El model educatiu català incideix a seguir potenciant i millorant les competències bàsiques de l’alumnat

APUNTSA partir del dia 30 de març s’obre el termini de preinscripció escolar per al curs 2016-2017

La comunitat educativa debat la conveniència d’implantar la jornada intensiva en la primària

MONOGRÀFIC. EL VALOR DE L’EDUCACIÓ el Periódico 18 de febrer del 2016

Camí a l’escola

2el PeriódicoDIJOUS

18 DE FEBRER DEL 2016Pàgines especials

Aprendre amb la pràctica. Jardí vertical a l’escola de Nostra Senyora de Montserrat, a Barcelona.

Xavi Datzira II MONOGRÀFICS

Amb la publicació de les da-

tes per a la preinscripció

escolar (a partir del 30 de

març per a educació infantil,

primària i ESO), el curs 2016-2017 co-

mença a agafar forma. Una campanya

en la qual se seguirà avançant en el

canvi metodològic a l’aula que suposa

el treball a partir de les competències

bàsiques de l’alumne. En aquest sentit,

des de la Conselleria d’Ensenyament

expliquen que l’any que ve es conti-

nuaran concretant les competències

per garantir que aquest sistema sigui

un instrument útil per a la pràctica do-

cent. “Dedicarem tots els esforços

perquè els professors comparteixin

aquest canvi metodològic i perquè

el puguin incorporar a la seva pràc-

tica docent”, assegura la consellera

Meritxell Ruiz.

En aquest sentit, el nou enfocament

va orientat a aconseguir que els alum-

nes adquireixin les eines necessàries

per entendre el món i que es conver-

teixin en persones capaces d’intervenir

activament i críticament en una societat

plural, diversa i en canvi continu. És a

dir, es deixa de banda la memorització

de dades per aprendre a aprendre i a

seguir-ho fent al llarg de la vida. Saber

com buscar informació per després

interpretar-la, posar-la en context,

raonar-la i després construir opinions

pròpies. Així, els grans eixos educatius

serien aprendre a ser i actuar de for-

ma autònoma, a pensar i comunicar,

a descobrir i tenir iniciativa, a conviure

i habitar el món.

VUIT COMPETÈNCIES. En la llei

catalana d’educació s’identifiquen

les vuit competències bàsiques que

cal desenvolupar en l’ensenyament

obligatori: comunicativa, matemàtica,

coneixement i interacció amb el món,

tractament de la informació i compe-

tència digital, social i ciutadana, cul-

tural i artística, aprendre a aprendre i

autonomia i iniciativa personal.

La millora en l’adquisició de compe-

tències bàsiques s’està notant en les

proves d’avaluació de quart d’ESO i

sisè de primària, segons la Generalitat.

A més a més, en els últims anys s’ha

experimentat una millora en les taxes

d’abandonament i de graduats. En el

primer cas, l’abandonament en fases

postobligatòries ha disminuït un 10%

des del 2010 i s’ha situat en el 18,9%.

Pel que fa als alumnes graduats, ha

augmentat en cinc punts, i el 2015,

nou de cada deu alumnes van obte-

nir el graduat en educació secundària

(87,8%).

Un altre dels reptes del pròxim curs

és continuar enfortint l’equitat i la qua-

litat del sistema educatiu. En aquesta

línia, la Generalitat assenyala que es

prioritzaran els recursos per reduir els

efectes de la crisi en els alumnes més

vulnerables. Entre altres mesures com-

pensatòries, es preveu la disminució

de la ràtio d’estudiants en els centres

d’alta complexitat, passant del mínim

de 25 al de 22, en casos concrets.

També es mantindrà l’ampliació horària

en aquests centres per garantir un su-

port més gran a l’alumne. El nombre

de centres amb un horari ampliat és de

405 aquest curs.M

El moment d’‘aprendre a aprendre’El sistema educatiu català seguirà avançant en el mètode de l’adquisició de competències bàsiques

b Nou de cada deu alumnes aconsegueixen el graduat escolar actualment, un 5% més que el 2010

b

bL’objectiu és que l’estudiant adquireixi les eines per entendre el móni intervenir-hi

OBJECTIU

dEl moment en què els pares han

d’escollir l’escola per als seus

fi lls acostuma a ser considerat un

fet fonamental, que marcarà per

sempre el seu futur. La Federació

d’Associacions de Mares i Pares

d’Alumnes de Catalunya (Fapac)

dóna diversos consells a les famí-

lies, tot i que també intenta des-

dramatitzar l’instant de l’elecció.

Aquests són alguns dels punts que

s’han de tenir en compte:

DConèixer el projecte educatiu de

cada centre, visitar diferents esco-

les (millor si és en funcionament i no

en cap de setmana) i llegir-se amb

atenció les seves pàgines web.

DLa proximitat és un factor molt im-

portant, encara que no el principal.

DLes instal·lacions són un punt a

valorar, però és molt més vital el tre-

ball del professorat, la implicació de

les famílies i l’actitud dels alumnes.

Per exemple, recomanen observar

com entren i surten els alumnes de

l’escola.

DValorar el grau d’heterogeneïtat

del centre. Aquest aspecte suposa

una millor pràctica de la convivència

i un aprenentatge més gran.

DTriar una escola coherent amb els

valors de la família.

DLes activitats complementàries

que s’organitzen pot ser un bon as-

pecte per desencallar l’elecció entre

dos centres que agraden.

DAnalitzar a llarg termini, pensant

en tota la carrera estudiantil i tenir

en compte que les famílies sempre

poden aportar propostes i planteja-

ments al centre.

Claus per escollir l’escola idònia

CONSELLS

J. M. II MONOGRÀFICS

D esprés de participar durant

dos anys en el Model de l’ONU

Change the World a Nova York,

aquest any St. Peter’s School (www.

stpeters.es) ha sigut elegida la seu a

Barcelona on se celebrarà una conven-

ció internacional, rèplica de les sessions

parlamentàries de l’ONU. Alumnes

d’arreu del món debatran els temes

més candents de l’agenda internacio-

nal. L’experiència viscuda per alumnes

de 4t d’ESO a Nova York els últims dos

cursos ha fet que la institució organit-

zadora d’aquesta convenció, Associa-

zione Diplomatici, confiés en St. Peter’s

School com a seu de les sessions que

tindran lloc, per primera vegada, a la

ciutat de Barcelona.

Del 22 al 24 d’abril, coincidint amb la

festa de Sant Jordi, Barcelona acollirà

més de 300 estudiants que, aques-

ta vegada, debatran sobre el dret a

l’autodeterminació dels pobles. St.

Peter’s serà la seu d’aquestes sessions

parlamentàries internacionals, mentre

que els actes d’inauguració i clausura

tindran lloc al Parlament de Catalunya

i la Pedrera.

DIPLOMÀCIA INTERNACIONAL.

El Model de les Nacions Unides, MUN,

és la base de treball de les sessions

internacionals que acollirà la convenció.

Es tracta d’una experiència pedagògica

que reuneix estudiants de tot el món,

convertits en delegats de països que no

són els seus, i que aprenen a resoldre

problemes i conflictes internacionals

mitjançant la mediació i la negociació.

La capacitat per construir relacions

amistoses i profitoses forma part de les

habilitats necessàries, no només per a

aquest esdeveniment, sinó per al futur

professional i personal dels alumnes

participants.

Lideratge, capacitat de comunica-

ció i treball en equip són tres de les

característiques més buscades pels

departaments de recursos humans de

Més de 300 estudiants debatran a fons sobreel dret de l’autodeterminació dels pobles

St. Peter’s, seu de l’ONU a Barcelona a l’abril

qualsevol empresa actual. Ajuden a

marcar la diferència. És per això que

a St. Peter’s School es potencien, no

només la comunicació oral, sinó també

aquest tipus d’habilitats.

Amb esdeveniments internacionals

com aquest, s’aconsegueix motivar els

alumnes per aprendre-les activament i

convertir-se així en autèntics ciutadans

globals, capaços de liderar el canvi de

la societat actual i futura.

El domini de l’anglès i de les altres

quatre llengües que formen part del

projecte lingüístic de St. Peter’s School

és un més dels factors que permeten

als alumnes de l’escola poder elegir on

vulguin anar una vegada acabats els

estudis. La capacitat per relacionar-se

a nivell internacional i les habilitats di-

plomàtiques en són, sens dubte, un al-

tre. Esdeveniments com aquest ajuden

a fer que els alumnes puguin decidir el

seu futur, sigui on sigui.M

Debats. Sessions parlamentàries.

bL’esdeveniment fomenta el lideratge, la comunicació iel treball en equip

Pàgines especialsDIJOUS

18 DE FEBRER DEL 2016el Periódico 3

Desenvolupament global. Alumnes de La Miranda de diverses edats participen en diferents classes i activitats.

Víctor Fúser II MONOGRÀFICS

La Miranda (www.lamiranda.eu)

proposa un model educatiu

global i de qualitat, multilin-

güe i basat en la utilització de

mètodes tecnològics avantguardistes

i de projecció internacional. Tot això

per complir amb el primer objectiu del

centre: aconseguir que la persona, en

el seu aprenentatge integral, influeixi

positivament i sigui motor de canvi

dins la societat. L’escola, ubicada a

Sant Just Desvern i amb gairebé 50

anys d’experiència, celebra dissabte

que ve, 20 de febrer, a les 11.00 hores

una jornada de portes obertes.

Una de les principals eines de què

disposa el centre és la seva orientació

clarament multilingüe, que comença

a aplicar-se en la fase d’educació

maternal i infantil. En aquest sentit,

l’anglès, el castellà i el català són

llengües vehiculars, mentre que el

francès i el xinès mandarí són se-

gones llengües. A més, els alumnes

d’educació infantil participen en pe-

tites sessions d’integració lingüística

al rus i a l’alemany mitjançant un

mètode basat en el reconeixement

de sons.

La Miranda és el primer centre de

Catalunya i Espanya que aposta pel

multilingüisme, amb el seu projecte

d’aprenentatge de set llengües, amb

professors molt qualificats i l’accés a

títols oficials i certificats. Per exem-

ple, al First Certificate in English a 3r

d’ESO, i a l’Advanced i al Certificate

of Proficiency in English, a partir de 4t

d’ESO i batxillerat. El DELF i el DALF

(francès) i el Young Chinese Test (YCT)

i el Chinese Proficiency Test (HSK) són

altres dels certificats a què poden ac-

cedir els alumnes.

QUATRE PILARS. El mètode pe-

dagògic del centre es basa en quatre

pilars fonamentals a desenvolupar

en l’alumnat: l’intel·lectual, el físic,

l’emocional i el social. L’objectiu de

La Miranda és cuidar els seus alum-

nes i fomentar el desenvolupament

d’aquestes quatre facetes. Aquest

punt és un factor diferencial per fo-

mentar el desenvolupament de la

persona.

El model educatiu, així mateix,

s’estructura en dos punts més, a part

del multilingüisme, com són el projec-

te tecnopedagògic i les intel·ligències

múltiples. El primer aspecte es basa

a aprendre el bon ús de l’última tec-

nologia, amb la dinàmica de crear i

compartir. La Miranda ha sigut esco-

llida com el referent i formador d’un

conjunt d’escoles de prestigi en la

implantació del seu projecte tecno-

pedagògic. Aquest projecte té com

a base el Departament iSupport, una

aula viva en què alumnes i professors

participen en grups de treball i pro-

jectes comuns amb la dinàmica del

create&share.

Aquest model, punter i de molt

èxit, està sent referent en un conjunt

d’escoles que s’han interessat per

aprendre i traslladar-lo als seus cen-

tres. Dins del model tecnopedagògic,

a més de treballar amb iPad, també

es treballa robòtica educativa (pro-

gramació i robòtica) o dibuix tècnic

i tecnologia amb una impressora de

tres dimensions.

VUIT INTEL·LIGÈNCIES. Pel que

fa a intel·ligències múltiples, el cen-

tre treballa amb el model de Howard

Gardner que fomenta el desenvolu-

pament de les vuit intel·ligències en el

pilar emocional/social. Així, s’impulsa

el treball cooperatiu amb una meto-

dologia educativa participativa i eficaç

on es combinen diferents activitats so-

cials, acadèmiques i lúdiques; es prio-

ritza la mediació en tota la comunitat

educativa a partir d’un procés basat

en el diàleg, la cooperació i la respon-

sabilitat de cada persona en el man-

teniment d’un clima pacífic; s’implica

els alumnes en projectes socials; i

s’organitzen projectes, setmanes es-

portives, viatges escolars i colònies

per fomentar la dimensió social.

En un terreny més emocional, La

Miranda posa en pràctica la filosofia

de les 3e (estima, entusiasme i exem-

ple), un estil propi en què es contem-

pla la diversitat de l’alumne en el marc

d’una escola comprensiva; es fomenta

la relaxació i el mindfulness, així com

l’acompanyament psicopedagògic;

i s’atorga especial importància a les

actituds positives amb les seves jor-

nades de valors, com el Dia de la Pau,

el Humane Day, Respecte i Compa-

nyerisme, Habilitats Socials...

Un model educatiu que compta amb

el reconeixement públic d’institucions,

empreses i col·lectius. A més, l’escola

participa en diferents congressos del

sector, com són Simo Educació, a

Madrid, o el Bett Show, a Londres.M

El sistema pedagògic de La Miranda, que dissabte celebra un dia de portes obertes, busca el desenvolupament global de l’alumne

Mètode innovador i multilingüe

dEls alumnes de La Miran-

da, amb edats des dels 0 als 18

anys, disposen d’un servei de

menjador que es caracteritza

per un estil de cuina ecològic i

d’elaboració pròpia. L’escola ofe-

reix aliments ecològics, escollits

amb criteris dietètics per una nu-

tricionista del centre, respectant

les preferències de l’alumnat i la

selecció dels menús més equili-

brats. D’aquesta manera, cada

etapa de creixement té el seu

menú específi c amb productes i

textures adequades per obtenir

una dieta equilibrada que apor-

ti els nutrients necessaris per a

cada fase del desenvolupament

íntegre dels alumnes del centre.

Pel que fa a les instal·lacions,

el centre ocupa 13.500 metres

quadrats, amb servei mèdic, pis-

cina de 300 metres quadrats, bi-

blioteca, aules d’informàtica i

música, laboratoris, gimnàs, ca-

feteria, menjador i teatre/audito-

ri. La Miranda està comunicada

per set línies de transport esco-

lar i compta amb una àmplia ofer-

ta d’activitats no acadèmiques,

extraescolars i també cursos

d’estiu.

Aliments ecològics

SERVEIS

el PeriódicoDIJOUS18 DE FEBRER DEL 2016Pàgines especials4

El valor de l’escola cooperativaEl projecte docent del centre Gravi es basa en la participació i el compromís d’alumnes i professors

b Les famílies formen part important del procés educatiu dels seus propis fills i del conjunt escolar

b

Activitats. Pares, alumnes i professors participen en una carrera per compartir el temps d’oci.

María Torres II MONOGRÀFICS

L’ educació és un objectiu i com

arribar a ell un treball i una

filosofia que, segons Carles

Sadurní, director de l’Escola Gravi,

se sustenta en un model cooperatiu,

que no és únicament descriptiu, sinó

també “una manera de fer escola

que permet una implicació més

gran de tot el personal i un pro-

cés d’aprenentatge per a l’alumnat

que garanteix un compromís dins

l’escola i més enllà”.

Des de la perspectiva de la direcció,

ser una cooperativa de treball associat

té conseqüències clares, la més im-

portant de les quals és la plena impli-

cació de tot el personal de l’escola en

el projecte. “Ser mestre és un treball

de gran implicació. La cooperativa

ens permet concretar-lo ajustant

totes les decisions que estan al

nostre abast. La nostra responsabi-

litat no es troba només en el treball

dins de l’aula, el compromís englo-

ba qualsevol decisió sobre el pro-

jecte educatiu, el model d’escola i

els aspectes organitzatius”.

Amb aquesta filosofia, el centre

Gravi està a punt de celebrar els seus

50 anys d’història, sumant èxits però

també buscant permanentment altres

possibilitats de millora.

Actualment, aquest centre educa-

tiu destaca per transmetre els valors

ètics que des de la seva perspectiva

de treball són la base d’una societat

més justa: llibertat, tolerància, solidari-

tat, civisme, compromís, respecte pel

medi ambient.

En aquest marc es fa una tas-

ca continuada perquè els alumnes

aprenguin a expressar-se, a escoltar-

se, a treballar en equip, a valorar la

diversitat, desenvolupar la creativitat

i interioritzar un pensament crític, així

com un interès d’investigació. Valors

que queden ben patents en el mo-

del del cooperativisme que el centre

transmet.

És important que els alumnes ve-

gin que aquest model és una manera

d’actuar, una manera d’implicar-se.

“No podem transmetre els valors

del cooperativisme si els nostres

nens no se senten protagonistes

a l’escola. El nostre és un projecte

educatiu de qualitat que posa en el

centre de l’aprenentatge la partici-

pació i el compromís de tots”, afirma

Sadurní.

A més de transmetre’l en el dia a

dia, també hi ha moltes activitats con-

cretes que l’afavoreixen i l’impulsen.

Per exemple, s’han posat en marxa

les primeres cooperatives d’alumnes a

primària i secundària, també s’ha rea-

litzat l’apadrinament a menjador dels

alumnes més petits per part dels més

grans, i s’ha aconseguit que molts dels

treballs que fan a classe es mostrin

a alumnes d’altres nivells. D’aquesta

manera, es valora tot el que es fa a

cada edat.

Un projecte educatiu com el de Gravi

no es pot fer al marge de les famílies,

per això s’ha establert un treball pròxim

a través de les tutories perquè tothom

es pugui implicar en les activitats pla-

nificades. Fruit d’aquesta voluntat, va

néixer el GraviCros 3x1, una carrera

per equips en què el més important

no és guanyar sinó compartir una bona

estona fent exercici i participant amb

equips de persones d’edats diferents.

En la segona edició ja hi van participar

més de 500 persones.M

b50 anys d’història avalen la trajectòria del sistema basat en el cooperativisme

Innovació. Aules participatives són la base d’un aprenentatge d’idiomes més eficient.

M. T. II MONOGRÀFICS

E l Collège Français de Reus, ubi-

cat en un entorn natural, es va

fundar fa 28 anys per la iniciativa

d’un grup de pares que tenien com a

objectiu disposar d’una escola interna-

cional per al sud de Catalunya. Segons

José María Cabré, fundador i actual

administrador, “el col·legi forma part

de la Mission Laïque Française, que

té com a centre de les seves activi-

tats el valor humanista i el lema Dues

cultures, tres llengües” que, en el cas

del centre català, són quatre: francès,

espanyol, anglès i català, sempre amb

professors natius.

La escola té 310 alumnes que cursen

des de P-3 fins a quart curs de l’ESO

homologada tant pel sistema educatiu

francès com pel Ministeri d’Educació

espanyol i la Generalitat de Catalunya.

“Des del Collège Français de

Reus apostem per transmetre als

nostres alumnes valors humanistes

com obrir-los al món, a la diferència

i al respecte mutu, així com també

el companyerisme, participant per

exemple en iniciatives solidàries i

culturals”, explica la directora, Sylvie

Carot. Els idiomes tenen un gran pro-

tagonisme en la formació dels alumnes;

el centre col·labora amb Cambridge

English i des de primària els alumnes

passen els seus exàmens, i acaben el

cicle educatiu amb el nivell First.

Des d’aquesta perspectiva i objec-

tiu, el col·legi està estructurat en cicles

de tres anys, “una organització que

ens permet tenir sempre en compte

els diferents ritmes d’aprenentatge

dels nostres alumnes i oferir-los

un ensenyament més personalitzat

amb un gran suport individualitzat”,

explica la directora. Per exemple, en

el cicle de maternel (de P-3 a P-5),

els alumnes tenen els tres anys per

aconseguir adquirir les competències

fixades, es bar regen en petits grups

d’aprenentatge i té una gran impor-

tància el desenvolupament de la llen-

gua materna, “per construir a poc a

poc ponts amb la llengua francesa i,

més endavant, des de P-5, comen-

cen amb l’anglès”, subratlla. Tot això

partint d’un model d’anticipació de les

dificultats que pugui tenir cada alumne

i també d’acceleració per als que ho

necessiten. “Avaluem les competèn-

cies d’etapa en etapa, fins a acon-

seguir els objectius de fi de cicle”,

explica Sylvie Carot. El segon cicle

és el moment per als aprenentatges

fonamentals, sempre amb un ense-

SUPORT INDIVIDUALITZAT

El Collège Français de Reus ofereix un ensenyament personalitzat de quatre idiomes

Aprendre altres llengües al ritme de cada alumne

bUn model d’anticipació de les difi cultats afavoreix l’aprenentatge

CLAUSnyament personalitzat i amb l’objectiu

de desenvolupar l’autonomia entre

els alumnes. “Podem arribar a tenir

en una mateixa classe diferents

grups individualitzats que treballin

amb els professors de les diferents

llengües”, afegeix. Pel que fa al ter-

cer cicle, facilita la continuïtat entre la

primària i la secundària, “i s’inculca

des de petits als nostres alumnes la

dinàmica d’investigar i no solament

la d’aprendre de memòria”, explica

la directora del Collège Français de

Reus.M

el PeriódicoDIJOUS18 DE FEBRER DEL 2016Pàgines especials 5

Nens feliços i motivats a l’èxitEl projecte educatiu d’Agora International School Barcelona potencia l’atenció individualitzada

b L’escola també fomenta la immersió lingüística, la música, l’art, l’esport i la formació en valors

b

A l’aula. Anna Carbó, coordinadora d’Infantil d’Agora International School Barcelona, amb un grup d’alumnes.

J. M. II MONOGRÀFICS

Ubicada a Sant Esteve Sesrovi-

res, l’Escola Infantil de l’Agora

International School Barcelona

potencia al màxim les possibilitats de

cada nen a través de l’atenció perso-

nalitzada i el desenvolupament global

de l’alumne. El centre celebrarà una

jornada de portes obertes el divendres

4 de març.

–¿Quines són les ensenyes del seu

projecte educatiu?

–Seguint el projecte de valor dels

centres educatius Nace, en l’etapa

d’Educació Infantil de l’Agora Inter-

national School Barcelona preparem

cada alumne per viure amb èxit en un

món globalitzat. Els pilars destacables

del projecte, que comença en l’etapa

d’Educació Infantil, són l’atenció indi-

vidualitzada, la immersió lingüística, la

importància de la música i de l’art, el fo-

ment de l’esport i la formació en valors.

–¿Amb quin tret definiria l’equip

de docents?

–Són pe rsones amb vocac ió

il·lusionades amb tot el que fan i que

guien els alumnes en el seu dia a dia.

–¿Com ho aconsegueixen?

–A través d’una metodologia vi-

vencial i constructivista, proposen un

ambient ric en estímuls que fa que

els alumnes aprenguin integralment

i vagin desenvolupant la seva pròpia

personalitat i el seu pensament crític.

Es pretén atendre i desenvolupar les

intel·ligències múltiples oferint diferents

formes d’obtenir els aprenentatges i

ser molt més atractius i més eficaços.

A més, aconsegueix ser un ambient

intercultural i globalitzat on es barre-

gen diferents cultures. La immersió lin-

güística és un dels principals distintius

de l’Escola Infantil Agora International

School Barcelona. Els nens aprenen

en un context real l’anglès, de manera

lúdica i motivadora. A P-1 i P-2 se’ls

inicia en l’anglès, amb immersió a partir

de P-3. A més, a P-3 se’ls introdueix

en el xinès mandarí, que, per la seva

especial estructura, fomenta el desen-

volupament cognitiu del nen. També

es troben en un entorn on el català i el

castellà destaquen per al bon desenvo-

lupament de la lectoescriptura.

–¿Per què la importància de la mú-

sica, de l’art i de l’esport?

–Perquè potencien el correcte

desen volupament cognitiu. La músi-

ca, igual que l’art, desperta capacitats

i habilitats molt importants per aplicar-

les en altres camps: concentració,

memòria, matemàtiques, la sensibili-

tat, la creativitat, el desenvolupament

sensorial. En l’esport es potencien les

habilitats per a l’aprenentatge de les

possibilitats del seu cos així com el

treball en equip i cooperatiu. Des de

P-1 ja s’inicien en l’esport de la nata-

ció, i desenvolupen la psicomotricitat

bEl centre de Sant Esteve Sesrovires celebra una jornada de portes obertes el divendres 4 de març

a través del mètode Aucouturier i la

rítmica Dalcroze.

–¿Com definiria un alumne de

l’Escola Infantil Agora International

School Barcelona?

–Un alumne amb una atenció indivi-

dualitzada, que cada un d’ells és es-

pecial i que, sobretot, estigui motivat i

feliç amb tot el que fa.

–¿I per què creu que també és re-

llevant la formació en valors?

–Tota la formació i educació es que-

daria a mitges, ja que l’objectiu primor-

dial és la formació de la persona, on

els valors són una peça clau per a la

vida en societat. A partir d’activitats

solidàries, contacontes, concerts, ce-

lebracions, etcètera, es potencien va-

lors com el respecte, la tolerància, el

treball en equip, la cultura de l’esforç,

el compromís social...

–¿Què més destacaria?

–L’educació emocional i la gestió de

sentiments. Els nens s’adonen de la

importància de la gestió emocional, on

les sensacions i sentiments són una

peça clau de l’ésser humà. Per aques-

ta raó en primer lloc han d’aprendre a

definir-les i després a gestionar-les i

a controlar-les. També destacaria la

implicació de les famílies tant en el pro-

jecte com en l’educació de l’alumne.M

el PeriódicoDIJOUS18 DE FEBRER DEL 2016Pàgines especials6

A l’aula. Alumnes i professores de l’escola pública d’educació viva i activa Congrés-Indians de Barcelona.

Alberto González II MONOGRÀFICS

Des de començaments del

segle XX, són molts els cor-

rents que han intentat re-

pensar l’educació escolar,

no com un procés reglat d’instrucció,

sinó com un espai de llibertat que afa-

vorís l’aprenentatge dels nens. Des

de les Escoles Modernes (de Fran-

cesc Ferrer i Guàrdia) o l’Escola Nova

a altres referents més recents, com

l’escola Montessori, el mètode Wal-

dorf, les escoles democràtiques (tam-

bé conegudes com a escoles lliures),

el centre experimental Pestalozzi i les

escoles de Reggio de l’Emília.

De totes aquestes beu l’escola viva

i activa, una alternativa que es basa

en una concepció holística de l’ésser.

“No es tracta d’un mètode en si

mateix, però recull unes idees molt

clares que, en cada centre escolar,

poden tenir una concreció pedagò-

gica diferent”, explica Jordi Mateu, un

dels grans experts d’Educació Viva a

Catalunya.

SENSE PUPITRES. L’escola viva

no creu en l’organització tradicio-

nal de la classe mitjançant pupitres.

“Durant la jornada, es destina un

temps perquè els nens treballin en

els denominats ambients, aules que

inclouen materials d’una matèria

específica”. Així, per exemple, en

l’ambient de matemàtiques poden tro-

bar des de reglets per al càlcul a perles

Montessori, calculadores, fitxes amb

propostes de treball o jocs de lògica,

estratègia, càlcul i operacions. “Altres

de les àrees curriculars que inspi-

ren aquests ambients són ciències,

psicomotricitat, art, lectoescriptura,

música, tecnologia, joc simbòlic, bi-

blioteca, teatre o fusteria”, especifica

Mateu. “Els nens escullen lliurement

a quin ambient volen anar en cada

moment, cosa que afavoreix la seva

activitat autònoma i que connectin

amb els seus de sitjos i necessitats”.

La responsabilitat dels educadors és

justament que aquests desitjos esti-

guin equilibrats, per garantir un des-

envolupament harmònic en les com-

petències bàsiques.

La resta de la jornada escolar es

completa amb activitats dirigides per

l’adult (tallers d’anglès, exploració de

la naturalesa, arts marcials, construc-

ció de joguines, teatre, història i cine,

esport, art, percussió i anatomia, entre

altres opcions) i activitats destinades a

reforçar el paper de l’individu dins del

grup: parlar de conflictes col·lectius,

comentar temes d’actualitat, debatre

i arribar a decisions, cantar, explicar

contes, etcètera. A més, a partir de 4t

de primària (a vegades fins i tot abans),

els alumnes realitzen projectes en què

aborden una única realitat des de dife-

rents àrees del coneixement.

CURRÍCULUM EMOCIONAL.

L’escola viva afavoreix, per tant, es-

pais on cada nen pugui aprendre al

seu ritme i on la diversitat sigui viscu-

da com una riquesa per a l’intercanvi

i la cooperació. Més enllà dels llibres,

promou la ref lexió, l ’observació,

l’experimentació, el descobriment,

la manipulació… Tot això posant

“l’acompanyament emocional sem-

pre al davant de l’aprenentatge

curricular i donant un paper prota-

gonista a les famílies”, puntualitza

l’expert.

Per fer-ho és imprescindible que

els grups comptin amb ràtios més

baixes, d’uns “vuit o deu nens” i,

paral·lelament, que “els adults esti-

guin formats per ocupar-se d’aquest

acompanyament, que persegueix el

desenvolupament de totes les di-

mensions de la persona: emocio-

nal, cognitiva, corporal, relacional i

energètica”, argumenta el professor.

Al final, el que molts pares es pre-

gunten són els resultats que obté

l’educació viva. Però, realment, “en-

cara no hi ha dades suficients ni in-

vestigacions significatives”. Perquè

el que mesuren les proves d’avaluació

oficials (com per exemple l’Informe

PISA) són només les competències

bàsiques, com per exemple el nivell

de comprensió lectora o d’anglès. “No

avaluen la maduresa emocional, la

sensació de felicitat del nen, la seva

capacitat d’esforç o de relacionar-

se amb els altres, entre altres as-

pectes”, afegeix Mateu.

Però si únicament ens fixem en els

aspectes acadèmics, en les poques

escoles on els alumnes han realitzat

un recorregut íntegre fins a 6è de pri-

mària sota el prisma de l’educació vi-

va, els resultats acadèmics es troben

en la mitjana. “Això significa que

amb menys hores de les que passa

un nen en una escola convencional

Respecte a la voluntat del nenL’escassa oferta en educació viva de Catalunya contrasta amb l’ampli interès que desperta

b Aquesta línia pedagògica aprofita qualsevol situació per a l’acompanyament emocional de l’alumne

b

bEl model atén les opinions de les famílies i les convida a involucrar-se en l’activitat del centre

PARTICIPACIÓ

Darío Reina II MONOGRÀFICS

De s d e f a m é s d e 3 0

anys Albera es dedica a

l’assessorament, el dis-

seny, la fabricació i el man-

teniment de mobiliari per a espais

educatius de 0 a 6 anys. L’empresa

ofereix a les escoles productes segurs

i de qualitat, amb un estil propi, que

potencia la creativitat i la motivació

dels més petits. Mobles pensats per

desenvolupar les seves possibilitats

d’expressió, concentració, relació amb

els companys i el coneixement del seu

cos. Així mateix, ofereixen productes

que potencien l’ergonomia, l’estètica

i la perdurabilitat en el temps.

Utilitzen només fusta de pi massís

i contraxapats de bedoll o pollancre,

que permeten acabats arrodonits per

augmentar la seguretat dels mobles. Els

elements metàl·lics ocults, l’absència

d’estelles i la utilització de vernís eco-

lògic contribueixen a donar encara més

qualitat, seguretat i durabilitat als mo-

bles, que obtenen la certificació euro-

pea amb la Marca de Qualitat Tecnalia.

Però la seva proposta no acaba a

les aules, ja que ofereixen un ampli

ventall de jocs i estructures exteriors.

En aquests elements s’utilitza fusta

tractada per a exterior amb certifica-

ció de gestió forestal sostenible FSC,

i compleixen les normatives de segu-

retat avalades per la certificació d’Aiju.

A CASA. Albera ha creat la col·lecció

Albera Llar, que, juntament amb al-

tres col·leccions de nova creació, vol

acostar a les famílies el mobiliari de

qualitat, pensat i dissenyat en funció

de l’edat dels més petits, i adaptar-lo

a la mida del seu cos a mesura que

es va desenvolupant. La utilització de

mobiliari amb un disseny adaptat a les

seves necessitats funcionals millora

l’aprenentatge i la seguretat. Més de-

talls a www.ergokids.cat.MTerreny de joc. Una nena al costat d’alguns

dels mobles infantils de la firma.

Els dissenys d’Albera compten amb el consell dels especialistes que treballen diàriament amb nens

Mobles fabricats amb fusta massissa

es podrien obtenir competències

similars”.

Mateu denuncia les dificultats legals

que, a Catalunya, obstaculitzen el des-

envolupament de l’escola viva, i això

justifica la seva escassa incidència:

“Hi ha sis o vuit escoles públiques

d’infantil i primària, i quatre o cinc

més de privades. Sí que hi ha, en

canvi, un centenar de centres no

homologats que funcionen com a

associacions de famílies”, recompta

Mateu.

Segons ell, l’educació és un sistema

de control social. “I no crec que sigui

una prioritat dels grups socials do-

minants generar escoles on els nens

tinguin un pensament crític i con-

nectats amb les seves prioritats”.M

el PeriódicoDIJOUS18 DE FEBRER DEL 2016Pàgines especials 7

Garanties per a la jornada intensivaLa comunitat educativa debat sobre la proposta d’aplicar l’horari reduït també en la primària

b S’assenyala la necessitat que vagi acompanyat de mesures per garantir l’equitat del sistema

b

Hores lliures. Activitat no lectiva a l’escola Bernat de Boïl de Sant Andreu.

Xavi Datzira II MONOGRÀFICS

E l sistema educatiu públic de

Catalunya està afrontant actual-

ment un debat sobre l’aplicació

de la jornada intensiva en l’educació

primària, fruit del pla experimental

en set centres que la Conselleria

d’Ensenyament ha prolongat fins al

2019. Una reforma horària que, se-

gons els diversos agents del sector,

té aspectes bons i dolents, però que

en qualsevol cas requereix mesures

complementàries per garantir la igual-

tat i l’atenció a les necessitats dels

alumnes. Per analitzar la situació, la

Fundació Bofill va organitzar a finals

de gener una taula rodona formada

per una quinzena de membres de la

comunitat educativa. La conclusió va

ser que el debat hauria d’anar més

enllà i no versar només sobre la jor-

nada sinó sobre tot el model educatiu.

En primer lloc, els participants en la

trobada van reconèixer que la jornada

escolar actual és millorable, tenint en

compte les necessitats educatives i a

les diferents realitats familiars. Indub-

tablement, l’horari partit presenta tota

una sèrie de problemes, com un excés

de rigidesa, però consideren que la

nova proposta no els resol. Així, un

dels debats que es van posar sobre

la taula és que una jornada intensiva

sense garanties pot trencar l’equilibri

entre l’escola pública i l’escola con-

certada a favor d’aquesta última, així

com incrementar la polarització dels

centres públics en funció del perfil

socioeconòmic de les famílies que hi

participen. I és que les famílies amb

més recursos poden acabar desertant

de l’escola pública per oferir menys

garanties i més complexitat en la

gestió de la vida quotidiana, segons

consta en el resum presentat per la

Fundació Bofill.

DESIGUALTAT. En aquesta línia,

participants en la taula rodona van

advertir que la compactació de la jor-

nada sense garanties pot perjudicar

especialment els nens i famílies amb

menys recursos econòmics, culturals

i socials. Especialment si es produeix

un fet que ja s’ha pogut comprovar

en altres contextos, com en la jornada

intensiva de secundària: la desaparició

gradual de les activitats extraescolars

i dels menjadors.

Per això, assenyalen que aquesta

proposta de reforma horària escolar

hauria d’estar acompanyada d’una

sèrie de mesures, com la garantia de

l’obertura del menjador escolar i as-

segurar l’estada al centre fins a les

15.30 hores. Pel que fa a l’obertura

a les tardes, demanen la presència

d’altres professionals als centres (no

professors), la coordinació entre les

escoles, les AMPA i altres serveis o

professionals, la creació d’hores de

coordinació i que, en qualsevol cas,

les hores de tarda han d’estar integra-

des en el projecte educatiu del centre.

Al mateix temps, consideren que hi

ha d’haver una garantia d’activitats no

lectives al mateix centre, si bé l’escola

no ho pot fer sola i s’hi han d’implicar

les famílies, els ajuntaments, les enti-

tats socioeducatives…

En conclusió, i ja en un pla més

general, els defensors de la jornada

intensiva en primària esgrimeixen una

vella reivindicació laboral del profes-

sorat i argumenten que els alumnes

rendeixen millor al matí, a més de re-

cordar que l’horari compactat ja fun-

ciona a la gran majoria de les escoles

espanyoles (a més de Catalu nya, tam-

poc s’aplica al País Basc, a Aragó i a

la Comunitat Valenciana). No obstant,

els detractors del model sostenen que

aquest vulnera l’equitat si no es pre-

veuen diferents activitats extraescolars

gratuïtes.M

Foto de família. Un grup d’alumnes de l’escola.

Alberto González II MONOGRÀFICS

Considerat com el centre educa-

tiu privat concertat amb més

tradició del Baix Maresme,

l’Escola Mireia (www.mireiace.net)

destaca per la seva qualitat docent i

pedagògica i assumeix amb il·lusió la

tasca de fer del seu alumnat persones

capaces d’afrontar amb èxit els rep-

tes del segle XXI. Persones que, més

que ser competitives, siguin verdade-

rament competents. Tenir més de 60

anys de trajectòria educativa i més

de 21.000 alumnes que han passat

per les seves aules expliquen la fama

adquirida i són l’expressió clara d’un

treball ben fet.

La seva gerent, Mariló Vidal, su-

bratlla el nivell que té el centre en

l’ensenyament d’idiomes. “Tenim

un projecte de llengües estrange-

res propi, ambiciós i efectiu. Apos-

tem per l’estudi de l’anglès i del

francès, ja que és imprescindible

el domini de com més llengües

millor. Ja en l’etapa d’educació in-

fantil, l’alumnat cursa la meitat de

la jornada escolar en llengua an-

glesa, treballant els continguts de

les diverses àrees que prèviament

s’han introduït en la llengua vehicu-

lar de l’escola, el català. A més, es

potencia l’ús d’aquestes llengües

estrangeres en espais i moments

quotidians, com són el menjador,

el joc, la lectura i la relació diària

amb els alumnes. L’objectiu és que

l’alumnat acabi el batxillerat havent

obtingut el nivell B2 en anglès (First

Certificate of English) i en francès

(DELF B2)”.

PER SOBRE DE LA MITJANA.

Els resultats obtinguts any rere any

per l’alumnat situen aquest centre

molt per sobre de la mitjana de Ca-

talunya i del Maresme, tant en les

proves de 6è de primària com en les

de 4t d’ESO. A més, el 100% d’ells

superen les PAU (selectivitat) i te-

nen accés als estudis desitjats. “Als

nostres alumnes, cada any se’ls

ha atorgat Premi Extraordinari de

Batxillerat o Distinció de la Ge-

neralitat de Catalunya”, diu Vidal.

També es fomenta la participació en

diversos certàmens literaris com la

Mostra Literària del Maresme, entre

altres, i en concursos com l’Olimpíada

de Química, l’Olimpíada de Biologia,

Crazy about Biomedicine o Odiessea

de cultura clàssica, tots ells progra-

mes d’estímul del talent científic o

humanístic, amb l’objectiu que cada

un d’ells potenciï les seves habilitats

intel·lectuals.

PROJECTE EDUCATIU. La seva

és una proposta educativa transfor-

madora amb objectius motivadors,

dinàmics, viscuts i interioritzats per tot

l’equip amb el propòsit d’aconseguir

una formació integral. “Treballem la

teoria de les intel·ligències múl-

tiples, on cada alumne és tractat

d’acord amb les seves capacitats

d’aprenentatge. Conèixer quines

són les que el potencien, a més,

permet als educadors descobrir

quins camins ajuden l’alumnat a

comprendre i aprendre amb més

eficàcia”. Des de P-3 fins a 2n de ba-

txillerat, els estudiants compten amb

una atenció personalitzada constant,

que fa que escola i alumne caminin

junts cap a l’èxit.

CUINA PRÒPIA. L’escola té un

servei de cuina pròpia, casolana,

equilibrada i assessorada per espe-

cialistes en dietètica. Els menús són

variats i amb opció diària d’elecció,

L’Escola Mireia CE de Montgat treballa segons la teoria de les intel·ligències múltiples, que respecta les capacitats de cada alumne

Innovació i qualitat docent des de fa 60 anys

bEl col·legi compta amb un servei de cuina propi, assessorat per dietistes

MENJADORS

i també s’atenen les necessitats

alimentàries derivades de patolo-

gies al·lèrgiques o d’intoleràncies.

Part dels productes consumits

provenen de l’hort propi, del qual

s’encarreguen els alumnes. “A la

nostra escola considerem impres-

cindible fomentar unes bones ba-

ses en l’alimentació per tenir una

dieta equilibrada que els serveixi

en el futur”, explica la gerent.M