Petit Cor som:

SOPRANOS: Ana González, Verónica Cárdenas, Nora Gómez, Montse-rrat Ribot, Blanca Castiella, Lisbeth Alborghetti i Àngels Torres

ALTS: Amparo Esteve, Neus Torres, Cornelia Rathgeb , Montserrat Arús, Clara M. Costa i Tànit Ribas

TENORS: Antonio Rubí, Antoni Orvay, Arnau Mañas i Pedro Mateus Mariano

BAIXOS: Josep Picorelli, Antoni Mateu, José Francisco Ruiz, Xavier Ferrer i Antonio Ruíz

DIRECTOR: Juan Francisco Ballesteros Serrano

Mundum Feminæ. Petit Cor d’Eivissa, cor de cambraEl món de Maria com a arquetip de la feminitat en la música En memòria de la Maria Raimunda Estil-lesDissabte 15 de desembre de 2012 a les 18:00h

Música calladaCicle de concerts de músiques contemplatives

Casa d’espiritualitat Sant Felip Neri

Mundum Feminæ. Petit Cor d’Eivissa, cor de cambraEl món de Maria com a arquetip de la feminitat en la música En memòria de la Maria Raimunda Estil-lesDissabte 15 de desembre de 2012 a les 18:00hCasa d’espiritualitat Sant Felip Neri

Petit Cor som:

Sopranos: Ana González, Verónica Cárdenas, Nora Gómez, Montserrat Ribot, Blanca Castiella, Lisbeth Alborghetti i Àngels Torres

Alts: Amparo Esteve, Neus Torres, Cornelia Rathgeb, Montserrat Arús, Clara M. Costa i Tànit Ribas

Tenors: Antonio Rubí, Antoni Orvay, Arnau Mañas i Pedro Mateus Mariano

Baixos: Josep Picorelli, Antoni Mateu, José Francisco Ruiz, Xavier Ferrer i Antonio Ruíz

Director: Juan Francisco Ballesteros Serrano

Enguany la nostra estimada Maria Raimunda no serà físicament present a la tradicional celebració del Nadal a la casa d’espiritualitat. Per aixó la volem incloure a la llista de dones que han contribuït a desvetllar la sensibilitat, l’obertura, la llibertat, l’amor… allò de femení que hi ha en tot ésser humà.

Aportació: 10€

Música calladaCicle de concerts de músiques contemplatives

Casa d’espiritualitat Sant Felip Neri

Poema de Safo s. VII a.C., [Montserrat Ribot]

Theotokion Cant Bizantí s. II

Poema d’ Al-Gassaniyya s. X, [Cornelia Rathgeb]

Ave Maria Cant Gregorià s. IX Cántigas a Santa Maria Alfonso X “El Sabio” s. XIII

Poema de Muhýa bint Ibn’Abd ar-Razzãq s. XIII. [Montserrat Arús]

Ave Maria Jacques Arcadelt s. XVIAve Maria Tomás Luis de Victoria s. XVISalve Regina Terzo Claudio Monteverdi s. XVII

Poema de Rosalía de Castro s. XIX [Clara M. Costa]

Ave Maria Camille Saint-Saëns s. XIX

Poema d’ Alejandra Pizarnik s. XX [Nora Gómez]

Ave Maria Franz Biebl s. XX Ave Maria Emil Cossetto s. XX

Poema d’Anna Montero s. XX [Amparo Esteve]

Ave Maria Julio Domínguez s. XXSalve Regina Lars Jansson s. XXSalve Regina César Alejandro Carrillo s. XX

Poema de Gioconda Belli s. XX [Neus Torres]

Ave Maria Cristian Gentilini s. XXISalve Regina Giacomo Mezzalira s. XXIAmen John Rutter s. XXI

Charlotte Look Soprano solistaÀngels Torres Soprano solistaTànit Ribas Soprano solista Neus Torres Alt solistaArnau Mañas Tenor solistaXavier Ferrer Baix solista

Àngels Escandell Assessora d’interpretacióElvira Ramon Piano

Juan F. Ballesteros Idea, guió i direcció

El món de Maria com a arquetip de la feminitat recolzat en la tradició cris-tiana, ens serveix d’excusa per lloar al·legòricament al fet femení del món. A l’univers hebreu, Maria és al temps “la triada” i “l’estel del mar”. Tots dos ter-mes comporten un ampli sentit de vida, no sols des del punt de vista biològic sinó també simbòlic, com a substància genesíaca de l’existència. En un context més poètic, la feminitat representa el que de corpori es troba en la sensibilitat de l’ésser humà i que unes vegades per la tergiversada tradició i les més per la falta de complicitat amb la llibertat de la qual fa gala la societat actual, ens és vetllada. Nosaltres volem sentir i fer sen-tir la nostra manera de viure la llibertat,

fent justícia al que, d’una manera pro-saica o poètica de femení, es pot trobar en cadascun dels éssers humans. L’oració mariana ha estat al llarg de la història la més musicada pels compositors més cèlebres. Les motivacions que han pogut portar-los a això per diverses, no deixen a un costat la més favorable consistent en rendir tribut a la feminitat. Aquest concert comporta un propòsit didàctic en representar a més dels diferents estils musicals –del segle II fins als nostres dies – els poemes de diferents poetesses des del segle VII a. C. fins a l’actualitat. La mitologia va dotar a Venus-Maria amb la facultat de donar vida. La poesia, amb la de mantenir encesa la torxa del seu amor.

Com a artistes aspirem a arribar als cors d’els qui ens envolten i ens escolten, sense més èmfasi que l’entusiasme de projectar el nostre treball, sense més expectatives que el del goig compar-tit. El nostre món és complex, però si aconseguim prendre tan sol una espurna allà on arribem, l’esforç sintetitzat en la nostra forma d’expressar-nos estarà justi-

ficada. El millor que podem fer entre tots és plantar bellesa i deixar-la créixer.

Aquest concert neix d’una idea unitària que viatja a través del seu contingut. Preguem, doncs, que l’expressió del seu judici, si escau, recaigui amb els seus aplaudiments al final de la representació.