SOkJoSaPz; Experincies underground

Caminant pel carrer, o tombat al sof. Viatjant en cotxe o mirant pel terrat. La de coses curioses que hem vist, sentit i escoltat. Per all on la vida a Barcelona es fa ms agobiant s realment on veus les coses ms divertides, curioses, rares, i inexpliclables. I aquest lloc s el metro de Barcelona. Un usuari asidu que sempre agafa lautobus, per un dia que plou molt decideix agafar el metro per no trobar-se tan de trnsit i complicacions. I just aquest dia el metro no funciona. O a qui no li ha passat mai, que acostumat a agafar el primer vag del metro sempre ple de gom a gom, un dia decideix cambiar de vag per anar ms ample? i just aquest dia se li asseu un home al costat que no es dutxa de fa dies! A qui no li ha passat mai que quan tens pressa el metro tarda anys en venir, i quan vas amb temps resulta que tots els metros arriben noms asseuret als bancs de landana? I s que la vida sota terra s molt curiosa. Aquells dies que ests de mal humor i veus com a una pobre avia se li enganxa el paraigua entre les portes del metro. I et surt un somrriure, i de sobte apareixen tot dhomes amb la camisa a ralles empenyent el paraigua, perqu resulta que se li havia enganxat a la parada anterior i a la banda de les portes no hi ha andana. s tot un mn per descobrir. s gracis sentir pels altaveus vigila el carterista esta sempre a laguait. Compte amb la teva cartera i en aquells moments penses, b, no saps que pensar perqu no val la pena. En comptes de fer publicitat posar ms vigilncia. Per no li dones ms voltes, i rius. O aquella msica de fons que no saps del tot ben b que s. Tan curis com els rellotges que fan marxa enrrera quan el mires i queden dos minuts i mitg, i quan al cap duna estona el tornes a mirar i queden dos minuts i quaranta segons. I penses carai tu quin fenmen. O aquella pantalleta de televisi quan veus que hi ha figurada una finestreta que hi posa error de windows, el programa efectu una operacin no vlida i rius, perqu s una cosa tan natural com un metro quan sespatlla a la linia 4 o 5. Un dia magradaria veure error de sistema, su sistema operativo no tiene ningun error. I no s divertit veure les cares de la gent? Especialment els daquelles persones que et miren de dalt a baix. I posen cares pensatives. Aquelles persones que escolten tot el que dius. O li fan una repassada en els teus amics, novia, amiga. En fi. Un vag de metro s tot un plegat de pensaments i sentiments. Sobretot en hores punta: gent trista, gent alegre, gent deprimida, enfadada, persones que riuen soles pensant en un acudit o a saber que. Gent de tots tipus, des del ms cregut al ms tmit. Des del ms vaciln al ms callat. El tpic autista amb els walkmans o els fantics de la lectura amb llibres de

butxaca de tapes dures i que hi posa enciclopdia catalana, i ho tornes a lleguir i no posa enciclopdia...s un llibre normal i corrent. De vegades escoltes i tot la msica del de laltra punta del vag, o llegeixes el llibre del del costat de les dimensions que ocupa. Tot un entreteniment de cam cap al teu dest. De vegades el metro s com una pasarella de models, depn de la parada i lnia del metro s com el parads per a alguns, i algunes clar. Com la lnia 3 que va fins a zona universitria. O parades molt confludes. I perqu tothom t la mana de posar-se al primer i ltim vag? Tot per no caminar. De fet el truc en casi totes les parades de metro per trobar un vag buit s aquell que se situa on no hi ha cap banc ni cap sortida. Menys a plaa Catalunya on el primer vag sempre va buit en relaci als dems. Total per no caminar cinc metres avans dafagar el metro i seure tranquilament et quedes al primer vag ple de gent. Uns sasseuen tot el cam, i altres mentres esperen el metro. Hi ha gent per tot. Qui va dir que el metro era estressant? De fet ho s, no ens enganyem. Per t la seva cara divertida no? Com quan ests esperant a alg en un vestbul que fa tard i veus les cares de la gent que va a fitxar la tarja i veus qui t cara de colar-se i qui no. I sempre encertes. El metro tamb t un bon entreteniment que et deixa empanat. Els ratolins de la TMB. Si et canses desperar assegut a que vingui el metro, sempre pots mirar les vies i veure com corren els ratolinets amun i avall. Tenen la seva grcia. O veure la gent com agafa els diaris de la paperera, aix si que s reciclar. Els vagons de metro tamb sn com un tocador, on la gent shi mira, es pentina, mira si est guapa...o simplement aprofita el reflex del vidre per veure el cul de la tia del costat, o altres coses. O la cara dels nois...habiam si em mira?? Tamb t la seva grcia quan et fan baixar del vag perque diuen que no funciona, i al cap de deu minuts se lemporten com si res. I tu ..a vale. Oh! Ben curis que s que a vegades mires al sostre habiam si fa sol, o sn els fluerescents que deuen tenir rajos uva, com que veus a gent amb ulleres de sol. Alguns potser volen intentar imitar al chico martini, per b, ho intenten. En fi, qui saborreix i no viu una bona experincia underground s perqu vol. I per viure-la noms sha dagafar el metro amb humor i mirant sempre pel costat positiu.