MHCButlletí 1

MHCButlletíBUTLLETÍ INFORMATIU DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONAPRIMER QUADRIMESTRE DE 2007. ANY III. NÚM. 10

Els espais de la memòria i l’MHCB

El patrimoni es considera avui la suma dels béns naturals i delsbéns creats per la humanitat, materials o no, i sense límit espacialni temporal. Entre ells hi ha els susceptibles de ser patrimonimonumental. Al llarg de la història s’ha anat ampliant el conceptede “bé cultural” i la seva cronologia. Els museus d’història investi-guen, conserven i difonen en un marc espacial concret, un deter-minat territori, i en un marc temporal obert, des de la prehistòriafins a la contemporaneïtat. En el cas del nostre Museu, Barcelona,com a ciutat oberta i acollidora, és també un marc obert, al llargde la història i avui mateix, a influències provinents de molt diver-sos territoris.Els articles d’aquest butlletí parlen d’espais de la memòria en què el Museu treballa per obtenir més coneixements i poder-los oferirals nostres visitants i conciutadans, sovint també a través de l’ex-periència de la visita, com és el cas de Santa Caterina i del refugidel Poble Sec. Aquesta és la nostra feina.Però ara, a l’inici del nou segle, des del Museu i el seu cercle pen-sem que és també el moment de debatre a Barcelona les reflexionsmés actuals al voltant del significat i la transcendència dels concep-tes “espais de la memòria” i “idea de futur”, i participar-hi acti-vament. Ben aviat us convidarem a fer-ho a través del programaEspais, memòria, futur que estem preparant i que es desenvolupa-rà al llarg dels anys 2007 i 2008.

10

2 MHCButlletí

EL MUSEU PER DINS

IL·LUMINACIÓ PERMANENT DEL SALÓ DEL TINELL: CONTRACTE DE PATROCINI AMB IGUZZINI

Durant els darrers anys el Museud’Història de la Ciutat de Barcelona il’empresa d’il•luminació iGuzzini hanmantingut una estreta relació per dura terme la il•luminació d’algunes deles exposicions més importants orga-nitzades pel Museu. Fruit d’aquestarelació sempre altament satisfactòria,ambdues parts han convingut treba-llar per a la renovació de la il•lumina-ció interior del Saló del Tinell, pertal de modernitzar la instal•lació exis-tent i posar en relleu els aspectesarquitectònics més característics.Tenint en compte les necessitats delsdiferents departaments de l’MHCB,iGuzzini ha confeccionat la nova propostad’il•luminació del Saló del Tinell i hafacilitat el subministrament del ma-terial necessari per a la realització d’aquest projecte. Aquesta nova proposta és una respos-ta a les necessitats d’il•luminacióartística de l’espai per realçar l’arqui-tectura pròpia del Tinell (especial-ment els arcs), remarcar les diferents“cicatrius” de l’espai per poder expli-car-ne la història i les diverses modi-ficacions patides al llarg dels segles, i il•luminar les pintures murals totrespectant els requisits de conserva-ció. En qualsevol dels casos s’hahagut de tenir molt en compte laincidència de la llum natural. Amb

relació a les necessitats de manteni-ment i seguretat, s’ha optat per unenllumenat que faciliti el manteni-ment de les instal•lacions, simplifiquila posada en marxa dels diferentstipus d’il•luminació i disposi de llumsd’emergència. Durant les hores detancament al públic s’ha previst unenllumenat de vigilància de baix con-sum, suficient per captar imatgesamb les càmeres de seguretat. Per a exposicions i actes, amb aquest nouprojecte s’aconsegueix una gran versatilitat que permet disposar d’unenllumenat de treball en els mun-tatges, il•luminar sectorialment iadaptar les diferents il•luminacionsproposades als diversos projectes i muntatges.

© MHCB -Pere Vivas

L’MHCB vol continuar obrint-se als méspetits. Des de sempre, el museu ha volgutapropar-se al públic escolar oferint unaprogramació pensada a partir de les característiques dels seus centres, peròtenint molt presents el programa i lesnecessitats de les escoles. En aquest sen-tit, el Programa d’Activitats Escolars s’haanat ampliant gradualment amb novesactivitats. Aquest curs el Museu-Monestirde Pedralbes (MHCB), conjuntament ambalgunes escoles del Districte de Les Corts,ha programat una nova activitat adreçadaal segon cicle d’educació infantil. Tenintmolt en compte l’etapa evolutiva dels nensen aquesta edat, s’ha pensat en una activi-tat bàsicament musical, tot i que preténrelacionar-se amb altres sentits i tambéintenta cercar un punt de trobada amb elmón emocional i de les percepcions.L’objectiu general és obrir el Monestir alsnens i nenes del parvulari i conèixeralguns trets característics de l’entorn. Esvol oferir una passejada multisensorialque prèviament s’haurà pogut treballar al’aula, fent especial incidència en l’aspectemusical. Es treballa d’una manera espe-cial la percepció auditiva, visual, tàctil iolfactiva, com també la possibilitat deviure el silenci, la calma i la tranquil·litatperquè els sentits despertin a la sensibili-tat del lloc.Per aconseguir aquests objectius es treba-llarà sobre un repertori de cançons i audi-cions enregistrades lligades a aquesta pro-posta. Es proporcionarà la possibilitat deconèixer alguns instruments musicalsrelacionats amb el monestir: el sac degemecs, l’orgue i la veu. Els infants podranreconèixer, en la sessió al museu, formes iespais prèviament treballats a l’aula i aixís’aconseguirà sensibilitzar-los davantd’espais, entorns i situacions diferents delshabituals. L’església es contempla com un espai especial per percebre el silenci iescoltar la música de l’orgue i el to de laveu, mirar la claror, observar els contras-tos de colors dels vitralls i olorar l’encens.La grandiositat del claustre i la decoraciódels capitells i dels escuts permeten reco-nèixer les diverses formes. Les plantes, les herbes aromàtiques o les flors fan pos-sible treballar els colors, les olors i elsrefranys populars. El soroll de l’aigua de lafont, les ressonàncies del pou, els nenú-fars, els peixos de l’estany, també contri-buiran a despertar els sentits dels nens.Aquests passeigs de percepcions amb lesescoles pel Museu-Monestir de Pedralbeses duran a terme els dies 3 i 4 de maig de2007.

Museu-Monestir de Pedralbes: un passeig de percepcions

MHCButlletí 3

EL TURÓ DE LA ROVIRA. RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

La primera quinzena del mes d’agostpassat es va dur a terme al turó de laRovira un camp de treball internacionalper a la recuperació del seu patrimoni:24 joves d’arreu del món (Catalunya,França, Àustria, Mèxic, Corea, Palestina,Regne Unit, Canadà, Marroc, Alema-nya, Dinamarca, Itàlia, Ucraïna, Eslo-vàquia, Rússia i Sèrbia) van treballar devalent en la neteja i el condicionamentde les bateries antiaèries del cim de lamuntanya. La intervenció arqueològicala va dur a terme l’empresa Àtics SL,sota la direcció tècnica i científica del’arqueòloga Roser Pou, amb la col-laboració de l’arqueòleg Jordi Ramos isota la supervisió del Museu d’Històriade la Ciutat de Barcelona. En aquestprojecte van col•laborar diferentsagents, com l’Agència de Promoció delCarmel i Entorns, el Districte d’Horta-Guinardó, l’Associació de Veïns de CanBaró, la Fundació Escolta Josep Carol, il’MHCB. A banda de la feina dalt deljaciment, els participants van gaudird’un extens programa d’activitats, en-tre lúdiques i científiques, la majoriarelacionades amb la Guerra Civil i laciutat de Barcelona.El principal objectiu del camp ha estatla recuperació d’una part de la memò-ria històrica de la nostra ciutat mitjan-çant la revaloració, en part, de l’espaide les defenses antiaèries. Les tasquesque s’hi han dut a terme han estat laretirada de la runa de l’interior de lessales del búnquer, acumulada durant la fi del barraquisme, i la neteja i ade-quació del camí d’accés a les estructuresde la Guerra Civil. Respecte al búnquer, es van documentarles diverses modificacions d’aquest espaiper part dels barraquistes que s’hi vaninstal•lar a viure. En un principi aquestaestructura era la zona dormitori de lesdues companyies que estaven a les bate-ries més al sud. Cadascuna de les com-panyies de soldats entrava per unes esca-les diferents, que s’unien en una matei-xa porta, tal com estava marcat per lesnormatives militars.L’Institut d’Estudis Catalans, sota ladirecció de Josep Colominas i Roca, delServei d’Investigacions Arqueològiquesde la Generalitat de Catalunya, l’any1931 va dur a terme la primera campa-nya d’excavacions al turó, la qual vadocumentar l’existència d’un conjuntde sitges amb material d’època ibera.Posteriorment, l’any 1932 es va fer una

excavació en extensió que localitzà lesrestes del poblat iber. Aquest estavadelimitat per una muralla que seguiales corbes de nivell del turó. Les restestrobades consistien en una construccióde pedra seca sense lligar, amb duestorres circulars. Posteriorment, elMuseu d’Història de la Ciutat de Bar-celona ha dut a terme diverses campa-nyes de seguiment de les obres d’ade-quació del parc, les quals han con-firmat la presència de material iber i d’una zona d’hàbitat del mateixmoment històric. Barcelona va ser una plaça forta impor-tant de la banda republicana durant laGuerra Civil. Així mateix, va ser modèlicapel que fa a la defensa passiva, la defensadels ciutadans. De tots és coneguda lagran xarxa de refugis subterranis de quèdisposava la ciutat, en part públics, cons-truïts per l’Administració, i en part privats. A banda d’aquest fet, elgovern republicà va fer construir les ba-teries antiaèries de Sant Pere Màrtir i delturó de la Rovira, per tal de defensar laciutat dels atacs dels avions i vaixells fei-xistes. Hem de recordar que a Montjuïcja existia la bateria Bonavista, per com-pletar el triangle de defensa. El maig de 1937 es va crear la DefensaEspecial Contra Aeronaves i l’Armad’Aviació República, organisme responsa-ble de la defensa contra els atacs delinsurrectes. Possiblement, els canons queocupaven les bateries eren unes armes

d’origen anglès d’un model de l’any1923, conegut amb el nom de Vickers105. Durant l’alçament de les tropesfranquistes el 1936, l’exèrcit republicàdisposava de 48 peces d’aquest model.Actualment, el turó de la Rovira estroba ocupat per set bateries antiaèriesconstruïdes a finals de 1937 i inicis de1938. L’erosió del cim i l’acció antròpi-ca, com també les instal•lacions d’ante-nes i el barraquisme que va patir desde mitjan segle XX fins als Jocs Olím-pics de 1992, han desfigurat l’orografiade l’indret. Al cim del turó, s’ha con-servat quasi la totalitat de l’estructurade la bateria, tant la militar com leszones on hi havia la tropa i el lloc decomandament. Des de totes les entitats i agents organit-zadors i col•laboradors del camp de tre-ball s’ha valorat molt positivament latasca duta a terme. Tota aquesta expe-riència no ha estat una activitat aïlladasinó que és l’inici de tot un projecte derevaloració del patrimoni del turó, perdestacar-ne els trets característics.Esperem poder-vos informar en propersbutlletins de totes les activitats i accionspreparades per tal de recuperar un es-pai important per al patrimoni de lanostra ciutat.

EL MUSEU PER DINS

Vista general de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira

© MHCB -Jordi Ramos

4 MHCButlletí

NOVES RECERQUES ARQUEOLÒGIQUES

Barcelona continua oferint agradablessorpreses pel que fa al patrimoni arqueo-lògic. Moltes de les intervencions que esduen a terme a la ciutat –gairebé totes–aporten elements i dades útils per acréi-xer el seu patrimoni i millorar-ne elconeixement històric. D’altres, a bandad’això, ofereixen resultats innovadors ifins i tot aporten sorpreses inesperades.Valguin com a exemples d’aquest darrertipus tres intervencions que han tingutlloc en els darrers mesos i que volem destacar pel seu interès. La primera intervenció s’està duent aterme en un gran solar situat entre l’esta-ció del metro de Barceloneta i l’Estacióde França. En aquests terrenys, fins fapocs anys, hi havia l’estació de Rodaliesde RENFE i l’actuació suposa un pas pre-vi a la construcció d’habitatges amb apar-caments i locals comercials, tant públicscom privats. Just en aquest indret, a tocardel carrer de la Marquesa, les previsionsde l’Àrea d’Arqueologia Preventiva delServei d’Arqueologia de l’MHCB in-cloïen la possibilitat que s’hi localitzessinalguns elements de les fortificacions marí-times de la ciutat enderrocades la segonameitat de segle XIX. La intervenció vainiciar-se amb una fase de sondatges pertal d’avaluar la conservació o no de restesarqueològiques al subsòl. Davant delsresultats positius es va procedir a excavarel solar en extensió, cosa que ha permèsl’excavació i recuperació de restes de l’anomenat Baluard del Migdia, una for-tificació quadrangular datada al segle XVIque protegia l’àrea portuària de Bar-celona. Els resultats han estat molt mésespectaculars del que inicialment hompreveia, ja que el baluard es conservaíntegrament en planta i amb una alçadad’uns quatre metres, fet bastant inusual.Aquesta bona conservació ha portat areconsiderar part dels projectes previstosal solar, per tal que aquest element patri-

monial pugui ser conservat de maneravisible en el nou espai públic que es crea-rà properament, tot fent compatible l’ac-tuació urbanística i arquitectònica ques’hi ha de dur a terme amb la preservaciód’elements culturals d’interès.El següent indret a què ens volíem referirés un espai de dimensions més reduïdes,però que també ha permès millorar no-tablement el coneixement sobre el pas-sat de la ciutat. Ens referim a un solarsituat entre els carrers Nou de la Ramblai Tàpies, a la zona propera al monestir deSant Pau del Camp, on s’està construintel nou edifici que acollirà el Conservatoridel Liceu. En la zona immediata situadaal voltant del carrer de Sant Pau s’hananat efectuant, d’ençà l’any 1989, diversesexcavacions arqueològiques que han permès situar una àrea de notables di-mensions amb restes prehistòriques. La sorpresa ha sorgit quan al solar abansesmentat han aparegut restes arqueològi-ques en un indret que semblava corres-pondre, segons estudis geològics, a unazona lacustre que en època medieval s’anomenava estany del Cagalell. Les res-tes aparegudes semblen correspondre ala fase del neolític antic –fa uns 6.000anys– i consisteixen, bàsicament, enestructures de llars de foc circulars.Deixant de banda la seva situació més ori-ental respecte a restes conegudes de lamateixa zona, volem destacar la profundi-tat on s’han localitzat: a més de 6 metresrespecte al nivell actual del carrer i pràcti-cament coincidint amb el nivell del mar.Així, bona part de les estructures han es-tat de difícil excavació, ja que s’han hagutd’utilitzar bombes per extreure l’aiguaque les cobria. En un estrat superior hanaparegut altres restes més escadusseresque semblen correspondre a l’edat delbronze, i més amunt, altres d’època me-dieval corresponents als pous que perme-tien regar la zona coneguda com a Hor-

EL MUSEU PER DINS

tes de Sant Pau. Aquesta seqüència tem-poral, si hi afegim la immediata presènciade la vil•la romana excavada l’any 1989,suposa un qüestionament sobre l’exten-sió o situació de l’esmentat estany delCagalell.Finalment voldríem esmentar un altreindret on les recerques arqueològiqueshan ofert noves sorpreses sobre el passatde la ciutat. Es tracta d’una intervencióde modestes dimensions situada en unindret molt cèntric i conegut. Ens referima l’excavació i seguiment de les obres ques’han dut a terme a la Rambla, concreta-ment a l’estació de metro de Liceu. Elstreballs, motivats per la construcció d’as-censors per a persones amb mobilitatreduïda, es van centrar, pel que fa a la zo-na més propera al carrer de la Boqueria,en la localització de les estructures querestessin de l’antic Portal de la Boqueria.Esmentada ja els segles XIII i XIV, aques-ta defensa urbana se situava en el traçatde l’eix de comunicació principal de laciutat, ja que corresponia a l’antiga viaromana i medieval. Un cop localitzadesles restes d’una de les torres, malaurada-ment molt malmeses, es va procedir al’excavació dels nivells arqueològics deterres que s’hi relacionaven, amb l’espe-rança de poder obtenir una datació ar-queològica de l’estructura. La sorpresa vaser que les terres corresponien a fasesprèvies a la construcció de la porta. Con-cretament es van localitzar dos estratsarqueològics que en conjunt assolien una profunditat al voltant dels tres me-tres, i que corresponen a una fase ambelements prehistòrics i una altra amb ele-ments d’època romana altimperial. A la banda del carrer Sant Pau, i tambéd’aquest moment històric, es va poderexcavar un fons de sitja situat a l’altura del’andana del metro que confirma que, a més del pas de l’esmentada via, aquestera un indret utilitzat en època romana.

Vista general de les restes arqueològiques del Baluard de MigdiaFotografia: MHCB - Mikel Soberón

MHCButlletí 5

LA RESTAURACIÓ D’UN LLIBRE DE COR DEL REIAL MONESTIR DE PEDRALBES

La creació dels llibres de cor va proli-ferar el segle XVI, quan la reformaespiritual del moment volia redreçarels costums i les cerimònies dels cen-tres monàstics aplegant els religiososal cor de l’església durant les diversescelebracions diàries. El llibre de corque ha estat restaurat correspon aaquest moment i en va ser promotoral’abadessa Maria d’Aragó (1514-1520).El volum conté els cants per a l’oficide la dominica de Resurrecció i l’ofi-ci celebrat en honor de la SantíssimaTrinitat. L’il•lustren tres miniatures:una representa un Crist triomfant i lesdues restants estan dedicades a l’As-censió del Senyor i a la Pentecosta,respectivament. Pel que fa a l’escriptu-ra, és gòtica librària cal•ligrafiada, i lanotació musical, quadrada amb quatregrups de pentagrama per full.Els cantorals són objectes voluminososi de molt pes, de manera que durantla cerimònia religiosa havien de dispo-sar-se damunt d’un faristol moltrobust; després, es desaven en verticaldins un moble de fusta. És per aixòque l’ús continuat provocava la dete-rioració de l’extrem inferior de les co-bertes, que suportava tot el pes del lli-bre. També s’alteraven les zones delcuir que tocaven el faristol, com ara

el llom i la zona en contacte amb lavora superior del faristol. Malgrat elsreforços metàl•lics que, d’origen,duien les cobertes dels cantorals (fol-res de planxa de metall i bollons), lasuperposició de noves capes de planxametàl•lica i els pedaços de cuir indi-quen que era necessari fer repara-cions constants. Per la seva banda, elsfulls de pergamí es veien alterats perl’ús continuat i, així, a les vores –con-sumides de tantes vegades de passarfull– era freqüent cosir un retall depergamí en bon estat que suplia lapèrdua de material. En època mésrecent, quan calia introduir algunesesmenes a la partitura, això es feiaagafant al full un tros de pergamí ambagulles de cap. Una darrera mostra de la gran utilització que es feia d’a-quests objectes, emprats fins a datesmolt recents, és la pèrdua dels tanca-dors originals.Aquest cantoral presenta una bonamostra de totes aquestes intervencions,cap de les quals constituïa per si matei-xa un problema de conservació queposés en risc la pervivència de l’objec-te. En aquest sentit, s’ha de destacar elbon estat en què es trobava la miniatu-ra i el pergamí. En canvi, resultavamolt problemàtica la deterioració del

relligat. Això suposava un risc veritable-ment important que es perdessin os’estripessin els fulls. Així doncs, va serimprescindible la manipulació del llomper poder fer un nou relligat i, sobre-tot, fer-ho sense malmetre ni alterar lasuperposició de reparacions que s’ha-via anat acumulant damunt la coberta.Per tant, es va emprendre un treballdelicat de desmuntatge del llom, ambla dificultat que ofereixen els llibres decor quant a la manipulació al laborato-ri. Com es veu a les imatges, es van res-pectar els elements afegits en el decursde la vida del llibre i es van resoldre elsproblemes que presentava l’estructuradel volum.

LLIBRE DE CORAutorAnònimÈpocac.1516-1520 Mides77,6 x 58 cm Número d’inventariMHCB–MMP–150.206 Restauració Elvira Gaspar, Lourdes López

EL MUSEU PER DINS

1, 3, 4 i 5 © MHCB–Elvira Gaspar 2 i 6 ©MHCB-Gasull Fotografia

1

4 5

2

6

3

6 MHCButlletí

TEMA CENTRAL

L’Espai Santa Caterina.Centre d’InterpretacióArqueològicaEL MUSEU D’HISTORIA DE LA CIUTAT DE BAR-CELONA (MHCB), CONJUNTAMENT AMB ALTRESORGANISMES, ÉS LA INSTITUCIÓ ENCARREGADA DELA SALVAGUARDA DEL PATRIMONI ARQUEOLOGICDE LA CIUTAT I TREBALLA PER PRESERVAR I DIFON-DRE EL CONEIXEMENT HISTORIC DE L’ESPAI URBÀ.EN AQUEST CONTEXT L’MHCB, AMB EL SUPORT DEL’IMMB (INSTITUT MUNICIPAL DE MERCATS DEBARCELONA), HA TREBALLAT PER A LA PRESENTACIÓPÚBLICA I POSADA EN VALOR DEL JACIMENTARQUEOLOGIC UBICAT AL SUBSOL DEL MERCAT DESANTA CATERINA, CREANT L’“ESPAI SANTA CATERINA.CENTRE D’INTERPRETACIÓ ARQUEOLOGICA”.

El projecte de senyalització de l’Espai Santa Caterina.Centre d’Interpretació Arqueològica, respon a la necessitat dedifondre i adequar a la visita les restes descobertes durant elstreballs arqueològics efectuats entre els anys 1998 i 2000 ambmotiu del projecte de la renovació del mercat de SantaCaterina, les obres del qual van comportar una actuacióarqueològica al solar. En el moment corresponent, la Comissió

de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va considerar quela importància de les restes arqueològiques conservades al sub-sòl del mercat convertia en fonamental, no tan sols la seva pre-servació, sinó també la presentació i difusió adequades.

La resolució de la Comissió Territorial de Barcelona de laDirecció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat deCatalunya establia la conservació del sector oriental de l’esglé-sia de Santa Caterina, ja que d’aquesta manera es preservavenels elements més significatius del que havia estat el convent de Santa Caterina. Aquest espai conservat se situa en el qua-drant de la intersecció entre els carrers Giralt el Pellisser iColomines. El sector comprèn aproximadament uns 600 m2

de subsòl, que resta cobert per un forjat en el que exterior-ment és un gran espai obert o plaça.

L’espai que comprèn el subsòl del mercat de SantaCaterina, conegut gràcies a les fonts documentals, però sobre-tot per les darreres intervencions arqueològiques, representaun exemple important de les transformacions de l’entramaturbà de la ciutat de Barcelona. L’interès fonamental de lesdades obtingudes rau en la documentació d’una continuïtathistòrica d’ocupació des de l’antiguitat que culmina amb les

1 3

2

`

`

`

`

`

`

MHCButlletí 7

estructures que van pertànyer a l’antic convent de SantaCaterina, un edifici emblemàtic en el context històric de laBarcelona de l’època medieval i moderna. Les excavacionsarqueològiques realitzades ens mostren una completa i inte-ressant evolució històrica del solar i constaten una ocupacióhumana des de l’època prehistòrica fins a l’actualitat.

Amb la creació de l’Espai Santa Caterina. Centred’Interpretació Arqueològica, es dóna a conèixer l’evoluciód’aquest sector de la ciutat al llarg del temps. La primera ocu-pació del solar s’ha de situar fa uns 4.000 anys, amb un pobla-ment del bronze inicial (1800-1500 a.C.), del qual s’han recu-perat alguns enterraments i unes petites sitges, que es podrienrelacionar amb alguna zona d’hàbitat de la qual no s’han con-servat evidències. Al voltant de l’any 10 a.C. es funda la ciutatromana de Barcino, protegida per un recinte de muralles quedelimiten la ciutat. A uns 150 metres a l’est d’aquest recinte, se situen les restes arqueològiques que conformen l’EspaiSanta Caterina, en un sector ocupat per llocs d’habitació(villae amb assentaments agropecuaris) i espais de producció.A partir del segle IV d.C., una part important del solar és ocu-pat per una necròpolis cristiana que s’articula al voltant d’unedifici, probablement de culte.

Les restes arqueològiques associades al període comprèsentre els segles VIII i XI ens indiquen que aleshores es tracta-va d’una zona de conreu, ja que s’han localitzat nombroses sit-ges i pous d’extracció d’aigua. No és fins als segles XI i XII quel’espai torna a ser ocupat. El segle XI s’hi construeix una peti-ta església i, al llarg del segle XII, es basteixen al seu voltantdiverses edificacions de caire domèstic que comencen a dibui-xar un primer urbanisme a la zona.

Els frares predicadors o dominics arriben a la ciutat el 1219.Quatre anys més tard, reben una capella a l’exterior de la ciu-tat situada en aquesta zona. Els dominics ocupen el conventexistent i el reformen, però molt aviat comencen la construc-ció d’un nou gran conjunt conventual. El centre d’aquest pro-jecte és una església de capçalera triabsidal. La zona al voltantde la capçalera i el costat sud de l’església es constitueixen ensagrera o àrea funerària. Entre els contraforts es disposen elsvasos funeraris, i la resta és ocupada per foses simples excava-des. Serà en aquest primer convent dominic on es reuneixi elConsell de Cent abans de disposar d’un espai propi, i on vaviure i va ser enterrat sant Ramon de Penyafort, personatgeeminent de la ciutat.

Al segle XIV i principis del XV es va portar a terme unagran reforma a l’església. La capçalera es va substituir per unaaltra de poligonal i es van construir capelles laterals. Aquestesobres van fer necessària la reforma del claustre i la desapariciód’una capella adossada a la nau. La reforma afectà moltesaltres parts del convent, i es va produir en el moment àlgiddels dominics a la ciutat. Es documenten noves reformes elssegles XVI-XIX. Les més significatives són la construcció, el segle XVII, d’una segona línia de capelles i, el 1793, la cons-trucció d’una nova cripta funerària per als frares. Aquesta crip-ta està formada per 33 nínxols, disposats en ambdós costats,amb un nínxol destacat en una posició central, a sobre delqual es va situar un alt relleu d’una Verge amb Nen acompa-nyada de dos oferents. La peça, d’estil gòtic, estava decorada

1Vista aèria del jacimentdurant el procésd'excavació© MHCB-Pere Vivas

2Detall de la Necròpoliscristiana© MHCB-Pere Vivas

3Interior de l’Espai SantaCaterina © MHCB-Roger Rovira

4Mercat de SantaCaterinaactualment amb l’emble-màtica coberta © MHCB–Pere Vivas

amb pa d’or, però el segle XVIII va ser reaprofitada i redeco-rada amb policromia.

L’any 1835, el convent va ser desamortitzat: va passar amans públiques i poc després fou enderrocat. L’espai és ocu-pat per edificacions, carrers i el mercat d’Isabel II o de SantaCaterina, que esdevé el segon mercat de la ciutat deBarcelona, després de la Boqueria. L’actual mercat ocupanomés una part de l’extensió de l’antic. Això ha fet possiblecomplementar-ne l’ús comercial amb l’ús residencial i ambespais públics que entrellacen totes les activitats del barri. Almateix temps, com hem vist, ha permès conservar visible unapart de les ruïnes del convent dominic de Santa Caterina.

A partir d’aquesta informació històrica, i en aquesta prime-ra fase de senyalització de l’Espai Santa Caterina. Centred’Interpretació Arqueològica, s’ha creat un espai museogràficamb una senyalització destinada a posar en valor les restes con-servades al subsòl del mercat. Així, el públic té accés a un mira-dor situat a l’interior de l’edifici, des del qual s’explica el con-tingut de les restes arqueològiques.

Quan visitem el mirador, ens trobem amb diversos ele-ments museogràfics, com ara una projecció (actualment enexecució per part de Benedetta Tagliabue i el seu equip) quemostrarà l’evolució històrica de l’espai, fent un èmfasi especialen la darrera fase de reforma i el projecte actual del mercat.Hi trobem també una sèrie de plafons on s’expliquen els resul-

tats de les intervencions arqueològiques, sota el títol «EspaiSanta Caterina. Evolució en el temps», i un plafó on es plasmala informació general de primer nivell dividida en tres apar-tats: «Santa Caterina, de convent a mercat», «La ciutat i SantaCaterina» i, per últim, «L’arqueologia i Santa Caterina».

A l’hora de definir els objectius de comunicació de l’EspaiSanta Caterina, l’MHCB ha tingut en compte, entre altrescoses, la seva situació al centre històric de la ciutat, que el con-verteix en un indret de concentració d’un gran flux de visi-tants. Per aquest motiu, s’ha orientat el discurs museològic demanera que sigui atractiu i entenedor per a tot tipus de públic(veïnal, familiar, turístic, escolar, especialitzat…) i garanteixi,alhora, el desenvolupament de diferents nivells d’aprofita-ment i de lectura del conjunt.

ESPAI SANTA CATERINA.CENTRE D’INTERPRETACIÓARQUEOLÒGICA

Organització:Museu d’Històriade la Ciutat de Barcelona

Horari:Dilluns, dimarts, dimecres,dissabtes de 8.30 a 14 h.Dijous i divendres de 8.30 a20 h.

Entrada lliure

4

8 MHCButlletí

LLÀNTIES RITUALS (HANUKKIYA)

LA PEÇA DEL MUSEU

BreusValoració de l’any 2006Amb un total de 347.164 persones, l’MHCBconsolida el nombre de visitants que han visitatels nostres centres l’any 2006. Can Saladrigas i la col·laboració amb l’ArxiuHistòric del Poblenou L’exposició Fet al Poblenou, organitzada perl’Arxiu Històric del Poblenou, va tenir lloc alCentre Cívic Can Felipa entre els dies 9 i 29 desetembre de 2006. Va mostrar objectes quoti-dians i industrials produïts al barri, però tam-bé es podia passejar i observar els aparadorsdels comerços, empreses i serveis del Poble-nou vinculats amb l’exposició. Atès l’èxit devisitants, l’interès que va suscitar la mostra i lapossible continuïtat del projecte, des de l’ArxiuHistòric del Poblenou i el Museu d’Història dela Ciutat de Barcelona (MHCB) es vol tirar en-davant la publicació d’un llibre relacionat ambl’exposició, que també portaria per títol Fet alPoblenou. Igualment, des de l’MHCB s’estàtreballant en els continguts del futur Centre deCultura Industrial de Barcelona - CanSaladrigas, juntament amb un consell asses-sor format per reconeguts especialistes, comara els professors Jordi Nadal i Jordi Maluquerde Motes, entre altres. En una segona fase d’e-volució del projecte museològic, des de l’MHCBes treballarà per aconseguir la implicació dediferents sectors de la ciutat relacionats ambel patrimoni industrial.Setanta anys després del primer bombardeigsobre BarcelonaEl proper dia 13 de febrer farà 70 anys que elcreuer italià Eugenio di Savoia va fer el primerdels 192 bombardejos que patí Barcelona du-rant la Guerra Civil, la majoria obra de l’aviacióitaliana amb base a Mallorca. L’acció ocasionà18 víctimes mortals i va suposar la dramàticainserció del conflicte bèl·lic a la ciutat. Aquestprimer atac accelerà les diferents polítiquesinstitucionals adreçades a protegir la poblaciócivil, fins llavors molt embrionàries, i sobretotesperonà la iniciativa popular, que es materia-litzà en la construcció de més de 1.300 refugisantiaeris a la ciutat, un veritable patrimoni ar-queològic. L’MHCB treballa actualment en larecuperació integral i en el projecte museogrà-fic d’un d’aquests refugis, el 307 del Poble Sec,per tal que sigui totalment visitable i, alhora,serveixi d’element vehicular per reflexionarsobre el context històric que el va originar i so-bre els fets transcendentals dels quals va sertestimoni.La guia del CallFruit de la recerca duta a terme des de l’MHCBi atenent les noves aportacions sobre el barridel Call de Barcelona, està a punt de sortiruna actualització del llibret El Call. El barrijueu de Barcelona. Aquesta actualització s’hamaterialitzat en la producció de dues publica-cions (que es podran adquirir a l’MHCB), unaen català i francès i l’altra en castellà i anglès,de 38 pàgines, amb fotografies a color i con-tinguts que expliquen com vivia la comunitatjueva a la Barcelona medieval, l’organitzacióinterna, la vida al Call i la política religiosa.

Avui, la peça del museu és múltiple:volem presentar tres objectes ceràmics–més ben dit, tres fragments d’objec-tes– trobats en unes excavacionsrecents a Barcelona. Es tracta d’unesllànties d’oli múltiples datades al segleXIII, molt interessants no tan sols perles seves característiques sinó encaramés pel seu significat. La peça ambnúmero d’inventari MHCB 20375 cons-ta de dues cassoletes ceràmiques sence-res unides a una altra de més petita ifragmentada. El seu interior és vidriatmelat. Datada entre finals del segle XIIIi principis del XIV, va ser trobada enunes excavacions al mercat de laBoqueria l’any 1999.L’objecte MHCB 20533 és un fragmentd’una altra llàntia múltiple, format perdues cassoletes unides; entre les dues hiha una petita perforació per tal depoder penjar-la. Acabada en pisa blan-ca, està datada al segle XIII i es va tro-bar a les excavacions del número 3 delcarrer de Sant Honorat, l’any 2001-2003, en un estrat de farciment d’undels dipòsits quadrats d’un edifici demagatzems.I finalment, la peça MHCB 20534 ésmolt semblant a l’anterior, però acaba-da en vidriat verd. També és del segleXIII i es va trobar en un estrat de farci-ment d’una de les sitges del mateix edi-fici de magatzems del carrer de SantHonorat, 3.És la primera vegada que trobem aBarcelona uns objectes d’aquestescaracterístiques que es poden datar enun context arqueològic. Principalment,les dues darreres llànties tenen molta

importància afegida pel lloc on van sertrobades: les ja esmentades excavacionsdel carrer de Sant Honorat, és a dir, enun espai del Call Major de Barcelona,on s’ha pogut identificar un magatzemamb grans sitges contemporani al Callmedieval, molt a prop d’una de les duesportes d’entrada al barri jueu; aquestaexcavació ens ha donat a conèixer totauna sèrie d’objectes d’ús quotidià quees poden identificar sens dubte compertanyents als jueus barcelonins. Peròquè són i què signifiquen aquests tresobjectes fragmentats? Es tracta d’unesllànties rituals (hanukkiya) que es fanservir en la Hanukkà, la Festa de lesLlums o de la Dedicació, que la culturajueva celebra anualment. Aquesta festa,que dura vuit dies seguits, comença el25 de kislev, el tercer mes del calendarijueu, corresponent més o menys al des-embre, i commemora la nova consagra-ció del Temple de Jerusalem per JudesMacabeu l’any 165 a.C., després que elsantuari fos profanat per Antíoc IVEpífanes, rei de Síria i senyor de Pa-lestina. Quan el Temple es purificà denou, celebraren festes durant vuit diesi, segons la tradició talmúdica, quanvan anar a encendre la llum, només vantrobar oli pur d’oliva consagrat per aun sol dia, però la llum es mantinguéencesa durant tots vuit. En record d’a-quest fet, els canelobres o llànties deHanukkà tenen vuit cassoletes, ambuna de més gran que fa de servidor deles altres; les llums s’encenen de dreta aesquerra, una cada dia, fins al vuitè dia,quan totes cremen. La llàntia es posaen un lloc visible des de l’exterior.

1Peça MHCB 20375

2Peça MHCB 20533

3Peça MHCB 20534

© MHCB-Jordi Puig

1

32

MHCButlletí 9

PROPOSTES

CinemaSalvadorDirigida per Manuel Huerga,2006. 138 min.La pel•lícula recrea la trajectòriapersonal de Salvador Puig iAntich, jove anarquista que mili-tava al MIL (Movimiento Ibéricode Liberación). Abasta des de lesprimeres accions amb el MIL finsal seu assassinat institucional, acausa de la mort d’un policia enel tiroteig que va precedir la sevadetenció. El consell de guerracontra Puig i Antich va ser unafarsa en què el van condemnar amort. Tots els intents per salvar-lovan ser inútils i el 2 de març de1974 va ser executat mitjançant elgarrote vil. La pel•lícula pren com a escenaritota mena d’exteriors de la ciutatde Barcelona, que inclouen elcementiri de Montjuïc, la Ramblade Catalunya, el passatge delCrèdit, la plaça Reial i d’altres.

Barcelona a la xarxahttp://www.tmb.netWeb de Transports de Barcelonaon destaca, per la seva comodi-tat, l’apartat de «Vull anar», quedescriu molt bé com moure’sper la ciutat. Posant les adrecesde sortida i d’arribada, descriu siés millor el metro o el bus, indi-ca el temps que es trigarà i dónadiverses opcions per triar les quemés interessin.

Racons deBarcelona perredescobrirSant Pau del Camp Al cor del barri del Raval trobemuna petita joia de l’art romànicde la nostra ciutat. Un espai queens convida a la reflexió, la pau ila tranquil•litat. És el monestirde Sant Pau del Camp, situat alspeus del camí que menava desde dins de la ciutat fins a la mun-tanya de Montjuïc i la zona de laCreu Coberta, l’actual barri de

Sants. Sant Pau del Camp es vabastir sobre les restes d’una vil•laromana i d’una àrea de necròpo-lis de l’antiguitat tardana. Hi hauna manca de documentació pelque fa als orígens històrics delmonestir, però segurament es vafundar al començament delsegle X. Hi ha dubtes sobre l’or-de que el va governar, si bé éscert que al llarg del segle XIII vaser una comunitat benedictina.Actualment se’n conserven l’es-glésia, el claustre i unes quantesdependències del cenobi, total-ment transformades pel pas deltemps i per les diverses activitatsque s’hi han dut a terme.L’església és d’una nau ambvolta de canó, amb un transsepteforça ampli. La capçalera la con-figuren tres absis semicirculars,decorats a l’exterior amb arcua-cions cegues. A l’absis central hiha tres finestres de doble esquei-xada, i una a cadascuna de lesabsidioles laterals. Cal remarcarla cúpula que cobreix el creuer,construïda sobre quatre trom-pes. La façana principal és senzi-lla, decorada amb arcuacionscegues, i hi podem veure les res-tes d’un matacà que coronava lafaçana. El claustre es troba a labanda sud de l’església. Té qua-tre galeries cobertes amb unembigat de fusta, que delimitenun pati molt petit. Els porxossón de quatre arcades, suporta-des per dobles columnes, ambpilars massissos a les cantonadesi al centre de cadascuna de lesales. Cal destacar les arcades: entres dels porxos són trilobulades,i pentalobulades en l’altre. Pelque fa a l’escultura dels capitells,hi predomina la temàtica vegetali de tant en tant algun animal,éssers híbrids i escenes de lluita,amb només un tema historiatque representa l’escena d’Adami Eva. Us recomanem vivament lavisita d’aquest monument.

ActivitatsAGENDA D’ACTIVITATS ALVOLTANT DE LA II REPÚBLICASOPARS-TERTÚLIA (MARÇ)F. Vilanova i J. Barrachina(sobre història), E. Gallén(sobre teatre), M. Crusells(sobre cinema).

CAP DE SETMANA REPUBLICÀ(13, 14 I 15 D’ABRIL)Amb motiu de l’exposició Laprimavera republicana. Bar-celona 1931-1939 i coincidintamb la data de la proclama-ció de la II República, tindràlloc al Conjunt Monumentalde la Plaça del Rei un seguitd’actes de commemoració.Divendres tarda: presentaciódel cicle de cinema a càrrecde Fèlix Ibàñez. Projecció deLas Hurdes, tierra sin pan (L. Buñuel), Almadrabas (Velo/ Mantilla) i España (Buñuel /Dreyfus).Dissabte matí: activitats per a famílies.Dissabte tarda: projecció deLa hija de Juan Simón(Sobrevilla / Sáez de Heredia)i Madrid (Villegas López).Dissabte vespre: revetllarepublicana.Diumenge matí: activitats per a famílies.Durant els tres dies hi hauràportes obertes a l’exposició.

RUTA PER LA BARCELONADE LA II REPÚBLICACalendari: 10 i 24 març i 14 i28 d’abril, 10.30 horesLloc de trobada: Conjunt Mo-numental de la Plaça del Rei.Durada: 3 hores.Idioma: català.Preu: 6,25 €.

RUTA VIU LA BARCELONANOCTURNA DELS ANYSTRENTACalendari: 29 març, 19 abril i3 maig a les 20.00 horesLloc de trobada: Conjunt Mo-numental de la Plaça del Rei.Durada: 2 hores.Idioma: català.Preu: 9 €.Per les dues rutes les placessón limitades. Es recomana reserva prèviaConsulteu el nostre programa d’activitats

LlibresLa Primavera RepublicanaBarcelona: Institut de Cultura.Museu d’Història de la Ciutat deBarcelona, 2006, 159 p.Llibre amb motiu de l’exposicióque té lloc al Museu d’Història dela Ciutat de Barcelona. És unrecull de testimonis, proposats perFrancesc Vilanova, que reflectei-xen les sensacions i els recordsprovocats per la proclamació de laII República a Barcelona, el 14d’abril de 1931. S’hi ha reunit 20protagonistes directes d’aquellaexperiència històrica, que parlende les esperances i les pors de l’è-poca.

Agnes HODGSON, A una milla de Huesca: diario deuna enfermera australiana en la guerra civil españolaSaragossa: PrensasUniversitarias de Zaragoza, 2005,438 p.La doctora Judith Keene, especia-lista en estudis sobre la GuerraCivil espanyola, i el periodista iinvestigador Víctor Pardo Lancinaposen la firma a aquesta edició,prologada per Gabriel Jackson itraduïda per Isabel Pahissa. El lli-bre reflecteix les vivències diàriesd’una jove infermera australianaque va treballar durant la GuerraCivil com a voluntària als hospitalsde guerra instal•lats als poblesmonegrins de Grañén, Poleñino o Sariñena, i també a Fraga iBoltaña. En un dels passatges del’obra relata la seva visita el 13 dedesembre del 1936, amb diversosperiodistes, al Monestir de SantaMaria de Pedralbes.

Llorenç CAPDEVILA, Ànima de llopBarcelona: Editorial Proa, 2004,251 p.Novel•la ambientada en unmoment clau de la història delnostre país, les dues guerres delsremences, que no és gaire cone-gut pel públic en general. JaumeBru, pagès de l’Empordà conegutcom Matallops, iniciarà arrand’un succés un itinerari que elportarà a travessar el país. LlorençCapdevila s’ha documentat moltbé a l’hora d’escriure aquest lli-bre, per la qual cosa la descripcióque ens fa de les diferents comar-ques i indrets per on passa enJaume Bru és sensacional.

Propostes Agenda

10 MHCButlletí

ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU

Dissabte, 21 d’abril. Iniciarem la sortidavisitant Besalú, un dels conjunts histori-coartístics més ben conservats de Cata-lunya. Hi destaquen l’església del

monestir de Sant Pere i la de SantVicenç, a més del pont romànic sobre elriu Fluvià, que ens apropa al temps d’es-plendor del comtat de Besalú. La pobla-ció fou també un dels nuclis més impor-tants amb presència de població jueva,de la qual podrem resseguir les petjadesi visitar l’únic micvé o casa de banysrituals jueus conservat de la península.A la tarda, visitarem les esglésies delSant Sepulcre de Palera i Sant Feliu deBeuda, dos exemples de la sobrietatdecorativa i arquitectònica del primerromànic.

Per participar en aquesta activitat,podeu fer la reserva al 93 256 21 54 obé a amics-mhcb@bcn.cat

Lloc i hora de trobadaPlaça de Ramon Berenguer el Gran, a les 8.30 h. Preu15 € (dinar no inclòs). Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant.Places limitades.

BESALÚ, LES PETJADES DE LA COMUNITAT JUEVA I EL ROMÀNICAL PLA DE L’ESTANY

El dissabte 21 d’octubre de 2006 un grupd’Amics i Amigues del Museu vam feruna sortida per visitar Ullastret iEmpúries. Vam sortir puntualment, moltcontents. També ens acompanyaven laSandra i la Lluïsa. “La cosa prometia”…A Ullastret ens esperava una jove delpoblat, la Indiketa, que ens va guiar pertot el territori mentre ens explicava comhavia estat la vida allà. La visita va resultarmolt interessant i amena, ja que vampoder descobrir moltes coses que desco-neixíem. Vam dinar a l’Escala i a la tardavam visitar la colònia grecoromanad’Empúries. Aquí ens esperava una sim-pàtica arqueòloga que durant dues hores

ens va anar explicant amb tot detall elque allà s’ha trobat. És impressionant, i sia més hi afegim la bellesa del paisatge,amb el blau del mar de fons, el verd delspins i totes aquelles pedres carregadesd’història... La tornada, molt relaxada, vaser un bon final per a un dia en el qualels déus ens van afavorir amb bon temps,perquè poguéssim gaudir de tot el patri-moni que vam visitar.Esperem la propera sortida per podergaudir de la cultura i la bona companyiadels Amics i Amigues del Museu.

Carme Alòs Martínez. Número d’Amiga de l’MHCB: 12

ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...

VISITA A ULLASTRET I EMPÚRIES

Cap de setmana del 18, 19 i 20 demaig. Sortirem cap a Alacant el diven-dres a la tarda amb tren. Dissabte almatí visitarem el jaciment deLucentum i la necròpolis del’Albufereta, un jaciment arqueològicromà construït sobre un assentamentibèric, que destaca per la seva ampli-tud i conserva les restes de la muralla,les portes, el traçat dels carrers, lestorres i les termes. A la tarda, una ruta

per la ciutat d’Alacant ens descobriràels racons més amagats del nucli histò-ric. L’endemà visitarem l’exposiciópermanent del MARQ, un museu que,amb un projecte renovat i innovador,ofereix als visitants una forma atrac-tiva i gens convencional de presentarl’arqueologia.Per participar en aquesta activitat,podeu fer la reserva al 93 256 21 54 o bé a amics-mhcb@bcn.cat

Lloc i hora de trobadaUs en mantindrem informats. Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant.Preu220 € (en habitació doble) / 275 € (en ha-bitació individual). Inclou bitllet de tren,allotjament (2 nits), desplaçament alsjaciments, entrades i visites.

Cal fer la reserva abans del 5 d’abril.Places limitades.

ARQUEOLOGIA DEL SEGLE XXI, EL MARQ D’ALACANT I EL JACIMENT DE LUCENTUM

MHCButlletí 11

ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU

AvantatgesENTRE LA CRÒNICA I L’IMAGINARI.FOTOGRAFIES DE LA II REPÚBLICA.6 i 27 de març. De la mà del seu comis-sari, visitarem aquesta mostra que pre-tén reviure el temps de la Repúblicaamb la fotografia com a gran cronista.Lloc i hora de trobada: Arxiu Fotogrà-fic de l’Arxiu Històric de la Ciutat deBarcelona (pl. Pons i Clerch, 2, 2n) a les 17.30 h.Activitat gratuïta per a Amic/Amiga iacompanyant. Places limitades.

VISITA A L’EXPOSICIÓ EL MÓND’ANGLADA CAMARASSA Dimecres 7 de març.L’exposició resse-gueix l’obra de l’artista des de la sevaetapa parisenca, convertit en cronistadel París nocturn de la Belle Époque,fins a l’exuberància del color dels seuspaisatges mallorquins i la particulardepuració de determinats elementspopulars hispànics. Inclou també obresdels qui foren els seus mestres i con-temporanis per tal de copsar la influèn-cia de la seva producció. Lloc i hora de trobada: vestíbul delCaixaforum (Av. Marquès de Comillas, 6-8) a les 18.00 i 18.30 h (dos grups).Activitat per a Amic/Amiga i acompa-nyant. Preu: 2 €.

ELS ESMORZARS AL MONESTIRDiumenges 4 i 11 de març. Veniu a pas-sar un matí diferent. Esmorzeu xocolataamb melindros i descobriu que la màgiadel monestir és molt a prop vostre.Lloc i hora de trobada: Plaça delMonestir de Pedralbes, a les 10.30 i11.30 h (dos grups). Es reserven 60 places per a Amic/Amigai acompanyant. Preu: 4€ (inclou esmor-zar i visita comentada).

RUTA PER LA BARCELONA ROMÀNICADissabte 12 de maig. Us proposem des-cobrir alguns edificis testimoni del tempsi l’art del romànic que han quedat ama-gats entre els estrets carrers dela que fou la ciutatmedieval de Barcelona,sovint eclipsats per l’es-plendor del gòtic. Elrecorregut començarà almonestir de Sant Pau delCamp, al barri del Raval, iens portarà tot passant pelvell centre de la ciutat, amb la cape-lla de Santa Llúcia i la capella d’enMarcús, fins a un altre centre monàs-tic, el de Sant Pere de les Puel·les.Lloc i hora de trobada: monestir de SantPau del Camp (c. Sant Pau, 101) a les10.30 h. Durada: 3 hores.Activitat per a Amic/Amiga i acompa-nyant. Preu: 3 €.

Divendres dia 3 de novembre de 2006,a dos quarts de set de la tarda, un grupd’uns 45 Amics del Museu vam sortir entren cap a Madrid per passar-hi un capde setmana cultural. El matí del dissab-te, uns guies ben preparats ens van ferdescobrir racons que encara conservenl’alè del Madrid dels segles XVI i XVII.A través de les seves explicacions, mi-rant les façanes dels palaus de la prin-cesa d’Èboli, del duc d’Uceda o el delnebot del cardenal Cisneros, comtambé les del monestir de La Encar-nación i de l’església de Las Carbo-neras, o contemplant amb cert detallles estàtues de Felip III i de Felip IV,vam reviure no solament les figures d’aquests reis, sinó també les de FelipII, Margarida d’Àustria, Lope de Vega,els galans de monges i els espadatxins,fins arribar a la Plaza Mayor. El trazo oculto era una exposició tem-poral muntada al Museu del Prado.Gràcies a la reflectografia infraroja espot saber què va fer el pintor quan es va enfrontar a la tela, si la va aprofi-tar, si va modificar la situació i el traçdels elements que va acabar pintant,quantes mans hi van intervenir i quinatècnica es va fer servir. Això es mos-trava a través d’una petita selecció d’obres, pertanyents al Prado i pinta-des per grans mestres. A més, vam dis-posar d’una guia de luxe: una tècnicadel Departament de Documentació,una persona entusiasmada amb la sevafeina. Vam dedicar el matí del diumenge avisitar el Museo Arqueológico Nacional.Vam poder gaudir dels meravellososmosaics romans, de la corona votiva deRecesvint i dels objectes i els elementsarquitectònics de l’Espanya musulmana.A dos quarts de sis de la tarda vam sor-tir d’Atocha cap a Barcelona, amb mol-tes ganes de tornar a viure una expe-riència semblant molt aviat.

Isidre Margarit Prades. Número d’Amic de l’MHCB: 63

Bibliografia–Novel·les Néstor LUJÁN, Decidnos, ¿quién mató alconde? Las siete muertes del Conde deVillamediana, Barcelona: Plaza y Janés,1987.Alfonso MATEO-SAGASTA, Ladrones detinta, Barcelona: Ediciones B, 2004.Gonzalo TORRENTE BALLESTER, Crónicadel Rey pasmado (diverses edicions).Arturo i Carlota PÉREZ-REVERTE, ElCapitán Alatriste, Madrid: Alfaguara, 2001

ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...

CAP DE SETMANA A MADRID

Per participar en les activitats, podeu fer la reserva al telèfon 93 256 21 22 o bé aamics-mhcb@bcn.cat. Places limitades.

“Regalahistòria”Cada amic que enfaci un de nou rebràun regal!!!

12 MHCButlletí

01Conjunt Monumental de la Plaça del ReiPlaça del Rei, s/n 08002 BarcelonaTel.: 93 315 11 11Horari de visita: fins al 31 de maig, dedimarts a dissabte de 10a 14 h i de 16 a 20 h. A partir de l’1 de juny, de dimarts a dissabte de 10 a 20 h. Diumenges de 10 a 15 h. Dilluns, tancat

02Museu-Monestir de PedralbesBaixada del Monestir, 9 08034 BarcelonaTel.: 93 203 92 82Horari de visita: fins al 31 de maig, de dimarts a dissabte de 10 a 14 h. A partir de l’1 de juny, de dimarts a dissabte de 10 a 17 h. Diumenges de 10 a 15 h. Dilluns, tancat

03Museu-Casa VerdaguerCtra. Església, 104Vil·la Joana. Vallvidrera08017 BarcelonaTel.: 93 204 78 05Horari de visita:de dimarts a divendres,per a grups amb reserva prèvia.Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h.Dilluns, tancat

04Centre d’Interpretació del Park GüellPavelló de Consergeria, Park GüellCarrer d’Olot, s/n 08024 BarcelonaTel.: 93 285 68 99Horari de visita:de dilluns a diumenge, d’11 a 15 h.

05Espai Santa Caterina.Centre d’InterpretacióArqueològicaMercat de SantaCaterina, Plaça Joan Camprubí08003 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Horari de visita:dilluns, dimarts, dimecres i dissabte de8.30 a 14 h. Dijous idivendres de 8.30 a 20 h.

06Refugi 307Nou de la Rambla, 16908004 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Horari de visita:Dissabtes i diumengesd'11 a 14 h (a partir del17 de març).

Direcció: Antoni Nicolau Equip de Redacció: Jordi Carrió, Anna Castellano,Encarna Cobo, Lluïsa Mañosa, Carme Miró, Ferran Puig, Lina Ubero, Judit Vives Fotografies: Elvira Gaspar, Gasull Fotografia, Jordi Puig, Jordi Ramos, RogerRovira, Mikel Soberón, Pere Vivas Disseny gràfic: PFP Edició: L’Avenç••

T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@mail.bcn.catHorari d’atenció: de dilluns a divendres, de 10 a 14 h i dimarts i dijous, de 16 a 18 h

www.museuhistoria.bcn.es

Informació i reserves

MHCButlletí

Dipòsit Legal: B.43370-20077ISSN: 2013-8237