1

Miquel Martí i Pol

“El mon és un llibre”Miquel Martí i Pol

Llengua Catalana II Miquel Martí i Pol 2 de 9

Índex

BiografiaPremisObraComentaris de l’obraLectura d’un poemaEscoltar una cançó

Llengua Catalana II Miquel Martí i Pol 3 de 9

BiografiaVa nàixer a Roda de Ter, Osona, al 1929 i mort

a Vic l’11 de novembre de 2003.És el poeta de llengua catalana més popular i

llegit. Trets definitoris :El seu lligam al poble natiuLa seva condició obrera Les conseqüències de la malaltiaEl compromís amb la seva classe social i amb el paísLa seva dedicació a la poesia

Llengua Catalana II Miquel Martí i Pol 4 de 9

Premis

Paraules al vent (1954), premi Óssa Menor El llarg viatge (1976), premi Lletra d'OrEstimada Marta (1978), premi de la Crítica L'àmbit de tots els àmbits (1981), premi Ciutatde Barcelona de poesiaEls bells camins (1987), premi Salvador Espriui Ciutat de Barcelona

Llengua Catalana II Miquel Martí i Pol 5 de 9

Premis

Suite de Parlavà (1991), premi de la Crítica de la Poesía Catalana Un hivern plàcid (1994), premi Cavall Verd de poesía Després de tot (2002), premi Laureà Melà .

Alla dalt de la muntanya (2003) premiBorreguet .

Llengua Catalana II Miquel Martí i Pol 6 de 9

Obra

PoesiaProsaNarracionsArticles periodísticsTraduccions diverses

Llengua Catalana II Miquel Martí i Pol 7 de 9

Comentaris de l’obra

La seva poesia, d’arrel autobiogràficatranscendeix la realitat de l’àmbit de la sevapròpia malaltia i del temps històric concret, creant un paissatge interior que transmeteixserenitat.Ha estat traduït a molts idiomes.Molts cantants han posat la lletra dels seuspoemes a les seves peces musicals: Ramon Muntaner, Paco Muñoz, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Lluís Llach…

Llengua Catalana II Miquel Martí i Pol 8 de 9

ROSES BLANQUES

Com un gran ram de roses blanquesel teu record que m’acompanyade tanta llum et sóc deutorque em sobra espai i em sobra tarda, tot se m’emplena amb el teunom que repeteixo, Laura.

Ombra de mar la veu que et cridai el vent de somnis la mirada, penso el silenci empresonaten els acords d’una guitarra i tot s’emplena del teu nomque repeteixo, Laura.

Tanta esperança compartida fa més possible l’esperança, rossola el temps pel tornàveuharmoniós de les paraulestal com rossola pel teu nomque repeteixo, Laura.

Tots els camins per acollir-te, tots els ressons per enyorar-te i el teu somriure fet cançómolt més enllà de la recançaper gronxolar-me amb el teu nomque repeteixo, Laura.

Et sé molt lluny però em convides amb els ulls clars a recordar-te i ara amb un gest desmesuratfaig del teu gest el meu miratgeper perdre’m sempre en el teu nomque repeteixo, Laura

Llengua Catalana II Miquel Martí i Pol 9 de 9

Moltes gràcies per la vostra atenció.