MOTS CATALANS EN TEXTOS HEBREUS MEDIEVALS : ELS DICTMENS DE SALOM BEN ADRET

per Eduard Feliu

Salom ben Adret ( Barcelona - 1 235 [o - 1 225 J - - 1 3 10) 1 s la personalitat jueva que sobergueja totes les altres en la cultura rabnica de la Catalunya de la segona meitat del segle XII I . El prestigi de qu gaud en vida fou molt gran i la influncia que ha tingut d'en de la seva mort ha estat ben llarga, puix que encara avui les seves opinions en el camp de la halakh o j urisprudncia religiosa sn considerades, arreu del mn jueu, plenes d'autoritat .

D'entremig de les mltiples qestions que les desavinences entre els individus, o l'escrpol moral i el dubte religis, suscitaven, i que hom cregu convenient de sotmetre al fams rab de Barcelona , podem espigolar un cert nombre de mots catalans i una bona quantitat d'informaci sobre la vida quotidiana dels jueus de les terres de Catalunya, Arag, Navarra, Provena i d'altres indrets, tant en els dictmens que tracten de conflictes personals i d'interessos materials com en aquells altres que toquen els problemes filosfics i teolgics que turmentaven els jueus d'aquell temps . Les idees de Maimnides, tallants com el fil d'una espasa, havien migpartit la societat jueva, i els individus vivien hostils els uns als altres, esquinats entre les exigncies de la ra, atiada pels racionalistes cap a extrems inots , i les sol licitacions d'un sentiment religis que es rabejava en posicions massa tradicionals o es decantava - ara en la forma cabalstica - cap a corrents esotrics . 2 Ben Adret va ser la figura ms important que sign, el 1 305, a les seves velleses, l'excomuni contra els qui estudiessin "els llibres dels grecs" abans de tenir vint-i-cinc anys . 3 Fou tamb un devot deixeble de Moss ben

54 CALLS 3

Nahman, l'opini del qual ell retreu tot sovint per fornir el suport decisiu als seus propis judicis ; i, com el seu mestre, fou alhora un assidu comentador del Talmud . Malgrat que no deix cap escrit prpiament cabalstic (a excepci d'una pregria) , la tradici ms antiga i ms autntica el fa continuador de la cbala gironina i transmissor d'aquestes coneixences teosfiques als seus deixebles , que aix ho reconeixen.4

No fou gens propens, certament, a les innovacions, per les seves opinions en matria de halakh mostren, enmig de les subtilitzacions de la literatura talmdica, una equanimitat remarcable i un sentit de l'orientaci que no li fa perdre mai de vista l'home i la seva circumstncia. Dina de-malkhuta dina, "la llei del regne [on vivim] s llei [per a nosaltres tamb] ': s una dita talmdica5 que sovinteja als escrits de Ben Adret . I que era un home de seny, ho demostr tamb en refusar-se a acceptar les pretensions proftiques i messiniques de l'arrauxat Abraham Abulafiya, que, segons Ben Adret, no era sin un murri . 6

Pel que fa al treball que presento aqu, cal reconixer que perqu tingus tot el rigor cientfic desitjable en estudis de caire filolgic, hauria calgut disposar d'edicions crtiques dels dictmens de Ben Adret o b treballar amb els manuscrits antics que els contenen .7 Cap de les dues coses no ha estat ni s, de fet, possible . Les edicions crt iques manquen tant per a les grans obres medievals hebrees ( inclosos llibres tan importants com la Guia dels Perplexos de Maimnides, la Llum del Senyor de Hasday Cresques o el Comentari al Pentateuc de Nahmnides) com per a les petites; i els manuscrits , si encara hi sn, sn figues d'un altre paner, per a les quals no tenim, els estudiosos catalans d'aquestes aparentment extiques disciplines, la badoquera que ens permetria d'abastar-los. l?s, doncs, amb totes les cauteles del cas que ofereixo als qui tenen inters pel catal medieval una cinquantena de mots que suren encara, a i lla, a les edicions dels dictmens, o responsa, de Salom ben Adret i que, incompresos i oblidats, han aguantat fora b, segons el meu parer - i salvant les excepcions - el pas dels segles i de les edicions.

Hi ha, nogensmenys, ms d'un entrebanc en aquest tipus d'investigaci : d'antuvi, l'alfabet hebreu, l'alefat, serveix ben malament per a la transcripci dels sons del catal, o de qualsevol altra llengua no semtica . La manca de representaci grfica de les vocals, noms parcialment - per tamb ben inadequadament - compensada per les matres lectionis ; la confusi de fi p en una nica lletra; la inexistncia, en hebreu, del so fricatiu de la g, de la palatalitzaci de la l i la n, i dels sons africats , tot aix fa que no sigui gens evident, a vegades, quina era la forma fontica exacta dels mots catalans que trobem encastats en textos hebreus. Amb tot, el qui coneix les dues llenges implicades arriba a deduir amb una relativa certesa ( deixant a part els casos d'extrema deformaci) el mot no

EDUARD FELIU 55

hebreu que s'amaga darrera les lletres de l'alefat ; ms que ms quan aquell s donat com a equivalent (precedit sovint de la indicaci be-la 'az , "en llengua vulgar" ) d'un mot hebreu. En aquestes circumstncies .l.. a les quals cal afegir el desconeixement que tenim de la pronunciaci d'algunes consonants hebrees a l'edat mitjana8 - sembla ms aviat intil de voler deduir sistemes de transcripci constants dels textos aljamiats catalans que possem, b que s'ha de reconixer que els escriptors seguien unes normes tcites, 'algunes de les quals ja havien estat utilitzades pels doctors del Talmud per a la transcriJ)ci de termes grecs i llatins.9

Tenint en compte, doncs, aquesta servitud de l'escriptura hebraica, cal dir que l 'arreplec de mots que presento aqu val com a testimoniatge de l'existncia d'aquests mots a la fi del segle XIII o a la primeria del XIV (abans, per tant, en alguns casos , de l'poca en qu els diccionaris catalans els documenten per primera vegada), per no dv.a cap garantia de llur fontica exacta. Hi ha, a ms, la possibilitat que alguns hi hagin estat afegits desprs' del temps de Ben Adret . No obstant aix, crec que el fet de donar-los a conixer pot ser til a d'altres investigadors que treballen aquest aspecte dels textos hebreus medievals . L'explicaci ms satisfactria sobre l'autenticitat d'aquests mots noms l'aconseguirem quan tots els textos i documents hauran estat escorcollats. Aquesta tasca s ara, sortosament, ms simple, pel que fa als dictmens, grcies a la publicaci, encara en curs , dels ndexs o concordances dels llibres de tots els rabins hispnics del segle XI al XVlO Malgrat la matusseria amb qu els procediments informtics emprats han tractat l'aspecte que aqu ens interessa, no hi ha dubte que el fet d'haver estat publicat ja el volum corresponent a Salom ben Adret m'ha facilitat molt les coses i m'ha estalviat mesos d'escarrassades lectures .

Els dictmens de Ben Adret, repartits en vuit llibres , i amb mltiples repeticions i deformacions de copistes i d'editors , presenten actualment un aire catic i ofereixen dificultats de tota mena a l'investigador. Entre aquestes cal destacar el fet d'haver reprodut, en temps moderns, antigues edicions d'una manera molt barroera, amb mots i fragments il legibles. D'altra banda, les determinacions de temps hi sn prcticament inexistents , i les d'espai ( sobretot els noms de ciutat que encapalen alguns dels dictmens) no sempre sn fiables. La informaci que en podem treure, doncs , s sempre sobre situacions genriques i clares vegades sobre fets o personatges histrics concrets . A ms , aquests llibres de Ben Adret contenen alguns textos que no sn d'ell , com ara tot el Ketav ha-hitnatselut d'En Bonet Abraham (Yedaya ha-Penin, de Perpiny) , i diverses cartes d'altra gent, que ell reprodueix .

Les edicions que he fet servir sn (reprodudes en tres volums a J erusalem l'any 1976) les que segueixen : Llibre l , anomenat Teshuvot

56 CALLS 3

lef, Viena 1 8 1 2 , 1 255 dictmens; llibre l I , anomenat Toledot adam, Liorna 1 657, 405 dictmens ; llibre III , Liorna 1 778 , 445 dictmens; llibre IV, Salnica 1 803, 330 dictmens ; llibre V, Vlnius 1 884 [reproducci d'una edici de Liorna 1 82 5 1 300 dictmens ; llibre VI , Varsvia 1 868 , 286 dictmens, la majoria dels quals, degudament assenyalats, figuren ja als llibres anteriors ; llibre VII , Varsvia 1 868, 540 dictmens, 420 dels quals sn els que constitueixen l'edici de Roma 1470 [reeditada en facsmil a Jerusalem el 1 97 6 tamb 1 1 1 llibre VII I , V arsvia [reproducci de l 'edici de Zolkva 1798 1 cont 288 dictmens atributs a Nahmnides, per sn en realitat de Ben Adret, llevat de dos (el 283 i el 284, segons H. D . Chavel ), que s que sn del rab de Girona . Hi ha alguns dictmens escadussers, publicats a diverses revistes, per no contenen cap mot que no sigui hebreu . Per a ms detalls sobre el desgavell que presenten totes aquestes edicions, cal consultar el prleg amb qu S. Z. Havlin encapal la reproducci facsmil de l'edici de Roma 1 470.

Recentment hom ha comenat la publicaci de l'obra completa de Salom ben Adret en vuit volums, materialment esplndids, en una edici, feta a partir de manuscrits i primeres edicions, a cura de M. M. Gerlitz i a crrec del Makhon Toran-Sifrut Oraysoh, de Jerusalem. Inclou comentaris al Talmud ( halakh i agad per separat ) , dictmens, decisions, etc . , arranjats segons el tractat talmdic que concerneixen, i amb notes i referncies abundantssimes. B que ni el rigor filolgic ni l'inters histric no solen ser preponderants en els sectors del judaisme ortodox que han emprs aquest treball monumental, d'una magnificncia tipogrfica poc corrent, no hi ha dubte que aquesta edici far la lectura de l'obra de Ben Adret molt ms cmoda, per caldr execir-hi un considerable esperit crtic quan la vulguem fer servir per a la investigaci histrica o filolgica. El primer volum ( 1 986) comprn comentaris talmdics, dictmens ( que no contenen, en principi, cap mot catal ) i altres escrits que d'una manera directa o indirecta fan referncia als tractats Berakhot i Zeram .

E l lector s'adonar que ara i ads h e volgut potser matar dos pardals d'un tret - per dir-ho familiarment - en allargar la traducci del context ms que no calia per a delimitar-hi el mot catal . J?s que m'ha semblat, en aquests casos, que les disquisicions de Ben Adret fornien informaci sobre algun punt concret d'inters per als historiadors (vegeu , per exemple, s .v . destre i pblics) , i no he vacil lat a passar una mica la ratlla que m'havia marcat en preveure aquest treball .

NO TES

1 . Vegeu l 'articlet de Jau me Riera i Sans a la GEC, vol . 1 3 , s . v . Slom ben A braham ibn A dre t ; David Romano, " La signature de R . Shelomoh ben Adret ( RaShBa) ,

EDUARD FELIU 57

de Barcelone", dins Les Juifs au regard de l 'histoire. Mla nges en l'honneur de Bern hard Blumenkranz, Pars 1 985, pgs . 1 95- 1 99 ; Isidore Epstein, The "Responsa " of Rabbi Solomon ben A dreth of Barcelona (1 235- 1 3 1 0) As a Source of the History of Spain, Londres 1 925 [ressenyat per Ramon Mallofr a Criterion 5 ( Barcelona 1 929) , pgs . 46-55 , i reeditat com a primera part de : Isidore Epstein, Studies in the Communal Life of the Jews of Spain, Nova York 1 968]; J. Perles, R. Salomo b. Abraham b. A dreth : Sein Leben und seine Schriften, Breslau 1 863 ; Y. Baer, Toledot ha-yehudim bi-Sefarad ha-notserit, "Histria dels jueus de l 'Espanya cristiana", Tel-Avi 1 9652, pg. 1 67- 1 78 [vol. I , pgs . 28 1 -305 , de la traducci anglesa d'aquest llibre ; pgs . 223-238 del primer volum de la traducci castellana de J . -L . Lacave}

2 . J . Sarachek, Faith and Reason : The Conflict Over the Rationalis m of Maimonides, Nova York 1 9702, pgs . 1 95-264 ; J. Ribera i Florit , "La controvrsia maimonista a Catalunya", dins Cicle com me moratiu del 850 aniversari del naixement de Maimnides : Resum de les conferncies , Lleida 1 985 , pgs . 2 1 -42 .

3 . E l text de l'excomuni s a l Llibre 1 : 4 1 5 , 4 1 6, 4 1 7 , dels dictmens de Ben Adret . Trad . anglesa abreujada : Franz Kobler, Letters of the Je ws Through the Ages, vol. 1 , Filadlfia 1 9782, pgs . 255-258 . Cf. Sarachek, op. cit. , pgs . 229ss ; A . S. Halkin ; "Ha-hrem al limud ha-filosofia", Peraq uim : Yearbook for the Schocken Institute for Jewish Research of the Jewish Theological Seminary of A merica, I ( 1 967-68) , pgs . 35-5 5 .

4 . Vegeu Gershom Scholem, Les origines d e la Ka bbale, Pars 1 966, pg. 46 ; id . , Kabbalah, Jerusalem 1977, pg. 6 1 . L a pregria h a estat publicada per primera vegada recentment a Sifr ha-RASHBA , sota la direcci de M. M. Gerlitz, Oraysoh, Jerusalem 1 986, vol . 1 , pgs . 22 1 -292.

5 . TB Guitn 1 0b . 6. Vegeu e l dictamen 1 : 548 de Ben Adret . Tamb : Louis Jacobs, TheoLogy in the

Responsa, Londres i Boston 1 975 , pgs . 57-59 . 7 . La llista d'aquests manuscrits s a Sifr ha-RASHBA (edici esmentada a la

nota 4 de ms amunt), pgs . 200-2 1 0. 8. Per a aquesta qesti, vegeu : Irene Garbell, "The Pronounciation of Hebrew

in Medieval Spain", dins Home naje a Millas- Vallicrosa, Barcelona 1 954, vol . 1, pgs . 647-696.

9 . Vegeu Fernando Daz Esteban, "Catalanismos en documentos hebreos medievales", A n uario de Filologa 9 (Universitat de Barcelona 1 983) , pgs . 69-86 . Per a textos aljamiats, vegeu : Jaume Riera i Sans, Cants de noces de jueus catalans, Barcelona 1974; A. Duran i Sanpere, "Documents aljamiats de jueus catalans. Segle XV", Butllet de la Biblioteca de Ca talunya, 5 (Barcelona 1 9 1 8- 1 9) , pgs. 1 3 2- 1 48 .

1 0 . Mafteah ha-sheelot we-ha-tesh uvot shel hakhm Sefarad u-tsefon Africa, "Index de les consultes i les respostes dels savis d'Espanya i del nord d 'frica", a cura de Menahem Alon, Universitat Hebrea, Jerusalem 1 987, ndex Histric, vol . I I [dedicat ntegrament a Salom ben Adret}

1 1 . Teshuvot sheelot le-ha-RA SHBA , edici prnceps, Roma 1 470. Edici facsmil : Universitat Hebrea, Jerusalem 1976, prleg de S. Z. Havlin .

*

advocat '-'Np':l"TN "Rubn autoritz Sim, mitj anant una escriptura, perqu actus de to n, que es diu advocat en la llengua dels cristians , en defensa seva, en

58 CALLS 3

els seus afers a les corts dels cristians, per sense indicar, a la dita escriptura, per quant de temps" [I I I : 1 4 1 . Dictamen trams a Mallorca . J Rubn i Sim - i semblantment els noms dels altres patriarques i llurs dones , quan cal - sn emprats per a indicar unes persones indeterminades.

aixeta o ixeta i1\J'lI'N "s perms de posar la grgola [marzev Janomenada aixeta al forat d'una bta en dissabte, com diu el Talmud [IB Shabat 1 46b]: 'La introducci d'un conducte [guvta, en el text arameu del TalmudJ - que vol dir un tub [s h efof re t, intercala Ben Adret en hebreu com a aclarimentJ- s cosa permesa segons Rav, b que prohibida segons Samuel . Tothom est d'acord, tanmateix, que s prohibit tallar-lo per primera vegada; i tots convenen a dir que s perms de tornar-lo a col locar al forat [si se n'ha anat} La discrepncia sorgeix noms quan el tub ja s tallat, per no ajustat [perqu aleshores posar-l 'hi podria comportar haver d'ajustar.:-lo tallant-lo, cosa prohibida de fer en dissabteJ " [1 : 624, reprodut a VII : 254} L's impropi del mot marzev, 'grgola' o 'canal' per on s'escola l'aigua de la pluj a, pot haver indut Ben Adret a emprar el mot en vulgar catal per a la recta comprensi del tema per part del desconegut destinatari d'aquest dictamen.

albaran 1Nl::lJN " Rubn es clama dient : Vet aqu que l 'albaran on hi ha escrit, de la teva prpia m, per quant has venut la meva mercaderia i per quant la vas comprar, puja ms que no m'havies dit" [I I I : 24J

argen )'llN (a) " Pel que fa a la pregunta que m'has fet, s a saber, quant val la redempci del primognit [ef. Nm 1 8 , 1 6- 1 7 J en diner barcelons, spigues que aquesta redempci s de cinc selam [nom del sicle al Talmud J i que tota vegada que l'Escriptura esmenta un sicle es refereix a moneda de Tir [ef. TB Bava Qama 36b} Aix mateix, els doctors de la Misn diuen : 'Els cinc selam del primognit sn calculats segons el man de Tir' . Cada seIa t quatre dinars de plata; i el dinar, segons el parer dels gaons, pesa tres argen de plata. Trobem, doncs, que cinc selam sn vint dinars o seixanta argen, o mig zaquq de plata menys un quart d'una" [1 :200} (b ) "M'has preguntat : All que s costum d'escriure als contractes de matrimoni : 'I [el nuviJ li dna d'escreix [a la nviaJ dels seus bns, dos-cents dinars de plata pura', a quant equival? [ . . . J Responc: Els gaons van df!terminar que una prut pesa mitja seor i , com ja saps, van dir que hi ha cent noranta-dues prutot en un dinar, s a dir, en un dinar de plata ; que cent noranta-dues prutot pesen noranta-sis seorim. Un argen pesa

EDUARD FELIU 59

trenta-dues seorim ; i un dinar de plata pesa tres argen, que sn tres esterls barcelons aproximadament" [1 : 1 0 l i } Els dos-cents dinars de plata sn una xifra estndard dels contractes de matrimoni, que suscitava dubtes sobre el seu v

"alor real actual . Ben Adret no dna el resultat

final d 'aquesta equivalncia, que s ( invito el lector a comprovar-ho) : 200 dinars d e plata = 600 esterlins barcelonesos .

astorlau ( = astrolau) JN""\)IJN (a) "Els qui reneguen el Nom de Du [els racionalistes] dient que els instruments sagrats , els urim i els tumim ( cf. Ex 28, 30) , sn l 'instrument anomenat astorlau, que els homes s'han fet ells matixos . . . " [1 : 4 1 6 , mots repetits a 1 : 4 1 7 . Es tracta de dos dels tres documents signats l 'any 1 305 per Ben Adret i altres prohoms jueus de caire conservador, prohibint l'estudi de la cincia i la filosofia gregues als menors de 25 anys} (b) "[Ben Adret]respongu que s perms de fer observacions per mitj de l'astorlau en dissabte" [1 :772} No sembla possible de dir si astorlau reflecteix realment una forma metattica d'astrolau o b s una errada de l 'edici de Viena 1 8 1 2 , d'on he tret el mot .

barcelons "r:rr.ru\Y .... argen bta NIJ)J "Tamb respongu que s prohibit de tirar un gerro d'aigua dins una bta rebuda d'un cristi, car basta si aquesta ha estat dotze mesos sense servir" [1 : 574} Vegeu tamb S . V . aixeta.

caneles ( = candeles) "'")P "Tamb respongu que s lcit d'encendre, la nit del dissabte [la nit del divendres, en qu comena el dissabte} els ciris de cera que hom anomena caneles" [VII :4 1 6 , segons l'edici de Roma 1 470. L'edici de Varsvia 1 868 diu candeles . Repetit, en una redacci diferent, a VI I I : 267 }

captol 'lIJ'!)NP Ben Adret reporta diverses vegades el text d'una ordinaci de l 'aljama de Lleida que fa : '. 'Cap jueu ni jueva de la nostra aljama no tindr dret a presentar un captol que pugui provocar danys a les persones o als bns [jueus} tant si s al batlle com si s a d 'altres [autoritats} ni fer calmnies de paraula o per escrit, explcitament o al lusivament . . . " [1 1 1 : 384, 385 , 388 ; V : 287 J Sembla que 'presentar o donar captol' ( latet capitol) i 'fer calmnies ' ( laassot malshinut) no sn expressions exactament paral leles, per s molt acostades. 'Donar ca ptol' potser vol dir ' demandar' davant les autoritats cristianes, amb el risc, o la temptaci, de delaci que aix devia comportar. Capitulum va tenir de vegades el sentit

60 CALLS 3

d"acusaci' ( cf. Niermeyer, Lexicon minus, s .v . Capitulum, 5 ) . Baer, que coment aquesta ordinaci als seus Studien zur Geschichte der Juden im Konigreich Aragonien wiihrend des 13. und 14. Jahrhunderts ( Berln 1 9 1 3) , tradueix latet capitol per "eine Klageschrift einzureichen" ("presentar un escrito de demanda judicial", diu la traducci castellana d'aquesta obra, Historia de los judios en la Corona de Aragn (s. X I I I Y XIV), Saragossa 1985 , pg. 23 1 ) . Vegeu : I . Epstein, rhe "Responsa " ot Rabbi Solomon ben Adreth ot Barcelona, pgs . 48-49, on parla tamb d'aquesta ordinaci .

cessi 1N'\(I\(I "Aix vol dir que en el cas d'una escriptura de transmissi [de bns]. feta en la llengua dels cristians, anomenada cessi, si tot hi s expressat correctament, [ . . . ] el comproms que comporta s el mateix que a les nostres escriptures" [VII : 250] . Aquest mot tant s catal com llat.

comanador 1n m1p Un dels habitants jueus de Tortosa se n'an de la ciutat desprs d'haver pagat la part d'impostos que li corresponia . Al cap d'un any, hi torn i els delegats de la comunitat li volien fer pagar, segons costum, diuen, la seva quota dels 1 . 000 sous que han estat obligats de donar a un dels senyors de la ciutat sota pretext, per part d'aquest senyor, que la comunitat l'havia donada ja a l'altre senyor. Ben Adret, en un punt del seu dictamen, fa : " Si hi ha un costum ben establert, cal seguir-lo, puix que el costum anul la la halakh. Ara, si em preguntes quina s la norma que cal aplicar, segons la halakh, all on no hi ha cap costum establert , responc que l'individu t dret a refusar-se a pagar. Car el comanador argumenta que com que donaren [aquella quantitat ] a Don Ramon de Montcada, ell els la demana tamb, i la demana als mateixos que la donaren a Don Ramon. Tot el que donaren a aquest, sn obligats, doncs, de donar-ho immediatament a l 'altre . Segons el comanador, la comunitat tenia l'obligaci de pagar encontinent al comanador mil sous tamb. Per quin motiu ha de pagar, aquest individu, una part d'all que la comunitat contragu l'obligaci de pagar abans que ell es torns a establir a llur ciutat?" [IV : 260. El mot comanador surt quatre vegades ms en aquest dictamen]. Per al problema que s'hi dilucida, vegeu : I. Epstein, rhe "Responsa " ot Rabbi Solomon ben Adreth, pgs . 3, 1 05 (n . 1 02 ) ; F. Baer, Historia de los judos en la Corona de Aragn (s. XlIIy XIV), pgs. 59, 207-208 .

cot I.:np +- gonella

curador 1nN1'p +- violari

EDUARD FELIU 6 1

de mar, dell mar 'Nr.l N' ''1 'Nr.l N''1 "M'has consusltat el cas d'un que va fer vot a Du que si d'aqu a Pasqua el seu sogre no li pagava el que li devia, per la festa de Pentecosta [Shavuot] no seria de mar, i que havent-li preguntat qu volia dir amb aquesta expressi - car molts dels qui habiten aquestes terres diuen, dels qui habiten el pas del mar, que viuen de mar; i dels qui habiten a l'altra banda del mar, dell mar ell digu que la seva intenci era de ser, per la Pentecosta, en mar o en una de les illes . . . ". El qui va fer el vot, ara cerca d'anul lar-Io, i Ben Adret continua : "Si va jurar de no ser de mar per la festa de Pentecosta, o s'interd , mitjanant un vot, de ser de mar, i havent-li preguntat qu volia dir, aclar que la seva intenci era de ser en mar o en una de les illes, s clar que l 'expressi val per qualsevol lloc que es trobi a l 'altra banda del mar, car de mar significa que un s aqu i t el mar al davant . Si, doncs, respongu que la seva intenci era de no ser en aquesta terra i de passar a una de les illes . . . ". En aquest cas, el vot s explcit i la seva anul laci ms fcil segons la norma establerta a M Nedarim l I , 4. "En realitat, si aqu tothom anomena de mar all que s a l'altra banda del mar . . . ", llavors es pot aplicar tamb la norma de TB Shevuot 26b, i el jurament o vot restaria anul lat perqu 'no ser de mar' i 'ser en mar o en alguna illa' voldria dir el mateix i , per tant, hauria estat una confusi en l'expressi del vot. [V :68 J Deixant de banda el veritable fons de la qesti que el dictamen debat, que s per quina norma es pot consentir que el vot resti anul lat, sembla que 'de mar' degu significar en alguns llocs 'en aquesta banda del mar', com ara, dic jo, en el cas de la situaci de les Balears respecte a les terres de l'altra punta de la Mediterrnia, que es trobarien, aix, 'dell mar' . Tot plegat s fora inversemblant i, sobretot, inslit .

destre 'W\!J''1 " Rubn conced a Sim, mitjanant una escriptura, d'obrir una lluerna d'un pam d'amplria sbre el seu predi, i em preguntes si el sentit de 'pam' s el de 'pam bblic', que val mitja colzada, o b no es tracta sin del 'pam de cana', que s l'habitual a la [vostra] ciutat en tota compravenda ; com que ms amunt en el mateix document, i parlant d'una altra qesti, hi ha escrit 'cana', ests en dubte sobre si per a la lluerna hom es refereix tamb al 'pam de cana', i en tot cas si el propietari de l 'escriptura s'ha de regir per la mida ms petita . Responc : Primer de tot, cal dir que el 'pam bblic' no val mitja colzada, com tu dius, ans mitja colzada menys un sis [segons una argumentaci basada en Ez 43, 1 3 i TB Eruvn 4a] [. . . J Pel que fa al moll de la qesti, dic que no s per quin principi es podria tractar en aquest cas del 'pam de cana' , car si cal amidar la lluerna a pams, noms t sentit de fer-ho segons el pam de qualsevol home

62 CALLS 3

ordinari, o b segons el pam de la mida utilitzada per a la terra, si s que teniu aquesta mida, com s corrent entre nosaltres, que s la cana de Montpeller, que anomenem destre. Els 'pams de cana' sn ms petits que els [de la cana] de Montpeller . Spigues que tothom qui escriu una mida sense determinar-la, tant si es tracta d'escriptures de donacions com de rebuts o prstecs, aquesta mida es regeix segons l's i el costum del lloc en qu el document ha estat escrit . Si n'hi ha dues, una de ms gran i una de ms petita, el propietari de l'escriptura es regeix per la ms petita [segons se segueix de TB Bava Batra 165b J Aix, doncs, tamb nosaltres direm aqu : Si un hom ha de donar un pam de drap, dna un 'pam de cana', car entre nosaltres la draperia s amidada amb una mida petita; si un hom dna un pam referit a terres, dna un pam gran, s a dir, un pam d'amidar terres, ja que un 'pam de cana' de terra no seria suficient per a res. Si amidvem les terres ara amb una mida ads amb una altra, haurem de dir que el propietari de l'escriptura s'ha de regir per la ms petita, com ja hem manifestat . El que passa s que estic en dubte en el tema que ens ocupa, per tal com Rubn no li dna un tros de terra, al qual podrem aplicar la mida de les terres, sin que li concedeix d'obrir una lluerna que donar al seu pati, i no hi ha cap mida especfica per a les lluernes . Per consegent, dic que li ho concedeixi segons el pam de qualsevol home ordinari, car no es tracta, en aquest cas, de cap dels pams esmentats" [1 1 : 233, al ludit a 1 : 735 J Per al problema del valor del destre, vegeu : Philip J. Banks, "Mensuration in Early Medieval Barcelona" Medievalia 7 ( Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra, 1 987 ) , pgs . 37-56 .

l'enbut ( = l'embut) \Jm, Al capdavall d'un curt text de Ben Adret sobre els atuells del vi que han estat en contacte amb el vi dels cristians, hom afeg a tall de glossa : " El mehats [cossiol ] s l'atuell amb qu hom treu el vi del cup . El mashpekh [embut] s l'enbut" l\'II : 528J

estadant \Jn\J'tIN Parlant d'un que jur que no fixaria la seva residncia a Lleida (jurament necessari probablement per la taxaci dels impostos) , Ben Adret diu, entre altres coses : "Spigues, pel que fa al qui jur que no habitaria a la ciutat, que noms n's 'habitant' [toshav] el qui hi roman trenta dies , i n's 'ciutad' [ben ir]el qui hi roman un any seguit . El Talmud no aclareix explcitament quina s la situaci del 'resident' [dar J Jo em penso, tanmateix, que no s una qesti entre 'habitant' i 'ciutad', sin que tot cal entendre-ho segons els usos lingstics de la gent . Hi ha llocs on anomenen 'resident' el qui hi resta durant un temps limitat, mentre que

EDUARD F E L I U 63

en d'altres llocs aquest temps s molt ms llarg. [ . . . ] Si un ha jurat en la llengua del poble - car m'afiguro que no jur en la llengua sagrada - ha dit : 'No ser estadant', i jo veig que hom anomena estadant noms el qui fixa la seva residncia en un lloc d'una manera permanent . Els comerciants, per exemple, encara que restin en un lloc tot un any per causa de negocis, no es diuen estadant sin del lloc on tenen llur casa, no del lloc on negociegen" [VII :408 }

.

esterls '()'''i\) +- argen

estopaci ( = topazi) 'ON!))\j'()N "Hi ha coses que tenen virtuts que els homes de clencia no saben explicar, 'com ara l'amulet d'arrels o la fredor de la pedra groga anomenada estopaci" [1 : 1 67 . La mateixa frase s repetida a I : 82 S }

fres '() 'i!) +- senescal

galotges ( = galotxes) '()l)\),.,) "Tamb em preguntes : El calat de fusta anomenat galotges, que no t claus, sin una pea de ferro llis al lloc dels claus, que la hi posen perqu la terra no el desgasti, es pot portar en dissabte?" [1 1 1 : 266. Reprodut a VII :207 i I : 673} La retranscripci 'galotges' reflecteix ms exactament les lletres emprades en hebreu per a transcriure el nom d'aquest calat, per no indica que el mot catal contingus el so palatal africat sonor que el dgraf tg ens podria fer pensar .

gla N") " Isaac ben Abraham pregunt si s perms de ficar en aigua calenta la carn que s'ha tornat fada, perqu s'ha omplert de gel o gebre, anomenat gla en llengua vulgar, i no s convenient de salar-la sense treure'n primer el gel" [1 : 843 }

gonella - il"'m "M'has preguntat si en els llocs on acostumen a portar la pea de vestir anomenada gonella, tallada per davant i per darrera, talment que sembla que tingui quatre angles, si s obligatori de fer-s'hi flocs [tsitsit, cf., Nm l S , 38} Responc : No s'ha d'anomenar vestit de quatre angles sin el tal lit, que s que s obert i t realment quatre angles ; per els vestits cosits i units per la part de dalt, com ara la gonella o el cot, aquests no sn considerats vestits de quatre angles. Tamb a la primeria solien tenir aquests vestits quatre angles als nostres pobles, per no vam veure mai ning que, per la ra que he dit i per les que tu dius, fos tan escrupols

64 CALLS 3

que hi poss flocs . Hauria estat d'all ms sorprenent" [I : 434, reproduda a VII : 206] . A l'antiga edici de Roma 1 470, que cont aquest dictamen, el mot 'cot' porta un punt damunt la t, com a senyal de l 'elisi de la terminaci ; la qual cosa indica que el mot original devia ser 'cota' i no pas 'cot ' .

hora nona l'O m

EDUARD FELIU 65

ritualment. Responc que seria aix si untaven la superfcie amb llard. Tanmateix, nosaltres el considerem un atuell perms, ja que noms l'unten amb oli, i no cal tmer que el freguin amb llard [ . . . ] perqu l'oli s molt ms barat que el llard de porc [ . . . ] i , a ms, el llard enfosqueix la superfcie de la pasta que hom hi cou" [1 : 502 . Reprodut a VI I : 92 i VI II : 1 5 1 ] .

nous ( = nusos) \!IJU Parlant de les normes d'un tal rab Prets referents al calat emprat en la cerimnia de la halits (ef. s.v. sola), diu que "cal lligar el cord a l'anella amb uns nous, com diuen en llengua vulgar" [VII : 399] .

ostages \!l'l\J::!)/'( Aquest mot, sempre en plural, apareix una cinquantena de vegades ( en alguns casos, per, es tracta de la repetici del mateix text) formant part de diversos sintagmes verbals : 'romandre en ostatges', 'romandre dins els lmits dels ostatges' , ' estar en ostatges' , ' sortir dels ostatges' , 'tornar als ostatges', 'jurar pagar amb ostatges' ( = jurar, alg, que o pagar o romandr en ostatges) , 'obligar o obligar-se amb ostatges o amb jurament d'ostatges', ' fer quiti d'ostatges', ' ser quiti d'ostatges', 'estar els ostatges fora de la ciutat' . Significa primerament restar alg recls en un lloc, sia un edifici sia una ciutat o territori, amb el comproms de no allunyar-se'n per un temps definit ; i segonament, aquest mateix lloc. Les circumstncies que provoquen aquesta situaci sn, almenys en aquests dictmens de Ben Adret , sempre les mateixes : 1 ) el deutor que es compromet envers el creditor de romandre en ostatges si no li paga el deute en un temps determinat ; o 2) l'obligaci en qu es troben els delegats de l'aljama, en compliment de normes establertes per la comunitat, de no moure's d'un lloc abans d'haver elegit certs crrecs . Vegem-ne alguns exemples : (a ) " Pel que fa a la qesti que em planteges, s a dir, si est obligat a romandre en ostages aquell qui jur a altri que li pagaria un deute en un temps determinat, i que si no ho feia romandria en ostages, per que [havent arribat al termini assenyalat] el creditor no es troba a la ciutat, i b que el deutor t els diners per pagar, no pot fer-ho. Segons el meu parer no hi est obligat en absolut . . . " [VII : 1 57 ] . En un altre text , un que havia fet aquest mateix jurament, se n'oblid i ( b ) "no romangu dins els lmits dels ostages" [1 1 1 : 33 3 ] . (c) "Hi ha escrit a les normes per a l'elecci de delegats que quan arriba el moment d'haver-ne d'elegir els successors , aquells cal que romanguin en ostages fora de la ciutat fins que concloguin un acord i anuncin a la sinagoga per mitj de l'oficiant que en Tal i en Tal han estat elegits delegats ; i voleu que us digui si cal que aquests ostages siguin en un lloc determinat fora de la

66 CALLS 3

ciutat, o b si els s permes d 'anar pertot arreu, mentre s'estiguin d'entrar a la ciutat . Resposta : I sentit literal de les normes esmentades no s que hom podr anar a l'altra part del mar o a l'altre cap de mn a negociejar, car si el comproms fos noms de no entrar a la ciutat no dirien que cal 'que romanguin en ostages fora de la ciutat ', ans haurien dit 'que no entrin a la ciutat fins que concloguin un acord ' . Per el fet d'haver dit 'que romanguin en ostages fora de la ciutat' significa dues coses : primerament que romanguin en ostages i [segonament] que aquests ostages siguin fora de la ciutat . I tamb que el mot ostages vol dir que han de romandre en un lloc determinat . El qui pot anar pertot arreu fora de tal o tal ciutat no roman en ostages, sin que noms t prohibit d'entrar en un cert lloc" [1 1 1 :422 ] . Referint-se tamb a l 'elecci de delegats , ( d ) Ben Adret recalca que els electors no sn quitis dels ostages (peturim min ha-ostages ) individualment, a mesura que cada successor s elegit, sin quan han estat elegits tots [1 1 1 : 425 ] .

paers ,)-1l/,( (a ) " Rubn comparegu davant els paers de la ciutat i els digu . . . " [1 1 1 : 384 . El mot 'paers' apareix dues vegades ms en aquest dictamen] . (b ) "Homes que tenen autoritat d e part del rei, com ara shoter ['oficial '] o paers" [1 1 1 : 385 ] . Ambds dictmens sn adreats a Lleida . En aquest darrer exemple sembla que shoter i 'paers' s 'equivalen, car la conjunci o hi t carcter explicatiu (com tamb s .v . renegat : "eafran o renegat" ), la qual cosa confirmaria els arguments de J. Shatzmiller (ef. REl 1 42 ( 1 983) , pgs . 1 34- 1 35 ) a favor de l'equivalncia de shoterim i 'cnsols' (nom dels magistrats municipals a Occitnia i en algunes poblacions catalanes) en un document de Pmies .

patins ') ) l \J "Quant al que m'has dit : que tenen el costum de sortir en dissabte a la via pblica calats amb patins, i que els ho volies prohibir perqu fugen dels peus fcilment per ells mateixos G aleshores, no podent ser considerats una sabata, ms que portar un calat, l ' individu transporta un objecte, cosa prohibida en dissabte] , i que et sembla que el consideren un calat tou [i aleshores s un objecte perms de transportar en dissabte . Cf. TB Shabat 1 4 1 b ] , responc : Permet-los que facin el que tenen per costum de fer, car aix s el que han fet els savis d'aquesta terra i ning no se n'ha clamat mai, i a ms, perqu aquest calat s cobert de pell, que es lliga i no pot fugir dels peus; per tant , el cas no s semblant a la crossa d'un coix, que s de fusta i pot escapar-se [de la cama de qui se'n serveix, i merixer la consideraci d'objec e dur. Cf. TB Yoma 78b ] " [I : 607 . Reprodut a VI I : 2 1 9 ] .

EDUARD FELIU 67

penia nl'portadora ml \J,)!) "Tamb li van plantejar el cas d'un israelita que pos vi en un cup [ku ba ] d e cristians, anomenat portadora . . . " . "En e l v i d'aquella portadora n o hi van ficar aigua . . . " [V1I : 1 0 1 ] . El mot kuba, d'origen incert, ja apareix al Talmud en el sentit de 'bta o recipient per al vi' (Jastrow : wine cask) . L'he tradut per 'cup' ( = recipient de fusta per a l v i ) , perqu sospito que l's que Ben Adret fa del mot kuba (no emprat per ning ms a l'edat mitjana, pel que sembla) s degut probablement a la coincidncia fontica i semntica amb el 'cup' existent en catal. Cf. VII I : 1 67 i s .v . rapes . (Em permeto d'assenyalar que a I I I : 224 fa servir, en el sentit de 'portadora', i per calc semntic d'aquesta paraula catalana, el mot kattaf ( de kittef, 'portar sobre les espatlles' ) , que prpiament vol dir 'bastaix' (que ell mateix utilitza en aquest sentit a I I : 3 ) . s a dir, kattaf, 'portador', per dir-ho aix, pass a significar, en un moment de necessitat, 'portadora' )

pren-me 'guet' o reep-me 'guet' de mon marit \J',O 1m, \J l 'O!)'I'

68 CALLS 3

dret . I encara vaig tornar a escriure-us un parell o tres de vegades a fi d'aclarir-vos una mica ms el que us havia dit : que el manual notarial [sfer ha-arkh] s tan digne de fe com l'instrument notarial [shetar ha-arkh} Fins ara no entenia qu us feia estar en dubte sobre aix; per m'adono que aquest dubte s perqu [els cristians] aqu [on habiteu] no jutgen segons el manual notarial sin segons els instruments pblics concrets . Car tenen per costum de no jutjar segons all que ha estat ratllat en creu per l'escriv [s ofe r l sin que - si s'escau - el batlle [guizbar ]mana l'escriv de tornar a escriure per segona vegada, segons el seu manual, malgrat haver-hi passat la ploma. I totes aquelles escriptures sobre les quals Sim es fonamentava, i que addu com a prova, havien estat ratllades en creu [en el manuaIl per aix, a partir d'aqu, sorgeix el dubte i us demaneu com s possible de jutjar segons el manual del notari, i com s possible que nosaltres jutgem segons les escriptures [en poder del particular] ms que no fan ells . Per tant, desitgeu que us digui clarament el meu parer sobre aix. Dic, doncs, que hi ha dues menes de cancel lacions amb qu el notari [ha-arkh]cancel la all que hi ha escrit en el seu manual : primerament, per al document que ha estat escrit , per no ha arribat a conclusi; segonament, quan el cancella per indicar que ja ha estat escrit, signat i donat al seu propietari, a fi que no siguin escrits dos documents sobre un mateix camp o sobre un mateix prstec. D'altra banda, al nostre lloc tenen el costum de passar la ploma en forma de lnia ondulada [shalshlet = lit . cadena] sobre el document que no ha arribat a conclusi, i sobre l 'altre, que ha arribat a conclusi - escrit, signat i donat al seu propietari - hi fan una simple passada amb la ploma; una part [dels notaris ] solen escriure en aquest : "firmat i lliurat" . Quant al que dieu que solen fer al vostre lloc, s a dir, que passen la ploma en creu, sembla que aix correspon a la segona mena de cancel laci que us he dit ms amunt : per al document que ha arribat a conclusi i que ha estat donat al seu propietari ; per aix [el manual] no es fa servir en els judicis ; [per les escriptures] no les escriuen [de nou ] sin quan hi ha un manament del batlle, car hom no escriu dos documents d'una mateixa cosa, sia una venda sia un prstec, per s que es fa quan hi ha un manament del batlle, ja que aquest, evidentment, investiga tamb les parts litigants i sap la veritat - si el prestatari ha pagat o no, i si el prestador o el comprador tenen un altre document - i no mana d'escriure ['n un altre]fins que ha fet recerques i sap la veritat . I aix s com ha de ser . Sigui com sigui, continuo afirmant el que ja us deia sobre aquest tema i per les raons per les quals us ho deia . . . " [I II : 1 6 . Dictamen trams a Lleida } Aquest dictamen est relacionat amb el I I I : 79 (vegeu-ne un fragment s.v. violari), on Ben Adret afirma tamb que el manual notarial val tant com l'escriptura per a utilitzar-lo en els judicis. Sobre aquestes

EDUARD FELIU 69

prctiques notarials, vegeu : Maria-Teresa Ferrer i Mallol, " La redacci de l 'instrument notarial a Catalunya. Cdules, manuals, llibres i cartes", Estudios Histrieos y Doeumentos de los Arehivos de Protoeolos, 4 ( Barcelona 1 974) , pgs. 29- 1 9 1 ; dec aquesta referncia a Jaume Riera.

rncir ( = ranci) ., 'om., " Dius que un j ueu tenia carn salada [basar maliah] des de feia molt de temps, l'olor i el gust de la qual se li van fer malb ; no s que se li hagus podrit, sin que se li va tornar all que en diuen rncir. 1 la va tallar a trossets petits [i, cal suposar, la va llenar] . Al cap de tres dies, va escalfar aigua a l 'olla per rentar els plats i hi aparegu un trosset de carn com aquella, tant pel gust com per l'olor . . . " [11 1 : 256 ] . El problema s de saber si aquest tros de carn, que pot haver estat portat de la casa d'un cristi per un corb o un gat, fa l'aigua impura. Ben Adret diu que no, tot explicant que a Provena tamb ho consideren aix, perqu els cristians acostumen a salar quasi noms carn de porc, mentre que els jueus salen carn de bou, de molt i de cabra. Per tant, si el trosset s semblant als que es van lenar, no deu provenir d'un cristi .

rapes '!)Ni "s perms d'extreure vi de ram que es pos al cup [kuba ] abans de comenar el dissabte, i que anomenen rapes, com diu el captol primer del tractat Shabat ( 1 9a ) : 'Tot all que flueix per ell mateix s lcit' . Si s sencer s prohibit, car caldria trepitjar-lo ; per el que ja ha estat trepitjat amb els peus, no necessita que el trepitgin; per tant, el rev que surt del vi s perms" [VII : 253 , segons l 'edici de Roma 1 470. Tamb s a 1 : 623, per el te)S:.t hi s molt defectus i la frase 'que anomenen rapes' hi manca] . El text de la Misn a qu al ludeix la frase talmdica damunt esmentada diu que s lcit de posar un pes (una fusta, una roda de pedra, etc . ) damunt el ram abans del dissabte i aprofitar-ne la destil laci que es produeixi durant el dissabte. Com que Ben Adret es refereix al ram ja trepitjat, el mot 'rapes' sembla equivaler a 'brisa' aqu ( ef. Coromines, DECat, vol . VI I , pg. 1 05 , 1 . 20) .

renegat \JNl')'i . "Em consuftes el cas d'un jueu que es va barallar amb un altre jueu, que s'havia separat de la comunitat, i li digu meshummad. 1 dius que aix s un cas de difamaci, perqu el sentit del mot meshummad s eafran [descreient', 'apstata'] o renegat, com diuen els cristians [ . . . ] . Responc que el mot meshummad s aplicat al qui comet una transgressi, encara que sigui sense voler o per satisfer un desig [ . . . ] . Entre nosaltres s considerat jueu del tot [ . . . ] . Un meshummad respecte al porc no s

70 CALLS 3

meshummad respecte a tota la Tor. [ . . . ] De tot aix se segueix que el mot meshummad no vol dir renegat, com va dir aquell j ueu, ans transgressor - per satisfer un desig - dels menjars que la Tor prohibeix, com ara el porc" [1 1 1 : 352 ] . Aquesta doctrina es fonamenta en TB Avod Zar 26b i Hui Un Sa, on els doctors del Talmud parlen de l'apostata de convenincia, que continua essent considerat jueu malgrat les seves transgressions . ef. S. Zeitlin, "Mumar and Meshummad", lQR, 54 ( 1 963-64) , pgs . 84-86, on diu que en temps posttalmdics, meshummad esdevingu un insult "and was applied to any Jew who transgressed the Jewish law or was of immoral character". Era un insult , per no un cas de difamaci, malshinut, en el temps i el lloc de Ben Adret , pel que sembla.

renunciar iN'::!lUi Dins el text d'un model de document en qu la muller que ha rebut una acta de repudi renuncia a tota reclamaci contra el seu marit en relaci amb els bns esmentats als captols matrimonials (ketub) o a qualssevol altres bns, hom fa dir a la dona que signa aquesta escriptura de remissi o condonaci ( shetar mehil ) : "Faig nulla d'una manera absoluta - all que es diu renunciar en la llengua de les altres nacions - tota reclamaci que pugui concernir aquesta condonaci, tant davant els tribunals d'Israel com davant els de les altres nacions . D'ara endavant no tindr cap dret, ni jo ni ning en representaci meva, a dir que m'he equivocat o errat en fer aquesta condonaci" [VII I : 400. 1 1 : 33 ] . Jud ben Barzilay el Barcelon, ms d'un segle abans de Ben Adret, inclogu un model de condonaci al seu formulari de setanta-tres documents legals anomenat Sfer ha-Shetarot. El text que ofereix Ben Adret s quelcom diferent i el mot 'renunciar' hi ha estat afegit a tall de glossa.

sen dat o cendat \:)N1)t} "He sentit dir que rab Al-Barcelon [probablement Jud ben Barzilay] , de bona memria, era de parer que els qui posen sendat sota e l tsitsit van errats, car no s perms de posar-hi res que faci de separaci" [VI I : 300 ] . B que tsitsit s prpiament e l serrell del mocador espatller anomenat tal lit, aqu es refereix a tot el tal lit (s metonmic que ja apareix a T B Menahot 43a) ; pel que sembla, alguns se'l devien folrar d e sendat .

senescal 'Ni''l.I)'l.I " Isaac devia a Elazar tres mil sous amb escriptura pblica, i aquest Isaac tenia una botiga de vendre teixits, en la qual hi havia teixits de fres i moret [= morat?] , entre d'altres ; tamb hi tenia una caixa, on solia desar diversos objectes i estris, i alguns diners, tant d'ell com de gent que els hi

EDUARD FELIU 7 1

havia confiat o empenyorat, perqu era u n home digne de confiana i de gran recapte [ . . . ]. S'esdevingu que Elazar pos clam contra Isaac davant l'oficial [shoter] del rei, i aquest oficial an a la casa i botiga d'I saac, fu inventari de tot el que hi trob, li prengu les claus de la botiga i se n'an . A ms , el gendre d'Elazar comparegu davant el senescal, i el senescal estengu un document en virtJlt del qual el nomenava hovesh [com si digussim : 'detenidor' ] de la botiga i de tot el que hi havia. I an a veure els jutges israelites amb Isaac . Hovesh es diu tny 't [tinent?] en llengua vulgar. Al cap d 'uns quants dies, Elazar, amb les claus a la m, an a la botiga amb el seu gendre i un gentil - un dels saigs de l'oficial - i amb ells hi havia uns bastaixos i oficials jueus . Obr la botiga davant els jueus que hi havia all, hi entr amb el seu gendre, el germ d'aquest i aix mateix el gentiL i els bastaixos jueus, i aquests se n'endugueren peces de teixit i roba tretze vegages. Tamb s'emportaren la caixa i tot el que trobaren a la botiga. Llavors corregu la brama que Elazar havia pillat tot el que Isaac tenia i ho havia ficat tot a casa del gendre . I saac an a veure el senescal, i aquest man a Elazar que es fes justcia segons les lleis d'Israel" [1 1 : 3 ] . El mot senescal apareix sis vegades ms a la continuaci d'aquest llargussim i quasi noveI lesc dictamen. ( ef. Y. Baer, A History ot the Jews in ehristian Spain, vol . I , pg. 425, n. 1 9 ) .

siga o ciga ( = sitja) /'0'0 " Rubn don a lloguer al seu company el clot [bor] anomenat siga, per tal que hi poss blat, tot dient-li que era sencer . Per hi havia una esquerda, per la qual sort una part del blat, i el que rest a dins del clot es malmet per causa d'aquella esquerda . El propietari del clot s culpable [d'aquesta prdua ] o no?" [1 1 : 5 3 ] . Qesti plantejada a Ben Adret des de Monts . Siges, en plural , surt onze vegades en el dictamen I I I :435 .

snia o cnia i1N')'O Responent a una qesti que li plantejaren des de Girona relativament a l 'aigua del miq w, propietat d'un cristi i situat dins un estatge de l'interior dels banys de la ciutat, i a la sospita que aquest cristi no hagus fet servir l'aigua de la pluja - que hi arribava de la teulada per una canal - i hagus tornat a omplir el miqw mitjanant un atuell (cosa prohibida per la Misn. ef. M Miqwaot, passim; TB Temur 1 2b) , perqu els jueus havien tapat el forat de la canal, Ben Adret, en un moment de la seva argumentaci, fa : "Segons el meu parer, haureu fet ms ben fet de no tapar el forat de dalt, puix que si no hagus estat tapat i el cristi hagus trobat avinent i fcil d'omplir el miqw mitjanant la roda anomenada snia , a travs d'aquell forat l'aigua hi hagus arribat, aix, a travs d'una conducci Da canal, que s cosa permesa]" [I I I : 224, V :6 1 ] .

72 CALLS 3

Ben Adret afegeix que "a la nostra ciutat" ( Barcelona), la situaci era semblant, puix que el miqw era propietat d'un cristi . A V :64, hom parla del miq w de Valncia, que tamb era dins d'uns banys propietat d'un cristi. Val Ia pena de tenir en compte aquestes referncies histriques a l 'hora de cercar restes arqueolgiques jueves. A part del calc semntic indicat s .v . portadora, aquest dictamen en cont probablement un altre en utilizar el mot byit , 'casa' , en el sentit d"habitaci', 'estatge' , cosa que tamb s'esdevingu amb el mot romnic als temps medievals (ef. J . Rubi i Balaguer, Vida espaola en la poea gtiea, pg. 8 1 ) .

sola i1JH ) Parlant de la cerimnia de la halits o 'descalament', en qu el germ del marit difunt refusa oficialment de casar-se amb la seva cunyada, com l'hi obliga la llei del levirat (el Dt 25 , 5 - 10) , Ben Adret descriu d'una manera detallada el calat que cal fer servir. Es tracta d'una mena de borsegu, d'una sola pea de cuiro, cosit d'un costat i amb una corretja que serveix per a cordar-lo al voltant de la canya. "I aquest calat no t aquella part de la planta del peu que anomenen sola" [VII : 398 ] .

taces \!J ' O N\J "M'has preguntat, a propsit dels vasos [kossot] o taces de metall que fem servir tot l 'any, si n'hi ha prou, quan els volem fer servir per Pasqua, de rentar-los passant-hi aigua" [l : 372 . Repetit a VII : 37 1 ] .

tudor, tudoria N'WT)\J WT)\J "Belita fu comparixer rab Saadia davant nostre i l'acus dient: Vet aqu que el vaig constituir procurador [meu ] perqu tracts amb el marit de la meva germana i els llevs la propietat d'una part de les cases i les terres que resten meves; i quan rab Saadia volgu anar a Barcelona a tractar l 'afer amb ells , em digu que li fes una escriptura de donaci de tots els drets referents a aquelles terres perqu no pogussin refusar-Ieshi dient-li : No tenim res a veure amb tu. I el vaig creure i vaig fer estendre l'esmentada escriptura de donaci, en.la qual foren testimonis Rubn i Sim, i tamb vaig fer estendre una escriptura de tudoria [Ja demandant s menor d'edat , segons apareix ms avall ] , necessriament, per mitj del mateix escriv, per tal de reclamar els meus drets del marit de la meva germana; aquest fu una avinena amb rab Saadia, davant de Lev, Jud i Issacar, per nou-cents diners, determinant de pagar-los-hi per la propvinent Pasqua; per tant, reclamo de rab Saadia aquests diners , i que sigui dit al meu cunyat que em doni a mi aquests diners a la data convinguda. Rab Saadia contest que ella no li va fer estendre mai

EDUARD FELIU 73

de la vida cap escriptura de donaci, n i e l fu tudor, sin que la demandant el fu tudor d'ella i del seu fill [del fill de rab Saadia] , que s el seu marit, i que no t cap part en aquells diners , car els seus drets caducaren completament en concedir-los al seu fill" [1 1 : 1 48 ] . El mot tudor apareix dues vegades ms en l'exposici d'aquest embolic de famlia .

violari ,.,N" '" "Sim viu en unes cases [batim, probablement 'habitacions' aqu] que Rubn diu que sn seves i dels seus avantpassats, i aquest Rubn t testimonis que afirmen que eren dels seus avantpassats i que les heret, i que hi visqu uns quants anys. Sim pretn que les compr a un cristi per tal com Rubn, la seva muller Lea, llur filla Dina i llur gendre Lev, les havien venudes al dit cristi . El tribunal rabnic indag i encerc de quina manera el dit cristi havia adquirit la propietat d'aquelles cases, i van trobar que possea escriptures enregistrades en els registres dels cristians, com cal segons el costum de la ciutat, escriptures de violari . . . i tamb una clusula dient que Jud era curador, per designaci del batlle, dels bns de l 'esmentada Dina, i que les cases eren d'ella : un ter per ella mateixa i els altres dos teros perqu son pare els hi havia donat com a dot . El curador havia venut les cases al cristi en virtut d'aquella designaci . . . " [1 1 1 : 79 . Dictamen trams a Lleida] . Curador surt ms avall acompanyat del nom utilitzat correntment en els documents hebreus des de l'poca talmdica per a designar aquesta funci, que s el mot grec epitropos.

volta ( = arcada) N\),n ' "M'has preguntat si el passatge que t a la seva entrada una arcada [kip ] , que anomenen volta, est subjecte a la llei que regeix per a les obertures de les portes [s a dir, si cal afixar-hi una mezuz , cosa que depn de les mides de l'arcada segons TB Eruvn 1 : l, passatge que Ben Adret reporta a la seva resposta ]" [11 1 : 27 1 , repetit parcialment a VI I : 22 (edici de Roma 1 470) ] . ef. David Quimh, Sfer ha-Shorashim (edici Berln 1 847 ) , pg. 1 8 , on interpretant lR 6,3 : El vestbul davant la nau de l 'edifici, diu : " s una construcci en forma de porxo o b d'arcada [kipJ , que s anomenada volta e n llengua vulgar" .