"Moviments de construcció de pau des de les

Dones Colombianesper un país i un planeta sense violències "

Sandra Liliana Luna (Ruta Pacífica de las Mujeres Colombianas)

Alicia Barbero (Escola de Cultura de Pau.UAB)

ÍNDEX

1- Colòmbia? 2- Dones: guerra i pau 3-Construint el camí des de la feminitat 3.1. Principals moviments de dones colombianes per a la pau 3.2. Principals reptes de futur 3.3. Mobilització de dones colombianes al Putumayo 4- Oportunitats per a la de construcció de la pau: crear ponts Catalunya-Colòmbia 4.1. Per què Colòmbia 4.2. Possibles línies de construcció de pau 4.3.La Taula Catalana per a la Pau i els Drets Humans a Colòmbia 4.4.Teixir llaços de feminitat i pacifisme: Catalunya-Colòmbia 4.5. Reptes pel nord i el sud cap a la construcció de ponts per a la pau

yo sé que somos muchos.Que somos casi todos:

Somos millones de hombres y de pájaros.Millones de dones

Y de auroras,Somos una familia mundial

De resplandoresY no hay un solo hermano

Que quiera ser soldadoNi hay un solo soldado

Que quiera dispararSobre las flores

Nadie quiere trincheras,

Todos queremos surcos,Queremos tallos dulces

En lugar de fusilesY en vez de municiones

Queremos dulces granosY graneros repletos

De marzos Y de abriles.

Carlos Castro Saavedra

Aquesta revista vol crear una mirada més profunda, global i constructiva de Colòmbia i pretén superar les visions limitades que ens arriben a través dels mitjans de comunicació, centrades, bàsicament, en els actors armats i en el narcotràfic. Això fa invisibles una gran quantitat d‘iniciatives civils de pau que hi ha al llarg del país. I, d’altra banda, confon, inhibeix o distancia possibles iniciatives sorgides des de la societat civil i des de la política internacional en la contribució per a la pau a Colòmbia. Amb aquest doble objectiu, aquesta revista identifica i dóna a conèixer la contribució de les dones colombianes en la construcció de la pau del seu país. Així mateix suggereix tota una sèrie de línies i estratègies que inviten a la creació de ponts d’intercanvi, de suport polític i econòmic entre aquests moviments de dones colombianes i la societat catalana.

Les dones, a les guerres, conformen part de la població més vulnerada i silenciada, però, en el cas de Colòmbia, són també un dels sectors protagonistes a l’hora de promoure la pau al seu país. La tasca de presentar els principals moviments socials per a la construcció de la pau des de las dones colombianes es difícil: és tan ric i divers el país, com ho són el conjunt de moviments de dones. Per aquesta raó, cal remarcar que aquesta revista no pot arribar a exposar tota la riquesa i tots els esforços que fan les dones colombianes per a la construcció de la pau, sinó que se centra a donar una mirada introductòria i general a alguns dels moviments més representatius de l’actualitat. De la mateixa manera, és important destacar que, per fer aquesta revista, s’ha acudit a una sèrie de documents elaborats por la Ruta pacífica de dones, moviment que conforma aquest conglomerat, com a aportació a la consolidació dels moviments nacionals de la societat civil per a la pau. En conclusió, els continguts d’ aquesta publicació es distribueixen de manera que, inicialment, es fa una contextualizació del país, per permetre al lector situar-se i conèixer les causes d’aquest conflicte. Després es presenta cada un dels moviments principals de dones per la pau (destacant-ne les aportacions al conjunt del moviment per a la pau). I, finalment, es plantegen diverses línies, estratègies i reptes per a la construcció de llaços entre Catalunya i les iniciatives per a la pau de les dones colombianes.

1- COLÒMBIA? (Mapa de Colombia) Dades importants de Colòmbia

Ø 2’3 vegades la superfície d’Espanya i 36 la de CatalunyaØ Diversitat d’ecosistemes: deserts, costa del Pacífic i del Carib, selva de l’Amazones, gran serralada dels Andes, planures de les conques de l’Orinoco.Ø Gran biodiversitat de climes, fauna, vegetació i recursos naturalsØ Una població de 42 milions, jove, majoritàriament femenina i multiètnica (índia, negra, blanca mestissa i mulata).Ø Idioma oficial: el castellà. Hi ha a prop de 90 llengües indígenes no oficials • Posició geoestratègica privilegiada en el continent americà: a tocar el Canal Panamericà i la conca de l’Amazones

DUES CARES D’UN MATEIX PAÍS

Què està passant a Colòmbia que hi ha milions de persones colombianes que viuen fora del seu país i més de 2 milions de desplaçats interns, dels quals un 60% són dones? Per mirar d'entendre la dinàmica de la violència a Colòmbia, ens hem de referir a un conflicte armat paral·lel a un conflicte polític, cultural i social, sorgits d'una multiplicitat de factors que s’han anat acumulant i transformant al llarg de la història. La interdependència que es va donant entre aquests factors provoca la prolongació, virulència i extensió de la guerra fins a l’actualitat: des de l'àrea rural fins a l’urbana, i es manifesta de forma directa, estructural i cultural. Alguns dels factors més rellevants d'aquest conflicte armat són els següents: - La feblesa de l'Estat - fruit d'una política basada (des de l'època colonial) en els interessos de grup més que en el benefici del conjunt del país- acompanyada d'una administració centralista que ha treballat girant l’esquena a la major part del territori. - Les pràctiques d'exclusió social i política violenta de sectors populars, han "normalitzat" la pràctica de l'eliminació física de l'oposició (sindicats, líders polítics, etc.) Aquests i altres crims resten en nivells d'impunitat superior al 90%. - La desigualtat social: el 80% de la propietat de la terra útil per a l’explotació agropecuària està, encara, concentrada en mans de l’1,5% dels terratinents. El 20% de les famílies més riques concentren el 53% dels ingressos. Conseqüentment, el 64% de la població colombiana es troba sota el llindar de la pobresa, el 59% de la qual són dones. Les polítiques d’ajustament estructurals portades a terme i el deute extern estrangulen l’economia colombiana i accentuen la pobresa del país (del pressupost nacional aprovat per al 2003, el 38% es destinarà a pagar el deute extern, l’11% a despeses socials i una mica més de la meitat del total, a despeses de funcionament que en bona part, seran bèl·liques) . - La disputa pel control dels recursos naturals, tant dels productes lícits (esmaragdes, or) com dels il·lícits (cultius de coca i rosella per la producció de droga), possibilita l'autonomia bèl·lica dels diferents actors armats. Els interessos

econòmics han provocat desplaçaments de població de zones destinades a futurs megaprojectes que comportaran l'expoliació dels recursos naturals de la regió (embassaments, exploracions de petroli, explotació de fusta, cultius agroindustrials, etc.). El desplaçament provoca canvis severs en la configuració social i demogràfica de la quarta part dels municipis del país, accelerant, entre d’altres, la desintegració dels grups ètnics. - Els interessos internacionals per al control de les riqueses naturals i la posició geoestratègica de la regió andina i amazònica: els EEUU recolzen militarment a les FA colombianes a través del Plan Colombia i disposen de bases militars a Manta (Equador), Aruba (Carib) i Tres Esquinas (Colòmbia), així com tropes que protegeixen l'oleoducte de Caño Limón. També impulsen l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) i la Iniciativa Regional Andina. - Mitjans de comunicació i d’educació: tot sovint juguen una funció important en el foment i l’expansió d’una única lògica destructiva i violenta de resoldre els conflictes. Darrera d'aquesta multiplicitat de factors es troben involucrats diversos actors armats que també varien i que, en alguns casos, estan connectats entre si al llarg de la història: si bé l'enfrontament històric es dóna entre els partits polítics liberal i conservador, cap a la meitat dels anys seixanta sorgeixen diverses guerrilles, que s’emparen en l'exclusió política i social en què es troba la majoria de la població. A la dècada dels vuitanta, es posa en marxa l’estratègia de defensa del poder establert amb mètodes irregulars, coneguts com a forces paramilitars, al voltant de les quals s’hi aglutinen diversos terratinents, ramaders, industrials, comerciants i narcotraficants per combatre les guerrilles. Les accions de cadascun dels actors armats provoquen una espiral de violència que es va retroalimentant i que, per tant no para d’intensificar-se. Per fer-nos una idea de la complexitat, cal tenir present que els diferents actors armats constitueixen, simultàniament i en diferent grau, un projecte polític, un aparell militar, un caçador de diners (lícit o il·lícit), una forma de vida per als seus integrants, un poder territorial per a les comunitats que controla, i un actor de crims cruels. En aquest context i, com en totes les guerres actuals, la gran perdedora és la

societat civil. La dinàmica dels actors armats passa per la pressió i el control del territori i la submissió del teixit social. Implica l’ús d’estratègies de terror que polaritzen, desintegren i atemoreixen el conjunt de la població. Però la societat civil, més enllà de ser una víctima i malgrat que actualment no hi ha un procés de negociació nacional, en els darrers anys, ha augmentat la seva resposta de resistència a la guerra i la seva capacitat propositiva en la construcció d'iniciatives per a la pau locals i regionals. D'aquesta altra història creativa i reconciliadora, resistent a l’ús de la violència, en trobem diferents iniciatives socials: des de les comunitats de pau i d’autodeterminació, els objectors de consciència, els sindicats, els camperols etc. Entre aquestes, cal destacar les iniciatives sorgides des de les dones, de les quals tractarem al llarg d’aquest document. 2- DONES: GUERRA I PAU Històricament s’ha originat una societat basada en la divisió de funcions

diferenciades per sexes: l’home s’ha situat en l’esfera pública i ha assumit tasques més relacionades amb la presa de decisions socials i polítiques. I la dona s’ha restringit a l’esfera privada de la casa i els fills, i se l’ha responsabilitzat de la transmissió cultural i intergeneracional. Hi ha hagut una relació històrica asimètrica home- dona, en la qual l’home ha tendit a exercir la violència directa contra la dona i, a la vegada, aquesta ha tendit a ser-ne còmplice a partir del silenci i l’ocultació de la situació. En el conflicte armat, aquests rols es polaritzen: l’home tendeix a convertir-se en guerrer, mentre que la dona, portadora real i simbòlica d’una identitat cultural, es converteix en territori de conquesta i vehicle d’humiliació i destrucció per part de l’enemic. Tot això no implica en absolut que l’home sigui violent i la dona no; tots dos són agressius i ho manifesten, des de la seva masculinitat i feminitat, de maneres diferents; així com també afronten diferentment els conflictes. La qüestió és que històricament, a cada un dels sexes se’ls ha adjudicat un atribut distint, el masculí o el femení, assignant-hi a cada un d’ells, com ja hem identificat anteriorment, un valor social, cultural i polític asimètric i desigual. Peró la diversitat en l'assignació d'atributs de la masculinitat i la feminitat no hauria de suposar relacions de desigualtat basades en el poder dels homes sobre les dones. La taula següent permet observar la distribució de rols per sexes en un context actual de conflicte armat i de construcció de la pau: Tendència a participar a la guerra Tendència a participar en la pauHome v1 Guerrer de forma majoritària v2

Còmplice de forma minoritària v3 Víctima v4 Activa i reconeguda en els processos de negociació

Dona v1 Guerrera de forma minoritària . v2 Còmplice: guarda les armes, vetlla pels seus, transmet informació. v3 Víctima: el cos de la dona es converteix en territori de conquesta i com a forma d’humiliar a l’enemic. Control dels seus comportaments quotidians. Restricció de la seva circulació i de vetllar els morts. Desplaçament.

v4 Activa en els àmbits següents, però no reconeguda socialment: v5 Manteniment d’una estructura econòmica i social mínima durant el conflicte armat. v6 Reconstrucció del teixit social durant i després del conflicte. v7 No participa en els processos de negociació, tot i les seves habilitats socials (facilitació, confiança, connexió, comunicació, mediació).

Històricament, en contextos de conflicte armat, a la dona se l’ha considerat únicament com a víctima de guerra. Fins fa poc, no s’ha valorat la violació de la dona com a una arma més de guerra utilitzada pels bàndols enfrontats: el cos de la dona com a botí. Si bé a la dona se la veu com a víctima a les guerres, no se la sol identificar com a

actora de construcció de la pau. Més aviat hi ha una tendència a excloure-la dels processos de negociació i de las tasques de reconstrucció de la pau en fases de rehabilitació postbèl·lica. Però com podem observar a partir de la taula anterior, la dona és principalment activa en la construcció de la pau durant i després d’un conflicte armat. En són una mostra les Mares de la Plaça de Maig, les guatemaltenques i les uruguaies entre altres, que enalteixen el seu poder maternal “que dóna vida” com a element que fonamenta l’organització, la resistència i l’exigència de la veritat, la justícia i la reparació davant de les institucions públiques responsables dels crims comesos. D’aquesta manera, aquestes dones van canviar els atributs que els hi eren assignats històricament, d’obediència i submissió, pels de rebel·lió i oposició a l’ordre establert, amb la denúncia dels crims que hi ha hagut durant aquestes dictadures militars i generant un procés de superació de la impunitat, reparació de les víctimes i condemna dels responsables. Actualment, el moviment de dones colombià rescata aquesta pràctica i la renova amb l’aportació de nous elements en el procés de donar visibilitat a les dones com a actores en la construcció de la pau, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

3- CONSTRUINT EL CAMÍ DES DE LA FEMINITAT...

“Dicen que los guerreros sienten orgullo

al dar muerte al enemigo....Si vieran nuestro orgullo al defender la vida,

Caerían desmayados de la envidia" A.G.L.

La dinàmica del conflicte ha entrat a l’interior de la vida mateixa dels colombians i de les colombianes; ha conquistat les ciutats, els barris, els camins, l’escola, les llars. S’ha introduït en les pràctiques quotidianes i en la vida privada; ha generat un deteriorament del teixit social i l’acceptació de la violència com a mitjà per a la resolució del conflicte. El "conflicte intern se’ns ha ficat en el ser" (frase d’una dona desplaçada amb la qual sintetitza la greu situació por la qual passa el país avui). La por, el silenci, el dolor, la mort, la desolació i la destrucció són resultat de tota aquesta degradació que acompanya la major part de la població colombiana. Quan s’observa aquest panorama es pot pensar que no hi ha possibles solucions, que tot està perdut... que s’està destinat a viure i continuar en aquesta situació. Però, malgrat aquest context, hi ha milers de dones colombianes que cada dia, en un acte de rebel·lió i de valentia, aixequen la veu per dir un NO rotund a la guerra i a la violència com a mitjà per a la resolució dels conflictes. Dones negres, mulates, mestisses, indígenes, mestresses de casa, camperoles, treballadores, joves, acadèmiques, convençudes que les seves veus són necessàries per a la construcció d’ una nova llar, d’un país i d’un món en pau i sense violència. Les dones tenen un bagatge d’experiències, sentiments, percepcions, esperances, que, sumades a la funció que acompleixen de donar i sustentar la vida, els proporciona aptituds i idees per teixir relacions humanes pacífiques. D’aquesta manera, aporten una nova mirada cap a una cultura de la pau, amb l’objectiu de redefinir un concepte de seguretat connectat a una ètica de la conservació que abasta l’amor per la vida, el respecte a la persona, a la diversitat cultural i ètnica, i a la convivència amb el planeta. És així com, coneixedores de la seva tasca, aquestes dones han confluït en un gran nombre de moviments socials amb creativitat, solidaritat, germanor, esperances, intel·ligència, somnis i compromís per tal de construir un país, en el qual la vida sigui possible en condicions de dignitat per a totes les persones que l’habiten.

3.1. PRINCIPALS MOVIMENTS DE DONES Foto de la plaza, de la marcha a Bogotá 2002 A. Organització Femenina Popular

L’Organització Femenina Popular (OFP) és una organització que, des de fa 29 anys, treballa per les dones de la regió del Magdalena Mitjà i, especialment, per la ciutat de Barrancabermeja. L’objectiu principal n’és la millora concreta de les condicions de vida de les dones i les comunitats. Per aquest motiu, l’organització "està en un procés permanent de construcció de subjectes polítics, d’espais de vida i de modalitats d’organització, de defensa dels drets humans, de recerca d’ alternatives de dignitat i justícia, i de models de resistència des de les dones de la regió"1. El seu treball se centra en diversos nivells d’actuació entre els quals destaquen els següents:

1. Nivell polític: du a terme un treball constant de reafirmació de la vida per sobre de la guerra. Fomenta l’apoderament, l’organització i l’acompanyament efectiu de les dones populars per avançar en la resolució dels conflictes i, en concret, per enfortir pràctiques de resistència de les dones enfront de la guerra. Així mateix impulsa acords humanitaris parcials per temes i regions, fomenta el lideratge i la participació en els espais de treball en drets humans, consell municipal de pau, etc.2. Nivell cultural : Desenvolupa programes de formació, educació treball amb joves, el centre de documentació, el diari que busquen amb tot això afirmar-se a elles mateixes i a les seves comunitats a través de la part lúdica de la vida: el cant, la dansa, etc.3. Nivell econòmic: capacita i dóna alternatives econòmiques productives a les dones de sectors populars. 4. Nivell social: Elabora programes d’atenció a desplaçats i programes de salut.

Les aportacions als moviments de pau colombians de l’OPF, protegida per la seva valentia i el seu amor a la vida, són diversos: la identitat, la gran capacitat política per fer d’interlocutora amb altres organitzacions en condicions d’igualtat i la capacitat de resistència davant dels diversos actors armats. També té gran valor la seva experiència en el treball i la seva presència permanent a la zona del Magdalena

Mitjà, tot i les greus situacions de risc i violació dels drets humans als quals estan exposades permanentment (mostra d’això és l’assassinat d’una de les membres el 17 de octubre de 2003 a mans d’un grup armat). Malgrat tot, continuen treballant dia a dia. Amb la seva força i tenacitat s’han guanyat l’admiració de les diferents organitzacions nacionals i internacionals com a moviment constructor de la pau, a partir de les dones. B. Xarxa Nacional de Dones La Xarxa Nacional de Dones neix davant de la reforma de la constitució política colombiana de 1991, amb el propòsit d’impulsar en la nova constitució les propostes i demandes de les dones colombianes.Es defineix com una expressió plural i diversa, del moviment social de les dones de Colòmbia, amb orientació feminista, integrada per dones, organitzacions i grups de dones o altres organitzacions de la societat civil amb programes sobre la dona o enfocament de gènere.2 Compta amb la participació d’aproximadament 80 grups o organitzacions a tot el país articulades en 14 xarxes regionals i locals. La seva principal aportació al moviment de pau és l’element pedagògic. En concret, en destacaríem els punts següents:

1. La formació de dones de diverses cultures, ètnies i edats amb la finalitat que estiguin presents, amb veu pròpia, en les futures taules de negociació. 2. La possibilitat de donar visibilitat a la població tradicionalment exclosa, a través de la inclusió de quatre nous articles en la constitució de Colòmbia.3. La preparació de l’audiència de les dones colombianes a la zona desmilitaritzada de les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia) durant els processos de diàleg del govern Pastrana i aquesta guerrilla. La participació a les diferents taules ciutadanes per a la construcció de la pau.

C- Dones Autores i Actores de la Pau Neix l’any 1997 com una iniciativa de Diàleg Dona. Busca donar visibilitat a les dones en l’àmbit nacional, així com per afavorir el respecte i el reconeixement de la seva diversitat cultural i social. Promou també un canvi d’actituds que condueixin cap a una cultura de la pau. Compta amb 61 organitzacions: indígenes, joves, afrocolombianes, dones de sectors urbans i de sectors rurals, dones desplaçades. Es pot trobar a dotze departaments del país. D- Iniciativa de Dones per la Pau (IMP)Foto de la mesa de trabajo de dones Iniciativa de Dones por la Pau sorgeix el 2001 com a resposta a l’interès de diverses organitzacions de dones per unir esforços i consolidar projectes concrets de gestió política. D’aquesta manera, pretén modificar el model actual de negociació, per tal de fer-lo incloent i representatiu. Actualment consta de 22 organitzacions d’àmbit nacional, en què hi convergeixen grups de dones i grups mixtos que treballen amb dones i / o amb temes de gènere. L’objectiu principal és el posicionament social, polític i cultural de l’agenda de les dones per la pau al país. Té el suport de l’agència sueca de cooperació.La seva principal aportació al moviment per la pau és la construcció de la Constituent Emancipatòria de les dones el novembre de 2002. També n’és remarcable el treball permanent en l’organització de campanyes de mobilització, i d’interlocució amb altres organitzacions de dones per a l’assoliment dels seus objectius en els àmbits nacional, regional i local.

E. Ruta Pacífica de les Dones Colombianes (foto de las dones con la pancarta del lema de la ruta) Neix el 1995 com a resposta d’acompanyament a un grup de dones de l‘Urabà (regió de l’oest colombià que limita amb Panamà) que patien els efectes de la guerra. Allí dones negres, indígenes, joves, velles, obreres, sindicalistes i acadèmiques de tot el país es van comprometre a treballar conjuntament per construir una llar, un país i un món sense violència.Actualment compta amb més de 315 organitzacions i grups de dones coordinades en

vuit regions del país (Santander, Valle del Cauca, Risaralda, Cundinamarca, Putumayo, Antioquia, Chocó i Cauca). El seu lema: les dones no parim fills ni filles per a la guerra les uneix davant l’absurditat de la violència en una manifestació decidida de resistència civil.Els objectius de la Ruta Pacífica són els següents:

1. Treballar per a la tramitació negociada del conflicte armat a Colòmbia amb la participació activa de les dones en els processos de concertació i negociació del conflicte en els àmbits local, regional i nacional.2. Fer visibles els efectes de la guerra en la vida de las dones, les nenes i els nens, en especial els del desplaçament i exigir el respecte al dret internacional humanitari per part de tots els actors armats. 3. Rescatar el valor sagrat de la vida, des de el dia a dia, el respecte a la diferència, la tolerància, la solidaritat i la “sororidad” (germanor entre les dones) per fer possible una convivència pacífica. Per això, s’elaboren propostes pedagògiques i una cultura de la noviolència. 4. Conformar una xarxa internacional de dones i ONG que donin suport a la negociació del conflicte armat a Colòmbia i, a la vegada, generin llaços de solidaritat amb les dones i els homes d’altres països per contrarestar la guerra i la carrera armamentista.

La proposta metodològica de la Ruta és la següent:

1. La mobilització: Eina pedagògica per a la denúncia dels efectes de la guerra en la vida de les dones i per agermanar- les en les nostres regions. Consisteix en la marxa de milers de dones de diferents zones i llocs del país en caravana (centenars d’autobusos) cap als indrets on són víctimes del conflicte armat.

Aquesta capacitat de mobilització ha atorgat al moviment el reconeixement a nivell internacional com a moviment constructor de pau, amb el primer premi Mil.leni de pau per a les Dones” atorgat per Alerta Internacional i UNIFEM el 8 de març de 2001. A aquesta estratègia se li han sumat altres organitzacions de pau com ara l’OFP, la IMP i la Mesa de dones per a constituir un gran moviment de pau al país.

Principals mobilitzacions

1996 Mutatá, 25 de novembre (Uraba d’Antiòquia) 3.000 dones 1997 Andes, 25 de novembre (Sud est d’Antiòquia) 1997 Pavarandó, 27 de desembre 2000 Barrancabermeja (Santander), 1.200 dones 2001 Barrancabermeja, agost (Santander) 2002 Bogotà, 25 de juliol, 40.000 dones 2003 Putumayo 25 de novembre, 3.000 dones

2. Construcció d’un nou llenguatge simbòlic a través de la dansa, el cant, la creativitat, la paraula, els colors, com una manera d’exorcitzar les pors, els dolors, la ràbia que ocasiona la violència i genera una ètica d’autoteràpia i de teràpia mútua. Implica reivindicar el simbolisme i l’estètica com a dimensions pròpies de la feminitat.

El significat dels colors:Groc, la veritat: recorda que és important que es sàpiga qui va cometre els crims i que es faci pública la seva responsabilitat. Blanc, la justícia: reclama el dret a desvetllar i a reparar, a la no-impunitat. A donar a l’altre el que realment es mereix. Verd, l’esperança: implica tenir fe que Colòmbia sortirà de la barbàrie de la guerra, vol creure en un món sense exclusions, en una vida digna per a tothom. Blau, reparació: es basa a guarir el dolor i el dany causat pels actors armats sobre la població civil. Negre: Representa el dol per a totes les morts i el dolor de la guerra. 3. Formació política: eina pedagògica de reflexió i construcció constants d’una postura ètica i política que aplega tant aspectes teòrics com socials per tal d’alimentar la pràctica i promoure en la taula de negociació i en les relaciones quotidianes un model educatiu i de convivència que aconsegueixi transformar les pràctiques culturals. Algunes de les activitats són l’escola itinerant, el consell internacional de dones per la pau (1997), el tribunal de la veritat simbòlic (25/12/98) i la trobada de dones contra la guerra (7/04).

F- Moviment de Dones Contra la Guerra. És un moviment que sorgeix com una forma d’unir els esforços de les dones per tal de rebutjar la guerra en totes les seves manifestacions. Té per objectiu principal la conscienciació de la societat civil en relació amb les profundes conseqüències socials, econòmiques i polítiques del conflicte armat i dels seus efectes particulars sobre la població femenina. Reclama la negociació com una sortida a la guerra.

Actualment reuneix més de 25.000 dones de diferents ètnies, sectors socials i culturals del país. En formen part diferents organitzacions com ara l’OFP, la Ruta Pacífica, la Taula de Concertació de Dones, la Iniciativa de Dones per la Pau i la Xarxa Nacional de Dones. Totes juntes han dut a terme diverses campanyes nacionals entre les que destaca “la desmilitarització i recuperació de la vida civil”, campanya que busca aturar la guerra. Des de fa dos anys organitzen mobilitzacions conjuntament. (foto de la campaña de la desmilitarización de la vida civil) G- Moviment de Dones de Negre Colombianes.El moviment de dones de negre neix en el context del conflicte palestinoisraelià, el 1988. Comença amb només vuit dones israelianes que decideixen sortir a manifestar-se contra l’ocupació dels territoris palestins. A partir d’allí es va estendre per tot el món i va sorgir a països com ara Itàlia, Espanya, la Gran Bretanya, la Índia, els Estats Units i als Balcans. Fa quatre anys va començar a establir-se a Colòmbia i es va organitzar en diverses ciutats del país com Bogotà, Medellín, Cali i Bucaramanga. Cada últim divendres de mes centenars de dones surten a les places de les seves ciutats i en silenci i vestides de negre diuen NO a la violència, NO a la guerra. El seu dol és la mostra del dolor, de la denúncia de les diferents formes de violència que oprimeixen totes les dones i nenes del món, en especial en el marc dels conflictes armats. Però també és una mostra de resistència pacifista davant dels diversos actors armats, de responsabilitat social amb les nostres germanes de la resta del món en situacions de vulnerabilitat i que són les grans damnificades per les guerres.Han estat múltiples les aportacions de les dones de negre al moviment de la pau al món. Entre els més representatius cal destacar la denúncia pública de l’ús de la violació de les dones com a arma de guerra, cosa que va aconseguir que el Tribunal Penal Internacional la legislés i la penalitzés en el cas de les guerres de l’antiga Iugoslàvia. Foto de las dones de negro

3.2. PRINCIPALS REPTES DELS MOVIMENTS DE DONES PER AL FUTUR.

L’actual moviment de pau de les dones a Colòmbia té com a grans reptes per als pròxims anys els següents:

1. Generar una agenda única de treball des de les dones que reuneixi totes les aportacions descrites abans, que faci possible la construcció de nous escenaris i que creï espais per promoure el diàleg com a única sortida del conflicte. 2. Articular propostes de treball a curt, mitjà i llarg termini que permetin desenvolupar una agenda única, treballant les pors, els dolors i les frustracions presents en cada un dels moviments. 3. Continuar amb el treball. En el qual ja s’ha avançat molt, de fer visible i denunciar les greus infraccions del dret internacional humanitari i les violacions dels drets fonamentals de la població civil per part de tots els actors armats. 4. Generar pressió política per a la reducció de les despeses per a la guerra i l’augment del pressupost per a la salut, educació, habitatge, etc. Insistir perquè millorin les condicions de vida del poble colombià.

3.3- MOBILITZACIÓ DE DONES COLOMBIANES AL PUTUMAYO(foto del afiche de la movilización) El govern colombià, recolzat pel dels Estats Units, ha optat per eradicar els conreus de coca i rosella a partir d'estratègies de fumigacions aèries amb herbicides i de la militarització de la regió amazònica (Pla Colòmbia i Iniciativa Regional Andina).Els resultats d'aquestes estratègies no han acomplert els objectius de controlar el narcotràfic, eliminar el conreu de la coca i rosella i acabar amb el conflicte armat colombià.L’únic que ha fet és incrementar l'espiral armamentista, augmentar les violacions dels drets humans i la destrucció de l'Amazones. Aquesta situació ha provocat una crisi ambiental i humanitària a la regió del Putumayo (Amazones) que ha incidit particularment en les dones. Per aquest motiu, el Moviment de Dones Colombianes per la Pau es va mobilitzar en autobusos des de tots els racons del país fins a l'Amazones el dia 25 de novembre (Dia Internacional contra la violència a les Dones). Van caminar tres dies per les carreteres colombianes per:

- Acompanyar la població i les organitzacions d'aquesta regió.

- Donar a conèixer al món els efectes de les fumigacions aèries.• Exigir la reparació i les solucions globals per resoldre la problemàtica mundial de la droga, a partir de la corresponsabilitat internacional i el respecte als drets humans de la població autòctona.

Dades interessants de la marxa

Preparació: 1 any de tallers previs a cada regió. Recorregut: 4.100 quilòmetres, 168 hores de viatge sense parar, 6 dies de viatge. 100 autobusos: amb 3.000 dones.

Els resultats aconseguits per la mobilització van ser els següents:

• Es va fer públic el dolor i el dany immensos que havia causat la fumigació en la vida de les dones, els homes, els nens, les nenes i l’ecosistema. • Es van denunciar les infraccions al dret internacional humanitari i les violacions als drets humans.• Es va deixar constància de la necessitat de l’acompliment dels pactes com a mètode que evita el dany humà i ecològic de la selva amazònica. • Es va destacar la necessitat de fer una inversió social en el departament per generar una vida digna a tots els seus habitants i eradicar la pobresa.• Hi va haver presència internacional:• Moviments de dones bolivianes i equatorianes. • L’ONG Pallassos Sense Fronteres de Catalunya. • L’ambaixada de Suïssa.• Suport de centenars de persones i organitzacions de tot el món a través de correus electrònics i cartes. • Publicacions a diaris espanyols, entre altres països, i en diverses pàgines web d’organitzacions

i moviments socials arreu del món.

(Esta se realizará a través de un registro fotográfico de los diferentes momentos de la movilización y

cada momento tendrá una explicación)

4-OPORTUNITATS PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA PAU: CREAR PONTS CATALUNYA - COLÒMBIA. Avui hi ha una àmplia gamma de possibilitats en el context social (autonòmic, municipal i social) per tal d’incidir en processos de construcció de la pau i del respecte als drets humans en altres països. I això es deu a diversos motius: -En l’actual context de desgast polític dels estats i d’alguns organismes internacionals

(UE, Nacions Unides), la funció política dels actors té més flexibilitat i agilitat per poder incidir en les agendes polítiques i econòmiques globals que afecten el conjunt dels ciutadans. - En diverses parts del món l’espai local fa possible la construcció de noves formes de governabilitat participativa i integradora que, tenint com a referents globals la construcció de pau i el respecte als drets humans, haurien de coordinar-se i internacionalitzar-se. - L’àmbit local és idoni per facilitar i agilitzar la creació de ponts entre diferents actors locals, nacionals i internacionals que puguin dialogar sobre diferents qüestions, ja sigui per enfortir els drets humans en un país determinat, ja sigui per augmentar el suport polític a iniciatives constructores de pau en els seus propis països, la coordinació entre moviments socials o per facilitar el diàleg en contextos molt polaritzats. 4.1- PER QUÈ COLÒMBIA? Per diferents motius, que enumerem a continuació:

• A Colòmbia té lloc el conflicte armat més antic de l’Amèrica Llatina.

• Actualment el país viu una crisi humanitària i, en aquest període de govern d’Uribe, no hi ha les condicions nacionals per tal de començar les negociacions entre el govern i les guerrilles. Malgrat això, a l’àmbit local, regional i nacional del país, es poden detectar una gran quantitat d’iniciatives civils constructores de pau, entre les quals hi ha el Moviment de Dones Colombianes contra la Guerra. D’aquestes iniciatives, n’hem d’aprendre moltes coses.• Des d’una altra perspectiva més política, Colòmbia és un dels països clau per a estabilitzar la regió andina. Sovint ha estat assenyalat com a actor desestabilitzador de la regió, ja que el conflicte armat n’ha traspassat les fronteres. Dins el context actual de blocs regionals econòmics i, més després de l’11 de setembre, el govern dels Estats Units valora la

conjuntura de Colòmbia com a idònia per començar a implantar, partint des d’aques país, cap enfora, plans de control militar i econòmic, des de la justificació de la lluita antinarcòtica i antiterrorista. La finalitat real és l’expropiació de les riqueses naturals de la zona. Des d’un enfocament regional, és important donar suport a les iniciatives civils i als sectors polítics colombians que impulsen una sortida negociada al conflicte armat i un procés de reconstrucció del teixit social i polític des d’uns punts de referència basats en l’equitat i la integració.

4.2-COM ES POT CONTRIBUIR A CONSTRUIR LA PAU A COLÒMBIA? Les línies d’acció generals que es poden dur a terme des de Catalunya (i d’altres llocs) per construir la pau a Colòmbia són les següents:

1. Fer visibles les iniciatives civils constructores de pau com a forma de reconeixement i de legitimització internacional.2. Contribuir a crear opinió, dins la societat civil catalana, sobre els fets que passen a Colòmbia. I fer-ho amb objectivitat, perspectiva històrica i tenint present el conjunta de la regió andina.3. Ajudar a enfortir les relacions entre la societat civil colombiana organitzada i pacifista i la comunitat internacional, mitjançant intercanvis, agermanaments, acompanyament en visites i trobades, etc.4. Incidir desde Catalunya en el govern espanyol i la Unió Europea, amb la finalitat de:

- Mantenir la postura de la UE i a condicionar la seva relació amb Colòmbia a l’acompliment de les recomanacions de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (construcció de pau i respecte dels drets humans a Colòmbia). Cal tenir en compte que, a partir de l’11 de setembre, aquesta postura s’ha debilitat.- Mantenir una actitud crítica davant de la cooperació que el govern espanyol té amb el govern colombià en qüestions militars. Incidir perquè la postura espanyola amb Colòmbia sigui de suport a una sortida negociada del conflicte armat colombià.

- Exercir una funció de vigilància i d’exigència al govern colombià perquè compleixi les recomanacions de les Nacions Unides, que garanteixin la vida i la integritat de les organitzacions que defensen els drets humans i el dret internacional humanitari i de la població en general.

5. Augmentar la cooperació internacional descentralitzada a Colòmbia en els àmbits de la promoció i la protecció dels drets humans, la participació local i la convivència.

4.3- LA TAULA CATALANA PER LA PAU I ELS DRETS HUMANS A COLÒMBIA. La Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia sorgeix l’any 2003 com un espai de concertació i complementarietat entre diferents actors socials (ONG, sindicats, universitats, Consell Català de la Joventut) i institucions (Generalitat, Ajuntament de Barcelona). Es proposa sumar esforços en la construcció de la solidaritat cap a Colòmbia partint d’unes bases mínimes, entre les quals destaquem les següents:

• La pau veritable i la reconciliació nacional a Colòmbia només es podrà aconseguir per mitjà d’una solució negociada que es fonamenti en l’aclariment de la veritat, en la justícia i en el reconeixement del dret que tenen les víctimes de violacions dels drets humans i del dret internacional, a obtenir una reparació, tant elles com els seus familiars.• Que l’estat colombià és la principal instància responsable de vetllar pel respecte dels drets humans dins del seu territori.• Que la Taula no donarà suport, de forma directa o indirecta, a cap actor armat.• Que la transformació social, política i econòmica que necessita el país ha de tenir la societat colombiana com a protagonista.• Que la comunitat internacional ha d’assumir la seva corresponsabilitat en les causes que han internacionalitzat el conflicte.• Que Europa ha de vetllar perquè no es reprodueixi la polarització creixent a la qual està sotmesa la població colombiana.

Partint d’aquests principis comuns, la Taula Catalana planteja alguns objectius concrets, en els quals ja ha començat a treballar, i que són els següents:

• Prioritzar la protecció de la població.• Fer visibles les contraparts colombianes que creiem que poden tenir un paper en la transformació del conflicte des de l’escala local i regional.• Pressionar políticament les instàncies necessàries (catalanes, espanyoles, europees i colombianes) en relació amb el seu compromís amb la Pau i els drets humans a Colòmbia.• Promoure agermanaments entre municipis de Catalunya i els processos de pau a Colòmbia.• Construir un discurs positiu que animi l’opinió pública catalana a treballar a favor de la transformació del conflicte colombià.• Buscar la complementarietat amb altres espais de coordinació.

4.4-TEIXIR ELS LLIGAMS DE FEMINITAT I PACIFISME: CATALUNYA-COLÒMBIA.

La Taula Catalana reconeix en el Moviment Nacional de Dones Colombianes un punt de referència important per a la construcció de pau en el seu país. Aquests en són els motius: - Malgrat la polarització que hi ha a Colòmbia, les dones han aconseguit coordinar-se per tal d’incidir a escalal nacional en la creació d’una opinió pública que incorpora referències antimilitaristes i feministas. També s’ha mogut en el si de les instàncies polítiques del seu país (sensibilització i responsabilització davant les conseqüències de la guerra en les dones). -Les dones representen més de la meitat de la població del país (...). Elles són les víctimes principals de la guerra i, al mateix temps, són les grans actores de la contrucció de pau: van aconseguit mobilitzar 40.000 dones l’any 2002 i tenen gran capacitat per fer de mitjanceres tant en l’espai privat com en el públic. -S’han proposat formar part de la futura taula de negociació, como a part integrant de la societat civil, entre els actors armats i el govern.

Per aquesta raó, des de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia insistim en la importància de crear lligams d’intercanvi i suport polític des de les organitzacions, moviments socials i institucions catalanes amb el Moviment de Dones Colombianes. Suggerim algunes formes i nivells de relació:

4.4.1-Estratègies Generadores de Relació

A. Informeu-vos, a través d’algunes de les pàgines web següents: www.rutapacifica.org.co www.donesporlapaz.org www.pangea.org/unescopau www.colombia.indymedia.org www.etniasdecolombia.org www.viaalterna.com.co www.observatoriomujeresyderechos.org

B. Divulgueu la situació de les dones colombianes i la seva forma d’organitzar-se per a la defensa dels drets humans. Ho podeu fer a través de butlletins, revistes internes o externes.

C. Aprofiteu les celebracions conjuntes, el Dia Internacional de la dona (8 de març) i el Dia Internacional de la No-violència Contra les Dones (25 de novembre) per a fer-les visibles.

D. Intercanvieu materials sobre feminisme i antimilitarisme.

E. Doneu respostes immediates urgents davant de situacions concretes:

• Davant les agressions a organitzacions o líders dels

moviments de dones.• Davant els processos judicials iniciats tant en l’àmbit nacional com internacional en defensa dels drets humans de les dones colombianes.

F. Convideu-les a les jornades que celebreu vosaltres i, aprofiteu l’ocasió per organitzar gires per l’Estat espanyol.

G. Aneu a visitar-les i participeu en les seves activitats, mobilitzacions i trobades. Quan torneu, expliqueu i divulgueu allò que heu vist en el vostre país.

H. Assumiu la co-responsabilitat del Nord i mobilitzeu-vos davant de tots aquells factors que aprofundeixen en el conflicte armat colombià:

- Abolir el deute extern.

• Fer un seguiment de la implantació de les empreses multinacionals.• Defensar els drets humans• Parar el comerç d’armes i la militarització.• Consensuar una solució al problema de les drogues.• Treballar per una cultura de la pau.

I. Ajudeu-les econòmicament i faciliteu-los-hi la presentació de projectes en subvencions de cooperació descentralitzada. També podeu fer-vos objector fiscal i destinar l’impost per a la guerra a algun projecte de construcció de la pau de les dones colombianes.

I, QUÈ ES POT FER DE CARA A LES MOBILITZACIONS QUE ORGANITZEN UNA VEGADA A L’ANY?

1-Acompanyar les dones en les seves mobilitzacions.2-Enviar una carta d’adhesió al moviment de dones colombianes donant suport a la seva mobilització3-Enviar una carta a les autoritats colombianes, espanyoles i europees de legitimació de la mobilització.4-Organitzar actes de rèplica en els diferents municipis per crear opinió pública motivada.5-Convocar els mitjans de comunicació locals, autonòmics o nacionals per divulgar-ne la mobilització.

4.4.2.Procediment per concretar una relación ja estable Si bé les relacions entre amics i amigues comencen a poc a poc, a través del coneixement i creant espai per a la confiança, hi ha un moment en el qual la relació s’estabilitza. En un país en guerra com Colòmbia, és molt positiu que, quan arriba aquest moment d’estabilitat o periodicitat de la relació, es pugui oficialitzar. Això implica un augment del reconeixement i de la legitimació de l’organització amiga del Sud davant de les autoritats governamentals, els actors armats i les empreses de la zona. L’acompanyament internacional, per ara, és una estratègia que augmenta el valor polític d’aquestes iniciatives civils per la pau i, per tant, de dissuasió de l’acció violenta dels seus possibles adversaris.

Què s’ha de fer per oficialitzar una relació? Plantegem els passos següents: 1-Fer un acord de voluntats per oficialitzar la relació Catalunya-Colòmbia.

2-Fer una presentació pública de l’oficialització de l’acord de relació.3-Concretar entre les dues parts les referències i les estratègies de comunicació (mails, viatges).4- Establir alguna acció comuna des d’àmbits i sectors concrets respecte a l’intercanvi de coneixements, cultura, tècniques, etc.5- Donar suport polític a la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia en les seves accions. 4.5-REPTES PEL NORD I EL SUD CAP A LA CONSTRUCCIÓ DE PONTS PER A LA PAU Alguns reptes que cal tenir en compte des de Colòmbia i Catalunya serien els següents: 1-Potenciar la coordinació i la construcció d'aliances des d'un enfocament regional entre actors nacionals i internacionals que incideixen en una mateixa zona. 2-Donar suport i relacionar-se amb la comunitat o municipi colombià evitant la polarització i generant una actuació regional i nacional. 3-Respectar l'autonomia de processos i construir les relacions des de l'horitzontalitat. 4-Tenir constància en la periodicitat de la relació Nord -Sud i en l’ús d'anàlisis compartides del context en cada moment (poema de tancament)“ que se apresure la solidaridadque se apresure la justicia,que se apresure la reparaciónque se apresure la esperanza,que se apresure......! las esperamos de pie....que se apresuren!”

BIBLIOGRAFIA• Douglas, E .”Un acercamiento al estado de arte de las redes y movimientos nacionales de la sociedad civil por la paz”. Ruta Pacifica, 2003• suarez, L .”Colombia la guerra y la paz dentro de una dinastía de violencia”. Asociación para las naciones unidas de España ANUE2002.• Ruta pacífica. “ Ruta Pacifica de las dones, No parimos hijos ni hijas para la guerra”. Bogotá 2003.• Mesa de trabajo Mujer y Conflicto. “ Informe sobre violencia socio política contra las mujeres, jóvenes y niñas en Colombia tercer informe, 2002. Ediciones Antropos, Bogotá 2003.• Periódico El tiempo, 28 de gener de 2004.