivell quepoden ser passejats per la vora; b) el parcde l’Agulla ofereix lleure ciutadà a lesvores d’un gran dipòsit d’aigua, convertiten un gran llac. El dipòsit és una obra delsanys setanta del segle XX i conté la reser-va d’aigua per a una setmana, utilitzableen cas d’alguna incidència o avaria, quealhora executa una primera fase de pota-bilització; c) centre d’interpretació sobrel’aigua de Can Font. Es tracta d’un centred’activitats educatives sobre l’aigua, amblaboratori, maquetes i recursos didàctics;

trobades

Fotografia: CCEPC



13

trobades un espai d’exposicions permanents, i l’ar-xiu i centre de documentació especialitzat;d) la sortida va culminar amb la visita alMuseu de la Tècnica de Manresa. Aquestmuseu, situat en el monumental edificidels Dipòsits Vells, que emmagatzemavenl’aigua de la Sèquia, construïts entre 1861i 1865, està dedicat, en part, al recurshidràulic i, en part, a la indústria de la cin-teria, en la qual Manresa va destacar.

Per tant, podem parlar d’un nou èxitdel Congrés de la CCEPC, que culminarà,com en les passades edicions, de fet, ambla publicació de les seves actes, que elsorganitzadors preveuen per al proper any.

Rosa Congost i Mercè Renom

coSta i Savoia,ernestPous de neui de glaç Quaderns de la Revista deGirona, 182. Girona:Diputació de Girona, 2016.96 pàgs.

llibres El 7 d’octubre de 2016 la sala d’actes

de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà es vaomplir de gom a gom per a la presentaciód’un llibre dedicat als pous de neu i de glaç.Segurament deu haver estat un dels actesde major concurrència en aquesta sala d’en-çà de la seva inauguració fa quatre anys.L’explicació deu estar en una triple conjunció:la temàtica de la publicació, que a la Bisbald’Empordà i el seu rodal té precedents d’ac-tivisme cultural i de difusió patrimonial dellarg recorregut; l’autor, el polifacètic i eruditErnest Costa i Savoia (Bescanó, 1940), que,amb el seu caràcter afable, educat i respec-tuós, i la seva sensibilitat envers la culturapopular, sap fer bons amics arreu on va; i elspresentadors de l’acte, vinculats a la ciutat, elmestre i pedagog David Pujol i Fabrellas,director de la revista Alberes, germana de laGavarres, de gran difusió a la zona, i l’histo-riador Josep Matas i Balaguer, antic arxivercomarcal a la Bisbal i activista de primerahora en la reivindicació dels elements patri-monials que protagonitzen el llibre al massísde les Gavarres. En finalitzar la presentació,l’autor va obrir un torn de paraules amb elsassistents, la qual cosa va permetre fer moltmés interactiva i divulgativa una sessió que,més enllà de presentar una publicació, vaesdevenir un acte de reivindicació d’aquestselements patrimonials.

Va ser precisament de la mà de JosepMatas que personalment vaig descobrir lasingularitat d’aquest patrimoni ocult a l’inte-rior de les Gavarres, en una sortida organit-zada fa una vintena d’anys per conèixerdiversos aprofitaments hidràulics al Daró,entre ells els pous del Molí d’en Ribes i de laFont d’en Salamó, convenientment presen-tats en aquest treball. Poc després, a Tossaes van divulgar els de s’Arrupit i del Mas d’enFerro, que són els més propers al litoral delsquals es té coneixement, i que Costa tambéha recollit en un capítol sota el títol de«Marinencs».

La col·lecció Quaderns de la Revista deGirona editada per la Diputació de Girona,

amb la col·laboració de l’Obra Social ‘LaCaixa’, com a hereva de l’antiga CaixaGirona, té una dilatada trajectòria en la difu-sió del coneixement a les terres de Girona,mitjançant dues sèries, la de monografieslocals i la de les guies temàtiques. Es tractad’una col·lecció amb els paràmetres moltpautats, però amb un vessant eminentmentdivulgatiu, que la converteix en un elementde referència per a tots els àmbits de conei-xement. Aquesta guia d’Ernest Costa s’en-dinsa en uns elements patrimonials tan des-coneguts com importants per a la històriarural. Costa és excursionista, fotògraf, perio-dista, escriptor i, sobretot, un apassionat imeticulós estudiós de múltiples aspectes dela cultura popular dels Països Catalans, ambuna capacitat innata per escoltar la gent i deles converses saber-ne destil·lar milers deparaules i modismes d’àmbit local o moltreduït arreu del domini lingüístic català. Enaquest sentit, el llibre, malgrat cenyir-se a lesterres de Girona, inclou interessants referèn-cies i contextualitzacions sobre la matèriaque resulten útils per a diversos àmbits terri-torials, alhora que fa especial incidència en latoponímia dels llocs, i en els camins i corriolsper arribar-hi (és un excursionista nat). Val adir que s’ha il·lustrat amb magnífiques foto-grafies, la majoria de les quals del propiautor, que faciliten descobrir pous enmig depaisatges de gran bellesa natural i algunsdetalls d’extraordinari interès.

La indústria de la fred és una activitatque fa mig segle va entrar en l’oblit, i de laqual l’autor ha recollit els darrers testimonisorals que ha pogut aconseguir. És per aixòque el llibre és una manera de contribuir arecuperar la memòria perduda. Va ser unaindústria eminentment rural, que va viure unaimportant embranzida a finals de la primerameitat del segle XVI. Les ciutats se n’abasti-ren amb finalitats sanitàries, higièniques iocioses, especialment durant l’època moder-na. En el llibre s’hi inclouen referències mate-rials sobre aquestes construccions, la des-cripció de la contrada des d’un punt de vistamediambiental, i molt especialment el vincle



14

que tenien amb els usos i aprofitaments del’aigua de l’entorn (recs, basses, rescloses,etc.). Explícitament, al final de l’apartat dedi-cat a la situació, se’ns diu que «al capdavall,les pàgines que segueixen són un recorregutper les geografies, les aigües i les vegeta-cions gironines de la fred». Si a priori hompodria intuir que es tractaria d’unes construc-cions majoritàriament concentrades a l’àreapirinenca, el mapa que acompanya aquestepígraf permet adonar-se ràpidament d’unaextraordinària dispersió geogràfica arreu delterritori gironí.

El primer capítol, amb l’explicació delnaixement de la indústria de la fred, ve a seruna mena d’introducció al lector en la matè-ria. Incideix en l’àmplia extensió d’aquestselements, com palesen diversos exemplesde les comarques alacantines de l’interior. Elsegueixen dos apèndixs a manera de pre-àmbul: «Congestes i pous», que aporta unapanoràmica de la seva existència i de lesdiverses denominacions arreu dels PaïsosCatalans; i «Com és un pou», que possibilitaconèixer una visió general a partir de l’anàli-si de les plantes i cobertes, els escorredors,les obertures, les escales i les dimensions.

El gruix dels capítols correspon a ladescripció dels diversos pous de les comar-ques gironines. Per donar-hi títol, l’autor,hàbil en l’ús del llenguatge, opta per fugir delnom amb el qual són coneguts: prefereixesprémer el millor de les seves aptituds lin-güístiques, per singularitzar cadascun d’ellsa partir d’aquells trets identificatius o descrip-tius de l’entorn que millor el singularitzen.Són precisament aquests trets característicsde cadascun d’ells el que dóna peu a lasegona part del text de cada capítol, a des-criure d’altres aprofitaments hidràulics pro-pers i/o vinculats, i a comparatives amb d’al-tres pous d’arreu. Tot això suposa aprofundiren la contextualització d’aquests elements.

En podríem destacar alguns, com elsde Viladamat, Ventalló, Ullastret, Sant HilariSacalm, o Osor. El de Buscastell, deMaçanet de la Selva, sota el títol de«Magnífics», fa anys que és conegut a lacontrada selvatana per l’encomiable acciórestauradora del Taller d’Història deMaçanet, que fa uns anys el va rescatar del’oblit i n’ha sabut aprofitar el seu potencialcultural més enllà de determinats guiatges,amb l’organització de concerts estivals al seuinterior. Es tracta d’una iniciativa que elmateix Joan Domènech, director de lacol·lecció, va recordar en les paraules depresentació del llibre. Hi destaquen tambéles interessants referències documentalscompilades per als pous del Pla de l’Estany,al capítol 24.

Els altres apèndixs del llibre són:«Grutes i altres manyes», en què entre d’al-tres fa esment a la gruta-nevera de canGanga de Tossa (vaig tenir el gust d’acom-panyar-lo a visitar n’Angeleta Tranis, quel’havia vist operativa). A «Documents explí-cits» transcriu fragments de documents delsegle XVIII relatius al pou del Molí d’en Ribesde Sant Sadurní de l’Heura, als contrafortsde les Gavarres, fedataris de gran interès pera la història d’aquests elements, més enllàdels testimonis orals i materials que hanpogut arribar fins als nostres dies. I a«Conservar, restaurar», a més de reivindicarel seu valor patrimonial, fa un valent crit d’a-lerta respecte a determinades intervencionsque sota l’empara d’una pretesa restauraciódesvirtuen l’element original desnaturalit-zant-lo. En aquest sentit, Costa diu: «Si finsfa poc els pous catalans pertanyien a unaarqueologia industrial que vivia en l’oblit, araes troben seriosament amenaçats per laincompetència, la incultura, el mal gust i lacorrupció». Explica casos d’actuacions curo-ses i respectuoses a les Gavarres, peròtambé en cita d’altres que prefereix no iden-tificar perquè fan esgarrifar. No puc estar-himés d’acord, i ho faig extensiu a molts altreselements patrimonials de casa nostra, en elsquals es fa un malbaratament de recursospúblics i algunes actuacions forassenyades.

A «Transport i comerç» es posa atencióen el vincle d’aquesta indústria amb el mónurbà, i s’atura a fer-nos veure el nomenclàtord’alguns carrers (iniciativa amb què més d’uns’adonarà que forma part del seu entorn i nohavia encertat mai a pensar-hi). I, finalment,«Temes, altres pous i literats» permet agru-par temàticament els pous exposats, feresment d’altres que no han tingut cabuda alllibre, i una petita pinzellada de les escassesreferències literàries que aquest tipus depatrimoni ha despertat.

La modèstia i erudició de l’autor quedenreflectides en les últimes paraules d’aquestdarrer apèndix, que clou l’opuscle. Desprésd’agrair la col·laboració dels informants,expressa el desig que el llibre serveixi perdesvetllar una millor consciència patrimonialrespecte a aquests elements i obri la porta anoves identificacions, que permetin ampliar icompletar l’inventari aquí esbossat. Acabaamb un «d’ara endavant, el llibre és vostre»que reporta el pròdig tarannà de qui ho diu.Nosaltres, des d’aquí, li mostrem el nostreagraïment.

David Moré Aguirre

llibres



15

Cent cinquanta pàgines són moltpoques per incloure-hi tots els elements dig-nes d’esment de la biografia de SalvadorAlbert i Pey (Palamós, 1868–Cerdanyola delVallès, 1944), i més si es té en compte que,fins a l’aparició d’aquest llibre, no existia capbiografia dedicada a un dels principals refe-rents del republicanisme català durant el pri-mer terç del segle XX. L’autor és honest i horeconeix al final del llibre: les obligacions con-tractuals (el projecte fou guanyador de laBeca d’Estudi President Irla en l’edició de2015) obligaven a redactar un text moltgeneral i a deixar per a altres ocasions l’a-profundiment de bona part dels aspectes dela vida del biografiat. Com s’indica al llarg deltreball, Albert era un nen durant la PrimeraRepública espanyola i ja tenia una edatavançada durant la Segona, o sigui que nofou partícip actiu dels dos moments històricsen què els republicans han ostentat el podera Espanya. Per aquest motiu, no forma partde l’imaginari històric d’aquells dos períodesi no ha estat objecte dels estudis que unafigura de la seva talla hauria merescut. El lli-bre de Jordi Bohigas, en part, cobreix aquestbuit historiogràfic.

El districte de la Bisbal, a l’actualcomarca del Baix Empordà (el «país delstaps» indicat al títol) fou el marc geogràfic onSalvador Albert va adquirir rellevançaintel·lectual des de la darrera dècada de1890, en el marc de les negociacions per a lasignatura d’uns nous aranzels d’exportacióamb Alemanya. Entre 1892 i 1910 Albert vaparticipar en multitud d’iniciatives (publica-cions, participació en conferències i debats,etc.) de defensa dels interessos del sector.Aquesta frenètica activitat li va comportar unreconeixement a les poblacions sureres bai-xempordaneses (sobretot a Sant Feliu deGuíxols). Això el duria a ser nomenat candi-dat dels republicans a les eleccions a lesCorts espanyoles de maig de 1910. La cam-panya electoral d’aquelles eleccions al dis-tricte de la Bisbal esdevindria èpica, perquèla Lliga Regionalista hi va presentar ni més nimenys que Francesc Cambó. Bohigas dedi-ca especial atenció a aquesta campanya,perquè la derrota de Cambó fou llargamentrecordada i convertí Albert en candidat i dipu-tat «perpetu» del districte fins al cop d’Estatde Primo de Rivera de 1923. La campanyaelectoral de 1910 i les posteriors, així coml’actuació d’Albert com a diputat, són la partmés desenvolupada del llibre, però Bohigasno oblida l’habilitat literària del biografiat; iaquesta vessant també fou un element que lidonà la notorietat necessària per a presen-tar-se a les mítiques eleccions de 1910.

L’any 1931 Salvador Albert fou nome-nat ambaixador de la República espanyola aBèlgica, càrrec que exercí fins al 1934. Lespàgines dedicades a la seva actuació a

Brusel·les són un altre apartat molt digne d’e-logi: Bohigas, a partir dels informes redactatsper Albert en la seva condició d’ambaixador(conservats a l’Archivo General de laAdministración, d’Alcalá de Henares), ensposa en antecedents de com es vivien elsconvulsos anys trenta a Bèlgica.

La retirada d’Albert de la política el1934 i el fet que no fos protagonista de pri-mera línia durant aquell període, ni durant laGuerra Civil, no l’eximí de les represàlies delfranquisme després de 1939. El darrer capí-tol del llibre és, potser, la part més innovado-ra i impactant. Esfereeix la manera com elsvencedors es van acarnissar particularmentamb Albert, un Consell de Guerra condem-nava a 30 anys de presó un home de més desetanta anys (fins a l’extrem que no poguéfer-se càrrec de la seva esposa malalta, quemorí d’un accident domèstic el 1940, mentreAlbert era a presó), i un altre «judici» l’inhabi-litava per a l’exercici de qualsevol càrrec.Moria menys d’un any després de ser posaten llibertat provisional. En aquest capítoltenim un nou exemple d’allò que realmentera el franquisme: un règim amb voluntat depracticar la neteja ètnica, de castigar totapersona que simbolitzés les idees de llibertati democràcia. Un càstig que aniria més enllàde la seva mort: el 1950 l’Ajuntament deVentalló (població d’on era originària la sevaesposa, i on ell havia instal·lat la seva resi-dència quan es va retirar de la política), simu-lant un expedient de constrenyiment, confis-cava el que havia estat el seu darrer domici-li.

En definitiva, és una gran notícia queun dels principals referents del republicanis-me català ja tingui una primera biografia.Esperem que això s’incrementi en estudisposteriors. Convido l’autor a aprofundir enca-ra més en la figura de Salvador Albert com apartícip de la defensa dels interessos surersdurant la darrera dècada del segle XIX i la pri-mera del XX; fent un simple rastreig per lapremsa de l’època hom el troba participanten multitud d’activitats relacionades amb elsector. De fet, aquesta participació fou clauper a ser escollit diputat pel districte de laBisbal ininterrompudament fins al cop d’Estatde 1923. També, hom té la impressió que laseva condició de mestre i la seva activitat lite-rària serien mereixedores d’un estudi mésprofund. De totes maneres, reiterem que calagrair a l’autor que ens hagi facilitat un primertreball sobre una de les figures polítiquesmés importants del primer terç del segle XX.Un darrer apunt positiu el mereix la ricacol·lecció d’imatges (tant de fotografies comde reproduccions de publicacions) que homtroba al llarg del llibre, una mostra més quela divulgació no és incompatible amb l’erudi-ció.

Joaquim Alvarado i Costa

BoHigaSi maYnegre,JordiSalvador Albert.Literat i políticrepublicà alservei del paísdels taps Barcelona: Fundació JosepIrla, 2016. 150 pàgs.

llibres



16

Aquesta recerca és el resultat del tre-ball de final de màster, que pretencampliar convertint-lo en una tesi doctoral.«Els aprenents i l’ofici de teixidor aCastelló d’Empúries (1341-1356)» buscaendinsar-nos en el món del treball dels tei-xidors medievals a la vila de Castellód’Empúries, gran centre tèxtil, a travésdels contractes d’aprenentatge. L’objectiués demostrar la importància d’aquest sec-tor mitjançant l’anàlisi del col·lectiu delsaprenents, dels quals he analitzat l’origengeogràfic i familiar i les clàusules econò-miques (manutenció i retribució).

Disposem d’una font magnífica, ínte-grament dedicada als contractes d’apre-nentatge de teixidor. El registre en qüestió(volum Ca2062) es troba al fons notarialde Castelló d’Empúries, conservat al’Arxiu Històric de Girona, i conté fins a240 contractes per a un període relativa-ment breu, cosa que ens fa pensar que laformalització davant del notari era quel-com habitual.

S’hi han documentat un gran nombrede mestres teixidors, homes i dones,alguns dels quals semblen tenir un granobrador, ja que poden arribar a acollir finsa set aprenents al mateix temps, com elcas del mestre teixidor Guillem Curçana.

Amb aquesta recerca s’ha observatque els aprenents procedien en gran partde la mateixa vila de Castelló (el 55% delscasos estudiats), i la resta eren oriünds depoblacions rurals properes. D’aquestesdades deduïm que el sector tèxtil era un

sector important en la societat castelloni-na. Tanmateix, els aprenents que veniende fora no necessàriament perdien el con-tacte amb la població d’origen, ja que espodia establir una clàusula que els perme-tés tornar a casa per fer la sega.

Els aprenents havien de residir ambel mestre durant l’aprenentatge, tal comdemostra l’aparició de clàusules relativesa la fugida dels aprenents o al fet de ser-vir el mestre de dia i de nit. Pel que fa a lamanutenció (aliment i indumentària), hemobservat el punt d’inflexió que suposa lapesta negra, ja que abans eren majorità-riament els pares o els mateixos apre-nents els qui aportaven la manutenció,però després és només el mestre quirealitza aquestes aportacions. En moltscontractes s’ha constatat també una retri-bució en diners per part del mestre cap al’aprenent o la seva família. Ara bé, estracta de quantitats modestes que servien,amb prou feines, per pagar la manutencióde l’aprenent.

D’altra banda, la divisió tradicionalentre mestres, oficials i aprenents quedamolt matisada a Castelló, ja que trobemaprenents que repeteixen contracte enmés d’una ocasió. Això ens permet supo-sar la possible existència d’una categoriaintermèdia d’assalariats i ens fa pensar enl’existència d’una categoria d’aprenent/assalariat semblant a la que es pot trobaren altres ciutats de la Mediterrània occi-dental.

recerques

comaS leria,ariadna

Els aprenentsi l’ofici de teixidora Castellód’Empúries(1341-1356)

treball Final (tFm) del màsteren recerca en Humanitats dela universitat de girona.

director: Pere ortí

data de lectura: Setembre de2015

Durant la segona meitat del segle XX, elshistoriadors van començar a interessar-seper l’estudi dels nivells de vida de les socie-tats preindustrials des d’una nova perspec-tiva que fins aleshores no s’havia abordat:la de la demanda. A través de l’estudi siste-màtic dels inventaris post mortem, s’hanestudiat les condicions de vida, els nivellsde vida i les pautes de consum de les socie-tats preindustrials. Des d’aleshores, l’interèsper aquesta temàtica no ha deixat de créi-xer. Gràcies a les nombroses publicacionsde llibres i articles acadèmics sobre aquesttema, s’ha posat de manifest que, en gene-ral, des del 1500 fins al 1800 les condicionsde vida materials van millorar, si bé cadaregió europea va tenir les seves pròpiesespecificitats i uns ritmes de creixementdiferents.

Malgrat els avenços que s’han realitzat finsara en aquesta temàtica, encara quedenmoltes línies de recerca obertes per investi-gar. Entre aquestes, cal destacar la neces-sitat d’estudiar períodes anteriors al segleXVI, per als quals encara no existeix gaire

bibliografia sobre aquesta temàtica. Això ésdegut al fet que, en els darrers anys, elsmedievalistes han posat de manifest laimportància del període immediatamentposterior a la Pesta Negra com un momentclau per a la millora dels nivells de vida il’expansió de nous béns de consum.Després del col·lapse demogràfic de mitjansegle XIV, el poder adquisitiu de les classessocials més humils va augmentar gràcies ala concentració de terres per càpita i a l’in-crement dels salaris reals (resultat de labaixa oferta de mà d’obra assalariada,d’una major participació en el mercat labo-ral i d’uns preus dels cereals baixos i redu-ïts). Els nous ingressos domèstics van dei-xar un marge més ampli per a la compra demenjar i productes manufacturats, fet queva acabar millorant les condicions de vidamaterial de la població baixmedieval. Elsartesans i mercaders van poder satisfer lesnoves exigències de la societat gràcies a ladifusió tecnològica, a una major especialit-zació ocupacional i a una major comercialit-zació dels béns de consum.

Palareamarimon, aina

Els nivells de vidaa la Catalunyabaixmedievala través delsinventaris postmortem: el casd’Amer (1380-1410)


director: Pere ortí




17

recerques Aquest discurs s’ha basat principalment enles troballes arqueològiques o, quan s’hanrealitzat amb una base documental,aquests estudis s’han limitat a analitzar l’o-ferta i la producció i la comercialització delsproductes tèxtils, artístics i sumptuosos. Acausa de l’escassetat de fonts documentalsconservades en els arxius europeus enrelació amb aquest període, encara man-quen estudis sobre els nivells de vida i lespautes de consum del conjunt de la pobla-ció baixmedieval.

El Treball de Final de Màster «Els nivells devida a la Catalunya baixmedieval a travésdels inventaris post mortem: el cas d’Amer(1380-1410)» ha permès demostrar empíri-cament que existeix una elevada quantitatd’inventaris post mortem en els arxius cata-lans, quantitat que fa factible la realitzaciód’un treball d’investigació de dimensionssimilars als realitzats per a períodes poste-riors. I això és gràcies a la bona conserva-ció dels fons notarials catalans i a les pràc-tiques legals del notariat català, que obliga-ven a realitzar inventaris post mortem endos casos: en primer lloc, la vídua havia derealitzar l’inventari dels béns del seu difuntmarit en el termini d’un mes si volia conser-var els béns que li corresponien com a dotnupcial, així com per poder gaudir de l’anyde plor, és a dir, del dret de ser alimentadai vestida amb els béns del seu difunt maritdurant el primer any després de la mort d’a-quest. I, en segon lloc, els tutors o curadorsd’un menor d’edat —menys de 25 anys—havien de redactar l’inventari dels béns delsprogenitors amb la finalitat de garantir laintegritat de l’herència durant el períodetutelar.1

El treball d’investigació s’ha centrat en l’es-tudi del fons notarial d’una única vila, Amer,situada a 25 quilòmetres a l’oest de la ciutatde Girona. Aquesta localitat ha resultat idò-nia per a un primer projecte d’estudi sobreels nivells de vida, perquè és una poblaciórelativament petita que compta amb un fonsnotarial molt ben conservat i proporcionarepresentants de tots els grups socioeconò-mics, ja que hi trobem pagesos, que habita-ven en els masos de les parròquies de l’en-torn rural de la vila, membres de diversosestaments de la jerarquia eclesiàstica,diversos menestrals i alguns mercaders(drapers). Hi ha estat incloses les transcrip-cions dels més de dos-cents inventaris, esti-macions de béns i encants identificats enels quaranta manuals que conformen elfons notarial d’Amer entre els anys 1380 i1410. Tot plegat, en conjunt, constitueix uncorpus documental excepcional, tant per l’e-levat nombre de documents conservats queevidencien la riquesa d’aquest fons notarial,com per la varietat socioprofessional quetrobem entre els diversos propietaris dels

béns en els inventaris, estimacions de bénsi encants presents en la trentena d’anysestudiats.

A més de la transcripció d’aquest excepcio-nal nombre de documents, el treball incloules definicions de més de cinc-cents objec-tes escrits en llengua catalana i llatina llis-tats en els inventaris, els quals s’han identi-ficat a través de l’ús de diccionaris especí-fics com el Diccionari Català-Valencià-Balear d’A.M. Alcover i F. de B. Moll i elGlossarium mediæ et infimæ latinitatis deCharles du Fresne, senyor du Cange. Lesdefinicions d’aquests s’han creuat amb elsresultats d’altres treballs sobre la culturamaterial de la Catalunya baixmedieval iamb les descripcions que figuren en elsmateixos inventaris quan aquests eren sufi-cientment descriptius. Els resultats s’hanintegrat en un annex etimològic al final deltreball.

Finalment, el treball ha analitzat les propos-tes metodològiques realitzades en els dar-rers anys per historiadors modernistes pertal de trobar la millor manera d’analitzar elsnivells de vida i les pautes de consum a laCatalunya baixmedieval. A partir d’aques-tes, s’ha creat una metodologia pròpia quecreua dues variables diferents: d’unabanda, les variables creadores de diferen-ciació social com són el sexe i la professiódel propietari o propietària, el lloc de resi-dència i l’extensió de terra posseïda; i,d’una altra, la possessió dels béns durableso semidurables, els quals s’han dividit ennou tipologies (els objectes de cuina i la vai-xella, el mobiliari, la il·luminació, la roba dela llar, la indumentària, les joies i altresobjectes fets de metalls preciosos, lesarmes, els objectes culturals, artístics i dedevoció, i el crèdit). En dues categories apart, s’han estudiat el nombre de bénsimmobles i les seves característiques, aixícom les eines productives, per tal de deter-minar qualitativament la tipologia d’ingres-sos i la capacitat d’inversió tecnològica decada unitat domèstica. Per últim, s’ha posaten pràctica la metodologia creada aplicant-la a l’estudi dels nivells de vida i les pautesde consum dels habitants d’Amer.

Les línies de recerca apuntades en aquesttreball d’investigació, realitzat durant elMàster en Recerca en Humanitats de laUniversitat de Girona, es continuaran des-envolupant en la tesi titulada Standards ofLiving and Consumption: patterns in theLate Medieval Catalonia (1348-1462) i quees realitzarà en el prestigiós InstitutUniversitari Europeu de Florència.

1 Cortes de los Antiguos Reinos de Aragón y de Valenciay Principado de Cataluña, vol. I (2), Madrid, RealAcademia de la Historia, 1906, pàgs. 375-376 i 394.



18

maS Ferrer,Josep

Canvis icontinuïtatsa l’àrea de SantaColoma de Farners.Una aproximació apartir dels capítolsmatrimonials.1750-1805


directora: rosa congost


Entre el gener de 1750 i el desembrede 1755 un total de 192 parelles acudiren ala notaria de Santa Coloma de Farners pertal de redactar capítols matrimonials. Migsegle després, entre els anys 1800 i 1805foren 123 les que realitzaren aquestamateixa operació. Quina informació sobreles dinàmiques socioeconòmiques de lasocietat de la Selva interior en la segonameitat del segle XVIII podem obtenir a travésde l’anàlisi d’aquests documents?

Aquest treball de Final de Màster pre-tenia donar resposta a aquesta pregunta. I,de l’anàlisi d’aquests 315 contractes matri-monials, n’obtinguérem, efectivament,alguna resposta, si bé també anàrem obrintalguns interrogants més. D’entrada, iabans de l’anàlisi individualitzat de cadacapítol, ja en destacava un fet: en un teòriccontext de creixement demogràfic comseria la segona meitat del segle XVIII s’haviareduït nominalment el nombre de capítolsmatrimonials, la qual cosa significa que lareducció en termes relatius seria encaramés significativa.

Una bona manera d’aproximar-nos asaber qui redactava capítols i, per tant, depoder plantejar-nos qui podia haver deixatde redactar-los és a través de l’anàlisi del’ofici dels protagonistes masculins. És adir: nuvi, pare del nuvi i pare de la núvia, jaque, de les dones, no ens en deien mai l’o-fici. Els resultats ens mostraren un aug-ment del nombre d’artesans i de treballa-dors de la terra i una reducció del nombrede pagesos de mas. Aquests resultats síque encaixarien en un context d’augmentde població, en què augmenten les perso-nes, però no així el nombre de masos.

Una altra dada per tenir en comptedels capítols són les aportacions dotals en

moneda; és a dir, la quantitat de diners quehabitualment el pare de la núvia entregavaa la família del nuvi per tal de concertar elmatrimoni. Detectarem un petit augmentnominal dels dots al llarg de la segona mei-tat de segle, però que, una vegada deflac-tat pel preu del blat (que pràcticament esduplicà entre 1750 i 1800), ens mostravauna devaluació molt important dels dots.De fet, augmentaven molt els dots méspobres, també ho feien els més rics i, tantuns com altres, a costa dels dots interme-dis (aquells que correspondrien a allò quepodríem considerar les classes mitges).

Per tant, de l’anàlisi dels dots, obtení-em el retrat d’una societat que havia avan-çat al llarg de la segona meitat del segleXVIII cap a una creixent diferenciació social.Per últim, també és bo de destacar que, aaquests dots més baixos del sexenni 1800-1805, calia afegir-hi que eren en moltesocasions complementats amb dinersadquirits per la núvia treballant fora de lallar familiar (anomenats «soldades»). Tantés així que el 70% dels capítols amb dotsinferiors a les 100 lliures eren en part, o finsi tot en la seva totalitat, aportats a través deles soldades de la núvia, mentre que elsdots pobres del període 1750-1755 en quèhi havia soldades no arribaven al 20%.

Tot plegat, ens dibuixava una societaten la qual una petita minoria era més rica iuna gran majoria veia dràsticament reduïdala seva capacitat econòmica. Aquest fet esveuria encara més accentuat si pressupo-sem que una incipient erosió de la pràcticad’escripturar capítols matrimonials hauriaafectat primer les famílies més pobres, detal manera que en els capítols de 1800-1805 (ja de per si més pobres) hi tindríemun retrat més elitista de la societat.

giBert cortiJo,marc

La masoveriaa Llagostera(1910-1975)

treball Final (tFm) de màsteren recerca en Humanitats dela universitat de girona.

director: enric Saguer

data de lectura: setembre de2016

La masoveria, entesa com un contra-cte temporal en què un propietari cedeix elseu mas a un masover a canvi d’unes ren-des cobrades en moneda o parts de fruit,va experimentar durant el segle XX unagran i important transformació: va passarde ser un sistema contractual majoritari enels masos de principis de segle, a ser unsistema gairebé residual i inexistent afinals d’aquest mateix segle. La masoveriadel segle XX ha hagut d’encarar reptes dediferent índole amb major o menor dissort.En aquests moments, tot i l’abundantbibliografia que hom pot consultar sobre lamasoveria, encara és escàs el coneixe-ment que es té sobre el que va passar ambels masovers i les masoveries des de lacrisi agrària de finals del segle XIX fins a l’a-plicació de la Política Agrària Comuna dela Unió Europea a la dècada dels anys 80.

La crisi agrària finisecular viscuda ales darreries del segle XIX, degut a la dava-llada dels preus, va iniciar una llarga etapade caiguda de les rendes agràries que per-cebien les classes propietàries. Aquestadavallada dels preus va afectar de maneraespecial i determinant els hisendats ren-distes que gestionaven els seus patrimonismitjançant els contractes de masoveria. Lacrisi agrària de finals del segle XIX varecompondre i redefinir l’ordre econòmic isocial que existia en el món dels masos; i,en certa manera, va suposar la crisi delsistema del mas, tal i com es coneixia. Enmolts casos la crisi del sistema del mas esva traduir en la descomposició de moltspatrimonis, l’avenç de la propietat pagesamitjançant la compravenda i l’avenç del’explotació directa en detriment de l’explo-tació indirecta.



19

Entre els propietaris dels masos deprincipis del segle XX hi havia una granpreocupació per poder seguir mantenintunes rendes de manera constant i l’estatussocial preeminent de què gaudien des desegles anteriors. Alguns membres d’a-questes classes propietàries esgrimirenque els problemes principals als qualss’havia de fer front per encarar els nousreptes que exigia la nova conjuntura eco-nòmica i social eren els següents: el pro-pietari rendista solia despreocupar-se delfuncionament de l’explotació agrària, lesrendes que cobraven els propietaris nor-malment exigides en cereals limitavenaltres cultius més especialitzats, les ren-des cobrades a parts de fruit no incentiva-ven els masovers a fer inversions tècni-ques i, finalment, els contractes de maso-veria, en el nou reordenament jurídic iniciata principis del segle XX, no sempre defen-saven els interessos dels propietaris. Undels reptes més importants als quals hahagut de fer front tant l’explotació directacom la indirecta durant el segle XX ha estatel de transformar i reorientar els sistemesde cultiu existents cap a sistemes d’explo-tació més rendibles i productius.

A partir de 1950 el sistema del mas,entès com una unitat d’explotació familiar,inicia la seva gradual i definitiva desapari-ció. Els propietaris que gestionaven elsseus patrimonis mitjançant el contracte demasoveria inicien un evident desinterèspel control de la producció. Molts propieta-ris passaran a arrendar les seves propie-tats amb un arrendament monetari, de talmanera que tota la gestió del mas és dei-xada en mans dels masovers. Per a forçamasovers això suposarà un cert refreda-ment de les relacions socials de cairepaternalista que tenien amb els amos delmas i la possibilitat de gestionar el mas demanera més autònoma. Tot i així, a partirdels anys 60, la creixent tecnificació delcamp i les noves oportunitats de feina apa-regudes en altres sectors econòmics enconstant creixement suposarà el despo-blament de molts masos i l’èxode rural debona part dels actius dels camp català.

L’elecció del municipi de Llagosteraper conèixer l’evolució de la masoveriadurant el segle XX s’ha degut a diferentscircumstàncies: Llagostera és un delsmunicipis amb més extensió de la provín-cia de Girona (76 km2), té zones de planai zones de muntanya clarament diferencia-des, masos de reduïdes dimensions igrans pairalies amb centenars de vessa-nes. I, finalment, Llagostera ens permetanalitzar els efectes que va tenir el procésde desenvolupament i desaparició de laindústria suro-tapera en els masos i lapoblació que hi residia.

Per afrontar aquest estudi, com a fontprincipal s’han utilitzat els diferentspadrons d’habitants d’aquest municipicompresos entre 1910 i 1975. L’anàlisi sis-temàtica d’aquesta font ens ha permèsreconstruir la població que havia viscut encadascun dels masos de Llagostera i dis-cernir entre els que hi havien viscut com apropietaris i els que ho havien fet com amasovers. Com és obvi, l’encreuament deles dades referents als diferents règims detinença amb les dades aportades pels dife-rents padrons —com per exemple: any denaixement, lloc de naixement, número defills, any d’arribada al municipi, noms icognoms dels masovers— ens aportainformació força rellevant per al nostreestudi.

Amb aquest treball, encara de caràc-ter molt preliminar, s’ha pogut detectar unaimportant mobilitat geogràfica dels maso-vers sobretot durant la primera meitat delsegle XX, l’abandó de més del 20% delsmasos pels volts de 1970, el progressiuaugment dels masos menats per propieta-ris en detriment dels menats per masoversa mesura que avança el segle i, finalment,els masos més petits en extensió estanbàsicament menats en règim de tinençadirecta i els masos més grans en règimindirecte. En futures investigacions aques-ta reconstrucció de la població resident enels masos ens permetrà conèixer aspectestan rellevants com: estructures i genealo-gies familiars tant de masoveres com depropietàries, mobilitat social i geogràfica,nivells d’alfabetització i escolarització, evo-lució dels diferents règims de tinença, etc.A més, tot això ho podrem dur a diferentsnivells de comparació: home/dona, maso-ver/propietari, maso-ver/jornaler, entrediferents períodes de temps i, el que ésmés important, entre diferents municipis.



20

agenda

mestallRedacció:Rosa Congost, Lídia Donat, Rosa Lluch,David Moré i Marisa RoigAssessor lingüístic: Daniel FerrerMaquetació: Anna CabañasPer a informació i inscripcions:associació d’Història rural Pl. de Sant Josep, 1Arxiu Històric de Girona17004 GIRONATel. 972 22 55 00www.ddgi.cat/historiarural/Podeu enviar-nos textos o suggeriments a:[email protected]: semestral.Impressió: Palahí Arts GràfiquesISSN: 2462-5353Dipòsit legal: GI-731-1999

curSoS, JornadeS,congreSSoS

Seminari "rabassa morta i rabassaires (SeglesXviii-XX)". Barcelona, 26 i 27 de gener de 2017.Lloc: Aula 12, Facultat d'Economia i Empresa,Universitat de Barcelona. Organització: JosepColomé i Francesc Valls-Junyent, Departamentd’Història Econòmica, Institucions, Política iEconomia Mundial, Universitat de Barcelona.Participants: Belén Moreno, Rosa Congost, BrendaNogué, Enric Saguer, Antonio López Estudillo,Llorenç Ferrer, Josep Colomé, Jordi Planas, JuanCarmona, James Simpson i Raimon Soler.

Jornada científica "l’obra pública i els seusprofessionals (s. Xviii-XX). Biografies, projectes,impacte modernitzador". Tossa, 7, 8 i 9 de juliol de2017. Organització: Centre d'Estudis Tossencs il'Institut Ramon Muntaner. Es poden presentarcomunicacions en qualsevol dels 4 àmbits següents:Xarxes viàries i de comunicacions; Obreshidràuliques; Infraestructures marítimes; L’obrapública com a patrimoni i recurs cultural. Mésinformació: [email protected];www.tossademar.com/centredestudistossencs

14 d’octubre de 2016elvis mallorquí (CRHR, Universitat de Girona).Una nova perspectiva per a la història rural: laxarxa de camins històrics de la plana de la Selva.

18 de novembre de 2016enric vicedo (Universitat de Lleida). Pagesia,accés a la terra i marc institucional (1840-1925).Els latifundis eclesiàstics i la reforma agrària libe-ral a les terres de Lleida.

16 de desembre de 2016claudia contente (GRIMSE, Universitat PompeuFabra). ¿Inestabilidad o prosperidad?: Enviudaren la campaña de Buenos Aires de principios delsiglo XIX.

17 de febrer de 2017lídia torra (Universitat de Barcelona). Els capí-tols matrimonials com a font per a l’anàlisi de lesmigracions, el mercat de treball i la mobilitat

social. El cas de Barcelona (segona meitat del s.XVIII).

17 de març de 2017Josep colomé (Universitat de Barcelona).Comunitat i conflicte en el món rabassaire, 1880-1910.

21 d’abril de 2017arnau Barquer (CRHR, Universitat de Girona).La immigració occitana i la seva contribució alsgrups socioprofessionals gironins, s. XVI i XVII.

19 de maig de 2017ruth de llobet (GRIMSE, Universitat PompeuFabra). La Constitució de 1812 al camp filipí,1813-1815.

Aquest cicle dóna dret a 0,5 crèdits de reconeixe-ment acadèmic per als estudis de grau de la

Facultat de Lletres i forma part de la programacióde la matèria Canvis i Continuïtats en el món rural,del Màster en Recerca en Humanitats.Totes les sessions s’inicien a les 16 h a la sala del’Institut de Recerca Històrica de la Universitat deGirona (Facultat de Lletres. Plaça Ferrater Mora, 1.17071 Girona. Tel. 972 41 89 45).Les sessions són gratuïtes i no cal inscripció prè-via.Amb el suport del MINECO: projecte de recercaHAR2014-54891-P/HIST i del Departamentd’Història i Història de l’ArtFoto portada: detall del fris de ceràmica de Xavier Noguésdel Celler de Pinell de Brai.

Seminaris d’història rural curs 2016-2017Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona

21 d’octubre de 2016Alejandro MARTÍNEZ GIRALT (Universitat deGirona), Per què estudiar la noblesa medievalal segle XXI? L’exemple dels vescomtes deCabrera

11 de novembre de 2016Josep TORRÓ ABAD (Universitat de València),Moros de la terra. Els camperols musulmansdel regne de València (s. XIII-XVI)

16 de desembre de 2016Íñigo MUGUETA MORENO (UniversidadPública de Navarra), Comprando la Historia enSteam: las representaciones sociales delmedievo en los videojuegos y su utilidad didác-tica

20 de gener de 2017David CARVAJAL DE LA VEGA (Universidadde Valladolid), Crédito e instituciones enCastilla a fines de la Edad Media

17 de febrer de 2017Amanda RICHARDSON (University ofChichester), Medieval Deer Parks and EnglishNational Identity

10 de març de 2017Jordi BOLÒS MASCLANS (Universitat deLleida), El paisatge és una font que pot ajudara conèixer la història d’un país?

21 d’abril de 2017Maria Giuseppina MUZZARELLI (Università diBologna), Il velo in Occidente: tradizione, pro-duzione, interpretazione di una prescrizione daparte delle donne alla fine del Medioevo

12 de maig de 2017Judicaël PETROWISTE (Université ParisDiderot), De l’usage du marché en histoiremédiévale

13è Seminari d’història medievalcurs 2016-2017

Organitzat pel Grup de Recerca consolidat i Unitat Associada al CSIC «Renda feudal i fiscalitat a laCatalunya baixmedieval» (2014SGR1154), la Institució Milà i Fontanals (CSIC), el Centre deRecerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona) i els projectesde recerca coordinats, «Crédito y mercado de la tierra en el mundo rural y en las pequeñas ciuda-des de la Cataluña nororiental de los siglos XIV y XV» (HAR2014-54205-C2-2-P) i «La coyunturaeconómica y demográfica en Cataluña a fines de la época medieval: análisis crítico de los indica-dores fiscales y financieros» (HAR2014-54205-C2-1-P).Aquest cicle forma part de la programació de la matèria “Noves tendències en els estudis del mónmedieval”, del Màster en Recerca en Humanitats.

coordinadors: Lluís To Figueras, Pere Orti Gost i Pere Verdés Pijuan

lloc de realització: Facultat de Lletres de la UdG (Pl. Ferrater Mora 1, Girona)

Horari: Divendres a les 11 h

Il·lustració del díptic: “Jeux et déguisements: la culture folklorique au sein de la culture urbaine” (Histoire duGraal de Robert de Borron, vers1280, b.n.).

Propera sortida de l’aHrSanta Pau (Garrotxa)A càrrec d’Albert Reixach. Data: maig de 2017. Visita a la vila de Santa Pau, al mas Pratdevalldels Arcs i al Moli nou.
