MODIFICACIÓ PLA GENERAL D’ORDENACIÓ “CARRETERA DE … · 2016. 4. 28. · MODIFICACIÓ PLA GENERAL D’ORDENACIÓ “CARRETERA DE CIRERA” Àrea Serveis Territorials – Servei

MODIFICACIÓ PLA GENERAL D’ORDENACIÓ “CARRETERA DE CIRERA” Àrea Serveis Territorials – Servei d’Urbanisme, Patrimoni i Habitatge

1

Ajuntament de Mataró

ANNEX IV a la Memòria de la MPGO “CARRETERA DE CIRERA”

ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA 1.- Antecedents, objectius i paràmetres de la modificació del Pla General del sector “Carretera de Cirera”. El planejament que es modifica proposa dos àmbits d’actuació, un de sòl urbà no consolidat, que compren la major part del sector de la Carretera de Cirera, de 178.523 m2 de sòl, i l’altre, de sòl no urbanitzable d’ús agrícola de 5.588 m2 de sòl. Ambdós àmbits estan envoltats pels carrers carretera de Cirera a llevant i pel carrer Galícia a ponent i nord, i la Ronda de Mataró C-32 al sud. En el sector s’hi localitzen en l’actualitat els equipaments municipals del camp de hoquei gespa del Club Iluro, el camp de futbol de Cirera, una deixalleria i la gossera (Centre de Acollida Municipal d’Animals de Companyia). D’aquests equipaments municipals, es traslladen la gossera i el camp de futbol de Cirera. El hoquei s’amplia amb un nou camp i la deixalleria es manté en la seva ubicació. A efectes de generació de nova mobilitat d’aquests equipaments considerarem que només el nou camp de hoquei gespa genera nova mobilitat. La resta de sòl te ocupacions actuals precàries que considerem sense mobilitat generada en l’actualitat.

Els usos contemplats en la modificació de Pla en sòl urbà, expressats en m2 de sòl (m2 s) i/o de sostre (m2 st), son els del quadre següent:

QUALIFICACIÓ (m2s)

MODIFICACIÓPLA SECTOR

CONSOLIDAT NO CONSOLIDAT

ZONA VERDA (V) 67.749 0 67.749 EQUIPAMENT (E) 59.899 41.511 (hoquei,

futbol, deixalleria i gossera)

18.388* (7.141 m2s

hospitalari amb 9.283 m2st)

VIALITAT (C) 16.776 12.612 4.164 OFICINES-TERCIARI 10.625 0 10.625

HOTELER 6.150 0 6.150 RESIDÈNCIA GERIÀTRICA

10.691 0 10.691

CLÍNICA PRIVADA 6.633 0 6.633 TOTAL SÒL (m2s) 178.523 54.123 124.400

SOSTRE (m2 st) m2 st m2 st

OFICINES –TERCIARI 13.910 0 13.910 HOTELER 8.432 0 8.432

RESID. GERIÀTRICA 13.660 0 13.660 CLINICA PRIVADA 8.457 0 8.457

TOTAL SOSTRE PRIVAT

44.459 0 44.459

EQUIP. HOSPITALARI 9.283 0 9.283 * Els 11.247 m2s restants del nou camp de hoquei del ILURO es consideraran com a no consolidats a efectes de generació de mobilitat.


2

2.- Estimació del increment de la demanda de mobilitat generada. Els ratis de mobilitat de l’annex 1 del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, aplicats als paràmetres urbanístics del sector de planejament de la carretera de Cirera, suposarà un increment del nombre de viatges, segons els valors de la taula següent:

ÚS Sòl(s)/sostre (st)

Ràtio Viatges/dia

Oficines -Terciari i hoteler

22.342 m2 st 15 viatges/100m2st 3.351

Residència geriàtrica

13.660 m2 st 10 viatges/100m2st 1.366

Clínica privada i pública

17.740 m2 st 20 viatges/100m2st 3.548

Zona verda 67.749 m2 s 5 viatges/100 m2s 3.387 Nous equipaments esportius

11.247 m2 s 20 viatges/100 m2s 2.249

TOTAL GENERAT 13.901 Cotxe – moto (70%) 9.731 Peu – bici (10%) 1.390

MODE

Transport públic(20%) 2.780 El increment de la mobilitat generada pels nous usos, d’acord amb els estàndards de l’annex 1 del esmentat decret, serà de 13.901 viatges/dia, que un cop assignats als diferents modes, segons el comportament actual (PMU Mataró 2005), suposen: 9.731 viatges en vehicle privat que amb una ocupació mitjana com l’actual de 1,3 viatges/vehicle, suposen 9.684/1,3= 7.485 vehicles/dia d’entrada i sortida del sector, 2.780 viatges en transport públic urbà i interurbà i 1.390 viatges no motoritzats, sobretot a peu i alguns en bici. 3.- Demanda i oferta de mobilitat en vehicle privat. Aquesta nova circulació de 7.485 vehicles/dia feiner, suposarà noves entrades i sortides de l’àrea de 3.743 vehicles/dia respectivament, que segons el repartiment del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Mataró 2005, un 53% dels quals serien desplaçaments interns - externs i el 47% interns. Els externs i una part dels interns -suposem un 60 % -, accediran pel nus Mataró Oest de la C-32, repartits com en l’actualitat en un 78% pel cantó Barcelona i en un 22% pel cantó Girona, es a dir: 3.743*0,6*0,78= 1.752 vh/dia des del cantó Barcelona i 3.743*0,6*0,22= 494 vh/dia pel cantó Girona. El 40% restant dels 3.743 vh/dia es a dir dels 1.497 restants, els repartirem en un 20% per a la Via Europa (749 vh/dia), un 4 % per la carretera de Cirera (150 vh/dia), el 4% pel Torrent de les Piques (150 vh/dia), el 6% per la ronda dels Països Catalans (225 vh/dia) i el 6 % restant pel carrer Galícia (225 vh/dia). El mateix increment de trànsit tindríem en sentit contrari, de sortida del sector, obtenint els increments de transit simètrics segons l’esquema:


3

46,8 %

20,0%

13,2%

6,0%

4,0%

6,0%

4,0%

Distribució de l’atracció de viatges en vehicle privat del sector per accessos.

Assignació del increment de mobilitat generada pel sector Carretera de Cirera en vehicles / dia feiner, en la proposta de remodelació de l’accés Mataró Oest en execució per part d el Servei de Carreteres de la Generalitat i Abertis.


4

El major increment absolut de trànsit amb la generació de viatges es donaria al pont d’accés entre les places de França i de la Gran Bretanya, amb 2.876 nous vehicles /dia per sentit, que afegits als 24.690 vh/dia feiner actuals, incrementaria la IMD fins als 27.566 vh/dia pels dos carrils actuals de pujada, es a dir 13.783 vh/dia carril (per sobre de la capacitat ambiental de una via bàsica local, que el Pla de Mobilitat Urbana de Mataró de l’any 2005 l’estableix en 10.500 vh/dia i carril) incrementant la congestió actual, sobretot si es té en compte l’actual funcionament de la rotonda de la plaça de la Gran Bretanya, que obliga a cedir el pas als vehicles procedents del esmentat viaducte, amb el que la congestió que ja és habitual en hores punta, i les cues s’allarguen fins a col·lapsar la plaça de França i el ramal de sortida de la C-32, s’incrementaria encara més. Per tant, amb independència del increment del trànsit generat per la nova actuació urbanística, des de fa temps que es reclama actuar en aquest enllaç Mataró Oest per evitar la congestió.

14968

6767

5545

630924690

907117977

10495

5146

5867

4609

14224

6558

5931

9417

4404

44756198

40634

38320

28498

27266

IMD max en dia feiner febrer/març 2013

11338

IMD en dissabte febrer/març 2013

7529 4599

4040

3149

2991

7016

3329

4138

913312836

5588

432321651

Aforaments de vehicles en dia feiner i dissabte (any 2013).

La proposta adjunta - de recent execució per part a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat com alternativa municipal a la construcció de les calçades laterals del projecte aprovat i adjudicat de l’any 2010 -, incorpora una calçada lateral pel cantó mar fins el carrer Torrent de les Piques, per descongestionar el pont d’accés sobre l’autopista C-32 i les places de França i de la Gran Bretanya, dels moviments Barcelona – centre comercial Mataró Parc i barris de Mataró Oest, estimats en uns 7.000 i 1.000 vh/dia respectivament. També s’allibera la rotonda de la Plaça de la Gran Bretanya dels vehicles que s’incorporen al ramal de la C-32 d’accés a Barcelona, tant els procedents del cantó mar des de la plaça de França com els procedents del cantó muntanya. El nou ramal de sortida de la C-32 des del cantó Barcelona pel cantó mar fins el carrer Torrent de les Piques, incorpora: 1) La segregació del moviment Barcelona - Mataró Centre de la plaça de França, amb la funció de descongestionar aquesta plaça i el pont sobre la C-32, en uns 8.000 vh/dia.


5

2) Una modificació del ramal d’accés sentit Girona que passa d’estar formalitzat en “diamant” a “trompeta”, per disminuir el recorregut per la pça França d’aquests vehicles. 3) L’accés als barris Oest de la ciutat (Cirera, Camí de la Serra i Molins - Torner, sobretot) pel carrer Riera de Cirera avaluats en uns 1.000 vh/dia. 4) L’accés al centre comercial Mataró Parc i l’Hospital de Mataró avaluats en uns 7.000 vh/dia. Amb aquesta proposta de calçada lateral mar, la intensitat actual al pont sobre la C-32 sentit pujada de 24.690 vh/dia feiner, es reduirà fins als 20.567vh/dia amb dos carrils de circulació, que suposa una millora del nivell de servei. Si s’incorpora a la IMD actual més alta la càrrega del nou trànsit generat per l’actuació urbanística del sector Carretera de Cirera, tindríem les intensitats de trànsit IMD del següent esquema:

Assignació del trànsit generat a la IMD més alta actual.

Si comparem aquesta previsió d’assignacions de trànsit un cop incorporada la nova generació de viatges del sector urbanístic, amb les IMD de l’autopista C-32 de l’any 2007 (just abans de la crisi econòmica i financera a la que encara estem immersos), veurem que les noves IMD disminueixen de manera important (fins a un 28% !) en els trams del tronc; en els ramals cantó Barcelona del nus Mataró Oest augmenten fins un 1,9 % i fins un 3,6 % en els ramals cantó Girona. Per tant els problemes actuals de congestió del nus, no son un problema del tronc ni dels ramals sinó que provenen en primer lloc del esmentat “cediu el pas” de la Plaça de la Gran Bretanya, i creiem que es solucionen amb la disminució del trànsit en el pont que comporta la calçada lateral mar i el pas soterrat dels moviments procedents del cantó muntanya de la plaça de la Gran Bretanya cap a Barcelona, per evitar el creuament de la incorporació al ramal sentit Barcelona.


6

Elaboració pròpia amb dades facilitades per la concessionària Abertis .

Aranya de trànsit en milers de vehicles/ dia feiner, any 2002-03.PMU Mataró 2005. Per tant hem de concloure que amb les obres de millora del nus Mataró Oest amb la calçada lateral mar fins el Torrent de les Piques (en aquests moments en execució per part de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat i de la concessionària Abertis), la xarxa viaria actual és suficient per absorbir els increments del trànsit de vehicles generats per l’actuació urbanística Carretera de Cirera, sense pràcticament modificar els actuals nivells de servei de la xarxa viaria, increments poc significatius si es comparen amb el decrement del trànsit de la C-32 al nus Mataró Oest.


7

4.- Oferta i demanda de transport públic. L’actuació urbanística del sector “Carretera de Cirera” disposa d’accés i parades (amb marquesina) del transport públic urbà a l’entrada de l’Hospital de Mataró i a Mataró Parc, a través de cinc de les vuit les línies del servei Mataró Bus; en concret les línies L1 i L2 (Circulars de l’Hospital a l’estació de Renfe – centre urbà, en sentit dextrogir i levogir respectivament), la L3 de Vista Alegre- Rocafonda, la L4 de Cirera – Molins, la L5 Renfe – Hospital, amb bona cobertura al conjunt de l’actuació. Les línies circulars L1 i L2 envolten tot el nostre sector urbanístic amb parada a més en el cementiri Les Valls. Aquestes línies permeten una connexió i cobertura del sector urbanístic al conjunt del nucli urbà de Mataró i amb l’estació de RENFE (requisit exigit pel decret 344/2006 de mobilitat generada), sent la línia L5 la de recorregut més directe entre els dos extrems Hospital – Estació RENFE. Les característiques d’oferta de serveis i demanda de viatgers de cadascuna d’aquestes línies son:

L1 Feiner Dissab-te

Festiu Passatge 2014

Increment 2014/2013

Nº Busos

Passatgeany/bus

Expedicions/sentit

50 37 24 868.280 3,48% 4 217.070

Freqüència 17-19’ 24’ 33’

L2 Feiner Dissab-te

Festiu Passatge 2014

Increment 2014/2013

Nº Busos

Passatgeany/bus

Expedicions/sentit

50 37 24 852.500 1,29% 4 213.125

Freqüència 17-19’ 22’ 33’

L3 Feiner Dissabte Festiu Passatge 2014

Increment 2014/2013

Nº Busos

Passatge any/bus

Expedicions/sentit

42 36 14 565.798 0,40% 3 188.599

Freqüència 22’ 22-32’ 63’

L4 Feiner Dissabte Festiu Passatge 2014

Increment 2014/2013

Nº Busos

Passatge Any/bus

Expedicions/sentit

27 0 0 158.858 0,33% 2 79.429

Freqüència 32’ - -

L5 Feiner Dissab-te

Festiu Passatge2014

Increment 2014/2013

Nº Bus

Passatge/bus

Expedicions/sentit

66 50 25 782.013 -0,82% 3 260.671

Freqüència 15-17’ 15-21’ 21-41’


8

XARXA D’AUTOBUSOS URBANS MATARÓ BUS 2015.

A nivell de transport públic interurbà per carretera, a la mateixa parada de l’Hospital de Mataró, hi tenen parada les línies interurbanes diürnes C20 i C30 i la nocturna N80, de l’empresa Casas:

- C20 Mataró Parc – Llavaneres- Sant Vicens de Montalt (Maresme Nord) amb una freqüència de 60 minuts en dies feiners i 120 minuts en dissabtes i festius.

- C30 Mataró Parc – Vilassar de Dalt, amb una freqüència de 60 minuts en dies feiners i 150 minuts en dissabtes i festius.

- N80 Barcelona Mataró, amb 4 expedicions i una freqüència de 60 minuts totes les nits.

Actualment la única estació de ferrocarril a Mataró és la que correspon a la línia de rodalies de RENFE R1 localitzada a uns 2.700 metres de l’actuació urbanística, però amb accés per a cada sentit per les cinc línies esmentades del servei Mataró Bus. La freqüència


9

mitjana de pas en dia feiner i en sentit Barcelona és de 10 minuts (15’ en dissabtes i festius) amb 107 expedicions al dia per sentit (67 en dissabtes i festius) El PITC (Pla de Infraestructures de Transport de Catalunya) preveia en la primera fase 2006 – 2016 la construcció de la nova línia Orbital ferroviària que ha de connectar Mataró amb Granollers, que sens dubta s’endarrirà. El PITC i el Pla Director urbanístic de l’Orbital ferroviària, incorpora l’execució de la variant ferroviària de la línia C1 del Maresme al seu pas per Mataró, acostant-la al centre gravitacional de la ciutat, amb quatre estacions, tres per la línia de rodalies R1 a Rocafonda, Parc Central i Pla d’en Boet, i una nova per la línia Orbital al parc de Cerdanyola amés de la terminal del Parc Central, al Pla d’en Boet.

ActuacióCarretera de Cirera

1.600 m

Parc Central

Traçat soterrat i localització d’ estacions previst al PDU de la LOF i variant de la línia de

rodalies de Barcelona R1. Amb aquesta nova disposició d’estacions de ferrocarril, l’àmbit d’actuació urbanística estaria a una distància de 1.600 metres de la nova estació del Parc Central. Actualment, tant l’Hospital de Mataró com el centre comercial Mataró Parc disposen de parada de taxi. S’estima que dels 2.780 nous viatges/dia previstos en transport públic urbà i interurbà, un 70% (1.946) seran interns i un 30% externs. Un 20% del viatges (556 viatges/dia) es suposa que accediran en tren i el 10% amb transport interurbà per carretera (278). El 100% dels 556 viatges que arriben i surten de l’estació, entenem que per desplaçar-se al/del sector, utilitzaran el servei Mataró Bus, per anar i tornar a l’estació amb les cinc línies del servei Mataró Bus amb el que el total dels nous viatges en bus urbà serà de 1.946+556= 2.502viatges/dia, que sumats als 11.200 viatgers /dia de les cinc línies, suposen 13.702 viatgers/dia feiner per 16 autobusos, i una ocupació mitjana de 856 viatgers/dia i bus i uns 29 viatgers/expedició (470 expedicions en dia feiner en els dos sentits), encara bastant per sota de la càrrega mitjana desitjable de 1.100 viatges/dia i bus i entre 40 - 50 viatgers /expedició. Per tant l’oferta actual del servei Mataró Bus, pot assumir perfectament la


10

nova demanda estimada, sobretot quant en els darrers set anys (2007 a 2014) el passatge del servei Mataró Bus ha sofert un descens del 18,64%, un xic inferior a l’increment estimat del passatge (22,2%) que pot aportar l’actuació urbanística. 5.- Demanda i xarxa de vianants i bicicletes

Els 1.390 viatges/dia estimats en mitjans no motoritzats (a peu sobretot i alguns en bici) generats en l’àmbit de l’actuació, suposen menys de 3 viatges /minut en hora punta, que no han de suposar cap problema de saturació de la xarxa viària del sector, i menys amb l’execució actual de les millores en el nus Mataró Oest, en les que la unió de la xarxa de vianants i bicis entre l’actuació urbanística Carretera de Cirera i la ciutat es realitza ampliant fins a 5 metres la vorera cantó Girona del pont d’unió entre ambdues rotondes, i un viaducte de pas per sobre el ramal d’accés a Barcelona d’amplada 5 metres, tal com es destaca en el plànol adjunt.

Millora de la connexió de vianants i bicicletes al nus Mataró Oest, en execució.

En el plànol adjunt de la xarxa viària del sector, s’indiquen a més els itineraris de bicicletes interiors al sector i els itineraris de vianants d’accés a les diferents parades de transport públic, i es reclama des d’aquest estudi de mobilitat la necessitat que s’adaptin a persones de mobilitat reduïda (PMR) en l’execució del planejament com a càrrega urbanística del sector.

Previsions de carril bicicleta al PMU Mataró 2005.


11

6.- Demanda d’aparcament i de càrrega i descàrrega de mercaderies. Els ratis d’aparcament de bicicletes i de vehicles de l’annex 2 i 3 del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, i de l’article 6 per a la càrrega i descàrrega de mercaderies, aplicats als paràmetres urbanístics de lla modificació del Pla General MPG-081 del sector Carretera de Cirera, suposarà una demanda del nombre de unitats d’aquests diferents tipus de places d’estacionament, segons els valors de la taula següent:

DEMANDA D’APARCAMENT I CÀRREGA I DESCÀRREGA (CiD) ÚS BICICLETES MOTOS COTXES Nombre Rati Unitats Rati Unitats Rati * Unitats Residència geriàtrica 13.660 m2st

1/100 m2st

137 --- --- 1/200m2st(6 llits)

68

Oficines, terciari 13.910 m2st

1ut/100 m2st

139 --- ----- 1CiD/ 2000 m2st 1/60m2st

7 CiD

371 Hoteler 8.321m2st (200 habitac)

--- --- --- ---- 1/5 habitac.

40

Nous equip. esportius 11.247 m2s (2000 aforam)

5ut/100 afora.< 1ut/100

m2s

112 ---- ---- 1/15 aforam

133 en espai públic

Hospitalari 17.740 m2 st

1ut/100 m2st

177 ---- ----- 1/200m2st(6 llits)

89

Zona verda 67.749 m2s

1ut /100m2s

677 ---- ---- ---- -----

701 TOTAL 1.242 0 7 CiD

*Segons també els ratis d’aparcament del Pla General. Tot i que el decret 344/2006 de mobilitat no reclama places d’aparcament de cotxes i motos per a activitats terciàries i d’equipaments, l’estimació dels nous 7.485 vh /dia d’entrada i sortida al sector requeriria unes reserves d’aparcament de 7.485 / (2*3,5) = 1.069 places de cotxe i moto - al suposar una rotació de 3,5 vh/plaça -. Suposant un 20% de motos i un 80% de cotxe, equival a una demanda de 855 places de cotxe i 214 de moto. Una plaça d’aparcament de cotxe equival a disposar de 5 places de motocicleta. L’oferta d’aparcament prevista en el document de planejament del sector en sòl públic, es de 409 noves places exteriors de cotxe i segons la normativa del vigent Pla General d’Ordenació Urbanística de Mataró, un mínim de 699-133= 566 places en sòl parcel·lat (sobretot privat); en total un mínim de 975 places equivalents de cotxe, inferior a les 1.069, amb un dèficit màxim estimat de 94 places equivalents de cotxe, dèficit que considerem acceptable per tal d’afavorir la demanda de les altres formes de mobilitat que oferta el


12

sector, sobretot en transport públic, i augmentar la rotació en l’aparcament existent a l’Hospital de Mataró de unes 300 places de capacitat. Els aparcaments per bicicletes, hauran d’estar localitzats a l’interior dels edificis o als corresponents solars o recintes en el cas de l’equipament i en la zona verda. Les 7 places per a càrrega i descàrrega (art 6 del decret 344/2006) ressenyades, es localitzaran en la via pública o en aparcaments en superfície. En el plànol de la xarxa viària s’indica la proposta de localització d’aquests aparcaments en l’espai públic, diferenciades segons places de bicicleta, de motocicleta, de cotxe lliure, en càrrega i descàrrega i per persones de mobilitat reduïda. En el disseny de cadascú dels aparcaments d’ús públic, s’haurà de disposar la reserva de places per a persones de mobilitat reduïda PMR en nombre i mides, d’acord amb el Codi d’accessibilitat, que també es proposa la localització en el plànol de la xarxa viària pels aparcaments en sòl públic. 7.- Compliment de les determinacions del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Mataró de l’any 2005.

El PMU de Mataró aprovat l’any 2005, entenem que no imposa cap determinació que afecti l’espai públic interior a l’àmbit del Pla Especial. 8.- Actuacions per a la millora de la mobilitat de gènere.

Tot i que a l’hora de concebre les actuacions de mobilitat s’han de tenir en compta mesures i propostes adequades a qualsevol usuari, independentment del gènere i l’edat, en aquest apartat, s’incorporen en aquest estudi de mobilitat mesures concretes per afavorir qualsevol col·lectiu:

.- Instal·lar il·luminació suficient en els itineraris d’accés a les parades de transport públic que donen cobertura al sector, per reforçar la comoditat i seguretat personal.

.- Garantir que tots els itineraris d’accés a les parades de transport públic i que totes les parades i autobusos estiguin adaptats a les persones amb mobilitat reduïda, d’acord amb el codi d’accessibilitat.

.- Procurar que totes les parades de transport públic disposin de marquesina i indicadors de pas a temps real.

.- Incorporar al projecte de urbanització, mobiliari urbà adequat al repòs (bancs) i elements d’arbrat en els itineraris principals de vianants del sector a distàncies de no més de 100 metres. 9.- Mesures correctores.

A més de les determinacions pròpies exigibles al planejament del sector per aquest estudi d’avaluació de la mobilitat generada, en aquest apartat es sintetitzen aquelles actuacions de millora de la mobilitat per als diferents modes:

a.- Acabar les obres iniciades per Abertis per encàrrec de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat, del projecte de remodelació del nus Mataró Oest de la C-32, amb el nou ramal de la calçada lateral mar fins el carrer Torrent de les Piques i la creació de l’eix de vianants i bicicletes d’unió del sector amb la Via Europa.


13

b.- Adaptar per a persones amb mobilitat reduïda (PMR) els itineraris marcats al plànol de la xarxa viària fins les parades de transport públic.

c.- Incorporar al projecte de urbanització, mobiliari urbà adequat al repòs (bancs) i arbrat en els itineraris principals de vianants del sector a distàncies de no més de 100 metres.

d.- Incorporar al (s) projecte (s) de urbanització de l’espai exterior, les determinacions de la demanda d’aparcaments de bicicletes, de zones de càrrega i descàrrega, i aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda, d’acord amb el plànol adjunt de xarxa viària i el Codi d’accessibilitat. Mataró, abril de 2016 GESTIÓ DE PROJECTES I OBRES. PUMSA

Joan Miró Farrerons Enginyer de Camins, C i P.

Documents

MODIFICACIÓ PLA GENERAL D’ORDENACIÓ “CARRETERA DE … · 2016. 4. 28. · MODIFICACIÓ PLA GENERAL D’ORDENACIÓ “CARRETERA DE CIRERA” Àrea Serveis Territorials – Servei