MENORCA ● Es DiariSÁBADO, 21 DE FEBRERO DE 2015

Cultura20

Antoni TuduríSecció de Genealogiade l’Ateneu de Maó

quins» (si poseu aquesta frase a un bus-cador d’Internet, us podeu sorprendredel que hi trobareu), la secció de Genea-logia de l’Ateneu ha cregut oportú apro-fitar l’efemèride del sesquicentenari delnaixement d’Àngel Ruiz i Pablo (Es Cas-tell 27/01/1865 - Barcelona 14/11/1927).

✒ AQUEST ARBRE PRESENTA dos as-pectes peculiars a Menorca i que són,per una banda, la possibilitat d’arribarfins a l’últim terç del segle XVI i, per unaaltra banda, que la incorporació de gentde fora, d’orígens no prou coneguts (pe-

ARRELS MENORQUINES D’ÀNGEL RUIZ I PABLOMiscel·lània genealògica

ninsulars; mallorquins i eivissencs; ita-lians i altres europeus), determina unacerta asimetria dels arbres resultants,de forma que una branca és frondosa il’altra branca és més esquifida. El cas deRuiz i Pablo ofereix la possibilitat deprogressar en la seva ascendència me-norquina fins al segle XVI, però l’as-

L’any 1975, el cantautor de XàtivaRaimon (Raimon Pelejero San-chís) va composar una cançó titu-lada «D’un temps, d’un país» a la

lletra de la qual hi ha una frase que hafet fortuna: «... Qui perd els orígens perdla identitat». Molta gent la utilitza peròtambé molta gent no sap ‘l’origen’d’aquesta expressió.

D’altra banda, Miquel Martí i Pol aca-ba el seu poema «Ara mateix», amb unvers que també ha fet fortuna i que mol-ta gent utilitza sense tenir consciènciade la seva autoria: «...Que tot està per feri tot és possible».

Aquestes dues frases –o versos- enshan induït a iniciar unes col·laboracionsmés o manco periòdiques al MENORCA● «Es Diari», encaminades a divulgar elsorígens de menorquins il·lustres de dife-rents èpoques i condició, atès que elcol·lectiu que ha conformat la secció deGenealogia de l’Ateneu de Maó ha defi-nit, entre els seus objectius, l’estudi i ladivulgació dels orígens de menorquinsdestacables, a través de la confecciód’arbres genealògics ascendents i, si éspossible, la definició de la relació fami-liar d’aquestes persones.

I per començar aquesta sèrie d’apor-tacions a la «genealogia dels menor-

cendència paterna no tenia continuïtat.Val a dir que les dades de la branca me-norquina són de major o menor detallen funció de les dades de què disposemal dia d’avui, però totes contrastablesmitjançant les actes que estan diposita-des a l’Arxiu Diocesà de Ciutadella i elsllibres d’actes d’abans de 1870, que són al’Ajuntament des Castell.

✒ EN AQUEST CAS, l’estudi de dife-rents bases de dades genealògiquesd’accés obert ens ha permès conèixer eldetall dels noms dels pares, avis i besa-vis paterns d’Àngel, tots ells de Múrcia.Si teniu la bondat de mirar l’esquemaque acompanyem, podreu observar que

la branca materna és pràctica-ment tota dels vells ravals del Cas-tell de Sant Felip; per tant, la pu-resa i concreció de la línia mater-na és prou considerable i precisa,de forma que molta de la gent ac-tual té un cert grau de parentescamb l’escriptor. Cal fer un aclari-ment pel que fa a l’arbre que espot veure aquí; quan hi ha unacreueta a la part de dalt del darrerindividu vol dir que encara hi ha

més ascendents.Tal com s’ha dit abans, en properes

publicacions s’aniran comentant lesarrels d’altres menorquins mereixedorsdel nostre record i reconeixement. Hemcomençat per Àngel Ruiz i Pablo perraons obvies, atesa la circumstància del150 aniversari del seu naixement.

Arrels deRuiz i Pabloi logotip dela nova en-titat.

Som-hi, el pop rock d’unade les bandes més joves

MÚSICAl La banda de Ciutadella penja a Youtube els seusdos primers clips «Embolic mental» i «Cap ple de pardals»

LAURA BAÑÓN

Són estudiants d’ESO i l’afició per lamúsica els ha unit en un projecteque es diu Som-hi, una de les ban-des més joves del panorama musi-cal menorquí. Són un grup d’amicsque començaren a sonar el 2012,aportant cada un la seva formaciómusical. El seu pop rock menorquíestà agafant força en els escenaris ia les xarxes socials.

Recentment han penjat al perfilde Facebook i a Youtube els seus dosprimers videoclips: «Embolic men-tal» i «Cap ple de pardals», duescançons pròpies amb la lletra de dosdels components, Franz Pons, quitambé ha composat la música, i RafaAnglada; i amb Xavi Pons com edi-tor dels clips. Per enregistrar «Capple de pardals» el grup es traslladàa Lloc Nou on muntà l’escenari alcostatdelesmenjadoresdelesvaques,creant un original escenari; com tam-bé apareix en diferents escenes decamp mentre interpreta aquestapeça de pop rock.

Els cinc integrants són de Ciuta-della, i tenen edats compreses entreels 14 i els 16 anys. Franz Pons Genes-tar és el guitarrista solista i veu; JoanOlives Orfila sona la guiterra i fa elscors; Xavi Pons Martí toca el baix iRafa Anglada Pe, és a la bateria i faels cors. El grup també compta ambMaribel Coll Camps com a teclista,tot i que ara es troba a Irlanda estu-diant. La darrera incorporació al

Guiterres al camp. En l’últim clip, «Cap ple de pardals», el grup Som-hi es tras-lladà a un lloc de Ciutadella per enregistrar la cançó, entre tanques i vaques. Les seves lle-tres parlen de les sensacions i emocions dels joves d’avui. ● FOTO SONIA GENESTAR

grup ha estat la del guitarrista JoanOlives, el més jove dels cinc.

CREACIÓ MUSICALEl primer concert del grup va ser eljuliol de 2013. Des de llavors, hancreat un repertori propi, amb cinccançons gravades: els dos videoclips,més «No puc oblidar» i «Els teus pen-saments» i «Sa força des 8 vents»,aquestesduesúltimsenprocésd’enre-gistrar els clips. Un repertori que vancomençaradefinirapartirdel’impulsd’haver participat al concurs ‘Tú síque pots’, organitzat per l’Ajunta-ment de Maó. No obstant, també els

● ● ●

La participació alconcurs ‘Tú sí que pots’va ser un revulsiu percrear repertori propi

agrada interpretar versions de grupscom Guns and Roses, AC/DC, DireStraits, Deep Purple i, fins i tot, deCris Juanico. De fet, van actuar deteloners en el concert d’aquest i ElsMags de Binigall a Ciutadella. Hanactuat arreu de l’Illa, també en con-certs solidaris, l’últim cop al Carna-val de Ciutadella, tot i que troben afaltar espais públics i facilitats per-què els joves puguin compartir laseva música en directe amb el públic.

Vegi el videoclip awww.menorca.info

MENORCA ● Es DiariSÁBADO, 7 DE MARZO DE 2015

Cultura20

tar més detalls de la sevabiografia i, així, poder revi-talitzar aquesta importantpersona.

✒ L’ASSETJAMENT MILI-TAR fet per les tropes ma-nades pel duc de Crillón alCastell de Sant Felip va provo-car l’expulsió de la gent del nou poble,bastit entre Calesfonts i Cala Corp, de ma-nera que els llibres sacramentals indi-quen que entre agost de 1781 i setembrede 1782 no hi va haver cap enregistra-ment de baptisme, matrimoni i defunció.La nova vila va ser habilitada com a cam-pament militar i, com ja s’ha dit, la pobla-

ELS GERMANS PRETO NETOMiscel·lània genealògica

ció va tenir queabandonar lesseves cases ianar a Maó i alsseus voltants.Així, el matrimo-ni Preto Neto vaquedar a viure aMaó, on van néi-xer altres 2 fills,l’últim d’ells enFrancesc, a l’any

1784. Aquest Fran-cesc (Fill Il·lustre de

Maó, amb retrat a la Sala) ha estat un delsmenorquins més destacables del segleXIX i la seva memòria s’ha difuminat finsa desaparèixer quasi per complert. Si fés-sim una enquesta a la cruïlla del carrerNou i s’Arravaleta, probablement el 99per cent dels enquestats no sabrien iden-tificar aquest personatge. Podem aportar

No es sap prou bé la causa, però hiha personatges que, tot i havergaudit de notable reconeixementinstitucional i popular, amb una

important aportació al bagatge social icultural menorquí, han desaparegut del’escenari històric insular.

Aquest és el cas dels germans Joan iFrancesc Preto Neto, fills del discret (nota-ri) Francesc Preto Hernández i de na Te-resa Neto Vilar, ambdós de la raval delCastell de Sant Felip, casats l’any 1774. Elgermà gran, en Joan, nat as Castell l’any1775 va seguir la professió de son pare iva arribar a ser Notario general de los Rei-nos de España (informació proporcionadaper en Rafel Aedo Pons, treta d’un estudigenealògic publicat a Buenos Aires l’any1976), càrrec de notable importància i dela què, qui escriu aquesta nota genealògi-ca, no en tenia la menor notícia. Val a dirque un servidor no és historiador ni resque se li assembli, però li sobta aquestamancança de informació relativa a unpaisà d’aquesta importància, de formaque cal suposar que la immensa majoriadels castellans tampoc sabria respondre ala pregunta de qui era aquest notari cas-tellà. Seria bo que els estudiosos de lahistòria menorquina ens poguessin apor-

algunes dades d’en Francesc Preto Neto;l’any 1836 va actuar com a secretari de lesCorts Constituents Espanyoles, en la sevacondició de diputat a Corts per Menorca.Un cop perdudes les següents eleccions,és enviat a New Orleans primer i a Tampi-co (República de Mèxic) després, com aprimer Cònsol General d’Espanya, un copacceptada per part de la metròpoli la le-galitat del estat independent mexicà (uns20 anys després de la seva instauració) iva promoure la creació de la Sociedad deBeneficiencia Española que encara exis-teix avui, entitat que l’any 1969 li va erigirun bust en bronze que reproduïm. Aixímateix, l’any 1992, coincidint al el cinquècentenari del descobriment d’Amèrica iamb el sesquicentenari de la creació de laSocietat abans citada (1842-1992) es va en-cunyar la moneda commemorativa quetambé reproduïm. Tal com anaven les co-ses per aquelles dates, consta que els es-panyols de Mèxic van haver de fer una re-capta de 3.000 pesos per tal de que elcònsol, un cop destituït, pogués tornar, elli família, a la metròpoli amb una mínimadignitat, tal com s’especifica a un opuscleimprès la ciutat de Mèxic l’any 1846.

D’altre banda, l’Institut Joan Ramis i Ra-mis, com a successor de l’Escola de Nauti-ca de Maó, creada l’any 1855 li deu al di-putat Francisco Preto Neto bona part dela seva existència, ja i que, segons diu elSr. Ferrer y Aledo, a una conferència pro-nunciada a l’Ateneu de Maó l’any 1911, laintervenció a Madrid del diputat PretoNeto va ser decisiva per la seva aprova-ció.

Francesc Preto Neto va morir a Maól’any 1856 i va ser enterrat al cementerimunicipal.

Antoni Tudurí

Secció de Genealogiade l’Ateneu deMaó

R.P.A.

El Orfeón Mahonés ha comenzadoya los preparativos para regresaral Albert Royal Hall de Londres,donde por quinto año consecuti-vo tiene previsto participar en eltradicional concierto de «El Mesías»de Handel. Se trata de una iniciati-va solidaria impulsada por la ONGConcerts from Scratch que en edi-ciones anteriores ha logrado reu-nir en el emblemático escenariolondinense cerca de 4.000 vocesllegadas desde diferentes lugaresdel mundo.

La cita será el 29 de noviembre,pero con motivo de la celebracióneste año del 125 aniversario de lafundación de la entidad cultural,sus responsables han querido ir unpoco más allá, por lo que han deci-dido que también participarán enla interpretación de «El Mesías» enParís, el 5 de diciembre en la Iglesiade la Madeleine. Avanzan desde el

Orfeón que será un concierto máspequeño que el de Inglaterra, yaque este año alcanza tan solo su ter-cera edición. En este caso, se tratade un evento organizado por la ONGVenite Cantemus y la recaudaciónse destinará a una asociación euro-pea que lucha contra el autismo.

El Orfeón Mahonéscantará ‘El Mesías’en Londres y París

MÚSICA l La entidad regresa por quintoaño consecutivo al Royal Albert Hall

Cabe recordar que se trata de unproyecto abierto a todo el mundo,en el que el Orfeón se limita a coor-dinar el grupo de personas menor-quinas interesadas en participar enlos conciertos. Las preinscripcio-nes se pueden realizar hasta el 20de marzo.

El presidente del Orfeón, NitoMercadal, recuerda que se trata deuna iniciativa que obedece al obje-tivo «de difundir la cultura en gene-ral y la cultura musical en particu-lar», para la que cuenta con la expe-riencia de uno de sus miembros,Carlos Coll, en la organización dela expedición menorquina. La inten-ción, afirma, es convertir la parti-cipación en estos eventos solida-rios, al menos la del Royal AlbertHall, en citas fijas dentro del calen-dario de actividades anuales.

El presidente Nito Mercadal, ayer, junto a colaboradores. ● FOTO JAVIER COLL

Auxiliadora Pons y Macià Coll presentaron el convenio. ● FOTO KIKA TRIAY

R.P.A.

Los buenos resultados obteni-dos el año pasado han sentadolas bases para que el Ayunta-miento y Ciutadella Antiga hayanrenovado el convenio firmadoel año pasado con el fin de garan-tizar la celebración de concier-tos en la calle durante el vera-no. Así lo han anunciado la con-cejala de Cultura, AuxiliadoraPons, y el gerente de la asocia-ción Comercial, Macià Coll, quie-nes se muestran muy satisfe-chos con la fórmula encontra-

da para que la música sigadinamizando las noches en lalocalidad.

Así, todos los bares que deseenparticipar en el programa deeste año podrán presentar a par-tir del próximo lunes y hastamediados del próximo mes unainstancia con las fechas elegidaspara celebrar los conciertos. Unavez recogidas todas las propues-tas, se confeccionará un calen-dario para evitar que los even-tos se solapen. Los formulariosse podrán descargar en la pági-na web del Consistorio.

Ciutadella prepara losconciertos del verano

Cultura 25Es Diari ● MENORCASÁBADO, 21 DE MARZO DE 2015

Antoni Tudurí

Secció GenealogiaAteneu deMaó

la nostra part només destacarem tres fetsforça remarcables.

✒ EL PRIMER CONSISTEIX en que Anto-ni Orfila Mateu va proposar a l’Ajuntamentde Madrid el que ara en dirien «l’externalit-zació» del sistema de cobrament de taxesmunicipals (els fielatos) cap allà l’any 1824.Al treball «Revolución y fiscalidad municipal- La Hacienda de la Villa de Madrid en el rei-nado de Fernando VII» es cita que «un parti-cular, mahonés, Antonio de Orfila Rotger,

ELS GERMANS ORFILA ROTGERMiscel·lània genealògica

también aportó una iniciativa para el arre-glo de estos ramos: propuso hacerse cargomediante arrendamiento de los derechos depuertas». Textualment es cita que «pensabamejorar la administración reduciendo losgastos de explotación, aumentando los ingre-sos mediante la lucha contra el contrabando,con una mayor vigilancia y con una modifi-cación en la tarifa, para lo que se reservabael derecho de disminución de impuestos enlos artículos que la experiencia demostrasesu necesidad»... «Los contadores, antes de

AMaó s’ha instituït el bon costum dedonar a certs carrers el nom pelquè es coneixien popularment,amb un afegitó que diu «dedicat

a…». Un bon exemple és el del «carrer deSes Moreres, dedicat al Dr. Orfila». Aquestdoctor és, possiblement, el menorquí mésconegut arreu del món, per mor de la sevafama com a metge i catedràtic de La Sorbo-na i que és reconegut com l’iniciador de latoxicologia moderna. Moltes ciutats delmón l’hi han dedicat un carrer o una plaçapública, des de Madrid a París; des de Bar-celona a Mendoza; des de Sevilla a Málaga.

El matrimoni format per Antoni Orfila Vi-llalonga (Maó 1750-1824) i Susana Rotger Se-rra (Es Castell 1754 - Maó 1823) va tenir 5fills: Catalina, Bàrbara, Jaume i Antoni, amés d’en Mateu. És obvi que en ocasions lafama d’un germà emmascara i oculta elsmereixements dels altres que, en condi-cions normals, hagueren destacat per la se-va trajectòria vital i professional. Aquest ésel cas d’Antoni Orfila Rotger (Maó 1796 - Ma-drid 1864), del que donarem alguns detallsde la seva vida per tal d’ajudar a treure’l del’oblit popular.

Qui vulgui aprofundir en la seva biogra-fia pot consultar una entrevista publicada al’edició electrònica del diari MENORCA endata 02/10/2011 a un rebesnét seu, però per

proceder a analizar las condiciones que Orfi-la había fijado para la realización del arrien-do, se manifestaron sobre los considerandosde este individuo; y es que lo expuesto, queera una crítica a la gestión realizada, era pe-yorativo para los empleados municipales, al-go que éstos no estaban dispuestos a dejarpasar pacíficamente». No cal dir que la pro-posta, feta quan n’Antoni només tenía 28anys no va prosperar, atès que la buro-cràcia municipal va mantenir l’ordre esta-blert.

✒ UN SEGON FET és el relatiu a la seva ac-tivitat política. Va ser diputat per Menorca,pel Partido Moderado en 7 legislatures, desde 1840 a 1857 i durant aquest període, vaser anomenat alcalde de Ciudad Real entre1844 i 1845. Vet aquí a un maonès fent debatlle d’una capital de província castellanaon havia estat la seu principal del Tribunalde la Santa Inquisición (com a detall anec-dòtic, on hi havia la seu del Tribunal, ara hiha la delegació del Ministeri d’Hisenda).

El tercer fet és la seva trajectòria empre-sarial. Cal destacar la seva activitat com aimpulsor d’una mina d’argent, havent estatassessorat pel seu germà Mateu pel que fa al’anàlisi química de les menes de la mina. Amés, va tenir un paper destacable en la na-vegació a vapor menorquina, a través delrecolzament a la creació de la naviera So-ciedad del Vapor Mahonés.

No hem trobat cap retrat de n’Antoni Or-fila Rotger, encara que no desistim de tro-bar alguna imatge d’aquest personatge.

Per acabar, val a dir que, semblant al quepassava amb els germans Preto Neto, d’ori-gen exclusiu de Es Castell, els germans Orfi-la Rotger tenen la branca materna del ma-teix poble, encara que l’avi Rotger provéd’Alcúdia.

Denver Blues Band du elrock&roll a la nit de MaóLAURA BAÑÓN

La banda menorquina DenverBlues Band actuarà aquesta mitja-nit a Maó, a La cava del Ars. Elgrup oferirà un repertori de blues,rock i rock&roll, amb temes deJohn Mayal, Delbert McClinton,Freddie King, Gary Primich iJimmy Rodgers, entre d’altres.

Tot i ser una formació jove, vaser creada el 2013, la qualitat dela seva música els ha obert unlloc en el panorama musical al’Illa, oferint versions de peces

emblemàtiques del blues i el rock.Xavi Gómez lidera la banda a laveu i a la guitarra, un grup queintegren Dani Pons (bateria),Agustín Díaz (baix i cors), RamónSaura «curru» (guitarra i harmòni-ca), i Ángel Giménez «oso» (gui-tarra).

El grup torna a La cava del Ars,on tenen un públic fidel i on vanprotagonitzar un concert el pas-sat mes de novembre.

La seva actuació donarà pasa la música de Dj Bakunin quepunxarà rock&roll.

Xavi Gómez, veu i guitarra, lidera la bandamenorquina de rock i blues.

MÚSICASpringtronic, festivalelectrònic a Musikbox

◗ La sala Musikbox de SantLluís organitza avui el festivalde música electrónica Sprin-tronic, per donar la benvin-guda a la primavera. A partirde les 23.59 hores, actuaranels millors DJs.

CINE Y POESÍAProjecció del film «Elcartero y Pablo Neruda»

◗ La Sala d’Activitats Ciutadanesd’Alaior acollirà avui, a les 18 ho-res, la projecció de la pel·lícula«El cartero y Pablo Neruda».Amb aquesta activitat, l’Ajunta-ment es suma a les celebracionsdel Dia Mundial de la Poesia.

BlRlElUlSl

L.B.

El Teatre Principal de Maó aco-llirà el proper 19 d’abril una pro-ducció que intenta estimularel coneixement de l’òpera entreels fillets i joves. «El superbar-ber de Sevilla» és una produc-ció del Teatre del Liceu de Bar-celona, amb adaptació del Tri-cicle, i que arribarà al TeatrePrincipal de Maó, amb la col·labo-ració de Vueling, que sufragaràels desplaçaments de l’equipd’actors.

La iniciativa va ser presen-tada ahir per Águeda Reynés,presidenta de la Fundació delTeatre; Elisa Mus, vicepresiden-ta; Virginia Victori, gerent; i Síl-via Estivill, en representació deVueling. Així, el dia 19 d’abrils’oferiran dues representacions:una matinal per escolars i unaa les 18 hores pel públic en gene-ral. Es tracta d’una coproduc-ció del Gran Teatre del Liceu il’Institut Valencià de la Música.Intervendran 15 actors amb lamúsica del gran Gioachino Ros-sini.

L’òpera jovearriba a Maó amb«El superbarberde Sevilla»

MÚSICARecital de Maria Campsi Ulyana Popovych

◗ La soprano Maria Camps ila pianista Ulyana Popovychoferiran un recital de cançóclàssica. El concert tindrà llocavui a l’Espai Sant Josep deCiutadella, a les 21 hores, ambsistema de taquilla inversa.

L.B.

El Cercle Artístic presentaràavui en públic, a les 20 hores,les bases del XL Premi Born deTeatre. Durant l’acte es realit-zaran lectures dramatitzadesde fragments de diverses obresguanyadores del Premi Born.Les obres seleccionades són«Morir», que interpretaran MariaRotger i Sebastià de la Fuente;«Un corrent salvatge», a càrrecde Rufi Jiménez i Toni Riuda-vets; «Paraules encadenades»,per Joan Pons; i «El Principid’Arquímedes», per Mari Genes-tar i Joan Taltavull.

En la presentació de les basesde la quarentena edició del cer-tamen de teatre, el presidentdel Cercle Artístic, Rafel Palli-cer, presentarà una nova ini-ciativa relacionada amb el Pre-mi Born. Es tracta de l’impulsde les Residències de CreacióTeatral una novetat per tal decomplementar les activitats delcertamen que enguany asso-leix les quatre dècades de tra-jectòria.

El Cercle Artísticobre al públic lapresentació delPremi Born

Cultura 21Es Diari ● MENORCASÁBADO, 4 DE ABRIL DE 2015

«que s’ha carregat el canal 33 i el3/24 a les illes. Quina passada...!».

Durant l’hora i mitja de concertvan fer ben poc perquè la gent elvoti, però molt perquè botàs i mos-traren el seu agraïment per les per-sones, en especial Quim Torres iLen Mesquida (Delen), que els hanacollit durant la seva estada a l’illa.

Fins i tot els quatre bisos finals,sense necessitat d’abandonar l’esce-nari, van convèncer els indecisosde comprar els seus discs, tots dosdiferents, tots dos per separat, «peròque ens permeten pagar-nos eldinar mentre som de gira». A Ciu-tadella segur que van menjar proubé. Van omplir tant el local comsetmanes enrera un altre geni delfolk-show, Leomanso, que ja és dir...

PAU VALLVÉ IJOAN COLOMOGira balear 2015. Jazzbah (Portde Ciutadella). Dijous 2 d’abril.Quasi ple. Unes 120 persones.

Antoni Tudurí

miscel·lània anterior) i que havia deixatuna bona part de la seva fortuna als po-bres des Castell i que devia morir al vol-tant de la meitat del segle XIX, segura-ment a Mèxic, encara que les seves inda-gacions no han obtingut, fins a dia d’avui,cap resultat concret. I fins aquí, apart deque a la Sala hi ha un retrat del citat me-cenes del que, per el moment, no tenimmassa dades que ens permetin desvetllaramb certesa la seva identitat.

Posats a investigar el seu origen, ha

JOAN VICTORI PRETO, QUI ERA AQUEST HOME?

Miscel·lània genealògica

passat que quan pensàvem que la solu-ció seria senzilla, ens hem trobat ambdues persones amb el mateix nom i lli-natges: Joan Victori Preto, cosins ger-mans i amb una diferència d’edat d’uns16 anys. A l’arbre que es reprodueix aquí(fet, com tots els anteriors, per AntoniGuasch Bosch) es pot veure aquesta rela-ció familiar i en no disposar de més da-des, el misteri segueix viu. Cercant docu-mentació del navilier, hem localitzat unllibre d’en Llorenç Llabrés Bernal on apa-reixen diversos articles publicats al diari«Menorca» a les primeries dels anys 50del segle passat, on s’explica amb tot ti-pus de detalls les característiques d’unagoleta de nom «Victory», construïda aCalasfonts pel mestre d’aixa Jaume Que-vedo a l’any 1840 i que, pel que sembla,no va arribar mai a Tampico, d’acord

Vagi per davant que els aficionatsa la genealogia no som, ni de bontros, historiadors; tot just la nos-tra dedicació es limita a cercar

actes, papers vells i altres documents isense afany de, com diuen en castellà,sentar cátedra provar de tornar a lamemòria col·lectiva fets i, sobre tot, per-sones que ens han precedit en el temps.

El cas d’avui és un exemple clar de lafoscor identitària d’una persona que li vaprendre el nom, ni més ni manco, a l’es-glésia, al municipi des Castell. Recordoque quan jo era al·lot em va sobtar que aun dels dos carrers principals que to-thom anomenava carrer de l’Església, acada cap de cantó hi havia una placa quedeia carrer de Victori (o Victory). Passantel temps, a la meva pregunta de qui eraaquest Victori ningú em donava raó con-creta i clara. Darrerament, l’arxiver muni-cipal, en Diego Pons, em va comentarque es tractava d’un navilier i comerciantque havia fet fortuna a Tampico (una al-tre vegada la ciutat mexicana on en Fran-cesc Preto Neto va crear la Asociaciónde Beneficiencia Española citat en una

amb el que diu un exvoto exis-tent a l’ermita de Gracia de Maó.

En resum, que tenim un carrerprincipal dedicat a un home delque tenim un retrato a l’oli, peròuna incertesa quasi absoluta pelque fa a la seva identitat. Un poctrist tot plegat. Ens agradaria po-der esclarir aquesta incògnita i,amb tota seguretat ho aconsegui-rem entre tots.

✒ FORA DEL TEMA en concret,val a dir que la genealogia per-

met trobar açò que en diuen «graus deparentiu», és a dir, línies directes entredos persones, la qual cosa és força inte-ressant. A títol d’exemple, i sense capànim de protagonisme, qui subscriuaquest breu article té 62 graus amb ÀngelRuiz i Pablo; 6 graus amb els germansPreto Neto i 74 graus amb els germansOrfila Rotger. Amb els dos possibles JoanVictori Preto el graus són 48. Tot açòcom a conseqüència de la interrelació deles dades de que disposem i que constena l’espai «genealogia dels menorquins» i,com un servidor, moltíssima gent menor-quina.

Hem obert un e-mail per tal de respon-dre les preguntes i opinions emeses pelsamables lectors :

genealogia@tuduri.com

En tota parellad’amics semprehi ha un Zipi i un

Zape, el qui fa de Davidi qui provoca al perso-

nal, convertit en un Lópes qual-sevol, disposat a fer pagar els platsbruts al primer que passi.

Pau Vallvé (Barcelona, 1981) ésla cara amable, trista si es vol, i JoanColomo (Sant Celoni, 1981), el poca-vergonya provocador. L’un, el can-tautor tot sentiment que ha deixatla capital i la companyia, ha arre-lat a Banyoles i s’ha autoeditat elpropi disc; i l’altre, una versió eclèc-tica i inclassificable de showmanmusical, però igual de divertida imenys escatològica que Albert Pla,de qui s’assembla fins i tot en la veu.

Però tots dos, Pau i Joan, Joan iPau. són complementaris i acon-segueixen, amb l’única arma de laguitarra, el tambor i els pedals deritmes i efectes, dibuixar una rea-litat tan crítica com irònica de lasocietat actual. Des de l’amor alsdeliris personals (amb els amics il’acné) o la política.

I més encara en directe, quans’adapten perfectament a l’indreton toquen. Serà pel «puto vent»que feia la nit de dimecres al Claus-tre del Carme o per pura empatia,

dijous van confessar davant laparròquia cabilda que «Ciutadellaés una meravella i Maó un...». Avuimateix a Palma, o demà a Lloseta-pròximes aturades de la seva girabalear- segur que troben una altraexpressió prou ocurrent per tal deficar-se al públic a la butxaca.

En la doble actuació a Menor-ca, intentaren imitar la veu greu deCris Juanico i Tomeu Penya i iro-nitzaren de forma recurrent sobreel president (José Ramón) Bauzà,

ECLECTICISME MUSICALEN HONOR A BAUZÀ

MlÚlSlIlClACRÍTICA DavidMarqués

R.P.A.

La Conselleria de Cultura, Patrimo-ni i Educació retomará a partir deeste mes las visitas guiadas a los yaci-mientos de la Menorca Talayótica.La primera de las salidas programa-das, al poblado de Torre d’en Gal-més, se desarrollará el próximo finde semana, en una doble sesión, losdías 11 y 12.

Según informan desde el Ejecu-tivo insular, con esta iniciativa sesigue trabajando con el objetivo decontinuar dando a conocer entre lapoblación de la Isla su patrimonioarqueológico. Cabe recordar queésta es una de las líneas de acciónplanificadas para potenciar la can-didatura de Patrimonio Mundial ante

la UNESCO, un objetivo que se aspi-ra a que sea una realidad en 2017.

El resto de visitas programadasserán al poblado talayótico de Torre-llafuda (18 y 19 de abril), la necrópo-lis de Cala Morell (25 y 26 de abril),el monumento de Na Comerma deSa Garita y el sepulcro megalíticode Ses Roques Lises (9 y 10 de mayo),Es Castellàs de Caparrot de Forma(16 y 17 de mayo) y el poblado tala-yótico de Sa Cúdia Cremada (23 y24 de mayo), además de otro biencultural por determinar. Cabe seña-lar que para esta nueva etapa se hanampliado a tres el número de visi-tas semanales con un tercer turnolos sábados a las 10 horas. Los otrosdos serán los domingos a las 9.30 y11.30 horas.

El Consell retoma las visitasa la Menorca Talayótica

● ● ●

La guitarra i els pedalsde ritmes i efectesferiren quasi més queles paraules (cantades)

Q. T.

Torre d’en Galmés, la salida prevista para el próximo fin de semana.

MENORCA ● Es DiariSÁBADO, 18 DE ABRIL DE 2015

Cultura22

Antoni Tudurí

Secció deGenealogia del’Ateneu deMaó

1985) que es va celebrar as Migjorn Granen data 5 de juliol de 1921. Per tant, elsdos escriptors van passar a ser conso-gres.

Encara que sembla que els futurs con-

FRANCESC D’ALBRANCA I ÀNGEL RUIZ I PABLOMiscel·lània genealògica

sogres tenien una bo-na amistat (el senyorPons-Portella cita unacarta escrita per Ruiz iPablo des de Barcelo-na) no tenim cap notí-cia clara de l’origen dela relació entre els nu-vis, atès que en JosepMª era fora de Menor-ca des de 1911, any del’exili forçat del seu pa-re a Barcelona, quan lanúvia només tenia 17anys, però queda clarque es van conèixer ies van casar, ell amb 31anys i ella amb 27anys. D’acord amb les

ressenyes de la premsa de Maó, tant deldiari «El Bien Público» com «La Voz deMenorca», d’una banda queda clar queels pares del nuvi no van assistir a la ce-rimònia i, per tant, es confirma que en

Aprofitant l’avinentesa de que es-tem celebrant l’any Angel Ruiz iPablo, ens referirem avui a la re-lació entre l’escriptor i altres me-

norquins il·lustres i, més concretament,amb el doctor Francesc Camps Merca-dal, metge, escriptor i folklorista desta-cat i conegut pel seu pseudònim Fran-cesc d’Albranca.

✒ EL DOCTOR CAMPS (FrancescCamps i Mercadal, Es Migjorn, 1852 -1929) vaser citat fa pocs dies (21/03/2015) a un ar-ticle signat per en Miquel Pons-Portellaamb motiu del seu nomenament com amembre de la Reial Acadèmia de laHistòria i és un personatge prou cone-gut, però potser no és de domini públicla seva relació amb Àngel Ruiz i Pablo.Aquesta relació familiar (o grau de pa-rentiu) és prou llunyana ja que cal ferenrere 9 generacions fins arribar al ma-trimoni format per en Joanot Coll i naJoana Olivar, casats devers l’any 1558.Aquesta és la relació o parentiu de sang,però hi ha una altre relació lateral nomassa coneguda i que és la derivada delmatrimoni dels fills primogènits dels dosescriptors; Josep Mª Ruiz Manent (Ciuta-della, 1889 - Madrid, 1951) i Joana CampsRiudavets (Es Migjorn, 1894 - Madrid,

Ruiz i Pablo no va tornar a Menorca nitan sols pel casament del seu fill i, d’altrebanda, que els testimonis per part delnuvi van ser representants dels senyorsÁngel Ossorio y Gallardo, exministre deFomento; Pedro Gerardo Maristany y Oli-ver, Comte de Lavern; Frederic Llansó (elDr, Llansó, diputat a Corts) i Félix Esca-las, director a Barcelona del Banc Urqui-jo. Per tant, la posició social del nuvi eraforça destacable.

✒ A LA CRÒNICA d’«El Bien Público»(diari monàrquic) hi ha un paràgrafforça il·lustratiu. Diu: «Hacer externanuestra felicitación a sus padres los Sres.Camps y Ruiz y a sus bondadosas madresdoña Catalina Riudavets y doña CatalinaManent, sintiendo que no pudiera gozaresta última la satisfacción de asistir a laboda de su hijo mayor por retenerla enBarcelona los deberes de familia. Recibantambién nuestra enhorabuena el Directorde este diario, tio carnal del novio (JoanManent Victori) y demás familia». En re-sum, que com ja hem dit, els pares d’ellvan quedar a Barcelona. Raons? Vés a sa-ber...

En Josep Mª Ruiz Manent va ser unimportant advocat, periodista i intel·lec-tual eminent, amb una trajectòria pro-fessional molt destacable. Qualque diaen parlarem.

(Qui subscriu aquesta nota genealògi-ca presenta 9 graus de parentiu -comtants altres menorquins- amb en Fran-cesc d’Albranca).

Inventari compleixanys rodejat d’amicsREDACCIÓ

El grup ciutadellenc Inventari va cele-brar ahir al Teatre Principal de Maóels seus vint anys de trajectòria musi-cal. Ho va fer en un concert organit-zat juntament amb «Es Diari» i queva servir per presentar també el disccommemoratiu d’aquesta especial

efemèride. El grup format per Bep Mar-quès, Toni Bosch, Nasi Comellas, Pame-la Sintes i Toni Taltavull s’acompanyàen aquesta nit de Joana Pons i Toni Sin-tes, de les vocalistes Marta Camps, PiliCarreras i Àngels Bagur, així com tam-bé de Som Gospel. A més, també vanpujar a l’escenari dues joves fans delgrup, Sofia Llopis i Jessica Segovia. Inventari va viure una vetllada especial amb els seus seguidors. ● JAVIER COLL

FOTOGRAFIA

La Marató Fotogràficadel Cercle projecta lesfotos participants

◗ Les fotografies presentadesa la IV Marató Fotogràfica Di-gital es projectaran demà, ales 19 hores, al Cercle Artísticde Ciutadella. A continuació,el Fotoclub del Cercle Artís-tic, que presideix Pau Gener,entregarà els premis.

MÚSICA

Cors de Menorca iEivissa participen enuna trobada de corals

◗ La Parròquia de SantaEulàlia d’Alaior acollirà demàuna trobada amb les coralsConjunta d’Eivissa, de l’Esplaide Ciutadella i la Coral Cànti-cus d’Alaior. A la missa de les10.30 hores actuarà la Corald’Eivissa. Després, al concert,les corals de Santa Gertrudis,Sant Carles i Santa Creu d’Ei-vissa actuaran baix la direcciód’Elena Prokhorova, i la Coralde l’Esplai i la Coral Cànticusho faran amb Luba Klevtsovai amb Orest Lemekh al piano.

BlRlElUlSl

MENORCA ● Es DiariSÁBADO, 2 DE MAYO DE 2015

Cultura22

Miscel·lània genealògica

bem amb un altre ar-bre absolutamentasimètric.

Com molts altresmenorquins, un ser-vidor té 6 graus deparentiu amb D. JoanHernández Mora.

La resposta delslectors ens podràajudar tal com hapassat amb la nostraafirmació de que Àn-gel Ruiz i Pablo nohavia tornat a Me-norca després de laseva sortida de l’Illal’any 1911. Hem rebutuns amables i docu-

mentats aclariments de Xavier Martín i de Miquel Àn-gel Limón, dels que es desprèn que sí va tornar, un copa l’any 1919, del que el Sr. Limón m’ha fet arribar un ar-ticle publicat a «La Vanguardia» on el mateix Ruiz i Pa-blo parla d’un viatge al seu poble i altres notes publica-des a «El Iris» de Ciutadella on es justifica la sevapresència al casament del seu fill José María.

(Seria cap el mes d’octubre de 1960 que un professorde llengua i literatura espanyola del vell Institut del Pladel Monestir va qualificar de «cabileño» a un entrema-liat estudiant del sisè curs de batxillerat. Aquest al·lot liva demanar què volia dir aquell qualificatiu i el vellprofessor li va respondre que ho mirés al diccionari, co-sa que va fer i en no trobar la paraula li va respondre,amb una certa dosi de malcriadesa adolescent, que nohi sortia, el que va motivar una adequada i clara expli-cació per part del professor. Aquest no era altre que D.Joan Hernández Mora i el malcriat era qui ara escriuaquesta nota. Copiant la frase final de la pel·lícula «Ca-sablanca», allò va ser el principi d’una gran amistatque va durar fins el traspàs de D. Joan).

Aquestes darreres setmaness’ha parlat molt de D. Joan acausa de la inauguració deles noves sales del Centre

d’Art i d’Història Hernández Sanz-Hernández Mora ubicat a Ca n’Oli-ver. Fins i tot, han estat publicats alMENORCA uns interessants articlessobre la seva persona i la seva darre-ra esposa, Magdalena Díez de Beten-courd, escrits per Joan HernándezAndreu i Joan Pons Alzina. I totaquest moviment reivindicatiu m’hasemblat molt oportú; tan oportúque m’ha donat entrada per poderparlar de la genealogia de D. Joan.

D’on venen aquests Hernándeztan il·lustres?

✒ PEL QUE SEMBLA, el primerHernández d’aquesta branca delque tenim noticia és en Miquel Hernández, casat aMaó l’any 1582 amb Catalina Prats. El seu segon fill,Joan Hernández Prats, inicia una saga d’Hernándezamb un seguit de segons llinatges que és: Ponsetí, Sit-ges, Olives, Seguí, Carreras, Pons i, finalment, Sanz (oSans), pare de D. Joan. La branca Sanz (o Sans) provédes Castell, amb un Cosme Sans casat amb Maria Her-nández as Castell de Sant Felip l’any 1591, que tenenun fill de nom Francesc Sans Hernández i amb un al-tre seguit de segons llinatges que és: Prats, Cevallos,Cànaves (o Cánovas), Medina, Corantí, Roca i Feme-nies. De D. Joan Hernández Mora i de la seva brancapaterna es coneixen vides i milacres. Per tant, res a dirper la nostra part, però de la branca materna jo no ensé res; només que sa mare es deia Ifigenia Mora Orfilai, per aquest motiu, apel·lo als amables lectorsd’aquest espai per tal d’esclarir la meva dubte. Destacaque el nom Ifigènia no és freqüent a Menorca; de fet jono en conec altra. A més, encara que consta al santo-ral, era a la mitologia greca el nom atribuït a la fillad’Agamenó i la deessa Clitemnestra. Per tant, ens tro-

JOAN HERNÁNDEZMORA

MENORCA

Antonio Tudurí

Secció de Genealogia

de l’Ateneu deMaó

R.P.A.

El divulgador musical y cantan-te Ramon Gener, presentador delprograma «This is opera», queactualmente emite La 2 de Tele-visión Española, regresa maña-na a Menorca, por tercera vez,para ofrecer una conferencia gra-tuita en la que hablará sobre «Car-men» y la ópera francesa.

La cita, organizada por la Fun-dació Menorquina de l’Opera, secelebrará a las 19 horas en el Tea-tre Principal, y se ha programa-do con motivo de la representa-ción de la citada obra los días 29y 31 de mayo en el emblemáticoespacio escénico menorquín.Gener se encargará, «de una mane-ra amena y divulgativa», tal ycomo avanzan los organizadoresdel evento, de explicar cuáles sonlos elementos clave de una de lasobras más conocidas del género.

El artista se encuentra embar-cado actualmente en el proyec-to «This is opera», una produc-ción internacional que ha esta-do rodando por todo el mundo

y que se ha coproducido paratelevisiones de Alemania, Fran-cia, Inglaterra y Suiza. Y precisa-mente el año pasado, aprovechan-do la amistad del cantante conlos Amics de s’Opera de Maó, sedesplazó a Menorca en el mes demayo con un equipo de rodaje

para grabar un capítulo de la seriededicada a «Rigoletto».

EN LA 2

Durante su estancia en la Islaentrevistó a todo un experto enla materia como el barítonomenorquín Joan Pons. Curiosa-mente, dicho capítulo se emiti-rá por La 2 el 31 de mayo (23horas), coincidiendo con la segun-da representación de Carmenen el Teatre Principal.

Ramon Gener regresa al‘Principal’ para hablar de‘Carmen’ y la ópera gala

El cantante visita por tercera vez la Isla para hablar de música.

● ● ●

El 31 demayo La 2emitirá un especialsobre «Rigoletto»rodado parcialmenteenMenorca

Cultura 29Es Diari ● MENORCASÁBADO, 16 DE MAYO DE 2015

Antonio Tudurí

Secció deGenealogia del’Ateneu deMaó

de B. Moll i, per tal de no ser un plom, here fullejat les memòries d’aquest menor-quí universal publicades per la ja desapa-reguda Editorial Moll on s’agrupen els es-crits autobiogràfics «Els meus primerstreta anys» i «Els altres quaranta anys» im’ha tornat a sorprendre la descomunalgrandària intel·lectual i ètica d’en Mollet.Recomano la lectura d’aquest llibre.

Qui va ser en Moll? Ni més ni manco

FRANCESC DE BORJA MOLL I CASASNOVASMiscel·lània genealògica

que el veritable su-port i factor del «Dic-cionari Català Valen-cià Balear», potser elmillor treball sobreromanística existenten tot l’àmbit lingüís-tic mundial sobreaquest tema. Una xa-lada sense discussió.I l’editorial Moll aca-ba de tancar lespremses, encara queel diccionari segueixviu a l’espai virtual itambé recomano laseva consulta per re-soldre qualsevoldubte lexicogràfica isemàntica de la llen-

gua comú dels anomenats països catalansi, si a qualcú no li agrada aquesta denomi-nació, que li posi la que li sembli més ade-quada, com ja va fer mossèn Alcover ique en Moll no va gosar corregir. (dcvb.ie-cat.net)

Val a dir que fins ara la plana web d’An-toni Guasch Bosch no tenia l’entrada d’enMoll, per motius de mancança de dadesfidels i segures. La decisió de parlar d’ell

Avui en dia hi ha un sistema de co-municació interpersonal que per-tany a açò que en diuen xarxessocials (de nom Twiter, crec) que

permet missatges de fins a 140 caràcterso espais. Dic açò per justificar la meva im-perícia a l’hora de resumir aquestes mis-cel·lànies en menys de 4.000 espais, quevenen a suposar entre 500 i 600 parauleso, també, mitja plana del diari MENOR-CA, comptant els esquemes i les petitesfotos que, a vegades, s’incorporen. En de-fensa meva, incito als dilectes lectors aprovar de fer una breu descripció d’unpersonatge en menys espai; possiblements’embolicaran i no en trauran aigua clara,igual que li passa a un servidor. (Ja enduem 657 espais abans de començar).

Les primeres entregues s’han centraten personatges de la part de Llevant (es-pecialment Maó i es Castell) i ja començaa ser hora de que parlem de gent de labanda de Ponent. I amb aquest ànimm’he centrat en la persona d’en Francesc

ens ha fet posar fill a l’agulla i incorporar-lo als més de 124.000 menorquins fitxatsa ‘genealogia dels menorquins’. En Borca,com ell mateix diu que l’anomenavend’al·lot, té unes arrels molt clares i docu-mentades, tant per la branca Casasnovascom per la branca Moll. La branca Casas-novas té un origen clar en el matrimonicelebrat a Ferreries a l’any 1586 entreJoan Casasnovas Pons i Joana Juaneda,del que segueixen els segons llinatges se-güents: Cugullada, Moll, Carretero, Triay,Alzina, Bonet, Casasnovas i Oliver. Labranca Moll parteix del matrimoni docu-mentat a Ciutadella l’any 1589 entre Anto-ni Moll Pons i Esperança Carrió Juaneda,del que segueixen els llinatges següents:Pons, Carrió, Jover, Pou, Fuxà, Oleo, Gela-bert, Anglada i Vidal. Es pot observar ladiversitat de llinatges en línia directa.

Com ja és habitual a aquesta secció, vala dir que un servidor té, de moment, 32graus de parentiu amb en Moll, però que-do àmpliament superat per Rafel AedoPons amb 50 i Antoni Guasch Bosch queen té 109; mentre que, per exemple, FinaSalord Ripoll, directora científica de l’Ins-titut Menorquí d’Estudis, en té 90, peròen Jaume Mascaró Pons (president del’IME) ens guanya a tots, amb una quanti-tat, provisional, de 189 graus.

Pequeñas obras teatrales condosis de humor y un homenajeR.P.A.

Ha pasado ya cerca de un año ymedio desde que el grupo teatralTornam a ser aquí estrenara suúltima obra, «Mentides». Y segúncuentan desde la agrupación artís-tica, ya era hora de presentar unnuevo montaje al público. Y así loharán con «Replec de Teatre», unaproducción que representarán por

primera vez esta tarde, a partir delas 20 horas, en la sala Albert Camusde Sant Lluís.

Bajo la dirección de Tòful Carre-ras, el grupo de teatro ha aposta-do por recopilar una serie de tex-tos literarios breves y de lo másvariado: sainetes, poesías, cuen-tos, monólogos... Piezas firmadaspor literatos como Anton Chejov,Gregorio Martínez Serra o los her-

manos Álvarez Quintero, entreotros, pero todas bajo un denomi-nador común, el humor.

El espectáculo, que se repetirámañana a las 19 horas, servirá tam-bién para rendir homenaje a unode los miembros de la compañía,Alfonso de la Llana, que falleciórecientemente e iba a participaren el montaje con un texto de ÁngelRuiz y Pablo.

El grupo artístico, ayer en la sala Albert Camus, durante el ensayo general. ● FOTO GEMMA ANDREU

ARTE DRAMÁTICO l La compañía Tornam a ser aquí estrenahoy en Sant Lluís su nuevo montaje, titulado ‘Replec de Teatre’

R.P.A.

La banda Moby Dixie, una forma-ción integrada por siete músicosy especializada en el jazz más tra-dicional al puro estilo dixieland,tal y como hacían las bandas deNueva Orleans a principios delsiglo pasado, se encargó ayer deabrir el último evento del Menor-ca Jazz con un pasacalles por elcentro de Ciutadella.

Mientras tanto, en Alaior, de for-ma paralela, continuaba esta nue-va edición de la Trobada de Dixie-land con el concierto que ofrecie-ron los músicos de Shakin’ All, unaagrupación en este caso especia-lizada en un universo de músicavintage, que juega con las fronte-ras entre el jazz y otros estilos comoel blues o el rock and roll.

Así, sonaron archiconocidostemas de las décadas de los años20, 30 y 40, una época en la quetriunfaban estrellas como LouisJordan, Ray Charles, Fats Domi-no, Louis Prima, cuyas versio-nes ambientaron en la tarde deayer el Convent de Sant Diego.

CONTINÚA LA FIESTA

Ambas bandas seguirán de minigira hoy por la Isla. Moby Dixieparticiparán en pasacalles enFerreries (10.45 horas) y Es Mer-cadal (12.30), mientras que Sha-kin’ All se dejará oír por el cen-tro de Maó (11). Por su parte, labanda menorquina de la troba-da de este año, La Xaranga delXubec, recorrerá el casco anti-guo de Ciutadella (11) y mañanaestará en Es Migjorn (11).

El jazz más festivo yasuena a pie de calle

El grupoMobyDixie, ayer por el centro de Ciutadella.● FOTO JOSEP B. GOMILA

MENORCA ● Es DiariSÁBADO, 30 DE MAYO DE 2015

Cultura22

Antonio Tudurí

Secció degenealogia delAteneu deMaó

✒ UN COP DIT AÇÒ, crec oportú retor-nar a l’anterior miscel·lània dedicada aen Borca Moll per tal de poder comentaruns aspectes d’un cert interès. En Mollva néixer a una casa d’un carrer que aradu el seu nom, molt prop de sa contra-murada, que com és sabut ocupa la partexterior d’on hi havia abans la vella mu-rada de Ciutadella, que va perdurar finsben entrada la segona meitat del segleXIX. És destacable que la murada passésa ser contramurada; de lloc de cons-trenyiment es va passar a lloc alliberat iample. Curiosament, aquest fet de l’en-derroc de la murada de Ciutadella és a labase de l’obra da Àngel Ruiz i Pablo «Elúltimo hidalgo», publicada a l’any 1912.Açò de les «contra» pot donar molt dejoc i si us esteu demanant que té a veureuna cosa amb l’altra, us respondré que,simplement, em dóna ocasió de rallardels arxius on consten les dades perso-nals de què disposem al món genealògic

Miscel·ània Genealògica

menorquí. Si tenim actes és degut a la«contrareforma» derivada del Concili deTrento, que va tenir lloc entre 1545 i1563 i que va procurar posar ordre en elmón religiós cristià tradicional, en plenaconvulsió derivada de la «reforma» d’enMartí Lutero, açò que es va denominarel «protestantisme». Sense entrar enconsideracions que no em pertoquen,l’església de Roma va contra reformar lesseves estructures i, entre d’altres coses,va determinar l’ordre de prendre notadel batejos, matrimonis i, posterior-ment, defuncions, apuntant aquests fetsa uns llibres sacramentals. Abans, els re-gistres només corresponien a personesde certa posició, tant de la noblesa, l’es-tament militar o a gent amb propietatsque ho justifiquessin. A partir del ConciliTridentí, tothom queda enregistrat, in-dependentment de la seva posició socialo riquesa de bens materials. I Menorcano és una excepció. I aquests llibres

La darrera miscel·lània m’ha in-duït una sèrie de reflexions im’ha fet pensar en que, possible-ment, hi ha conceptes i termes

que qualcun dels meus dilectes lectorsno deu entendre prou bé. Cada vegadaque es diu que tal o qual persona técerts graus de parentiu o parentesc vo-lem dir que hi ha una relació de sangentre les dues persones relacionades.Parlant en termes no gens científics,aquest parentesc pot ser de dues castesdiferents; la línia pot ser simple (direc-ta) o pot ser doble (col·lateral). El pri-mer cas consisteix en que entre lesdues persones hi ha una línia directa,anant amunt des de la persona més jo-ve a la més gran, mentre que quan calanar pujant fins a un punt comú i des-prés baixar fins a trobar a l’altre es trac-ta del cas «doble» o col·lateral. Posantun exemple, als gràfics resumits queacompanyem es pot veure la diferènciaentre un cas de parentesc directe entreen Joan Ramis i Ramis i Miquel GascónMir (7 graus, directes) i jo mateix (11graus ascendents i 5 graus descendents,total, 16 graus). En resum, En MiquelGascón té un parentesc molt més pro-per que un servidor amb en Ramis.

s’han conservat iactualment sóndipositats a l’Ar-xiu Diocesà deCiutadellagràcies, apart dea Déu, a una per-sona de qui, finsfa poc, jo no entenia coneixe-ment, però quecrec de justícia ci-tar i destacar:Joan Bordas Ba-

rrot, secretari del Jutjat de Ciutadella ide qui Fernando Martí Camps diu queva salvar els llibres sacramentals i els vafer dur al seu despatx. D’aquesta perso-na, de la que es va penjar un retrat a l’Ar-xiu Diocesà a l’any 1985, només he pogutsaber que va ser secretari del Jutjat desde maig de 1936 fins a febrer de 1942.L’única dada treta de l’espai eteri-ciber-nètic és que va arribar a la jubilació a fi-nals de 1955 i que habitava a Barcelona(BOE de data 19/05/1956). Res més.

Val a dir que el Registro Civil espanyolno veu la llum fins a l’any 1870, i tambéque els llibres sagramentals no són elsúnics suports documentals. Hi ha, perexemple, una font importantíssima quesón els protocols notarials, dels que entenim una gran col·lecció a l’Arxiu Muni-cipal de Maó.

I ja que hem citat a Joan Ramis i Ra-mis, a la propera miscel·lània en parla-rem.

GRAUS DE PARENTESC, ‘CONTRAREFORMA’,‘CONTRAMURADA’ I LLIBRES SACRAMENTALS

‘Carmen’ se vive en plena calleREDACCIÓN

El espectáculo de ópera más esperado del año porfin llegó a Menorca. El Teatre Principal de Maó aco-gió anoche el estreno de «Carmen», la archiconoci-da obra de Georges Bizet, un espectacular monta-je que además de en el histórico espacio escénico

también pudo disfrutar el público en plena calle,en la avenida de Ses Moreres. Tras el descanso dela jornada de hoy, el espectáculo volverá a repre-sentarse por segunda y última vez mañana a las 20horas. Ese mismo día, en las páginas de cultura deMENORCA ● «Es Diari» se publicará una crítica dela obra a cargo del especialista Pere Bujosa.

Los aficionados a la ópera pudieron seguir la obra a través de una pantalla gigante. ● FOTO GEMMA ANDREU

ÓPERA l El ‘Principal’ acogió ayer el estreno de la obra deBizet, un espectáculo que se representará mañana de nuevo

REDACCIÓN

Tras el éxito cosechado hacejustamente ahora un año, elmusical «Notes de Menorca»regresó ayer de nuevo a la car-telera. El espectáculo, una obraque hace un repaso a algunosde los clásicos populares de lamúsica insular, se representóanoche en el Teatre de SantMiquel de Ciutadella.

El montaje, una idea original

del cantante local Bep Marquès,adaptada a las escena por eldirector teatral Miquel Pau Fulla-na, ambientó durante cerca dehora y media al público con unahistoria musical cien por cienmenorquina.

El elenco de «Notes de Menor-ca» se volverá a subir esta nocheal escenario a las 21.30 horas,para ofrecer mañana una últi-ma función a partir de las 20horas.

Un repaso a los clásicospopulares menorquines

Representación de «Notes deMenorca», ayer en Ciutadella.● FOTOD.M.

Cultura 21Es Diari ● MENORCASÁBADO, 13 DE JUNIO DE 2015

MÚSICALa cantautora británicaGigi McFarlaneactúa esta nocheen Es Claustre de Maó

◗ Gigi McFarlane, la cantauto-ra londinense con raíces ja-maicanas, actuará esta no-che, a partir de las 22 horas,en la terraza de es Claustrede Maó. La artista llega a laIsla en formato de trío, acom-pañada por el bajista JuanluLeprevost, productor y com-positor de grupos emblemá-ticos como Ojos de Brujo oCalima, y Alon Celnik a la ba-tería. El grupo tocará un re-pertorio con canciones pop-rock de los 80 y 90.

Antoni TuduríSecció deGenealogia del’Ateneu de Maó

Miscel·lània genealògica

va produir, per causes òbvies; els angle-sos ja en tenien prou amb el control delport de Maó i amb l’oposició de certs sec-tors autòctons, especialment l’estamentclerical. Aquest fet va determinar la sub-sistència de la llengua plana menorqui-na, tant amb els fills de la Pèrfida Albioncom amb els creadors de l’EnciclopèdiaFrancesa, mare de la Il·lustració i va serun bon motiu per a la creació de la So-cietat Maonesa de Cultura, cap a l’any1778. Segons diu la Gran EnciclopèdiaCatalana: Entre els seus fundadors hi ha-via Pere i Joan Ramis i Ramis, Joan Soler iSans, Joan Roig i Joan Roca i Vinent. Erasituada a la mateixa casa de Joan Ramis iRamis, que en fou secretari i bibliotecari,i el seu lema era Studio et Amore. En totalarribà a tenir 17 membres. A les reu-nions, setmanals, es llegiren treballsd’història i geografia, sempre en català,que era la llengua oficial de l’entitat. Dosanys després de la seva fundació decai-gué la seva activitat i fou definitivamentsuprimida el 1785. Els seus estatuts forenpublicats el 1921 a la «Revista de Menor-ca».

Queda clar que els Ramis eren més

ELS GERMANS RAMIS I RAMIS

d’un; concretament ens consten 11 ger-mans, entre els que es pot destacar unatriada d’advocats (Joan, Pere i Antoni),un metge (Bartomeu) i un capellà (Jo-sep). D’aquests germans, el menor, Anto-ni, advocat i historiador va ser Socio co-rrespondiente de la Real Academia de His-toria i el metge, Bartomeu, es va casaramb Joana Aymar Capella, viuda de Juande Silva Pacheco, més conegut per ser elConde de Cifuentes, governador generalde Menorca. Ens trobem, idò, amb un al-tre conjunt de germans destacables dinsel món de la cultura menorquina i,adhuc, espanyola. El pare d’aquesta sagaera en Bartomeu Ramis Serra, lletrat, na-tural d’Inca, que es va casar a Maó ambuna cosina seva, na Catalina Ramis Cala-

El segle XVIII va ser un tant estranyper a Menorca i per als menor-quins. És sabut per tothom queMenorca, com a conseqüència de

la Guerra de Successió de la corona delsregnes espanyols, va pertànyer en tresocasions al regne d’Anglaterra i una alregne de França. En conjunt, fa qui fa,devers 70 anys anglesa i 6 anys francesa;en total més de tres quarts de segle. I elmés destacable és que aquests anys vancoincidir amb la implantació del Decretode Nueva Planta borbònic i que va supo-sar la prevalença de la llengua castellanasobre la llengua pròpia del que va que-dar de Catalunya, del regne de València ide les Illes Balears, a excepció de Menor-ca.

Mentre a la resta de les terres abans ci-tades l’ús del català va entrar en clara re-cessió, a Menorca aquest fenomen no es

fat a l’any 1744. Després d’anys de incú-ria, la societat menorquina va honorar elgermà gran, en Joan, donant el seu nomal primer institut de Menorca.

✒ L’AMABLE COMUNICACIÓ de MariaGracia Marquès Piris, que m’ha fet arri-bar una còpia d’un document notarialde l’any 1794, m’ha permès conèixerl’existència d’un perruquer, de nom PereVicents Llull, (Maó 1761-1839) casat ambAntònia Bou Bals en data 23/11/1784.Aquest perruquer consta com a creditorde 16 peces de plata per mor d’haverpentinat la perruca del pare BartomeuRamis des de març de 1783 fins a juliol de1788. El preu era de 2 rals per mes. Vésper on els documents notarials ens per-meten conèixer detalls quotidians certa-ment curiosos. Pel que es veu, no nomésels sastres tenien dificultats a l’hora decobrar els seus honoraris professionals.

Seguint el costum de trobar línies deparentesc, un servidor en té 4, totescol·laterals, mentre que Miquel GascónMir en té 1 (açò sí, amb 8 esglaons direc-tes com ja es va dir a la miscel·lània ante-rior) i ambdós som superats per RobertoVictori Manent (antic jutge de pau desCastell) amb 6 línies i per Diego PonsPons (arxiver també des Castell) amb 10línies, totes col·laterals.

� Els Ramis eren més d’un,ens consten 11 germans, entreels quals es pot destacar unatriada d’advocats (Joan, Pere iAntoni), un metge (Bartomeu)i un capellà (Josep)

R.P.A.

Las bandas de homenaje a estre-llas del rock se han convertido enun fenómeno global. Tanto es asíque la publicación «Rolling Sto-ne», si no la más prestigiosa qui-zás la más famosa revista de músi-ca del mundo, se atrevió a esco-ger los once mejores espectáculosde tributo. El honor de ocupar elprimer lugar del ranking recayóen Dios Salve a la Reina (Tributoa Queen), una banda argentinacuyo cantante, Pablo Padín, «separece escandalosamente al FreddieMercury de los ochenta» se podíaleer en la reseña de la publicación.

El grupo está actualmente embar-cado en su World Tour 2015, unagira que recalará en Menorca esteverano. Será concretamente el 10de julio (21.30 horas) en el parkingdel Pabellón Menorca. Según expli-can los promotores del evento,éste será «una acontecimiento úni-co en la Isla», ya que la banda pre-sentará su espectáculo en un recin-to acondicionado para más de2.000 personas «con una produc-ción y un montaje de primeralínea», aseguran.

Como es habitual en este tipode conciertos homenaje, cada unode los músicos de la banda origi-nal tendrá un doble sobre el esce-nario. Un formato con el que han

MÚSICAl El espectáculo Dios Salve a la Reina, un tributo al grupo liderado porFreddie Mercury, recalará el próximo 10 de julio en parking del Pabellón Menorca

Regresa la magia de Queen

cosechado éxitos a ambos lado delocéano Atlántico. Durante su visi-ta a España hace dos años, en unagira en la que visitaron ocho ciu-dades, vendieron cerca de 40.000entradas. La banda, fundada en laciudad de Rosario en 1998, tam-bién estuvo de gira por España elaño pasado con el espectáculo«The Show Must Go On», que lle-gó a una docena de ciudades. En

su país natal lograron llenar el Esta-dio Luna Park de Buenos Aires yactuaron ante 35.000 personas enel Mathew Street Festival de Liver-pool.

Entre otros logros de Dios Sal-ve a la Reina figura el de haber sidoescogidos en 2009 como telone-ros de la banda de rock Deep Purp-le, cuyo bajista Rover Glover, decla-ró sobre ellos «que es una de las

mejoras bandas de tributo quejamás haya visto.

VENTA DE ENTRADASLas entradas para este espectácu-lo se podrán comprar a partir delpróximo lunes, día 15, en las ofici-na de Viatjes Magon y en la sala deconciertos Akelarre al precio de20 euros más gastos de distribu-ción.

Pablo Padín, metido en la piel de Freedie Mercury, el carismático lider de Queen. ● FOTO DSR

TEATROSant Lluís acogerá untaller de interpretaciónen torno a la figura deShakespeare

◗ La Associació d’Educaiód’Adults de Menorca, en cola-boración con el Ayuntamientode Sant Lluís, ofrecerá entre el6 y el 11 de julio un taller de in-terpretación bajo el titulo de«Entrenament Shakespeare».El cursillo será impartido porPau Carrió, miembro de Tea-tre Lliure. Se trata de una acti-vidad dirigida tanto a actores yactrices profesionales o comoen formación sobre el univer-so del dramaturgo inglés.

BlRlElVlElSl

Cultura 19Es Diari ● MENORCASÁBADO, 27 DE JUNIO DE 2015

Antoni Tudurí

Secció degenealogia delAteneu deMaó

Miscel·lània Genealògica

mera és que el coneixement populard’aquest escriptor és, per qualque en-questa feta per la meva persona, pocmenys que desconegut en un àmbitmenorquí popular. Si qualcú no hi ved’acord, només ha de demostrar quevaig errat. Entre la gent que sapd’aquest bon homo hi ha una opiniómolt estesa que el relaciona, quasiexclusivament, amb el poble de SantLluís. I sense que ningú pugui sentir-se molest i menyspreat, caldrà queposem les coses al seu lloc real. Re-menant papers vells i actes de bateigi de casament, ens trobem que Al-bert Camus Sintes té cames prefe-rents de Ciutadella i des Castell, tanto més que de Sant Lluís. En què ba-sem aquesta afirmació? Simplement delspapers que hem dit abans i, a més, d’altrespapers menys solemnes com són les llistesde passaports dels menorquins que van ha-ver d’emigrar a Alger com a conseqüènciade la desastrosa política d’un rei anomenat«Fernando VII» (aquell de «Ahí me las dentodas...»). Avui en dia parlem del greu pro-blema de les «pasteres» mediterrànies tantcomentades als mitjans de comunicació i

UN TAL ALBERT CAMUS SINTES,ESCRIPTOR I FUTBOLISTA

que clamen al cel. Avui en dia les «paste-res» són il·legals però reals. Entre 1820 i1850, sense que aquetes fites siguin tanca-des, més de 10.000 menorquins van haverd’emigrar a Alger per poder sobreviure. I hivan anar legalment, amb passaports eme-sos per les autoritats competents.

I entre aquests passaports podem trobarel de Miquel Sintes Andreu, fill d’Esteve iJoana, nat a Ciutadella en data 01/09/1817,

L’estat espanyol ha tingut uns quantsciutadans guardonats amb el premiinstituït per l’inventor de la dinami-ta, el químic Alfred Nobel. Concreta-

ment són vuit si comptem a Mario VargasLlosa (adoptiu). Dels set restants, si des-comptem els dos de medecina (Ramón iCajal i Severo Ochoa), tots són de literatura.Per ordre alfabètic: Alexandre, Benavente,Cela, Echegaray i J.R. Jiménez. Si per conve-niència es considera que Vargas Llosa ésun premi amb dues nacionalitats (peruanai espanyola), no estaria gens malament queafegíssim un altre premiat amb doble na-cionalitat: Albert Camus Sintes (francesa iespanyola o, en sentit més restrictiu, alge-riana i menorquina).

Ara que ja l’he dita prou grossa, passaréa fer córrer la imaginació, però documenta-da, per tal de transmetre algunes conside-racions de caràcter molt personal. La pri-

de 27 anys, casat a Ciutadella el dia24/03/1845 amb Margarita Cursach Suredatambé de Ciutadella, de 22 anys i batejadaen data 10/04/1823. Consta que van embar-car al vaixell «Africano», de 50 tones, i pa-tronejada pel patró Miquel Torres. A aquest«transatlàntic» hi anaven 71 passatgers amés de la tripulació i càrrega general com-posta per cantons (pierres de taille enfrancès) i llegums.

És cert que el besavi matern de Camusera de Sant Lluís; Josep Cardona Pons, i quela besàvia materna era des Castell i era denom Joana Fedelich Lozano, casats as Cas-tell en data 12/08/1837, però ens trobemque de quatre avis de sa mare, només unera de Sant Lluís. Per tant, l’origen «lluisser»és, al manco, discutible.

I ara, pot ser, us demanareu perquè al tí-tol he posat «escriptor i futbolista»? Simple-ment perquè ell mateix, que havia jugat afutbol de porter (si jugava de migcampistaque és el que li agradava, les soles de les sa-bates es gastaven més) va deixar escrit elsegüent:

«Perquè, desprès de molts anys en queel món m’ha permès moltes variades expe-riències, el que millor sé en torn a la morali a les obligacions dels homes, ho dec al fut-bol».

Seguint la tònica emprada fins ara, unservidor té, de moment, 217 línies col·late-rals de relació familiar, en tant que Margari-ta Caules Ametller en té 44, i el Dr. Fran-cesc (Paco) García Olives en té 20.

LAURA BAÑÓN

Després que el concurs d’ideesquedàs desert, l’Ateneu de Maó jaté nou logotip. L’assemblea gene-ral de socis va aprovar dijous i perunanimitat la proposta de dissenyfeta per unaempresa de for-ma altruista.Segons explica lapresidenta, Mar-garita Orfila, estracta d’un logo-tip més senzill,més visible i quemanté l’inspiracióde l’original, creatfa 110 anys perHernández Sanz.L’entitat emprarà aquesta novaimatge en la cartelleria i en la comu-nicació externa.

D’altra banda, l’Ateneu de Maócompta amb un reglament intern,que també s’aprovà a l’assemblea.

«Era un dels meus compromisosquan vaig prendre possessió delcàrrec per facilitar el dia a dia»,explica Orfila. Aquest documentrecull el protocol a seguir, perexemple, per deixar l’ús de la sala,per cedir una obra del fons, sobre

el funcionamentde la biblioteca,com comunicar-se amb els sociso quines són lesfuncions de cadaun dels treballa-dors de l’entitat,entre d’altresaspectes de fun-cionament.

D u r a n tl ’ a s s e m b l e a ,

alguns dels socis van plantejar lanecessitat de pintar la façana dela seu, degut a l’estat de deteriora-ment que presenta. S’acordà cer-car mecenes que puguin col·labo-rar per executar l’obra.

L’Ateneu cercamecenes perpintar la façana

NOU LOGOTIP l L’assemblea aprova per unanimitat el nou logotip i el reglamentde funcionament intern, i es proposa arribar als 700 socis per ser autosuficient

El nou logotip de l’entidad.

L’enfront de l’Ateneu de Maó necessita una actuació. ● FOTO KIKA TRIAY

En referència al balanç econòmic,l’assembla donà el vistiplau alscomptes que «estan sanejats»,segons confirma la presidenta.

CONSELL CONSULTIU

Els socis també van aprovar la crea-ció del Consell Consultiu, integratpels expresidents i els socis d’honor«per poder tractar i debatre temespuntuals amb l’assessorament depersones amb experiència i vin-culades a l’entitats», comenta Orfi-la.

Actualment l’Ateneu de Maócompta amb 610 socis, una quan-titat elevada si la comparam ambaltres entitats socials i culturals.Margarita Orfila assenyala quel’assemblea es marcà l’objectiu depoder arribar fins els 700 socis.«Es tracta de la xifra ideal perquèl’entitat pugui funcionar sense pas-sar dificultats i pugui ser autosu-ficient», recalca. Orfila presideixd’ençà l’any passat una de les enti-tats culturals més veteranes del’Illa, però amb visió de futur.

L.B.

Marina Pons Plovins debutaràaquesta nit com a nova directo-ra del Cor de l’Orfeó Maonès. Elconcert tindrà lloc avui, a les 19hores, amb la participació de laquarentena de cantaires queintegren la coral mixta, més laparticipació de dos solistes coma protagonistes: Toni Riudavets,que acaba d’interpretar a Carre-let a «Foc i Fum», i Toni Bagur.

El president de l’Orfeó MaonèsJoan Mercadal, confirma que elcor emprén nova etapa baix labatuta de Marina Pons Plovins,una persona d’ampla experièn-cia musical.

REPERTORI

El concert tindrà lloc al Teatrede l’Orfeó Maonès, i és un delsactes de celebració del 125 ani-versari de l’entitat. El repertoridel recital inclou en la primerapart una selecció de l’opereta«La Bella Helena» (l’obra com-pleta s’interpretarà l’agost alTeatre Principal), i una segonapart de cançó popular interna-cional. En aquest sentit, desta-caran peces de John Rutter,Xavier Montsalvatge, GabrielBataille, F. Vila i Deseado Mer-cadal. L’entrada és lliure i gra-tuïta.

ElCordel’Orfeóestrenadirectoraenunselecterecital

Cultura 19Es Diari ● MENORCASÁBADO, 11 DE JULIO DE 2015

Antoni Tudurí

Secció deGenealogia del’Ateneu deMaó

Miscel·lània Genealògica

marines que es considerava la millor delmón.

Crec que val la pena dedicar aquesta mis-cel·lània a un personatge prou representatiude la burgesia maonesa de la segona meitatdel segle XIX, especialment pel que fa a lapolítica i els avanços tecnològics i energèticsde Menorca i del que només es recorda la

EL CARRER DE LES TRES PLAQUES:ISABEL II (ABANS SANT CRISTÒFOL)

seva extraordinària aportacióa la botànica moderna que elva convertir en un referentmundial.

Joan Joaquim RodríguezFemenias (* Maó 1835 + Tolo-sa de Llenguadoc 1905) va seraçò que avui en diuen un em-prenedor, dedicant-se als ne-gocis i a la política. Va ser batl-le de Maó pel partit republicà

entre 1883 i 1885 i membre del consistori alllarg de nombroses legislatures però, sobretot, cal destacar la creació del Banco de Ma-hón i de la Sociedad General de Alumbradoimpulsora de l’ús del gas a Menorca. Cal des-tacar que Maó, amb una població de pocmés de 15.000 habitants a les darreries delsegle XIX, va ser una ciutat capdavantera

Les plaques posades a les façanes oenfronts de les cases, indicadores delnaixement o la mort d’un habitantil·lustre, no són gaire freqüents a Me-

norca. Concretament a Maó, crec que noarriben a la dotzena i, curiosament, tresd’elles es troben al carrer dedicat a Isabel II(abans, Sant Cristòfol) i, a més, a cases quees toquen; concretament les de numeracióactual 58; 60 i 62 dedicades, respectiva-ment, a J. J. Rodríguez Femenias, Nicolau MªRubió i Tudurí i Marius Verdaguer Travesí.

Quan jo era al·lot i anava a l’institut delPla del Monestir, només hi havia unad’aquestes plaques, dedicada a Joan Joa-quim Rodríguez Femenias, personatge des-conegut i ple de misteri per a mi. Més enda-vant, el professor de Ciències Naturals, JosepCardona Mercadal ens va fer una introduc-ció curricular i ens va dir que, entre d’altrescoses, havia reunit una col·lecció d’algues

pel que fa a la implantació de centrals pro-ductores d’energia elèctrica i de gas, de ma-nera que a l’any 1892 es van posar en funcio-nament, després de conflictes i baralles moltintenses recollides abastament a la premsalocal, les dues instal·lacions situades al mollde ponent (electricitat) i de llevant (gas) i ésun cas únic a una ciutat de les seves dimen-sions. A la capital de la província, Palma, lallum elèctrica hi va arribar a l’any 1904; dot-ze anys més tard. Qualque dia parlarem del’introductor de l’electricitat, Francesc An-dreu Femenias.

✒ TORNANT AL TEMA genealògic, la pri-mera referència la trobem al registre núm. 1del foli núm. 1 del llibre núm. 1 de matrimo-nis des Castell de Sant Felip, de data 18 de ju-liol de 1577. Es tracta del casament de DiegoRodríguez, soldat, que es casa amb AnnaFernandis (Fernandez), sembla que d’origenportuguès, essent testimoni l’Alcayde Fran-cisco de Oviedo i l’oficiant va ser AntoniObrador, capellà de la capella del castell. I apartir d’aquí, molts dels Rodrigues, Rodri-gos, Llodrigos i Rodriguez de la branca me-norquina que vulgueu.

Seguint la tònica emprada fins ara, unservidor té, de moment, 39 línies col·lateralsde relació familiar, en tant que els germansLópez Casasnovas (Joan Francesc i Guillem)en tenen 44, encara que els bots seus són, almanco, 20, mentre que els meus bots mí-nims són 16. No obstant, en Javier SintasPonte té una línia directa de 4 bots.

PAULA GÓMEZ DE TEJADA ESPINOSA

La Historia, con mayúscula, es elestudio y la interpretación del pasa-do. Poder explicarla con claridadrequiere de tiempo y paciencia.Buena prueba de ello son los 20investigadores que trabajan en lasexcavaciones de la Cova de Binia-drís. Tras varios meses de búsque-da, los hallazgos encontrados hansido toda una sorpresa.

COVA DE BINIADRÍSLa Cova de Biniadrís pertenece ala necrópolis de Calas Coves. Sur-gió en el mundo talayótico, por loque data, aproximadamente, delaño 1200 a.C. Veinte especialistasde diversas universidades de Espa-ña y Alemania trabajan para des-cubrir qué fue lo que sucedió enla cueva desde el primer momen-to de uso hasta la actualidad. Lohacen de manera altruista, porinvestigar y contribuir, así, a des-cubrir un parte de la historia de laMenorca talayótica.

Tejidos, restoshumanos yvasijas cerámicas

ARQUEOLOGÍA l Un equipo de 20 especialistas trabaja para descifrar y descubrir los secretos queesconde la Cova de Biniadrís, una cueva que forma parte de la necrópolis de Calascoves, en Alaior

● ● ●

El 22 de julio se oferceráuna conferencia sobrela Cueva Biniadrís en laBiblioteca Rubió TuduríHallazgos. Los investigadores, con algunos de los restos

hallados en las expediciones y quehan ayudado a reconstruirla historia de los antecesores de la Isla. ● FOTO FUNDACIÓNRUBIÓTUDURÍ

El método de trabajo es lento,pues la recuperación del registroarqueológico es una tarea muylaboriosa. Podríamos decir que lacueva se divide en diferentes sec-tores, dentro de los cuales puedehaber más de 100 restos a estudiar.Cada hallazgo se fotografía con unnovedoso sistema 3D que facilitael trabajo. Saber la colocación y laposición exacta de cada pieza esmuy importante para descubrirqué fue lo que pasó realmente.

Quizá el complicado acceso a lacueva sea una de las razones porlas cuales las piezas encontradasse encuentren en tan buen estado.Huesos humanos, pelo, tejido, made-ra trabajada, peines, hueso traba-jado en forma de botones o piezasde cerámica y de metal han sidoalgunos de los vestigios que hansido encontrados.

Gracias a todas estas exploracio-nes, se ha descubierto, por ejem-plo, que en las poblaciones talayó-ticas no diferenciaban por sexo nipor edad. También se han recupe-

rado más de 30 individuos de todoslos rangos de edad (desde infanti-les hasta adultos-seniles), de losque se ha sabido que eran muyrobustos, sobre todo en las extre-midades superiores, y que la altu-ra media era de 1,71 para los hom-bres y 1,68, las mujeres.

Patrones de actividad, enferme-dades infecciosas, relaciones deparentesco, destreza en el trabajode la madera, fabricación de ele-mentos muebles... Todos estos logros

se han conseguido a base de muchoesfuerzo y sabiduría. «Se trabaja apartir de la muerte. Sabiendo cómomueren y qué rituales tenían entorno a la muerte se va descubrien-do el resto» -afirma Auxilio More-no, una de las directoras de las exca-vaciones.

«Todo esto sería imposible sinla colaboración de los arqueólogosde la Isla y la financiación de la Fun-dación Rubió Tudurí» - agradecíaEva Alarcón, otra directora del pro-yecto. Una iniciativa que se presen-tará ante el público el próximo 22de julio, bajo el pretexto de quetodos los menorquines puedanconocer novedades sobre sus ante-cesores y sobre la Historia, conmayúscula, de la Isla.Miembros del equipo de expertos y de la Fundació Rubió, ayer.

MENORCA ● Es DiariMARTES, 21 DE JULIO DE 2015

Cultura20

matar a dos guar-dies civils cap a lameitat del segle XIXi que després demoltes vicissitudsvan anar a parar aLa Florida. Deixantde banda el contin-gut i detalls del’aventura, em vasobtar moltíssimuna frase final quediu:

«Es curioso que una Isla tan pequeña y contan poca población tenga en la guerra norte-americana al primer almirante (es refereix aDavid Farragut) y al General Benet de caballe-ría entre numerosos oficiales e ingenieros.Destacaron tanto en capacidad como en cora-je».

I la primera pregunta que em vaig plante-jar va ser: qui era aquest General Benet queva participar a la guerra de Secessió ameri-cana? Tirant del cabdell i emprant totes leseines que tenim avui en dia i un poc de pa-ciència, els descobriments encadenats hanestat molt més interessants del que jo ma-teix em podria imaginar. Però m’haureu depermetre que vagi de temps moderns atemps més antics i per si qualcú ja s’ha can-sat de llegir, començaré pel final.

El final és que als Estats Units d’Amèricahi havia al segle passat tres germans, de lli-natge Benet que van ser escriptors i poetesde molt alta volada. Aquests germans erende nom Laura (1884-1979); William Rose(1886-1950) i Stephen Vincent (1898-1943). Iel més destacable és que en William va

guanyar el«Pulitzer» depoesia al’any 1942 ique el seugermà me-nor, EsteveVicent, vaser guardo-nat dos cops,a l’any 1929 ia l’any 1944,a títol pòs-

tum. La germana gran Laura, també va gau-dir en vida de tot tipus de reconeixementsartístics i literaris. Emprant un símil de bàs-quet, dos germans jugant a la primera divi-sió (com els germans Gasol) i amb tresanells honorífics, cas únic a la història delspremis instituïts per l’editor d’origen hon-garès Joseph Pulitzer a l’any 1917. A més, ensconsta que un fill de William Rose Benet, denom James Walker Benet (1914-2012, tot justahir), periodista de notable categoria, va tor-nar a prop de les arrels familiars, com amembre de la Brigada Lincoln a la GuerraCivil espanyola.

Seguint el camí invers, caldrà preguntard’on provenien aquets tres germans. La res-posta és que eren fills de James Walker Be-net (1857-1928) coronel de l’exèrcit nord-americà, enterrat al cementiri d’Arlington idel que, cosa rara als EUA, a les ressenyesbiogràfiques, es cita que era agnòstic. Té ungermà de nom Llorenç (1855-1941) nat aWest Point a l’any 1855, enginyer per Yale,que va ser un gran especialista en armes, es-pecialment la metralladora Hotchkiss. Tam-

Avegades una simple lectura d’un te-ma aparentment intranscendent, su-posa l’inici d’una aventura històricaliterària d’abast imprevisible.

La meva aportació quinzenal a la seccióde cultura del MENORCA ● «Es Diari», com-porta la detecció i estudi de possibles perso-natges que permetin jugar amb als aspectesgenealògics dels nostres paisans. Molt so-vint, aquest exercici d’investigació casolana ipoc científica (cal recordar que la meva for-mació acadèmica en la ciència històrica ésnul·la, encara que la meva curiositat és quali-ficable de molt alta), implica revisar detallsno prou coneguts de les persones i nissa-gues estudiades, aspectes puntuals que te-nen molt a veure amb la meva ignorància ique, al meu parer, cal donar difusió per talde conèixer millor les vides i els fets poc co-neguts de les persones de qui parlo a les«Miscel·lànies genealògiques».

I què té a veure el que acabo de dir ambels coneguts premis Pulitzer instituïts als Es-tats Units d’Amèrica?A primera vista, semblaque res, però... I com deia Antonio Machín alseu bolero: «Y aquí va mi explicación...»:

Llegint un article de Victoriano SeoanePascuchi, publicat a la «Revista de Menorca»a l’any 1993, titulat «Una historia para siem-pre: los herreros de Sant Climent», que trac-tava d’uns ferrers de dit poble que vàren

bé enterrat a Arlington. Aquest enginyer vaser honorat, entre d’altres reconeixementsinternacionals, com a Gran Oficial de la Le-gió d’Honor de França, Comendador de laOrden Militar de Cristo (Portugal) i Oficial deOsmania (Turquia).

I seguint aigües amunt, ens trobem queaquest coronel era fill del general Stephen Vi-cent Benet Hernández, nat a San Agustín de laFlorida en data 12/02/1823, fill de Pere BenetHernández (Castell de Sant Felip, 31/07/1764) ide Joana Hernández Triay, casats en data12/02/1823 a San Agustín. Els seus avis eren Es-teve Benet Miret i Catalina Hernández Mir , ca-sats en data 22/06/1795 i, per acabar la llista,Esteve Benet Miret era fill de Pere Benet Arnaui Francisca Miret Alimundo, casats as Castellde Sant Felip a l’any 1760. Aquest matrimoni vaser un dels pobres menorquins enganats pelDr. Turnbull a l’any 1768 i que van ser els crea-dors de la colònia menorquina a La Florida.

Tenim molta més ascendència capamunt, però no és cosa d’abusar de la pa-ciència del lector.

I vés per on, resulta que a més del primeralmirall dels Estats Units, en David Farragut,també el primer general en cap de l’artillerianord-americana, Esteve Vicent Benet, tam-bé provenia de Menorca. Potser hauríem deposar aquest fet en coneixement de l’exèrcitamericà i, aprofitant la cerimònia anual del’ofrena floral a Ciutadella davant el bust deDavid Farragut, travessessin l’Illa i fessinquelcom semblant a l’Esplanada des Castell,al costat del Museu Militar. Pot semblar bro-ma, però...

I per acabar, jo em pensava que nomésun descendent de menorquins tenia laglòria d’un premi tan preuat com el Nobel;ara resulta que dos descendents d’un emi-grant des Castell tenen l’honor de ser Pulit-zer tres cops.

Antonio Tudurí

Secció deGenealogia del’Ateneu deMaó

Miscel·lània Genealògica

MENORCA I ELS PREMIS PULITZER

El ‘Cercle’ elige a LAminimAL parasus residencias de creación teatralRUBÉN P. ATIENZA

«De la transformació dels cossossimples», de la compañía LAmini-mAL, ha sido el proyecto escogidopor la junta directiva del CercleArtístic para la primera edición dela Residencia de Creación TeatralPremi Born. Cabe recodar que setrata de una actividad que nace conel objetivo de incrementar y com-plementar el compromiso de lacentenaria entidad cultural con lacreación teatral contemporánea.Para ello los convocantes del pre-mio ofrecen un conjunto de mediostécnicos y logísticos para ayudar aque los textos teatrales lleguen alos escenarios. Un nuevo caminoque viene a reforzar la senda ini-ciada hace cuatro décadas por elPremi Born y que en su estreno des-de el Cercle valoran de una formamuy positiva «por la gran calidady variedad geográfica de los pro-yectos recibidos», reconoce RafelPallicer, su presidente.

Rafel Pallicer y Laura Gorrías, ayer en el Cercle Artístic. ● FOTOGEMMAANDREU

ARTE DRAMÁTICOl La entidad escoge un proyecto de la compañía catalana paraque se desarrolle dentro de un programa nacido para complementar el Premi Born

● ● ●

La compañía catalanase desplazará entre el 6y 21 de octubre, invitadapor el Cercle para darforma a su espectáculo

Han optado a la convocatoriadiez propuestas llegadas desde Espa-ña y la mayoría de ellas enmarca-das dentro del campo de la nuevadramaturgia. En el caso del proyec-to escogido, los responsables de laentidad organizadora han destaca-

do «la originalidad de la temáticapor la exploración de las consecuen-cias de los actos de los personajes»,así como por el «juego constante ysimultáneo del presente, el pasadoy el futuro» para ahondar en la pers-pectiva que da el paso del tiempo.Igualmente, se ha querido recono-cer también «la relevancia de la figu-ra femenina en un momento histó-rico y en un campo eminentemen-te masculino».

LAminimAL es una compañíacatalana que comenzó a trabajar afinales de 2010. Entre el 6 y el 21 deoctubre se desplazará a Ciutadellainvitada por el Cercle para dar for-ma a su nuevo espectáculo. Segúnavanzan desde la entidad organiza-dora, la obra elegida es un monta-je de nueva dramaturgia originalque «combina el teatro y los nue-vos lenguajes teatrales». Otra de laspeculiaridades es que transcurreen dos escenarios simultáneos, condos audiencias diferentes pero inter-conectadas virtualmente.

u Además de la calidad de losproyectos recibidos y el hechode que casi todos estén en-marcados en el campo de lanueva dramaturgia, desde elCercle Artístic destacan tam-bién «la voluntad de las com-pañías de unir disciplinas ar-tísticas». De hecho, señalanque son «escasos» los proyec-tos presentados que son ex-clusivamente teatrales, conuna presencia significativa dela danza, la música y el cinetambién. En ese sentido, po-nen igualmente el acento enla «destacable» presencia delas nuevas tecnologías en lapuesta en escena de los dife-rentes proyectos. Otro de loshechos remarcables que des-tacan desde la entidad cultu-ral es que lamayoría de lostextos presentados están ins-pirados o protagonizados porpersonajes femeninos, «ya se-an relevantes en la historia oen la literatura, comomujeresanónimas que luchan y vivenen el mundo actual».

Las compañíasapuestan porunir distintasdisciplinas

MENORCA ● Es DiariSÁBADO, 25 DE JULIO DE 2015

Cultura20

Antoni TuduríSecció deGenealogia del’Ateneu de Maó

guns anys, establint a Maó el port d’hi-vernada al Mediterrani i protegir les se-ves naus mercants de les agressionsturques. La feblesa defensiva va ser tantevident que es va decidir erigir una no-va fortalesa a la part nord del port,aquesta que avui coneixem com La Mo-la, altrament dita d’Isabel II.

✒ TOT AÇÒ ve a compte de la vingudaa Maó, per mor d’aquestes obres, d’unenginyer militar natural de Reus i quees deia Marià Rubió i Bellvé, que es vacasar amb una jove maonesa de nomMaria Tudurí Monjo, filla d’un comer-ciant i navilier de certa posició social.

LA SAGA RUBIÓ I TUDURÍ DEL CARRERDE SANT CRISTÒFOL (ISABEL II)

Miscel·lània Genealògica

Aquesta família es va assentar a la casaamb nombre 60 del antic carrer deSant Cristòfol on van néixer els tres pri-mers fills: Nicolau Maria, arquitecte ijardiner urbanista de reconeixementmundial i escriptor (1891); Santiago, en-ginyer industrial, projectista, entre d’al-tres moltes obres, del Gran Metro deBarcelona (1892); i Marià, advocat i polí-tic, fundador d’Esquerra Republicanade Catalunya (1896). Ja a Barcelona, nei-xen Isabel (1898) i Fernando (1900),apotecari, químic i mecenes prou cone-gut a Menorca. Un detall relatiu al seuneixament a Barcelona, d’en Fernandodiuen que mirava de no pregonar-ho

Avui tornem al carrer de SantCristòfol, per tal de parlar d’unsveïns il·lustres de Joan J. Rodrí-guez Femenias, però de la casa

número 60.És prou sabut que el Castell de Sant

Felip tenia fama d’inexpugnable. I tantera així que, just després de la rendicióde les forces angleses a l’any 1782, el reiCarlos III va ordenar la seva demolicióperquè, segons diuen que deien, si tor-naven els fills de sa graciosa majestat,«seria impossible la seva conquesta»...Es veu que la cosa no era bidireccional.I va passar que els anglesos van tornara l’any 1798 i van fer estada fins a 1802,amb la tornada de Menorca a la coronaespanyola i açò va ser el principi d’unprocés de decadència progressiva queva motivar, entre d’altres coses, l’emi-gració massiva de menorquins a Alger.

Per aquesta causa, l’Illa va perdre bo-na part de la seva importància es-tratègica, tret de l’ocupació pacífica del’esquadra nord-americana durant al-

en públic. Sembla que li agradava mésser conegut per la seva branca menor-quí.

Com a detall a destacar, cal mencio-nar que, més que pels seus projectesd’enginyeria de gran volum i importàn-

cia (trens me-tropolitans ,grans envasa-ments d’aiguai funiculars)Santiago Ru-bió i Tudurímereix la me-va millor con-sideració perhaver creatl’avió del parcd’atraccions

del Tibidabo, parc promocionat pel Dr.Andreu (anomenat el «Dr. Pastilletes» idissenyat pel seu pare Marià Rubió iBellvé) avió on van «volar» per primercop, tants al·lots, com jo mateix.

La vida d’aquesta nissaga és mereixe-dora d’una difusió més important de laque podem fer aquí, tret de rememorarla seva important trajectòria personal,professional i política.

Un servidor té, de moment, 67 líniesde sang (totes col·laterals), mentre elbaríton Joan Pons Álvarez en té, de mo-ment, 51. Poc es podia imaginar en Joanaquestes relacions de sang col·lateralsamb els Rubió i Tudurí, però menys en-cara que entre ell i un servidor hi hadocumentades 62 relacions col·laterals;la més propera és que mon pare era co-sí seu en quart grau.

Avió del parcd’atraccionsdel Tibidabo.

L.B.

Tot i la candidatura a PatrimoniMundial, a Menorca li mancavauna guia impresa que reunís els 32jaciments acceptats per la Unesco«de forma exhaustiva i que propor-cionés les dades bàsiques», comavançà ahir el conseller insular deCultura i Patrimoni. Fruit de l’acordentre el Consell i RGM Edicions,acaba de sortir al carrer «Menor-ca talayótica. Guia de yacimien-tos», de la qual s’han editat milexemplars en castellà i altres tantsen anglès.

Miquel Àngel Maria s’ha com-promès que la guia surti el properany en català, «amb la finalitat quela informació arribi no sols als visi-tants, sinó també a tots els menor-quins». En aquest sentit, Benet Guàr-dia, responsable d’RGM Edicionsjuntament amb Tiago Reurer, expres-sa la voluntat que la versió catala-na de la guia pugui ser una reali-tat el 2016 i, si és possible, presen-tar-la per la festa de Sant Jordi.

ARQUEOLOGIA l El Consell y RGM Edicions presenten una edició inèdita que dónaa conèixer els 32 monuments que integren la candidatura a Patrimoni Mundial

UnaguiafacilitaladescobertadelsjacimentsdelaMenorcatalaiòtica

UNA EINA DE VISITA

El director insular de Cultura, Anto-ni Ferrer, informa que el Consellha aportat les fitxes dels jacimentsseleccionats per la candidatura.L’arqueòleg Simón Gornés, autordels textos juntament amb la lla-vors cap del servei Joana Gual, inci-deix en la idea que la cultura talaiòti-

ca és autèntica i única de Menor-ca. «Hem intentat no emprar unllenguatge gaire tècnic a fi que lainformació sigui més accessible atothom», explica.

La guia té 168 pàgines, en unaedició rústica, on es detallen els 32jaciments amb informació històri-ca, planimetria, situació i accessi-

bilitat, així com si els monumentscompten amb entrada o serveis.La guia s’il·lustra amb fotografiesde Tiago Reurer, Toni Olives, JuanMateo, Tóbal Esbert i del Consell,i amb planimetries de Lluís Plan-talamor i altres. La informació decada jaciment està revisada i actua-litzada pels tècnics del Consell.

La portada. ● FOTOS JAVIER COLL

�Triangle Postals ha publi-cat «Menorca talayótica. LaPrehistria de la Isla», unaguia que es presenta com«lamillor imés completa perconèixer i visitar» elmonu-ments prehistòrics que hanestat acceptats per la Unescocoma candidatura a Patri-moniMundial. L’arqueòlogaElena Sintes és l’autora delstextes, que s’acompanyend’il·lustracions i fotografiesde Ricard Pla i Albert Álvarez.L’edició explica les diferentsetapes dels 2.000 anys deprehistòriamenorquina i ofe-reix 40 fitxes dels jacimentsmés representatius per do-nar a conèixer el ric patrimo-ni de laMenorca talaiòtica.

TrianglePostalssumaambunanovaguiasobrelaprehistòria

Portada. ● FOTO TRIANGLE POSTALS

Tiago Reurer, Simón Gornés, Miquel À. Maria, Antoni Ferrer i Benet Guàrdia.

Cultura 19Es Diari ● MENORCASÁBADO, 8 DE AGOSTO DE 2015

llades de la seva personalitat polifacèti-ca: Llicenciat en Dret per la Universitatde Barcelona (estudis poc aplicats a laseva vida real), periodista amb una llar-ga i qualificada publicació d’articles a«La Vanguardia», escriptor («Piedras yviento», «La isla de oro», de tema ma-llorquí, i altres novel·les i escrits), tra-ductor (recordo a D. Joan HernándezMora parlant de la seva traducció de«La montaña mágica», de ThomasMann, o de «Gog», de Giovanni Papini,amb un entusiasme extraordinari) i bontranscriptor de la vida barcelonina

DEDICADA A MÀRIUS VERDAGUER I TRAVESÍ, NAT AL’ACTUAL NÚMERO 62 DEL CARRER DE SANT CRISTÒFOL

Miscel·lània Genealògica

d’entre gue-rres. Malau-radament, al’acabamentde la guerraincivil espa-nyola, és em-

presonat nou mesos al castell deMontjuic i, finalment, desterrat, no essap si voluntàriament o no, a Mallorcaon va viure de fer feina a una societatd’assegurançes fins a la seva jubilació al’any 1958, en què torna a Barcelona, javell i malalt, on mor el dia 8 de novem-bre de 1963, poc després de que la ciu-tat de Maó l’anomenés «Menorquí il·lus-tre» amb la corresponent «penjada» deretrat a l’oli a la Sala de l’Ajuntament.Màrius Verdaguer va tornar a Montjuic,en aquest cas el cementiri del Sud Oest,i reposa a un nínxol ubicat a dalt de tot,

La tercera placa del carrer de SantCristòfol (avui Isabel II) és dedi-cada a un personatge de difícilqualificació: Màrius Verdaguer

Travesí, fill d’un professor de llatí del’institut de Maó i d’Isabel Travesí Guàr-dia, filla de militar, del que no tinc capinformació, que havia nascut a Vallado-lid i que era neboda del doctor JosepMiquel Guàrdia Bagur de qui, probable-ment, en parlarem en una altra mis-cel·lània.

Vet aquí que ens trobem amb un pa-re, just vingut de Vic, no massa contentde la seva destinació docent i cosígermà d’un capellà i poeta prou cone-gut, Mossèn Cinto Verdaguer, que modi-fica el seu desencís tan bon punt queconeix a la neboda del Dr. Guàrdia i s’hicasa i van a viure a la casa indicada altítol. El matrimoni té 5 fills (Mario, elmajor, i Joaquim, el menor, i entre ellstres germanes, i passen a viure a Sego-via, Logroño i Tarragona fins a recalara Palma per mor de guanyar la plaça al’institut de la capital de la província.

No és aquest el moment d’escriure labiografia de Màrius Verdaguer sinó,més tost, de dibuixar unes breus pinze-

amb vistes a la marmediterrània i acom-panyat per la seva se-gona dona. Crec queés bo recordar queMàrius Verdaguer vaser l’autor d’un articlededicat a la memòriad’Àngel Ruiz i Pabloque es pot llegir a l’he-meroteca de «La Van-guardia» en data 18 demaig de 1928 i a lapàgina 3 trobareuaquets preciós obitua-

ri, ple de sentiment i bellesa. Per tant,cal destacar la coincidència de dos me-norquins il·lustres al mateix diari barce-loní.

✒ EN RESUM, i per acabar aquesta «tri-miscel·lània» dedicada a tres menor-quins que van néixer a cases veïnes, dirque, com era de preveure, tenien rela-ció col·lateral amb un servidor (8 ambMàrius Verdaguer; 39 amb RodríguezFemenias i 70 amb els germans RubióTudurí) però que les seves interconne-xions de sang són, de moment, 6 per laparella Rubió – Verdaguer; 9 per la pa-rella Rodríguez – Verdaguer i 19 per laparella Rubió – Rodríguez. Qui vulguisaber les seves possibles relacions deparentesc amb qualsevol dels personat-ges citats a les miscel·lànies pot sol·lici-tar-les al correu: genealogia@tuduri.com.

Antoni TuduríSecció deGenealogia del’Ateneu de Maó

�Verdaguer va ser autord’un article dedicat a Àngel Ruizi Pablo a ‘La Vanguardia’ el 1928

ElPicassodelpianooelpianistaforadesèrie

MÚSICAl El Palau de la Música ovacionaMarco Mezquida en un concert que harebut les millors crítiques a Catalunya

LAURA BAÑÓN

Va ser el seu debut al Palau de laMúsica i tot l’auditori s’aixecà perovacionar el concert que MarcoMezquida oferia per primera vega-da al prestigiós escenari. El pianis-ta menorquí actuà en el marc delFestival Mas i Mas oferint compo-sicions seves i composicions d’altresmúsics que va portar al seu terrenymitjançant la improvisació, fentgaudir el públic de moments musi-cals únics i creatius.

«Va ser una de les nits més feli-ces que he tingut amb la música, itot i tocar sol, vaig sentir-me acom-panyat durant tot el concert», expli-ca el pianista al seu perfil a les xar-xes socials. I és que amb el debut

al Palau de la Música el pianistamenorquí ha donat una gran pas-sa en la seva trajectòria musical, enuna actuació que ha rebut les millorscrítiques a Catalunya.

ELOGIS DE LA CRÍTICA

Ramon Súrio, en un article publi-cat a «La Vanguardia», ho deixa clar:«Amb tan sols 28 anys, el músicmenorquí s’ha convertit en un vir-tuós capaç de difuminar les fron-teres entre clàssica, jazz, improvi-sació contemporània i patrimonipopular. I ho ha demostrat ambescreix al concert que va oferir alMas i Mas Festival». Amb reflexionstan elogioses com: «El seu pas pelmagne recinte modernista va ser-vir per culminar una carrera abun-

Marco Mezquida, en el seu debut a piano sol al Palau de la Música Catalana, el passat 4 d’agost. ● FOTO PABLO LEONI

dant en discos i actuacions per migmón, ja sigui com a protagonista ocom a sideman». Baix el títol «Unautèntic fora de sèrie», Ramon Súriorecalca que «el millor de la pianís-tica de Marco Mezquida no és laseva consumada tècnica, sinó lacapacitat de suggerir».

Una altra de les crítiques del con-cert ha merescut el títol «MarcoMezquida, el Picasso del piano», a

● ● ●

«Va ser una de les nitsmés felices que hetingut amb la música»,ha declarat Mezquida

càrrec de Neus Monico, publicadaa «El racó de l’art» i a la web «elclub-dejazz.com». «En Marco va acon-seguir que el públic ens sentíssim

molt propers a ell...», escriu Moni-co, «quan va començar a tocar se’mva fer un nus a l’estòmac, és comaquella sensació que un té quans’enamora...». L’articulista destacaque «ha estat una experiència úni-ca i de difícil descripció de totes lessensacions viscudes (...). Tot el públicde peus, crits de bravo i forts aplau-diments. Marco, el teu objectiu s’hacomplert».

MENORCA ● Es DiariSÁBADO, 22 DE AGOSTO DE 2015

Cultura20

Castell, dins de la meva fràgil memòria.Tornant al tema genealògic, segura-

ment us demanareu que té a veure enSuárez, el futbol i aquesta miscel·lània.Té a veure amb que la meva relació ambFerreries passava per l’únic ferreriencque jo coneixia (més tard vaig conèixeren Pepe Florit, bon caçador d’anfossos itambé casat as Castell, però açò són fi-gues d’un altre paner) i que em dónaocasió de parlar de Gabriel Cardona En-rich, ferrer i músic.

No tothom que surt a aquest espai téla condició de memorable pel fet de llo-gar el seu nom a un carrer, plaça o edifi-ci públic; hi ha gent que, sense papers ireconeixements oficials, queda fixada ala memòria col·lectiva a través de les re-cordances d’uns infants, com jo mateix.En aquest cas, la noticia m’ha arribatd’una manera poc convencional. Fa pocsmesos em va arribar la informació deque un enginyer industrial amb aficions

de fisioterapeuta, deia que ell era d’ori-gen menorquí, de mare ciutadellenca iavis de Ferreries; concretament va dir de«cas ferrer», que és com són coneguts elsde la seva nissaga. El meu desconeixe-ment era total i vaig recórrer a AntoniGuasch, que em va explicar de què ana-va la cosa: es tractava de Gabriel Cardo-na Enrich (Ferreries *24/12/1880 +22/01/1974) ferrer d’ofici i músic de reco-neguda categoria, a pesar de que no vapoder estudiar tal com ell ho va desitjar.Es diu que per poder aprendre més delque li havien ensenyat els capellans Mi-quel Fuxà i Jaume Galmés, anava de Fe-rreries a Maó (sortia a les dues de la ma-tinada, damunt un carro que transporta-va carbó o altres mercaderies, arribant aMaó a les vuit) a prendre lliçons del mes-tre Doménico Bellíssimo. Podeu endevi-nar que la tornada també devia ser llar-ga i feixuga. I així al llarg de dos anys. Hepogut consultar el llibre «La música a Fe-

Un servidor de vostès, d’al·lot ju-gava a futbol (bastant malament,per cert) de defensa lateral dret.D’aquella època tinc uns records

força agradables, especialment pel quefa a l’entrenador dels equips infantil i ju-venil d’un club crec que inexistent da-munt els papers oficials (des Castell), ri-val sempitern d’un club de «Acción Cató-lica» de Maó i que en deien «d’enMontserrat», per mor del llinatge del seuentrenador, d’origen lleidatà, i que haviajugat de porter a la primera divisió na-cional a les primeries dels anys 50 delsegle passat. Aquell entrenador del clubsense papers des Castell, era un ferre-rienc de nom Joan Suárez Gonyalons,que estimava més el futbol que a cap al-tra cosa del món. Aquesta afició feia quea ca seva hi hagués més pilotes que do-blers i que, per a ell, el joc de la pilotapassés per damunt de tot.

Dic açò pel fet que, periòdicament,anàvem a jugar (i, sistemàticament, aperdre) a Ferreries. Tinc molt presentuna vegada que, anant a Cala Galdana,l’autobús d’en Rafel Rosselló va rompreun eix (el camí era un desastre de clots ibonys) i que els dos equips (infantil i ju-venil) , sense perdre la moral, vam anara peu, a nadar a la cala. L’anada i la tor-nada van ser moridores pels jugadors, iaixí ens va anar un cop més. D’altra ban-da, al meu parer, els polos de menta id’anís eren molt més bons que els des

rreries. Apunts per a una història» deBep Cardona, on hi ha una detallada des-cripció d’aquest personatge polifacètic;ferrer, pesador de formatges i músic quedominava una amplia sèrie de instru-ments musicals, des del flabiol fins a l’or-

gue, passant per l’ocarina, el clari-net, el bombardí, el cornetí, eltrombó, el violí, l’acordió i el pia-no.

Podríem comentar altres detallsperò, potser, cal recordar quegràcies a ell, una néta seva va po-der anar a estudiar a Barcelona,vencent els dubtes dels pares de lafutura doctora en ciències biològi-ques (de la que en parlarem enuna altra ocasió) Maria Àngels Car-dona Florit. Segurament, aquestadecisió es derivava de les seva de-cepció de quan era jove; li van ofe-rir anar a Amèrica per tal de dedi-car-se a la música professional-ment i no va poder acceptarl’oferiment per motius familiars (ieconòmics, és clar). L’enginyer que

he citat abans és fill de Maria Àngels ibesnét «d’es ferrer».

Com de costum, acabaré l’article indi-cant el grau de parentesc civil entre elnostre personatge d’avui, Gabriel Cardo-na Enrich i algunes persones actuals: An-toni Guasch Bosch (el meu company defatigues genealògiques) 107 vies amb 15bots ; Joan Pons Alzina (historiador) 61vies amb 20 bots; i jo mateix, 62 vies,amb 18 bots. No obstant Marian Cardonavon Hofe (estudiant) és la més propera,en tant que només té 18 vies, però el nú-mero de bots és el més baix de tots: 9.Per regla general, el número de bots ésinversament proporcional a les vies; és adir, com més properes són les relacionsdirectes, menys vies o camins de relacióhi ha, i a més vies de relació, més distàn-cia o bots entre les dues persones.

Aprofito l’origen del personatge d’avuiper a desitjar molt bones festes de SantBartomeu a tot el poble de Ferreries.

DEDICADA AL ‘FERRER’ DE FERRERIES,GABRIEL CARDONA ENRICH

Antoni TuduríSecció deGenealogia del’Ateneu de Maó

Miscel·lània Genealògica

L.B.

L’Ajuntament de Ciutadella noha volgut entrar en polèmicadavant la decisió de l’EditorialArrela de deixar de promocio-nar la Festa del Llibre Menorquíper la participació a la fira deFoment Cultural de Menorca.

El regidor de Cultura, JosepJuaneda, afirma que «l’únic quepuc dir és que la fira ha estat unèxit i que els llibreters estan moltcontents de com ha anat. L’apos-ta de l’Ajuntament és de donarsuport a les llibreries perquè l’anyqui ve es pugui tornar a celebrarla mostra». El regidor ha evitatposicionar-se sobre la idoneïtato no de la presència d’entitats,com Foment Cultural de Menor-ca a la fira, una participació queja estava programada.

DEBAT OBERT

El debat s’ha escampat a les xar-xes socials a partir d’un comu-nicat fet públic per Editorial Arre-la en el que, com a senyal de pro-testa per la presència de FomentCultural de Menorca, va decidireliminar dels seus comptes a lesxarxes socials qualsevol contin-gut de promoció i suport a lafira.

Per la seva banda, Foment Cul-tural de Menorca va fer públicahir en el seu perfil de Facebookuna resposta davant el comuni-cat d’Arrela. L’entitat es refereixa que «encara que a la nostra illaexisteixin sectaris que no res-pecten la democràcia i la lliber-tat d’expresió, seguirem amb elcap ben alt defensant els nos-tros drets i la nostra llengua coma menorquins, el menorquí».

L’AjuntamentdeCiutadellaevitalapolèmicasobrelaFestadelLlibreMenorquí

PATRIMONIO HISTÓRICO

Ciutadella escucha suhistoria en plena calle

Unas 200 personas participaron el jueves en el itinerarioorganizado por Ciutadella Vella de «Carrers que Parlen», elproyecto que recoge historias de la memoria colectiva deCiutadella creado por Josep Gornès y Macià Florit. ● FOTO B.C.

Cultura 19Es Diari ● MENORCASÁBADO, 5 DE SEPTIEMBRE DE 2015

passar pel cap fer un anàlisi que, crec, ésforça original: revisar els noms dels ca-rrers, places i avingudes dels 8 municipismenorquins que consten al «Catastro Vir-tual» del Ministerio de Hacienda; aquellon consten totes les propietats que encastellà en diuen bienes raíces i que ser-veix per a laconfecció d’açòque avui en dias’anomena IBI(Impuesto debienes inmue-bles), abans co-negut com a«contribució»,tant rústica comurbana. Percert, i encaraque sembli queno ve a compte,ara resulta queGrècia és l’únic estat membre de la UnióEuropea que no té cadastre i, per tant,paga la contribució qui vol...Sense méscomentaris.

✒ TORNANT AL TEMA de la paritat, uncop considerades només les vies públi-ques amb nom de persona, amb o sensequalificatiu professional (mestre, doctor,etc) i trets el representants del santoral

vigent, els carrers definits per un núme-ro, a l’estil nord americà i altres denomi-nacions no atribuïbles a perdones físi-ques, m’he trobat amb una sorprenentsorpresa, i valgui la semi redundància.Sense comptar que hi ha personatgesque surten a més d’un municipi i, a vega-

des, amb petitesdiferències, hetrobat un total de215 referències, deles que 202 co-rresponen a per-sones del gèneremasculí i només13 es poden quali-ficar com a per-tanyents al gènerefemení. I a aques-ta darrera catego-ria n’hi ha un pa-rell tant pintores-

ques com «la núvia d’Algendar» o «NaVermella», que tant potser una dona decolor de cara pujat o una simple vaca. Sitraiem de la llista aquestes dos referèn-cies i altres persones com són «SorÁgueda» (possiblement Ametller),Antònia Orfila (de la que sabem qualquecosa per les informacions de l’arxiver desCastell en Diego Pons) i la mare Molas(d’origen català) , ens queda una llista de

Fa poc temps, el company de la sec-ció genealògica de l’Ateneu deMaó, Rafael Aedo Pons em va co-mentar la conveniència d’incorpo-

rar personatges femenins a aquestacol·laboració quinzenal. Fins ara, ja por-tem 15 articles i tots dedicats a homes.

A conseqüència d’aquesta encertadaobservació em vaig ocupar en localitzardones mereixedores de ser citades i,molt prest, em vaig adonar de que troba-va una gran dificultat en la concreció dedones de personalitat o de fets remarca-bles, tret de que fossin mares, dones o fi-lles o cunyades o germanes de personat-ges del gènere masculí. En primer lloc hovaig atribuir a la meva reconeguda ig-norància històrica, però aquesta explica-ció no em va semblar massa convincent.

En realitat, les dones menorquinesdestacables i memorables no semblavaque fossin masses i, fins i tot, em va sem-blar que quasi eren inexistents. Aquet fetem va suggerir fer un estudi, encara quesense cap pretensió acadèmica, i se’m va

8 dones: Casilda Caimarí, Jerònia Alzina(la del llibre vermell, crec) i Josepa Ros-sinyol pel que fa a Ciutadella; Maria SanzAmantegui ( de can Raspa, primera espo-sa de D. Joan Hernandez Mora) pes Cas-tell; Susie Hodson pes Mercadal; MariaLluïsa Cardona per Ferreries i MariaLluïsa Serra Belabre i Pilar Alonso (Moll),la cupletista, per Maó. En resum, unautèntic desastre!

D’altre banda,si repassem les sants pa-trons dels pobles de Menorca, anant deponent a llevant, trobem Sant Joan; SantBartomeu; Sant Cristòfol; Sant Martí;Sant Antoni; Sant Llorenç; Sant Gaietà;Sant Lluís; Sant Jaume i, només a Maó, laVerge de Gràcia. És a dir, una mancançade paritat total. Sant Nicolau porta laclau i tanca les festes.

Arribat a aquesta trista conclusió, unservidor de vostès, utilitzant totes les ei-nes que hi ha a la disposició dels estudio-sos i amb una petita dosi de paciència, haassolit un ample conjunt de menorqui-nes d’altíssima qualitat personal i profes-sional que permetran una alternançaraonable a partir d’ara i fins que se’nsacabi la reserva femenina, cosa que pro-curarem sigui el més tard possible,comptant sempre amb l’amable col·labo-ració dels lectors (bastant empegueïdorsper cert fins ara). Agraïments especialspels fotògrafs que m’han fet arribar lesfotos dels rètols dels carrers (Agustí Gual,Antoni Guasch, Juan Luís López i DiegoPons).

Bones festes de Gràcia a tots els mao-nesos i a la gent de fora que els acom-panya.

Antoni TuduríSecció deGenealogia del’Ateneu de Maó

Miscel·lània Genealògica

ON ES PARLA DE LA ‘PARITAT’ DEGÈNERE A LES MISCEL·LÀNIES

Nuevo videoclip deLeonmanso y tresconciertos más

R.P.A.

El segundo trabajo discográfico deLeonmanso, «Jardins de brutes bas-ses» (Velomar Records, 2014), siguedando de sí. Recientemente se haestrenado el videoclip del temaque abre el álbum, «Com tronccorrent avall», para el que ha con-tado con el realizador menorquín

Macià Florit como direc-tor.

El vídeo presentauna historia delirantecon múltiples referen-cias a la cultura popu-lar en el que Leonman-so aparece en el papelde un cowboy justicie-ro embarcado en unapersecución por lascalles de Ciutadella.

Por otra parte, caberecordar que el can-tautor tiene previstaspara este mes otrastres actuaciones: elpróximo miércolesestará en la Plaça deArtrutx (21.30 horas)de Ciutadella, el día 13dentro del marco dePasearte en Fornells(20 horas) y el día 24en el Bar S’Oficina(21.30), también en Ciu-tadella.

MÚSICA l El realizador Macià Florit ha sido el encargadode poner imágenes a la canción ‘Com tronc corrent avall’

En acción. El artista, con sombrero de cowboy, ha contado conun buen número de amigos para la filmación, como el también mú-sico Sisco Moix, en el papel de hombre enmascarado. ● FOTO M.F.

L.B.

Franz Pons, el líder del grupoSom-hi, una de las bandas conmúsicos más jóvenes de la Isla,ha iniciado una experiencia musi-cal en solitario. El cantante y gui-tarrista ha grabado cinco temascon música y letras propias enversión acústica.

Esta nueva experiencia musi-cal de Franz Pons puede seguir-se a través del canal propio deYoutube que ha abierto, dóndeaparece el primer videoclip deuna de estas cinco nuevas can-siones en solitario.

EL GRUPO SOM-HI SIGUE

El videoclip «Per un moment»se grabó hace dos semanas, jun-to a las otras cuatro canciones,en el estudio de grabación deJosé Miguel Allés. Franz Pons esel autor de la letra, la música yla edición del videoclip. «Me hacíamucha ilusión tener algunas can-ciones registradas en solitario ycon mi guitarra acústica», seña-la Franz Pons. El músico haemprendido esta experiencia sindejar de ser el cantante del gru-po Som-hi, banda que está abrién-dose un horizonte musical connuevo repertorio.

Franz Pons debutaen solitario en la red

«Per un moment» es el título del videoclip filmado en Cala Morell.

Cultura 19Es Diari ● MENORCASÁBADO, 19 DE SEPTIEMBRE DE 2015

gran importància als cercles culturals me-norquins. Com és habitual en aquest es-pai, he emprés unes investigacions, moltpoc científiques però prou efectives pertal de transmetre als lectors els resultatsde les meves recerques.

Pel que he trobat, Maria LluïsaSerra (*Maó 21/06/1911 + Maó1967) era filla del propietarid’una ferreteria ubicada aldavant de la porta lateralde l’església del Carme.Cal destacar que és l’úni-ca dona que figura a lagaleria de MenorquinsIl·lustres amb retrat a laSala capitular de l’Ajunta-ment de Maó. Per tant,l’asimetria o mancança deparitat, com es diu actual-ment, és molt acusada. És fàciltrobar àmplies descripcions bio-gràfiques i professionals de Maria Lluïsa;només cal consultar la Wikipedia o el bus-cador Google”(sant diuen alguns) i ensadonem de la gran tasca científica dins elmón de la cultura i de l’arqueologia, de-senvolupada entre la data de la seva lli-cenciatura universitària (1949) i el seutraspàs (1967). Paral·lelament a la intensaactivitat arqueològica cal assenyalar la di-recció d’una «Història de Menorca», quequedà truncada amb la seva mort. Foucondecorada amb el llaç de l’Ordre d’Al-fons X el Savi i la Creu del Mèrit Naval. Eraacadèmica de la Reial Acadèmia de BellesArts de San Fernando, delegada a Menor-

MARIA LLUÏSA SERRA BELABRE

Miscel·lània genealògica

ca de la Direcció General d’Arxius i Biblio-teques i de la Direcció General de BellesArts. Entre 1964 i 1967 podem trobar elnom de Maria Lluïsa com a vocal electadel consell de redacció i administració de

la «Revista de Menorca», en la qualparticipà activament.

No parlaré del què és obvi;simplement us vull trans-

metre unes impressionspersonals no massa as-senyades però quem’han fet imaginar fetsno comuns dins de lesbiografies a l’ús.

La primera cosa quem’ha sorprès ha estat el

fet de que consta comalumna de l’Institut al curs

1922/1923 i que la seva gra-duació com a batxillera (supe-

rior) segons les llistes publicadesper Vicente Macián Còlera al llibre «El Ins-tituto de Mahón. Logro de una sociedad»,va ser l’any 1940, quan ja tenia 28 anys. Ésclar que, raonablement, no és plausibleque una persona de la seva capacitatintel·lectual trigués 18 anys en fer els 7 cur-sos de que constava el batxillerat d’aquellstemps. El més normal és que cursés elgrau elemental i es posés a fer feina a la fe-rreteria familiar o a un altre lloc. La sevagermana Carme va regentar aquest esta-bliment fins molt temps després. El mésprobable és que hi hagués dues etapesd’estudi, cosa que es podria confirmarconsultant els arxius del Ramis i Ramis.

Segurament va ser al curs acadèmic1958/1959 quan va aparèixer pel vellinstitut del Pla del Monestir un cate-dràtic d’Arqueologia de la Universi-

tat de Barcelona, de nom Lluís PericotGarcía, i ens va donar una distesa i amenaxerrada sobre «Taules, talaiots i navetes».Menorca era poc visitada per personali-tats d’aquesta vàlua i don Joan HernándezMora, sempre que podia, aprofitava l’oca-sió per aportar nous coneixements alsseus alumnes. Dic açò a causa de que, comes va comentar a la miscel·lània anterior,dedicada a la «paritat de gènere», el com-pany de la secció genealògica de l’Ateneu,Rafael Aedo Pons m’havia dit que, fins elmoment, no s’havia publicat cap mis-cel·lània dedicada a una dona; totes erend’homes. I tenia tota la raó del món. I, pertant, l’observació em va induir a cercar do-nes destacables dins de la vida culturalmenorquina. I la primera que m’ha vingutal cap, induïda pel record del professorPericot, és Maria Lluïsa Serra Belabre, peraquell temps arxivera, bibliotecària, direc-tora de la Casa de la Cultura de Maó i res-ponsable de les excavacions que per aque-lles dates es duien a terme a la nostra illa.

Aquesta dona, de la que tinc un recordcertament difús, va ser un personatge de

Un altre fet destacable és que trigués 9anys en cursar els estudis de llicenciatura,on va tractar amb mestres tan importantscom en Jaume Vicens i Vives i el propiLluís Pericot, a qui he mencionat al co-mençament. També he imaginat que elsseus estudis eren condicionats, en eltemps, per altres ocupacions professio-nals.

✒ PEL QUE FA A LES QÜESTIONS GE-NEALÒGIQUES, les conclusions no hanestat massa afortunades. Al llibre recent-ment publicat per l’Ajuntament de Maóque du per títol «La galeria dels menor-quins il·lustres de l’Ajuntament de Maó»l’actual arxivera Maria Àngels HernandezGómez diu que els seus pares eren JoanSerra Sitges i Maria Belabre Pons i que elsavis paterns eren Joan Serra, des Castell iMaria Sitges, de Maó. A causa de que lesconsultes a les actes del Registre Civil deMaó són certament lentes i poc fàcils si noes tracta de la demanda d’un familiar di-recte (que no és el meu cas), no he tingutmanera de poder garantir si aquest JoanSerra era també Serra de segon llinatge,fill de Joan Serra Preto i de Maria SerraGonzalez, com sembla probable, i per laqual cosa no podem adjuntar un arbre fia-ble. Si qualcú en té més dades, li prego in-diqui on podem trobar prou informacióque ens esclareixi les dubtes d’un servi-dor.

Per acabar, vull destacar la meva sor-presa quan vaig descobrir una placa, cla-vada al Pont de Sant Roc de Maó, on cons-ta que una de les torres d’aquest darrervestigi de la murada maonesa va ser com-prat per les germanes Serra i donades al’Ajuntament.

Antoni Tudurí

Secció deGenealogia del’Ateneu deMaó

‘Isla bonita’ llegará a los cinesa principios de noviembre

LAURA BAÑÓN

«Isla bonita», la película de Fer-nando Colomo rodada en Menor-ca, llegará a los cines a principiosde noviembre. El estreno del filmen el circuito comercial será posi-ble a través de la distribuidoraSurtsey, aunque tardará un pocomás hasta que se pueda ver en loscines de Balears y Menorca, don-de el director quiere hacer la pre-sentación.

Un factor importante para que«Isla bonita» haya conseguido entraren el circuito comercial es su par-ticipación en el Festival de Cine deSan Sebastián. «Ha ayudado bas-tante al seleccionarla en la secciónZabaltegui, de películas curiosase interesantes, es un foco de aten-ción», reconoce Fernando Colo-mo. El film se presentará oficial-mente el lunes, en el festival decine, con un pase a las diez de lanoche. «Asistire-mos los sieteactores protago-nistas, incluidosOlivia Delcan,Nuria Román yLluís Marquèsque representanla cuota menor-quina, así comoalguno de los miembros del equi-po técnico», avanza el director.También asistirá la consellera deCultura del Govern balear, Espe- Fernando Colomo y Olivia Delcan, en un frame de la película.

CINE l La película de Colomo rodada en Menorca se presentael lunes en el Festival de San Sebastián con el apoyo del Govern

rança Camps, y Pilar Garcés, coor-dinadora de la Balears Film Commis-sion. Precisamente, la película hapodido ser rodada en Menorca conel apoyo de este organismo y laFundació Destí, coproducida porla productora mallorquina LaPerifèrica Produccions y ColomoProducciones Cinematográficas.

Fernando Colomo está ilusio-nado con la presentación de «Islabonita» en el Festival de Cine deSan Sebastián, en el cual se estre-

nó hace 38 añoscon su primerfilm, «Tigres depapel», en unasección pareci-da a la Zabalte-gui «donde tuvomuchísima reper-cusión y me per-mitió estrenar la

película». Una vez cerrado el acuer-do para la distribución comercialde «Isla bonita», Fernando Colo-mo anuncia que se está ultiman-

● ● ●

Se está ultimando lafirma de un acuerdo conIB3 para los derechos deemisión del film en elcanal autonómico

do la firma de un acuerdo con IB3para los derechos de emisión dela película en el canal autonómi-co, lo que permitirá dar difusiónlocal a un largometraje ambienta-da íntegramente en Menorca.

EL FLECHAZO CON LA ISLA

Fernando Colomo, que ha escri-to, dirige y actúa en «Isla bonita»,reconoce que en su primera visi-ta a Menorca experimentó «un fle-chazo». Fue entonces cuando sele ocurrió la idea de rodar un lar-gomentraje en la Isla. El film es unhomenaje a todo lo que represen-ta: el hipnotizante ritmo de vidade sus habitantes, la belleza de suspaisajes, las calles de postal de suspueblos o las veladas sin fin en elocaso del verano. «Es una pelícu-la especial, es como retratar untrozo de tu vida, y relacionado conMenorca, que es una isla especial,que tiene algo misterioso, es comovolver la vista atrás y poder viviresos momentos. Menorca tienepersonalidad, es muy atractiva»,señala.

El rodaje de «Isla bonita» fina-lizó en octubre, con el resultadode una comedia de personajes conel sello Colomo, lo que garantizaenredos y humor. «Siempre espe-ras que tus películas gusten. Ésta,como es una película especial, espe-ro que guste al público de unamanera especial», recalca el direc-tor.

MENORCA ● Es DiariSÁBADO, 3 DE OCTUBRE DE 2015

Cultura20

ta Segó, mare del fotògraf Toni Vidal, teniauna botiga multifuncional que venia efec-tos militares y navales apart de juguetes,colònies i, molt important per a mi, chis-

tes tals com «Pulgar-cito», «DDT», «Flori-ta» (aquest per al·lo-tes) i altres que emdeixava mirar, sem-pre que els tractésbé. No obstant, elchiste per ex-

cel·lència era el «TBO».El meu problema era que aquesta publi-cació no arribava as Castell i açò mai hohe digerit prou bé. Per poder llegir lesaventures de l’explorador «EustáquioMorcillón» i el seu criat «Babalí»; les ex-traordinàries peripècies de «La familiaUlises» que tan bé reflectia la vida quoti-

HOMENATGE AL CREADOR DE ‘LA FAMILIAULISES’ I ALTRES PERSONATGES DE FICCIÓ

diana de la post guerra incivil espanyola;les desgràcies de «Melitón Pérez» i, moltespecialment, els inefables «Inventos delprofessor Franz de Copenhague», no te-

nia més remei que, orascar-me la butxaca(cosa molt improba-ble per la seva buidorpermanent) o pactaramb algun altre com-pany amb més mediso fortuna.

Per cert, l’origendel nom T.B.O. ha estaun misteri fins fa poc,

però és segur que no és un acrònim, sinóel nom d’una «Revista lírica en cuatro ocinco cuadros a gusto del consumidor», es-trenada a Madrid l’any 1909 i de la queno donarem més detalls, però sí és segurque ha donat nom a les publicacions quees coneixen actualment com a «còmic».

Per aquells anys 50 del segle passat jono sabia que el seu autor era ciutadallenc,en Marino Benejam Ferrer (*Ciutadella1890 + Barcelona 1975). I, possiblement,molts al·lots menorquins d’avui en diadesconeixen què era el «TBO» i qui era enBenejam. Per açò vull reivindicar aquestdestacat menorquí, cinquè de 7 germans ifill d’en Pere Benejam Casasnovas, cone-

Amable lector, he de confessar que,d’al·lot, vaig ser un afortunat enrelació als meus companys coeta-nis des Castell; per una ban-

da, a causa del fet que l’electricitatde La Eléctrica Mahonesa era pro-pensa a apagades molt freqüents ique l’electricista del poble era elmeu pare, el Sr. Serra, propietari delCine España, va creure bo que la bu-taca (açò de butaca no és més queun eufemisme) de la dreta de la file-ra 13, mirant a la pantalla, estigués re-servada per a «l’electricista de guàr-dia» i, per un altre pacte no escrit, elmeu germà i jo teníem llicència perentrar de pillo, sense passar per la ta-quilla atesa per la senyora Laieta i per da-vall de la mà que recollia el tiquet d’entra-da, (la mà del porter en Perico Masseta-Pere Albis-) qui feia el que en castellà endiuen la vista gorda.

Per una altra banda, la meva tia Aguedi-

gut com Pere Blancu, forner del ram de lapell i rellotger que va haver d’emigrar aBarcelona per l’enfonsada del sector de lasabata a causa de la pèrdua de Cuba, de-vers l’any 1897. Molt bé no ho va passar lafamília Benejam però se’n van sortir detot i van anar fent via. Son pare volia queen Marí fos rellotger com ell, però el di-buix va guanyar la partida. I així el tro-bem dibuixant a revistes com «Pocholo»des de 1915, fins que a l’any 1934 entra a«TBO». Malauradament, l’any 1939 va serdeclarat «rojo separatista» i va ser apartatdel cercle d’autors i publicacions perme-ses i va sobreviure un temps dibuixantrecortables, quaderns de dibuixos per aomplir de colors i felicitacions de Nadalfins que, un parell d’anys més tard va serperdonat i va poder seguir treballant i do-nant notables dosis d’alegria als infants dela post guerra.

Seguint la manera de comentar les rela-cions de sang, un servidor (com tants al-tres menorquins) té, segons les dades deque disposem, 111 lligams col·laterals, elmés proper amb 18 bots, mentre que elcompany de fatigues genealògiques, Anto-ni Guasch Bosch en té 121, però més pro-pers que els meus; només 6 bots. Son avii en Marí Benejam Ferrer eren cosins ger-mans.

Antoni TuduríSecció deGenealogia del’Ateneu de Maó

Miscel·lània Genealògica

I.P.D.R.

El fòrum «Paisatge i Art a Menor-ca» celebrat aquest dimecres ala Sala Multifuncional des Mer-cadal ha servit perquè un nom-brós grup d’artistes i personat-ges de la cultura menorquina posisobre la taula la que creuen és lanecessitat més destacada en lasocietat actual: concienciar-la pergarantir la preservació de l’entorn.

A la trobada van ser presentsel fotògraf Toni Cladera, el músicTòfol Mus, la pintora ZulemaBagur, l’arquitecte Txus Cardo-na, la paisatgista Elisabet Quin-tana, l’escultora Núria Román,el ballarí Joan Taltavull, el rea-litzador Omar Delorage i l’humo-rista gràfic Zaca. Tots ells, reu-nits davant d’un auditori ambprop d’un centenar i mig de per-sones, van debatre sobre la visiósobre la influència del paisatgeen la seva obra, i van intercan-viar idees sobre la preservaciódel paisatge. Van coincidir enquè és important conscienciar,especialment els joves, per garan-tir el futur de l’Illa. Per altra ban-da, es va palpar la sintonia perconstituir un col·lectiu a nivellinsular, format per artistes.

Els artistesfan pinyaper preservarel paisatge

RUBÉN P. ATIENZA

Las clases del Centre Municipal d’Artde Ciutadella comenzaron, comoestaba previsto, el pasado jueves,solo un día después de que la empre-sa adjudicataria, Culturactiva, fir-mara el contrato. Según explica des-de la escuela su director, Josep Mas-caró, se ha cumplido con el plazopero de una manera muy justa, loque ha retrasado el proceso de matri-

Una nueva etapaen el CentreMunicipal d’Art

CIUTADELLA l Culturactiva inició el jueves su programa de formación artística, unmodelo que sigue la estela del trabajo iniciado en 2014 y ahora pretenden consolidar

Un grupo de alumnos, ayer en una de las primeras clases del curso 2015-16. ● FOTO JOSEP BAGUR GOMILA

culaciones,queseguiráabiertoduran-te todo el curso.

Cabe recordar que Culturactivaya ganó el concurso en 2014 pero laconcesión fue anulada en el mes deabril por no cumplir con las bases.La oferta formativa para el nuevocurso sigue el mismo esquema, contres bloques: el permanente, con lasmaterias obligatorias; un programade monográficos; y otro de cursosen formato reducido. Además, vuel-ven a apostar por Ludoart para losmás pequeños los sábados por lamañana y por ConciliArt, cursillospara los periodos de vacaciones, unformato que el año pasado «fue unéxito», explica Mascaró.

Ya hay un centenar de alumnosinscritos, de cuya formación se ocu-pará un equipo de ocho profesores.«Creemos que el centro tiene unpotencial que está infravalorado, ynuestro principal objetivo es posi-cionarlo, no solo en Ciutadella, sinoen toda la Isla», dice Mascaró, quienhace especial hincapié en que «elproyecto es muy potente y lo vamosa desarrollar». Con el objetivo depromocionarlo, el próximo sábado,día 10, se celebrará una jornada depuertas abiertas. De cara al futuro,lo más urgente avanza el director esconseguir la homologación del cen-tro para poder ofertar enseñanzasregladas, un proceso encallado por«circunstancias administrativas quedependen del Ayuntamiento».

MENORCA ● Es DiariSÁBADO, 17 DE OCTUBRE DE 2015

Cultura20

Avui toca a Margalida Comas Camps, dequi s’ha publicat fa pocs anys (2009) un in-teressantíssim i profund treball que portaper títol «Margalida Comas Camps (1892-1982) científica i pedagoga», redactat perMaria Ángeles DelgadoMartínez i editada per laConselleria d’Innovaciódel Govern de les Illes Ba-lears i que es pot veure aInternet punxant el se-güent enllaç : publica-cions.balearsfacien-cia.org/dades/14archi-vo_1.pdf.

A la introducció, PilarCosta Serra (consellera peraquell temps) diu, textual-ment «La menorquinaMargalida Comas Camps(1892-1972) és, possible-ment, la científica espa-nyola de més vàlua del primer terç del se-gle XX (període en el qual va poder exercircom a tal) i una de les pedagogues més im-portants de la primera meitat del segleXX».

I un dels prologuistes de l’obra, MiquelÀngel Limón Pons (a qui prego disculpi elmeu atreviment al copiar unes ratlles se-ves) diu:

«Mai no he pogut entendre, de debò, la

MARGALIDA, LA POC CONEGUDAGERMANA DE JOAN COMAS CAMPS

causa punyent, de mal explicar, per la qualla vida i la tasca intel·lectual de MargaritaComas han romàs, tossudament, vergonyo-sament, sotmeses a l’oblit d’allò més repata-ni i injustificable,

No entenc —ho dic sensebuscar-ne ara cap doble in-tenció— com no ha estatencara possible retre-li elmés petit homenatge pú-blic a Menorca o a qualse-vol altre punt de les IllesBalears, que foren la sevaterra natal. Se’m fa dificilís-sim explicar que no tenguiun carrer a la vila d’Alaior,o que no doni nom a caporganisme, entitat o institu-ció pedagògica. M’estranyadescomunalment que nin-gú no l’elevi al firmamentde les galeries municipals

de ciutadans i ciutadanes il·lustres. ¿Perquè la nostra actual democràcia, tan i tanreparadora de silencis còmplices del pas-sat, encara ho té tot per dir i tot per fer, alvoltant del record de Margarita Comas?

Fins i tot, en certa ocasió, vaig confessar-me davant algunes autoritats de l’illa, res-pecte de la importància de la investigadorai pedagoga, per com ens apel·lava a pren-dre alguna actitud pública. El resultat últim

Un cop més hauré de citar a D. JoanHernández Mora (coses de l’apre-nentatge de l’adolescència). El pro-fessor ens parlava entusiàstica-

ment, d’un amic seu, coetani (nat a l’any1900 a Alaior) de nom Joan Comas Camps,que va ser un destacat científic que peraquells anys 50 i 60 del segle passat, desta-cava en el mon de l’ Antropologia i que vi-via exiliat a Mèxic, però no recordo quemai ens hagués parlat de les seves germa-nes –en tenia 4-, no sé per quina raó.

Amb aquesta dèria que m’ha agafat deredactar «miscel·lànies genealògiques» i,darrerament, de cercar dones de destaca-da projecció cultural, científica i humana,estic descobrint tot un seguit de personat-ges femenins totalment desconeguts per ami i que mereixen ser trets de l’oblit i do-nats a conèixer per la gent que, com jo, noen tenen la menor idea de la seva existèn-cia. Demano perdó a qui trobi que aquestdesconeixement és propi de gent de pocacultura, com jo mateix.

de tot plegat acabà, al marge de les bonesparaules, en una manca absoluta, definiti-va, de reacció. Mai no vaig poder-me darraó de semblant fenomen. Però, ara, a la fi,el sol despunta, enèrgic, càlid, imperible.»

I prou; em poso de la banda de MiquelAngel Limón i, abusant de la seva con-fiança, m’he permès fer públic aquest senti-ment de menyspreu envers Margalida Co-mas Camps. A més, cal que confessi queaquesta miscel·lània és la que menys m’hacostat d’escriure.

Per acabar, seguint la tònica de les ante-riors miscel·lànies, un servidor té 45 grausde relacions de sang amb Margarita ComasCamps, amb un número de bots bastantalt; concretament 21 bots, mentre que Car-me Preto Novella en té 48 graus, amb elmateix nombre de bots.

NOTA: Gràcies a la informació aportadaper Carme Preto Novella, que acabo demencionar, hem pogut resoldre el dubtede qui era l’avi patern de Maria Lluïsa SerraBelabre. La mare de Carme Preto i MariaLluïsa eren cosines germanes i tenien unavi comú; Joan Serra Dalmedo, des Castell,casat dues vegades, la primera amb Fran-cisca Victori Quintana, que segueix fins aCarme Preto Novella i la segona amb MariaSitges de qui prové Maria Lluïsa Serra.Aquesta informació ve referendada per l’es-crit publicat al MENORCA per MargaritaCaules el passat dia 12/10/2015, on fa unaexcel·lent descripció dels habitants censatsa la plaça del Princep a l’any 1901, on es citaa Joan Serra Dalmedo nat as Castell, casatamb Maria Sitges Taltavull. No obstant,l’edat apuntada (43 anys) no sembla correc-te, atès que Joan Serra Dalmedo havia nas-cut as Castell el dia de Sant Blai de 1845 idevia tenir 56 anys.

Antoni TuduríSecció degenealogia del’Ateneu de Maó

Miscel·lània Genealògica

RUBÉN P. ATIENZA

La gastronomía típica menorqui-na será el tema de la segunda edi-ción de la Bienal Videobosco deCine Documental de Menorca,cuyas bases se presentaron ayeren sede de Calós a cargo de la Unióde Antics Alumnes de Don Boscode Ciutadella. El acto se aprovechópara proyectar los dos títulos pre-miados en la primera edición, queestuvo dedicada a la Menorca Tala-yótica, y que se presentaron bajolos títulos de «Carta a Nura» y «Elsprimers menorquins».

En esta ocasión, los participan-tes podrán centrarse, tal y comoexplican los organizadores, «enla producción y transformaciónartesana de productos gastronó-micos típicos». Ello incluye des-de la repostería a los embutidosy quesos, así como la elaboraciónde productos naturales vinos olicores. Las bases establecen quelos trabajos habrán de tener unaduración mínima de 7 minutos ymáxima de 15.

Para la segunda edición se hanestablecido cuatro premios prin-

CERTAMENl La gastronomía de la Isla será el tema central de la segunda edicióndel certamen de cine documental organizado por los Antics Alumnes de Don Bosco

Un Videobosco con sabor

cipales: mejor documental, foto-grafía y guión, además de un reco-nocimiento especial para un autormenor de 18 años. Entre todos serepartirán 2.000 euros en premios.Tal y como se recoge en las bases,la fecha límite para la entrega de

los trabajos es el próximo 31 de ene-ro. Está previsto que la gala de entre-ga de premios se celebre a finalesde febrero. Las bases completasdel certamen se pueden consultaren la página web de la entidad orga-nizadora (www.uaass.com)

Cabe recordar que el certamen,que en 2014 empezó una nuevaetapa, tiene como principal obje-tivo desarrollar el cine documen-tal en la Isla y promocionar su uti-lización como un medio de comu-nicación social.

La sala polivalente de Calós acogió ayer la presentación de las bases del certamen. ● FOTO JOSEP BAGUR GOMILA

R.P.A.

La gira del viaje anual que acos-tumbra a hacer la Banda deMúsica de Marratxí acabará enesta ocasión en Menorca. Seráconcretamente en Es Merca-dal, donde tiene previsto ofre-cer hoy un concierto conjun-to con la formación musicaldel municipio. La cita será enla Sala Multifuncional, entrelas 17 y las 19 horas, y es frutosegún recuerdan los promoto-res del evento de «la amistad»de dos músicos de ambas for-maciones.

La primera parte del con-cierto estará protagonizadapor la banda mallorquina, bajola dirección de Silverio Duato,durante la que sonarán las melo-días de pasodobles como «Cami-no de rosas», «La torre del Oroo «Camino real». A continua-ción, la banda anfitriona, conLitus Araguimbau a la batuta,interpretará «Moments forMorricone», «Against all odds»,con Marc Bosch al saxo solis-ta, y «Santana a portait». Alfinal, las dos bandas compar-tirán escenario.

Conciertode las bandasde Marratxí yEs Mercadal

Cultura 19Es Diari ● MENORCASÁBADO, 31 DE OCTUBRE DE 2015

Fa poc temps, passejant per Vilassarde Mar, vaig descobrir un carrer,prop de la mar, que du per nom «Es-cultor Monjo». Vaig demanar a la

persona a la que visitava i que vivia aaquest carrer si sabia res d’aquest escultor,però no em va saber donar raó. Com es na-tural, vaig decidir esbrinar quelcom sobreaquest artista i la resposta va ser que estractava d’Enric Monjo Garriga, natural deVilassar de Mar (1895-1976) i del que jo ma-teix havia vist moltes obres seves , com sóntotes les de la plaça de Catalunya, a Barce-lona i el Sant Jordi que hi ha a la Diputa-ció, sense saber res del seu autor. Dit d’unaaltre manera, havia contemplat les escultu-res però no em vaig demanar mai qui elshavia esculpit. Seguint amb la recerca demés detalls, vaig trobar que era fill d’unmestre d’escola i pedagog de nom RafelMonjo Segura i resseguint aquest camí emvaig trobar amb la sorpresa que era nét deJoan Monjo Pons. I d’aquest sí que en tenia

DEDICADA A UN MENORQUÍ, DISSENYADORDEL PRIMER SUBMARÍ, JOAN MONJO PONS

alguna noticia; es tractavad’un maonès d’origen ciuta-dellenc per la part Monjo ide Maó per la part Pons,que m’havia descobert, jafa bastants anys, un boncompany meu, professord’electrotècnia a l’escolad’enginyers industrials i a laFacultat de Nàutica de Bar-celona.

✒ VES PER ON, seguint la pista d’un es-cultor de certa fama, però desconegutper a mi, havia anat a parar a un engin-yer mecànic i arquitecte naval, autor delprimer manual sobre arquitectura navald’aquest país, publicat a l’any 1856 i de-clarat obra d’utilitat pública, director dela Reial Escola Nàutica d’Arenys de Mar,fundador del Col·legi Nàutic Mercantil deVilassar i amb una activitat a destacar; vaser l’encarregat de dissenyar els planellsi dirigir la construcció del primer subma-rí espanyol, batejat com «Ictinio», conce-but per el figuerenc Narcís Monturiol.

Qui era Joan Monjo Pons? Nat a Maó endata 05/06/1818 i traspassat a Vilassar deMar en data 07/06/1884, era el fill menordel matrimoni format per Pere Monjo Ca-

rretero i Beneta PonsPons, casats a Maó endata 18/11/1790 i que vapassar a viure a Arenys deMar quan va morir son pare al’any 1826 a Alger, on havia anat per tal decercar la feina que a Menorca no trobava.De fet, va ser un precursor de la gran emi-gració menorquina a Alger. Com ja he dit,en Pere era ciutadallenc, fill de Pere Mon-jo Lluch i Margarita Carretero, casats aCiutadella i na Beneta era de Maó, filla deFrancesc Pons Sintes i de Maria Pons Collcasats a Maó en data 11/05/1768.

Barcelona li va dedicar a l’any 1908 uncarrer, a la Barceloneta, molt prop de ones va fer la primera immersió del «Ictinio».

Fent recerca genealògica, la branca ma-

terna Pons, la trobem documentadaper un casament en data

06/06/1606 a l’església de SantJoan dels Vergers entre LlorensPons, «vividor» a Algendar, fillde Llorenç i Florença, ambAntonina Orfila, viuda deMartí Andreu i filla de Ra-mon Orfila (de Binifadet) i deMargalida. Foren testimonisBartomeu Seguí (de Biniarro-

ca) i Joan Pons (de Bini-maymet). Cal destacar la preci-

sió dels llocs d’origen o d’habitat-ge dels citats.

La branca Monjo ve del pobled’Artà a Mallorca. Joan Monjo Massanet,viudo, es casa amb Rafela Ponsa Llorens,a Ciutadella en data 15/04/1606 . AquestJoan és natural d’Artà i s’havia casat enprimeres núpcies amb Catalina Gorchsen data 20/08/1586.

Com de costum, diré que els graus deparentesc de sang entre un servidor i elprojectista del «Ictinio», són, de moment,84, amb un número de bots mínim de 15,mentre que Antoni Casasnovas Tudurí té77 graus amb un número de bots tambéde 15 i Jaume Mascaró Pons té 83 grausde parentiu i els bots són 16.

Antoni TuduríSecció deGenealogia del’Ateneu de Maó

Miscel·lània Genealògica

LatopografiamèdicadeGeorgeCleghornesreeditaperl’interèsL.B.

El doctor Miquel Timoner i repre-sentants de la Fundació HospitalIlla del Rei van presentar ahir lareedició de la topografia mèdicade George Cleghorn en anglès i cas-tellà. L’estudi del metge militarescocès destinat a l’Hospital de l’Illa

del Rei (1716-1789) pertany al gène-re que relacionava les característi-ques físiques del lloc i elscostumsdels habitants amb les malaltiesmés comunes observades.

ESTUDI DE L’ÈPOCA ANGLESA

És per això que l’obra constitueixuna font de coneixement molt inte-

ressant sobre Menorca a l’època.«Observations on the epidemicaldiseases in Minorca from the year1744 to 1749», el títol original, és unapublicació patrocinada pel Col·legiOficial de Dentistes de Balears,l’Obra Social La Caixa i el GrupSerra, impresa per Editorial Menor-ca.

El doctor Miquel Timoner i Luis Alejandre, a l’acte de presentació de la reedició a l’Ateneu. ● FOTO GEMMA ANDREU

EDICIONS l La Fundació Illa del Rei dóna una nova passa perintentar recuperar la bibliografia relacionada amb el recinte

BlRlElUlSlTEATREL’humor de lacompanyia Chachassense Fronteres arribaavui a l’Orfeó Maonès

◗ La companyia Chachas sen-se Fronteres tindrà una feina-da avui per netejar l’OrfeóMaonès en els seus 125 anysd’història. Aquest és el filconductor de l’espectacle«Què ens està passant?», queel duet d’actrius representaràal teatre, a les 21 hores. Ambcomèdia i uns diàlegs diver-tits i plens d’humor, la com-panyia vol sumar-se així alsactes de celebració de l’ani-versari de l’entitat. L’entradaés de 10 euros, 8 pels socis.

TERTÚLIAPere Pons, convidatper l’Ateneu de Maó,per parlar sobre elfutur de l’ofici d’arader

◗ La propera Tertúlia de L’Ate-neu de Maó comptarà com aprotagonista amb Pere PonsPons, mestre artesà arader ide molins. El convidat oferiràla xerrada «Els araders de Me-norca, un ofici en perill d’ex-tinció», que tindrà lloc aquestdimarts, dia 3, a les 20 hores,a la sala de tertúlies de l’Ate-neu. Pere Pons analitzarà elpassat i present de l’ofici iparlarà sobre les perspectivesde futur i de relleu generacio-nal d’aquest ofici artesanal.

Cant. La Coral Femenina del Grup Filharmònic de l’Ate-neu, dirigida per Lola Mir, ha brindat dos concerts amb lesveus de Toni Pons i Jaume Obrador. ● FOTO ALVARO CARDONA

Cultura 19Es Diari ● MENORCASÁBADO, 14 DE NOVIEMBRE DE 2015

da barri (as Castell ‘hi havia 4)trobem que sa mare, CatalinaPablo Prats vivia a la casa3829 del carrer de Sant Pere .Per tant, si com deia l’escrip-tor al pròleg de «Per fer ga-na», «s’ametla caigués depunta hauríem fet alí».

I «s’ametla ha caigut ben béde punta» ja que a aquest ma-teix cens, i considerant quel’ordre de les cases es contavades de l’origen del carrer( de

damunt de Cala Corb) , anant avall per ladreta fins a Cala Fonts i tornant a pujardes de Cala Fonts fins a Cala Corb, siJerònia vivia davant ca seva, els númerosde les dos cases haurien de ser, una deles primeres i l’altre de les darreres. I aixíés, efectivament; a la casa número 3796(que és la segona casa del carrer de SantPere) hi consta una Jerònia Roca Borràs,de 36 anys (per tant havia nascut cap al’any 1813), filla de Joan Roca Vinent i deFrancisca Borràs Bordatx, casats as Cas-

Avui es compleix el 88 aniversaride la mort d’Angel Ruiz i Pablo,de qui s’ha parlat abastament alllarg de tot l’any als mitjans de co-

municació i que ha donat peu a actes detota mena i condició. Avui, el genealogis-ta aficionat i escriptor de «miscel·lànies»de diversa fortuna, ha provat de fer-neuna dedicada a un personatge quepotser sigui de ficció, o potser era unapersona real; m’estic referint a JeròniaPeüc.

A l’obra «Per fer gana», primera publi-cada en pla l’any 1895, Angel Ruiz i Pablova escriure una sèrie d’articles entre elsque n’hi ha un titulat «cançons de fan-dango», on cita a «una dona, petita, ma-gre, color de canyella de la més fosca,just una espira per caminar, per xerrar iper tot lo que demaneu -i açò que ja te-nia més de xixanta anys- i sobretot perfer calça, que allò era un do de Déu».

Li deien Na Jerònia Peüc i l’escriptorlamenta molt profundament no havertranscrit el més d’un centenar de fandan-gos i altres peces musicals, a qual méspintoresca, especialment per la peculiarutilització de les lletres en castellà passa-des pel sedàs de la llengua pròpia desCastell.

I aquest és l’origen d’aquesta mis-

cel·lània; el personatge,amb aquest nom, és real ofictici, fruit de la imagina-ció de l’escriptor?

Atès que el temps al quefa referència Ruiz i Pablo(recordem que havia nas-cut l’any 1865) el podem si-tuar entre 1880 i 1888, (anydel seu veïnatge a Ciutade-lla) i considerant queJerònia tenia més deseixanta anys, el seu naixe-ment l’hauríem de situar capals anys 1810/1820, a granstrets. Idò bé, cercant donesnascudes as Castell entre1810 i 1820, de nom Jeròniaen trobem 7. Mala peça al te-ler! Avui en dia no en troba-ríem cap de Jerònia. Aquestaabundància de possiblescandidates ens crea un pro-blema considerable.

No obstant això, hem dis-posat d’una documentació molt valuosa;els censos municipals del segle XIX queens ha proporcionat Diego Pons, i que esconserven a l’arxiu municipal de Maó i,molt especialment, el cens de l’any 1849.De tothom és sabut que Àngel Ruiz i Pa-blo va nàixer al carrer de Sant Pere, a to-car del carrer de l’Església, on ara hi ha elnúmero 13 i que per aquells temps era elnúmero 9, i tenint en compta que peraquells anys la numeració de les casesera correlativa, comptant les cases de ca-

tell l’any 1809, mentre que la mare de l’es-criptor vivia al número 3829, la penúlti-ma casa del mateix carrer, sembla clarque la segona pel principi i la segona pelfinal devien ser una davant de l’altre.

És clar que totes aquestes elucubra-cions poden ser certes, o no; a la genea-logia cal anar amb dades certes i demos-trables, però en aquest cas no es tractade si hi ha una certesa absoluta, sinó,mes tost, de considerar la possibilitat deque aquesta Jerònia passi de ser unapersonatge de ficció (Peüc) a ser unapersona real (Roca Borràs, *Es Castell1813 + Es Castell 1879). I hi ha una altaprobabilitat de que sigui així.

Seguint el costum de cercar relacionsde sang amb Jerònia, un servidor en té43, amb un número de bots mínim de 16,mentre que Antoni Guasch té 30 rela-cions directes, amb 18 bots, però el méssorprenent és que el propi Àngel Ruiz iPablo, veí de Jerònia té, de moment, 40graus de parentesc demostrables, ambnomés 11 bots, com es pot apreciar a l’es-quema que adjuntem. Coses de la vida,Ángel mai va poder imaginar la molt pro-bable proximitat genealògica amb el per-sonatge tan ben definit a la seva obra.

Nota: avui dia 14 de novembre de2015 farà 88 anys de la mort de l’escrip-tor i un grup de companys anirem, alpunt del migdia, al cementiri de SantGenís dels Agudells a fer una humil isenzill homenatge floral al nínxol on re-posa amb la seva dona Catalina ManentVictori.

Antoni TuduríSecció deGenealogia del’Ateneu de Maó

Miscel·lània Genealògica

JERÒNIA ‘PEÜC’, PERSONATGE REAL O DE FICCIÓ?

RUBÉN P. ATIENZA

Cuando se trata de una buenacausa, el barítono menorquín JoanPons siempre está dispuesto aprestar su voz. Es por ello quedesde la Fundación Vicente Ferrerse pusieron en contacto con élpara invitarle a que ofreciera unrecital en solitario en el TeatrePrincipal. El veterano artista deCiutadella, retirado ya desde haceun tiempo de los escenarios, acep-tó la invitación, pero convirtién-dose en el promotor de una galaen la que tuvieran cabida másartistas, tal y como explicó ayerdurante la presentación de unevento que tendrá lugar el día 28de este mes, a las 20 horas.

Así, de la mano de Pons se haconformado un cartel, encabe-zado por él mismo junto a otros

Un recital líricopara combatirla pobreza

CANTO l El barítono Joan Pons organizauna gala benéfica el día 28 en el ‘Principal’

De izquierda a derecha, Isabel Pizá, Héctor Pons y Conxa Juanola, junto al barítono Joan Pons. ● FOTO JAVIER COLL

artistas reconocidos, como MaríaBayo y David Alegret, pero don-de también queda un espacio parael lucimiento de los que están lla-mados a ser las voces del futurode la ópera, como la soprano chi-na Jingping Li, el barítono meji-cano Alejandro Lazzarini o el tenorcostarricense David Astorga.

Para la buena causa, tal y comoexplica el propio Pons, se ha pre-parado una selección de arias de

óperas de repertorio, romanzasy zarzuelas, en la que sonarán pie-zas de reconocidos composito-res como Mozart, Puccini o Ver-di, entre otros.

Como músicos de acompaña-miento, se subirán al escenariodel ‘Principal’ los pianistas RubénFernández y Ulyana Popovich, además del violonchelista Pau Car-dona. La guinda a la velada líricase encargará de ponerla, comomaestro de ceremonias y dina-mizador del recital, el divulgadorRamon Gener, presentador y direc-tor del programa «This is Opera»que emite La 2.

● ● ●

La gala, a favor de laFundación VicenteFerrer, será dinamizadapor Ramon Gener

� Según explica Isabel Pizá,responsable en Balears de laFundación Vicente Ferrer, el di-nero recaudado se destinará afinanciar un proyecto de desa-rrollo de la horticultura en laregión deMadakasira. Estáprevisto que la gala, para laque también se cuenta con lacolaboración del Ayuntamien-to deMaó, sea presidida porMoncho Ferrer, hijo del filán-tropo que da nombre a la fun-dación. Las entradas ya se pue-den comprar en el ‘Principal’ya través de su páginaweb.

Melodías paraun proyecto enla India

Cultura 21Es Diari ● MENORCASÁBADO, 28 DE NOVIEMBRE DE 2015

Lluís Tasso Gonyalons va ser un delsmés importants impressors de Barcelo-na i, possiblement, els llibres més luxo-sos i exclusius sortien de la seva empre-sa tipogràfica.

Aquest matrimoni va tenir 2 filles(Magdalena i Eulàlia) i dos fills (Torquati Lluís). Vull destacar que el negoci tipo-gràfic va continuar amb Lluís Tasso Se-rra, però la filla major Magdalena (EsCastell 24/11/1842 - Barcelona30/12/1914) es va casar amb un dels ger-mans Espasa, Pau, mentre que una ger-mana Espasa era casada amb un Salvat.Vet aquí que tres dels principals im-pressors de Barcelona, capital editoriald’Espanya durant molts anys, estavenemparentats, fins el punt que a l’esquela

Avui en dia, és freqüent que al’hora de dinar o de sopar tru-quin a a porta provant de ven-dre llum o telefonia mòbil, utilit-

zant el sistema que es denomina «picara porta freda», per part d’uns venedorsben preparats i coneixedors de les tèc-niques de marketing més adequades.

En temps passats, l’objecte de la ven-da (penseu que el món informàtic enca-ra no existia) eren, entre d’altres coses,les enciclopèdies del saber universal, in-dispensables per a la formació del estu-diants de la casa. Moltes famílies acaba-ven comprant, a cómodos plazos que endeien en castellà, l’enciclopèdia Salvat oalguna altra , en tant que a les bibliote-ques i institucions no hi faltava mai unaenorme prestatgeria on es veien el cen-tenar de toms de la Espasa y Calpe, dela A a la Z, i els seus corresponentsApéndices. Darrerament venien, fins itot, el moble suport fet a mida.

Aquesta introducció pot semblar un

poc rara, però ara usexplicaré la seva raó:Per indicació de Mi-quel Àngel Limón,vaig investigar algu-nes dades d’un per-sonatge misteriós, denom Antonio Fajasy Ferrer (Maó 1812-Barcelona 1883) queva ser, pel que sem-bla, inductor del’estàtua de CristòfolColom que hi ha al final de les Ramblesde Barcelona. Cercant a la biblioteca del’Ateneu barcelonès, vaig trobar queaquest personatge era periodista i es-criptor i que un dels seus llibres s’haviaimprès a una impremta d’un tal LuisTasso Gonyalons. A més, aquest LluísTasso té un carrer a Barcelona. I cercant,vaig arribar a esclarir que hi havia sisbranques, derivades del matrimonicompost per Lluís Tasso Calbó i Magda-lena Gonyalons Vendrell, casats a Maó al’any 1813. D’aquestes branques avui ra-llarem de la que parteix de Lluís TassoGonyalons (casat l’any 1842 amb la filladel seu mestre, l’impressor mallorquíinstal·lat a Maó, Pere Antoni Serra) i deMaria Antonia Serra Savall.

de la mort del maritde Magdalena, la dePau Espasa, aparei-xen les tres famílies.

Com a detall almarge de la genealo-gia, val a dir que aixícom Espasa era el lli-natge d’un dels socisde l’empresa Espasay Calpe, Calpe ésl’acrònim de Compa-ñia Anónima de Li-

breria, Publicaciones y Ediciones, funda-da per l’enginyer Nicolás Mª de Urgoiti.És a dir, que el senyor Calpe no va exis-tir mai.

Anant, com sempre, a les relacions desang, un servidor té 60 connexions,amb un número mínim de 15 bots; Anto-ni Guasch té 44 graus amb un númeromínim de 18 bots i Rafel Aedo Pons té 34graus, amb també 18 bots però, estem agran distància de Lluís Hernández Soler,que només té una relació, però a 3 bots:era el seu besavi.

A una altra miscel·lània parlarem del’altra branca masculina dels Tasso, laque segueix a Torquat on, segurament,apareixerà la seva connexió directe ipropera amb el pintor Calbó.

DEDICAT A UNA BRANCA DELS TASSO, LA LITERÀRIAAntoni TuduríSecció deGenealogia del’Ateneu de Maó

Miscel·lània Genealògica

LAURA BAÑÓN

Es compleixen deu anys del seuprimer disc, «Doble vida», i KevinColl (Ciutadella, 1984) ha deciditcelebrar-ho amb l’edició d’un noutreball discogràfic. El cantant rea-pareix amb nou temes propis iinèdits seguint amb el seu carac-terístic estil pop melòdic, però ambla innovació desons electrònics.

«Ordenandosentimientos» seràel títol del nou discque començarà aenregistrar en elspropers mesos aShark Estudios,baix la produccióde Julio Valdeol-millos i amb elsegell discogràficAzú Producciones.

«Ordenando sentimientos» seràel tercer disc en solitari de la carre-ra musical del cantant després delseu primer «Doble vida» (2005) iel maxi single que publicà el 2009.

Kevin Coll tornaamb un nou discde pop melòdic

MÚSICA l El cantant ha triat Menorcaper estrenar el tercer treball discogràfic

Kevin Coll (Ciutadella, 1984) s’ha obert camí a València. ● FOTO KMP MANAGEMENT

El cantant ha triat Menorca, laseva illa natal, per presentar el noudisc en un concert que tindrà lloca la Sala Multifuncional des Mer-cadal el proper 27 de maig, per acompartir amb el públic illenc eldesè aniversari del seu debut musi-cal en solitari. Per pròpia decisióde l’artista, el concert serà públici gratuït.

Però segonsavançà ahir el can-tant, entre el febreri el març oferiràun petit tast ambla presentaciód’una de lescançons del discen un concert-ver-mut que oferiràal Casino 17 deGener de Ciuta-della.

FENT CARRERA A MUSICALS

Kevin Coll resideix a València, ons’ha obert camí en la seva facetacom actor i cantant. L’artista tre-balla en les produccions musicals

programades al Palau de la Músi-ca de València a través de la pro-ductora Star, com també fa actua-cions en solitari.

«Estic molt il·lusionat de podertornar a l’escena musical amb undisc propi, i sobretot, quan es com-pleix el desè aniversari del meudebut com a cantant», comentavaahir des de València.

Afirma que «Ordenando senti-mientos» inclou temes que ha anatcomposant en els últims anys i que

recopila en un disc que tot i serfidel al seu estil musical s’obre a lesnoves tendències musicals ambsons electrònics.

Kevin Coll està encantat de poderestrenar el seu nou disc a Menor-ca. «Volia que el públic menorquífos el primer en escoltar-lo i endirecte», assenyala.

Tot i residir a València, el can-tant manté el vincle amb l’Illa i ambel concert d’estrena del disc volretrobar-se amb el seu públic.

MÚSICASonadors de SonCamaró actuenaquesta nit amb JoeMina as Mercadal

◗ La Sala Multifuncional desMercadal acollirà aquesta nitel concert de Sonadors deSon Camaró que interpreta-ran les cançons del seu últimdisc, «A la conquesta de l’es-pai», i l’actuació de Joe Mina,amb les peces més conegu-des de La Movida dels anys80. La vetlada musical co-mençarà a les 23 hores, i elpreu de l’entrada és de 5 eu-ros i inclou consumició.

DANSAL’espectacle «Elcascanueces» arribaavui i demà a l’Auditoride Ferreries

◗ L’Escola de Dansa de Ferre-ries, dirigida per Carmen Es-tela, presenta aquest cap desetmana l’espectacle «El cas-canueces» a l’Auditori de Fe-rreries. La producció arribaamb motiu del desè aniversa-ri de la fundació del centred’ensenyament de dansa. Lesfuncions tindran lloc avui, ales 17 i a les 20.30 hores, idemà diumenge, a les 18 ho-res. «El cascanueces» és unaadaptació d’un dels clàssicsdel ballet.

BlRlElUlSl