Models de gestió per als boscos de castanyercpf.gencat.cat/web/.content/or_organismes/or04... · La gestió es basa en els models de gestió de masses pures. o Capítol 3: Presenta

Models de gestió per als boscos de castanyer (Castanea sativa Mill.)

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Centre de la PropietatForestal

Producció de fusta i fruit

MODELS DE GESTIÓ PER ALS BOSCOS DE

CASTANYER (Castanea sativa Mill.)

Producció de fusta i fruit

Edició:

Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Centre de la Propietat Forestal

Autors:

Mario Beltrán Barba, Pau Vericat Grau, Míriam Piqué Nicolau Àrea de Gestió Forestal Sostenible. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)

Ricard Farriol Almirall Centre de la Propietat Forestal (CPF). Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (AAM). Generalitat de Catalunya

Coordinació i direcció tècnica: Centre de la Propietat Forestal (CPF). Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (AAM). Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (AAM). Generalitat de Catalunya.

Àrea de Gestió Forestal Sostenible (AGS). Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)

Participació tècnica:

Albert Bosch (Associació de Propietaris del Montseny); Josep Argemí (Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona); Anna Sanitjas (Parc Natural del Montseny. Diputació de Girona); Fèlix Mascort i Teresa Cervera (Centre de la Propietat Forestal. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya); Miquel Massaneda (propietari, Consorci Forestal de Catalunya); Josep Maria Tusell (Consorci Forestal de Catalunya); Josep Mataró (propietari, Associació de Propietaris del Montseny); Jaume Crous (MADEGESA); Joan Rovira (Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona).

Cita bibliogràfica: Beltrán, M.; Vericat, P.; Piqué, M.; Farriol, R. 2013. Models de gestió per als boscos de castanyer (Castanea sativa Mill.): producció de fusta i fruit. Sèrie: Orientacions de gestió forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST). Centre de la Propietat Forestal. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. 45 p.

1a edició: març de 2013 Dipòsit legal: B.8070-2013

ÍNDEX

Introducció 9

1. Contingut i ús del manual 9

Models de gestió per al castanyer 11

1. Models de gestió per a masses pures 11 1.1. Menú de models de gestió 12 1.2. Models de gestió 13

Qualitat d’estació alta, producció de fusta de serra amb Ø~30 cm_Cs01 15 Qualitat d’estació alta, producció de fusta de serra amb Ø~25 cm_Cs02 16 Qualitat d’estació alta, producció de fusta de serra amb Ø~22 cm_Cs03 17 Qualitat d’estació alta, producció de barramenta_Cs04 18 Qualitat d’estació mitjana, producció de barramenta_Cs05 19 Qualitat d’estació alta, mitjana o baixa, producció de fruit_Cs06 20

1.3. Adaptació cap als models per a masses pures 21

2. Models de gestió per a les masses mixtes 24 2.1. Menú de models de gestió 24 2.2. Models de gestió 27

Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i coníferes 28 Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i surera 31 Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer amb alzines o roures martinenc i africà 33 Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i faig 35 Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i altres planifolis 37

3. Condicions tècniques en l’aplicació dels models 40 3.1. Tractaments silvícoles en models de producció de fusta i pràctiques culturals en la producció de fruit 40 3.2. Tractament de restes 42 3.3. Conservació i manteniment de la biodiversitat 42

Bibliografia citada 45

INTRODUCCIÓ

9

INTRODUCCIÓ

1. CONTINGUT I ÚS DEL MANUAL

Aquest manual presenta els models i les recomanacions de gestió per als boscos dominats pel castanyer de Catalunya, per als casos en què l’objectiu preferent de gestió és la producció de fusta o la producció de fruit.

Tot i fixar com a objectiu principal la producció de fusta o fruit, els models també integren en un grau important altres funcions del bosc, com la conservació de la biodiversitat, la protecció i regulació hidrològica (millora de la qualitat de l’aigua) o la qualitat del paisatge, tot apostant per una gestió multifuncional i ambientalment respectuosa.

En funció de les característiques del rodal (formació forestal, qualitat d’estació, condicions de la massa) i els objectius preferents de gestió, l’usuari del manual podrà escollir el model que consideri més oportú. Els models de gestió es presenten en diferents capítols:

o Capítol 1: Models de gestió per a masses pures. La gamma de models per a les masses pures de

castanyer es presenta en un menú de models (pàgina 12). Els models descriuen les intervencions necessàries per aconseguir l’objectiu de gestió preferent i quantifiquen de manera aproximada l’evolució dels principals paràmetres dasomètrics del rodal.

Els models tenen com a objectiu preferent la producció fustera, amb diferents opcions de producte final en funció de la qualitat d’estació i les condicions de la massa, i també la producció de fruit.

o Capítol 2: Models de gestió per a masses mixtes. Les pautes de gestió que proporcionen es fonamenten en l’anàlisi de les dinàmiques naturals que s’observen en les formacions mixtes de castanyer, que indiquen si és possible mantenir la massa mixta o si és convenient iniciar processos de canvi d’espècie. La gestió es basa en els models de gestió de masses pures.

o Capítol 3: Presenta un conjunt de condicions tècniques per a l’aplicació dels models, tant de masses pures com mixtes, que complementa la informació d’aquests quant a la seva aplicació.

MODELS DE GESTIÓ PER AL CASTANYER

11


1. MODELS DE GESTIÓ PER A MASSES PURES

Els models de gestió per a masses pures que aquí es presenten descriuen les intervencions necessàries per aconseguir l’objectiu de gestió preferent de producció de fusta o fruit.

Aquests models tenen en compte la qualitat d’estació del rodal forestal i les condicions de la massa, que determinaran en gran part els objectius de gestió i el model que s’ha de seguir. Els models quantifiquen de manera aproximada l’evolució dels principals paràmetres dasomètrics del rodal, però els valors que es presenten són orientatius i l’usuari sempre haurà de tenir en compte en l’aplicació dels models els condicionants d’ús.

L’estat actual de la massa a gestionar ha de ser pròxim al descrit als models en termes d’estructura, àrea basal i altres indicadors. Només així es podran aplicar els tractaments descrits als models de gestió, ja que estan concebuts per aplicar des de la regeneració per tallada arreu en perxades ja establertes o des de la plantació de noves masses. Tanmateix, en molts casos els models s’hauran d’aplicar en masses establertes ja desenvolupades, i si les seves característiques són significativament diferents al model que es vol aplicar, pot ser necessari realitzar tractaments d’adaptació als models (descrits a l’apartat 1.3).

Consideracions sobre l’aplicació pràctica i condicions generals d’ús dels models: o Els models de gestió estan concebuts per ser aplicats a escala de rodal, és a dir, en superfícies

amb característiques ecològiques i de la massa suficientment homogènies i on, a més, s’assigna un mateix objectiu de gestió.

o Els models consideren que la massa es troba amb espessor completa i que el rodal no té condicionants especials de gestió, com ara grans afloraments rocosos, zones nues de vegetació o altres que poden condicionar l’evolució i la producció total de la massa.

o Els objectius finals descrits en els models s’assoleixen amb l’aplicació del model des de l’inici. Si la massa que cal gestionar no es troba en condicions d’iniciar un model, pot ser necessari fer un o diversos tractaments d’adaptació per aproximar-la al model.

o Les característiques de la massa i valors de producció que presenten els models en les diferents fases de desenvolupament són una aproximació i, en qualsevol cas, si no s’apliquen els tractaments establerts, en tipus, intensitat i periodicitat, les dimensions de l’arbrat i la producció al final de torn es poden veure modificats.

o El model de gestió per a la producció de fruit és aplicable amb qualsevol qualitat d’estació. Aquest model recull les pràctiques culturals generals per a la producció de fruit, de manera que per a la seva aplicació cal adaptar-lo a les condicions pròpies del rodal.

o Tots els models inclouen en la seva formulació condicionants de Bones Pràctiques Forestals i prenen en consideració la resta de funcions i asseguren la persistència del bosc i la multifuncionalitat de la gestió forestal.

o Com qualsevol model de gestió, els models que es presenten s’han de considerar una orientació i la seva aplicació no eximeix de tenir un bon coneixement sobre l’ecologia i la silvicultura de l’espècie. Igualment, per a la seva utilització cal interpretar les característiques de la massa que s’ha de gestionar i analitzar, a cada moment, si cal modificar el model per apropar-lo a les condicions reals del rodal.

MODELS DE GESTIÓ PER ALS BOSCOS DE CASTANYER

12

1.1. MENÚ DE MODELS DE GESTIÓ

Els models són d’aplicació per a la formació anomenada castanyedes, els boscos purs on el castanyer representa almenys el 80% de l’àrea basal, identificada al volum de Tipologies Forestals Arbrades (Piqué et al., 2011).

L’elecció d’un model o un altre ve determinada per la qualitat d’estació del rodal, les condicions de la massa i per l’objectiu preferent. Els objectius preferents de producció de fusta es plantegen únicament per a les zones de qualitat d’estació mitjana i alta. Així, la producció de fruit és l’únic objectiu productiu en zones de qualitat d’estació baixa, sempre que les condicions del rodal siguin adequades. En cas contrari, els objectius de gestió passarien per considerar un canvi d’espècie.

D’altra banda, i com a mesura d’adaptació al procés de canvi global actual, és un objectiu de tots els models incrementar la resistència, la resiliència i l’estabilitat dels boscos de castanyer respecte als diferents fenòmens climàtics extrems (com sequeres o nevades). Tots els models preconitzen una regulació adequada de la competència que millori la vitalitat i estabilitat de la massa.

A la Taula 1 es mostra el conjunt de models de gestió proposats, segons els factors de selecció, per a les masses pures de castanyer.

Taula 1: Menú de models de gestió per a les masses pures de castanyer.

Tipologia forestal

Objectiu preferent de producció Característiques del model

Fusta de serra amb Ø ~30 cm Massa originada per nova plantació Cs01

Fusta de serra amb Ø ~25 cm Una aclarida, selectiva

Opció de segona aclarida per a fusta de Ø ~30 cm

Cs02

Fusta de serra amb Ø ~22 cm Una aclarida, baixa Cs03 Cs_A

Barramenta amb Ø >15 cm Una sola intervenció de millora, torn de >20 anys

Opció de reserva de peus Cs04

Cs_B Barramenta amb Ø >14 cm Una sola intervenció de millora, torn de >28 anys

Cs05

Cs_A

Cs_B

Cs_C

Producció de fruit Pràctiques culturals per a fruit Cs06

Els objectius productius de fusta són clarament diferents segons la qualitat d’estació. Per a la qualitat d’estació mitjana únicament es planteja la producció de barramenta, mentre que per a la qualitat alta els objectius poden ser barramenta i fusta de serra de qualitat. En tot cas, les condicions de la massa a gestionar poden limitar també els objectius productius.


13

1.1.1. Com escollir el model de referència?

o En primer lloc cal determinar la tipologia forestal arbrada de castanyer, inclosa la qualitat d’estació. S’han definit tres classes de qualitat d’estació (A-alta, B-mitjana i C-baixa).

Per a la determinació de la qualitat d’estació es recomana utilitzar la classificació del volum de Tipologies Forestals Arbrades (Piqué et al., 2011), que permet identificar aquestes classes de qualitat a partir d’un seguit de característiques ecològiques fàcils d’identificar, o corbes de qualitat d’estació existents per a l’espècie, que també s’inclouen en el mateix manual. A més, durant la determinació de la qualitat és recomanable tenir present les possibles variacions a mitjà i llarg termini de les condicions ecològiques que determinen de quina classe de qualitat es tracta.

o Seguidament, cal determinar condicions de la massa a gestionar, mitjançant l’avaluació de l’estat de les soques (rotacions, vitalitat, podridures, erosió) i el grau d’afectació de malalties.

o Després, s’ha de fixar un objectiu preferent de gestió. En condicions de bona qualitat d’estació es presenten diverses opcions d’objectiu productiu, determinades pel diàmetre dels arbres a final de torn.

1.2. MODELS DE GESTIÓ

A continuació, es presenta el conjunt de models de gestió per a les masses pures de castanyer quant als objectius productius de fusta i fruit.

Pel que fa a la producció de fusta, en zones de qualitat d’estació alta es diferencien dos casos:

o Masses amb soques velles (>3 rotacions); o amb menys de 3 rotacions però que presenten una afectació significativa de xancre, roig, conformacions defectives, vitalitat reduïda o altres deficiències. En aquest cas l’objectiu productiu es limita a la barramenta.

o Masses amb soques joves (<3 rotacions); o amb més de 3 rotacions però on l’afectació de malalties és molt baixa i les soques tenen un aspecte vital sense podridures, ferides o descalçament. En aquest cas s’ofereix l’opció de produir fusta de serra amb una o dues aclarides més (diferent tipus d’aclarida i diàmetre final a aconseguir).

Als models de producció de fusta de serra (Cs02 i Cs03), la selecció de tanys és optativa i es pot entrar directament a la primera aclarida poc després dels 15 anys. Especialment en zones de qualitat d’estació alta, amb bona diferenciació de peus intrasoca (sense estancament) i on no s’observi una deformació de la part basal dels peus.

Per a rodals de qualitat d’estació molt alta, el model per a fusta de grans dimensions ofereix opcionalment una segona aclarida per potenciar els millors peus i obtenir fusta de serra de la màxima qualitat.

Finalment, per a rodals de qualitat d’estació molt alta i condicions adequades es contempla l’opció de començar a partir d’una nova plantació (Cs01).


14

Als models de producció de barramenta (Cs04 i Cs05) es busca treballar amb densitats elevades per afavorir la conformació i l’escàs brancatge. L’alt torn resultant afavoreix l’acumulació de tanins i, per tant, la qualitat (durabilitat natural) de la barramenta produïda és molt apreciada pel mercat.

La Figura 1 mostra el resum de les opcions de gestió per a la producció de fusta, indicant el codi del model de gestió, presentat més endavant. Les línies contínues indiquen el recorregut proposat per a cada model pel que fa a les diferents intervencions, mentre que la discontinuïtat indica les possibles modificacions al model i els tractaments opcionals.

Figura 1. Visió general dels models de gestió per a la producció de fusta de castanyer. Els valors de les produccions i les proporcions de classificació de producte són orientatius.

Quant a la producció de fruit, l’establiment i la gestió posterior de plantacions es troben àmpliament descrits en nombroses publicacions en l’àmbit de la península Ibèrica (Flórez et al., 1995; Berrocal et al., 1998; Flórez et al., 2001; Angulo et al., 2006; Cisneros et al., 2008; Álvarez, 2009; Flórez et al., 2009; Sánchez et al., 2009; Bosch, 2012). A partir d’aquests treballs, el model Cs06 i l’apartat 1.3.2 resumeixen els aspectes més rellevants d’aplicació a les castanyeredes catalanes.


15

Qualitat d’estació alta. Estructura regular Producció de fusta de serra amb Ø~30 cm Massa originada per nova plantació

MODEL CS01

Qualitat d’estació alta, producció de fusta de serra amb Ø~30 cm_Cs01

Estructura regular. Torn de tallada al voltant de 40 anys (Dg ~30 cm). Regeneració per tallada final arreu. Opció de gestió amb bosc alt.

Tractaments del model

Fase Tractaments

Preparació del terreny amb un subsolat profund, creuat en zones planes i només seguint corba de nivell en zones amb pendent. En zones amb molt pendent la preparació es realitza puntual mecanitzada o, en casos extrems, manual. La preparació es realitza alguns mesos abans de la plantació, idealment l’estiu anterior. L’aclotament es realitza poc abans de plantar i en aquest moment s’hi aporta adob mineral.

Plantació amb 800-1.100 peus/ha, en un marc de 3x3 o 3x4 m (en funció de la densitat desitjada i les condicions del rodal de pendent, orientació o altres). La plantació es realitza a saba parada, a la tardor o a la sortida de l’hivern, idealment emprant material vegetal seleccionat.

Cura dels plançons per controlar la vegetació adventícia competidora, mitjançant encoixinats plàstics, orgànics o químics. És recomanable l’ús de protectors individuals per evitar danys per fauna. L’ús pastoral no és compatible durant l’establiment de la plantació.

Establiment

(<5 anys)

Tallada arreu dels plançons en una etapa molt primerenca per portar la massa com a bosc menut des de l’inici, aprofitant la densitat i la vigorositat de la retanyada. Si es realitza aquesta intervenció, la massa es gestiona seguint l’esquema següent:

H0 N Dg AB VAE Edat Tractament Ne TS* VAEe ABe

(m) (peus/ha) (cm) (m2/ha) (m3/ha) (anys) (peus/ha) (t/s) (m3/ha) (%)

10 >5.000 61 - - 8-10 Selecció de tanys >2.500 2(3) - >25

16 2.500 15 44 165 16-19 Aclarida selectiva mixta 1.000 1(2) 50 33

20 1.500 20 47 195 25-28 Aclarida selectiva mixta 900 1(0) 115 60

24 600 30 42 220 39-42 Tallada final arreu 600 220 100 1 Fa referència al conjunt de tanys que s’han diferenciat i presenta una clara dominància. * TS: tanys per soca després de la intervenció.

Tractaments

Selecció de tanys. La densitat inicial es redueix fins a uns 2.500-3.000 peus/ha, que segons la densitat de soques es correspon en general a deixar dos tanys per soca, en alguns casos tres. Es respecten els tanys de més diàmetre, alçada, conformació vertical i menor afectació de xancre.

Primera aclarida, selectiva mixta. Es regula la competència a tot el rodal amb criteris d’aclarida baixa i alhora s’eliminen els competidors directes dels millors 300-500 peus/ha, que queden seleccionats com arbres de futur. En total es redueix la densitat fins a uns 1.100-1.500 peus/ha. En general, es deixa 1 peu/soca, excepte en les soques on no hi ha cap peu dels seleccionats o en algunes es poden deixar 2 peus/soca.

Segona aclarida, selectiva mixta. Es redueix la densitat total a uns 600 peus/ha, tot eliminant peus competidors directes dels 300-500 peus/ha seleccionats en la intervenció anterior i també altres peus de la massa fins aconseguir la densitat desitjada.

Tallada final, arreu. Sobre els 40 anys, sempre que el Dg sigui ~30 cm.

Opció de gestió a bosc alt

En localitzacions concretes, i emprant material vegetal seleccionat i tècniques de plantació específiques per evitar la conformació defectiva, es pot portar la massa com a bosc alt amb la densitat inicial de plantació i fer com a primera intervenció la descrita com a segona aclarida, selectiva mixta.

Regeneració per plantació i eliminació de soques velles

Per establir una nova plantació en un rodal on ja hi ha una massa de castanyer cal eliminar les soques una vegada s’ha realitzat la tallada final arreu. Les soques velles s’eliminen preferentment de forma mecànica abans de la preparació del terreny per a la nova plantació. Si no és possible l’eliminació mecànica per restriccions com el pendent o l’erosió, caldrà aplicar fitocides a totes les soques i realitzar la preparació del terreny i la nova plantació entre les línies de les soques velles. Això pot resultar en una densitat de noves plantes menor de la recomanada pel menor espai disponible, així com intervencions addicionals per evitar que es desenvolupin peus des de les soques velles que no morin.


16

Qualitat d’estació alta. Estructura regular Producció de fusta de serra amb Ø~25 cm Opció de reservar peus al final de torn

MODEL CS02


Estructura regular. Torn de tallada al voltant de 35 anys (Dg ~25 cm). Selecció de tanys tardana i aclarida selectiva. Densitat final ~1 tany/soca. Regeneració per tallada final arreu. Opció de reservar peus per aconseguir un Dg ~30 cm.

Paràmetres del model

H0 N Dg AB VAE Edat Ne TS* VAEe ABe

(m) (peus/ha) (cm) (m2/ha) (m3/ha) (anys) Tractament

(peus/ha) (t/s) (m3/ha) (%)



23 1.500 25 73 245 35-37 Tallada final arreu 1.500 245 100

Opció de reservar peus al final de torn


20 1.500 20 47 195 25-28 Aclarida selectiva mixta 900 1(0) 115 60

24 600 30 42 220 39-42 Tallada final arreu 600 220 100 1 Fa referència al conjunt de tanys que s’han diferenciat i presenta una clara dominància. * TS: tanys per soca després de la intervenció.

Tractaments

Selecció de tanys. La densitat inicial es redueix fins a uns 2.500-3.000 peus/ha, que segons la densitat de soques es correspon en general a deixar dos tanys per soca, en alguns casos tres. Es respecten els tanys de més diàmetre, alçada, conformació vertical i menor afectació de xancre.

Primera aclarida, selectiva mixta. Es regula la competència a tot el rodal amb criteris d’aclarida baixa i alhora s’eliminen els competidors directes dels millors 300-500 peus/ha, que queden seleccionats com a arbres de futur. En total, es redueix la densitat fins a uns 1.100-1.500 peus/ha. En general, es deixa 1 peu/soca, excepte en les soques on no hi ha cap peu dels seleccionats o en algunes es poden deixar 2 peus/soca.


Opció de reservar peus a final de torn

En funció de les condicions de la massa observades durant l’aclarida feta als 16-19 anys, i altres condicionants com l’evolució previsible del mercat, es pot optar per potenciar encara més els peus seleccionats amb una segona aclarida abans de la tallada final. Per tant, per seguir aquesta opció, després de fer l’aclarida selectiva mixta dels 16-19 anys, el model continua amb:

Segona aclarida, selectiva mixta. Es redueix la densitat total a uns 600 peus/ha, tot eliminant peus competidors directes dels 300-500 peus/ha seleccionats en la intervenció anterior i també altres peus de la massa fins a aconseguir la densitat desitjada.


Modificacions al model

Avançar la tallada de regeneració. És possible realitzar la tallada final en el moment en què es planteja l’aclarida selectiva dels 16-19 anys, si s’observen problemes de roig, xancre o altres condicionants que posin en perill una capitalització adequada de la inversió a torns de 35-40 anys per depreciació de la qualitat de la fusta. En tot cas, però, aquesta és una opció puntual i no ha de ser la norma en seguir aquest model.

No realitzar la selecció de tanys. Especialment en zones de qualitat d’estació alta, amb bona diferenciació de peus intrasoca (sense estancament) i sense una deformació de la part basal dels peus, la primera intervenció pot ser directament la descrita com a primera aclarida (16-19 anys).

En cas de tenir una densitat inicial de soques molt elevada. Aquelles masses on la densitat de soques és elevada (>3.000 soques/ha) requeriran una selecció de tanys més intensa. Tot i buscar la densitat total de peus marcada (2.500-3.000 peus/ha), moltes soques quedaran només amb un tany i algunes, amb cap. Les soques on es tallen tots els tanys seran aquelles amb menor vitalitat aparent o amb problemes de malalties o descalçament. També poden ser aquelles que, en tallar tots els peus, facilitin la treta de fusta.


17

Qualitat d’estació alta. Estructura regular Producció de fusta de serra amb Ø~22 cm

MODEL CS03


Estructura regular. Torn de tallada al voltant de 30 anys (Dg ~22 cm). Reducció de densitat en dues intervencions: selecció de tanys tardana i aclarida baixa. Densitat final ~1 tany/soca. Regeneració per tallada final arreu.






16 2.500 15 44 165 16-19 Aclarida baixa 1.400 1 60 36

22 1.100 22 41 200 28-32 Tallada final arreu 1.100 200 100 1 Fa referència al conjunt de tanys que s’han diferenciat i presenta una clara dominància.

* TS: tanys per soca després de la intervenció.

Tractaments

Selecció de tanys. La densitat inicial es redueix fins a uns 2.500 peus/ha, que segons la densitat de soques es correspon en general a deixar dos tanys per soca, en alguns casos tres. Es respecten els tanys de més diàmetre, alçada, conformació vertical i menor afectació de xancre.

Aclarida, baixa. Es regula la competència a tot el rodal, tot reduint la densitat fins a uns 1.100 peus/ha, que es correspon en general a deixar un peu per soca.

Tallada final, arreu. Sobre els 30 anys, però sempre que el Dg sigui ~22 cm.


Avançar la tallada de regeneració. És possible realitzar la tallada final en el moment en què es planteja l’aclarida baixa dels 16-19 anys, si s’observen problemes de roig, xancre o altres condicionants que posin en perill una capitalització adequada de la inversió a torns de 30 anys per depreciació de la qualitat de la fusta. En tot cas, però, aquesta és una opció puntual i no ha de ser la norma en seguir aquest model.

No realitzar la selecció de tanys. Especialment en zones de qualitat d’estació alta, amb bona diferenciació de peus intrasoca (sense estancament) i sense una deformació de la part basal dels peus, la primera intervenció pot ser directament la descrita com a primera aclarida (16-19 anys).

En cas de tenir una densitat inicial de soques molt elevada. Aquelles masses on la densitat de soques és elevada (>3.000 soques/ha) requeriran una selecció de tanys més intensa. Tot i buscar la densitat total de peus marcada (2.500 peus/ha), moltes soques quedaran només amb un tany i algunes, amb cap. Les soques on es tallen tots els tanys seran aquelles amb menor vitalitat aparent o amb problemes de malalties o descalçament. També poden ser aquelles que, en tallar tots els peus, facilitin la treta de fusta.


18

Qualitat d’estació alta. Estructura regular Producció de barramenta

MODEL CS04

Qualitat d’estació alta, producció de barramenta_Cs04

Estructura regular. Torn de tallada al voltant de 20 anys (Dg >15 cm). Una única intervenció de millora. Densitat final ~3 tanys/soca. Regeneració per tallada final arreu.






>18 3.000 >15 53 215 >20 Tallada final arreu 3.000 215 100 1 Fa referència al conjunt de tanys que s’han diferenciat i presenta una clara dominància.


Tractaments

Selecció de tanys. La densitat inicial es redueix fins a uns 3.000 peus/ha, que segons la densitat de soques es correspon en general a deixar tres tanys per soca, en alguns casos quatre. Es respecten els tanys de més diàmetre, alçada, conformació vertical i menor afectació de xancre.

Tallada final, arreu. A partir dels 20 anys, però sempre que el Dg sigui >15 cm.


Reservar peus en la tallada de regeneració. Arribat el moment de la tallada arreu poden respectar-se uns 500-600 peus/ha, per grups, per aprofitar-los posteriorment com a fusta de serra (barra curta). Aquesta reserva de peus serà possible si s’observa una incidència baixa de xancre i es preveuen unes bones condicions del mercat uns 6-8 anys després, quan es tallaran aquests arbres reservats, coincidint amb la selecció de tanys de la nova massa. En tot cas, però, aquesta és una opció puntual i no ha de ser la norma en seguir aquest model.



19

Qualitat d’estació mitjana. Estructura regular Producció de barramenta

MODEL CS05

Qualitat d’estació mitjana, producció de barramenta_Cs05

Estructura regular. Torn de tallada sobre els 28 anys (Dg >14 cm). Una única intervenció de millora. Densitat final ~3 tanys/soca. Regeneració per tallada final arreu.






>16 3.000 >14 46 180 >28 Tallada final arreu 3.000 180 100 1 Fa referència al conjunt de tanys que s’han diferenciat i presenta una clara dominància.


Tractaments

Selecció de tanys. La densitat inicial es redueix fins a uns 3.000 peus/ha, que segons la densitat de soques es correspon en general a deixar tres tanys per soca, en alguns casos quatre. Es respecten els tanys de més diàmetre, alçada, conformació vertical i menor afectació de xancre.

Tallada final, arreu. Sobre els 28 anys, però sempre que el Dg sigui >14 cm.




20

Qualitat d’estació alta, mitjana o baixa. Estructura regular Producció de fruit

MODEL CS06

Qualitat d’estació alta, mitjana o baixa, producció de fruit_Cs06

Estructura regular. Torn de tallada físic i regeneració per plantació. Pràctiques culturals anuals.

Tractaments del model

Edat Fase

(anys) Tractaments

Preparació del terreny amb un subsolat profund, creuat en zones planes i només seguint corba de nivell en zones amb pendent. En zones amb molt pendent la preparació es realitza puntual mecanitzada o, en casos extrems, manual. La preparació es fa alguns mesos abans de la plantació, idealment l’estiu anterior. L’aclotament es realitza poc abans de plantar i en el moment s’hi aporta adob mineral.

Plantació amb 80 a 120 peus/ha, més peus quant més baixa és la qualitat d’estació. És possible que en fases adultes s'hagin d'eliminar alguns peus per assegurar una bona il·luminació de les capçades dels arbres més productors. Es poden plantar peus portaempelts (peus francs o híbrids resistents) o peus ja empeltats i criats a viver. La plantació es realitza a saba parada, a la tardor o a la sortida de l’hivern.

Opcionalment es pot fer mitjançant sembra, amb dues castanyes per clot a uns 4-6 cm de profunditat, preferentment a la tardor o al març, amb el mateix marc de plantació.

Cura dels plançons per controlar la vegetació adventícia competidora, mitjançant encoixinats plàstics, orgànics o químics. És recomanable l’ús de protectors individuals per evitar danys per fauna. L’ús pastoral no és compatible durant l’establiment de la plantació.

Empelt dels arbres, si no han estat empeltats a viver, quant tinguin una alçada d’1,5-2 m, mitjançant gemma o pua, a partir dels 3 anys després de la sembra o plantació. És recomanable fer servir material seleccionat.

Establiment <8

Tall de la guia terminal a una alçada de 2-3 m com a primera intervenció de formació dels arbres per a la producció de fruit.

Podes de formació anuals o bianuals per conformar una capçada gran, alta i ben distribuïda a l’espai. L’objectiu és aconseguir una estructura de capçada equilibrada per rebre el màxim de llum possible. Aquestes podes es realitzen a saba parada i cal desinfectar les eines i les ferides.

Formació 5-15 Estassades selectives generalment cada any per eliminar la competència directa dels castanyers i facilitar la transitabilitat dins del rodal. Amb els anys, els tanins que els castanyers alliberen al terra dificulten la proliferació de vegetació i les estassades són menys freqüents.

Podes periòdiques per mantenir una capçada gran, equilibrada i ben distribuïda a l’espai. S’inclouen podes de formació i també podes sanitàries. Opcionalment es pot fer una renovació de la capçada, cada 20 anys o més. En aquesta operació es tallen totes les branques per la base per generar una nova capçada.

Neteges de sotabosc per facilitar les operacions dins del rodal, principalment la recollida de fruit.

Tallades sanitàries per eliminar els arbres que presentin malalties o siguin deficients en vitalitat i producció.

Replantació quan hi hagi un clap de 3-4 arbres que hagin estat tallats prèviament. Es tracta de reiniciar el procés per mantenir la densitat. Cal preparar localitzadament el terreny i esperar uns anys des de les tallades sanitàries. Amb aquest procés es renova la plantació gradualment.

Producció >50

Altres operacions complementàries, com ara adobats o tractaments fitosanitaris. Es poden incorporar fems amb una rasclada del sòl a l’hivern o aportar adobs minerals a la sortida de l’hivern. En tot cas, cal adaptar-se al contingut de nutrients presents al sòl. D’altra banda, si es detecta l’aparició de xancre, es poden aportar conidis portadors d’hipovirus o miceli hipovirulent a cada arbre.


21

1.3. ADAPTACIÓ CAP ALS MODELS PER A MASSES PURES

Els models proposats a l’apartat anterior han estat quantificats sota el supòsit que es comencen a aplicar des de la regeneració per tallada arreu en perxades ja establertes o des de la plantació de noves perxades o de masses productores de fruit.

No obstant això, en molts casos els models es comencen a aplicar en masses ja d’una certa edat, amb característiques que poden divergir notablement de les reflectides al model triat. Així, l’adaptació d’aquestes masses passa per dues vies: o bé es realitzen un o diversos tractaments d’adaptació per aproximar la massa a les característiques descrites al model de gestió triat, o bé es realitza una tallada arreu i s’inicia la gestió seguint el model de gestió triat des de l’inici.

Per a les perxades amb objectiu productiu de fusta, els tractaments d’adaptació s’han de centrar a ajustar la densitat de la massa per, a partir d’un determinat moment, poder continuar la gestió basada en el model triat. En aquest cas, les variables quantitatives del model poden no correspondre a les que presenta la massa.

En el cas de rodals on s’assignen objectius de producció de fruit però que no presenten les condicions necessàries descrites al model Cs05 per a aquest objectiu, es poden trobar dues situacions: o bé són masses inicialment dedicades a la producció de fusta, o bé són masses inicialment dedicades a la producció de fruit però que han estat sense gestionar un llarg període de temps. Ambdues situacions es tracten a continuació.

1.3.1. Transformació de perxades a castanyedes de fruit

El procés de transformació de perxades ja establertes a castanyedes productores de fruit és especialment adequat en rodals amb limitacions de qualitat d’estació o altres condicionants que en dificultin la producció de fusta de manera satisfactòria. El procés es composa de les fases següents:

o Tallada arreu de la massa inicial i reducció del nombre de soques vives després de la tallada amb l’aplicació localitzada de fitocides autoritzats. La densitat de soques vives es redueix fins a unes 100-150 soques/ha. En cas que la massa inicial sigui una perxada jove (menys de 10 anys), no cal tallar arreu tot el rodal sinó que es poden deixar algunes soques amb tanys, que es podran empeltar segons s’indica al punt següent.

o Selecció de tanys i empelt a les soques vives romanents, uns 2-4 anys després de la tallada. Es respecten els 2 millors tanys de cada soca, que s’empelten amb varietats de productes de qualitat. L’empelt es realitzarà de pua, ja que els tanys haurien assolit els 3-5 cm de gruix a 1,5 m d’alçada. Opcionalment, es poden seleccionar i empeltar els tanys d’un any i controlar posteriorment la retanyada de la soca.

o Control de la retanyada i selecció de l’empelt definitiu uns 2 anys després de la selecció de tanys. Cal netejar la retanyada sempre que aquesta sigui notable, també en dos o més intervencions posteriors. A més, s’ha de seleccionar el millor empelt dels dos que s’havien realitzat per soca.


22

o Poda de formació dels peus empeltats, quan s’han consolidat.

o Reducció progressiva del nombre de peus productors al rodal mitjançant tallada i eliminació de la soca. La densitat final objectiu serà de 50 a 100 peus/ha, segons la qualitat d’estació.

Tot i que l’eliminació de soques també es pot fer mecànicament en determinades condicions, el procediment més general és mitjançant l’aplicació localitzada de fitocides. En aquest cas, cal tenir present que si es tracta de perxades pures amb alta densitat de soques (per exemple, més de 800 soques/ha), el fenomen de l’anastomosi pot ser freqüent (connexions d’arrels entre diferents soques). Atès que el tractament amb fitocida que s’utilitza es transloca fins a les arrels de la soca tractada, és molt possible que afecti alguna soca veïna. És per això que és preferible esperar uns anys per empeltar, fins que s’identifiquin ben bé les soques no afectades.

En aquestes masses pures d’alta densitat de soques, la reducció que cal realitzar serà força important. Per evitar els riscos d’erosió, l’impacte paisatgístic i altres efectes negatius a l’ecosistema, és important mantenir tots els individus d’altres espècies que ja siguin presents a la massa, tot i que en densitats baixes. Així, caldrà mantenir totes les alzines, els arbocers, els cirerers, els roures, les freixes, els avellaners, etc. La castanyeda de fruit resultant, amb presència d’un espurnejat d’altres espècies, serà molt més diversa, rica i estable. En qualsevol cas, aquests peus s’eliminaran progressivament segons es vagin desenvolupant els peus de castanyer productors de fruits, que assoliran ports i cobertures grans. La presència d’altres espècies, sempre interessant, es restringirà a les vores del rodal per no afectar la producció de fruit.

Si la presència d’altres espècies és prou important per poder considerar mixta la massa i alhora es vol mantenir la proporció d’aquestes altres espècies, durant el procés de reducció de densitat cal organitzar la massa de manera que els castanyers es distribueixin per grups i les altres espècies no suposin una competència excessiva que limiti la producció de fruit. La densitat final de peus de castanyer es pot reduir fins a 30-50 peus/ha per poder assegurar una bona proporció d’altres espècies i alhora una baixa densitat global. L’esquema que cal seguir és similar al cas general i únicament caldrà garantir espai suficient per al desenvolupament dels peus empeltats si es troben en contacte amb altres espècies.

En tot cas, com que la presència d’altres espècies dins del rodal productor de fruit pot reduir la producció per competència, cal afavorir sempre els peus de castanyer productors i potenciar la presència de les altres espècies a les vores del rodal.

1.3.2. Recuperació de castanyedes de fruit

El procés de recuperació d’antigues masses productores de fruit que han estat sense gestionar un llarg període de temps, i que s’han densificat i generalment altres espècies ja hi són ben presents, té com a objectiu millorar les condicions vegetatives de l’arbrat per garantir-ne la persistència. El procés es composa de les fases següents:

o Aclarides selectives per afavorir els peus productors, ja sigui tallant peus regenerats de castanyer o altres espècies que s’han desenvolupat sota


23

coberta. Cal reduir la densitat per garantir una bona il·luminació de la capçada dels peus productors.

o Podes sanitàries o de renovació de la capçada en aquells peus productors amb vitalitat per respondre al tractament i generar una capçada adequada per a la producció de fruit. És interessant extraure totes les veces mortes per evitar malalties.

o Tractaments per al control biològic del xancre, si es detecta al rodal, que són imprescindibles per garantir la viabilitat de les castanyedes de fruit. Cal executar les tècniques més adequades segons les condicions pròpies de la massa.

o Estassades per eliminar el matollar al voltant dels peus productors, que seran més sovint i intenses com més forta hagi estat la invasió del matollar causada per l’abandonament. L’objectiu és eliminar competència i facilitar les tasques a realitzar dins del rodal, inclosa la recol·lecció.

o Replantació en cas que s’observin claps oberts equivalents a 3-4 arbres productors. Es poden plantar nous plançons per renovar la massa progressivament, segons s’explica al model de producció de fruit. També és possible aprofitar peus de castanyer joves que es trobin ben posicionats per empeltar-los i incorporar-los a la massa productora de fruit.


24

2. MODELS DE GESTIÓ PER A LES MASSES MIXTES

En aquest capítol es presenten models de gestió i recomanacions silvícoles per a les diferents formacions mixtes dominades pel castanyer més freqüents a Catalunya, diferenciades al volum de Tipologies Forestals Arbrades (Piqué et al., 2011).

Aquests models es fonamenten en el temperament de les espècies i les possibles dinàmiques de cadascuna de les diferents formacions mixtes. Els models proposats tenen en compte les potencialitats i les peculiaritats (requeriments i dinamismes) d’aquestes masses mixtes.

D’altra banda, i en el context de canvi global en què ens trobem immersos, les masses mixtes representen una gran oportunitat en termes d’adaptació, fet que s’ha integrat en les propostes de gestió.

2.1. MENÚ DE MODELS DE GESTIÓ

Per a cada formació mixta es planteja un seguit d’opcions de gestió (mantenir la massa mixta o variar la proporció d’espècies). La Taula 2 presenta el menú d’opcions de gestió per a les masses mixtes dominades per castanyer.

Els models de gestió per a les masses mixtes es basen en un model de gestió de masses pures (anomenat model de referència), al qual s’afegeixen les adaptacions necessàries que cal incorporar a la gestió de la massa mixta en funció de l’opció triada (mantenir o variar la proporció d’espècies). És especialment necessari avaluar correctament la qualitat d’estació per al castanyer a l’hora de triar el model de referència.

Taula 2: Menú de models de gestió per a les masses mixtes de castanyer.

Formació Opció de gestió Model

Mantenir la massa mixta CSCO1

Avançar en la dominància de castanyer CSCO2

Augmentar la proporció de coníferes CSCO3

Boscos mixtos de castanyer i coníferes

Cs_Co Avançar cap a massa mixta de coníferes i planifolis

espontanis CSCO4

Boscos mixtos de castanyer i surera

Cs_Qs Augmentar la proporció de surera CSQS1

Boscos mixtos de castanyer amb alzines o roures martinenc i africà

Cs_Qu

Augmentar la proporció d’alzines o roures martinenc i africà CSQU1

Avançar en la dominància de castanyer CSFS1 Boscos mixtos de castanyer i faig

Cs_Fs Augmentar la proporció de faig CSFS2

Mantenir la massa mixta CSPL1

Avançar en la dominància de castanyer CSPL2

Boscos mixtos de castanyer i altres planifolis (roure de fulla gran, freixe,

cirerer, altres)

Cs_Pl Augmentar la proporció d’altres planifolis CSPL3


25

2.1.1. Com escollir el model de gestió de massa mixta?

Els passos per escollir el model de gestió són:

o Identificar a quina tipologia del volum de Tipologies Forestals Arbrades (Piqué et al., 2011) pertany el rodal que cal gestionar (formació mixta i qualitat d’estació de les espècies dominants), tenint en compte que es considera massa mixta dominada per castanyer aquella en la qual representa un 50-80% de l’AB total de la massa.

També és d’interès identificar la gestió i evolució passades i especialment l’origen de la massa mixta, que aportarà informació sobre els possibles processos dinàmics actius.

o Decidir l’opció de gestió pel que fa a la composició específica. Les opcions de gestió que es contemplen als models són:

Mantenir la massa mixta inicial amb una barreja d’espècies en proporcions i condicions adequades. Com a mínim, s’han de mantenir els percentatges sobre l’AB que determinen que és una massa mixta dominada pel castanyer. El castanyer ha de tenir entre el 50 i el 80% de l’AB, mentre que l’altra espècie principal ha de tenir entre el 20 i el 50% de l’AB.

Avançar en la dominància del castanyer. Es tracta de promocionar el castanyer perquè augmenti la seva proporció a la massa, fins i tot arribant a formar una massa pura (AB de castanyer >80%).

Augmentar la proporció de l’altra/es espècie/s principal/s. Es tracta de promocionar l’espècie/s principal/s que acompanya/en el castanyer en la massa mixta perquè augmenti la seva proporció a la massa, fins i tot arribant a ser l’espècie/s dominant/s, cas en què el castanyer perdria la dominància de la massa (AB de castanyer <50%).

Avançar cap a una massa mixta amb l’espècie/s acompanyant/s. En alguns casos, es pot contemplar l’opció de promocionar alguna/es espècie/s acompanyant/s d’una massa mixta que té com a espècies principals el castanyer i altres espècies. Així, s’avançaria cap a una massa on l’espècie acompanyant inicial augmenta la seva proporció fins a superar el 20% de l’AB mentre que el castanyer i l’altra/es espècie/s principal/s disminueix/en en conjunt la seva presència fins a situar-se en el rang de 50-80% de l’AB total de la massa.

Pel que fa a l’opció de gestió, és recomanable prioritzar opcions paral·leles a les dinàmiques naturals per tal d’aconseguir una màxima eficiència econòmica. En aquest sentit, per a cada formació mixta, es recomanen o desaconsellen determinades opcions de gestió en funció de característiques ecològiques i la dinàmica natural. Tanmateix, és possible que alguna opció no disposi de model per a determinades formacions mixtes tot i ser tècnicament factible, quan no és ecològicament ni econòmicament favorable.

o Finalment, es decidirà la silvicultura a aplicar, el model de referència a seguir i les adaptacions als models que es proposen per a cada opció. Aquestes


26

adaptacions fan referència als tipus d’intervenció i criteris de marcatge segons tractament.

Tot i seguir uns models de referència orientatius, la gestió del bosc mixt és complexa i poc coneguda, i, per tant, no es fixen horitzons temporals estrictes, ja que el desenvolupament de la massa mixta pot ser molt variable.

En funció de com avanci la gestió, es recomana adaptar-la segons els resultats de les intervencions anteriors, d’acord amb els esquemes d’una gestió adaptativa i pròxima a la natura.

2.1.2. Aplicació dels models de referència a les formacions mixtes

Els models de gestió per a les masses mixtes s’adrecen en última instància a un model de gestió de masses pures (anomenat model de referència). Una vegada s’ha triat una opció de gestió per a la massa mixta caldrà escollir un model de referència.

No tota la informació que conté el model de referència és aplicable quan s’empra en les formacions mixtes. La informació que cal extreure del model de massa pura quan s’aplica a la gestió d’una massa mixta és:

o L’àrea basal i la densitat de tota la massa i l’edat del castanyer, que marquen el moment d’intervenció. Les intervencions es realitzaran quan la massa mixta s’aproximi als valors indicats al model de referència, i s’avaluarà l’AB i la densitat de totes les espècies i l’edat (o l’H0) del castanyer.

o L’àrea basal total que s’ha d’extreure, que marca el pes del tractament. L’AB extreta ha de considerar totes les espècies de la massa, encara que la proporció de cadascuna serà diferent segons l’objectiu.

o El tipus d’intervenció, encara que pot ser modificat en funció de les condicions de la massa i dels objectius. També és possible gestionar per separat les espècies de la massa mixta i que llavors calgui combinar o afegir-hi altres tractaments (per exemple, una selecció de tanys sobre el castanyer i una aclarida selectiva sobre coníferes).

La informació quantitativa del model de referència pel que fa a densitats, volums o diàmetres, ja de per si orientativa, cal referir-la únicament a la proporció de castanyer dins la massa mixta. Considerats en conjunt, seran molt variables en funció de l’altra espècie de la massa mixta. Per exemple, una intervenció en un bosc mixt de castanyer i alzina que extregui molts peus de petit diàmetre de la quercina significarà l’extracció d’un nombre de peus superior i un volum inferior a l’indicat al model de referència.

D’altra banda, el model de gestió amb objectiu preferent de producció de fruit (Cs05) no es pot fer servir com a model de referència per a la gestió de masses mixtes, ja que per la seva definició no és possible tenir una presència significativa d’altra espècie. En tot cas, quan es plantegi l’opció d’avançar en la dominància del castanyer, sí que és possible fixar com a objectiu la producció de fruit, i per a aquest objectiu es pot seguir allò descrit en l’apartat 1.3.2. Recuperació de castanyedes de fruit.


27

2.1.3. Principals dinàmiques de les masses de castanyer

Tan els models de gestió com les opcions recomanades es basen en l’anàlisi de les principals dinàmiques naturals de les masses mixtes de castanyer, de manera que la gestió sigui viable al màxim econòmicament i ecològicament, sota la premissa que és més rendible treballar amb la natura que en contra seva.

És possible també que la massa mixta tingui un comportament més o menys estable i es mantingui a llarg termini, perquè les condicions ecològiques i el règim de pertorbacions no afavoreixin clarament cap de les espècies presents.

Per això, per a cadascuna de les formacions mixtes de castanyer es descriuen les principals dinàmiques identificades (Figura 2), tot lligant-les amb els tipus de pertorbacions que les menen i la massa a què donen resultat en una primera etapa.

Les dinàmiques en masses mixtes són un fenomen complex i, per això, només se’n mostren les més importants i no s’inclouen les dinàmiques sobre les quals no hi ha informació suficient pel que fa a la resposta a una determinada pertorbació.

Figura 2. Descripció de la informació present als esquemes de les principals dinàmiques identificades a les masses mixtes de castanyer.

2.2. MODELS DE GESTIÓ

A continuació, es presenten el conjunt de models de gestió per a les masses mixtes dominades per castanyer.


28

2.2.1. Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i coníferes Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i coníferes

Característiques

Les condicions ecològiques solen ser adequades per a plantacions tant de castanyer com de coníferes (Pinus radiata, Pseudotsuga menziesii, Pinus pinaster var. maritima, Pinus sylvestris, Picea sp. o altres). Normalment, la plantació de les coníferes és posterior a una tallada del castanyer on no es van eliminar les soques. Sovint es manté un interès per la producció del castanyer almenys una rotació més o es fa servir com a estrat de servei de la conífera. En altres casos, la plantació de coníferes pot ser una fase transitòria mentre s’estableix i desenvolupa la regeneració natural d’altres planifolis presents (faig, quercines, freixe o altres) que substituiran la massa actual.

L’evolució d’aquesta formació dependrà de la gestió aplicada, que determinarà el paper de les espècies de plantació i de la resta d’espècies presents.

Dinàmica

Dinàmica 1: marcada per pertorbacions de petites obertures. Les coníferes es desenvolupen fins a esdevenir dominants a la massa. En tot cas, el castanyer es manté present a l’estrat dominant.

Dinàmica 2: marcada per pertorbacions de grans obertures. Amb una gran obertura que afecti a totes les espècies igual, el castanyer resultarà afavorit atesa la gran capacitat de rebrotada i les coníferes seran excloses.

Dinàmica 3: marcada per accions de gestió diferents de les pertorbacions naturals. La massa es pot dirigir cap a la dominància de les coníferes, tot mantenint el castanyer com a estrat de servei. Tanmateix, l’estrat de coníferes pot fer-se servir com a estrat protector d’una eventual regeneració o colonització natural de planifolis presents. En tots dos casos el castanyer es pot eliminar de la massa o mantenir-lo com a espècie acompanyant.

Opcions de gestió

Mantenir la massa mixta inicial:

- Opció recomanada en bones estacions per al castanyer on es desitgi mantenir una producció diversificada o on el castanyer sigui un estrat de servei que afavoreixi la bona conformació de les coníferes.

- Opció NO recomanada en rodals de qualitat d’estació mitjana o baixa per al castanyer, on les coníferes es desenvolupen bé sense l’estrat de castanyer o en zones on s’observi una regeneració o colonització natural d’altres planifolis amb potencial.

Avançar cap a una massa pura de castanyer:

- Opció recomanada en rodals de qualitat d’estació alta per al castanyer, sempre que les soques siguin joves, vitals i sense afectació visible per malalties, o en zones on hi hagi un interès en la producció de fruit.

- Opció NO recomanada en rodals de qualitat d’estació mitjana i baixa per al castanyer i en general en rodals amb soques velles o amb afectació notable de malalties.

Dirigir la massa cap a una dominància de coníferes:

- Opció recomanada en rodals de qualitat d’estació mitjana i baixa per al castanyer, sempre que sigui adequada per a les coníferes i no hi hagi regeneració o colonització natural d’altres planifolis amb potencial.

- Opció NO recomanada en rodals de qualitat d’estació alta per al castanyer, sempre que les soques siguin joves, vitals i sense afectació notable per malalties, zones no adequades per a les coníferes, zones amb abundància d’altres planifolis i zones on hi hagi un interès en la producció de fruit.

Avançar cap a una massa mixta de coníferes i planifolis espontanis:

- Opció recomanada en rodals de qualitat d’estació mitjana i baixa per al castanyer quan hi hagi una regeneració o colonització natural d’altres planifolis amb potencial.


29

Opció de mantenir la massa mixta

Castanyer i coníferes Mantenir la massa mixta

MODEL CSCO1

Mantenir la massa mixta de castanyer i coníferes.

Gestió Models de referència: Cs01 Cs02 Cs03 Cs04 Cs05

Per al manteniment de la massa mixta caldrà seguir el model de referència per al castanyer i gestionar les coníferes amb esquemes propis. Tant el castanyer com les coníferes es gestionen sempre com a massa regular, ja sigui en un sol estrat dominant o amb un estrat de castanyer sota un de coníferes, en funció del potencial de creixement de les espècies presents. No és factible fer créixer les coníferes en un estrat sota el dosser de castanyer.

- La regeneració es realitzarà mitjançant les tallades prescrites al model del castanyer. La regeneració de les coníferes, per plantació, s’ha de fer coincidir amb una tallada final del castanyer. Durant els primers anys després de la regeneració caldrà garantir que les coníferes no quedin dominades en excés pel castanyer i puguin accedir a l’estrat dominant. Això s’aconseguirà assegurant prou espai a les coníferes en la selecció de tanys del castanyer. Un cop superada aquesta fase inicial, les coníferes es mantindran a l’estrat dominant. Posteriorment caldrà mantenir les coníferes en la proporció desitjada (entre un 20 i un 50% de l’AB), tot regulant la proporció i fent una selecció positiva en cada tallada fins a la tallada final.

- Si les coníferes tenen problemes d’establiment de la plantació, de creixement o de resposta als tractaments de millora i el castanyer domina ràpidament, cal plantejar-se continuar la dinàmica de transformació per avançar cap a la dominància del castanyer.

Opció d’avançar en la dominància de castanyer

Castanyer i coníferes Avançar en la dominància de castanyer

MODEL CSCO2

Avançar en la dominància del castanyer.


Es mirarà de penalitzar les coníferes presents en cada intervenció i, si és possible, tallar-les arreu. Aquesta tallada es farà coincidir amb una intervenció sobre l’estrat de castanyer, tot seguint el model de referència per al castanyer.

- Si l’objectiu preferent del castanyer és la producció de fruit, cal seguir el procediment explicat per a la transformació a fruit de les perxades de castanyer, un cop eliminades les coníferes.


30

Opció d’augmentar la proporció de coníferes

Castanyer i coníferes Augmentar la proporció de coníferes

MODEL CSCO3

Augmentar la proporció de coníferes.


Per augmentar la proporció de coníferes cal penalitzar el castanyer amb intervencions freqüents mentre es promociona un dosser dominant i tancat de coníferes.

- En casos en què les soques de castanyer siguin abundants i vigoroses, és possible eliminar-ne algunes en cada intervenció a la massa, ja sigui mecànicament o amb fitocides. Alhora, pot resultar convenient reforçar la plantació de coníferes per ocupar l’espai del castanyer, sempre que la primera generació de coníferes no tingui més de 10-15 anys, ja que cal gestionar les coníferes amb una sola classe de edat, monoestratificada.

Amb l’aplicació d’aquest model, es pretén reduir la proporció de castanyer al 50% o menys de l’AB total. Quan el castanyer perdi la dominància, la gestió es basarà en models de gestió per a les masses dominades per coníferes.

Opció d’avançar cap a una massa mixta de coníferes i planifolis espontanis

Castanyer i coníferes Avançar cap a una massa mixta de coníferes i planifolis espontanis

MODEL CSCO4

Avançar cap a una massa mixta de coníferes i planifolis espontanis, diferents del castanyer.


Per promocionar els planifolis espontanis sota el dosser de coníferes cal que aquest es trobi ben desenvolupat. Si no és així, inicialment caldrà potenciar l’estrat de coníferes mentre es penalitza l’estrat de castanyer i s’afavoreixen els peus de planifolis espontanis.

- Quan l’estrat de coníferes es troba desenvolupat, es penalitza l’estrat de castanyer amb intervencions freqüents, amb les quals s’afavoreix el desenvolupament dels peus de planifolis espontanis. Amb la implantació dilatada dels planifolis espontanis és possible que es conformi una massa amb un dosser dominant de coníferes i un subvol multiestratificat de planifolis.

- En casos en què les soques de castanyer siguin abundants i vigoroses, és possible eliminar-ne algunes en cada intervenció a la massa, ja sigui mecànicament o amb fitocides.

Amb l’aplicació d’aquest model, es pretén reduir la proporció de castanyer al 50% o menys de l’AB total. Quan el castanyer perdi la dominància, la gestió es basarà en models de gestió per a les masses dominades per coníferes.


31

2.2.2. Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i surera Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i surera

Característiques

Les condicions ecològiques solen ser òptimes per a la surera però no per al castanyer, que va ser plantat en zones on dominava la quercina. La presència de surera amb un desenvolupament adequat és indicador de baixa qualitat d’estació per al castanyer.

L’evolució d’aquesta formació dependrà de la gestió aplicada, però en general la surera (i altres quercines eventuals com l’alzina i el roure martinenc) es troba més adaptada a l’estació i tendeix a esdevenir dominant a la massa en detriment del castanyer.

Dinàmica

Dinàmica 1: marcada per pertorbacions de petites obertures. La surera es desenvolupa com a subvol sota coberta del castanyer fins a arribar a participar del dosser dominant. Amb el temps, la surera pot esdevenir dominant juntament amb altres quercines.

Dinàmica 2: marcada per pertorbacions de grans obertures. El desenvolupament posterior vindrà marcat per les espècies presents i la seva proporció. Inicialment, la massa pot quedar amb una composició semblant a l’anterior, amb el castanyer dominant en una primera fase atesa la seva major capacitat de rebrotada.

Dinàmica 3: marcada per accions de gestió diferents de les pertorbacions naturals. La massa es pot dirigir cap a la dominància del castanyer sobre un subvol de surera o cap a la dominància de la surera fins i tot excloent el castanyer de la massa.

Opcions de gestió


- Opció NO recomanada en cap cas.



Dirigir la massa cap a una dominància de surera (sola o amb altres quercines):

- Opció recomanada en general, atesa la baixa qualitat d’estació per al castanyer.


32

Opció d’augmentar la proporció de surera

Castanyer i surera Augmentar la proporció de surera

MODEL CSQS1

Augmentar la proporció de surera.


Per augmentar la proporció de surera cal penalitzar el castanyer amb intervencions freqüents mentre es promociona la surera. Se segueix el model de referència només sobre l’estrat de castanyer durant diverses rotacions, mentre que en cada intervenció es realitza una silvicultura d’arbre sobre les sureres perquè es desenvolupin, tot penalitzant el castanyer.

- En cada intervenció se seleccionen i promocionen tots els peus de surera mitjançant aclarides selectives addicionals.

- En casos en què les soques de castanyer siguin abundants i vigoroses, és possible eliminar-ne algunes en cada intervenció a la massa, ja sigui mecànicament o amb fitocides. Alhora, pot resultar convenient reforçar la presència de surera amb sembra o plantació per ocupar l’espai del castanyer, però mai sota una coberta de castanyer establerta.

Amb l’aplicació d’aquest model, es pretén reduir la proporció de castanyer al 50% o menys de l’AB total. Quan el castanyer perdi la dominància, la gestió es basarà en models de gestió per a les masses dominades per la surera.


33

2.2.3. Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer amb alzines o roures martinenc i africà Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer amb alzines o roures martinenc i africà

Característiques

En general, són casos en què el castanyer va ser plantat en zones d’alzinar litoral o muntanyenc amb roures. Les condicions ecològiques solen ser òptimes per a l’alzina o els roures martinenc i africà, i subòptimes o clarament inadequades per al castanyer. La presència d’aquestes quercines amb un desenvolupament adequat és un indicador de baixa qualitat d’estació per al castanyer.

L’evolució d’aquesta formació dependrà de la gestió aplicada, però en general les quercines es troben més adaptades a l’estació i poden dominar la massa en detriment del castanyer.

Dinàmica

Dinàmica 1: marcada per pertorbacions de petites obertures. Les quercines es desenvolupen sota coberta del castanyer fins a arribar a participar del dosser dominant. A més, en les zones menys fredes les quercines poden esdevenir dominants.


Dinàmica 3: marcada per accions de gestió diferents de les pertorbacions naturals. La massa es pot dirigir cap a la dominància del castanyer sobre un subvol de quercines, o cap a la dominància d’alzines i/o roures, fins i tot excloent el castanyer de la massa.

Opcions de gestió


- Opció NO recomanada en general, tret de localitzacions fredes adequades per al castanyer i limitants per a alzines.



Dirigir la massa cap a una dominància d’alzines o roures martinenc i africà:

- Opció recomanada en general, quan l’estació és adequada per a l’alzina o els roures.


34

Opció de mantenir la massa mixta

Castanyer amb alzines o roures martinenc i africà Mantenir la massa mixta

MODEL CSQU1

Mantenir la massa mixta de castanyer amb alzines o roures martinenc i africà.


Per al manteniment de la massa mixta caldrà aplicar el model de referència sobre el castanyer durant diverses rotacions fins a arribar al torn de tallada de les altres espècies, i gestionar l’estrat de quercines amb esquemes propis, idealment com a massa regular. La massa es conformarà amb un estrat de castanyer dominant i un subvol de quercines, generalment per claps.

- La regeneració es realitzarà mitjançant les tallades prescrites al model del castanyer i la tallada final de les quercines es farà coincidir amb una tallada final del castanyer. A la selecció de tanys sobre el castanyer caldrà garantir que les quercines no quedin dominades en excés pel castanyer i es puguin desenvolupar correctament. En cada intervenció, especialment en la selecció de tanys, caldrà regular la proporció de cada espècie i assegurar l’espai suficient a cadascuna, tenint en compte que l’AB de quercines s’ha de mantenir entre un 20 i un 50%, i que, en general, apareixen per claps.

Opció d’augmentar la proporció d’alzines o roures martinenc i africà

Castanyer amb alzines o roures martinenc i africà Augmentar la proporció d’alzines o roures martinenc i africà

MODEL CSQU2

Augmentar la proporció d’alzines o roures martinenc i africà.


Per augmentar la proporció de surera cal penalitzar el castanyer amb intervencions freqüents mentre es promociona l’alzina o els roures. Se segueix el model de referència només sobre l’estrat de castanyer durant diverses rotacions fins a arribar al torn de tallada de les quercines.

- En cada intervenció se seleccionen i promocionen tots els peus de quercines mitjançant aclarides selectives addicionals.


Amb l’aplicació d’aquest model, es pretén reduir la proporció de castanyer al 50% o menys de l’AB total. Quan el castanyer perdi la dominància, la gestió es basarà en models de gestió per a les masses dominades per alzina o roures.


35

2.2.4. Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i faig Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i faig

Característiques

Les condicions ecològiques solen ser adequades per a les dues espècies, o en determinats casos més limitant al faig, però que hi és present aprofitant la seva plasticitat ecològica. La presència de faig és indicadora de bona qualitat d’estació per al castanyer. En general, el faig colonitza les plantacions de castanyer des de localitzacions properes i la seva regeneració es desenvolupa sota coberta del castanyer fins que pot accedir a l’estrat dominant.

L’evolució d’aquesta formació dependrà en gran mesura de la gestió aplicada, però en general el faig té més capacitat de desenvolupar-se desplaçant el castanyer i esdevenint dominant a la massa.

Dinàmica

Dinàmica 1: marcada per pertorbacions de petites obertures. El faig es desenvolupa sota coberta del castanyer fins a arribar a participar del dosser dominant. La competència del faig sobre el castanyer el pot portar a esdevenir dominant a la massa.

Dinàmica 2: marcada per pertorbacions de grans obertures. Si l’estrat de faig es troba ben establert, la massa pot quedar amb una composició semblant a l’anterior o fins i tot amb major proporció de faig, però amb el castanyer dominant en una primera fase.

Dinàmica 3: marcada per accions de gestió diferents de les pertorbacions naturals. Es pot mantenir la dominància del castanyer sobre un subvol de faig o avançar cap a la dominància del faig, fins i tot excloent el castanyer de la massa.

Opcions de gestió




- Opció recomanada en rodals de qualitat d’estació alta per al castanyer on es desitgi mantenir la producció de fusta d’aquesta espècie.

- Opció NO recomanada en estacions mitjanes i baixes per al castanyer, i adequades per al faig.

Dirigir la massa cap a una dominància de faig:

- Opció recomanada en estacions de bona qualitat per al faig, o simplement favorables quan la qualitat d’estació no és alta per al castanyer.


36

Opció d’avançar en la dominància de castanyer

Castanyer i faig Avançar en la dominància de castanyer

MODEL CSFS1

Avançar en la dominància del castanyer.


Per avançar en la dominància del castanyer caldrà seguir el model de referència del castanyer, que s’aplicarà per a la massa en conjunt, tot penalitzant el faig en cada intervenció. La presència del faig quedarà reduïda a claps de subvol sota el castanyer i a altres claps a la vora del rodal.

- Si l’objectiu preferent del castanyer és la producció de fruit, cal seguir el procediment explicat per a la transformació a fruit de les perxades de castanyer, un cop eliminat el faig.

Opció d’augmentar la proporció de faig

Castanyer i faig Augmentar la proporció de faig

MODEL CSFS2

Augmentar la proporció de faig.


Per augmentar la proporció de faig cal penalitzar el castanyer amb intervencions freqüents mentre es promociona un dosser dominant i tancat de faig, tot i que després de la tallada del castanyer es conforma inicialment una massa biestratificada. Se segueix el model de referència només sobre l’estrat de castanyer durant diverses rotacions fins a arribar al torn de tallada del faig. Cal fer en cada intervenció una silvicultura d’arbre sobre el faig perquè es desenvolupi i formi un dosser dominant amb una proporció creixent de faig, tot penalitzant el castanyer.

- En cada intervenció se seleccionen i promocionen tots els peus de faig mitjançant aclarides selectives addicionals.


Amb l’aplicació d’aquest model, es pretén reduir la proporció de castanyer al 50% o menys de l’AB total. Quan el castanyer perdi la dominància, la gestió es basarà en models de gestió per a les masses dominades pel faig.


37

2.2.5. Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i altres planifolis (roure de fulla gran, freixe, cirerer, altres) Models de gestió per a les masses mixtes de castanyer i altres planifolis

Característiques Les condicions ecològiques solen ser adequades tant per al castanyer com per als altres planifolis (Fraxinus excelsior, Betula pendula, Prunus avium, Popula tremula, Acer sp., Quercus petraea). En general, es tracta de plantacions de castanyer en zones de torrenteres, tàlvegs i obagues frescals on la regeneració i expansió dels planifolis són facilitades per la coberta de castanyer.

L’evolució d’aquesta formació dependrà de la gestió aplicada. En determinats casos, els altres planifolis tenen més capacitat de desenvolupar-se desplaçant el castanyer i així esdevenir dominants a la massa. En d’altres, totes les espècies poden conformar una massa mixta de planifolis de forma més o menys estable, amb canvis en la proporció d’espècies.

Dinàmica Dinàmica 1: marcada per pertorbacions de petites obertures. En general, els altres planifolis es desenvolupen sota coberta del castanyer fins a arribar a participar del dosser dominant. Si el dosser és format per tots els planifolis, la barreja pot mantenir-se estable, però també el castanyer pot perdre la dominància de la massa.


Dinàmica 3: marcada per accions de gestió diferents de les pertorbacions naturals. La massa es pot dirigir cap a la dominància del castanyer sobre un subvol d’altres planifolis o cap a la dominància dels altres planifolis, fins i tot excloent el castanyer de la massa.

Opcions de gestió Mantenir la massa mixta inicial:

- Opció recomanada en bones estacions per al castanyer, on es mantingui un interès productiu en aquesta espècie i els altres planifolis no tinguin interès des del punt de vista tecnològic.

- Opció NO recomanada en rodals on la presència d’altres sigui elevada, amb una dinàmica d’expansió clara o tinguin interès des del punt de vista tecnològic.


- Opció recomanada en rodals de qualitat d’estació alta, en zones amb clara vocació productiva de fusta o fruit de castanyer i els altres planifolis no tinguin interès des del punt de vista tecnològic.

- Opció NO recomanada en rodals de qualitat d’estació mitjana i baixa per al castanyer, en zones sense interès productiu i en zones on la presència d’altres sigui elevada i amb una dinàmica d’expansió clara.

Dirigir la massa cap a una dominància d’altres planifolis:

- Opció recomanada en rodals de qualitat d’estació mitjana i baixa per al castanyer i sense interès productiu (barramenta o fruit), i en zones on la presència d’altres planifolis sigui elevada i amb una dinàmica d’expansió clara o tinguin interès des del punt de vista tecnològic.


38

Opció de mantenir la massa mixta Castanyer i altres planifolis Mantenir la massa mixta

MODEL CSPL1

Mantenir la massa mixta de castanyer i altres planifolis.


Per al manteniment de la massa mixta caldrà aplicar el model de referència sobre el castanyer durant diverses rotacions fins a arribar al torn de tallada dels altres planifolis. Cal fer en cada intervenció una silvicultura d’arbre sobre les altres espècies perquè es desenvolupin tot mantenint la proporció d’espècies desitjada. Són recomanables els models amb torns més llargs.

- En tot cas, els altres planifolis es gestionen independentment a torns més llargs que el castanyer, tot seleccionant i reservant en cada intervenció els exemplars de bona conformació mitjançant aclarides selectives addicionals. En cada intervenció sobre el castanyer s’identifiquen els peus joves d’altres planifolis amb aptitud productiva de fusta de qualitat i es promocionen d’acord amb el seu temperament.

- En cada intervenció es regula la proporció desitjada de les espècies presents, tenint en compte que l’AB dels altres planifolis s’ha de mantenir entre un 20 i un 50%.

A més, per assegurar un bon desenvolupament de la massa, cal:

- Afavorir a microescala l’espècie més adequada a les petites variacions de l’estació i gestionar les disponibilitats de llum amb aclarides selectives, tot mantenint la proporció d’espècies desitjada.

- Durant la regeneració del castanyer s’ha de garantir espai i il·luminació suficient per a aquesta espècie. És possible mantenir alguns peus de castanyer si ajuden al correcte desenvolupament de peus d’altres planifolis amb aptitud productiva de fusta de qualitat. Durant la regeneració cal avaluar l’oportunitat de realitzar un canvi de dominància en funció de les espècies que resulten afavorides.

Opció d’avançar en la dominància de castanyer Castanyer i altres planifolis Avançar en la dominància de castanyer

MODEL CSPL2

Avançar en la dominància de castanyer.


Per avançar en la dominància del castanyer caldrà seguir el model de referència del castanyer, que s’aplicarà per a la massa en conjunt, tot penalitzant els altres planifolis en cada intervenció. La presència d’altres planifolis quedarà reduïda a claps de subvol sota el castanyer i a altres claps a la vora del rodal.

- Si l’objectiu preferent del castanyer és la producció de fruit, cal seguir el procediment explicat per a la transformació a fruit de les perxades de castanyer, un cop eliminats els altres planifolis.


39

Opció d’augmentar la proporció d’altres planifolis Castanyer i altres planifolis Augmentar la proporció d’altres planifolis

MODEL CSPL3

Augmentar la proporció d’altres planifolis.


Per augmentar la proporció d’altres planifolis cal penalitzar el castanyer amb intervencions freqüents mentre es promociona un dosser dominant i gradualment tancat d’altres planifolis. Se segueix el model de referència només sobre l’estrat de castanyer durant diverses rotacions fins a arribar al torn de tallada dels altres planifolis. Cal fer en cada intervenció una silvicultura d’arbre sobre les altres espècies perquè es desenvolupin i formin un dosser dominant amb una proporció creixent d’altres planifolis, tot penalitzant el castanyer.

- En cada intervenció se seleccionen i promocionen tots els peus d’altres frondoses mitjançant aclarides selectives addicionals.


Amb l’aplicació d’aquest model, es pretén reduir la proporció de castanyer al 50% o menys de l’AB total. Quan el castanyer perdi la dominància, la gestió es basarà en models de gestió per a les masses dominades pels altres planifolis.


40

3. CONDICIONS TÈCNIQUES EN L’APLICACIÓ DELS MODELS

Una gestió forestal correcta ha de considerar un conjunt de bones pràctiques a diferents nivells: compliment de la legislació, conservació de fauna i flora, prevenció i reducció de danys al sòl i a les infraestructures viàries, millora de les actuacions de reforestació, prevenció d’incendis, tractament de substàncies químiques i perilloses, gestió de residus no forestals, prevenció en matèria de seguretat i salut laboral, conservació de zones ripícoles, etc.

En aquest capítol es presenten un seguit de mesures i condicions tècniques per a l’aplicació dels models silvícoles recollits als capítols anteriors. Aquestes mesures complementen els models i detallen els aspectes d’execució que cal seguir en aplicar els tractaments silvícoles.

Les condicions es presenten en tres blocs: tractaments silvícoles en models de producció de fusta i pràctiques culturals en la producció de fruit, tractament de les restes i conservació i manteniment de la biodiversitat. Totes les condicions representen preceptes d’execució silvícola correcta i, per tant, el seu seguiment és important per a una gestió d’acord amb les Bones Pràctiques Silvícoles (BPS).

3.1. TRACTAMENTS SILVÍCOLES EN MODELS DE PRODUCCIÓ DE FUSTA I

PRÀCTIQUES CULTURALS EN LA PRODUCCIÓ DE FRUIT

Planificació prèvia del tractament

o Preveure i, si s’escau, marcar prèviament els itineraris de desembosc i localitzar els punts d’aplec de la fusta correctament per reduir al màxim les distàncies de desembosc i el trànsit per l’interior del rodal on s’actua.

o És recomanable realitzar un marcatge de totes les intervencions. El marcatge és especialment important en el primer tractament de la massa, ja sigui selecció de tanys o primera aclarida endarrerida, així com en les aclarides selectives.

Època de realització dels treballs

o Les tallades de regeneració es realitzaran preferentment a l’hivern per afavorir una rebrotada forta i vigorosa. També és recomanable realitzar les intervencions de millora a l’hivern per evitar danys a l’escorça dels peus romanents.

o En tot cas, les intervencions es realitzaran preferentment durant l’època en què no es pertorbin els períodes de reproducció de les principals espècies de fauna presents.

Seleccions de tanys i aclarides

o El moment de realització de la selecció de tanys i les aclarides és determinant per afavorir el correcte desenvolupament posterior de la massa. És important no endarrerir-les fins que puguin ser rendibles econòmicament (especialment la selecció de tanys), ja que són explícitament una inversió.


41

o En les seleccions de tanys i aclarides cal deixar preferentment els peus de major vitalitat, diàmetre, alçada, estabilitat física i conformació del canó, amb capacitat de reacció a la regulació de la competència i el més separat possible si pertanyen a la mateixa soca.

o Sempre s’ha d’evitar l’aplicació d’un gran pes de tallada per evitar obertures massa grans que comprometin l’estabilitat individual, així com que es freni el creixement en alçada, es potenciï l’expansió de les capçades i s’afavoreixi la brotació epicòrmica i una retanyada indesitjada.

Tallades de regeneració arreu

o La superfície màxima de tallada arreu en un mateix any no hauria de superar les 5 ha.

o En zones de fort pendent, amb soques poc nombroses o envellides, si s’empren tallades arreu caldrà preveure mesures d’ajuda a la regeneració.

o Tanmateix, es mantindrà una coberta suficient de vegetació i d’arbrat adult en tàlvegs i vores de torrents, especialment d’altres espècies arbòries diferents del castanyer.

Execució de les tallades i desembosc

o Cal tallar ben arran de terra, amb talls nets, rasos, sense estripades, que afavoreixin l’evacuació de l’aigua de pluja.

o Executar l’abatiment tot evitant la caiguda d’arbres sobre altres que han de quedar dempeus.

o Executar l’abatiment de manera que el desembosc es realitzi progressivament i amb els canons alineats en la direcció del desembosc (preferentment seguint els itineraris de desembosc prefixats) per evitar danys a altres arbres per l’efecte ventall si s’arrossega un canó no alineat.

Pràctiques culturals en la producció de fruit

o Per realitzar els empelts s’han de desinfectar les estaques i també vigilar la seva procedència, ja que el xancre dominant ha de ser del grup de compatibilitat vegetativa de l’hipovirulent de la zona on s’empelta.

o Abans de posar nous arbres en la plantació aprofitant claps d’arbres que s’han tallat, cal identificar la causa de la mort dels arbres anteriors i, si cal, posar mesures correctores amb la replantació. En casos on no s’identifiqui una causa clara de la mort, o que no es puguin fer mesures correctores, cal considerar el canvi d’espècie.

Estassades

o No s’han de realitzar estassades completes. Com a màxim es reduirà la cobertura de matoll fins a un 15% i es deixarà el matollar en claps separats entre si.


42

o Cal tractar el matollar de forma selectiva. Es respectaran en general les orles arbustives (matollar de vora del bosc, camins, camps o tàlvegs) i en especial el matollar productor de fruits.

Acotament a pastures

o Després de les tallades de regeneració o de la plantació, la superfície tractada s’acotarà a ramats, almenys els primers 5 anys, per evitar danys als nous arbres.

o En el cas de seleccions de tanys i aclarides, pot ser interessant realitzar una pastura de la zona tractada durant el primer i segon any posteriors a la realització del tractament per controlar la retanyada.

Aplicació de fitocides per a l’eliminació de soques

Durant els treballs d’aplicació de fitocides cal prendre totes les mesures de seguretat necessàries. En concret, es realitzarà una aplicació localitzada sobre cada soca a eliminar, amb pinzell i afegint-hi un colorant per realitzar un control exhaustiu de l’aplicació dels productes i evitar derives. A més, sempre s’empraran productes autoritzats i en compliment de la legislació vigent quant a substàncies, períodes d’aplicació, terminis de seguretat i autoritzacions administratives del personal i del material.

3.2. TRACTAMENT DE RESTES

El tractament mínim de les restes seria una tallada de les restes de major dimensió, de manera que quedin disposades al terra el més planes possibles. En cas de tallades de regeneració, es mirarà de no tapar cap soca tallada per no ofegar-la i permetre una bona rebrotada. En tot cas, resulta adequat acordonar les restes en línia de màxim pendent per no dificultar la transitabilitat a l’hora de fer les intervencions posteriors a la massa.

A més a més, les restes es poden eliminar mitjançant l’estellat a vora de camí després de realitzar una extracció amb arbre sencer, amb la possibilitat d’aprofitar-les com a biomassa.

3.3. CONSERVACIÓ I MANTENIMENT DE LA BIODIVERSITAT

Diversitat arbòria

o A les masses pures de castanyer es recomana potenciar i mantenir altres espècies arbòries, fins a un 20% de l’AB de la massa, i afavorir els peus d’altres espècies perquè participin del dosser dominant, sempre que el rodal no es dediqui a la producció de fruit. Aquestes altres espècies, sovint, confereixen un elevat valor natural, paisatgístic i fins i tot econòmic que en la majora dels casos en justifica la conservació.

o En el cas de rodals de castanyer per a la producció de fruit, atès que tenir altres espècies barrejades pot ser contraproduent, la presència d’altres espècies es restringeix a les vores del rodal.


43

Conservació d’espècies de fauna i flora i millora de l’hàbitat

o Cal conèixer les espècies de fauna i flora presents afectades per normativa especial de protecció, de cara a preveure factors específics per a la seva conservació: època de realització d’actuacions en el cas de presència d’espècies amb períodes sensibles o requeriments específics sobre les intervencions a la massa (distàncies a nius o refugis, manteniment d’arbres morts, etc).

o Cal respectar els arbres que presentin cavitats i nius de rapinyaires, quiròpters i altra fauna d’interès.

o S’ha de mantenir fusta morta al rodal, en peu amb 1-2 arbres/ha aïllats i també al terra, preferentment en forma de canons de més de 30 cm de diàmetre. Sempre en una quantitat que no fomenti l’aparició de plagues ni dificulti els treballs dins del rodal.

BIBLIOGRAFIA CITADA

45

BIBLIOGRAFIA CITADA

Álvarez, P. 2009. Manual de selvicultura del castaño en Galicia. Guías Agrobyte. Universidad de Santiago de Compostela. Disponible a: http://www.agrobyte.com/agrobyte/publicaciones/castano/indice.html

Angulo, A. M.; Novo, A.; Gil, M.; Gómez, E.; Caldas, S.; García, M. J.; Manzano, I. 2006. Manual de Biodiversidad de los Espacios Forestales. El castaño. Asociación Profesional de Selvicultores de Galicia "Silvanus Galicia", La Coruña. 130 p.

Berrocal, M.; Gallardo, J. F.; Cardeñoso, J. M. 1998. El castaño. Productor de fruto y madera. Creador de paisaje y protector. Mundi-Prensa, Madrid. 288 p.

Bosch, A. 2012. "Treballs de recuperació de castanyedes destinades a la producció de fruit al Montseny". A: Tusell, J. M.; Vericat, P. (eds.). XXIX Jornades tècniques silvícoles Emili Garolera. Consorci Forestal de Catalunya. Santa Coloma de Farners, p. 5-11.

Cisneros, O.; Cabrera, M.; Montero, G. 2008. "Selvicultura de Castanea sativa Mill.". A: Serrada, R.; Montero, G.; Reque, J. A. (eds.). Compendio de selvicultura aplicada en España. Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria, Ministerio de Educación y Ciencia. Madrid, p. 83-116.

Flórez, J.; Rojo, D.; Celis, M. 2009. El castaño. Guía de buenas prácticas. Agrupación para el Desarrollo Sostenible y la Promoción del Empleo Rural, León. 72 p.

Flórez, J.; Sánchez, J. A.; Santín, P. J.; González, J. L. 1995. El castaño en la provincia de León. 2ª edición. Instituto de Restauración y Medio Ambiente, León. 141 p.

Flórez, J.; Santín, P. J.; Sánchez, J. A.; Pino, F. J.; Melcón, P. 2001. El castaño. Manual y guía didáctica. Instituto de Restauración y Medio Ambiente, León. 327 p.

Piqué, M.; Castellnou, M.; Valor, T.; Pagés, J.; Larrañaga, A.; Miralles, M.; Cervera, T. 2011. Integració del risc de gran incendis forestals (GIF) en la gestió forestal: Incendis tipus i vulnerabilitat de les estructures forestals al foc de capçades. Sèrie: Orientacions de gestió forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST). Centre de la Propietat Forestal. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya., Barcelona. 118 p.

Sánchez, J. A.; Flórez, J.; Rojo, D.; Celis, M. 2009. El castaño en las Médulas. Agrupación para el Desarrollo Sostenible y la Promoción del Empleo Rural, León. 255 p.

Documents

Models de gestió per als boscos de castanyercpf.gencat.cat/web/.content/or_organismes/or04... · La gestió es basa en els models de gestió de masses pures. o Capítol 3: Presenta