Mujeres cientificas

Alguns noms de científiques internacionals . . . . . . . . . 341

El cas de l’Estat espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 345

Alguns noms de científiques de l’Estat espanyol . . . . . 347

Informació addicional a Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . 348

DON

ES C

IEN

TÍFI

QUES

339

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 339

340 � FÍSICA I QUÍMICA 3r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

Si fos costum enviar les nenes a les escoles i fer que aprenguessin les ciències, de la mateixamanera que es fa amb els nens, elles aprendriena la perfecció i entendrien les subtileses de totesles arts i les ciències igual que ells.

CHRISTINE DE PISAN.La ciudad de las damas (1405).Ediciones Siruela (text adaptat)

Aquesta citació ens mostra la normalitat amb quèdurant molt de temps les dones es van mantenirallunyades d’una formació que mai no es va negar als nois; però també ens mostra la determinaciód’algunes dones per aconseguir una igualtatd’oportunitats fins i tot des de la formació bàsica.

Aquesta secular diferència d’oportunitats ha fet que la història de la ciència estigui plena d’homescèlebres que han aportat molts descobriments i handonat lloc a grans avenços en el nostre món, i que, en canvi, la presència de les dones sigui força més baixa, tot i que no menys important.

En una carta adreçada a Robert Hooke el 1676 hi ha una frase famosa, atribuïda a Newton, que diu: «Si he vist més lluny, és perquè estic assegut sobre les espatlles de gegants», i esmentava quatre«gegants»: Copèrnic, Kepler, Galileu i Tycho Brahe.Però, sens dubte, la llista de «gegants» és molt mésàmplia i també hi ha dones. Es coneixen força donescientífiques, grans personalitats que, superant els obstacles i els prejudicis del seu temps, van ser capaces de continuar endavant i lluitar pel que creien.

La condició femenina ha estat, molt probablement, la causa del principal prejudici en contra d’elles. Però la tenacitat i la feina feta han demostrat que néixer amb un sexe o un altre no confereix més o menys capacitat a ningú, i que els prejudicisderivats de condicions humanes com el sexe, la nacionalitat, la religió, etc., no tenen cap fonament i no són sinó el reflex de la incultura i la ignorància més absolutes de qui els sosté.

Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut grans dones que han afavorit l’avenç de molts camps del saber: científiques, tecnòlogues,historiadores, etc., que han contribuït de maneranotable al coneixement. L’aportació de les dones a la ciència es remunta a fa 3.200 anys. Els seus treballs i els èxits obtinguts han estat,indubtablement, decisius per al coneixement

científic i per aconseguir, amb aquest coneixement, un món millor. De vegades, però, condicionants aliens a la seva capacitat han fet que la repercussió i el coneixement que tenim de la seva feina i la sevavida sigui escàs, i fins i tot hagi passat inadvertit.

Ens pot semblar que aquesta circumstància i la discriminació que pateix la meitat de la població, pel sol fet de ser dona, estan actualment superades i encara més si es tracta de l’àmbit científic i de les altes esferes de la saviesa. Podem pensar que això és una cosa del passat, però la realitat és ben diferent.

És cert que, tot i que en el passat resultava estranyveure una dona investigant en un laboratori o fent un treball de camp, actualment no ens resulta insòlitque les dones s’encarreguin de dur a terme treballsd’investigació. Però també és cert que lamentablementmolt sovint es veuen dones ocupant llocs de menysresponsabilitat que homes que tenen una capacitacióigual o més baixa.

Avui dia, en què pràcticament tots els païsosoccidentals neguen l’existència de discriminació per raó de sexe en les seves institucions, cada vegada hi ha més dones que van a la universitat, fins i tot el nombre de dones que es matriculen en moltes carreres científiques és superior al d’homes. Així mateix, el nombre de dones que acaben els estudis universitaris supera, en moltes llicenciatures, el dels homes. Per tant, caldria esperar un increment progressiu de la presència femenina en l’àmbit acadèmic, però no és així.

Un informe de la Unió Europea revela que, malgrat que hi ha més llicenciades que llicenciats, els homes ocupen majoritàriament els llocs de professor titular. L’any 1999 només el 27 % dels investigadors europeus eren dones, un percentatge que va pujar fins al 29 % el 2003.

Però aquesta diferència no és igual a tots els països. A Finlàndia, França i Espanya, les dones representen el 18 % del professorat titular, mentre que a Holanda,Alemanya i Dinamarca baixa fins al 6,5 %.

Així, les dades i les estadístiques es converteixen en una eina valuosa per posar de manifest l’existència de desigualtats de gènere en la carrerainvestigadora de la dona. De totes maneres, cal tenir en compte que hi ha uns sectors determinats que han mostrat un interès especial per promoure la paritat de gènere en l’àmbit científic.

Donescientífiques

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 340

341� FÍSICA I QUÍMICA 3r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

L’any 1971, als Estats Units es va fundar l’Associationfor Women in Science, i en la dècada de 1980 vancomençar diverses iniciatives a la Comunitat Europea,sobretot als països nòrdics i a la Gran Bretanya, per treballar sobre aquest tema. Aquestes iniciativesvan culminar amb la formació del Grup de Hèlsinki, la funció principal del qual era examinar la situació de les dones científiques en trenta països europeus; els resultats dels seus treballs es van publicar, l’any 2000, en l’informe ETAN* (European TechnologyAssessment Network on Women and Science).

Les dades d’aquest informe demostren que les donesinvestigadores i docents estan «subrepresentades en els llocs clau als trenta països» (segons les paraules del comissari europeu d’Investigació,Philippe Busquin).

Entre els resultats de l’informe es va fer patent el que s’ha anomenat «efecte tisora» en l’evolució de les escales científiques i que es presenta clarament en tots els països analitzats. Segons aquestefecte, encara que el nombre de dones que comenceni acaben els estudis superiors és més gran que el d’homes, la relació s’inverteix quan s’arriba als llocs d’investigadors i professors, de manera que la diferència es va accentuant a mesura ques’ascendeix en l’escala investigadora.

Esperem que aquesta realitat vagi canviant i arribem a una equiparació d’oportunitats en què la condiciósexual d’una persona no sigui un impediment per

desenvolupar tota la seva capacitat, científica o tècnicao de qualsevol altre tipus, a més de no afectar de manera positiva ni negativa en la seva evoluciópersonal.

Un exemple que crida l’atenció dels petits passos que es fan en aquest sentit pot ser el cas de la famosíssima revista Time, que triaval’home de l’any (Man of the year) fins que el 2003 va passar a triar la persona de l’any (Personof the year). Des d’aquesta data i fins al 2006 ja ha triat tres dones com a «persones de l’any».

Alguns noms de científiquesinternacionals

Malgrat que hi ha una majoria d’homes, hi ha forçadones que han deixat la seva empremta en el camp del saber i només podem esmentar-ne unes quantes.De fet, no podem esmentar totes les dones que són o han estat algú en ciència, ja que intentar recollir totaaquesta informació ocuparia una gran extensió i no ésl’objectiu d’aquest material. A més, aquesta tascaresultaria impossible, ja que la història i el nom de moltes d’aquestes científiques ha quedat ocult, de manera intencionada o no.

També caldria deixar constància que no és la sevacondició femenina el que els atorga la fama, sinó la seva feina. La condició de dona no és sinó una altrade les característiques que defineixen qualsevol ésser

∗ L’informe complet es pot consultar a les adreces següents: http://www.amit-es.org/etan.htmi http://www.cordis.lu/rtd2002/science-society/women.htm, i descarregar-lo en format PDF.

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0Estudiants

% d

’hom

es i

done

s en

cad

a ni

vell

Predoctorats Professors/resajudants

Professors/resassociats

Professors/restitulars

Homes – Bèlgica Homes – FrançaHomes – AlemanyaHomes – HolandaHomes – EspanyaHomes – Gran Bretanya

Dones – Bèlgica Dones – FrançaDones – AlemanyaDones – HolandaDones – EspanyaDones – Gran Bretanya

Homes i dones en l’àmbit de la ciència, en sis països europeus (1997)

DO

NE

S C

IEN

TÍFI

QU

ES

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 341


humà. Aquesta característica, però, de vegades ha estat un gran handicap per al desenvolupamentpersonal, i per tant, un obstacle més que s’afegeix a la carrera de qualsevol científic, i que en el cas de les dones també s’ha de superar, lamentablement.

• Hipàtia (370-415). Filla de Teó, un dels savisd’Alexandria, va destacar com a astrònoma i matemàtica. Va treballar a la famosa bibliotecad’Alexandria, on va desxifrar els complexosconceptes de geometria, filosofia, astronomia..., i va calcular amb precisió els moviments dels astres.La seva mort va estar motivada per assumptespolítics i per l’enemistat amb el bisbe Ciril.

• Tròtula de Salern (?-1097). Pertanyia a l’EscolaMèdica de Salern. Va escriure moltes obres, de les quals es conserven dues: De passionibusmulierum curandorum i Ornatum mulierum,aquesta última sobre cosmètica i malalties epitelials.Era defensora d’una medicina preventiva i pocagressiva, la higiene, les dietes equilibrades i l’exercici físic, i també recomanava atencionsespecials per a la dona i el nadó després del part.

• Margaret Cavendish (1623-1674), duquessa de Newcastle. Participava en discussions sobre la matèria i el moviment, l’existència del buit,la percepció i el coneixement, i va col·laborar en la formulació de les primeres teories moleculars.Va arribar a escriure deu llibres de filosofia natural.

• Mary Wortley Montagu (1689-1762). Es va educarde manera autodidacta a la biblioteca paterna, on va aprendre la pràctica de la vacunació. Wortley va inocular els seus fills contra la verola i va intentar introduir les vacunes a Europa, però els prejudicis dels metges i els científics de l’època no li ho van permetre, fet que vaendarrerir seixanta anys la utilització d’aquestmètode preventiu a Europa.

• Gabrielle du Châtelet (1706-1746). Va néixer a França i va viure molts anys al costat de Voltaire,amb qui va treballar sobre la naturalesa del foc. Va traduir al francès l’obra Principia mathematica,d’Isaac Newton, i va anticipar el fet que la calor i la llum tenen la mateixa causa.

• Maria Gaetana Agnesi (1718-1779). Quan tenia cinc anys ja parlava el francès i l’italià correctament, i quan en tenia nou, el llatí, el grec i l’hebreu. A aquesta mateixa edat va pronunciar un discurs en llatí en què defensava l’educació superior de la dona. El 1748 va publicar una obra en què reunia, traduïts, nombrosos treballs de grans científics, com Newton i Leibniz.

• Carolina Herschel (1750-1848). Filla d’un músic que va oferir una acurada educació a tots els fills,

excepte a ella, va ser destinada al servei domèstic.Però la curiositat que sentia per l’astronomia la va dur a estudiar matemàtiques i geometria. Va treballar amb el seu germà William, i junts vandescobrir vuit cometes, 560 estels, 2.500 nebulosesi diverses galàxies. Tots dos van construir un telescopi amb el qual, a més, van localitzar el planeta Urà.

• Sophie Germaine (1776-1831). Des que va néixer,els seus pares la van tancar a casa per evitar-li elsperills dels carrers de París durant la Revolució, per això va dedicar molt de temps a la lectura a la biblioteca familiar. Com que era una dona, no li van permetre matricular-se a l’ÉcolePolytechnique, de París, però va aconseguir el material que s’impartia a les aules. Va firmar els seus primers escrits amb el pseudònim M. Le Blanc, i va obtenir el premi de l’Académie per proporcionar una teoria matemàtica per a les vibracions de les superfícies elàstiques.

• Ada Byron Lovelace (1815-1852). Filla del poetaLord Byron, va ser educada per la seva mare,Annabella Milbanke, la «princesa delparal·lelogram», amb una polida formació cultural,musical i científica. També va estudiar amb els millors matemàtics, entre els quals destacavaBabbage. Amb ell, va treballar en un giny analític,una autèntica màquina intel·ligent: el primerordinador de la història. Va escriure unes notes en què es troba el que es pot considerar el primerprograma informàtic. El 1979, el Departament de Defensa dels Estats Units va posar el nom d’ADA a un llenguatge de programació, en honor d’aquesta científica.

• Maria Mitchell (1818-1889). Va ser la primera dona astrònoma dels Estats Units i també la primera a ser admesa a l’Associació Americana per a l’Avenç de la Ciència.

• Florence Nightingale (1820-1910). Des que era petita, els seus pares li van ensenyar els coneixements d’Euclides, Aristòtil, etc., però es van negar que estudiés matemàtiquesperquè no era adequat per a les dones. Però, al final, va estudiar matemàtiques i infermeria.Durant la guerra de Crimea es va fer càrrec de la infermeria als hospitals britànics i va utilitzarels coneixements matemàtics per fer estudisestadístics i millorar la sanitat. Va fundar l’Escolad’Infermeria de Londres i el 1907 es va convertir en la primera dona a rebre l’Ordre del Mèrit.

• Alice Eastwood (1859-1953). Va néixer al Canadà i de jove va ingressar en un convent, on va aprendremolt sobre les plantes. Va treballar de criada

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 342


en una casa que disposava d’una gran biblioteca, on va poder llegir temes relacionats amb moltesàrees i així va poder ampliar els coneixements que ja tenia sobre les plantes, fins que va arribar aconvertir-se en una de les especialistes botàniquesmés importants de la seva època i va efectuar gransaportacions a la taxonomia. Va ser professora debotànica i directora de la revista Zoe i de l’herbari de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia.

• Agnes Pockels (1862-1935). Nascuda a Alemanya,va estudiar ciències químiques i es va especialitzaren superfícies moleculars. Va dur a terme la majorpart de la tasca experimental a la cuina de casaseva, a causa de la discriminació que hi havia a Alemanya contra les dones en aquell moment. Els seus treballs es van publicar el 1891 a la revista Nature.

• Marie Curie (1867-1934). El seu nom de soltera era Marie Sklodowska. Va néixer a Polònia en unafamília de professors. Va estudiar ciències físiques a la Sorbona, gràcies als diners que havia estalviattreballant durant la joventut i malvivint en unesgolfes. Es va llicenciar amb el número 1 de la sevapromoció i es va casar amb Pierre Curie, al costat del qual va treballar tota la seva vida en condicionsrealment adverses. El matrimoni Curie va descobrir la radioactivitat i va aïllar dos elements nousradioactius: el poloni i el radi. Va rebre el premiNobel de física, juntament amb el seu marit, el 1903.Va ser catedràtica a la Sorbona i el 1911 va obtenir el premi Nobel de química, aquest cop en solitari.Marie Curie no hauria pogut rebre el primer premi si el seu marit no hagués pressionat el jurat de noacceptar el seu si no se li concedia també a la sevadona. Tot i que el jurat ho va acceptar i Marie va rebre el guardó, mai no li van permetre votar en les decisions següents.

• Helen Bradford Thompson Wooley (1874-1947). Va estudiar filosofia i neurologia a la Universitat de Chicago. Va ser nomenada doctora Cum Laudeel 1900, amb una tesi sobre les diferènciespsicològiques entre homes i dones. El 1903 va publicar dos llibres amb els resultats de la sevatesi, en els quals demostra que les diferènciesd’habilitats i capacitats entre dones i homes no sónbiològiques, sinó socioeducatives. Juntament amb Helen Cleveland, va desenvolupar l’escalaMerrill-Palmer, una sèrie de tests mentals per a infants basats en el mètode de Maria Montessori.

• Lisa Meitner (1878-1968). Nascuda a Viena, era filla d’un advocat jueu, protegit per l’emperadorFrancesc Josep i l’emperadriu Sissí. Es va llicenciaren física i va treballar amb Max Planck i AlbertEinstein. A ella és degut el descobriment de la fissió

nuclear, encara que els resultats van ser publicatsper Otto Hahn, que va guanyar el premi Nobel en solitari, ja que va negar la participació de Lise en el descobriment. Aquesta troballa va servir per elaborar la bomba atòmica en el projecte Manhattan, en el qual Lise no va voler intervenir.

• Irène Joliot-Curie (1897-1956). Era la filla gran de Marie i Pierre Curie. La seva formació va estardirigida pel seu avi patern, un metge que li vaproporcionar una acurada i completa educaciócientífica. Quan tenia divuit anys ja dirigia un equip de raigs X i va ser la primera persona capaç de produir radioactivitat artificial. Quan va ferquaranta-vuit anys, va ser nomenada directora de l’Institut du Radium. Juntament amb el seu marit,Jean-Frédéric Joliot, va ser la primera a fotografiar un neutró, per la qual cosa tots dos van compartir el premi Nobel de química el 1935.

• Barbara McClintock (1902-1992). Va néixer als Estats Units i es va llicenciar en agricultura. Va treballar amb genetistes de la talla de RollinsEmerson i Marcus Rhoades. Va estudiar els cromosomes del blat de moro amb un mètode que va inventar ella mateixa. Va descobrir la transposició genètica, és a dir, l’existènciad’elements genètics mòbils que canviaven de posició entre els cromosomes. A mitjan segle XX va publicar un treball molt important, que en un principi va ser refusat per «increïble» i pel qual després li va ser atorgat el premi Nobel de fisiologia i medicina el 1983.

• Kathleen Lonsdale (1903-1971). La més jove de deu germans, els seus pares es van separar quan ella tenia cinc anys i va viure una infantesadifícil a Londres durant la Segona Guerra Mundial.Va estudiar cristal·lografia amb William Bragg (premi Nobel de física) i va ser una de les primeresintegrants de la Royal Society. Va demostrar que l’anell de benzè és pla i hegaxonal.

• Grace M. Hopper (1906-1992). Militar de professió,es va llicenciar en matemàtiques i es va doctorar el 1934. Va treballar a l’Institut de Matemàtiques de Nova York, però va renunciar al lloc que ocupavaper allistar-se al Cos Naval del Servei d’Emergènciade Dones Voluntàries, on es va unir a l’equipd’investigació d’ordinadors de la Universitat de Harvard. Va inventar un compilador nou i vadesenvolupar el primer llenguatge de programació,el COBOL (Common Business-Oriented Language).

• Virgina Apgar (1909-1974). Professorad’anestesiologia del Centre Mèdic de Colúmbia, va ser la creadora d’una prova molt senzilla que,practicada als nadons, permet detectar fàcilment

DO

NE

S C

IEN

TÍFI

QU

ES

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 343


i ràpidament alteracions del ritme cardíac, la respiració, el to muscular, la percepció del color,etc. Aquest test s’aplica actualment a tots els nadons i es coneix amb el nom de test Apgar.

• Dorothy Crowfoot Hodgkin (1910-1994). Filla d’unarqueòleg i d’una botànica, va néixer al Caire, on elsseus pares treballaven. Es va educar a Anglaterra i es va llicenciar en ciències químiques. Va estudiarl’estructura atòmica dels cristalls i es va centrar en els compostos orgànics del tipus proteic, com la insulina, la penicil·lina i la vitamina B12.Els seus descobriments han tingut moltesaplicacions en biologia i medicina. Va obtenir el premi Nobel de química el 1964.

• Mary Leaky (1913-1996). Filla d’un pintor, va créixersense anar a escola, per això no va poder entrar a la universitat, però va treballar com a arqueòlogagràcies als seus dons de dibuixant. Es va casar ambLouis Leaky, un prestigiós arqueòleg, amb qui vatreballar a l’Àfrica, on va fer grans troballes de fòssilsde l’evolució humana. Un dels seus descobrimentsmés importants va ser el de les empremtes detrepitjades de Laetoli (Tanzània), que van demostrarque l’australopitec era bípede.

• Rosalind Franklin (1920-1958). Durant la infantesa va destacar com una nena prodigi perquè era moltintel·ligent. Quan tenia divuit anys, es va matricular a la Universitat de Cambridge en ciències químiques,físiques i matemàtiques. Després es va especialitzaren cristal·lografia i en difracció de raigs X, tècnicaamb la qual va estudiar l’estructura de l’ADN i va obtenir uns resultats excel·lents, cosa que no havia aconseguit Maurice Wilkins. Rosalind va fer la famosa fotografia 51, en la qual s’observauna creu reveladora de l’estructura helicoïdal de l’ADN. Wilkins, d’amagat de Rosalind, va proporcionar aquesta fotografia a James Watson,que la va utilitzar, juntament amb Francis Crick, per reconstruir un model de l’estructura de l’ADN.Watson, Crick i Wilkins van rebre el premi Nobel per aquest descobriment, però no van esmentar els mèrits de Rosalind. Va morir de càncer el 1958 sense conèixer les repercussions dels seus descobriments.

• Jocelyn Bell-Burnell (1943). Tot i que no va ser una bona estudiant, amb tan sols disset anys es vaentestar a ser astrònoma. Es va llicenciar en ciènciesfísiques i va fer la tesi a Cambridge, on va descobrirels púlsars, un tipus d’estels de neutrons queemeten senyals de ràdio. Per aquest descobrimentva obtenir el premi Nobel de física el 1974.

• Ellen Ochoa (1958). Doctorada en enginyeriaelèctrica per la Universitat de Stanford, és directorade tecnologia de sistemes intel·ligents de la NASA.

Astronauta de la NASA des del 1990, ha fet quatremissions espacials el 1993, 1994, 1999 i 2002.

Aquesta és una petita mostra d’una llista molt més llarga,que confirma el paper transcendental de la dona en la investigació científica. A més de les anteriors, cal destacar aquestes altres grans personalitats:

• Agnòdice (300 aC). Metgessa atenenca.

• Hildegarda de Bingen (1098-1179). Especialista en cosmologia, zoologia, botànica i mineralogia.

• Maria Cunitz (1610-1664). Astrònoma que vaordenar les taules dels moviments planetaris de Kepler.

• Anne Finch (1631-1678). Excel·lent estudiant de llengües clàssiques, es va decidir per les matemàtiques i la ciència.

• Laura Bassi (1711-1778). Una de les millorsprofessores d’anatomia de la Universitat de Bolonya.

• Anna Morando (1716-1774). Famosa pels seusmodels anatòmics de cera.

• Marie Anne Poulze Lavoisier (1758-1836). Esposadel cèlebre Lavoisier, dominava les matemàtiques, la física i la química. Va establir les bases del sistema de la nomenclatura química.

• Mary Anning (1799-1847). Va descobrir el primeresquelet gairebé complet d’un plesiosaure.

• Eleanor Ormerod (1830-1901). Especialista en entomologia, va escriure molts articles sobre les plagues d’insectes i com es poden controlar.

• Ellen Swallow Richards (1842-1911). Llicenciada en química, va treballar en aplicacions químiques a la vida quotidiana, com ara purificació d’aigua,nutrició, sanitat, etc.

• Sofia Kovalevski (1850-1891). Es considera una de les matemàtiques russes amb més prestigi.Famosa per les seves tesis sobre equacionsdiferencials, va ser professora de matemàtiquesavançades a la Universitat d’Estocolm, i després de morir va ser elegida membre de l’Acadèmia deCiències de Sant Petersburg.

• Hertha Ayrton (1854-1923). Va estudiar l’arc elèctric i va inventar un ventilador amb el quals’eliminaven els gasos verinosos de les trinxeresdurant la Primera Guerra Mundial.

• Florence Rena Sabin (1871-1953). Va estudiar les cèl·lules sanguínies i va oferir una multitud dedades per a la comprensió dels mecanismes de defensa del cos humà. Va millorar la sanitatpública als Estats Units, ja que va aconseguir unadisminució del 50 % de les morts per tuberculosi.

• Mileva Maric (1875-1948). Matemàtica i esposad’Einstein, amb qui va treballar en l’elaboració de la teoria de la relativitat.

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 344


• Maude Slye (1879-1954). Zoòloga que va investigarla relació de l’herència amb el càncer.

• Muriel Robertson (1883-1973). Va estudiar el ciclevital del tripanosoma, i això va dur al control de lamalaltia de la son. També va identificar la gangrenacom una de les principals causes de mort durant la Primera Guerra Mundial.

• Emma Amalie Noether (1882-1935). Consideradacom la creadora de l’àlgebra moderna, va ser moltvalorada per Einstein gràcies als seus treballs sobrela teoria de la relativitat.

• Lee Hazen (1885-1975) i Rachel Fuller Brown(1898-1980). Fisiòlogues que van descobrir la nistatina, una substància fungicida molt utilitzadaen medicina.

• Gerty Theresa Cori (1896-1957). Va rebre el premiNobel de medicina el 1947 pels seus estudis sobrefisiologia cel·lular.

• Margaret Mead (1901-1978). Destaca per les investigacions que va fer en el camp de l’antropologia cultural.

• Maria Göppert-Mayer (1906-1972). Guardonadaamb el premi Nobel de física el 1963 pels seustreballs sobre el nucli atòmic.

• Rachel Carson (1907-1964). Especialista en biologiamarina, va ser una de les primeres persones a detectar els efectes dels plaguicides sobre el medi ambient.

• Marguerite Perey (1909-1975). Va ser membre de l’equip de Marie Curie, i el 1939 va descobrir el franci. Va ser directora del Nuclear ResearchCentre d’Estrasburg.

• Rita Levi-Montalcini (1909). Va rebre el premi Nobel de fisiologia i medicina el 1986 pels seusdescobriments sobre el creixement.

• Gertrud B. Elion (1918-1999). Guardonada amb el premi Nobel de fisiologia i medicina pels treballs que va fer sobre les drogues.

• Margaret Burbidge (1918). Astrònoma que vaocupar el càrrec de directora al Centre d’Astrofísica i Ciències de l’Espai de la Universitat de San Diego, iva ser integrant de l’equip de la NASA.

• Rosalind Yalow (1921). Va guanyar el premi Nobelde fisiologia i medicina el 1977 per la invenció del’assaig radioimmunològic.

• Stephanie Kwolek (1923). Creadora de la fibraKevlar, un material sintètic més fort que l’acer, molt més lleuger i resistent a la calor, que s’utilitzaen moltes aplicacions (planxes, naus espacials...).

• Patricia Billings (1926). Inventora del Geobond, un material indestructible i incombustible utilitzat en la construcció.

• Edith Flamigen (1929). Famosa pels seus estudissobre el refinament del petroli i l’obtenció de gasolines més netes i segures.

• Dian Fossey (1932-1985). Estudiosa dels goril·les de muntanya, per la defensa dels quals va morirassassinada.

• Jane Goodall (1934). Reconeguda especialista en el comportament dels ximpanzés.

• Christiane Nüsslein-Volhard (1942). Premi Nobel de fisiologia i medicina el 1995 pels seusdescobriments genètics sobre el desenvolupamentembrionari.

I una llista inacabable que va creixent a mesura que examinem la història i el present.

El cas de l’Estat espanyolUn estudi fet per l’Institut Nacional d’Estadística /Institut de la Dona (INE/IM), en el període 2000-2001,sobre el percentatge d’estudiants i professorat en lesuniversitats públiques espanyoles també va demostrarl’existència en l’àmbit científic espanyol de l’efectetisora, ja demostrat en l’informe ETAN.

L’any 2002 el Consell Superior d’InvestigacionsCientífiques (CSIC) va crear la Comissió Dones i Ciència al CSIC. En la proposta de constitució* podem llegir:

L’anàlisi del personal científic de la institució ha posat de manifest que només el 31,4 % del personal científic del CSIC són dones, tot i que d’acord amb les dades procedents de l’Institut Nacional d’Estadística, el 53 % dels estudiants universitaris i el 42 % dels alumnes de doctorat són dones(dades del curs 1998-1999 i de 1997-1998,respectivament). Aquesta diferència indica que el CSIC no és capaç d’incorporar en la proporció adequada un segment de la població espanyola d’alta qualificació i amb la formació necessària, amb el perjudiciconsegüent que aquesta situació pot causar al desenvolupament de l’activitat investigadora que li ha estat encomanada. El problema de la baixa presència de la dona en les tasquescientífiques de la institució és més greu si es té en compte la carrera de les dones científiques dins el CSIC. La presència de les dones disminueix a mesura que s’ascendeix per les escales científiques del CSIC.

DO

NE

S C

IEN

TÍFI

QU

ES

∗ Es pot consultar a la pàgina: http://csic.es/mujer_ciencia.do, i descarregar-la en format PDF.

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 345


DISTRIBUCIÓ DEL PERSONAL CIENTÍFIC PER ESCALES (dades del 2002)

1 No inclou el personal científic d’altres cossos o escales que no són propis del CSIC.

En vista d’aquests resultats, quan es va crear la Comissió Dones i Ciència al CSIC es van plantejar els quatre objectius següents:

• Assessorar la presidència del CSIC en els temesrelacionats amb la promoció de l’ingrés i la posteriorcarrera de les dones científiques en la institució.

• Estudiar les possibles causes que dificulten tantl’ingrés com la carrera de les dones al CSIC.

• Proposar a la presidència possibles accionsdestinades a promoure l’ingrés i la promoció de les dones al CSIC.

• Analitzar els possibles biaixos i mancances introduïtshistòricament en el desenvolupament de la ciènciaper l’escassa presència de les dones en lesinstitucions científiques i en els estaments directius,i proposar mesures per corregir-ho.

Segons altres dades ofertes per aquesta comissió, l’any2003 les diferències van ser lleugerament més petites,tot i que es mantenien en valors molt sorprenents:

A més d’aquesta comissió, el desembre de 2001 un grup de dones de diverses disciplines de l’àmbituniversitari, del Consell Superior d’InvestigacionsCientífiques (CSIC) i de la indústria, van fundarl’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues(AMIT). Es tracta d’una associació que pretén ser veu,fòrum de discussió i xarxa de suport per a totes

Escales Homes Dones Total % dones

Professors/resd’investigació

299 47 346 13,6

Investigadors/rescientífics

385 143 528 27,0

Científics/iquestitulars

834 506 1.340 37,8

Total1 1.518 696 2.214 31,4Escales Homes Dones Total % dones

Professors/resd’investigació

373 68 441 15,4

Investigadors/rescientífics

411 166 577 28,8

Científics/iquestitulars

819 515 1.334 38,6

Total 1.603 749 2.352 31,8

% 100

80

60

40

20

0Estudiants

homes (%) dones (%)

Predoctorats Professors/resajudants

Professors/resassociats

Professors/restitulars

Catedràtics/iques

Homes i dones en l’àmbit de la ciència a l’Estat espanyol (2001)

% d

’hom

es i

done

s en

cad

a ni

vell

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 346


les investigadores i universitàries. Té els objectiussegüents:

• Promoure la igualtat de dones i homes en l’accés a l’activitat investigadora, sigui en les ciènciesnaturals o socials, les ciències de la matèria o les humanitats.

• Sensibilitzar el nostre entorn sobre les situacions de discriminació i els mecanismes que hi porten.

• Aconseguir la igualtat d’oportunitats al llarg de la carrera per a les dones investigadores i tecnòlogues en els àmbits públic i privat.

• Elaborar recomanacions i col·laborar amb altresorganitzacions europees i internacionals per facilitarl’avenç de les dones en la ciència.

L’any 2003, i en vista de la situació de la dona en la investigació, l’AMIT va fer les recomanacionssegüents:

• Qualsevol institució pública en què es dugui a terme investigació i docència ha de generar i feraccessibles les dades de personal, a tots els nivells,desagregats per sexes.

• Els centres d’investigació i la indústria han de posaren marxa un pla d’acció per detectar els biaixos de gènere en els procediments d’admissió i promoció, aquest pla ha d’incloure el monitoratgeperiòdic comparatiu de la productivitat i de la distribució dels recursos entre tots dos sexes.

• Cada institució ha d’establir uns objectius realistes i estratègies per augmentar la proporció de dones en els nivells més alts: investigadores principals,professores d’investigació, catedràtiques i càrrecs de gestió.

• Cada institució complirà, tret de justificacióexcepcional, la recomanació europea que els tribunals de selecció i els comitèsd’assessorament han de disposar almenys del 30 % de dones ara, i arribar al 40 % l’any 2005.

Alguns noms de científiques de l’Estat espanyol

Malgrat tot el que s’ha dit anteriorment, si examinem la història i l’actualitat de l’Estat espanyol, veurem que també hi han destacat i hi destaquen moltesdones científiques.

D’una llista interminable, en podríem destacar les següents:

• Oliva Sabuco (1562-?). Va escriure l’obra Nueva filosofía de la naturaleza del hombre,en la qual va treballar de manera científica sobre la salut humana. Lope de Vega la va qualificar com «la desena musa».

• María Andrea Casamayor y de la Coma (?-1780).Famosa matemàtica del Segle de les Llums.

• Isabel Torres (1905-1998). Doctora en farmàcia, són molt coneguts els seus treballs sobre nutrició i vitamines.

• Dolores García Pineda (1916). Doctora en farmàcia i bioquímica, va fer diversos estudis d’enzimologiaamb Severo Ochoa a la Junta d’Energia Nuclear.

• Sara Borrell (1917-1999). Doctora en farmàcia, era una experta en estudis bioquímics i clínicsd’hormones esteroides.

• Olga García Riquelme (1920). Doctora en ciències i especialista en anàlisis d’espectres atòmicsd’interès astrofísic i en càlculs teòrics de configuracions atòmiques.

• Gertrudis de la Fuente (1921). Doctora en farmàcia i especialista en bioquímica. Va ser la col·laboradoramés important del bioquímic Alberto Sols en enzimologia.

• Josefa Molera (1921). Doctora en química i especialista en cinètica química, va introduir la cromatografia gas-líquid a les anàlisis químiques.

• Concepción Llaguno (1925). Doctora en ciències i experta en fermentacions, va introduir la tècnica de la cromatografia de gasos per estudiar l’aromadels vins.

• Laura Iglesias (1926). Doctora en ciències, és reconeguda pels seus treballs sobreespectroscòpia de metalls pesants, molt valuososper a la identificació dels espectres estel·lars.

• Griselda Pascual (1926). Doctora en matemàtiques,és experta en geometria diferencial i teoria de grups i reticles.

• Carmina Virgili (1927). És catedràtica de geologia i una de les millors expertes en materials del triàsic.

• Ana María Pascual-Leone (1930). Doctora en farmàcia, és experta en desequilibris hormonals i malnutrició durant la gestació.

• María Cháscales (1934). Doctora en farmàcia i acadèmica de la Reial Acadèmia de Farmàcia, la primera dona que ha ocupat aquest càrrec. És especialista en bioquímica metabòlicad’aminoàcids.

DO

NE

S C

IEN

TÍFI

QU

ES

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 347


Informació addicional a Internethttp://www.csic.es/mujer_ciencia.do#

http://www.amit-es.org/

http://www.ifs.csic.es/mujeres/mujeres.htm

http://www.bioeticayderecho.ub.es/

http://www.ub.es/fildt/docsybiblio/Mujeres_y_Ciencia.pdf

http://www.mtas.es/mujer/principal.htm

http://www.fmujeresprogresistas.org/

http://mujeres.universia.es/

http://www.goodfood-project.org/www/Gender/

http://www.cordis.lu/improving/women/reports.htm

http://www.cordis.lu/improving/women/documents.htm

http://www.cordis.lu/etan/home.html

http://www.cordis.lu/science-society/women.htm

http://europa.eu.int/comm/research/science-society/documents_en.html#pub

http://europa.eu.int/comm/research/science-society/women-science/helsinki_en.html

http://europa.eu.int/comm/research/science-society/pdf/she_figures_2003.pdf

http://europa.eu.int/comm/research/science-society/women/wir/index_en.html

http://nextwave.universia.net/mujeres-cientificas/index.htm

http://www.astr.ua.edu/4000WS/4000WS.html

http://www.webmujeractual.com/biografias/premios_nobel.htm

http://www.cientec.or.cr/equidad.html

http://www.awis.org

• Josefina Castellví (1935). Doctora en ciènciesbiològiques, va treballar en l’organització científica de l’Antàrtida, que va culminar amb la instal·lació de la base antàrtica espanyola Juan Carlos I, a l’illa de Livingston.

• Margarita Salas (1938). Doctora en ciències,professora d’investigació del CSIC al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, presidenta de l’Institut d’Espanya, organisme que gestiona i coordina les vuit reials acadèmiesnacionals d’Espanya. Experta en bioquímica, va treballar amb Severo Ochoa, i al costat d’Eladio Viñuela ha organitzat la primera escola de biologia molecular a l’Estat espanyol.

• Teresa Mendizábal (1940). Doctora en física, ha treballat sobre l’erosió, la degradació de les terresi la desertificació del sòl. És membre del PanellInternacional d’Experts en Desertificació, en el quales troben setze especialistes d’arreu del món. El 1994 va ser assessora de la Convenció de la Lluitacontra la Desertificació de les Nacions Unides.

• María del Carmen Andrade (1947). Ha estatdirectora de l’Institut de Ciències de la ConstruccióEduardo Torroja (CSIC) i presidenta de diversosorganismes internacionals. Dirigeix un equip pioneren la investigació de la corrosió del formigó i de les causes que en provoquen el deteriorament.

• Anna Maria Veiga (1956). Biòloga. Ha estatcapdavantera en les tècniques de reproduccióassistida i és la responsable de diversosdepartaments i projectes relacionats amb aquesta tècnica.

• Evangelina Nogales (1965). Doctora en física, és responsable del descobriment de l’estructuratridimensional de la tubulina, una proteïna moltimportant de la cèl·lula.

• María Blasco (1965). Directora del programad’Oncologia Molecular del Centre Nacionald’Investigacions Oncològiques de Madrid. Ha rebut una infinitat de premis per les sevesinvestigacions sobre el càncer. És la primerapersona que ha rebut la medalla d’or de l’Organització Europea de Biologia Molecular(EMBO).

• Karmele Llano (1979). Biòloga que treballa a Indonèsia, estudiant i protegint els orangutans de Borneo.

I acabem com hem començat, amb una citació, però aquest cop d’un dels científics més grans que hi ha hagut, Albert Einstein, que deia el següent:

L’exemple no és la principal manera d’influir en els altres, és l’única.

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 348


BibliografiaCiencia, tecnología y género en Iberoamérica.Eulalia Pérez Sedeño et al.Actes del V Congrés Iberoamericà de Ciència,Tecnologia i Gènere.CSIC, Monografies, 29.Diversidad cultural, género y tecnología: un abordajeinterdisciplinario.Marilia G. de Carvalho i Marlene Tamanini(organitzadores).Editora UTFPR. Curitiba, 2006.Feminismo y conocimiento.María do Carme Adán.Spiral Mayor.«Mujeres en Física».Revista Española de Física, volum 20,número 2, 2006.Escritos sobre ciencia, género y educación.Margarita Comas Camp, José Mariano Bernal Martínez i Francesca Comas Rubí.Biblioteca Nueva, 2001.¿Tiene sexo la mente?Londa Schiebinger.Cátedra, 2004.Mujeres científicas en España (1940-1970):profesionalización y modernización social.María Jesús Santesmases.Instituto de la Mujer, Madrid, 2000.La mujer ante el desafío tecnológico.Laura Tremosa.Icaria, 1986.Enseñar ciencia: autoridad femenina y relaciones en la educación.Diverses autores.Icaria, 1997.El saber científico de las mujeres.Núria Solsona i Pairó. Talasa Ediciones, S. L.Mujeres matemáticas en la historia de la ciencia, en matemáticas y coeducación.Eulalia Pérez Sedeño.OECM Ada Byron, 1994.El legado de Hipatia. Historia de las mujeres en la ciencia desde la Antigüedad hasta fines del siglo XIX.Margaret Alic. Siglo XXI, Madrid, 1991.Mujeres de ciencias. Mujer, feminismo y cienciasnaturales, experimentales y tecnológicas.T. Ortiz Gómez i G. Becerra Conde (ed.).Universitat de Granada / Institut d’Estudis de la Dona, Granada, 1996.Reflexiones sobre género y ciencia.Evelyn Fox Keller (1983).Alfons el Magnànim, València, 1989.Ciencia y género.Eulalia Pérez Sedeño i Paloma Alcalá Cortijo (coord.).Philosophica Complutensia.

Mujeres astrónomas y matemáticas en la Antigüedad.C. Margarita Santana, Zenaida Yanes, LourdesHernández, Inmaculada Perdomo, Ángeles Camarrón,Emma García i M. Olga Expósito.Fund. Canaria Orotava de Historia de la Ciencia, 2004.

«Mujeres, manzanas y matemáticas. Entretejidas».Xaro Nomdedeu Moreno.La Matemática en sus personajes, 7, Nivola, 2000.

Matemáticas es nombre de mujer.Susana Mataix.Rubes Editorial, S. L.

Perspectivas históricas e interculturales sobrelas mujeres en las Matemáticas. Mujer y Ciencia:investigación y currículo.Ann Hibner Koblitz, Yamila Azize Vargas (ed.) i Evelyn Otero Figueroa (ed.). Centro de Recursos para Ciencia e Ingeniería. Proyecto de Estudios de la Mujer, PROMUJER, 1995.

Las mujeres ante la ciencia del siglo XXI.Viky Frías Ruiz.Instituto de Investigaciones Feministas, 2001.

Mujer y ciencia.Marina Cruz Rodríguez i Luisa Ruiz Higueras (ed.).Universidad de Jaén. Servicio de Publicacionese Intercambio Científico, 09/1999.

Interacciones ciencia y género: discursos y prácticascientíficas de mujer.M. J. Barral, C. Magallón, C. Miqueo i M. D. Sánchez (ed.).Icaria, 01/1999.

Género y matemáticas.L. Figueiras, M. Molero, A. Salvador i N. Zuasti.Síntesis, S. A., 05/1998.

Las mujeres en el sistema de ciencia y tecnología.Estudios de casos.Eulalia Pérez Sedeño (ed.).Madrid: Organizacón de Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura, 10, 2001.

La formación científica de las mujeres. ¿Por qué haytan pocas científicas?Renée Clair (ed.).Asociación Los Libros de la Catarata.

Mujeres científicas en todos los tiempos.Núria Solsona i Pairó. Talasa Ediciones, S. L., 1997.

Las científicas y su historia en el aula.Mari Álvarez Lires, Núria Solsona Pairó i Teresa MuñoAngós.Síntesis, 2003.

Interacciones ciencia y género.M. J. Barral, C. Miqueo, C. Magallón, M. D. Sánchez (ed.).Icaria Editorial, 1999.

De la educación de las damas.Poulain de la Barre.Cátedra Feminismos, Madrid, 1993.

DO

NE

S C

IEN

TÍFI

QU

ES

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 349

Notes

350

834886 _ 0339-0350.qxd 8/5/07 15:20 Página 350

Documents

Mujeres cientificas