Click here to load reader

Mòdul 1. Mite, logos, physis. Introducció al pensament presocràtic

  • View
    69

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Pensament filosofic classic uoc

Text of Mòdul 1. Mite, logos, physis. Introducció al pensament presocràtic

Mite, logos, physis. Introducci al pensament presocrticSalvador Mas TorresP08/04550/00934

FUOC P08/04550/00934

Mite, logos, physis. Introducci al pensament presocrtic

ndex

Introducci............................................................................................ Objectius................................................................................................. 1. Del mite al logos............................................................................ 2. Un principi per a explicar la natura........................................ 3. Aparena i realitat........................................................................ 4. Les coses i les paraules................................................................. 5. Unitat i diversitat.......................................................................... Resum...................................................................................................... Activitats................................................................................................ Exercicis d'autoavaluaci................................................................... Solucionari............................................................................................. Glossari.................................................................................................... Bibliografia............................................................................................

5 6 7 11 16 20 24 27 31 31 32 33 34

FUOC P08/04550/00934

5

Mite, logos, physis. Introducci al pensament presocrtic

Introducci

Aquest primer mdul didctic introdueix el pensamentpresocrtic, que s el nom amb qu es coneix el pensament predominant en el perode que va des dels grans poetes Homer i Hesode (segles VIII-VII aC) fins a Scrates (470-399 aC). El text, per, no vol ser una mera informaci, sin que vol ajudar a entendre el significat de l'aparici dels primersfilsofs. Aquests filsofs van contribuir decisivament a fer que el pensament fos autnom i que el sentit dels esdeveniments i de les paraules no depengus dels dus ni de cap fora superior. Aquesta transformaci va comportar l'aparici d'un llenguatge nou que s'ha anat polint al llarg del temps, fins al punt que ha esdevingut molt tcnic.

FUOC P08/04550/00934

6

Mite, logos, physis. Introducci al pensament presocrtic

Objectius

Els objectius bsics d'aquest mdul didctic sn els segents:

1. Adonar-se que la religi, la poesia, la filosofia i la cincia sn formes de coneixement que han estat i continuen estant molt relacionades. 2. Adquirir una perspectiva del recorregut del pensament filosfic grec fins a l'poca de Scrates. 3. Conixer els principals estadis d'aquest recorregut. 4. Descobrir la importncia histrica dels plantejaments presocrtics.

FUOC P08/04550/00934

7

Mite, logos, physis. Introducci al pensament presocrtic

1. Del mite al logos

La majoria d'histries de la filosofia acostumen a comenar amb un prembul encapalat amb el ttol convencional del "pas del mite al logos"; desprs segueixen els temes dedicats a exposar la filosofia del presocrtics. I, normalment, el primer d'aquests temes est dedicat a Tales de Milet, ja que sembla que aquest filsof va ser el primer que va substituir els principis mtics per un principi de carcter fsic, l'aigua. Nestle, inspirant-se en Hegel, identifica el mite amb la religi, per no considera que la religi sigui quelcom totalment irracional, ja que creu que cont un element intellectual que intenta explicar l'univers i reglamentar la vida dels ssers humans.

Tales de Milet, el primer filsof amb nom conegut.

Per, tanmateix, quan el seu esperit assoleix un grau de desenvolupament determinat, els ssers humans comencen a oposar-se tant a les explicacions com a les reglamentacions miticoreligioses i intenten viure la vida d'acord amb la ra i actuant en llibertat. D'acord amb aquesta perspectiva: hi ha una primera etapa de minoria d'edat, que progressivament es va substituint per una altra etapa de llibertat.

L'aflorament del logos Com a exponent i nima d'aquesta manera de veure les coses podem esmentar el conegut llibre de W.Nestle que porta, precisament, aquest ttol, Vom Mythus zum Logos, 1966 (Del mito al logos. Barcelona: Montesinos, 1976).

Cada una d'aquestes etapesdelnaixementdelafilosofia presenta unes categories i uns criteris diferents que, per fora, acaben entrant en conflicte.

Per, segons aquesta concepci, la filosofia noms s possible quan apareix aquesta etapa de llibertat. Aix doncs, el naixementdelafilosofia aniria precedit per un perode d'irreligiositat, i en seria una conseqncia. El pasdelmiteal logos s'hauria d'entendre com un procs de ruptura que es concreta en la substituci dels continguts mtics pels continguts lgics, s a dir, per les idees.

FUOC P08/04550/00934

8

Mite, logos, physis. Introducci al pensament presocrtic

Avui dia, per, hi ha molt poques persones que acceptin una diferncia tan radical entre mite i filosofia, i aix per dues raons: 1) Perqu el mite no s tan sols una explicaci magicoreligiosa. 2) Perqu la filosofia no s tan sols una explicaci racional. Tales va dir, certament, que l'aigua s un principi fsic. Tales, per, havia de conixer els versos de La Ilada en qu es considera Oce pare dels dus (XIV, 201) i de totes les coses (XIV, 244). s la mateixa idea, doncs, expressada en dos llenguatges diferents. Ning no nega que Lateogonia d'Hesode sigui un relat mtic, per tampoc no ens hem d'esforar excessivament a trobar-hi una voluntat expressa de comprensi constructiva del cosmos i un ordre racional en el plantejament dels problemes.El llinatge dels dus La teogonia o Genealogia dels dus s un poema de poc ms d'un miler de versos en qu Hesode intenta sistematitzar els principals mites del poble grec, des de l'ombra del Caos fins a la lluita dels Titans i la victria de Zeus.

Dues mirades d'una sola realitat El mite i la filosofia sn dues maneres de veure i entendre la realitat que ms aviat es barregen formant un tot, i els seus components, sovint, sn difcils de separar.

Ms que ms, es tracta d'una teogonia doblada en cosmogonia, ja que l'inters amb qu Hesode tracta de les generacions dels dus est dominat pel desig d'explicar l'activitat de les forces de la natura. Es tracta, doncs, d'un relat mtic en qu es barregen fora elements que, en una visi simplificadora, haurem de collocar de la banda del logos. Qusunmite? Si pensem en el mite com all que s'oposa al logos, i creiem que el logos tracta de la veritat, aleshores s fcil arribar a la conclusi que el mite tracta d'all que s fals. Per hem de tenir en compte que mythos vol dir, senzillament, "assumpte", "relat" o "histria". Els grecs, quan explicaven un mite, estaven contant un assumpte o una histria relativa als dus o als herois. I no se'ls acudia preguntarse si aquesta histria era verdadera o falsa, perqu aquesta s una qesti que sorgeix molt desprs, a partir del segle V aC, quan les circumstncies socials i intellectuals fan palesa la inadequaci del llenguatge dels mites.Els Titans, la primera generaci de dus, perderen el seu poder davant la segona generaci, encapalada per Zeus. A la imatge, La derrota dels Titans de J.P. Gowy.

FUOC P08/04550/00934

9

Mite, logos, physis. Introducci al pensament presocrtic

Certament, la filosofia s un element que interv en aquest procs que torna obsolet el llenguatge dels mites. Per, aix no vol dir que, en un moment determinat, el mite s'acaba i comena la filosofia, sin que el desenvolupament de la filosofia s un dels elements que provoquen el final dels mites. Si s que la filosofia s'ha desenvolupat i si s que, en conseqncia, els mites s'han acabat.

La filosofia, sens dubte, s un producte cultural especfic. Per seria un error creure que ha nascut per generaci espontnia, ja que els problemes filosfics, en gran manera, sn l'herncia i la continuaci de les tradicions mtiques i religioses.

Al comenament de la histria del pensament hi ha un conjunt de problemes, especialment de naturalesa cosmolgica, que es plantegen en un llenguatge mtic, per que, per dir-ho d'alguna manera, necessiten una soluci de carcter filosfic. Sn reflexions que, per mitj del llenguatge mtic i dels personatges del mite, intenten explicar l'estructura general de l'univers i els fets de l'experincia ordinria. Per aix noms podem afirmar, i encara amb la mxima prudncia, que en el carcter sistemtic d'aquests intents d'explicaci es va superant de mica en mica l'horitz purament mtic i s'obre cam la consideraci filosfica. Amb aquest plantejament general cal relativitzar el procs generalment conegut com el pas del mite al logos. No es poden negar les diferncies entre totes dues maneres de copsar la realitat, per tampoc no es pot parlar d'una ruptura radical, sin, en tot cas, d'un lliscament progressiu cap a tractaments cada cop ms filosfics.

Des d'aquest punt de vista, l'origendelafilosofia rau en el nou tractament que es dna a l'entramat lgic del mite, un tractament radicalment nou i que s'oposa a les formes d'expressi de la tradici mtica.

Si, d'una banda, el logos s'esfora per oferir explicacions racionals, el mite, per la seva banda, ofereix les creences que molt sovint es troben a la base d'aquestes explicacions, ja que les explicacions no s'elaboren a partir del no-res, sin que es basen en determinades preconcepcions sobre com s el mn. I el mite, en canvi, ofereix aquestes preconcepcions, generalment, i pel que fa a l'aspecte que aqu ens interessa, en forma de teogonies.

FUOC P08/04550/00934

10

Mite, logos, physis. Introducci al pensament presocrtic

Les teogonies sn intents d'ordenar genealgicament, en forma de narraci, la totalitat dels dus. A la imatge, reuni dels principal