Elsa Schneider; Sergi Belbel; Elsa Schneider

Llums.

ELSA SCHNEIDER, una dona dedat indefinida, est asseguda en una cadira en primer terme, de cara al pblic, amb una copa de xampany a la m. Darrere seu, a dreta i a esquerra, dues dones que desconeixem en la penombra.

s tan difcil, tan summament complicat el que ara hauria de dir-vos que sento dentrada la vostra incomprensi, aquesta mena de letargia que us redueix capacitats, aquest deixar-se endur per un no-s-qu que fa que precisament el que he de dir-vos, que ja s enrevessat per si sol, se mesborri del cap, o millor dit, sem quedi donant voltes pel cap sense voler sortir, sem recargoli encara ms dins el cap, llavors les paraules sem bloquegen i ve el moment de dir-vos que, senzillament, realment, no s qu dir-vos, que tampoc no s veritat, o millor dit, que no s per on haur de comenar, aix, aix mateix, no saber per on comenar, per on comenar?, potser ni jo mateixa... Oh, si sabssiu, si sabssiu, s, si sabssiu, si endevinssiu lesfor que ara faig jo aqu, jo davant vostre, vosaltres els qui no feu cap esfor, si pogussiu comprobar lesfor que jo faig mentre intento fer-vos entendre... fer-vos entendre... aix... s, i qu deu ser el que he dintentar fer-vos entendre?, si ni tan sols jo mateixa mentenc a mi mateixa?... penseu que no s gens fcil, el meu paper aqu, ho haureu notat (el meu paper?), vull dir la meva funci, aqu asseguda davant vostre, aqu amb aquesta copa de xampany... aquesta copa de xampany... (i per qu tinc aquesta copa de xampany? He de brindar, potser? per qu? per qui?), doncs s, ja ho podeu veure, ja heu sentit com mexpresso, pitjor que una vaca... ja heu vist que no he dit res encara, que noms dic que encara no he dit res i tamb que el que he de dir s massa complicat, massa complex o molt confs, aix, confs, potser s aquesta la paraula, confs, confs, la confusi, com tota jo, com el meu cap, com el que tinc al cap, com el que em ronda aqu, pel meu cervell, s, les idees, o el que penso, s, aix, el que penso, el que ara penso que haur de dir-vos s duna confusi indesxifrable, una confusa confusi, ah, una complexa confusi, oh ms val que calli, s, QUE CALLI, JA, QUE CALLI DUNA VEGADA!!, pensar alg, i t ra segurament, s, t ra, s, potser ara si calls mordenaria les idees, per punts o per captols, subcaptols, o esquemes o estructures, faria apagar els llums en silenci, rumiaria, pensaria, ordenaria lhorrible confusi de les paraules, les idees, pensaments, els que ara mesclafen i mobliguen a no dir-vos el que voldria dir-vos, he dit , la qual cosa vol dir parlar, doncs no, tot a les fosques i en silenci i aix un cop tot ordenat jo faria que torns aquesta llum aqu mateix, aqu, i davant vostre, i jo en el

mateix lloc i amb la copa de xampany aquesta, perqu en lestona de silenci i de foscor jo tamb hauria pensat algun motiu, una funci, per a la copa aquesta misteriosa que ara mateix mest posant ms que frentica precisament perqu no s qu dimonis significa... qu en penseu, vosaltres?, li veieu cap sentit a aquesta copa de xampany?, oh, i s ben plena, eh?, s plena de xampany, oh, potser s perqu la begui, per no, ning no ho ordena, aix, oh, oh, em distrec, s que potser parlo una mica massa, retardo el que he de dir-vos perqu en realitat el que no s s com dir-vos-ho, i el temps que passa mentre parlo no majuda gens ni mica a aclarir-me les idees, les paraules, no majuda a saber per on haur de comenar, per on he descometre, per on podr sortir-men, per on... oh no, no crec, tampoc no crec que el silenci majuds, majuds gaire, ensopiria encara ms aquest ambient, aquest aire pesat i carregat, aquesta espessa incomprensi que ara menvolta (oh, quina frase!), aquesta cosa estranya que fa que ara em bloquegi, que fa que ara us bloquegi, que ara penseu que sc aqu noms per no dir res, per la cosa s que aix s fals, s, s una autntica fallcia, s fals, totalment fals, estic dient-vos tota lestona que s que he de dir-vos alguna cosa, que s, que s, tamb sabeu que el que passa realment s que no s com dir-la, com comenar, com tractar el tema, ara que ben mirat... ai, he dit ?, he dit , oi?, doncs ara se macaba dacudir que potser s aix la clau... qu?, oh, no, no, no, no, aix mai, parlar del tema s massa fcil avui dia, quin sentit t a ms a ms parlar del tema?, quin absurd!, quina ocurrencia, no t sentit avui dia, com puc proposar jo de parlar de quan s que no interessa?, que ja no vol dir res, oh, que en soc dillusa, amb tant tema i tanta histria OH, PROU, CALLA DUNA VEGADA!, canta en lloc de parlar, dona ...la la la mi mi mi, trallar, clic clic... ah!, oh!, ja ho tinc, ha ho tinc!, ja ho he trobat! ja s el que he de dir-vos, i s com he de comenar, ja s el que us he de dir i s tan senzill... s increble!, no s com he estat capa de no caure-hi fins ara!, que bleda que sc, oh, quina vergonya, que fcil, i que senzill, ben poca cosa s, i tan senzilla!, noms haur de dir-vos... noms haur de dir-vos el meu nom i comprendreu, podreu comprendre... o no, potser no... per s igual, tant fa si no podeu comprendre, el fet s que jo ja s el que he de dir-vos, i aix ja s massa, qu dic, aix ja s tot!, el que he de dir-vos no s ni ms ni menys que el meu nom, s, el meu nom, noms he de dir-vos com em dic i ja est, vet-ho aqu, tan senzill que era, ja s per on comenar, doncs, s, ja ho s tot: noms dir-vos el meu nom, comenar i acabar aix mateix: el principi s el final!

Pausa

Em dic Elsa Schneider.

(aquest monleg pertany a lepleg de lobra Elsa Schneider de Sergi Belbel)