NUMERO 46. 12 DE NOVEMBRE DE 1998

ErnestoGarzón iJohnElliott,‘honoris causa’Aquest matí, laUniversitat deValència investix doc-tors honoris causal’historiador britànicJohn Elliott i el juristaargentí Ernesto Garzóna l’Aula Magna de laFacultat de Medicina.Tots dos estaran pre-sents per a rebre elreconeixement. Pàg. 3

LapassantiaobligatòriaadebatTant els estudiantscom l’equip deganalde la Facultat de Dretvolen que es revise elprojecte de passantiaobligatòria per als lli-cenciats que defén elCol·legi d’Advocats.Pàg. 5

Els estudiants de la Facultat deFilologia han volgut deixar benclar el seu rebuig a la impunitatde l’exdictador xilé,Augusto

Pinochet. Per a constatar-lo,dimarts passat impulsaren unamanifestació anònima en la quallligaren mocadors amb inscrip-

cions poètiques i reivindicativessobre els drets humans en latanca que envolta la façana de la

Els nous plans d’es-tudi han tombat elsrígids murs que sepa-raven unes carreresd’altres i lapassarel·la col·laboraen aquesta permeabi-litat. Les passarel·lesfaciliten el canvid’uns estudis a unsaltres sensecomençar des del

primer cicle la titula-ció que realmentinteressa. Per tant, sivols començar enuna carrera i acabaren una altra, infor-ma’t d’aquells crè-dits que has de cursarper tal d’aprofitaraquesta possibilitat.Així, no te’n pene-diràs. Pàg. 3

Mocadors contra la impunitat

Passarel·les per atravessar titulacions

TTaannccaa ddee ll’’eexx--tteerriioorr ddee llaaFFaaccuullttaatt ddeeFFiilloollooggiiaa rreeccoo--bbeerrttaa ddeemmooccaaddoorrssaammbb iinnssccrriipp--

Diversitat Biològica:Desmitificant Mites iReivindicant el PatrimoniMediterrani

Organitza: Patronat Sud-Nord. Solidaritat i Cultura.Universitat de València.Dirigit a: Tota aquellapersona interessada.Duració: Del 16 al 19 denovembre. 10 hores. Cursreconegut com a lliureelecció per la Universitatamb 1 crèdit.Preu: 5.000 pessetes. Hi hapossibilitat de demanarbeca.Preinscripció: Fins al 13de novembre del 1998.Més informació: AlPatronat Sud-Nord.Solidaritat i Cultura. C/ArtsGràfiques, 13. València.Tef.: 96 386 41 07.

Desenvolupament i MediAmbient a la RegióMediterrània: Identitat iSostenibilitat cap a unCompromís Moral iPolític

Organitza: Patronat Sud-Nord. Solidaritat i Cultura.Universitat de València.Dirigit a: Tota aquellapersona interessada.Duració: Del 23 al 26 denovembre. 10 hores. Cursreconegut com a lliureelecció per la Universitatamb 1 crèdit.Preu: 5.000 pessetes. Hi hapossibilitat de demanarbeca.

Preinscripció: Fins al 19de novembre del 1998.Més informació: AlPatronat Sud-Nord.Solidaritat i Cultura. C/ArtsGràfiques, 13. València.Tef.: 96 386 41 07.

Urbanització i ExplosióUrbana en unaGlobalitzacióDesigualitària

Organitza: Patronat Sud-Nord. Solidaritat i Cultura.Universitat de València.Dirigit a: Tota aquellapersona interessada.Duració: Del 15 al 17 dedesembre. 10 hores. Cursreconegut com a lliureelecció per la Universitatamb 1 crèdit.Preu: 5.000 pessetes. Hi hapossibilitat de demanarbeca.Preinscripció: Fins al 12de desenbre del 1998.Més informació: AlPatronat Sud-Nord.Solidaritat i Cultura. C/ArtsGràfiques, 13. València.Tef.: 96 386 41 07.

Certificat d’Actitudsd’Inserció: Enfocamentde Gènere

Organitza: InstitutUniversitari d’Estudis de laDona.Dirigit a: Llicenciats oestudiants pendentsd’obtindre aquest títol afalta d’un màxim de duesassignatures (10% dels

crèdits).Duració: De gener a febrerdel 1999. 30 hores. Dilluns,dimarts i dijous, de 17 a 20hores.Preu: Gratuït.Preinscripció: Fins al 17de desembre del 1998.Més informació: Al’ADEIT-FundacióUniversitat-Empresa. Plaçade l’Ajuntament 19-1ª. Tef.:96 351 06 63.http://fuev.adeit.uv.es

Certificat de Destresesd’Inserció: Enfocamentde Gènere

Organitza: InstitutUniversitari d’Estudis de laDona.Dirigit a: Llicenciats.Duració: Febrer del 1999.30 hores. Dimecres, dijousi divendres, de 10 a 13hores. Preu: Gratuït.Preinscripció: Fins al 17de desembre del 1998.Més informació: Al’ADEIT-FundacióUniversitat-Empresa. Plaçade l’Ajuntament 19-1ª. Tef.:96 351 06 63.http://fuev.adeit.uv.es

Màster enCompetènciesDirectives: Enfocamentde Gènere

Organitza: InstitutUniversitari d’Estudis de laDona. Dirigit a: Llicenciatso estudiants pendentsd’obtindre aquest títol a

falta d’un màxim de duesassignatures (10% delscrèdits).Duració: De febrer asetembre del 1999. 400hores. Dilluns, dimarts,dimecres i dijous, de 16 a21 hores.Preu: Gratuït.Preinscripció: Fins al 17de desembre del 1998.Més informació: Al’ADEIT-FundacióUniversitat-Empresa. Plaçade l’Ajuntament 19-1ª. Tef.:96 351 06 63.http://fuev.adeit.uv.es

Els Països en Vies deDesenvolupament en elMarc Jurídic ComercialInternacional sorgit enl’OMC (OrganitzacióMundial del Comerç)

Organitza: Patronat Sud-Nord. Solidaritat i Cultura.Universitat de València.Dirigit a: Tota aquellapersona interessada.Duració: Del 30 denovembre al 3 dedesembre. 10 hores. Cursreconegut com a lliureelecció per la Universitatamb 1 crèdit.Preu: 5.000 pessetes. Hi hapossibilitat de demanarbeca.Preinscripció: Fins al 26de novembre del 1998.Més informació: AlPatronat Sud-Nord.Solidaritat i Cultura. C/ArtsGràfiques, 13. València.Tef.: 96 386 41 07.

2 Cites

BEQUESCURSOS

NOU DISE 446612 NOVEMBRE 98

Beca d’Investigació en elDepartament de DretConstitucional i Ciència Políticade la Facultat de Dret

La convoca: La Universitat deValència.Objecte: Es convoca una plaça vin-culada al projecte Pol Europeu JeanMonnet, dirigida pel professorRoberto Viciano Pastor.Dirigida a: Llicenciats en Dret,alumnes de tercer cicle o amb el com-promís de matricular-s’hi. Es valora-ran coneixements d’anglés, francés oalemany, experiència investigadora ibeques obtingudes amb anterioritat.Termini: Fins al 13 de novembre.Més informació: Contacteu amb elNegociat d’Investigació o amb l’es-mentat departament.

Beca d’Investigació alDepartament de Sociologia iAntropologia Social de laFacultat de CiènciesEconòmiques i Empresarials

La convoca: La Universitat deValència.Dirigida a: Llicenciats enAntropologia Social i Cultural, alum-nes de tercer cicle o amb el compro-mís de fer-lo.Objecte: Una beca d’investigació alDepartament de Sociologia iAntropologia Social de la Facultat deCiències Econòmiques iEmpresarials. Plaça vinculada al pro-jecte Associacionisme a l’Horta Sud,dirigida pel professor Antonio AriñoVilarroya.Termini: Fins al 13 de novembre del1998.Més informació: Contacteu amb elNegociat d’Investigació o amb l’es-mentat departament.

Beca d’Investigació alDepartament d’Informàtica iElectrònica de la Facultat deFísica

La convoca: La Universitat deValència.Dirigida a: Llicenciats enInformàtica i Electrònica de laFacultat de Física.Objecte: Becari d’Investigació alDepartament d’Informàtica iElectrònica de la Facultat de Física.Plaça vinculada al projecte EUCoordination for implementingRDS/TMC traffic information services in the Member States(ECORTIS), dirigida pel professorGregorio Martín Quetglás.Termini: Fins al 13 de novembre del1998. Més informació: En el Diari Oficialde la Generalitat Valenciana, DOGV27-10-98.

Beca d’Investigació a l’Institutd’Economia Internacional

La convoca: La Universitat deValència. Objecte: Una beca d’inves-

tigació a l’Institut d’EconomiaInternacional. Plaça vinculada al pro-jecte Estudi de València i del seu Portcom a Centre Logístic, dirigida pelprofessor Leandro García.Dirigida a: Llicenciats enAdministració i Direcció d’Empreses,alumnes de tercer cicle o que tinguenel compromís de fer-lo.Sol·licitud: Per a més informació caladreçar-se al Negociat d’Investigacióo a l’esmentat institut.Termini: Fins al 14 de novembre del1999.Més informació: En el Diari Oficialde la Generalitat Valenciana, DOGV28-10-98.

Beques per a formació a centresdependents de l’Institut Nacionalde Seguretat i Higiene en elTreball

Les convoca: El Ministeri de Treballi Afers Socials. Institut Nacional deSeguretat i Higiene en el Treball.Dirigides a: Les titulacions exigidessegons el centre de desenvolupamentdel període de formació són les deCiències Químiques, Biològiques,Farmàcia, Medicina, Físiques,Enginyer Agrònom, EginyeriaMecànica, Sociologia, Psicologia,Ciències de l’Educació, EnginyeriaIndustrial, Economia, Empresarials,Enginyeria Superior deTelecomunicacions o Electrònica,Ciències Ambientals i Dret. Amb datade finalització d’estudis de juny del1992 o posterior.Finalitat: La beca té com a finalitatla realització d’un treball de formacióen algun centre dependent del’Institut Nacional de Seguretat iHigiene en el Treball de Madrid,Sevilla, Biscaia, Barcelona i a laSubdirecció Tècnica de l’Institut.Dotació: 135.000 pessetes al mes.També despeses de desplaçament siprocedix.Durada: Les beques es concedixenper un període de 12 mesos, amb pos-sibilitat de pròrroga.Termini i lloc de presentació: Elmodel de sol·licitud de la convocatò-ria es podrà entregar als serveiscorresponents de les ComunitatsAutònomes.Més informació: En el ButlletíOficial de l’Estat, BOE 29-10-98.

Pren bona nota del’adreça de la WEBdel DISE on tro-baràs tota la infor-mació necessàriasobre beques, cur-sos, treball...:

http://www.uv.es/dise/

3Informació NOU DISE 446612 NOVEMBRE 98

AMANDA GASCOTots sabem que la superació delsexàmens d’accés a la Universitatno garantix l’entrada a la titula-ció desitjada. Bona part dels estu-diants no cursen el que realmentels agradava des d’un principi.Malgrat això, endinsar-se en latitulació per la qual es té voca-ció, a partir d’una altra, no ésimpossible. Hi ha dues maneresd’aconseguir-ho: directament oper mitjà d’uns complements deformació. Però anem per parts, jaque la qüestió és prou complexai difícil de generalitzar.En aquest article tractarem sols

el cas de començar una carrera iacabar en una altra. Així, deixa-rem de banda altres possibilitats,com ara l’opció de simultanejardues titulacions, ja que aquestacombinació depén molt de lesnormes específiques que cadafacultat té sobre el particular.Els Nous Plans d’Estudi han

canviat per complet la termino-logia acadèmica, però ja són habi-tuals termes com ara crèdit,mòdul, matèria troncal, lliureopció, etc. És el concepte passa-rel·la el que ens interessa enaquest cas. Les passarel·les faci-liten el canvi d’uns estudis uni-versitaris a uns altres sensecomençar des del primer cicle latitulació que realment interessa. El primer pas que cal donar con-

sistix a saber si la carrera que s’estàcursant permet l’accés a l’engin-yeria/llicenciatura desitjada.Aquesta informació la po deu tro-bar en qualsevol de les oficines delDISE. A l’Estat espa nyol hi ha huittitulacions a les quals es pot acce-dir des de qualsevol primer cicled’estudis, bé siguen enginyeries,llicenciatures o diplomatures. Arabé, la Universitat de València nooferta les huit; per ara sols cobrixuna possibilitat: la llicenciatura deComunicació Audiovisual. La restasón:

A més, cada un dels estudis per

separat tenen un ventall específicde possibilitats d’accés a altrestitulacions. Però passem a un casconcret: Un diplomat en Ciències Em -

presarials té l’opció de fer unsegon cicle de:

De totes aquestes opcions, qual-sevol de les dues primeres lespodria cursar a la Universitat deValència i la resta en una univer-sitat de l’Estat que impartisca elsestudis. Però també té la possibi-litat d’accedir a ComunicacióAudiovisual, segons el que ha -víem explicat més amunt, o a unade les sis titulacions restants, quetenen accés general però que noestan implantades en la nostraUniversitat. En tot cas, per mésque volguera fer el segon cicle dela llicenciatura de Matemà tiquesno podria, perquè no figura en lesseues possibilitats d’accés. Enaquest cas, l’estudiant obtindriadues titulacions: Estudisd’Empresa rials i una de les lli-cenciatures abans esmentades.El requisit indispensable per a

fer el canvi és haver cursat el pri-mer cicle de la titulació d’origen.Així, per exemple, un estudiantde Medicina que vulga passar aBioquímica haurà de completartot el primer cicle de Medicina

abans.Una vegada que estiguem se -

gurs que la titulació que hem triatens permetrà accedir posterior-ment a aquella que més ensagrada, hem d’esbrinar com seràl’accés: directe o per mitjà decomplement de formació. Elscomplements de formació sónmòduls necessaris que l’estudiantha de cursar per tal de reciclar-sei ajustar el seu perfil acadèmic aldels nous estudis. Aquests mòdulses cursen durant el primer cicle ouna vegada completat. Podrancomptar com a:

En cada cas concret s’adoptauna norma: és la Junta de Governqui té l’última paraula per a esta-blir les taules de correspondènciaadequades.Tant si la passarel·la és directa

com si es necessiten complementsde formació sempre hi ha un nom-bre de places determinat per alsestudiants que procedixen d’unaaltra titulació. Tot depén de lademanda, de les possibilitats de lacarrera i de les condicions de cadacurs. Per exemple, en la llicen-ciatura de Comuni cació Audio -

visual sols s’oferten 10 placesaquest curs per als estudiants queprovenen del primer cicle d’unaaltra titulació. Això significa quehi haurà més sol·licituds que pla-ces ofertades. En aquest sentit, lessol·licituds s’ordenen a partir dela mitjana de la qualificació de pri-mer cicle que tenen els aspirantsi de la qual eixirà una nota de tall.En molts casos és convenient tin-dre un expedient amb qualifica-cions altes per tal d’assegurar-sel’ac cés.Els centres responsables de la

Universitat de valència obrin eltermini de sol·licituds durant elmes de setembre. Després deseguir tots els passos, sols quedaesperar que la secretaria corres-ponent publique les llistes d’ad-mesos i d’espera.Cal saber també que a la Uni -

versitat de València hi ha implan-tats sis estudis que només tenensegon cicle. Això vol dir que hical haver fet abans un primer cicled’una altra titulació. Són:

En definitiva, les passarel·les enels Nous Plans d’Estudi tenenmajor o menor complexitat se gonsel cas, però una cosa és segura:tomben els rígids murs entre carre-res i oferixen una mobilitat acadè-mica menys limitada que abans.

-Sociologia (implan-tada aquest curs)

-Bioquímica-Electrònica-Ciència i Tecnologiadels Aliments

-Filologia Italiana-Psicopedagogia

-Mòduls de lliure opciódins del primer cicle.

-Troncals, obligatoris ooptatius si estan inclo-sos dins del pla d’es-tudis de la titulaciód’origen.

-Optatius del pla de lanova titulació si n’es-tan inclosos.

-Com a lliure opció desegon cicle.

-Administració iDirecció d’Empresa-Economia-Ciències Actuarials iFinanceres-Investigació iTècniques deMercat-Ciències i Tècniques

-Traducció iInterpretació

-Humanitats-Documentació-Història i Ciències dela Música

-Periodisme-Publicitat i RelacionsPúbliques

-Lingüística

La segona oportunitatLes passarel·les universitàries oferixen la possibilitat de començar en una carrera i acabar en una altra

REDACCIOEl rector Pedro Ruiz Torres

investirà hui dijous el cèlebre his-toriador britànic Sir John Elliot iel prestigiós jurista argentí ErnestoGarzón Valdés com a doctorshonoris causa per la Universitatde València. L’acte acadèmic secelebrarà a les onze a la Facultatde Medicina i Odontologia.La proposta de nomenament del

professor Garzón Valdés com adoctor honoris causa va ser fetaa la Junta de Govern de laUniversitat pel Departament deFilosofia del Dret, Moral i Políticade la Facultat de Dret. El nome-nament de Sir John Elliot es pro-duïx a proposta del Departamentd’Història Moderna de la Facultatde Geografia i Història. La lau-datio que ressaltarà els mèrits queconcorren en el professor GarzónValdés serà pronunciada per Javierde Lucas, catedràtic de Filosofiadel Dret. La figura de Sir JohnElliot i els seus valors com a his-panista seran glossats per RafaelBenítez Sánchez-Blanco, catedrà-tic d’Història Moderna.Ernesto Garzón Valdés ha

desenrotllat la seua carrera ennombroses universitats europeesi americanes, en les quals es vaconvertir en una referènciaintel·lectual indiscutible en elcamp de la filosofia analítica perals joves professors de Filosofiadel Dret. La seua expulsió del ser-vei diplomàtic i el seu exili el 1973van constituir tot un toc d’alertaen la societat argentina i van pro-vocar la protesta de nombrososintel·lectuals. Després de la res-tauració de la democràcia al’Argentina va ser un dels pocsintel·lectuals que es va oposar ales lleis de punt final. Els seusúltims treballs tracten sobre lalegitimitat de l’Estat i busquensolucions acceptables a proble-mes de la filosofia política en laseua vinculació a l’ètica.La influència en totes les uni-

versitats de Sir John Elliot com aespecialista en història modernaeuropea és notable des de la mei-tat dels anys seixanta, quan laseua obra L’Espanya Imperial esva convertir primer en llibre decapçalera per als estudiants brità-nics i americans interessats en lahistòria d’Espanya, i immediata-ment en obligat punt de referèn-cia per a les noves generacionsd’historiadors espanyols formatssota el magisteri del professorJoan Reglà. Els plantejaments dela seua obra La revolta dels cata-lans (1963) han passat alsmanuals i llibres de text. Des dela seua càtedra a Cambridge, idesprés a Princenton i a Oxford,Elliot ha creat una escola d’his-toriadors britànics i americans quehan donat un nou impuls a lahistòria de l’Espanya dels Àus-tria.

Sir John Ellioti Ernesto GarzónValdés,‘honoris causa’

Un dels avantatges delsNous Plans d’Estudi hasigut la major intercon-nexió d’unes carreresamb altres. Les anome-nades passarel·les en sónun exemple. A través d’e-lles accediràs directa-ment al segon cicle de latitulació que t’interesse.

UUnn eessttuuddiiaanntt aa llaa ppaassssaarreell··llaa aarrqquuiitteeccttòònniiccaa ddeell CCaammppuuss ddeellss TTaarroonnggeerrss..

Col·lectiu ÍTACA

ÍTACA és un col·lectiud’estudiants de la Facultatd’Econòmiques iEmpresarials i de l’Escolad’Empresarials de laUniversitat de València.Treballem des de fa moltsanys per un model d’uni-versitat plural i jove, oberti alhora valencià, integratdins de la societat que ensenvolta, i, com no, públic ide qualitat. ÍTACA és unaassociació dels i de lesestudiants que en un futurtreballaran en l’àrea del’economia i de l’empresa,però no som els típicsindependents, que solsmiren pels seus centres,menyspreant així la insti-tució que ens acull, laUniversitat de València,amb Cinc Segles d’histò-ria pel progrés de la nostrasocietat. És per això quemolts de nosaltres partici-pem en altres plataformesestudiantils de la nostraUniversitat. Però, perdamunt de tot, volem serun grup d’amics, afavorintles relacions interperso-nals, afavorir el coneixe-ment de nova gent i, endefinitiva, passar-nos-hobé. Ara s’apropa el perí-ode electoral, i veuremcartells i fullets per totesles parets i per totes lestaules. ÍTACA t’ofereixamb sinceritat un grup depersones compromesesamb el seu país i els valorsde progrés perquè partici-pes activament amb nos -altres, decidint tu mateixdes de quina posició volsajudar per a millorar lanostra Universitat (ja saps,grups d’optatives, taxes,oferta insuficient de grupsen valencià...). No volemque només sigues un votmés amb la Palmera (sím-bol d’ÍTACA) en l’urna,sinó que tu pugues decidirdes d’on vols millorar laUniversitat de València.

Grup EDI de Dret

El grup EDI (Estudiantsde Dret Independents)som un grup estudiantilque es caracteritza per laseua més absoluta in -dependència en la lluitaactiva pels interessos realsdels nostres companys dela Facultat de Dret. Desd’una posició apolítica iindependent de qualsevolgrup alié a la Universitat, isense entrar en el jocabsurd del politiqueig,EDI s’ha caracteritzat, desde la seua creació fa sisanys, pel treball constant iseriós en defensa dels mésde huit mil alumnes queconvivim a la Facultat deDret i dels universitaris engeneral.Busquem millorar les con-dicions acadèmiques imaterials que afecten elmón estudiantil. Per a aixòtreballem al llarg de tot

l’any com a representantsd’estudiants i organitzemnombroses activitats comara el ja conegut Druida,la nostra publicació méshabitual, conferències,cinefòrums, activitatshumanitàries, col·labora-ció amb ONGs, etc.Un dels nostres objectiusprincipals és de propugnarun àmbit universitari real iactiu, per a convertir laUniversitat en un fòrumreal de participació enactivitats que fomenten lacrítica i el pensamentindependent, que ha decorrespondre amb elcaràcter universitari, sensecaure en les xarxes de lamanipulació mediàticaexistent en la societatactual que elimina l’auto -crítica necessària per alcreixement social. En defi-nitiva, una lluita activacontra la passivitat queenvolta l’ambient univer-sitari actual.

Volem recordar-vos queconstruir una Universitatmillor és cosa de tots i quevosaltres hi heu de donarel següent pas.

Col·lectiu d’Estudiants de RelacionsLaborals

E1 Col·lectiu d’Estudiantsde Relacions Laborals(CERELS) naix fa ja mésde deu anys, sota el nomde Col·lectiu d’Estudiantsde Graduat Social(CEGS). Després de lareforma dels plans d’es-tudi de l’any 1993, ade-qüem el nom a l’actualtítol que s’obté, diplomaten Relacions Laborals,amb la intenció de repre-sentar un col·lectiu de3.500 alumnes en el si dela Universitat, tant a laJunta d’Escola com alClaustre de la Universitat;tant dintre de laUniversitat com fora d’e-lla: a la ComissióPermanent Estatal. Elsintegrants d’aquest grupheterogeni participem,junt amb l'ADR, en totsaquells òrgans de governen els quals el teu vot ensha legitimat per a exercirla representació. Ladefensa dels interessos i lareivindicació dels nostresdrets com a estudiants deRelacions Laborals pertotarreu de la UVEG són lanostra intenció. El nostretarannà obert fa possible lacol·laboració amb altresassociacions al Claustre,per tal de defendre elsinteressos comuns dels ide les companyes d’altrestitulacions.Recorda que tu seràs quiel proper dia 3 de desem-bre, exercitant el teu dret aemetre un vot, podràs fer

Reexaminemla universalitatEl suport de què menys podem pres-cindir és el del nostre propi esforç. Ivet aquí que aquest principi animàpersones concretes a compartir sabersi béns en un desig de fer recular lesboires de la ignorància en un universque avui ens toca viure a nosaltres.Hereus d’aquells avantpassats, d’au-tors d’aquelles generacions, cal quereexaminem el terme universal pertal de lliurar-los dels contaminantsrestrictius que el nostre momenthistòric, curt de vista, tendeix a con-ferir-los. Avui sabem de l’ambigüi-tat univers-caos, progrés-pobresa, lli-bertat-explotació… En aquesta cursaaclaridora i dramàtica cap a l’allibe-rament de l’ésser humà, l’ànimasocial, l’ànima de mare, la universi-tat, mereix ser honorada, ja que “calperdonar-li-ho tot, a qui es perdonaa si mateix”. En aquest sentit, l’a-vanç cap al futur (a la recerca de laconcòrdia, l’harmonia, la veritat...)mereix ser impulsat i refermat en laseua missió d’una manera connatu-ral, si més no, alliberant la plana delcurs de la celebració dels Cinc Seglesde tota mesura repressora. Proposal’efecte un indult acadèmic el mésgenerós possible, des dels professorssancionats als estudiants sotmesos aexpulsió per esgotament de convo-catòries, passant als PDI i PAS:Amnistia.Visquem-ho!: Celebrem-ho!

Toni C. Vallespir, Facultat deMedicina

La incorrecció de parlar anglésAquesta setmana m’ha sorprés lacarta que el senyor Robert Montés iMicó ha exposat al NOU DISE.Podem analitzar la seua anècdota entres parts diferenciades. La primerapart es produeix en establir-se lacomunicació bilingüe entre ell i ladirectora de l’acadèmia anglesa.Aquesta, senyor Montés i Micó, hade ser una situació ben normal, sensehaver-hi cap tipus de prejudicis. Canviem de seqüència. Ara la se -

nyora directora reacciona de maneraper a vosté incorrecta i per a mi i pera tots d’igual manera. Però no inter-preta vosté –senyor Robert– que lesparaules de la directora, més educa-dament, haurien sigut “Pot vosté par-lar-me en castellà?” o, si hagueraestat així, haguera reaccionat amb elmateix paràmetre?Si, com vosté diu, ella ha dit “No

saps parlar castellà?”, no voldria,efectivament, sentir-se més còmodaen una llengua en la qual es des -envolupa millor? La seua reacció,potser provocada pel seu esperitdefensor d’un poble, potser pel seuradicalisme, la veig, desafortunada-ment, fruit d’una recepció in -adequada de la informació. Vosté,sota el meu punt de vista –i em neguea fer de portaveu de qualsevol grup–,hauria d’haver canviat a la llenguacastellana.La raó: vosté és la dona en la se -

güent part. La senyoreta Punyeteramamprén a parlar anglés, vista laseua negació. Si vosté vol ser fidelals seus principis, mai no hauria decontinuar la conversació en anglés.De la mateixa manera que vosté parlaen la seua llengua quan ella ho fa encastellà, per què es passa a l’anglés?Li pareix anormal una conversacióaixí? Per què no amb el castellà?Com a conclusió, li recomane

aquesta moralitat improvisada: Si ésblanc i et diuen que és negre, accepta-

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: David Garcia. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Consell de Redacció: Ricard Huerta, CharoÁlvarez, Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal, VicentMartínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/de l’AntigaSenda de Senent, 11, 46023). Telèfon: 96

386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: T. Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar tola,17-27, 46021. Telèfon: 96 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: David Garcia, CarlosPascual, Juli Peretó, Antoni Tordera, PilarSanz, Josep Lluís Barona, Josep MariaJordan Galduf, Asunción Dobón, FrancescBayarri i Manuel Peris.

4 OpinióNOU DISE 446612 NOVEMBRE 98

Bústia Oberta Temps de VotacionsTota la comunitat universitària(estudiants, professors i PAS)té obertes les pàgines de NOUDISE. Les cartes i les tribuness’han de remetre aPremsa@uv.es, o bé aGabinet de Premsa, carrer del’Antiga Senda de Senent,número 11. València, 46023.

El dia 3 de desembre teniu una cita amb les urnes per a triar els 108representants d’estudiants al Claustre, l’òrgan màxim de representa-ció, decisió i control de la Universitat de València. Perquè conegueules candidatures, NOU DISE els reserva un espai on durant tres setma-nes us parlaran del seu programa.

Filologiadebat enInternet Diversos membres de la Facultat deFilologia han obert un fòrum de debata través d’Internet anomenat IDEES IVOTS. Aquesta iniaciativa pionera pre-tén involucrar tot el PAS, PDI i estu-diants de la Facultat de Dret perquèaporten el seu punt de vista, projectesi ambicions de cara a les eleccions

claustrals i de Junta de Centre del prò-xim 3 de desembre. El mateix grup hacreat una pàgina web on han introduïtinformació rellevant sobre les pròxi-mes eleccions. Els artífexs opinen queaquest sistema oferix unes possibili-tats fins ara no explotades i molt inte-ressants, “ja que la trobada física no éssempre possible i la urgència del tempsfa que els temes no s’hi tracten amb lapaciència que requerixen. La xarxa ésuna alternativa a aquests impediments,i més quan tant el PAS com el PDI iels estudiants fan cada vegada un majorús d’aquests avenços per motius d’in-vestigació o altres”. La subscripció al

fòrum, que és ben fàcil, farà possibleque tots els membres de la Facultatpuguen conéixer, de vegades detalla-dament, les opinions de la resta delsmembres. Per tot això, els responsa-bles d’aquesta iniciativa ressalten elseu valor democràtic i esperen que l’ac-tivitat puga continuar-se en un futur al’hora d’abordar altres temes d’aquestamena. Per a subscriure’s a IDEES I VOTS

només cal fer el següent: enviar unmissatge electrònic a l’adreça major-domo@uv.es que incloga exactamentel text següent: subscriu ideesivotsend. Si voleu participar per a emetre

integren l’Institut Joan Lluís Vivesja s’havien reunit anteriorment aGirona el 1998, on es va crear laPlataforma en contra de la pas-santia. Els estudiants reunits aGirona van manifestar que, fins ara,els congressos de facultats de dretde l’Estat han estat una farsa inter-pretada i dirigida per les joventutsdel Partit Popular Nuevas Gene -raciones i que, per tant, el de laCorunya caldria abordar-lo ambvoluntat de superar aquestes limi-tacions.A la Facultat de Dret de la

Universitat de València, pionera enposicionar-se en contra de la pas-santia, els estudiants convoquenperiòdicament, a través de la pla-taforma, assemblees informativesa les quals assistexen quasi tots elsestudiants interessats. Els membresde la plataforma contra la passan-tia han realitzat actuacions de pro-testa. Pròximament s’anunciennoves mobilitzacions, sobretot ambvoluntat de superar les limitacionsque plantegen els congressos d’àm-bit estatal realitzats fins ara. Algunsdels membres de la plataforma hanmanifestat que caldria treballar dinsdel marc del congrés d’estudiantsque impulsa l’Institut Joan LluísVives –anunciat en la I Trobada deRepresentants d’Estudiants del’Institut celebrada recentment aMorella– per tal que, d’ara enda-vant, s’unifiquen esforços en eltractament d’aquest tema.

5Informació NOU DISE 446612 NOVEMBRE 98

ALICIA TOLEDOAra fa cinc anys, els col·legisd’advocats van proposar un pro-jecte de decret llei que obliga arealitzar la passantia als llicenciatsen Dret per a poder exercir la pro-fessió. Aquest projecte implica larealització, al llarg de dos anysaproximadament, de pràctiquesno remunerades als despatxos delsprofessionals o bé l’autofinança-ment per part de l’estudiant d’unaescola de pràctica jurídica ambunes condicions fixades unilate-ralment pels col·legis d’advocats.En finalitzar aquest període depràctiques, l’estudiant hauria derealitzar una prova d’accés, depen-dent també dels col·legis d’advo-cats, que seria definitòria per alfutur exercici de l’advocacia.La proposta es fonamenta en el

fet que a l’Estat espanyol, a dife -rència de la resta d’Europa, l’ac-cés a l’exercici de l’advocacia noestà precedit de cap prova selec-tiva o de concurs, la qual cosa,segons els col·legis d’advocats, faque aquells que hi accedixen hofan, en la majoriade les ocasions,sense cap tipusd’experiència pro-fessional, cosa queperjudica la pro-fessió. “El sistemaactual conduïxinevitablement alfracàs. És impres-cindible per alsjoves llicenciatsconéixer la pràc-tica del dret abans d’exercir, compassa en la resta del món civilit-zat”, afirma Luis Miguel RomeroVillafranca, degà del Col·legid’Advocats. I afegix que elscol·legis d’advocats són acusatsinjustament de corporativime, jaque la decisió més còmoda hau-ria estat desentendre’s del pro-blema davant dels esforços econò-mics que suposa un projecte d’es-

cola jurídica com la que a horesd’ara prepara el Col·legi.Tanmateix, la comunitat uni-

versitària, si bé coincidix en laimprescindibilitat de la formaciópràctica dels estudiants de Dret,considera que aquesta mai no hau-ria de ser regulada per una insti-tució aliena, sinó per laUniversitat, com és el cas d’altresllicenciatures com ara Medicina,Farmàcia i Periodisme. “Lesfacultats de dret són les úniqueslegitimades per la llei per a diri-gir i tutelar tant l’ensenyament enmatèria jurídica, teòrica, compràctica”, manifesta Joan CarlesCarbonell, degà de la Facultat deDret de la Universitat de València.I afegix que no es pot obviar laimplantació dins dels NPE d’unperíode de pràctiques obligatori,el practicum, al llarg de l’últimany de carrera. Però el Col·legid’Advocats considera el practi-cum com una preparació insufi-cient. Els estudiants de Dret han ela-

borat alguns manifestos i han duta terme mobilit-zacions de pro-testa en contrad’aquest intentd’im posició dela passantia.El passat mes

d’octubre, en elV Congreso deEstudiantes deDerecho a laCo runya, s’a-provaren unes

conclusions on es rebutjava la lleide passantia. A més, s’hi ferenunes recomanacions referents a laimplantació i efectiva realitzaciód’un mòdul troncal de practicumcontingut en els plans d’estudi del1993, tot detallant objectius, dura-ció, lloc de realització i altres con-sideracions generals.Per la seua banda, els estudiants

de Dret de les universitats que

Passant de fer pràctiquesdebades

Els estudiants de Dret, contra la passantia

TTrreess eessttuuddiiaannttss ddee DDrreett,, ddaavvaanntt ddee ll’’eeddiiffiiccii ddeellss jjuuttjjaattss ddee VVaallèènncciiaa..

La passantiaobliga els llicenciats

a realitzarpràctiques no

remunerades durantdos anys alsdespatxos

professionals

En els darrers anys el món dels professionals del dret ila Universitat s’han vist enfrontats pel projecte de lapassantia impulsat pels col·legis d’advocats. A laUniversitat de València, els estudiants i l’equip dega-nal de la Facultat de Dret s’han organitzat, des delprimer moment, per a respondre a la possible imposi-ció de la passantia obligatòria.

n Venc els llibres de 1er d’ADE. Els llibresestan pràcticament nous i a un preu reduït. Sius interessen truqueu al 96 357 05 07 i pre-gunteu per Marta.

n Venc els següents llibres: El DiccionarioEnciclopédico Larousse (16 toms);l’Enciclopedia Larousse; El Mundo de laComputación. Oceano: El mundo Teórico;l’Enciclopedia Albatros del Mar (4 toms);l’Enciclopedia Grandes Compositores deSalvat (6 toms); Enciclopedia InfantilLecciones, Carrogio: Biblioteca Cultural (4

toms); tots els premis Planeta del 1952 al1984 (11 toms); tots els premis Nobel des del’any 1921 al 1978 (10 toms). Si t’interessaalgun d’aquests llibres truca al 96 385 02 62i pregunta per Pepa.

n Es busca persona per a cuidar dosxiquets. Seria de divendres a diumenge, ales huit de la vesprada. El sou són 45.000ptes./mes. Si t’interessa truca de dilluns adivendres al 96 361 85 79 i pregunta per D.José.

n Oferta de pràctiques formatives a lesempreses i entitats ubicades preferentment ala Comunitat Valenciana. Dirigides a estu-diants dels últims cursos de la Univesitat deValència. Totes les titulacions. Informació ipresentació de les sol·licituds a l’ADEIT.Plaça del Patriarca, 4, València. O en qualse-vol de les oficines del DISE.

n Es busca xic/a per a compartir pis. Elpis està al carrer Amistat, 5, porta 6. Prop de

la zona de les facultats. Té rentadora. El preués de 13.500 ptes./mes. Si t’interessa vés-hi ipregunta per Eugeni.

n Es lloga pis al carrer Alboraia, 43. El pisté dues habitacions individuals i una doble.Totes les habitacions són exteriors. El preués de 45.000 ptes./mes. Si t’interessa crida al96 361 36 64 i pregunta per Alida.

n Es donen classes particulars d’EGB,BUP i COU i de valencià per a la JuntaQualificadora. Jo, Noèlia, done Física,Química i Matemàtiques. I Pepa Valenciàper 850 pessetes l’hora. Telefoneu-nos al 96371 93 11.

n Es donen classes d’Informàtica i deCiències, d’Ofimàtica i de Programació.Programes a mida, Moden, Red, Internet,etc. Des de 800 ptes. hora. A domicili.Mètode propi. Experiència de més de cincanys. Aprén en tres o quatre classes.Llicenciat en Informàtica. Particulars. Si usinteressa truqueu al 909 01 59 11 i pregunteuper Luis.

n Done classes de Ciències i de

Comptabilitat. A domicili, en qualsevolzona de València. Des de 1.000 ptes./hora.Mètode propi. Garantisc l’aprovat amb solsdues classes per setmana. Telefoneu al 92924 12 76.

n Done classes d’Anglés, de Llatí i deGrec parlats i escrits. Des de 1.000ptes./hora. Mètode individualitzat, en sols unmes. Experiència amb xics amb problemes.Si t’interessa truca al 909 01 59 11 i pre-gunta per Susana.n Sóc biòloga-bioquímica i domine els idio-mes francés (nativa) i inglés, per la qual cosahe combinat aquests coneixements i aptitudsper a dedicar-me a realitzar traduccions detextos tant científico-tècnics com literaris ifins i tot subtitulacions de pel·lícules quanalgú aporta els mitjans tècnics per a això. Sóntraduccions altament fiables, ràpides i econò-miques. Si algú hi està interessat, que nodubte a consultar-me en: gaiam@balear-kom.es.

n Done classes de Francés i faig traduc-cions. Sóc francesa i m’oferisc per a donarclasses de francés de qualsevol nivell i per atraduir textos a aquesta llengua, per a la qualcosa tinc molta experiència. Em diuenVeronique Bouissiere i em podeu trobar altelèfon 96 392 40 57.

VENDES

TREBALL

CLASSES

PISOS

La pujada a la muntanya delPenyagolosa és obligatòria pera tots els amants de la natura ide la geografia valenciana.També és un punt d’encontrede valencianistes desitjososd’ascendir a la muntanya mésalta del País Valencià. Però, enrealitat, és la més alta? Commolts ja saben, elPenyagolosa, amb els seus1.813 metres, només és lamuntanya més alta de lescomarques valencianoparlants.Al Racó d’Ademús, comarcatan valenciana com la quemés, es troba el veritable sos-

tre del País Valencià: el CerroCalderón (1.836 m).Després d’aquesta nota cultu-ral, cal oferir una altra beninteressant: què significa exac-tament Penyagolosa? Unamagnífica aproximació a laqüestió la trobem en el llibreTraces d’excursionistes, editatrecentment pel CentreExcursionista de Castelló. Estracta d’una paraula composta.El mot penya deriva del llatípinna i designa les roques quecoronen una muntanya. El pro-blema està en la paraula golo-sa, on podem trobar distintes

opinions. En l’esmentat llibre,Vicent Pitarch escriu: “N’hi hadues interpretacions que hanfet una certa fortuna i que jacompten amb una tradició res-pectable: l’una, força pintores-ca, atribueix golosa al sentit de‘goluda’; l’altra, de notablesabor romàntic, interpretagolosa com a ‘colossal’”.Pitarch, tanmateix, descartaaquestes accepcions. Desprésde recordar-ne d’altres (comara Pinna aquilosa, cim d’à-guiles, o l’esotèrica PenyaLugosa, del déu Lug), Pitarchproposa també un origen enLugosa, però no derivat deLug sinó de Lucus, boscsagrat. Així, estaríem davantd’una muntanya boscosa, laqual cosa resulta evident, peròtambé davant d’una muntanyaamb tradició sagrada, que araacull el santuari més alt delpaís, el de Sant Joan, situat a1.300 metres.

tamTAMJa està bé d’embrutar les parets i els panells ambanuncis de tota mena. Si podeu embrutar un full deNOU DISE i arribar a milers de persones, per quècontinuar amb grafits que resulten més antics que lacripta de Sant Vicent de la Roda. Envia’ns els teusmissatges i reclams, gratis, a l’adreça habitual o a la

A la vistadel caireque estanprenent elsfenòmens

naturals en el nostreplaneta, pareix que eldirigents dels països iels altres, els dirigentsde les indústries alta-ment contaminants,haurien de començar aprendre mesures realspel que fa a les emis-sions de CO (l’efectehivernacle), a la sal-vatge desforestació deles selves, a la utilitza-ció d’energies alterna-

tives, i altres mesuresper a frenar el canviclimàtic abans que sigamassa tard. Encara quepareix que hi ha gentmés preocupada acomprar quotes de con-taminació a països queno han arribat a la seuaquota i així utilitzar-los. A més d’un li hau-ria de caure la cara devergonya, en cas queen tinguera, per plante-jar aquest al·lucinant iesotèric acord, quan estracta de fer restric-cions d’emissions con-taminants. Per a estar al dia sobre

tots el fronts oberts,podeu consultar lespàgines web d’Adena ide GreenpeaceEspanya. En aquestsdies tenim molt presentel desastre que ha suc-ceït a Amèrica Centrala causa de l’huracàMitch, per la grantragèdia que suposa enaquests països ja de persi tan castigats cíclica-ment. Es parla deldesastre de major mag-nitud que es coneixd’aquest tipus a la zonaal llarg del segle i, comno podia ser d’una altramanera, pareix que sien aquelles zones nos’haguera produït lagran desforestació, part

de cabal d’aigua espodria haver retingut, amés d’haver desenter -rat una gran quantitatde mines que continua-ven sota terra. LaUniversitat deValència, agermanadaamb la Universitat deLeón a Nicaragua, haobert un compte per acanalitzar el mésprompte possible lesajudes. Enhttp://www.uv.es/uval/nicaragua.html i enla pàgina web de laUniversitat de Leóntrobarem informacióde la magnitud de latragèdia(http://www.unan-leon.edu.ni).

6 Facultats pertorbadesNOU DISE 446612 NOVEMBRE 98

Sant Joan delPenyagolosa

Al voltant de la xarxa

Àries

És possible queno tots elsconeguts enten-

guen les teues idees. Fesl’esforç d’anotar-te en unpaper allò que has de dir.Per exemple: “Bon dia”,“Hola”, etcètera.(Etcètera no ho has dedir).

Lleó

Algun nou pro-blema pot sor-gir aquesta set-

mana en la teua relacióen parella. Informa’tabans a l’Oficina deVíctimes del Delicte.

Sagitari

No confonguesl’amor a la lite-ratura amb l’a-

mor als literats. Les per-sones públiques podentindre vicis privats in -salvables. Per exemple,potser també els agrada laliteratura.

Bessons

La teua filan-tropia tradicio-nal pot portar-te

alguns maldecapsaquesta setmana. Aixòde l’amor a la humanitat

no ho has de confrondreamb l’amor lliure.

Taure

El fet d’havernascut en laprimavera no et

dóna dret a considerar-tela flor més apreciada deljardí. També en prima-vera naixen els millorscards i carxofes.

Verge

La teua autoes-tima creixeràespectacular-

ment. Especialmentquan aprengues a pujaren bicicleta i a caminar imastegar xiclet al mateixtemps i sense ensopegar.

Capricorn

Arriba elmoment deprendre la

decisió de la teua vida:o contractar un/acriat/da o posar-te aservir. Ja no queda unaposició intermèdia.

Balança

La cultura dela revolució

digital pot entraraquesta setmana en lateua vida sense que te

n’adones. Mantín-teatent: podries enamo-rar-te d’un espectredigital i passar nitsmolt avorrides.

Aquari

Si el teu equipde futbol noguanya, la teua

parella et deixa i nopares de suspendre exà-mens, no ho dubtes: hasde canviar d’equip.

Cranc

La situaciópolítica és

desesperada, però nogreu. Les coses semprepoden empitjorar. Aixíés que ajorna la teuadecisió d’afiliar-te a unpartit de cara a les pròxi-mes eleccions.

Escorpió

En l’àmbitlaboral et tro-baràs més

fort/a. Triomfaràs en lesreunions d’equip on s’e-xigixen reflexos i nervisd’acer. Primer, en totcas, troba un treball.

Peixos

Revisa elspreus d’aquestgimnàs de

lluita del teu barri. Potserno ho trobaràs tan cardesprés de la setmanaque t’espera.

ESCAPA’TLa inauguració d’un observatori astronò-mic situa la Universitat en un lloc privile-giat per a descobrir els problemes delsplanetes, les estrelles i tot aquest simpà-tic món. Les dades són barrejades poste-riorment en els ordinadors d’últimageneració que atresora la institució. I els

Per a commemorar la data en què els Jurats deValència aprovaren les constitucions de la Universitat

SABIES QUE...? L’arquitecte Pere Compte, autor de laLlotja i d’obres a la catedral i al Palau de la Generalitat,fou encarregat el 1493 de dissenyar un edifici que con-tindria en el futur els nous estudis universitaris de laciutat de València.

REDACCIO

L’empresa de comercialitzaciód’acers Ceitex finançarà la res-tauració de la GeographiaBlaviana, una joia biblio gràficaen deu volums que es va expo-sar recentment amb motiu del’exposició Cel i Terra, l’artdels cartògrafs a la Universitatde València, les centenàries idelicades pàgines de la qualnecessiten una rehabilitació afons per a recuperar tota la seuaesplendor.Segons el conveni firmat per

la gerent d’aquesta empresa,Josefa Pamblanco, i el rector,Pedro Ruiz Torres, Ceitex

aporta tres milions de pessetesper a finançar els especialitzatstreballs de restauració, queestaran dirigits pel professorJosé Luis Canet. L’esmentada exposició va per-

metre de mostrar al gran públicalguns dels tresors de laBiblioteca del carrer de la Nau,en una mostra que anticipava lesactivitats que amb motiu de lacelebració de Cinc Segles estanpossibilitant la recuperació delstresors artístics i bibliogràfics dela Universitat. Els responsablesde l’empresa Ceitex van quedarfascinats per aquesta obra, en larestauració de la qual contribuï-xen generosament.

L’Atlas Maior de Joan Blaeu(1658-1672), com explica Al -fredo Faus, “va ser un producted’elits, una obra imprescindi-ble a la biblioteca dels gover-nants i dels comerciants pròs-pers de l’època”. Té, segonsl’edició, entre nou i dotzevolums en format foli, més detres mil fulls de text, i uns sis-cents mapes. Va ser publicat enholandés, llatí, alemany i cas-tellà. Segons els especialistes,els volums més interessants pera nosaltres són el primer, queinclou dos tractats sobre cos-mografia i geografia mundial,i l’últim, dedicat a la penínsulaibèrica.

7NOU DISE 446612 NOVEMBRE 98

La recuperaciód’un tresor

La CAM finançaprogramesde medi ambient

REDACCIO

La CAM, que patrocinarà tambéalguns esdeveniments artístics,aportarà a la Fundació General dela Universitat 150 milions de pes-setes, sumant-se així amb un granprotagonisme a la selecta nòminad’entitats financeres que col·labo-ren en la celebració dels CincSegles d’història de la institucióacadèmica.L’acord amb la CAM propiciarà

que a la Universitat de València esreunisquen especialistes de tot elmón en matèria mediambiental ique algunes d’aquestes activitatss’estenguen a altres universitatsvalencianes, segons va posar demanifest el director de l’ObraSocial de l’entitat creditícia,Francisco Montllor, durant la pre-sentació del conveni als mitjansinformatius. “Per a la CAMcol·laborar amb la celebració deCinc Segles suposa recolzar elconjunt de les universitats valen-cianes, ja que totes elles han sor-git de la Universitat de València”,va manifestar Montllor.El congrés La transformació del

paisatge valencià durant cincsegles per l’acció de l’home per-metrà estudiar els canvis introduïtsen la geografia valenciana per l’a-gricultura, la indústria, les infras-tructures hidràuliques i les vies decomunicació. Una exposició ambmaterial audiovisual enriquirà el

contingut d’aquests debats i per-metrà la seua difusió entre el granpúblic. L’exposició, després de laseua inauguració a València, esmuntarà en altres ciutats encol·laboració amb la resta d’uni-versitats valencianes. El professorJoan Mateu està al capdavant d’a-quest projecte.Entre les activitats científiques

destaca el projecte Gaia 2000, quereunirà aquell any a Valènciaexperts internacionals d’una novadisciplina que amb el nom de fisiò-legs planetaris engloba biòlegs,geòlegs, economistes i hidròlegsque participen d’una concepcióglobal sobre els problemes del pla-neta Terra. El congrés és una ini-ciativa de la International Unionof Geosciences, que en la seua re -unió de San Diego (EUA) del1998 va recolzar la candidatura dela Universitat de València per aco-llir aquesta trobada, que comptaamb l’aval de destacats científicscom ara la professora Lynn Mar -gulis, la conferència de la qualL’origen de la vida va tindre unnotable impacte en els medis uni-versitaris valencians.La CAM patrocina també el III

Congrés de l’Or ga nització In ter -nacional d’Universitats per al Des -en rot lla ment Sostenible i el MediAm bient, que reunirà represen-tants d’universitats d’AmèricaLlatina, Estats Units i Europa. Undels objectius bàsics d’aquestaorganització internacional ésimpulsar i afavorir els estudis iinvestigacions que afavorisquenl’ús dels recursos que garantiscael desenrotllament sostenible delplaneta mitjançant tecnologies noagressives al medi ambient.La Universitat de València serà

també la seu del XIII Congrés del’European Cetacean Society, l’or-ganització de la qual estarà en -capçalada pel professor JuanAntonio Raga, del Departamentde Biologia Animal. Aquest con -grés reunirà científics de Canadà,Estats Units i Europa per a estu-diar la conservació dels mamífersmarins durant el pròxim segle.A més del patrocini de les acti-

vitats d’Amics i Antics Alumnesde la Universitat i de La Nau delsEstudiants, la CAM s’ha compro-més també a finançar dos interes-sants projectes culturals units a lacelebració de Cinc Segles. Estracta de l’exposició La Universitatvista per…, que s’inaugurarà al’IVAM el pròxim mes d’abril, ide la III Biennal Internacional deTeatre Univer sitari.

L’empresa Ceitex finança la restauració de l’‘Atles Maior’ de Blaue

Exposició sobre el canvi del paisatge valencià

Entre les activitatscientífiques destacael projecte Gaia2000, que reuniràexperts mundials en FisiologiaPlanetària

DDeettaallll dd’’uunnaa iill··lluussttrraacciióó ddeell lllliibbrree ‘‘AAttllaass UUnniivveerrssaall yy CCoossmmooggrraapphhiiccoo ddee llooss OOrrbbeess CCeelleesstteess yy TTeerrrreessttrreess’’,,eexxttrreett ddeell ccaattààlleegg ddee ll’’eexxppoossiicciióó ‘‘CCeell ii tteerrrraa’’..

La CAM (Caixa d’Estalvis del Mediterrani) ha firmatun conveni de col·laboració amb la Universitat deValència amb el qual es convertix en patrocinadora deles activitats de celebració de Cinc Segles relacionadesamb el medi ambient.

REDACCIOEl Servei de Publicacions dela Universitat de Valènciaacaba d’editar nous títols dela seua Col·lecció Educació-Materials. Es tracta de ma -nuals signats per professors dela Universitat en diversoscamps del coneixement.La col·lecció, que dirigix

Guillermo Quintás, s’ampliaara amb Manual de FísicaEstadística, dels professorsSalvador Mafé i Juan de laRubia; Introducció a l’anàlisii disseny d’algorismes, deFrancesc Ferri, Jesús Albert iGregorio Martín; Manuald’Òptica Geomètrica, d’Ade -li na Felipe i César Albarrán; iInstrumentos Ópticos i Opto -métricos, de M. MartínezCorral, Walter Furlan, AmparoPons i Genaro Saavedra.També s’ha publicat la terceraedició de Fonaments de Bio -química, de Juli Peretó, Ra -mon Sendra, Mercè Pamblan -co i Carme Bañó.Segons Guillermo Quintás,

cada un dels volums publicatsen aquesta col·lecció “establixel corpus teòric que ha cobratforma en un camp concret delsaber i aporta la bibliografiaque ha contribuït a consolidar-lo”. El director de la col·lec-ció afegix que aquestes publi-cacions “afavorixen l’apre-nentatge de l’alumne univer-sitari i descarreguen i allibe-ren la docència de tot allò quel’entrebanca”. I raona aquestaidea: “Si l’alumnat disposad’un document que recull totes

les dades significatives, totesles informacions necessàriesi vinculades al desenvolupa-ment d’un camp del coneixe-ment, l’activitat del professo-rat ja pot tindre la projeccióteòrica que requerixen elsestudis universitaris”.Durant la presentació dels

nous volums, van estar pre-sents el director de la col·lec-ció, Guillermo Quintás; elvicerector Juli Peretó; i qua-tre dels autors. En aquest actees va posar de manifest que espretén editar manuals de pres-tigi, no només una col·lecciód’apunts per als estudiants.Les obres omplin un buit evi-dent i tenen la vocació de serutilitzades també per altresuniversitats.

Presentats quatre nous manuals

Creix la Col·lecció‘Educació-Materials’

8 InformacióNOU DISE 446612 NOVEMBRE 98

DATA CENTRE12 de novembre: C. de l’Activitat Física i de l’Esport

(matins)

12 de novembre: EUITA

12 de novembre: Florida Centre de Formació

17 de novembre: Poli 2 (Industrial, Top. i Geo.)

17 de novembre: Poli 3 (Arquitectura Tècnica)

17 de novembre: Poli 6 (Telecomunicacions)

18 de novembre: Poli 1 (Agrònoms i Industrials)

18 de novembre: Poli Gandia

19 de novembre: Poli 5 (EU Informàtica i Facultat

d’Informàtica)

19 de novembre: Poli 4 (Arquitectura i O. P.)

24 de novembre: Facultat de Dret

24 de novembre: Empresarials

CALENDARI DE DONACIO DE SANG A LA UNIVERSITAT

Cada setmana, NOU DISE publica el calendari de dona-ció de sang als centres universitaris de València.Aquesta campanya la impulsa l’Associació de DonantsUniversitaris de Sang de la Comunitat Valenciana.L’horari de donacions és de 9 a 13, i de 16 a 20 hores.

Premis per a joves investigadorsjurídics REDACCIOPer tal de fomentar la participa-ció dels estudiants en la investi-gació jurídica, la Facultat de Dretha convocat uns premis als millorstreballs d’investigació jurídica pre-sentats pels estudiants de laUniversitat. La dotació global d’a-quests premis és de 350.000 pes-setes, repartits en un primer premiper a estudiants de tercer cicle, de150.000 pessetes i un accèssit de50.000, i un altre primer premi de100.000 pessetes i un accèssit de50.000 per a estudiants de segoncicle. A més, els treballs guanya-dors seran publicats per l’EditorialTirant lo Blanch Llibres.Les investigacions podran ver-

sar sobre qualsevol matèria jurí-dica, però han de ser inèdites i ori-ginals i fer-se sense cap altra fina-litat acadèmica que la de partici-par en aquest certamen. Tots elsalumnes de la Universitat, sigaquin siga el seu centre de pro-cedència, poden participar-hi i hande presentar els seus treballs a laSecretaria del Deganat de Dretabans de les 14 hores del dia 15de gener del 1999.La Facultat de Dret convoca

també el II Premi de FotografiaNo hi ha dret, tema sobre el qualhan de girar les imatges que espresentaran a concurs. Tots elsmembres de la comunitat univer-sitària o professionals del dret vin-culats a aquesta institució que hiestiguen interessats, han de lliu-rar els originals abans del 15 degener. S’atorgarà un premi d’ho-nor de 50.000 pessetes i dos accès-sits de 25.000 i 15.000 pessetes.

Jornadessobre lasolidaritatde hui en diaREDACCIOProp de 190 estudiants departirendurant tres dies amb polítics,membres d’ONGs i filòsofs sobreaspectes concernents a la solida-ritat de hui en dia. El lloc de tro-bada van ser les jornadesCiutadania i solidaritat a la UnióEuropea, organitzades la setmanapassada per la Fundació Generalde la Univer sitat de València i elgrup dels socialistes europeus.Entre els participants hi havia

Enrique Barón, eurodiputat socia-lista i expresident del ParlamentEuropeu; Diego López Garrido,catedràtic de Dret Internacional;Mohamed Sidati, ministre de laPresidència de la República ÀrabSahrauí Democràtica; i EmilioMenéndez, coordinador per al’Orient Mitjà de l’EuropeanCommunity Humanitarian Of -fice.

JJuullii PPeerreettóó..

PREMI A LA INNOVACIÓen col·laboració amb laUniversitat de València

ASPIRANTSTots els estudiants de segon cicle de les lli-cenciatures o enginyeries superiors, o de l’úl-tim curs de les diplomatures impartides per laUniversitat de València

ÀREESAmb la finalitat d’estimular la investigació i lainnovació tecnològica entre els estudiants uni-versitaris que, a títol individual, presenten pro-jectes que aporten idees originals en lessegüents àrees:

INDÚSTRIAGESTIÓ EMPRESARIALSALUT

PREMISUna beca de 500.000 pessetes per a cadauna de les àrees establides

TERMINI DEPRESENTACIÓData límit: 20 de novembredel 1998, a las 13:00 h

BASES DEL PREMIEs troben a les oficinesdel DISE i del CADE de laUniversitat de València,com també en la pàginaweb del DISE: http://www.uv.es/dise

MARISOL HOYOSDurant els últims cent cinquantaanys, un llarg debat ha tractat dedeterminar la vàlua jurídica deles constitucions, arreu del mónsencer. Des de la guerra de laIndependència americana fins al’actualitat, el concepte i laimportància de les constitucionsals estats de mo cràtics s’habalancejat, depenent delmoment i de les mans que lesbatejaven, entre la norma jurí-dica consensuada com asuprema o el text polític mera-ment prescriptiu. A Espanya, l’arribada de la

Constitució de Cadis va serrebuda amb gran solemnitat i fer-vor per totes les facultats, i huil’anàlisi d’aquesta mena de tex-

tos és una de les matèries clauque qualsevol estudiant de Dretha de conéixer, ja que constituï-xen el punt de partida i el nexed’unió fonamental entre la polí-tica i el dret. De fet, tal com diuenels professors del Departamentde Dret Constitucional i CiènciaPolí tica de la Universitat als seusalumnes, “un jove que no coneixla Constitució no és un mal estu-diant, és un ciutadà perillós”.El Departament de Dret

Cons titucional i Ciència Políti -ca està constituït, tal com indicael seu nom, de dues àrees deconeixement prou diferenciadesque treballen en diverses ves-sants d’investigació i oferixenun complet programa de docto-rat una vegada acabats els estu-dis de segon cicle. En primer lloc, les eleccions,

el comportament electoral i elsactors polítics al País Valenciàdes del 1977 fins hui constituï-xen l’eix sobre el qual giren lesinvestigacions de pro fessorscom ara Vicent Franch, JosepVicent Boira, Joaquín Martín iJosep Maria Felip, que mirend’analitzar com s’han creat ioperen les nostres institucionspolítiques, quina pot ser l’o-rientació del vot o les tendèn-cies en la participació políticadels valencians, i també desen-volupen estudis sobre lesenquestes, els sondejos i lescampanyes electorals locals,regionals i nacionals, com tambésobre les estratègies i la comu-nicació po lítica, les estadístiques

socio econòmiques i la culturapolítica valenciana.D’altra banda, el Departa -

ment està donant suport i as -sessorament polític a investiga-dors de països iberoamericansamb els quals realitza estudis con-junts sobre la reforma de l’Estata l’Amèrica Llatina. En aquestsentit, i dins dels actes preparatsper a la commemoració dels CincSe gles de la Universitat, encol·laboració amb el ConsellEspanyol d’Estudis Ibero -americans (CEEIB) i l’Orga nit -zació d’Estats Iberoameri cans pera l’Educació, la Ciència i laCultura (OEI), el Departamentha organitzat un congrés inter-nacional sobre la universitat lla-tinoamericana cen trat en cincàrees temàtiques que pretenen ferun recor regut pels correntsintel·lectuals que han traspassataquestes universitats des de laseua creació i sempre amb unaperspectiva de futur. Paral·lelament, una altra ves-

sant s’encarrega d’analitzar lesreformes político-institucionalsen el marc de la Unió Europea,posant un especial interés enl’estudi del dret comunitarieuropeu a partir dels tractats deMaastrich i d’Amsterdam, laconstrucció institucional, lainfluència de les institucionseuropees a l’Estat espanyol, i laprotecció jurídica dels drets i deles llibertats.Un altre grup està desenvo-

lupant un treball d’investigaciósobre la construcció d’un estat de

dret a l’Europa de l’est. Aquestmonogràfic dedica els seusesforços a reflexionar sobre ladificultat de legitimar els drets iles llibertats dels individus endeterminats països, tot tenint encompte les minses polítiquessocials que s’estan duent a termea l’àrea dels sistemes postcomu-nistes. Aquesta mateixa línia dedebat es plantejarà en el IEncontre Espanyol d’Estudissobre l’Eu ropa Oriental, que secelebrarà els pròxims dies 16, 17i 18 de novembre a la Facultat deDret, en el qual s’abordaran temestan importants com ara la pobresai l’exclusió social a Rússia, la crisii la reestructuració del seu sis-tema financer, la privatització ila reestructuració industrial, elspartits polítics de la novaFederació Russa, la transicióromanesa, les eleccions primà-ries búlgares del 1996, la sepa-ració xeco-eslovaca i la perspec-tiva grega del problema deMacedònia, entre altres.Finalment, cal destacar que el

Departament publica una revistatrimestral des de l’any 1992:Quaderns Constitu cio nals de laCàtedra Fadri que Furió Ceriol,i quemanté col·laboracions i rela-cions molt estretes amb altresinvestigacions que s’estan duenta terme a universitats alema nyes,italianes, franceses i americanes.L’any que ve, a més, organitzaràun encontre sobre l’ensenyamentde les idees onstitucionals a la uni-versitat espanyola.

9Informació NOU DISE 446612 NOVEMBRE 98

Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració

D E P A R T A P A R T

Lleis i llibertats, en lloc segur

Molt prompte celebrarem el vint aniversari de la Constitució Espanyola. Un bon moment per a recalar, enaquesta secció, al Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració de la Universitat,dins del nostre recorregut setmanal per les diferents línies d’investigació que es desenvolupen en els diversoscentres. Des del Campus dels Tarongers, desxifrem hui les incògnites de la mare de totes les lleis.

UUnnaa iimmaattggee ddee llaabbiibblliiootteeccaa ddeell

DDeeppaarrttaammeenntt ddee DDrreett

DDeeppaarrttaammeenntt::

Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració.Facultat de Dret.DDiirreeccttoorr:: Vicent Franch.IInnvveessttiiggaacciioonnss eenn ccuurrss:: Eleccions,comportament electoral i actorspolítics a la Comunitat Valenciana.La reforma de l’estat a l’AmèricaLlatina. Les reformes político-insti-tucionals a la Unió Europea. Elmarc jurídico-institucional de laComunitat Valenciana.Jurisprudència constitucional idrets fonamentals.CCaammppss dd’’aapplliiccaacciióó:: CiènciaPolítica, Sociologia i PsicologiaSocial, Història i Institucions: pro-cessos i reformes polítiques. Dretnacional i legislació: dret constitu-

Tres convenisimpulsaranaccionshumanitàriesREDACCIOLa Universitat ha signat tres con-venis amb Metges del Món,Auxiliars d’Infer meria i la con -gre gació Herma nitas de An cia -nos Desam parados.Metges del Món té com a fina-

litat principal ajudar els afectatsper la guerra, la malaltia, la fami la misèria. El conveni incre-mentarà el coneixement cientí-fic en cooperació i el desenvo-lupament dels pobles i contri-buirà a sensibilitzar els ciutadans.La Universitat ha signat també

un conveni amb l’Associaciód’Auxiliars d’Infermeria per a laformació continuada. Aquestaassociació assumirà les despe-ses, tant de material com de per-sonal, per a l’eficaç funciona-ment d’activitats que s’organit-zaran arran d’aquest acord.El conveni que la Universitat

ha signat amb la congregacióHermanitas de Ancianos Des -ampa rados permetrà la col·labo-ració de l’Escola d’Infermeria enla formació contínua i continuadaen la branca de Formació Pro -fessional de l’especialitat sanità-ria de les religioses d’aquestacongregació. El professorat hiparticiparà de manera desinte-ressada. La congregació posaràa disposició de l’Escola d’Infer -me ria per a la formació pràcticaen geriatria tots els seus recur-sos.

La Universitatrep un valuósfons geogràfic

REDACCIOEls hereus de la desaparegudaprofessora Maria Pilar Fumanalhan donat al Departament deGeografia i Història, al qual per-tanyia aquesta professora, unacol·lecció de 12.000 diapositives,una quarantena de vídeos, un fonsbibliogràfic de més de set-centsllibres especialitzats en Geo -arqueologia i Quaternari, prop detres-centes revistes i una granquantitat de separates, tesis doc-torals i material sobre geografia.Amb els vídeos i les diapositi-

ves es crearà un fons de materialdidàctic accessible al professorat.Una persona designada pel De -partament serà responsable de laseua conservació.El material bibliogràfic passarà

a formar part de la biblioteca delDepartament i de la Facultat.Cada exemplar portarà un segellon constarà la procedència.Els hereus de la professora

Fumanal que han fet la donaciófinan çaran també una beca anuald’investigació sobre els treballspendents que va deixar.

10 AgendaNOU DISE 446612 NOVEMBRE 98

Teatre Principal

De l’11 al 15 de novembre denovembre es representa l’obraTrabajos de amor perdidos, deWilliam Shakespeare. A càrrec de lacompanyia Ur Teatro, sota la direcciód’Helena Pimenta.C/Barques, 15. Telèfon: 96 351 00 51.

Teatre Rialto

Del 29 d’octubre al 15 de novembrees representa l’obra El Sr. Puntilla ysu criado Matti, de Bertold Brecht.Dirigida per Rosario Ruiz irepresentada per la companyia TeatroAbadía. Plaça de l’Ajuntament, 17.Tefs.: 96 351 23 36 i 96 351 91 30.

Teatre Talia

Del 28 d’octubre al 22 de novembre esrepresenta l’obra La mujer de negro,de Susan Hill i Stephen Mallatratt.Dirigida per Rafael Calatayud.C/Cavallers, 31. Tef.: 96 391 29 20.

Sala Palmireno

Els dies 17 i 18 de novembre esrepresenta l’obra Laurel i Hardy van alcielo, de P. Auster. Amb Pepe Miravetei Xavi Rico. Direcció de Juli Cantó.

El Futur de la Teoria de la Literatura

Dates: Els dies 4, 11, 19, 20, 24 i 30

de novembre.Participants: Manuel Asensi, JoséLuís Falcó, Jenaro Talens, Carl Good,Miguel Ángel Garrido, JoséDomínguez Caparrós, José MaríaPozuelo, Andrzey Waarminski, HillisMiller, Túa Blesa, Cristina de Perett,Paco Vidarte, Jacques Derrida i ÁngelLópez García.Lloc: Aula Joan Fuster de la Facultatde Geografia i Història.Preu: 7.000 pessetes, 5.000 lacomunitat universitària.Més informació: Al Departament deTeoria dels Llenguatges.

XIV Seminari Professional deMitjans de Comunicació enInternet. Present i Futur de laInformació Digital

Organitza: La Fundació COSO peral Desenvolupament de laComunicació i la Societat.Informació i inscripcions: Lessessions se celebraran al Col·legiMajor Universitari de l’Albereda.C/Micer Mascó, 29. Tef.: 96 369 1612. La inscripció, que inclou drets dedocumentació i d’esmorzar, és de6.000 pessetes. Data: 21 de novembre del 1998.

Aislamiento 2000. El artista ante el nuevo milenio a l’Almodí

Data i lloc: Del 29 d’octubre a l’1 dedesembre a l’Almodí de València.Contingut: L’artista Anzo mostraobres sobre l’aïllament que patix

CITES

l’ésser humà atrapat en l’univers delsordinadors.Organitza: Consorci de Museus de laComunitat Valenciana.

Exposició de fotografia:‘Picasso mi amigo’, deLucien Clergue

Data: Fins al 15 de novembre.Horari: De dilluns a dissabte, de 10 a21:30 hores; diumenges i festius, de12 a 21:30 hores.Lloc: FNAC Sant Agustí.

II Premid’Investigaciósobre la Vall d’Albaida

Data: Les persones que desitgenconcursar-hi hauran de presentar elsseus projectes abans de l’1 dedesembre del 1998.Organitza: Institut d’Estudis de laVall d’Albaida, en col·laboració ambl’Excel·lentíssim Ajuntamentd’Ontinyent. Més informació: A la seu de l’IEVA.C/Sant Francesc, 8-3. 6ª. 46870,Ontinyent.

V Premi LiterariUniversitat de Sevilla

Data: Les obres es presentaran a laFacultat de Belles Arts de laUniversitat de Sevilla. C/Laraña, 3.41003, Sevilla. Fins al 12 dedesembre, indicant en el sobre “VCertamen Literari” i la seua modalitat,segons siga Poesia, Novel·la o Teatre.Organitza: Universitat de Sevilla.Més informació: A la Secciód’Extensió Cultural. C/San Fernando,4. 41004, Sevilla. Tef.: 455 10 52.

V Premi Nacional d’Arts Plàstiques

Data: Les obres es presentaran a laFacultat de Belles Arts de laUniversitat de Sevilla. C/Laraña, 3.41003, Sevilla. Del 9 al 14 denovembre (ambdós inclosos).Organitza: Universitat de Sevilla.Més informació: A la Secciód’Extensió Cultural. C/San Fernando,4. 41004, Sevilla. Tef.: 455 10 52.

Premis ‘Facultatde Dret de València per alsmillors treballs d’investigació’

Data: Els treballs es presentaran a laSecretaria del Deganat de la Facultatde Dret abans de les 14 hores del dia15 de gener del 1999.Organitza: La Facultat de Dret ambla col·laboració de Tirant lo BlanchEdicions.Més informació: A la Secretaria delDeganat de la Facultat de Dret.

II Premi de Fotografia Facultatde Dret

Data: Les obres s’admetran fins al dia15 de gener del 1999 a les 14 hores, is’hauran de remetre a la Facultat deDret de la Universitat de València.Av/Campus dels Tarongers, s/n.46071, València.Organitza: Facultat de Dret.Més informació: A la Facultat.

Universitat, Ciutat, Empresa

Data i lloc: Divendres, 13 denovembre, a les 19 hores. A la Sala dela Muralla del Col·legi Major RectorPeset. Plaça del Forn de Sant Nicolau,4. València.Participants: Pasqual Maragall iRicard Pérez Casado.Organitza: Universitat de Valènciaamb la col·laboració del Col·legiMajor Rector Peset.

Jornades sobre la investigació en psicologia a la Universitat de València

Organitza: Facultat de Psicologia.Dates: Del 22 d’octubre del 1998 al22 d’abril del 1999.Preu: 1.500 pessetes. Lloc: Facultat de Filologia. SalóSanchis Guarner. Av/Blasco Ibáñez,32. Inscripcions: Deganat de laFacultat de Psicologia.

L’activitat for-mativa i espe-cialitzada de laCàtedra Unescoi de la Càtedra

Mediterrània s’intensifica,abans d’acabar l’any, amb cur-sos i conferències de profes-sors i experts convidats per laUniversitat de València a tra-vés del Pa tronat Sud-Nord dela Fun dació General de la nos-tra Universitat. La Càtedra Unesco s’inicia

amb un curs especialitzat, d’uncrèdit, sobre Diversitat biolò-gica: desmitificant mites i rei-vindicant el patrimoni medi-terrani, on es tractaran temescom ara les províncies geogrà-fiques i la biosfera. En lessegüents setmanes es realit-zaran altres cursos sobreDesenvolupament i medi am -bient a la regió mediterrània:identitat i sostenibilitat cap aun compromís moral i polítici Urbanització i explosióurbana en una globalitzaciódesigualitària. La Càtedra Mediterrània

obrirà un curs el 30 de novem-bre sobre Els països en viesde desenvolupament en elmarc jurídic comercial inter-nacional sorgit amb l’Orga -nització Mundial del Comerç,en el qual es tractarà sobre eldret internacional al desenvo-lupament, l’adaptació delGATT als països en desenvo-lupament i els principals resul-tats de la Ronda Uruguai.Complementàriament, el 18

de novembre a les 19:30hores, a la seu del Centre delVolun tariat de Bancaixa, elprofessor Emilio Menéndezdel Valle, com a coordinadorper a l’Orient Mitjà del’European Community Hu -ma nitaria Of fice (ECHO),impartirà una conferènciasobre Cooperació i conflicte:obstacles per a una vertaderacooperació a la Mediterrània.

Rafael Valls Montés.President del Patronat

Conferènciesde la Unesco iMediterrània

José Luis Pitarch

Mostrar a la Humanitat com elscrims són perdonats i com el casticno és la seua necessària conseqüèn-cia, equival a alimentar la falagueraesperança de la impunitat.

Cesare Beccaria, marqués de Bonesana.

L’espés bosc de lesnotícies i dels crimsdel senador vitalicio mortici Pinochetqueda tapat devegades per algunsdels seus arbresmés grossos. Tanta

informació és quasi una selva peral no iniciat jurídicament, i enocasions els informadors confo-nen termes tot desorientant elpipioli. D’altra banda, el sistemajurídic i judicial britànic és tan suigèneris, o tan diferent al conti-nental –tant o més que l’englishbreakfast i el continental break-fast– que el millor explorador esperd en un món tan desconegut,de tan diferent concepte del prin-cipi de legalitat, i de tan tremendo alarmant pragmatisme.Unes línies, doncs, de breu afi-

nament jurídic. Deixant a bandaque el Govern xilé estiga angu-niejat pels militars i per la ràbiade l’extrema dreta; que un per-centatge massa alt dels escanda-losos manifestants, que criden:“¡Vivan las caenas!” i “¡Arribala tiranía!” siguen se nyores ambpameles i joies; que els esmen-tats, més Pinochet, estiguen preo-cupats per ells mateixos, pelsseus privilegis i ronyons; que, enla seua ignorància, desconeguenfins i tot els tractats i convenis fir-mats per Xile, i que en el seupatrioterisme de façana no es

qüestionen per què el seu oncleAugusto no s’opera en la seuapàtria; que en la seua covardiaassalten i agredisquen uns pobresmilers d’espanyols (un per cadamil xilens, aproximadament).Deixant a banda tot això, i el fetque a diversos fiscals de l’Au -diència Nacional els vindria béun curset accelerat de democrà-cia, drets humans i DretInternacional; i que molts caps iexcaps mundials se senten enperill, en veure les barbes del seuveí pelar (incloent-hi capsd’Occident, fins i tot dels EUA);deixant de banda tot això, heusací uns breus apunts de dret ele-mental i alguna precisió:1. Hi ha un principi jurídic

fonamental, anomenat de justíciauniversal (o universal de Justícia),o de solidaritat transaccional –nosols han de ser transaccionals elsdiners–, o de protecció universal,o de persecució universal, o depersecució internacional, o comvulgueu, si el voleu entendre.Deliberadament, no faig una grandisquisició entre penal i proces-sal penal, per no atordir el lector,qui probablement entendrà quetals i tals principis, de DretInternacional i també de dret esta-tal en les legislacions més avança-des, com ara l’espanyola, esta-blixen i penen delictes que afec-ten tota la Humanitat, que sónstranscendents en tot el planeta,que són contra tots els homes.Pegant-li la volta: la Humanitatha de defendre’s –i ho fa d’a-questa manera– dels atacs deterribles poders polítics contra lamateixa condició humana. Enaltres paraules, hi ha drets uni-versals, no limitats per frontereso règims o governs. Encara quealguns analfabets feixistoidesdiguen que això és colonialisme.

2. Conseqüentment, aquest iuscogens o obligatori (ius cogensinternacional, sobretot) exigix,comporta l’extraterritorialitat pro-cessal. És a dir, Espanya té juris-dicció, competència, per al que estàfent. A més, són delictes que noprescriuen, i que no han de seramnistiats. Si un Govern encana-llat els amnistia, o un Parlamentserf, la resta del món no ho ha dereconéixer. Si un Estat com ara elxilé fa desistiment de jurisdicció,els altres Estats han de cobrir elbuit. Quan el Govern xilé reclamaque l’espanyol no havia de cursarl’extradició demanada pel jutge,jau en les tenebres de la ignoràn-cia, tant jurídica com democràtica.3. Encara que li pese a

Fungairiño i companyia, les nor-mes aplicables sobre genocidi, etc.,no sols estan contingudes en elCodi Penal. Hi ha més tipifica-cions. Repasse, entre altres, laReso lució 96 de l’Assem bleaGeneral de l’ONU. Hi ha delicteinternacional, universal, de geno-cidi en cas d’extermini d’un grupnacional d’un país per raons (?)polítiques.4. Hi ha terrorisme, delicte uni-

versalment perseguible, quan s’or-ganitza una banda terrorista apro-fitant l’estructura d’un exèrcit.5. L’article 27 de la Convenció

de Viena sobre el Dret dels Tractatsestablix que un Estat no pot invo-car el seu dret intern per a incom-plir un tractat. Conveni del 23 demaig del 1996.6. Si els Lords of Appeal dei-

xen solt Pinochet, buidaran decontingut els més greus delictes(la seua tipificació) de lesa huma-nitat, i el pare Llidó es remouràen la seua tomba desconeguda demissing. Tant de bo no siga la pèr-fida Albió.

11Informació NOU DISE 446612 NOVEMBRE 98

MOCADORS CONTRA LA IMPUNITAT DE PINOCHET. Un grup d’estudiants de la Facultat de Filologia,amb la col·laboració de l’ADR d’aquest centre, va convocar dimarts passat els universitaris a una mani-festació anònima en contra de la impunitat de Pinochet. La manifestació, que s’ha allargat durant tota lasetmana, ha consistit a lligar mocadors, per part dels estudiants, en la tanca que envolta la Facultat deFilologia. En la fotografia es veu l’aspecte de la tanca el passat dimarts al matí.

Pinochet, senador mortici

CRISTINA VALEROemà divendres es farà un primer

arqueig del compte0049 0008 2713492339 que laUniversitat de València

va obrir a principis de mes per aju-dar a pal·liar els efectes devasta-dors de l’huracà Mitch al seu pasper Amèrica Central.Es calcula que els ingressos del

compte estan prop dels tres milionsde pessetes. Aquests diners s’afe-gixen a l’aportació que els estu-diants han fet en els dos últims cur-sos amb la destinació del 0,7% del’import de la seua matrícula a ini-ciatives solidàries, que arriba a cincmilions de pessetes. Dos milionsi mig més s’han obtingut també del’aportació voluntària del 0,7%dels salaris dels treballadors de laUniversitat. A més, el Vicerectoratd’Estudis disposa de huit milionsde pessetes per a invertir-los enprogrames de cooperació interna-cional, i quatre d’aquests huitmilions també s’han destinat aaquesta campanya d’emergènciade recollida de diners per als dam-nificats pel tifó Mitch. El Patronat Sud-Nord destinarà

també altres dos milions de pes-setes a Nicaragua en una segonafase, que complementarà aquestaprimera d’urgència, amb què esrecolzaran els treballs de recons-trucció i de recuperació de la zona.

En total, setze milions i mig depessetes, aproximadament, s’en-viaran a les zones afectades peldevastador cicló. La Universitat deValència respon així a la crida d’a-juda feta per la UniversitatNacional Autònoma de Nicaraguaa León, amb la qual manté forts lli-gams des de l’any 1987. Segons el rector, Pedro Ruiz,

moments de necessitat com els quees viuen ara han servit per a incen-tivar la conscienciació.Enguany ha estat un terç dels

estudiants que ha destinat el 0,7%de l’import de la seua matrícula aactivitats solidàries, una xifraespectacular que indica una

progressió en la sensibilitat de l’a-lumnat de la Universitat de Va -lència des que aquesta es va com-prometre amb un programa 0,7que ix del pressupost universitari.Les aportacions dels treballa-

dors també han experimentat unaugment notable en els últims qua-tre anys.En altres ocasions la Universitat

va contribuir a actualitzar la biblio-grafia i hemerografia de laUniversitat de León. SegonsRafael Valls, president del PatronatSud-Nord, aquestes relacions ante-riors garantixen la fiabilitat de laforma com s’invertirà cada pes-seta que arribe a Nicaragua pro-cedent de la Universitat deValència.Fa només un mes, un altre feno-

men meteorològic catastròfic, l’hu-racà Georges, posà en guàrdia elsestudiants solidaris. En tots elscampus, els voluntaris organitza-ren la recollida d’aliments, de robai de medicaments que ells matei-xos classificaven.Va ser una campanya molt

intensa que, tot i que lluitava tambécontra el rellotge, el vicerectord’Estudiants, David Garcia, vaqualificar com un gran èxit.Però si la Universitat de Va lència

està demostrant que en accionspuntuals d’emergència com araaquestes es produïx una mobilit-zació immediata de tota la comu-nitat universitària, l’objectiu finalés sensibilitzar l’alumnat i acon-seguir una acció solidària conti-nuada. Rafael Valls ha afirmat, en

aquest sentit: “Des de la Uni -versitat s’establixen elements queprovoquen una sensibilitat i unapràctica contínua, creant unamanera de ser que intentem que es

projecte en el conjunt de tota lasocietat”.Així, la Universitat de València

no sols impartix les matèries rela-cionades amb la cooperació entitulacions com ara Econòmiqueso Dret, sinó que el conjunt dematèries que s’hi ensenyen han derelacionar-se amb la solidaritat ila racionalització d’aquestes actua-cions. A més, hi ha cursos, semi-naris i reunions de professionalsque organitzen els diferents depar-taments. Hi ha, també, la Càtedra Unes -

co, que incidix en l’àmbit deLlatino amèrica i que se centraprincipalment en qüestionsmediambientals, i la CàtedraMediterrània, per a actuacionsinterculturals, que desenvolupa alspaïsos del Magrib.A més, la Universitat de

València té hui cinc projectes decooperació en marxa. Un dels mésimportants és Una mirada sensehoritzó, que pretén aportar ulleresal Sàhara i al Perú i fer-hi revisionsòptiques periòdiques. El procedi-ment que se seguix en projectescom aquest, de diversos anys deduració, és una detecció del pro-blema a partir de les demandes quees fan des dels països en vies dedesenvolupament, formació adienti finançament de l’instrumentalnecessari.

La Universitat deValència enviarà aNicaragua setzemilions i mig per

ajudar els damnificats

per l’huracà ‘Mitch’

altre dia els diarisem traslladaren altúnel del temps: LaUIMP acull un

simposi sobre la Generaciódel 98. El congrés sobreAzorín presenta prop de 30ponències sobre el 98. LeónRoca destaca l’humanismecom a faceta bàsica deBlasco Ibáñez. Són noméstres exemples d’aquestretorn a les profunditats dela història i de la literatura.Tres exemples d’una polí-tica pepera de recuperaciócultural no sempre justifi-cada d’alguns personatgesde la nostra història i de lanostra literatura.Indagar en l’arqueologia delpassat amb l’excusa que hiforen maltractats per la cul-tura hegemònica delmoment fóra una bona raósi no fera olor, tot això, auna operació de cirurgiaplàstica que només buscamarejar la perdiu per a ocul-tar el buit cultural que huiens oferix l’encefalogramapla de qui ens governa desde les instàncies culturalsconservadores.Llegia Azorín quan era jovei m’avorria igual que s’avo-rrien les ovelles al so de laflauta del bucolisme clàssicfins que s’inventaren elstransistors de freqüènciamodulada. I quasi el mateixpuc dir de Blasco Ibáñez:ara he tornat a llegir-lo,invitat per amics de moltaconfiança, i no he pogutpassar, en la seua millornovel·la, de les paradetesdel Mercat Central. I emcrida l’atenció una cosa,encara que no em sorpréngens ni miqueta: la repeticiód’alguns noms en totsaquests muntatges. I entreells, a més de molts mem-bres del PP, el repetidíssimJuan Manuel de Prada,segurament l’escriptor mésre accionari del món des delguió de Raza que vaescriure Franco. Ens troba-rem, si vostés volen, en laliteratura de demà: o siga enEl Quixot, Tirant lo Blanc,La Regenta i Últimas tardescon Teresa. Vinga!

Alfons Cervera

LA COLUMNA

Un terç dels alumnes de la Universitat de València destina part de la matrícula a fins humanitaris

Aniversaris

12 ÚltimaNOU DISE 446612 NOVEMBRE 98

0,7 contra l’huracàD

EEssttuuddiiaannttss vvoolluunnttaarriiss ddeess--pplleegguueenn uunnaa ppaannccaarrttaa ddee llaaccaammppaannyyaa ddee ll’’hhuurraaccàà