-:. 2 MIRABDR

Aquest, esperonat per les moltes provesreeixides que feien els estudiants, palesá desigs de preguntar coses. S'assegué. Quanmédium aparegué, el funcionad preguntá :

• --Guanyaré les oposicions a la Generalitat? •

1E1 médium respongué que sí. Eh l con

tinua:—Quin lloc de classificació trauré?L'esperit digué: •

-

—Tres.El funcionad s'aixecá satisfet 1, adregant

se a la seva núvia, li digué :

—Ja no estudio mes, perqué tinc la plagasegura.

El magisferi espanyolEns ha caigut a les mans un prospecte

d'una academia d'ensenyament. Una poesiallarguíssima omple la portada. Heus ací una

petita mosfra :

Ruisenores de amor, de áureo plumaje,futuros hombres de la Sociedad,a.prended en la Escuela la verdady, después, de ramaje en ramaje,la belleza del mundo pregonad.

I després, preguntem nosaltres, d'haverllegit una cosa semblant, hi haurá, encara,algun pare que no porti cuitadament els seus

fills a aquest collegi? •

Amb fois els punis í comes

Antoni Rossich -Catalan és autor d'unanovena publicada per subscripció intituladaL'Estranger.

La redamió d'aquesta novena va ésser una

de les coses •més laborioses que eXisteixen.No volddem mentir, perb pels nostrescálculs podriem assegurar que dura de cinca sis anys.

A cada nou capítol que n'escrivia, l'autorconvocava ds seus arnics i els eh donavauna lectura. També, segons els • nostrescálculs, poddem. assegurar que les lecturesultrapassaren el »nombre de cinquanta.

Dos anys després d'haver donat a coneixer- una nova lectura integra, volern dir arribel capitol final, un amic literat trobá Antoni Rossich ICatalan i Ii pregunta per laseva novella.

Rossich va •respondre :

—Aviat racab-aré definitivament ; ara restic repassant de puntuació

Un cenépeus

Un •liguer sitgetá, que acostuana a presidir una taula de café, s'entretenia cornptont els dements de la Unió Patriótica queformen .avui als rengles de rEsquerra i delssocialistes, tot fentsne grans escarafalls.

--L'alcalde actual —deia — va sser jutge municipal de la !Dictadura!

vosafltres donáreu• ministres a AlfonsDarrer! replicava un esquerrá.

—Tránsfugues !—Puntals de la monarquia !—Acaparadors !

La cosa s'embolicava i agrejava per mo

ments, quan un contertuliá, que no obremai boca, féu sorneguerament :

—Bé, hé, per?) el cas de camáleonisrneinés complicat l'oferia el vice-president dela Lliga, inscrit, alhora, a la Lliga, a AcclóCatalana i als tradicionalistes...

--Com que té botiga... — gosá insinuarel lliguer.

Economía i finances

Causava meravella que els hostes de l'Hotel Terramar Palace demostressin tant d'amor a l'agricultura' freqüentant les masiesdels voltants, totes les tardes.

Hl hagué maliciós que ho atribuia al de

sig, ben explicable, de tastar els moscatellsi els xarel•os del cep estant.

ho cregui •pas, no toquen cap raim— replica una masovera.

—Doncl, que hi venen a fer?—Compren la llet del berenar i de l'es

morzar, per•que, sap?, els surt mes baratque a l'Hotel.

Els esfiralls de l'oratóría

Al míting que l'Esquerra dona a Sitgesl'altre dia, parlá un tal Duran, anunciatcorn a obrerista. A manera d'introit, exaleál'etern femení:

--Oh dones sitgetanes, que gracioses sou,així en jersei i tons clars ; i que feias sedeuarnb mantellina!

Música celeséial

Uln altre orador del susdit anítil'ng denuncia •que, a les Caves, unes senyoretes de lacolbnia cantaren la Marxa feial i .que pertal d'evitar-ne la repeticik els esca:mots eren

a iSitges, aquell dia. Alg6, perb; més beninforrriat, diu que el que cantaren les se

nyoretes álludides fou aqueáta Cobla :

Aunque te quedes pasma°te* cantaré Un fandanguillo :

Ya me molesta' el morao

que está junto al ~Orillodébajo del encarna°.

Espori í liéeralnta

EO hi •ha Pitior mena de literatura—simereix, aquést nom—que la Oh -periedisteses.portius, ,salVant pagues excepeioná respec

. tabiliásimes que reivindiquen la Classe. Nosolárnent els falla, en general; ridiorna, el

• sentit •periodístic, la concisió, la daredat, el-bdri•gust, sinó qqe tot sovint també els fallael sentit comú.• !Per aixb .és admirable ellector ipacient d'aqüesta Ilei de proSes incligeribles, que tot sovint, després de presenciar un Barcelona - Espanyol o una Travessia del Pon, encara hi afegeix la lecturade tres -o quatre ressenyes•comentades, perqué li expliquin ben bé allb que ehl mateixya veure.

•

Impossibilitats d'establir una antologia- perqué -seria infinita, recollirn aquesta •perla,parlant d'un boxador :

«Jove, molt jove, té al. seu davant un

camí accidentat que ha d'aplanar a copsde•puny.b.» .

D'un nitre text esportiu : •

«L'aviació está sempre per darriiinf nos

t.)) -

Ara ea pels rugbymen:«Per jugar al- rugby cal anar amb peus

- •

'Per ayni.anem a cloure la serie arnb l'i

riici d'.una ressenya comarcal :

!.Silla • celebrat un..partit,de .futbol a cár.

-

ree de vint-i-dos jugadors:»

EMPAITAT PER LA DESGRACIA

I darrer, La Rambla está de desgracia. Ahir, se

Ji cretriá El Sigló ; avui, se li Crema el. teatre Principal. Tant l'un éstabbliment com

l'altré, llocs lbarcelóriíssims,' XopS--de tradició, amárats d'un deliCiós perfum de barcelonisme.

L'un, el Principal, a baix de tot de lesRatnbles, al ,peu mateig del districte cmque, fent de muralla entre el menestralismetradicional barceloní i les terboleses postguerra del districte cinque ; l'altre, a tocarde Canaletes; al costat del rellotge de VA

•YOM•¦••¦¦¦

incendi del Principalsin de funcionar o be que se n'obrissindé -nótis: Un d'aquésts kit el thatré sitúat

l'ex-convent de Mont-Sió, que fou preferit de raristocrácia, de la gent de dinerli d'influencia durant uns qu.arits anys.

Quan l'any 1787 va incendiár-se el teatrede la Santa ICreu, el capitá general ordenaque es construís un tobert, el qual fou aca

bat en tres dies i tres nits, per tal que no

quedessin interrompudes les representaci.onsteatrals.

Per teatre Principal hi passá tot el segle

„.

,

,.

'4WHÉrrrIFIL, —

La primitiva fatxada del Principal

cadémia de Ciéncies, fent di que en podrfemdir• de .antir. de conterició contra la invasi6 degent forána, per tal "d'evitar que el tros de

Rambla que. va del Sigo al Principal puguitontinuar •essent el .ptint de .reunió d'aquesttípic ramblisrae. barceloní que es* atriié de lacontemplació i del diVagar. que

•

está eria

morat del no fer res,. del seure. sense motiu

en áquelles Cádires de vírnét d'arreglar,tot fent furn, el m6n de la política i del

teatre, esperant que el cél corrienci a tor

nar-se roig, que 'els arbres es tornin ariorats

i que els ocells es despertin 1 sen vágin,fent una xiscladissa alegre, que es barrejaamb els crits deis venedors de diaris matiners, cap al ,Pla del Dlebregat a esmorzar,

per :tal de !pendre, després d'haVercargolatsolemnement el •darrer cigarret de. la jornada, el determini important d'anar-sé'na jóc.

Ahir d'un i avui raltre, tots dos locals,en !pocs -mesos d'intervál, ens han gastat

la broma pesada, qué podia haVer resultattrágica, de fer llevar Barcelona al: bo del

primer son; félnt-la sortir ols terrats,o baixar al carrer per tal de veure qué passáva.

• La noticia corriá comjurr• regtreró ••de • pólvora:

.-El Siglo (o el Principal) es crema!Ja váreu veure-ho; en :assobentar-se ce

la nova,. tant e1 veí del pcible Sec, de Sarria, de 1Sans, corn el del Poble Nou, sen

tiren Un. calfred A l'espinada. I és que peral !barceloní, 1 de barceloní ho és tant elque viu al centre de la ciutat com als barrisextrems ádhuc ho són, en cena manera,

tots els catalans•-• aquests llocs i d'altres,tenyits de rovell tradicional, sóri quelcom' deseu.

* * *

La Rambla está desgrácia. Perb elPrincipal encara ho está més. Sembla quehagi vingut al m6n condemnat a cremar

se. Es el teatre de Barcelona, en efecte,que s'ha crernat Inés' vegades. • Es cremá

l'any 1787, :per primera vegada, i aquell•incendi fou -tan gros' que del teatre -no en

quedá á penes' res én. ,peu. S'ha tornat a

cremar, en el que va de segle, tres vegadesmés. Una rany 15 ; Váltra el 24, i la darrera durant la •niatinada del diumenge del 17crequest mes.

.kquesta llista" gairebé és un récord incendiad teatral: Cada vegada, rincendi ho hadestrutt tot, deixant alomes en peu les parets mestreá, 'que,- com que foren construides en una época en qué els anestres de .ca

ses. no escatimaven éls materials, són d'allbmes sblides. I sort d'aixb, que si •

no, delpobre districte cinqué, a llores d'ara, ja no

se'n cantada gall ni gallina. . .

Quan es cremá per primera vegada; en

cara no duia el nom de teatre Principalsin6 el de teatre de la Santa Creu i era

un deis més importants de :Barcelona. Estava construit a restil italiá. Tenia quatregaleries i les llotges estaven, separades amb

un embá de fusta. Hi havia; a mes, un

amfiteatre, situat al nivell de les primeresllotges.

El teatre de la Santa Creu fou un delsprimers de funcionar a Espanya. I próbablement, abans.d'ésser un teatre com cal,fou el clássic corral de comédies, paren alde la Pacheca de Madrid i al de frOliverade Valencia. Es a dir, una quádra Mes o

menys gran, amb bancs de fusta i una 11-huninació defectuosa i rudimentaria; de laqual els teatres de putxinellis foren, a dar

reries de segle, una modesta supervivencia.Fou construit per álá rany 1579. Bar

celona travessava una epóca dé crisi' i de;miseria agudes. L'Hospital de la Santa Creuen tocava les conseqüencies d'una máneradirecta i, per tal d'arbitrar recursos, l'administració va tenir la pensada de construirun teatre.

Fou construit en uns terrenys radicatl -al

raval de Barcelona i a l'Ilcirta de Sant Pau.senyor Joan 13osch, l'any 1560, havia

nomenat hereu universal deis seus béns el

dit Hospital i de l'herencia formaven partaquells terrenys..,

Com que es tractava de poder atendreles crescudes despeses que ocasionaven els

matalts que hi havia a !'Hospital, els ad

ministradors s'asseguraren que no hi haguéscompetencia. Amb tal( objecte recabaren i

obtingueren del rei Felip II i de les autóritats supremes qué governaven aleshoresla ciutat, l privilegi que només es póguessin representar cornedies en aquell teatre:

Després se n'obriren d'altres i tot i que

el vell teatre de Santa Creu volia fer va

ler- de totes possades el sea antic privilegi,no va poder aconseguir que aquells deixes

e d'or del téatre Castellá i tots els actoi-s iactrius més eminents d'aquells temps. S'hidescabdellá una temporada de teatre, en

franca competencia amb la del Liceu, durant la qual s'entaularen autentiques batalles entre els assiduá d'un i altre teatre ;competencia que havia comengat d'engá queel darrer s'havia installat a Montsió, per?que en traslladar-se a la Rambla va esdevenir més aferrissacla encara •que mai. Osliceistas i els cruzados sostemen unes ibaralles hpiques, defensant les seves particulars .preferencies ; els darrers arribaren a

l'extrem de dir que els liceistas eren gentpoc humanitaria, car fent la guerra al tea

tre Principal la feien als m:alalts de l'Hospital. Els liceistas, pér la seva banda, qualificaveri els cruzados de retregrads.

Fou pels volts d'aquesta época quan elteatre de la Santa Creu canviá l'ande nom

pel de teatre Principal. En plena competencia, al Principal s'estrená una obra en

la qual es representava l'esclat d'una revo

lució, que s'anomenava Los cosacos en Payis. Va obtenir un exit tan enorme, queles represeritacions es comptaven per plens.

. , - -tc - s

els catalans. Pel vell teatre del Pla de lesComédies desfilá tot el país. Des del Magnatopulent, i les entretingudés de categoria, almenestral modest, fill de la chita o de .fora,'hi acudí tothom. recaders de la costaes cuidaven d'anar a buscar á les •taquillesdel vell teatre els ericárrecs de localitats queels feien els veiris del- seu poble.

Per la diada de Santa Llúcia, hi acudientotes les modistes de Patalunya que aleshores encara no somiaVen an-ib 'la truita a

la francesa de fer-se nomenar Reines delgremi. Les seves dalles omplien d'alegria ide llum, a les priineress hores de la tarda,les taules del café d'Orient i tota la Rambla, de cap, a cap. irio' era estrany, tan):póc, .veure-hi, ún diá eséadusser d'entre, set

mana, amb una sorpresa qué iprirneramentdesvetllava la curiositat 1 després la simpatia deis barcelonins, destacar la taca de

la barretina clássica, roja com la cresta

d'un pollastre: de llavor, que voleiava damnnt un' rostre pie d'arrugues, colrat delsol i la serena, i que anava seguida d'unreguitzell de criatures .de pel roig rostre

pigallat, fent cua peu de la taquilla, id'una dona de, rostre begut, amb un .M0-

cador de !pita — el de les grans sólemnitats— al Cap. •

• •

Havien baixat, a la millor, .d'uná recó delMontseny, atrets per. l'espectaCularitatqualles funcions a-nágiques als setis 'Ulls, queun veí sal' els havia explicát al tafetí delPoble, .el diurrienge á la tarda; amb •ulls.plens i meravellats encara del seu esclat:

—Tafoi, deia un. boa dia a la terrassana que efá la °leva muller .• Ara quehem cobrat els diners de la yenda:del porc,saps que he ,pensat? Dones ánár-nos-en a

passar un dia. Barcelona, samil) tu i eisxerrics; veure. corrieclia ,ál Principal:

•Dorics bé. Tot aixb es ctetná tamlbe diamalastruc de l'assaig general dé Las coloncliinas, jiint amb reqüipatge d'En sagiBarba;: .1. del set' nas, que támbé Va cremar-se de la punta, com abd •matéiX partdel taller d'En Viturnara .i les seves patinesfamoseS. Son pér aquest qüe, dia,se n.'havia anat de •jorn a fer-la petar a

restanc del carrer de Sarit Pau.; si rio, tatribé se rosteixen. ••

En canvi, se li cremareti els papará; elscolará i, de passada, .ell que jaeren molt vells. El lenyor Vilurnara va tenir un gros disgusten ša-ho. I l'Alarma;per tal de consolar-lo, es basquejá per a

trobar al seu taller tots els pinzells tronatsque havia deixat de rec6 n'hi féu ofrena.:Eren, nornés, una aproximad() deis que ehlutilitzava.. Es tractaVa d'uns:pinZells ambpoc pél en • els quall ja hi havla marcatsels sécs deis séus dits dels• quals ell co

neixia toti els secretá. Ja -veieu si Se'n cre

maren de Coses importarits amb aquel! incendi.

* 4

L'any 1924, a dos quarts de sis del matí,

-

•

•:4:1,11,,,

-

118,11151W,

„.

,

La sala després del darrer incendi

Dones be ; l'empresa del Liceu va pendreel determini de posar-la en escena, i com

Sigui qué l'esceriari 'del seu teátre era mésgran, feia per manera que es veiés que dteatre Principal hi cabia a dins. La com

petencia .portá al iLiceu unes grans gentadeá. Adh'uc éls• diaris en parlaren i diguerenque el Liceu, amb aquel] notiu, féu la ca

ricatura al. íteatre de la Santa Creu. Quiristernpá comparats .arnb ara!

Pel Principal passaren companyies d'bperafrancesa i italiana i els millors conjunts dramátics. Per aquel' escenari fou per on en

tra, l'any 186ó, la' sarsuela castellana ; tam

bé hi actuaren els quadros ,plástics; éls qualsreprésentaven escenes blbliques, la qua' cosadona rriotiu que. hi poguessin huir les sevesformes esculturais una serie de xicotes jovesi boniques, la major ,part,,de• Tes quals eren

angleses ; predecessores, per. tant, Unsegle gairebé d'avantatge, 'de leS aduals

S'hi representaven també cniadros alviu, que ,eren aleshores Molt celebratl, iballs de gran espectacle, éopiats o dé prO--cedacia estrangera.

La.Vicla del ven teátré Principal és, dones;tolo upa vida, farcida d'eldeveninientl tea

importants. -Es la histbria palpitantd'uns segles de teatre i de barcelonistriédel més pur.

Dones bé tot aquesta histéria, interessantíssima i -viva, va rostir-se tal nit éomla de l'any 1915, a les tres de la matinadai en pie assaig general de Las Golondrinas,del mestre Pau Usondizaga. Arnb ell s'hirostí igualment el record inefable deis famosos Espectacles i Audicions Gragier, el s -

quals, pairalisme a banda, foren tina iraportant temptativa, gairebé reeixida; de lacreació d'un teatre lfric catalá.

La Presó de Lleida, Els tres tamb'ors ialtres obres que en aquest moment precísno -ens venez ,a la membria, van tenir lavirtut de degvtelar l'interés i la vella afició que solen sentir pel teatre gairebé tots

torná a cremar-se. Estaven a punt d'estrenar una levue nomenada Bric-14-Brac, quepilotaven En Gibert i l'Amichatil. Tainbées crema tot i no quedaren en pen, com sempre, més que -les parets mestres de l'edifici, rostides pel foc i ennegrides pel fum.Aquesta vegada l'incendi tenia també sentitpregón. Es cremá tota la tradició de bonarevista, que hi .havia instaurat ea malaguanyat Ferran Bayés, i que duia camí de sen

tar,hi una' tradició de bon gust, en empalmar al /lastre taranná el sentit internacional i dinámic d'el genere frívol.

Ferran Bayés rejovení el vell -Principal ;el convertí, com per art de mágia, en unaxiéota jove, plena. de salut i una mica des'preocupada ; amiga de bailar, de divertir-sei de cantar ; d'embellir el seu cos, grades

l'exercici físie, i el Set.' rostre, amb unsmaquillatges atrevits i elcenográfies. Sobretot,' amiga d'érisenyar uneá carnes ben tornejades eh el- rnoment qué s'adonava quea prop ,si .hi havia uns papás disposats aesgarrifar-se, &lb o fent4io veure, i unafilla decidida a -posar-se les mans davantdelá ülls, obrint, préviament i ben amples,els ditl dé la mateixa má. atril) la qual estapava él l'ostre.

S'ayes Onava a incoporar aquest sentit noui picant rnodernitat als nostres costums.En produir-sé rincendi, la seva obra, totjust coniengada, fou tallada en sec.hesPrés d'uns anys, el teatre Principales disposava á incorporar-se de nou a larevista. Ja no era, perb, la mateixa d'abans.Les d'ara són unes revistes més prbpiesla

setmanari suspecte i ordinari ; hi mancagrácia, l'esperit de les que va incorporaral nostre mén del teatre el difunt B

Ara bé. Cada vegada que els barceloninsveiem cremat el teatre Pnricipal, sempre queveiem sortir les flamarades roges de l'incendi per damunt de la teulada o pds forats negres de les seves finestres, tenim unensurt. Es crema quelcom nostre, i cadavegada tenim un disgust gros.

Jaula P-kSSARELL

LAPIERITIV,

L'aire irrespirable. — Jo no sé si a

tés els .passa el que em passa a -mi, elque cm passa és al .següent : comengo a es,tar una mica itip de sentir 'parlar de polítiCa: Linaginern-riós la noltra real sitúo-CIÓ-enaquest món ; viviin: en una .minúsculartiguetaicastigada de Civilitzadót que ocupaun lloc menyspreable en l'espai de la pa_llarofa ci"aquesta mena de truita• que va do•

nant voltel estúPidarriet i que no se sap benbé ell dia que s.'aturará i que hem convingutanomenar la Terra. Sota els nostres peus

ha.un inacabable i tenebrós m6n mineral delqual rió sabem la fi ni ganes, parqué noestem. disposats a anar furgant i furgantfins arribar al centre de la 'l'erra. Damuntdel nostre cap hi ha el mén deis ocells deisaviadors, del professor Piccard, i de'SPresrinfinit -país dell astres, désprés el •istéri,

. o •anéma Saber a qué rediable :resigna' totplegat: Tarit per amunt coin- per aval!, tésnim el s espá is nexhauribles per una imaginació una mica fértil i una mica donada alsomni. Si ens situem dintre l'ordre del ternps,la nostra epoca ,potser no és altra cosa. queun punt d'hiperclorhidria, que un iristant dédigestió difícil, en reátómac d'a.questa mens,truosa bestiassa allucinant que en diem lahistbria de la humanitat. Amb una mica d'inaagináció també, :pedem apreciar el gusid'un sopar paleolític al Tibidabo, o el tufd'-una crema de bruixes a

resPeCialíssim maquillatge de les mares defamilia Pany 4863. Vull dir que dintredre del, temps, el que está passant ara a Bar.:celoría eš -una cosa pobríssima,arnb la riquissima potencia d'una imaginació ben disposada per A les fantasies histbriques o per a les fantasies futufistes.

4, en canvi, la pobríssima curiositat dela gént no es mou de la .pllaca de Sant Jaume, o si voleu, plaga de la República: (Jo sóc.amic de la nomenclatura antiga de les ciutats, i jo !pea meu ús particular diré sempre

• la plaga de Sant Jaume.)'

La nóstra miserable situacióhein estudiat el batxillerat i que heth seguitels cursos d'una carrera qualsevol, i que enshan fet passar per la punta del nas rorde totes-les ciencies, queda recluida a la passi6 del Constant'xafardeig polític. Perqueque fem dels pocs éoneixements queés 'Inés aviat una cosa trista i que serveixper guanyar-nos -la vida, 1 l'U que fem del'amor pertany a la vida privada, i si fa riófa es d'una aclaparant monotonia tánt si es

trácta deis amors d'uri áaltataitlells qualSevol, eom deis amors d'un mer catedrátic dequíanica.

1E,Iri definitiva, allí on un borne que vol ésser una p.unta i vol estar al corrent

de les coses, .posa el máxim drarnatisine, tota la lagacitat, tota la inventiva o l'humor,és en el tema polític.

el terna com a barcelonins queSom, té dijes zones inflamádes i .doloroses;dos punts en els quals la sensibilitat és mesaguda; i l'éxpectació que despenen és ,positivament excitant; aquests dos punts sónl'•júniament i la Generalitat. I a totes lesterrasseá, en tots ds *casinos' a les caSes particulars als cafés de barriada,da, allí on hi haun.he amb coli o corbata o sense coll, allíon hi. ha Un personatge amb elástics, o un

opinador amb gorra, el tema municipal ésmastegat, servit i tornat a servir, i sem

pre en resta una cua per Pendemá. Tenimun cervell que és com• una mena d'aparell derádio, que pot cagar la música de tot 'el móni.de totes les époques i les per-Iones inés o

menys solvents del país ens enteltem a no

rnoure'ns d'aq.uesta lamentable cal-10 del'enfados que es dediquen a radiar des dela plaga de Sant Jaume. . •

Es tristíssim que ens passem tota la vidadavant de l'espectacle vulgar, monbton i grisde la concupiscencia, de la gana,o de la impertinencia d'uns quants senyors que són elsque remenen les cireres de la política Inésdisgustada que es coneix. I no obstant, aneualla on vulgueu, i només us pregunten aix,Ó:«Qué sabeu de non?», «Qué passárá?», «Quéfará el senyór Macla?», cel ara com •etarátot plegat?» Després us vénen i us comen

cen : «A mi m'han dit...», i qtíán es deseabdelta la tanda deis .«.a mi -m'hari:dit», i «jo séde bona tinta». 1 «setribla que és un fet...:»,etc.,. etc., ja pódeu estar segurissims cine lesnoves que anireu pescant i els descobrirnentsque se .us •,prelentaran davant dels ulls, no

ndern ,aaegrla,- deissomnis policolors i deis excentricisines d'aliment. Tot será tan trist, tan pobre, tan

ea:mí de les

inútil com les genolleres dels pantálons (1 un

regidor descarat en qüestions d'indUnientária.

Nosaltres ens pensem que els clics queliuen dintre el fórmatge de :Roquefort sónuns .éssers que no. tenen cap .mena d'irnpor-,

, táncia social, . 1 nosaltres no fem áltra cosa

que viure diritre una mena de formatge moltmés trist, molt Inés ser, sense la grassa; lasuculencia i•el-verdós misten que té un .formatge ,de Roquefert antentic. -El formatgede la política local és una substánéiajable, i nOsaltres ens hi submargim• fins a.

!'asfixia. Es .per aixé.:que jo deja que ja 00-

mengo a estar una mica tip de sentir parlarde política, de no poder-me evadir de cap.nnuera del diáleg — i de vegadeá de VinterrogátOri iinqüisitiu motivat per les. inciclenciés sense suc ni .bruc de les martingalesd'uns sényers•que. toquen el violí, que. fan.

tbrica

del gris n•iés desarrapat la caricatura Pdin'utra•cosa que en Oltra mena de mans podria és-.str -una política perfectament digestiva. Per

que

aixb, a les nits; m'agrada tancar-me sol a

la meya cambra • i m'agra•cla sentir ploure

fq:scso,ená -bolets,

JOSEP MARIA DE SAGARRA

GUTEMBERG, S.A.

Maquinária, Tipus, Filetatge de

bronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gráfiques

Agullers, 1 1 Vis Laletane, 4

Tel. 15524 BARCELONA