Upload
jordi-llonch
View
645
Download
2
Tags:
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Més informació a elmeuordinador.blogspot.com
Citation preview
Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA
Entorn digital i mitjans interactius
MITJANS INTERACTIUS: PAC 2
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 1/19
Índex
1. Primera part ...................................................................................................... 2
1.1. La nevera intel·ligent .................................................................................. 2
1.1.1. Descripció de l’aparell .............................................................................. 2
1.1.2. Imatges del seu funcionament ................................................................. 3
1.1.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn .................................... 5
1.1.4. Debilitats en relació al context actual ..................................................... 6
1.1.5. Valoració personal ................................................................................... 6
1.2. El cotxe connectat ....................................................................................... 7
1.2.1. Descripció de l’aparell .............................................................................. 7
1.2.2. Imatges del seu funcionament ................................................................. 7
1.2.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn .................................... 9
1.2.4. Debilitats en relació al context actual .................................................... 10
1.2.5. Valoració personal .................................................................................. 10
1.3. El telèfon mòbil intel·ligent ........................................................................ 11
1.3.1. Descripció de l’aparell .............................................................................. 11
1.3.2. Imatges del seu funcionament ................................................................. 11
1.3.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn ................................... 12
1.3.4. Debilitats en relació al context actual .................................................... 15
1.3.5. Valoració personal .................................................................................. 15
1.4. Taula comparativa ..................................................................................... 16
2. Segona part....................................................................................................... 17
Bibliografia i altres recursos .................................................................................... 19
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 2/19
1. Primera part
Els tres elements interactius escollits per a aquesta primera part de la PAC 2
tenen un denominador comú: l’ús de pantalles tàctils com a interfície d’usuari.
Així mateix, hom pot pensar en multitud de ginys amb aquesta característica, ja
que en l’actualitat l’ús d’aquest tipus de pantalles s’ha desplegat a un ritme
vertiginós i es troben presents en tot tipus de dispositius; inclús, molts cops, en
aparells on no aporten cap millora substancial.
Aquesta extensa llista podria estar formada per aparells de cuina, com ara les
vitroceràmiques, les neveres intel·ligents o robots de cuina varis; o bé alguns
mitjans de transport, com ara certs quadres de comandament dels cotxes
connectats, els polsadors d’obertura de portes d’alguns metros europeus o els
ordinadors de bord d’alguns avions. No oblidem, tampoc, l’ús d’aquesta
tecnologia en ordinadors d’ús personal, com ara els ordinadors de sobretaula, els
portàtils, els telèfons mòbils intel·ligents o les tauletes.
D’aquesta petita compilació d’aparells amb interfícies tàctils n’analitzarem
un de cada grup: la nevera intel·ligent, el cotxe connectat i el telèfon mòbil
intel·ligent.
1.1. LA NEVERA INTEL·LIGENT
1.1.1. Descripció de l’aparell
La nevera intel·ligent és l’evolució de l’aparell frigorífic que la majoria de
nosaltres tenim a les nostres cuines. A efectes pràctics compleix amb les
necessitats que cobreix una nevera normal i corrent, és a dir, refrigerar i
congelar els aliments. Tanmateix, té la peculiaritat de disposar d’un ordinador
connectat a Internet amb pantalla tàctil al seu exterior que mostra informació a
l’usuari sobre els aliments existents dins la nevera, els que s’estan a punt
d’esgotar i inclús permet la compra de nous aliments des de la pròpia pantalla.
L’automatització de la llar és una qüestió que ha fascinat l’home des dels
anys 60 del segle passat (per a marcar un data d’inici aproximada), dècada en la
que la producció en massa estava a l’ordre del dia i l’obsessió per a posseir tot
tipus d’aparells que facilitessin la vida es va contagiar entre la classe mitjana. A
més a més, pel·lícules futuristes com 2001: A space odyssey (S. Kubrick, 1968)
va afegir-hi més interès amb la introducció de l’ordinador HAL 9000, que
s’encarregava de controlar totes les funcions vitals de la nau, un paral·lelisme
inconfusible amb la llar del ciutadà de l’època.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 3/19
Tot i així, la tecnologia del moment no estava prou desenvolupada i hi ha
hagut certes necessitats que no s’han començat a cobrir fins que aquesta ha
evolucionat suficientment. Internet ha permès aquesta evolució i gràcies al seu
desplegament i a la dèria d’estar sempre connectats ja es comença a entreveure
el que es coneix com la Internet de les coses1, un concepte que significa que
cada objecte estigui connectat a la xarxa de xarxes, sempre i la nevera intel·ligent
n’és un exemple.
1.1.2. Imatges del seu funcionament
Fins fa poc, la nevera es tractava d’un element del segon entorn, ja que la
seva funció era la d’emmagatzemar i preservar aliments, quelcom necessari en el
moment en que l’home decideix abandonar el camp per a establir-se a les
ciutats.
2 3 Accés a la llet al primer entorn. Accés a la llet al segon entorn.
En el cas de la nevera clàssica, es tracta d’un element amb la propietat
recintual pròpia d’E1 i E2; la nevera és un recinte amb un interior, una frontera i
un exterior. A més, per a poder interactuar-hi l’agent ha de ser present
físicament al seu costat. En adició, una nevera tradicional no sap què allotjava al
passat ni què albergarà al futur, sinó que depèn de la coincidència temporal.
També podem afegir la homogeneïtat de la seva funció (emmagatzemar i
preservar els aliments) i l’autosuficiència per a dur-la a terme.
1 Internet de les coses. http://en.wikipedia.org/wiki/Internet_of_Things 2 Koeien melken / Milking a cow (sense restriccions conegudes de drets d’autor). http://www.flickr.com/photos/nationaalarchief/3118474906/sizes/o/in/gallery-yhoitink-72157622591356169/ 3 Refrigerator full of raw milk (fotografia de Kristen Taylor) http://www.flickr.com/photos/kthread/4052973630/sizes/o/in/photostream/
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 4/19
A continuació es mostren algunes imatges de neveres intel·ligents i les
seves interfícies d’usuari tàctils.
Com s’ha comentat anteriorment, les neveres intel·ligents compleixen la
mateixa funció que les neveres tradicionals alhora que hi aporten un grau més
de funcionalitat, definit per moltes de les característiques pròpies del tercer
entorn. Tot i que l’accés a la llet per part de l’usuari se seguirà portant a terme de
la mateixa manera que al segon entorn, les innovacions tecnològiques permetran
que la nevera es posi en contacte amb el supermercat i compri brics nous quan
els antics s’acabin o estiguin a punt de caducar.
Les imatges superiors mostren com les interfícies d’usuari implementades
en l’actualitat a les pantalles tàctils d’aquest tipus de neveres ens recorden a les
que trobem a les tauletes tàctils, cosa que permet que la corba d’aprenentatge
sigui el més fàcil i ràpida per als usuaris.
Cal dir que gairebé totes les funcions de les neveres intel·ligents no serien
possibles sense una connexió a Internet, innovació que ha propiciat el seu salt
del segon al tercer entorn.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 5/19
1.1.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn
Segons el vídeo de la presentació d’una nevera intel·ligent de l’article de
VentureBeat4, la recintualitat s’esvaeix i dóna pas a la reticularitat gràcies a la
ubiqüitat d’Internet, que permet interactuar amb la nevera sense dependre de la
situació geogràfica en la que ens trobem. Així, podem enviar-hi notes, receptes o
recordatoris des de qualsevol lloc del planeta amb connexió a Internet.
De manera molt relacionada amb la propietat anterior, les noves funcions
que aporta la nova nevera no requereixen la presència física dels seus usuaris per
ser portades a terme, així que s’utilitzen representacions virtuals o, per ser més
precisos, s’empra una realitat representacional que actua de nexe de connexió
entre els usuaris i la nevera.
Pel que fa a l’objecte nevera com a tal, queda rellevat a un segon pla i la
seva materialitat perd valor (per molt que segueixi existint i complint amb la
mateixa funció de preservar el menjar) envers la informació que aquesta pot
aportar i rebre. La propietat informacional guanya, doncs, protagonisme
gràcies a les funcions energètiques, electròniques i informacionals de que
disposa la nevera connectada.
Gràcies a l’ús de lectors de codis RDIF o de codis de barres, algunes neveres
intel·ligents són capaces de detectar quins aliments hi ha al seu interior de
manera automàtica. Amb aquestes dades, la coincidència temporal perd sentit i
es veu reemplaçada per la multicronia, que permet conèixer tant el present, el
passat i el futur i saber què hi ha hagut a la nevera en cada precís moment.
Internet ha aportat un grau de personalització elevadíssim en qualsevol
àmbit gràcies a l’opció de connectar amb persones d’arreu del món. A través de
la nevera intel·ligent es pot accedir al supermercat on acostumen a anar els
membres d’E2, però també dóna l’opció als usuaris d’escollir d’una llista gairebé
interminable de possibilitats gastronòmiques i culinàries, aportant una marcada
propietat d’heterogeneïtat.
Aquesta mateixa elevada possibilitat d’elecció significa que la dependència
del seu funcionament deixa de ser individual o autosuficient i per a poder
mantenir totes les seves funcions, la nevera passa a ser interdependent de
sistemes tecnològics i múltiples agents distribuïts per arreu.
4 Samsung smart fridge: It runs Android apps like Evernote (video demo). http://venturebeat.com/2013/01/11/samsung-smart-fridge-it-runs-android-apps-like-evernote-video-demo/
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 6/19
1.1.4. Debilitats en relació al context actual
Tot i que és complicat trobar alguna característica a la que no s’adeqüi la
nevera intel·ligent, podem considerar la pentasensorialitat/bisensorialitat com a
una de les propietats que presenta més inconsistències. La nevera com a element
d’emmagatzematge de menjar segueix mantenint una component pentasensorial
altament marcada, ja que dels nostres sentits depèn que puguem discernir entre
un aliment en bon estat d’un que no ho està.
Cal tenir present que, com s’ha comentat anteriorment, l’ús de codis de
barres pot informar a l’usuari de la data de caducitat d’un aliment, la qual cosa
faria que es perdés aquesta característica pentasensorial típica d’E1 i E2, però
per molt evolucionada que estigui la tecnologia, avui dia les persones seguim
preferint valorar l’estat d’algun tipus d’aliments a través dels nostres sentits.
Tot i així, l’ús de la pantalla tàctil com a mètode d’interacció entre l’usuari i
la nevera és un clar exemple de bisensorialitat, ja que s’utilitzen només la vista i
el tacte. És per això que considero una mica ambigua aquesta relació de sentits i,
per això, la considero la gran debilitat d’aquest aparell de cuina.
1.1.5. Valoració personal
Després de l’anàlisi anterior, on he obviat algunes característiques del
tercer entorn per la marcada semblança amb d’altres de més importants i per
evitar una exposició massa extensa, opino que la nevera intel·ligent es pot
considerar un objecte que s’ha adaptat al tercer entorn de manera esplèndida.
L’elecció d’aquest aparell ha estat marcada per raons de disseny. Com
comento a l’inici de la primera part, he escollit tres dispositius que comparteixin
una mateixa interfície d’usuari per a poder analitzar, a la segona part si aquesta
elecció és la més idònia per a complir de manera òptima amb la seva funció.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 7/19
1.2. EL COTXE CONNECTAT
1.2.1. Descripció de l’aparell
El cotxe connectat és l’evolució del cotxe clàssic, el qual forma part de l’E2.
Gràcies a la integració d’un ordinador amb connexió a Internet al quadre de
comandament d’un cotxe, aquest passa a formar part d’E3 automàticament.
El quadre de comandament és un panell situat a la guantera dels cotxes
que proporciona informació al conductor sobre l’estat del vehicle mitjançant un
conjunt d’indicadors i instruments que informen sobre aspectes tècnics del
vehicle, com ara la velocitat o la quantitat de combustible restant; però que
també permet la selecció i regulació de característiques modificables com ara
augmentar la temperatura interior de l’habitacle o baixar el volum de la ràdio.
Els quadres de comandament tàctils són l’evolució dels analògics i se solen
trobar en cotxes d’alta gama. El gran avantatge que tenen és la possibilitat
d’accedir a informació sobre el vehicle i canviar-ne alguns paràmetres. De totes
maneres, tenen un clar desavantatge, el conductor ha de tocar la pantalla, la
qual cosa implica una gran pèrdua d’atenció.
1.2.2. Imatges del seu funcionament
L’exemple més recent de cotxe connectat prové de Sillicon Valley, de la mà
de Tesla Motors5, empresa que ha revolucionat el mercat automobilístic amb la
posada a la venda dels seus models elèctrics revolucionaris.
5 Tesla Motors, Inc. http://www.teslamotors.com/
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 8/19
El model S incorpora una pantalla capacitiva de 17 polzades que a part de
controlar les característiques típiques de l’habitacle, està connectada a Internet i
proporciona capacitats de programació remota des de fora del vehicle,
característiques típiques del tercer entorn.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 9/19
1.2.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn
De la mateixa manera que la nevera intel·ligent, el cotxe és un objecte físic
amb unes característiques topològiques molt concretes que el defineixen com a
element de transport de persones i que està delimitat per unes dimensions i uns
límits interiors i exteriors. De tota manera, la connexió a Internet que
l’ordinador de bord aporta, aconsegueix que formi part de l’estructura
reticular típica de les xarxes, en aquest cas, la xarxa de xarxes.
Si a aquesta connexió a Internet se li suma el programari disponible a
través de la pantalla tàctil s’aconsegueix que el cotxe adquireixi la qualitat de
representació, la qual es manifesta amb l’ús de representacions pictòriques
com ara els punts d’interès en un mapa o d’imatges realistes de la carretera per
la que se circula del sistema de navegació.
Aquestes imatges són una de les formes de representar la informació que el
conductor requereix per a obtenir una experiència de conducció òptima i, de no
ser per la marcada component informacional que aporta la connexió del
quadre de control a Internet, el cotxe esdevindria un conjunt d’àtoms i
molècules.
En quan s’ajunten les possibilitats que ofereix Internet amb les de la
geolocalització d’un cotxe es pot portar a terme una gran quantitat d’activitats,
algunes de senzilles, com la d’anar del punt A al punt B; o altres de més
complexes, com la de repetir la ruta que el cotxe va realitzar temps enrere per a
recordar esdeveniments passats, gràcies a l’accés a un registre de posició. Però
encara es pot anar més enllà: la capacitat de multicronia que Internet aporta al
vehicle permet que un usuari comparteixi els seus llocs favorits que ha visitat
durant les seves vacances amb algú altre o amb tota una comunitat, com ara a
través de Facebook, compartint aquestes posicions.
De totes formes, la connexió a Internet no serà sempre estable ni, encara
menys, estarà disponible a totes hores; la qual cosa denota la inestabilitat que
un sistema com aquest pot patir. Tot i que el cotxe funcionarà amb o sense
connexió, moltes de les seves funcions deixaran de ser útils quan estigui fora de
l’àrea de cobertura de la xarxa mòbil i, en cas de dependre massa d’aquestes
funcions, el cotxe deixarà de ser útil per si mateix i el conductor haurà d’esperar
a que la connexió torni a estar disponible si vol continuar utilitzant la funció que
feia servir abans de perdre la connexió.
Suposant que la connexió és estable, el valor afegit que incorpora un
vehicle amb aquestes característiques és de caràcter global. Com es comenta
anteriorment, una de les funcions que el cotxe connectat pot portar a terme és la
de comunicar-se amb la resta del món i obtenir qualsevol tipus de dades mentre
manté una marcada component local, gràcies al sistema de posicionament que li
permet destriar aquelles dades referents a la localització en la que es trobi.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 10/19
És impracticable emmagatzemar totes aquestes dades en una memòria
interna al cotxe, ja que encara que físicament és possible, cada segon es genera
nova informació, per això l’ús d’una memòria artificial externa aporta al cotxe
l’opció d’estar sempre informat amb l’última informació disponible.
A través de mecanismes de traducció simultània o en diferit, tota la
informació disponible en la memòria externa permetrà que un conductor de
Barcelona utilitzi dades generades per un altre de japonès mentre viatja per San
Francisco. Aquesta integració semiòtica és una qualitat que s’ha aconseguit
amb la digitalització i automatització de traduccions de les dades que el
conductor japonès va publicar durant el seu viatge.
Per la seva banda, el conductor barceloní depèn de dades generades per
altres usuaris, com la del conductor japonès, alhora que també depèn de la
plataforma que li proporcioni aquestes dades, la qual depèn dels servidors on
està allotjada, la qual depèn de l’electricitat... La interdependència es fa més
que evident.
1.2.4. Debilitats en relació al context actual
El cotxe connectat compleix forces qualitats del tercer entorn, tot i que n’hi
ha algunes que encara tenen camí per recórrer si volen entrar a formar-hi part.
Per molt que el cotxer permeti accedir-hi des de l’exterior del vehicle per portar
a terme accions senzilles, el cotxe seguirà requerint de la proximalitat d’un
conductor que el condueixi.
A més, la mobilitat física té un gran pes, ja que l’objectiu d’un vehicle és
transportar passatgers d’un punt a un altre i, per a fer-ho, el cotxe necessita un
espai a recórrer i la interacció amb persones reals, com ara amb el propi
conductor o amb els passatgers.
Molt relacionat amb la mobilitat física, la circulació lenta i el fet d’estar
assentat a terra guanyen terreny a les qualitats que Internet pugui aportar al
cotxe, ja que la funció principal d’aquest segueix essent la del transport.
1.2.5. Valoració personal
Després d’aquesta anàlisi considero que el cotxe connectat no disposa de
totes les qualitats de l’E3, però s’entreveu un potencial de creixement que en el
futur a mitjà termini acabarà aconseguint que accedeixi al tercer entorn.
L’elecció d’aquest dispositiu també s’ha basat en l’ús de la tecnologia tàctil
com a canal d’interacció entre el conductor i el cotxe.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 11/19
1.3. EL TELÈFON MÒBIL INTEL·LIGENT
1.3.1. Descripció de l’aparell
Un telèfon mòbil intel·ligent és un telèfon mòbil que a part de permetre la
comunicació bidireccional entre l’emissor d’una trucada i el seu receptor,
disposa d’una major capacitat computacional que li permet dur a terme funcions
avançades similars a les que pot fer un ordinador.
Algunes d’aquestes funcions són: assistent personal mitjançant l’ús del
calendari, la gestió de tasques o la gravadora de sons; reproductor multimèdia,
amb el que es pot visualitzar vídeos i escoltar música; sistema de posicionament
global, que permet localitzar el dispositiu en un mapa i donar direccions al seu
usuari; oficina portàtil, amb la gestió i edició de documents de text o fulls de
càlcul; i Internet, el qual aporta una gran varietat de possibilitats, ja siguin
d’entreteniment, professionals o informacionals.
Les prestacions típiques dels telèfons mòbils intel·ligents d’avui dia van ser
establertes per Apple quan va irrompre el mercat mòbil amb el seu iPhone, un
dispositiu que va crear tendència i que en molt poc temps ha esdevingut el
model a imitar per la resta dels fabricants de mòbils. La característica més
reconeguda és l’ús de la pantalla multitàctil com a centre neuràlgic d’interacció
entre l’usuari i el dispositiu, una qualitat pròpia del tercer entorn, que més
endavant analitzarem en profunditat.
1.3.2. Imatges del seu funcionament
La majoria de telèfons mòbils intel·ligents tenen el mateix principi de
funcionament i comparteixen una àmplia majoria de característiques físiques,
com ara la forma, que sol ser una peça rígida fina de dimensions no superiors a
la mida d’una mà amb una pantalla en un costat i amb un botó a sota seu.
6
6 Apple iPhone 5. http://www.cbc.ca/gfx/images/news/topstories/2012/09/12/hi-iphone5-852.jpg
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 12/19
Respecte la comunicació entre l’usuari i el dispositiu, la majoria de
telèfons intel·ligents han adoptat una sèrie de gestos i accions molt semblants
entre sí, els quals faciliten la interacció entre la persona i la màquina, al mateix
temps que aporten una sensació de naturalitat quan es porten a terme. La
següent imatge mostra alguns d’aquests gestos, que Luke Wroblewski7 ha
recollit i posat a l’abast de tothom en la seva guia d’estil per a programadors que
treballin amb dispositius tàctils.
1.3.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn
El telèfon mòbil intel·ligent parteix d’una funció heretada del seu homòleg
del segon entorn (el telèfon clàssic): la comunicació entre dos interlocutors que
emeten missatges en totes dues direccions. Per això el telèfon mòbil compleix
amb escreix la propietat distal, ja que no cal que existeixi proximitat entre
aquests dos (o més) interlocutors.
7 Touch Gesture Reference Guide. http://www.lukew.com/ff/entry.asp?1071
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 13/19
Pel que fa a la reticularitat, el telèfon mòbil intel·ligent es fonamenta en
una xarxa de telecomunicacions que permet l’accés a qualsevol node d’aquest,
independentment de la ubicació del dispositiu.
Per a poder portar a terme l’acte comunicatiu, ja no cal que els
interlocutors estiguin presents físicament, els mòbils permeten realitzar
trucades de veu o enviar missatges de tot tipus creant representacions dels
actors necessaris per a dur a terme la comunicació. L’agenda del telèfon és un
exemple molt entenedor d’aquesta representació: les persones reals se
substitueixen per representacions seves amb l’ús de fotografies de perfil.
La pantalla del mòbil té unes dimensions força reduïdes, cosa que podria
suposar un problema a l’hora de mostrar grans quantitats d’informació. Tot i
així, la tecnologia permet encabir la informació existent amb l’ús de magnificació
o reducció d’imatges, redistribució del text d’un escrit o desplaçament vertical
de la informació, entre d’altres. Els àtoms i les molècules s’esvaeixen i permeten
que el telèfon els reordeni de la manera més convenient per a la seva
visualització.
Cal recordar que el telèfon intel·ligent és un objecte fabricat per persones
utilitzant elements de la natura, com ara el silici dels microxips o el vidre de les
pantalles, però tot i amb això, el procés de manufactura d’aquests materials és
tan elevat i sofisticat que si examinem una a una cadascuna de les peces d’un
mòbil, no en trobarem una de sola que estigui en aquesta forma a la natura, per
això compleix el principi de l’artificialitat.
Una de les funcions bàsiques dels telèfons són les trucades de veu, que
requereixen que l’emissor i el receptor coincideixin temporalment. De tota
manera, si el receptor no contesta una trucada, la bústia de veu és capaç
d’enregistrar el missatge de l’emissor perquè el receptor el recuperi quan li sigui
possible. De la mateixa manera que els missatges de veu, existeixen els correus
electrònics i altres tipus de missatges asincrònics (com els missatges privats de
les xarxes socials). Aquesta llista de possibilitats demostra com el mòbil obeeix la
característica de multicronia.
Recuperant l’exemple de l’agenda de contactes es pot veure de manera
gràfica i entenedora com el telèfon mòbil intel·ligent posseeix la qualitat de la
compressió. Aquesta manifesta que els nodes d’una xarxa es connecten entre
ells sense importar la distància i, d’igual manera, els contactes de l’agenda estan
separats entre ells per la mateixa distància, quelcom que no ocorre a E1 o E2.
L’accés a Internet des d’un telèfon mòbil permet accedir a multitud de
contingut i dur a terme moltes accions i operacions relacionades amb
l’enviament de dades, tot i que físicament no s’arriba a moure cap element
material, sinó representacions d’aquests. Això és possible gràcies al flux
electrònic generat amb la transmissió d’aquestes dades.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 14/19
Una altra característica del tercer entorn de que disposa el telèfon mòbil
intel·ligent és que utilitza tecnologia assentada a l’aire. Dependre de les
xarxes de satèl·lits i cables submarins de que disposen les xarxes telemàtiques
aporta llibertat de moviment i el converteix en el que el seu propi nom indica:
mòbil.
La dependència d’aquesta tecnologia, en canvi, li aporta una altra
característica d’E3 que té certs inconvenients: la inestabilitat. El mòbil depèn
d’una gran infraestructura construïda per l’ésser humà, que requereix un
manteniment constant per evitar el seu deteriorament i que acostuma a tornar-
se obsoleta cada pocs anys. Sense l’accés a la xarxa un telèfon intel·ligent perd
més de dues terceres parts de les seves funcions i, si anem un pas més enllà,
veiem que sense electricitat el mòbil ni tan sols es pot engegar.
Per contrastar, un dels grans avantatges d’aquest dispositiu és que l’accés a
Internet permet arribar a contingut global, ja sigui per a descobrir informació
sobre cultures noves, política, econòmica o de qualsevol altre tipus, alhora que
permet utilitzar totes aquestes dades de forma local.
Com qualsevol dispositiu d’E3, aquesta informació és comunicada al seu
propietari/usuari a través de la vista i el tacte (tot i que també s’hi ha d’afegir
l’oïda). El principi de bisensorialitat (o trisensorialitat en aquest cas) es
compleix perquè l’usuari mira la pantalla i hi interactua amb el tacte a través
dels gestos mostrats anteriorment i de resposta hàptica que genera el vibrador
intern.
Per molt que els telèfons disposin d’una memòria interna força elevada,
existeix una tendència a accedir a les dades enlloc de posseir-les. La majoria
d’usuaris visualitzen vídeos a través de l’aplicació de YouTube, accedeixen a
fotografies i actualitzacions d’estat dels seus amics a la de Facebook, o carreguen
les fotografies i vídeos que fan amb la càmera del mòbil automàticament amb la
de Dropbox. La memòria interna s’està substituint per una memòria artificial
externa que molts anomenen com el núvol.
Tornant a la construcció del dispositiu, sabem que els components d’un
mòbil són analògics, però un cop assemblats, el funcionament global del mòbil
és digital. Elements com la interfície d’usuari, els arxius que formen el sistema
operatiu o la transmissió de dades són exemples d’aquesta qualitat digital.
Aquesta qualitat fa que el mòbil sigui l’eina de comunicació ubiqua per
excel·lència, ja que tot el món està en procés de digitalització, inclús la
comunicació entre persones i màquines amb idiomes diferents. La unió de la
integració semiòtica amb l’heterogeneïtat és quelcom que Internet ha
aportat al mòbil i un exemple d’aquestes característiques d’E3 són les aplicacions
de traducció simultània d’imatges a través de la realitat augmentada.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 15/19
De totes formes, Internet també ha aportat interdependència, una
qualitat molt lligada a la inestabilitat, explicada anteriorment. Un mòbil, per si
sol, no serveix per a res, no té cap utilitat. Quant més creix el nombre d’usuaris
de telèfons mòbils intel·ligents, millor funciona cadascun d’aquests aparells i
més interdependent esdevé, ja que cal una infraestructura formada per xarxes
mòbils i antenes que permeten el seu ús. A més, aquesta infraestructura depèn
de l’energia elèctrica que generada per les centrals elèctriques. Sense oblidar,
tampoc, que les persones són les qui generen totes aquestes activitats per acabar
utilitzant els seus telèfons mòbils intel·ligents.
Per concloure aquesta part, no hem d’oblidar quin ús li donen les persones
als seus telèfons. Aquest és, sense cap mena de dubte un ús de consum. Consum
d’entreteniment, consum d’informació i consum de comunicació. Cada usuari en
farà un ús diferent, ja sigui per a consumir productes dependents de productors
massius o per al típic consum P2P de comunicació entre iguals.
1.3.4. Debilitats en relació al context actual
Analitzant el telèfon mòbil intel·ligent ha estat molt complicat trobar
alguna qualitat del tercer entorn al que no s’adeqüi, però la situació tecnològica
al nostre país fa que la característica de circulació ràpida no s’acabi de complir
amb exactitud. Sabem que a Internet, la velocitat de la llum és el límit, però el
mòbil encara no és capaç de transmetre grans volums d’informació en petits
lapses de temps. Les xarxes mòbils són encara massa lentes i el 3G és una
tecnologia que encara ha d’arribar a molts racons de països com Espanya. Així
doncs, aquest principi de circulació ràpida encara no ha arribat a assolir-se i, tot
i que en alguns països ja s’han implantat xarxes de nova generació com el 4G, no
és encara una realitat a tot arreu.
1.3.5. Valoració personal
Després de l’extens anàlisi del telèfon mòbil intel·ligent es pot concloure
que aquest dispositiu s’ha adaptat completament al tercer entorn, ja que
compleix amb escreix amb gairebé la totalitat dels principis descrits per Javier
Echeverría al seu Los señores del aire: Telépolis y el tercer entorno.
Igual que els aparells anteriors, l’elecció d’aquest dispositiu rau en el seu
disseny, en la dualitat entre fascinació i repulsió que em provoquen les pantalles
tàctils, presents avui dia en qualsevol tipus d’aparell electrònic.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 16/19
1.4. TAULA COMPARATIVA
Nevera intel·ligent Cotxe connectat Telèfon mòbil
intel·ligent
E1 i E2 E3 E1 i E2 E3 E1 i E2 E3
Proximal Proximal Distal
Reticular Reticular Reticular
Representacional Representacional Representacional
Informacional Informacional Informacional
Natural Artificial Artificial Artificial
Multicrònic Multicrònic Multicrònic
Extensió Extensió Compressió
Mòbil físicament Fluent
electrònicament Mòbil físicament
Fluent electrònicament
Ràpid Lent Lent Ràpid
Assentat a terra Assentat en l’aire Assentat a terra Assentat en l’aire
Inestable Inestable Inestable
Local Global Global Local Global
Pentasensorial Bisensorial Pentasensorial Bisensorial Bisensorial
Memòria externa Memòria externa Memòria externa
Analògic Digital Digital Digital
Semiòticament
integrat
Semiòticament integrat
Semiòticament
integrat
Heterogeni Heterogeni Heterogeni
Interdependent Interdependent Interdependent
Consum Consum Consum
Aquesta taula mostra com la nevera intel·ligent i el cotxe connectat
comparteixen forces característiques dels entorns 1 i 2 amb el tercer, la qual cosa
significa que aquests dos objectes encara no han entrat a formar part del tercer
entorn en la seva totalitat. D’altra banda, el telèfon mòbil intel·ligent es postula
com a un objecte del tercer entorn.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 17/19
2. Segona part
Mantenint la temàtica que ha esdevingut el denominador comú en la
primera part, la idea principal del meu projecte continuarà en l’àmbit de les
pantalles tàctils com a interfície d’usuari. Dels tres elements analitzats
anteriorment, l’escollit és el telèfon mòbil intel·ligent, ja que és un dispositiu
altament estès en tots els àmbits de la societat i que necessita urgentment una
reimaginació per a cobrir les necessitats dels usuaris de manera òptima.
Molts cops els dissenyadors de productes decideixen incorporar pantalles
tàctils a molts dispositius sense estudiar en profunditat si la seva implementació
acabarà millorant o empitjorant el producte final. Apple va acostar aquestes
pantalles al món amb una estratègia i campanya de màrqueting exquisida. De
tota manera considero que els telèfons actuals tenen algunes limitacions a causa
d’aquest tipus de pantalles.
A part de la pantalla tàctil, justificació central de la meva elecció hi ha
altres elements del telèfon mòbil intel·ligent que necessiten un rentat de cara. Es
tracta de tots aquells referents a l’ergonomia. Qui va decidir que la situació del
botó més important per la interacció amb el mòbil havia de ser la part inferior
de la pantalla? Potser algú que no tenia una mà amb polze prènsil?
La situació idònia del botó d’inici no és a la part inferior i ho puc demostrar
amb un experiment. Per a dur-lo a terme cal que agafis un telèfon mòbil
intel·ligent amb la mà (dreta pels dretans o esquerra pels esquerrans) de la
forma més còmode. Ara comprovarem si els teus resultats s’assemblen als meus.
Per la manera en que ha evolucionat la mà humana, la forma més còmode i
estable d’agafar el mòbil ha de ser semblant a la de la fotografia següent:
Si el teu resultat s’assembla al de la fotografia, estaràs d’acord també que
prémer el boto d’inici sense perdre estabilitat és complicat. I perdre estabilitat
pot suposar que el telèfon caigui i es trenqui i, amb el preu que tenen aquests
dispositius, això és l’últim que volem que ocorri.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 18/19
A part de les qüestions de la pantalla tàctil i la ubicació del botó d’inici,
m’agradaria aprofundir en aspectes relacionats amb la poca eficiència en emissió
d’àudio d’aquest tipus de dispositius, la mala gestió de la brillantor de la pantalla
en situacions extremes de molta i poca llum, com ara al carrer en un dia
assolellat i en una habitació amb el llum apagat.
Tots aquestes qüestions tindran resposta a la pràctica i, de la correcta
combinació de totes elles, emergirà una reimaginació del telèfon mòbil
intel·ligent adaptat a les necessitats reals dels usuaris d’avui en dia, que es
veuen atrapats quan, en accedir al mercat per a comprar un telèfon mòbil
descobreixen que tots els fabricants segueixen una sèrie de convencions no
escrites establertes per la companyia la de la poma.
MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 19/19
3. Bibliografia i altres recursos
Rius Oliva, Lluís; Parisi, Lorenza. (2012). Mitjans interactius. FUOC.
Comprar, llençar, comprar. Direcció i guió: Dannoritzer, Cosima. TV3, 2010.
VentureBeat. Samsung smart fridge: It runs Android apps like Evernote (video
demo). En línia. http://venturebeat.com/2013/01/11/samsung-smart-fridge-it-
runs-android-apps-like-evernote-video-demo/ [data de consulta: abril 2013]
Viquipèdia. User interface. En línia.
https://en.wikipedia.org/wiki/User_interface [data de consulta: abril 2013]
Samsung. http://www.samsung.com/ [data de consulta: abril 2013]
LG Electronics. http://www.lge.com/ [data de consulta: abril 2013]
La imatge de la portada és de Felipe Lima (CC BY 3.0) i el logotip de la UOC és
propietat de la Universitat Oberta de Catalunya. La resta d’imatges presents en
aquesta PAC disposen de referències als seus autors en les respectives pàgines on
es mostren.