4
6 ÉS NOTÍCIA SEGRE Dijous, 9 de novembre del 2017 EL CONFLICTE CATALÀ LLEIDA I COMARQUES Balaguer. Centenars de persones es van mobilitzar ahir. Tremp. Una batukada va amenitzar la manifestació a la capital del Jussà. Milers de manifestants van sortir al carrer a Lleida, en una nova jornada de mobilitzacions. La de la tarda va ser més ma Cervera. Imatge de la concentració am JOAN BOVÉ Solsona. Els veïns de Solsona també van protestar ahir a la tarda. Mollerussa. Els manifestants van lluir la pancarta “Llibertat presos polítics”. Esterri. Cartell a l’entrada a la localitat a NOEMÍ VILASECA JOAN GÓMEZ X.R./L.R. LLEIDA La demarcació de Lleida va viure ahir una nova jornada de mobilitzacions amb motiu de la vaga i en defensa de les ins- titucions catalanes i també per demanar la posada en llibertat dels consellers cessats i els pre- sidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Al matí, estava convocada una concentració davant de les dele- gacions de la Generalitat, tant a la de la capital del Segrià com a la del Pirineu i Aran. A Lleida, van assistir-hi cinc-centes per- sones i cent trenta-set tractors, segons la Guàrdia Urbana, que van arribar des de totes les co- marques del pla. Els manifes- tants van demanar l’allibera- ment dels “presos polítics” i un grup de persones es va dirigir a la subdelegació del Govern cen- tral, on van donar dos voltes a l’edifici i van cridar consignes com ara “Visca Bèlgica” o “Vis- ca la República”. A la tarda, la mobilització va ser molt més massiva, a pesar de l’intens fred i el vent. Unes cinc mil persones, segons l’orga- nització, i tres mil cinc-centes, segons la Policia Local, van pro- tagonitzar la marxa reivindica- tiva des de Ricard Viñes fins a la delegació de la Generalitat, a Lluís Companys, per reclamar la llibertat dels “presos polítics” i “recuperar les institucions ca- talanes i la democràcia”. Una vintena de tractors van tornar a encapçalar la marxa, com ja és habitual en les mobilitzacions de Ponent, i van animar amb els clàxons els manifestants. Dar- rere, la multitud avançava len- tament. “Independència”, “No hi som tots, falten els presos” i “Àngel Ros, dimissió” van ser algunes de les consignes més corejades. Al final del recorre- Milers de lleidatans demanen de nou al carrer alliberar els “presos polítics” Dos mobilitzacions massives a la capital i desenes a comarques | | Més de 130 tractors, en la marxa celebrada al migdia gut, d’uns 800 metres, David Gil i Rosa Aguilà van llegir el mani- fest de la Taula per la Democrà- cia, que engloba una quarantena d’entitats de Lleida. “Els conflic- tes polítics han de solucionar-se políticament. Demanem superar la judicialització de la política”, reivindicaven, però l’ovació dels assistents es va desencadenar a l’anomenar l’exvicepresident, els set exconsellers i els Jordis empresonats. Els castellers de Lleida van aixecar diversos pi- lars de quatre i l’himne d’ Els se- gadors va posar fi a una altra mobilització. A comarques, centenars de persones es van concentrar da- vant dels ajuntaments de les ca- pitals a les 18.00 hores.

Milers de lleidatans demanen de nou al carrer alliberar els presos … · Per la seua banda, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va preguntar als socialistes si as -

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Milers de lleidatans demanen de nou al carrer alliberar els presos … · Per la seua banda, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va preguntar als socialistes si as -

6 ÉS NOTÍCIA SEGRE Dijous, 9 de novembre del 2017

EL CONFLICTE CATALÀ LLEIDA I COMARQUES

Balaguer. Centenars de persones es van mobilitzar ahir. Tremp. Una batukada va amenitzar la manifestació a la capital del Jussà.

Milers de manifestants van sortir al carrer a Lleida, en una nova jornada de mobilitzacions. La de la tarda va ser més massiva i va acabar amb el cant d’‘Els segadors’.

Cervera. Imatge de la concentració amb una gran pancarta.

JOAN BOVÉ XAVIER SANTESMASSES

Solsona. Els veïns de Solsona també van protestar ahir a la tarda. Mollerussa. Els manifestants van lluir la pancarta “Llibertat presos polítics”. Esterri. Cartell a l’entrada a la localitat a favor de la República catalana.

NOEMÍ VILASECA JOAN GÓMEZ

X.R./L.R.❘ LLEIDA ❘ La demarcació de Lleida va viure ahir una nova jornada de mobilitzacions amb motiu de la vaga i en defensa de les ins-titucions catalanes i també per demanar la posada en llibertat dels consellers cessats i els pre-sidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Al matí, estava convocada una concentració davant de les dele-gacions de la Generalitat, tant a la de la capital del Segrià com a la del Pirineu i Aran. A Lleida, van assistir-hi cinc-centes per-sones i cent trenta-set tractors, segons la Guàrdia Urbana, que van arribar des de totes les co-marques del pla. Els manifes-tants van demanar l’allibera-ment dels “presos polítics” i un grup de persones es va dirigir a la subdelegació del Govern cen-tral, on van donar dos voltes a l’edifici i van cridar consignes

com ara “Visca Bèlgica” o “Vis-ca la República”.

A la tarda, la mobilització va ser molt més massiva, a pesar de l’intens fred i el vent. Unes cinc mil persones, segons l’orga-nització, i tres mil cinc-centes, segons la Policia Local, van pro-tagonitzar la marxa reivindica-tiva des de Ricard Viñes fins a la delegació de la Generalitat, a Lluís Companys, per reclamar la llibertat dels “presos polítics” i “recuperar les institucions ca-talanes i la democràcia”. Una vintena de tractors van tornar a encapçalar la marxa, com ja és habitual en les mobilitzacions de Ponent, i van animar amb els clàxons els manifestants. Dar-rere, la multitud avançava len-tament. “Independència”, “No hi som tots, falten els presos” i “Àngel Ros, dimissió” van ser algunes de les consignes més corejades. Al final del recorre-

Milers de lleidatans demanen de nou al carrer alliberar els “presos polítics”Dos mobilitzacions massives a la capital i desenes a comarques || Més de 130 tractors, en la marxa celebrada al migdia

gut, d’uns 800 metres, David Gil i Rosa Aguilà van llegir el mani-fest de la Taula per la Democrà-cia, que engloba una quarantena d’entitats de Lleida. “Els conflic-tes polítics han de solucionar-se políticament. Demanem superar

la judicialització de la política”, reivindicaven, però l’ovació dels assistents es va desencadenar a l’anomenar l’exvicepresident, els set exconsellers i els Jordis empresonats. Els castellers de Lleida van aixecar diversos pi-

lars de quatre i l’himne d’Els se-gadors va posar fi a una altra mobilització.

A comarques, centenars de persones es van concentrar da-vant dels ajuntaments de les ca-pitals a les 18.00 hores.

cfarre
Resaltado
Page 2: Milers de lleidatans demanen de nou al carrer alliberar els presos … · Per la seua banda, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va preguntar als socialistes si as -

10 ÉS NOTÍCIA SEGRE Dijous, 9 de novembre del 2017

EL CONFLICTE CATALÀ EL 21-D

Espadaler, exlíder d’Unió, serà el número tres del PSCEls socialistes i els hereus d’UDC, Units per Avançar, tanquen un pacte || Albiol pregunta si també assumirà el deute d’Unió

AGÈNCIES❘ BARCELONA ❘ L’exlíder d’Unió i exconseller dels governs de CiU Ramon Espadaler anirà de nú-mero tres a la llista per Barce-lona del PSC el 21-D. Ho farà arran d’un acord entre el PSC i el nou partit Units per Avan-çar per incorporar membres d’aquesta formació fundada per exdirigents de l’extinta Unió. En aquesta també milita Josep Antoni Duran i Lleida, l’històric líder d’Unió.

El PSC incorporarà membres d’Units per Avançar en llistes “transversals” a fi de conver-tir-se en el referent del catala-nisme al Parlament. En aquesta mateixa línia, el PSC de Lleida va aprovar la seua llista per al 21-D, encapçalada per Òscar Ordeig, seguit de Montse Mín-guez. En tercer lloc, anirà un candidat d’Units per Avançar; en quart lloc, Sílvia Romero, de Tremp, i el número cinc és José Crespín, l’actual secretari d’Or-ganització i cap de gabinet de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que tanca en el número 15.

Per la seua banda, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va preguntar als socialistes si as-sumiran també el deute d’Unió de dinou milions. En un altre or-dre, la patronal CEOE ha fitxat Duran i Lleida per coordinar els fòrums de diàleg internacionals entre ministres i empresaris es-panyols amb els seus homòlegs de països europeus.

Espadaler, Iceta i Duran, en un acte el novembre del 2016.

ACN

■ L’alcalde de Gimenells, Dan-te Pérez, va anunciar ahir a la nit a través de les xarxes socials la intenció d’abando-nar el PSC a l’estar disconfor-me amb la decisió del partit d’incorporar a les seues can-didatures antics militants de l’extinta Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Ho va fer a través d’un breu missatge en el qual es declara “incapaç de compartir partit amb els nacio-nalistes d’Unió” i anuncia que, “en conseqüència, me’n vaig

del PSC”. La marxa de Pérez arriba després que els alcaldes de Terrassa i de Castellar del Vallès hagin abandonat també la formació socialista, encara que per motius molt diferents. Mentre que els edils barcelo-nins es van donar de baixa en protesta pel suport del partit a l’article 155, el de Gimenells ho fa al considerar inaccepta-ble que hi hagi nacionalistes en candidatures socialistes. Sense Pérez, el PSC es queda amb quinze alcaldies a Lleida.

L’alcalde de Gimenells deixa el PSC per incloure ‘nacionalistes d’Unió’

REDACCIÓ❘ LLEIDA ❘ La Junta Electoral Cen-tral va rebre finalment dimarts quatre propostes de coalicions electorals entre les quals des-taquen les d’ERC i el PDeCAT, que van presentar per separat les seues candidatures després d’aparcar definitivament una llista unitària sobiranista en-tre almenys les dos formacions. L’arc independentista sí que planteja presentar un progra-ma conjunt que tingui presents aspectes com ara el referèndum o la llibertat dels exconsellers a la presó i dels líders d’Òmnium i l’ANC.

El president Carles Puigde-mont va reaccionar al rebuig d’ERC a formar una llista única i va assegurar que hi ha “altres alternatives”, com per exemple una aliança amb la societat civil,

i va dir que està “disposat” a liderar una llista.

El PDeCAT ha optat per pre-sentar-se en coalició amb Con-vergència Democràtica de Ca-talunya (CDC), sota el nom de Partit Demòcrata-Pacte Demo-

cràtic, i ERC ho ha fet al costat d’una marca blanca anomena-da Catalunya Sí, que li permet incorporar formacions menors sobiranistes o candidats inde-pendents, entre d’altres, líders de Demòcrates, membres de la

CUP o els escindits de Podem, liderats per Albano-Dante Fac-hin, en el que els republicans denominen una “llista de país”. Val a recordar que ERC preveu que Oriol Junqueras encapçali la candidatura de Barcelona i Meritxell Serret la de Lleida, mentre que, pel PDeCAT, ho faran Carles Puigdemont i Marc Solsona (per Lleida). D’altra banda, sota el nom d’En Comú Podem-Catalunya en Comú (ECP-CatComú), es presenta la coalició formada per Podem, Catalunya en Comú, Barcelona en Comú, ICV i EUiA.

Finalment, la Junta Electoral va rebre també la inscripció de la coalició Recortes Cero-Grup Verd, integrada per la Unifica-ció Comunista d’Espanya, Els Verds-Grup Verd i el Partit De-mòcrata Social Autonomista.

ERC i PDeCAT registren coalicions separades al descartar la unitàriaSí que es presentaran amb un programa comú de sobiranisme

ELS COMUNSTambé opten com a coalitzats Podem, Catalunya en Comú, ICV, EUiA i Barcelona en Comú

❘ BRUSSEL·LES ❘ La crisi catalana va irrompre ahir de ple en el Parlament federal belga, amb un debat d’una hora i mitja a la comissió d’Interior centrat en la crisi catalana i el paper de Bèlgica des de l’arribada, el 30 d’octubre, del president Carles Puigdemont a Brussel·les, ar-ran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyo-la a Catalunya i el cessament del Govern.

Els partits de l’oposició i també alguns de la coalició de govern federal de Bèlgica van donar suport al primer minis-tre del país, Charles Michel, per haver criticat en el seu dia l’ús de la violència policial per reprimir el referèndum, però també el van acusar de per-metre que els seus ministres hagin criticat la independència judicial a Espanya i pressio-nat indirectament els jutges belgues sobre la resolució del mandat europeu de detenció i entrega sobre els membres del Govern català.

“Hi ha una crisi a Espanya, no a Bèlgica”, va dir el primer ministre. Michel va aclarir que el seu govern no està donant a Puigdemont i als consellers protecció política. “Puigde-mont és un ciutadà més que ha de respondre dels seus actes com qualsevol ciutadà euro-peu, amb drets i sense privi-legis. Se’l tractarà en perfec-ta conformitat amb l’Estat de Dret”, com a “qualsevol ciuta-

dà que es trobi al nostre terri-tori”. Michel també va afirmar que “no hi ha cap ambigüitat. Tenim un interlocutor que és el Govern de Madrid, el Govern d’Espanya, per tots els canals diplomàtics”.

El líder francòfon de l’MR, que governa en coalició amb tres partits flamencs, amb ma-joria de la separatista Nova Aliança Flamenca (N-VA), va descartar qualsevol interven-ció política del seu Govern, fins i tot en el cas d’una hipo-tètica petició d’asil, que, se-gons va reiterar ahir, “no està en l’ordre del dia del Govern belga”.

Charles Michel.

El primer ministre de Bèlgica nega que protegeixi Puigdemont

DECLARACIONS“Tenim un interlocutor que és el Govern de Madrid, el Govern d’Espanya”

PREMSA INTERNACIONAL

“Els presoners de Rajoy”, l’editorial de ‘The Times’■ “Els presoners de Rajoy” va ser ahir el contundent editorial del diari The Times, en el qual afirma-va que “Rajoy hauria de deixar de governar a l’estil de Vladímir Pu-tin”. El rotatiu britànic va carregar contra el Govern espanyol per tirar-se pedres a la pròpia teu-lada amb els seus actes. A més, va advertir el president Mariano

Rajoy que no se sortirà amb la seua mentre la seua determinació continuï sent fer presos polítics els dirigents in-

dependentistes, i li va demanar que reconegui que tot plegat és un pro-blema polític que s’ha de resoldre des de la política. El diari opina que el president Carles Puigdemont hauria de poder tornar a Catalunya sense tenir problemes, si Madrid vol que les eleccions del 21-D tinguin sentit.

BALAGUER

Cs denuncia l’ajuntament per no hissar la ‘rojigualda’

■ L’agrupació de Ciutadans (Cs) de Balaguer ha denunciat l’ajuntament davant de la subdelegació del Govern i la Guàrdia Civil per no hissar la bandera espanyola a la façana del consistori des del mes d’octubre pas-sat. Val a recordar que, a finals del 2015, el govern encapçalat per ERC va hissar la rojigualda per primera vegada des del mandat anterior, arran d’una sentència judicial. Ara que ha tornat a retirar-la, Cs va subratllar que “la legislació vigent és l’espanyola”, i aquesta obliga els ens locals a mostrar l’ensenya d’Espanya en un lloc preferent.

cfarre
Resaltado
cfarre
Resaltado
Page 3: Milers de lleidatans demanen de nou al carrer alliberar els presos … · Per la seua banda, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va preguntar als socialistes si as -

18 COMARQUES SEGRE Dijous, 9 de novembre del 2017

Plantes per distribuir gas a la Seu, la Pobla i Tremp

SERVEIS

❘ LLEIDA ❘ La companyia Gas Natural Catalunya ha sol·li-citat permís a la Generalitat de Catalunya per instal·lar noves plantes de distribu-ció de gas natural liquat al Pirineu, als municipis de la Seu d’Urgell, la Pobla de Se-gur i Tremp. Es tracta d’unes instal·lacions que hauran de substituir els sistemes de distribució existents de gas liquat de petroli (GLP). Aquests projectes, actual-ment en període d’informa-ció pública a la delegació del departament d’Empresa a Lleida, plantegen també el desmantellament dels antics centres d’emmagatzemament d’aquest tipus de gas.

R. R.❘ LLEIDA ❘ La plataforma contra l’autopista elèctrica critica el “cinisme” de la Comissió Euro-pea (CE), arran d’una resposta parlamentària en la qual obre la porta que el traçat de la línia de molt alta tensió (MAT) del Pallars pugui travessar terrenys protegits de la Xarxa Natura si ho avala un informe d’impac-te ambiental favorable (com va avançar SEGRE dissabte pas-sat). En un article publicat a la pàgina web, la plataforma qua-lifica de “preocupant” aquest posicionament de la CE, “so-bretot tenint en compte la ma-nera en què aquests estudis es duen a terme en aquest costat del Pirineu”.

Així, l’entitat té por que el projecte rebi un informe ambi-ental favorable encara que, se-gons el seu parer, la línia de 400

kV prevista entre Peñalba (Os-ca) i Isona suposaria “impactes ambientals i paisatgístics molt severs”. La plataforma tem tam-bé que la MAT porti perjudicis

a la salut de les persones i que aquesta infraestructura freni les “possibilitats de desenvolu-pament sostenible dels nostres territoris”.

La plataforma contra la MAT del Pallars critica el “cinisme” de la UE

ENERGIA POLÈMICA

Protesta de la plataforma l’octubre passat a la Pobla de Segur.

PLATAFORMA CONTRA L’AUTOPISTA ELÈCTRICA

El rètol en què l’A-14 es denomina Autovía de la Ribagorza, en la inauguració de l’autovia al juliol.

MAGDALENA ALTISENT

M.MOLINA❘ ALMACELLES ❘ Foment descarta denominar en català l’autovia A-14 de Lleida a la Val d’Aran, és a dir, incloure Autovia de la Ribagorça a la retolació, i man-tindrà només la nomenclatura en castellà, Autovía de la Ri-bagorza, que ja va col·locar al setembre als cartells que hi ha a la sortida de Lleida. Així ho assegura el director general de Carreteres de l’Estat, Jorge Ur-recho, en resposta a un petició de l’ajuntament d’Almacelles del passat 6 de setembre.

El consistori va adduir lla-vors que el territori pel qual ja

Foment només accepta l’Autovía de la Ribagorza sense rètols en catalàRebutja la petició de l’ajuntament d’Almacelles per a l’ús dels dos idiomes

CARRETERES RECLAMACIONS

transcorre és Catalunya i en el nou traçat per on passarà el ca-talà és habitual entre els seus habitants i fins i tot reconegut pel Govern d’Aragó com a llen-gua de la franja oscenca. Tan-mateix, en la seua resposta del 31 d’octubre, Foment incideix que la inclusió “no és possible ja que, d’acord amb la norma-tiva de senyalització vertical de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, únicament s’escriuran els topònims oficials i, en aquest cas, la comarca d’Aragó es diu Ribagorza”.

Per aquesta raó, el consistori d’Almacelles ha tornat a reme-

tre una altra carta en la qual rebat aquest argument ja que “si bé l’accepció castellana és la de-nominació oficial per al vessant aragonès, no és la denomina-ció oficial per a la part catalana, que és la de Ribagorça”.

A més, el traçat d’aquesta nova autovia travessarà l’Alta

Ribagorça i insisteix en el fet que el recorregut passa en un 50 per cent per territori català i aragonès.

L’ajuntament d’Almacelles també fa recalcament en el fet que la denominació bilingüe es fa en altres autovies de Galícia i d’Euskadi quan l’autovia en qüestió travessa territoris on hi ha més d’una llengua ofici-al, com és el cas de l’autovia d’A-52 de Las Rías Bajas/Das Rias Baixas, per citar-ne un exemple. Per aquesta raó, i ja que es tracta de la mateixa situ-ació, el consistori exigeix que es reconsideri la negativa.

BILINGÜISMEEl consistori addueix que a Galícia l’Estat ja utilitza castellà i gallec a la xarxa viària sense problemes

cfarre
Resaltado
cfarre
Resaltado
Page 4: Milers de lleidatans demanen de nou al carrer alliberar els presos … · Per la seua banda, el líder del PP català, Xavier García Albiol, va preguntar als socialistes si as -

32 ESPORTS SEGRE Dijous, 9 de novembre del 2017

Nadal, contra Dimitrov, Thiem i Goffin

TENIS

❘ LONDRES ❘ Rafa Nadal, núme-ro u del món, va quedar en-quadrat ahir en el Grup A de les Finals de Londres, junta-ment amb l’austríac Dominic Thiem, el búlgar Grigor Di-mitrov i el belga David Gof-fin. En el Grup B, considerat com el grup de la mort, el suís Roger Federer, guanya-dor en sis ocasions del Mas-ters (2003, 2004, 2006, 2007, 2010 i 2011), s’enfrontarà amb l’alemany Alexander Zverev, amb el croat Marin Cilic i amb el nord-americà Jack Sock, que ha estat re-centment vencedor a París.

Rússia nega les acusacions de dopatge

ATLETISME

❘ MOSCOU ❘ El president del Comitè Olímpic Rus (COR), Alexandr Júkov, va assegu-rar ahir que la investigació oficial realitzada pel Comi-tè d’Instrucció rebutja les acusacions de dopatge d’Es-tat llançades per l’informe McLaren. “No es confirmen ni les dades de l’informe McLaren sobre el dopatge de milers d’esportistes russos, ni altres conclusions contingu-des en aquest document”, va dir Júkov, que enviarà l’in-forme a l’Agència Mundial Antidopatge.

Sergio Ribau guanya la penúltima prova del Provincial de trial❘ CLAVEROL ❘ El Provincial Ara Lleida de trial va arribar el cap de setmana passat a la penúltima cita, que va tenir com a escenari la localitat de Claverol, a la Pobla de Segur, sota l’organització del Mo-to Sport Pallars. En la mà-xima categoria, hi va haver un duel entre dos dels pilots lleidatans que competeixen en l’Estatal, Sergio Ribau i Marc Cots. La victòria va ser per al primer, pilot del Pont de Suert, que va penalitzar només un punt, pels cinc de Cots. En la categoria verda, es va imposar Roger Casas, que va completar el recorre-gut amb vuit punts, quatre menys que Òscar Pons, men-tre que Arnau Aisa va vèn-cer a l’altre grup, al firmar un punt, pels cinc de Joan Ribes i Gael Hernández.

ADEJO atansa els escacs als presos❘ LLEIDA ❘ La presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, serà l’escenari d’una nova experiència de l’Aca-dèmia d’Escacs Josep Oms (ADEJO) en cen-tres penitenciaris, un torneig que serà obert a jugadors interns i externs.

Acord entre l’Actel i Ilerdent❘ LLEIDA ❘ Força Lleida i Ilerdent han arribat a un acord d’esponsorit-zació per un any. L’em-presa de serveis odon-tològics patrocinarà la nova Smile Cam. De tots els somriures que apareguin al televisor durant els partits, el guanyador rebrà un protector bucal.

El lleidatà s’ha proclamat aquest any campió d’Europa absolut.

XAVIER PUJOL❘ LLEIDA ❘ Arnau Farré serà un dels pilots joves que la Federa-ció Internacional de Motociclis-me convidarà a participar en la pròxima edició del Campionat del Món de trial indoor, que ar-rancarà el proper mes de desem-bre. El lleidatà, en qualitat de vigent campió d’Europa absolut de l’especialitat, té assegurada la presència en dos de les proves del calendari: la inaugural del proper 3 de desembre, a França, i una altra de les cites previstes al calendari.

L’X-Trial 2018 modifica-rà una mica el reglament per donar més espectacularitat i vistositat al certamen, la qual cosa fomentarà, al seu torn, la participació de joves valors. És el cas de Farré, que aquesta temporada ha cobert la primera experiència en el Mundial ab-solut i que ara farà l’estrena al campionat sota sostre, i que va assistir fa un parell de setmanes a un test a França organitzat per la mateixa Federació Internaci-onal i l’empresa promotora del campionat, en el qual també hi va haver les primeres espases mundials, així com altres joves pilots, com és el cas de Jaime Busto o Miquel Gelabert, entre d’altres.

El pilot del Moto Club Aito-na podria disputar més proves de l’X-Trial indoor, encara que

per fer-ho s’haurà de classificar entre els sis primers en alguna de les dos cites que té assegu-rades, o bé ser el millor dels pi-lots convidats, que seran tres a cada cita.

D’altra banda, el jove pilot de Vilanova de Segrià, de 19 anys, està pendent de resoldre el seu futur per a la temporada vinent. Sobre la taula té una oferta de renovació de Gas Gas per seguir en la seua estructura esportiva, encara que el lleidatà també es-tudia alguna altra opció. El que

és gairebé segur és que la tem-porada que ve afrontarà la sego-na participació en el Campionat del Món fora de l’estructura de la Federació Espanyola.

Arnau Farré, que va tancar dotzè la primera campanya en el Mundial absolut, està a punt de concloure la temporada ofi-cial, a la qual li falta una prova de l’Estatal, certamen en el qual ocupa la vuitena posició després de firmar fa un parell de setma-nes el millor resultat de l’any, un sisè lloc a Andorra.

Arnau Farré debutarà aquest any en el Mundial indoorCom a vigent campió d’Europa, correrà la prova inaugural a França

MOTOCICLISME TRIAL

PRÒXIMA TEMPORADAEl lleidatà està pendent del seu futur, que passa per renovar amb Gas Gas o fitxar per un altre equip

cfarre
Resaltado
cfarre
Resaltado