MONOGRAFIA

“CENTRES DE RECUPERACIÓ DE FAUNA DE LA COMUNITAT VALENCIANA”

EDITA

Conselleria de Territori i Habitatge

FOTOGRAFIES DE LA COBERTA

Brúfol i radiografia de tortuga bova: Conselleria de Territori i HabitatgeCabirol: Nuria FabuelGall de canyar: Covadonga ViedmaFlamenc: Luis Fidel Sarmiento

DISSENY I MAQUETACIÓ

Carles Gago

ÍndeÍndexx

Què són els centres de recuperació de fauna de la Comunitat Valenciana? 2

Més de 55.000 animals acollits gràcies a la col·laboració de tots 5

Quasi 400 espècies animals distintes 6

Entrades més nombroses 7

Animals en perill d'extinció 8

Per què arriben els animals als centres? 9

Més de la mitat dels animals són recuperats 11

Actuacions amb espècies amenaçades o en perill d'extinció de la Comunitat Valenciana 12

Situació i informació dels centres de recuperació 17

Recordeu que... 20

Annex I: Autors de les fotografies 21

Els centres de recuperacióde la Comunitat Valencianaes van crear en 1988, 1990i 1998 a València, Castelló iAlacant, respectivament. Des-prés de molts anys de treballininterromput, han assumituna part important de lesactuacions que du a termela Generalitat Valencianarelacionades amb la conser-vació de la fauna silvestrede la Comunitat Valenciana,principalment dels animalsmés amenaçats.

Aquests, tenen com a missió principal l'acollida i la recuperació d'animals sil-vestres de la nostra Comunitat que per diversos motius (ferides produïdes perxocs amb línies elèctriques, electrocucions, tirs, intoxicacions, etc.) han perdut la

Què són els centres de recuperació de faunade la Comunitat Valenciana?

2

Centre de recuperació de fauna la Granja del Saler (València)

Parella de voltors comuns

capacitat per a des-envolupar-se ambnormalitat en la na-tura i són recollitstant per particularso persones depen-dents de l'Adminis-tració (Agents Medi-ambientals, PoliciaLocal o Servei deProtecció de la Na-tura de la GuàrdiaCivil).

L'objecte bàsic és,per tant, recuperaraquests animals en elmenor temps possi-ble i, posteriorment,reintroduir-los en elsllocs de la ComunitatValenciana que s'esti-men més oportuns

segons els requeriments ecològics de cada una de les espècies.

Des de la creació dels centres de recuperació s'han multiplicat per 10 els ani-mals recollits. Això ha obligat, amb el pas del temps, a la realització d'un granesforç tant en personalespecialitzat com eninfraestructura que hapermés fer front a l'ex-traordinari volum de tre-ball que diàriament s'hade realitzar a les seuesinstal·lacions. Com aexemple, el Centre deRecuperació de Faunala Granja del Saler és,sens dubte, el que té lamajor capacitat d'aco-llida i el que posseïx la

3

Centre de recuperació de fauna Forn del Vidre (Castelló)

Cérvol

major infraestructuraper al tractament i elmaneig de fauna sil-vestre protegida detota Espanya.

D'altra banda, anyrere any, els centres derecuperació de faunavalencians han posaten marxa nombrososprojectes d'investigaciói gestió d'espècies a-menaçades molts d'a-quests en col·laboracióamb universitats, cen-tres d'investigació i al-tres entitats dedicadesa la conservació.

En aquests estudis es treballa amb espècies o grups d'espècies amenaçadesde la Comunitat Valenciana com per exemple rates penades, aus aquàtiques orapinyaires i, fins i tot, s'han posat en marxa programes de reintroducció(incloent-hi la cria en captivi-tat) d'espècies extingides o enimminent perill d'extinció.Entre aquests últims desta-quen els realitzats amb elgall de canyar, la fotja banyu-da, el cabirol, el soliguermenut o les tortugues medite-rrània i mora.

Per tant, els centres de recu-peració de la Comunitat Va-lenciana són vertaders centresde conservació del medi natu-ral valencià que recuperen indi-vidus, reintroduïxen espècies iparticipen en la millora del nos-tre medi ambient.

4

Centre de recuperació de fauna Santa Faç (Alacant)

Serp blanca

Des de la seua creació en 1988 fins a 2006 els centres de recuperació defauna valencians han acollit i atés 55.008 animals. Açò permés que milers d'a-nimals, que d'una altra manera hagueren mort, tornen al seu medi natural.

Tot açò, ha sigutpossible gràcies alsuport de tots; tantde particulars comde institucions quecol·laboren juntsen la recollida delsexemplars.

Actualment, lamajoria dels ani-mals que ingres-sen als centres derecuperació, un53,4%, són lesd e n o m i n a d e sentrades "oficials" que corresponena les entrades per AgentsMediambientals, Guàrdia Civil,Policia Local, etc., mentre que un46,6% de les entrades són particu-lars que avisen o directament por-ten els animals als centres.

De tota manera, cal tindre encompte que, en un gran nombred'ocasions, són els particulars elsque avisen els organismes oficialsperquè arrepleguen els animalsque ells han trobat.

Per tant, aquesta, és una mos-tra de col·laboració de la societatvalenciana en general, i un e-xemple de la creixent preocupa-ció per la conservació de lafauna silvestre.

5

1000

2000

3000

4000

5000

6000

2004

2002

2003

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1992

1991

1993

1994

1990

1989

1988

Més de 55.000 animals acollits gràcies a lacol·laboració de tots

53,7%46,6%

OficialParticular

Evolució del nombre d'animals atesos des de la creació dels centres de recuperació de faunade la Comunitat Valenciana

Procedència dels animals que arriben als centres de recuperació

Brúfol

2005

Als centres de recuperacióvalencians s'atén qualsevolanimal vertebrat salvatge.Per tant, a més d'acollir ungran nombre d'animals, tam-bé es treballa amb una grandiversitat d'espècies i peraixò es compta amb diver-sos tipus d'instal·lacionsapropiades per a cada undels grups zoològics.

No obstant això, el grupd'animals que majorità-riament hi arriben és elde les aus amb un 72%.Entre altres raons, aquestagran acollida pot serdeguda a la proximitat dezones humides amb granquantitat d'avifauna (en elcas dels centres de recu-peració de València i Ala-cant), o a la major dificul-tat de trobar i recollir unaltre tipus d'animals comara els mamífers.

6

Quasi 400 espècies animals distintes

Percentatge d'animals segons el grup zoològic

72%

5%

23%

Tòtil

Àguila reial Cabirol

Amfibis i rèptils

MamífersAus

Entrades més nombroses

Des de la creació dels centresde recuperació, a més de lagran quantitat d'animals queingressen en ells, és de resse-yar la quantitat d'individus d'al-gunes espècies en concret.Com a exemple al centre derecuperació de fauna La Gran-ja del Saler s'han acollit, des dela seua creació en 1988:

- 158 esquirols.

- 272 eriçons africans.

- 455 gavines corses.

- 785 falcies.

- 1099 mussols comuns.

- 1535 soliguers.

- 1845 gavines comunes

7

Eriçó africà

Cria de gavina corsa

Gavina comuna

Soliguer

Recentment, s'ha publicat el Catàleg Valencià d'Espècies de FaunaAmenaçada on s'han inclòs 54 espècies d'animals que necessiten mesuresactives de conservació, 21 de les quals es troben en perill d'extinció, com perexemple la tortuga mediterrània, la fotja banyuda, la rata penada de peusgrans o la llúdria.

Totes aquestes espècies mereixen i necessiten una atenció especial. Per això,encara que als centres de recuperació s'atén qualsevol animal silvestre, prote-

git o no, és de gran importància pera aquestes espècies recuperar qual-sevol individu ferit o intoxicat, a mésde conservar el seu medi natural.

Així mateix, com vorem més enda-vant, amb algunes d'aquestes esduen a terme estudis de camp, criaen captivitat i reintroducció, per aaugmentar el nombre d'exemplarsa la natura i intentar salvar l'espè-cie de l'extinció.

8

Animals en perill d'extinció

Llúdria

Rata penada de peus grans

Espècies catalogades en perill d'extinció en elCatàleg valencià d'espècies amenaçades

Nom valencià Nom científic

Invertebrats

Carranc de riu depotes blanques

Austropotamobius pallipes

Petxinot Theodoxus velascoi

Petxinot de riu Unio elongatulus

Peixos

Samaruc Valencia hispanica

Fartet Aphanius iberus

Madrilla del Xúquer Chondrostoma arrigonis

Punxoset Gasterosteus gymnurus

Rèptils

Tortuga mediterrània Testudo hermanni

Aus

Vítol Botaurus stellaris

Oroval Ardeola ralloides

Rosseta Marmaronetta angustirostris

Roget Aythya nyroca

Ànec capblanc Oxyura leucocephala

Fotja banyuda Fulica cristata

Soliguer menut Falco naumanni

Baldriga cendrosa Calonectris diomedea

Arpellot de marjal Circus aeruginosus

Gavina corsa Larus audouinii

Mamífers

Rata penada de ferra-dura mitjana

Rhinolophus mehelyi

Rata penada de peusgrans

Myotis capaccinii

Llúdria Lutra lutra

La causa principal d'entrada d'animals és la captivitat. Amb aquesta denomi-nació incloem els centenars d'animals que hi ha a cases o terrenys de particu-lars que, moltes vegades de manera voluntària, els entreguen en conéixer quees tracta d'espècies protegides. En altres ocasions són decomissats per les auto-ritats competents (Guàrdia Civil, Agents Mediambientals...) que els porten alscentres de recuperació.

Cal tindre en compte que en el cas quetinguem a casa un animal protegit és moltimportant entregar-lo perquè, d'aquestamanera, estem col·laborant activament enla conservació i la recuperació de l'espècie.

La segona causa d'entrada és la recolli-da de pollets no voladors i cries. En aques-ta categoria s'inclouen animals que pel seuescàs creixement no són capaços de val-dre's per si mateixos: pollets caiguts del niuo cries de mamífers, i que aparentmentestan en una situació d'abandó. A vegadesaçò és cert, però en altres casos es tracta

9

Per què arriben els animals als centres?

2,2 2,25,2

15,7

10,713,9

17,9

32,3

0

5

10

15

20

25

30

35

Trampe

igNasc

uts al

sCen

tres

Dispar

Jntoxi

cació

Traum

atisme

Cries

Captivi

tat

Altres

Causes d'entrada dels animals als centres de recuperació (indicades en tant per cent).

Recuperació d’una rata penada de cua llarga desnutrida

de polls voladors amb poca experiènciade vol, de manera que són fàcils decapturar, però que estan a cura delsseus pares, per la qual cosa no hauriende ser portats als centres de recupera-ció. Aquest és el cas de rapinyaires noc-turnes i pardals de dimensió reduïda.Per tant, si trobem un pollet que comen-ça a volar, el millor és assegurar-se queno està abandonat perquè, és possible,que els seus progenitors estiguen al vol-tant pendents d'aquest.

Les intoxicacions són la següent causad'entrada. En aquest cas, la majoria són aus intoxicades per pesticides d'úsagrícola, ingestió de perdigons de plom a conseqüència de la caça, o proble-mes vírics o bacterians a causa del descens de la qualitat de l'aigua.

Una altra causa important són els ttrraauummaattiissmmeess. Es tracta de ferides ocontusions que presenten els animals en arribar al centre, que han sigutprovocades, fonamentalment, per atropellaments i col·lisions contra línieselèctriques o tanques.

A més, també es recullen animals ferits per tir, trampejats o capturats demanera il·legal, exemplars marins enredatsen xarxes o amb hams enganxats, etc.

Finalment, hi ha un xicotet percentatge decria en captivitat que correspon a exemplarsnascuts als centres que són destinats als plansde recuperació d'espècies en perill d'extinció.

Per tant, les causes d'entrada d'animals alscentres de recuperació són variades però, engeneral, tenen el denominador comú de tin-dre a l'home com a factor principal. Sobretothem de pensar que la majoria d'aquestescauses són evitables, i que la millor solucióper a un animal salvatge no és la necessàriacura als centres i la posterior solta, sinó evitarque arriben a ingressar-hi.

10

Ala d’un soliguer després d’electrocutar-se amb uncable d’alta tensió.

Radiografia d’un àguila de panxa blanca ambmultiples perdigons

Enguany passat, (2005), alscentres de recuperació de faunade la Comunitat Valenciana quasila mitat (41%) dels animals reco-llits foren recuperats i alliberats ala natura. Aquest percentatge ésaltament satisfactori ja que moltsdels animals són recollits ambferides, intoxicacions o malaltiesmolt greus.

A més, aquest percentatge seriafins i tot major si incloguérem el10% d'exemplars que són traslla-dats a altres centres de recupera-ció o àrees adequades i que sónalliberats als pocs dies.

D'altra banda, cal destacar quealguns dels animals traslladats,(voltor comú, voltor negre, gallde canyar, fotja banyuda, àguilareial...) són enviats a altres llocs

d'Espanya i d'altres països per a serincorporats a programes de reintro-ducció o investigació amb espèciesamenaçades.

Finalment, el 18% agrupat com aromanent, engloba espècies catalo-gades com a amenaçades o en perilld'extinció que, per estar incloses enprogrames de cria en captivitat i rein-troducció o en projectes d'investiga-ció, es queden als centres de recupe-ració. És el cas de galls de canyar, fot-ges banyudes, soliguers menuts o tor-tugues mediterrànies i mores.

11

Més de la mitat dels animals són recuperats

31%

41%

10%

18%

Solta d'una tortuga bova al mediterrani

Destinació dels animals atesos als centres de recuperació

Morts

Alliberats

Romanent

Traslladats

Solta d’un cabrellot

El treball dels centres de recuperació valencians va molt més enllà de l'acollidai la recuperació d'animals. Cada any, els centres han augmentat les seues fun-cions en la protecció i la millora del medi natural, al temps que realitzen i coor-dinen estudis i actuacions amb espècies amenaçades de fauna valenciana.

D'una banda, hi destaquen els estudis de camp sobre la situació i la millora deles poblacions silvestres de rapinyaires, tortugues marines, rates penades, etc. ol'elaboració de plans d'acció i creació de xarxes de reserves com ha ocorregutamb la rosseta o el samaruc. D'altra banda, als últims anys s'han posat en marxaprogrames de cria en captivitat i reintroducció d'espècies en perill d'extinció o jaextingides a la Comunitat Valenciana com la tortuga mediterrània, el gall decanyar o el soliguer menut.

A continuació es descriuen resumidament alguns d'aquests projectes que esduen a terme als centres de recuperació.

PPrroojjeeccttee ddee rreeiinnttrroodduucccciióó ddeell ggaallll ddee ccaannyyaarr

En 1988 la Generalitat Valenciana va posar en marxaun projecte de reintroducció del gall de canyar, extingit enla Comunitat Valenciana a finals del segle XIX. Per a aixòvan ser arreplegats al Parc Nacional de Doñana ous d'a-questa espècie i traslladats al centre de recuperació LaGranja del Saler a València. Des d'aleshores centenarsd'exemplars d'aquesta espècie han nascut al centre derecuperació i han sigut alliberats a l'Albufera de València ialtres aigumolls valencians.

Hui en dia el gall de canyar és comú en la majoria de leszones humidesde la ComunitatValenciana.

Ac tua lmen t ,tots els exem-plars nascuts alcentre són en-viats a progra-mes de reintro-dució a Portugali Sicília.

12

Actuacions amb espècies amenaçades o en perill d'extinció de la Comunitat Valenciana

050

100150200250300

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Evolució de les parelles nidificants a la Comunitat Valenciana de gall de canyar

Gall de canyar

PPllaa ddee rreeccuuppeerraacciióó ddeell ssoolliigguueerr mmeennuutt

El soliguer menut és una de les rapinyaires valencianes més escasses, que vadesaparéixer com a nidificant a la Comunitat Valenciana durant la dècada dels90 del segle passat.

En 1996, la Conselleria de Territori i Habitatge va elaborar el seu Pla derecuperació. Des de 1997 totes les primaveres s'alliberen al terme municipalde Villena desenes de polls procedents de llocs on les poblacions encara són

abundants (principalment Extre-madura). Després d'haver passatl'hivern a Àfrica, alguns d'aquestsexemplars alliberats han tornat aVillena en les primaveres se-güents. En el 2000 es van loca-litzar les primeres tres parellesnidificants a aquesta zona, ides d'aleshores el nombre deparelles ha anat augmentantpulatinament. Amb això es pre-tén aconseguir que aquestaespècie deixe de figurar en lallista d'animals extingits a laComunitat Valenciana.

PPllaa dd''aacccciióó ppeerr aa llaa rreeiinnttrroodduucccciióó ddee llaa ffoottjjaa bbaannyyuuddaa

La fotja banyuda era una au abundant als aigua-molls de la Comunitat Valenciana on tenia el seulímit nord de distribució, fins la seua desaparició amitjan del segle XIX.

En 1998 la Generalitat Valenciana va obtindrel'autorització del Govern del Marroc perquè tècnicsvalencians es desplaçaren a aquest país i arreple-garen 30 ous de fotja banyuda. Al següent any, esva aprovar el “Projecte-LIFE Reintroducció de laFotja Banyuda a 2 zones ZEPA de la Comunitat Valenciana” (cofinançat entre laGeneralitat Valenciana i la Unió Europea) dedicat a la cria, reintroducció, maneigdel seu hàbitat, seguiment i estudi genètic de les poblacions. Des d'aleshores jahan sigut alliberats 519 exemplars en distintes zones humides valencianes.

13

Evolució de les parelles amb èxit reproductiu de soliguer menut al“Valle de los Alorines” (Villena)

Fotja banyuda

13

6

10

25

20

27

0

5

10

15

20

25

30

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

A l'any 2001, per primera volta des de la seua extinció, la fotja banyuda vatornar a criar en llibertat a la Comunitat valenciana. En l'actualitat tant al'Albufera, com a la Marjal del Moros i la Marjal de la Safor, algunes parellesde fotja banyuda es reproduixen en llibertat sent un punt d'esperança per alfutur d'aquesta espècie al territori valencià.

PPrroojjeeccttee ddee RReeiinnttrroodduucccciióó ddee llaa TToorrttuuggaa MMeeddiitteerrrràànniiaa OOcccciiddeennttaall aa llaaCCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa

La tortuga mediterrània occidental és unatortuga de terra que es distribuïx perCatalunya, les Illes Balears, França i Itàlia.La Comunitat Valenciana va ser el final de laseua distribució i ara està extinta. Des delsanys 90 la Generalitat Valenciana treballaamb aquesta espècie recollint els exemplarsque es trobaven en captivitat, duent a termeun projecte de cria en captivitat i construintun medi d'aclimatació al Parc Natural delDesert de les Palmes.

En 2002 es va posar en marxa una primera reintroducció experimental de tor-tugues en aquest parc natural. Les tortugues es van adaptar perfectament a lallibertat i els resultats van ser favorables.

D'altra banda, a finals de 2004 es va inaugurar el Centre de Recuperació iConservació de la Tortuga Mediterrània Mas de les Tortugues des d'on es portala gestió del projecte: cria en captivitat, recollida de tortugues i programes d'e-ducació i divulgació ambiental.

Finalment, en 2005, s'han alliberat més de 70 exemplars al Parc Natural dela Serra d'Irta, a Castelló, i els primers resultats són molt favorables.

PPllaa ddee CCoonnsseerrvvaacciióó ddeellss QQuuiirròòpptteerrss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa

Els extensos territoris muntanyosos de la Comunitat Valenciana alberguenimportants poblacions de 21 espècies diferents de rates penades.

Les amenaces que afecten aquestes espècies són, principalment; les molès-ties per presència humana als seus refugis, transformacions dels hàbitats ons'alimenten, la contaminació per pesticides i els incendis forestals; causes que

14

Tortuga mediterrània

han dut algunes espècies de rates penadesal perill d'extinció.

L'any 2001 es va posar en marxa elProjecte Life de la Unió Europea “Pla deconservació dels quiròpters de la ComunitatValenciana” amb un conjunt d'accions queinclouen la protecció dels refugis caverníco-les més importants i la posada en marxa delínies d'investigació sobre l'ús de l'hàbitat deles espècies més amenaçades.

Des de l'inici del projecte s'han protegit 15refugis per mitjà de la instal·lació de tan-

ques que permeten controlar les visites durant les èpoques més crítiques de pri-mavera i estiu. D'altra banda, també s'han coordinat censos d'espècies de ratespenades cavernícoles i forestals en tot el territori valencià, tot açò amb l'objec-tiu de conéixer l'estat actual i així dur a terme mesures de gestió tendents a laconservació d'aquests interessants animals.

CCeennss ddee ggrraannss rraappiinnyyaaiirreess

Des del centre de recuperació de fauna de Santa Faç d'Alacant es porta aterme la coordinació d'un cens de rapinyaires rupícoles (àguila de panxa blan-ca, àguila reial, falcó pelegrí, brúfol, etc) a fi d'obtindre dades sobre el seuestat actual, les seues amenaces i les possiblesmesures de gestió per a millorar el seu estatus,en el cas que siga necessari.

Com a exemple de mesures de gestió per a laprotecció de les zones de nidificació, s'hancol·locat cartells on s'indica la restricció de l'acti-vitat de l'escalada a zones sensibles.

D'altra banda, el centre de recuperació defauna Forn del Vidre, realitza tots els anys uncens de les colònies de voltor comú a la provín-cia de Castelló. D'aquesta manera s'ha pogutobservar l'augment dels nombre de voltors i elmoviment i la nova creació de colònies de criaa aquest territori.

15

Col·locació d’un senyal de zona d’escalada restringida

Grup de rates penades de ferradura

RReeccuuppeerraacciióó ddee ttoorrttuugguueess mmaarriinneess

El centre de recuperació defauna de la Granja del Salercompta amb una línia de treballdestinada a la recuperació de tor-tugues marines en col·laboracióamb la Universitat de València, através de l'Institut Cavanilles.

Les principals causes d'acollidad'aquests animals són el palan-gre, l'emmallat amb xarxes, laingestió de plàstics i de maneraesporàdica problemes derivatsd'abocaments de petroli.

Una vegada la tortuga res-pon al tractament al centre derecuperació, es trasllada al'Oceanogràfic de València onpassa l'última etapa de la recu-peració. Quan l'animal estàllest s'allibera a la mar, mar-cant-lo prèviament per si ésrecuperat posteriorment.

Allttrreess aaccttuuaacciioonnss ddeellss CCeennttrreess ddee RReeccuuppeerraacciióó ddee FFaauunnaa ddee llaaCCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa..

Des dels centres de recuperació de la Comunitat Valenciana, també escol·labora en nombrosos programes de conservació de fauna que desenvolupadirectament la Generalitat Valenciana, com són: els programes LIFE-Natura dela Unió Europea, els censos d'aus aquàtiques dels aiguamolls valencians i elscensos de grans rapinyaires o de l'arpellot cendrós.

D'altra banda, també es col·labora amb programes científics de conser-vació amb diverses universitats, com ara al CEU-San Pablo, la Universitatd'Alacant, la Universidad de Murcia, i amb centres d'investigació com arael CSIC, o l'IMEDEA.

16

Radiografia del cos d'una tortuga amb dos hams al seu interior

CCeennttrree ddee rreeccuuppeerraacciióó ddee FFoorrnn ddeell VViiddrree ((CCaasstteellllóó))

17

AAddrreeççaa

Ctra. CV 105La Sénia-Pobla de Benifassà S/N

2599 Pobla de Benifassà (Castelló)

TTeellèèffoonn

977 26 13 97 680 55 94 16964 24 25 00

HHoorraarrii

De dilluns a divendres8:00 a 17:30 h.

Cap de setmana i festius10:00 a 17:00 h.

Situació i informació dels centres de recuperació

De vesprada, caps de setmana i festius, telefoneu prèviament

Centre deRecuperació deFauna

Fredes

Pobla deBenifassà

Ballestar

Bel

La Sènia

Rossell

Embassamentd’Ulldecona

CV-105

Província deTarragona

CCeennttrree ddee rreeccuuppeerraacciióó LLaa GGrraannjjaa ddeell SSaalleerr ((VVaallèènncciiaa))

18

AAddrreeççaa

Avda. Los pinares, 106 (CV-500)46012 El Saler-València

TTeellèèffoonn

961 61 08 47

CCoorrrreeuu eelleeccttrròònniicc

centre_granja@.gva.es

HHoorraarrii

De dilluns a divendres8:00 a 19:00 h.

Cap de setmana i festius 10:00 a 19:00 h.

De vesprada, caps de setmana i festius, telefoneu prèviament

Centre deRecuperació deFaunaKm. 10,5

L’Albufera

València

El SalerCatarroja

Silla

Sollana

El Perellonet

El Perelló

CV-500

El Palmar

CCeennttrree ddee rreeccuuppeerraacciióó ddee SSaannttaa FFaaçç ((AAllaaccaanntt))

19

AAddrreeççaa

Ctra Alacant-València km 86,4 Prolongació C/Alberola S/N 03559 Santa Faç (Alacant)

TTeellèèffoonn

965 15 08 10 630 96 69 89

CCoorrrreeuu eelleeccttrròònniicc

centre_santafaz@gva.es

HHoorraarrii

De dilluns a dijous9:00 a 14:00 y 16:00 a18:00 h.Divendres, cap de setmana i festius

9:00 a 14:00 h.

De vesprada, caps de setmana i festius, telefoneu prèviament

Centre deRecuperació deFauna

Santa Faç

Alacant

Mutxamel

Eixida 68

Sant Joan

El Campello

20

Recordeu que...

NNoo dduubbtteeuu aa tteelleeffoonnaarr-nnooss. Si no podeu dur-lo,nosaltres el recollim. En el cas que hageu demanipular-lo:

- aanneeuu aammbb ccoommppttee amb les ungles, urpes, beco boca. És útil que li poseu al damunt una mantao una tovalla.

- nnoo uuttiilliittzzeeuu uunnaa ggààbbiiaa, millor una caixa decartó o una cistella de transport.

- nnoo llii ddoonneeuu ddee mmeennjjaarr nnii llii ccuurreeuu lleess ffeerriiddeess,sense haver parlat prèviament amb nosaltres.

- Als centres de recuperació acceptem ffaauunnaa ssiill-vveessttrree i no recollim animals domèstics.

- EEllss cceennttrreess ddee rreeccuuppeerraacciióó nnoo ssóónn vviissiittaabblleess. Elsanimals silvestres no estan acostumats a la pre-sència humana i necessiten tranquil·litat.

Només a Castelló es fan visites educatives per agrups organitzats, sempre que es concerte prèvia-ment la visita.

Si trobeu un animal ferit o malalt

Normes dels centres

Annex I: Autors de les fotografies

Víctor CiscarSerp blancaTòtil

Nuria FabuelCabirol

Alejandro IzquierdoSolta cabrellot

Pedro MaríaRadiografia àguila panxa blanca

Miguel Ángel MonsalveGrup de rates penades de ferradura

Luís SantamaríaFotja banyuda

Carlos PacheCérvol Parella de voltors comuns

Luís Fidel SarmientoGavina comuna

Covadonga ViedmaGall de vanyar

Juan EymarSolta de tortuga bova

Mercedes AlberdiHàbitat del soliguer menut

Benjamín AlbiachÀguila reial Llúdria Eriçó africà

A. Alcocer/A. CastellóRata penada de peus grans

Conselleria de Territori i HabitatgeÀguila de panxa blancaAla de soliguerBrúfolCol·locació senyalC.R.F. La Granja del SalerC.R.F. Santa FaçC.R.F. Forn del VidreCria de gavina corsaRata penada de cua llargaRadiografia tortuga marinaSoliguerTortuga mediterrània