Música C

lave B 3r ESO

ww

w.m

he.e

s

MúsicaClave B3r ESO

Llibre de text

Competències + anàlisi + refl exiò + pràctica

Projecte DIGITAL

Et convidem a utilitzar el nostre contigut de maneraparticipativa!

Activitats interactives + treballs en línia +vídeos innovadors

¡Nova pedagogia motivadora i innovadora!

McGraw - Hill Education

Clave B 3r ESOMúsica

Recursos pedagògics

Vídeos + animacions + infografi es + audiovisuals

Aprofundeix en el teu aprenentatge

José Palazón HerreraMiguel Ángel López Ballester

J. PalazónM

.A. López

ISBN: 978-84-486-0792-0

CDINCLOU

www.mcg

raw-h

ill.es

Què s’anomena armadura en música?Coneixes cap compositor «clàssic» del segle XX?Saps què és un steel drum? Què és un cantautor?

CARÀCTER I RUPTURA3

www.mcg

raw-h

ill.es

SumariSumari1. Música del segleMúsica del segle XX ....................... 48

1.1. L’impressionisme L’impressionisme ................... 48

1.2. L’expressionisme L’expressionisme ................... 49

1.3. El nacionalisme El nacionalisme del segle del segle XX.............................50

1.4. Ígor Stravinski: Ígor Stravinski: el neoclassicismeel neoclassicisme ....................51

1.5. La música d’avantguarda La música d’avantguarda ....52

2. Auditori històric: el segle Auditori històric: el segle XX ......53

3 Interpretem música Interpretem música del segle XXXX ...................................... 54

4. El món dels instruments: El món dels instruments: la percussió llatinala percussió llatina ......................... 56

5. Teoria musical: Teoria musical: les alteracions (II)les alteracions (II) ............................57

6. Escola de músics Escola de músics ............................ 58

6.1. Amb molt de ritme Amb molt de ritme ............... 58

6.2. Pràctica de làmines Pràctica de làmines .............. 59

6.3. Afinant.............................................................................. 59

7. Músiques del món: Músiques del món: la música del Carib (el la música del Carib (el calipso) ...60

8. A duo .................................................... ....................................................61

9. Auditori modern: Auditori modern: cantautors espanyolscantautors espanyols .....................62

Quadre resum ....................................... ....................................... 63

Activitats finalsActivitats finals...................................... 64

Una webhttp://www.marcdedouvan.com

Web molt interessant on es poden conéi-xer els instruments de percussió sota el guiatge d’un gran percussionista francés. Conté nombroses fotografies sobre els ins-truments i la manera de tocar-los, així com exemples sonors variats.

Un CDLa palabra más tuya, editat per Fundació Autor

Col·lecció de 13 CD amb la història de la cançó d’autor. Conté poemes de Rosalía de Castro, Lorca, Alberti o Bécquer. Estan musicats i interpretats per cantautors com Serrat, Sabina o Aute, entre molts altres.

Un llibreIntroducción a la música del siglo XX, d’Otto Karólyi. Alianza Editorial

Obra amena sobre les característiques prin-cipals de la música culta del segle XX, per a poder comprendre-la i gaudir-la millor.

www.mcg

raw-h

ill.es

48

UNITAT 3

1 Música del segle XXEn el segle XX no podem parlar d’un estil comú per a la música, com hem fet per a èpoques anteriors. En aquest segle trobem moviments estilístics amb característiques molt diferents, i fins i tot oposats entre si. És el segle dels «ismes»: impressionisme, surrealisme, expressionisme, dodecafonisme, neo-classicisme, etc.

1.1. L’impressionismeEl quadre de l’esquerra representa una estació de ferrocarril de París i, al seu dia, va ofendre els crítics. La raó va ser que a Monet no li interessava realment l’estació, sinó la fascinació que produïen en ell els efectes de la llum filtrant-se a través del sostre, els núvols de vapor, etc., i això va ser el que realment va plasmar: la impressió i no una cosa realista.Igual que els pintors impressionistes intentaven representar en el llenç no la forma exacta de les coses, sinó la impressió que el pintor en tenia (Figura 3.1), els compositors van intentar aconseguir una cosa semblant en les seues composicions.Observa la taula següent, que t’ajudarà a comprendre millor com certs ele-ments de la pintura troben el seu equivalent en la música:

Pintura Música

Línies poc defi nides Melodies poc defi nides o fragmentades.

Colors purs perquè l’ull els mescle

Els colors o sons «impressionistes» s’aconsegueixen a través de:• Acords sofi sticats.• Escales pentatòniques, antigues i per tons.• Utilització especial de certs instruments de l’orquestra:

(oboé + corn + fagot), arpa, metalls amb sordina, percussió tocada de manera especial, etc.).

Figura 3.1. Claude Monet, L’estació Saint-Lazare, 1877.

1. Escolta un fragment de La mer, de Debussy. Pots distingir-hi els te-mes melòdics? Series capaç de taral·larejar-ne algun? Quins instru-ments hi pots identificar?

1

ACTIVITATS

El compositor més representatiu de l’impressionisme musical va ser Claude Debussy (1862-1918). Algunes de les seues obres més impressionistes són La mer, Nuages (‘Nocturns‘) i el Preludi a la migdiada d’un faune. També Maurice Ravel (famós pel seu Bolero) se l’ha considerat un músic impressionista en algunes obres.

L’impressionisme musical va influir enormement en tota la música del segle XX, i va inspirar igualment molts compositors de música per al cine.

WEB DE RECURSOS

Per a ampliar els teus conei-xements sobre el context sociocultural del segle XX, consulta la web.

DVD

Fragment musical comentat sobre l’obra impressionista Preludi a la migdiada d’un faune, de Debussy.

ATENCIÓ

A partir d’ara utilitzaràs el CD2. www.m

cgra

w-hill.

es

49

CARÀCTER I RUPTURA

1.2. L’expressionismeEl terme expressionisme, com en el cas de l’impressionisme, va provenir de la pintura i la poesia, a Alemanya, cap al 1911 (tres anys abans de la Primera Guerra Mundial). Les imatges distorsionades de les pintures expressionistes van desafiar el concepte tradicional de bellesa (Figura 3.2). Observa la imatge següent:

Ací, totes les línies sembla que apunten el cap que crida. La imatge està distor-sionada, com una caricatura. Els ulls desorbitats i les galtes afonades recorden una calavera. Alguna cosa terrible deu d’haver ocorregut, i el quadre és d’allò més inquietant, perquè mai no sabrem què significa aqueix crit.

També la música va rebutjar el que fins aqueix moment es considerava bell. Si és una música «difícil» d’escoltar, es deu a l’abandó total de la tonalitat, a una utilització contínua de la dissonància, línies melòdiques amb grans salts intervàl·lics i difícils d’afinar, escassesa de repeticions, utilització d’elements com l’sprechgesang (que explicarem en l’apartat Auditori històric), etc.

Generalment, la música expressionista uneix la música a arguments forts, plens de violència i de conductes poc comunes. Entre les obres mestres de l’expressionisme musical podem esmentar Pierrot lunaire (1912), del compo-sitor Arnold Schönberg (1874-1951), i l’òpera Wozzeck, del compositor Alban Berg (1885-935).

Figura 3.2. Edvard Munch, El crit, 1893.

2. Mira l’escena tercera de l’òpera Wozzeck, d’Alban Berg, una de les obres mestres de l’estil expressionista. A continuació:a ) Llig l’argument d’aquesta òpera en la web.b ) Fes un resum del contingut vist.

ACTIVITATS

Figura 3.3. Escena de l’òpera Wozzeck.

DVD

Òpera Wozzeck, del compo-sitor Alban Berg.

www.mcg

raw-h

ill.es

50

UNITAT 3

1.3. El nacionalisme del segle XXIgual que en el segle XIX, els compositors continuaran buscant una identitat nacional a través de la seua música. Per això, hi ha compositors que es conver-tiran en verdaders investigadors del folklore del seu país, com els hongaresos Zoltan Kodály (1882-1967) i Béla Bartók (1881-1945), que es van unir per viatjar a llogarets apartats i estudiar la seua música popular, i van recopilar centenars de melodies, primerament per escrit i posteriorment amb un fonògraf.

3. A través de les audicions, faràs un petit viatge musical per aquesta geo-grafia nacionalista. Després d’haver escoltat aquesta audició una vegada, torna a escoltar-la sense mirar aquest esquema i intenta associar cada so amb el país corresponent.

2

Compositor Obra País

1 Zoltán Kodály Danses de Galanta Hongria

2 Vaughan Williams Norfolk Rhapsody G. Bretanya

3 Dimitri Xostakòvitx Simfonia «Leningrad» Rússia

4 Jean Sibelius Poema simfònic Finlàndia

5 George Gershwin Un americà a París EUA

6 Manuel de Falla El amor brujo Espanya

ACTIVITATS

A continuació podem veure alguns dels països on el nacionalisme musi-cal va tenir una gran repercussió i quins van ser els seus compositors més representatius.

A Espanya va destacar el compositor Manuel de Falla (1876-1946), que es va convertir en la figura principal de l’escola espanyola moderna. L’estil andalús (que la gent identifica com a «espanyol») és palés en obres com El amor brujo (Figura 3.4) i El sombrero de tres picos. Altres compositors nacionalistes es-panyols van ser Albéniz, Granados i Joaquim Rodrigo, que es va fer famós pel seu conegut Concert d’Aranjuez.

A Rússia, el compositor Sergei Prokofiev (al seu retorn a la Unió Soviètica) escriurà melodies atractives i una música optimista, com en el conte simfònic Pere i el llop, a més de temes russos. Quant a Dimitri Xostakòvitx (1906-1975), les seues simfonies Primer de Maig, Leningrad, o l’Onzena (obra de caràcter heroic dedicada a la Revolució russa del 1905) exalçaran l’esperit rus.

Als Estats Units també sorgirà en aquest segle el nacionalisme musical. Els compositors nord-americans trobaran en músiques autòctones d’aquest conti-nent, com el jazz, la seua font d’inspiració. El compositor que va utilitzar aquest estil de manera més consistent va ser George Gershwin. Quan va compondre la seua Rhapsody in blue en 1924, va fer tremolar amb la seua originalitat tot Nova York, després tot el país, i més tard, el món.

Altres compositors nacionalistes europeus destacats seran Ralph Vaughan Williams a la Gran Bretanya i Jean Sibelius a Finlàndia.

Figura 3.4. Cartell de la pel·lícula El amor brujo, de Manuel de Falla.

DVD

Fragment pertanyent a l’obra Rhapsody in blue, de Geor-ge Gershwin.

www.mcg

raw-h

ill.es

51

CARÀCTER I RUPTURA

1.4. Ígor Stravinski: el neoclassicismeStravinski (1882-1971) està considerat (juntament amb Schönberg) un dels compositors dominants en la música del segle XX. Un hàbil empresari que ges-tionava ballets li va encarregar la composició de tres obres, i el resultat van ser tres dels ballets més famosos del segle XX: L’ocell de foc (1910), Petruixka (1911) i La consagració de la primavera (1913) (Figura 3.5).

Figura 3.5. Escena del ballet La consagració de la primavera.

4. Mira un fragment d’un dels tres famosos ballets de Stravinski, L’ocell de foc.a ) Compara aquest ballet amb el que ja havies vist en la unitat ante-

rior i explica quines diferències hi perceps.b ) L’estrena d’un d’aquests ballets va suposar un autèntic escàndol.

Esbrina quin va ser i quines van ser les causes de l’escàndol.

ACTIVITATS

A partir del 1920 Stravinski escriurà obres que prendran com a referència la música del Classicisme i fins i tot d’èpoques anteriors. Aquest nou estil va ser denominat neoclassicisme. El neoclassicisme va tornar als gèneres del con-cert, la simfonia, la suite, etc., a la recerca d’un allunyament d’altres tendències del segle XX (expressionisme, dodecafonisme, etc.) i el retorn a una nova cla-redat en la forma, la melodia i la textura. Obres com Pulcinella, l’Octet per a instruments de vent o la Simfonia en Do estan entre el més representatiu de l’estil neoclàssic de Stravinski.Altres compositors neoclàssics importants van ser l’alemany Paul Hindemit (18951963), compositor de l’òpera neoclàssica Mathis der Maler (‘Maties el pin-tor’), i el rus Sergei Prokofiev (1891-1953), amb la seua Simfonia clàssica.

5. Escolta la introducció de la Simfonia en Do de Stravinski i contesta:a ) Creus que en la melodia es produeix una pregunta-resposta?b ) I en la dinàmica i en el ritme, creus que hi ha simetria tal com has

vist en el Classicisme? Justifica la teua resposta.

3

ACTIVITATS

DVD

Fragment del ballet L’ocell de foc.

DVD

Fragment comentat de la im-portància històrica del ballet La consagració de la prima-vera, de Stravinski, obra que va causar un gran escàndol el dia de l’estrena.

www.mcg

raw-h

ill.es

52

UNITAT 3

1.5. La música d’avantguardaLa «música d’avantguarda» és la que s’ha deslligat del tot, o quasi, dels ins-truments i les maneres de compondre tradicionals, i fins i tot de la notació musical tradicional.

6. Escolta el fragment musical següent i digues el que pugues sobre els instruments, la melodia, el ritme o altres elements que et sem-blen interessants.

4

ACTIVITATS

En l’activitat anterior, deus haver observat que la música d’avantguarda no s’assembla gens al que havies escoltat fins ara, i això es deu al fet que els compositors avantguardistes es van allunyar bastant de tota la tradició musical anterior. Coneguem millor aquesta avantguarda musical.El compositor experimental més important en la primera meitat del segle XX va ser Edgar Varèse (1883-1965). Va ser el primer compositor de la història que va escriure una obra únicament per a instruments de percussió, Ionitation (1931).En la 2a meitat del segle XX, les tendències principals de la música d’avantguarda van ser la música concreta, la música electrònica i la música aleatòria, de les quals podràs escoltar exemples en l’apartat Auditori històric.

Figura 3.6. Preparació d’un concert de

Pierre Henry.

Tendència En què es basa Compositors

Música concreta

Es basa en la gravació de sons «naturals» (tren, piano, petjades, etc.) que posteriorment seran transformats electrònicament.

Pierre Schaff er (1910-1995)Pierre Henry (1927) (Figura 3.6)

Música electrònica

Es basa en la creació de sons nous utilitzant generadors de soroll, sin-tetitzadors, etc. Crea sons propis en compte d’agafar-los de la natura o d’instruments preexistents.

Kartheinz Stockhausen (1928-2007)

Aleatorietat Incorpora elements d’atzar en la composició (no es fi xen valors de nota, les dinàmiques les tria l’intèrpret, etc.). John Cage (1912-1992)

DVD

Fragment comentat de Ioni-tation, de Varèse.

SAPS QUE…

Una obra de John Cage que va causar gran revolada va ser 4’33”. En aquesta obra l’intèrpret ix a l’escenari i està quatre minuts i trenta-tres segons sense tocar res. Passat aquest temps, se’n va. L’obra resultant serà el so (soroll) que els espectadors puguen fer en la sala.

www.mcg

raw-h

ill.es

53

CARÀCTER I RUPTURA

2 Auditori històric: el segle XXAquest auditori està destinat a mostrar algunes de les sonoritats més noves del segle XX.• Un dels efectes de so més cridaners al començament del segle va ser

l’sprechgesang (cant parlat o recitació entonada) expressionista. El cantant sembla que canta les notes desdibuixant les altures o deformant-les, fet que produeix una gran tensió. A continuació, escoltaràs un fragment per-tanyent al Pierrot lunaire (la història d’un pallasso boig i malalt d’amor), de Schönberg.

• Ara escoltaràs un fragment de la Simfonia per a un home sol, col·laboració de Pierre Schaeffer i Pierre Henry. És una de les obres de referència de la música concreta. Se sent una orquestra (aparentment tocant un ritme balla-ble) i dues veus: home i dona que semblen dialogar. Sentiràs com el so de la veu parlada sembla tallar-se (talls de cinta); també hi ha repetició de sons, unes altres vegades la cinta s’ha passat al revés. És a dir, s’han manipulat electrònicament sons naturals o «concrets».

• D’altra banda, el que es coneix com a música electrònica no agafarà els sons de la natura o dels instruments musicals, sinó que els crearà de ma-nera artificial, amb mitjans purament electrònics. El so sembla tret d’una pel·lícula de ciència-ficció. Els compositors de música electrònica van ha-ver d’«inventar» noves partitures (Figura 3.7) per a aquest tipus de música. Escolta un fragment pertanyent a una de les peces de Kontakte (1960), del compositor Stockhausen.

• De la combinació de la música concreta i la música electrònica va nàixer la música electroacústica. Una de les obres mestres del gènere pertany a Stockhausen; es tracta del Cant de la joventut (1956). N’escoltaràs un fragment on podràs percebre que sons purament electrònics conviuen amb sons «concrets» o naturals (en aquest cas la manipulació de veus de xiquets).

• Un compositor molt experimental va ser John Cage. Aquest compositor va modificar el so d’un piano, col·locant en les cordes gomes, trossos de fusta, caragols… L’instrument va rebre el nom de piano preparat. Tanquem el nos-tre auditori del segle XX amb Amors (1943), de J. Cage, per a piano preparat (Figura 3.8).

5

Figura 3.7. Partitura electrònica

de Stockhausen.

Figura 3.8. John Cage.

DVD

Fragment comentat sobre una obra per a piano prepa-rat de John Cage.

WEB DE RECURSOS

En la web pots trobar am-pliada la informació sobre la vida i l’obra de John Cage.

www.mcg

raw-h

ill.es

54

UNITAT 3

3 Interpretem música del segle XXLa música culta del segle XX s’ha caracteritzat per la ruptura de molts dels elements musicals que fins llavors havien romàs dins de certes normes. Així, la tonalitat esdevé cada vegada més inestable, o simplement desapareix; el ritme experimenta un gran avanç, la forma experimenta igualment grans can-vis. La peça que interpretaràs a continuació (amb un cert aire impressionista) incorpora, d’una manera molt elemental, alguns d’aquests canvis.

6

7

B

C

A

AMúsica: JOSÉ PALAZÓN

Pentavals

Respecte del nom de la peça, es tracta, novament, d’un joc de paraules. Aques-ta vegada es tracta de definir una peça amb elements melòdics pentatònics i a ritme de vals. Si observes la part A, veuràs que utilitza l’escala pentatònica menor de Re:

Pel que fa a la forma, es basa en tres idees distintes amb reexposició de la primera:

Introducció : A : B C : A :

SAPS QUE…

En el segle XX algunes com-posicions comencen en una tonalitat i acaben en una al-tra de distinta. Aquest és el cas de la peça que interpre-tes en aquesta pàgina.

www.mcg

raw-h

ill.es

55

CARÀCTER I RUPTURA

Concloem l’estudi de la història de la música amb una obra que enllaça l’edat mitjana amb el segle XX. Aquesta peça és part de l’obra Carmina Burana, del compositor Carl Orff, i està basada en una col·lecció de poemes medievals dels segles XII i XIII (Figura 3.9). Fortuna Imperatrix mundi és un himne majes-tuós a la fortuna que governa el món. Tindràs ocasió de cantar-la i de tocar-la amb tots els teus companys.

Figura 3.9. Pàgina del còdex medieval que conté els Carmina Burana.

8

SAPS QUE…

A Carl Orff (1895-1982) li de-vem l’ús dels instruments de làmines i petita percussió en l’ensenyament musical en es-coles i en instituts. Per això, aquests instruments se’ls anomena «instruments Orff».

www.mcg

raw-h

ill.es

56

UNITAT 3

4 El món dels instruments: la percussió llatina

Considerem instruments de percussió tots els que són percudits, sacsejats o fregats de les maneres més diverses. La família de les percussions s’ha classifi-cat moltes vegades tenint en compte la zona geogràfica on s’ha desenvolupat o l’estil principal per al qual s’ha utilitzat. Així, hi ha qui parla de percussió simfò-nica, percussió llatina, percussió africana o percussió brasilera, entre altres. En el llibre Projecte Clave A s’han tractat les percussions de l’orquestra simfònica. Ara estudiaràs alguns dels instruments de percussió que s’enquadren dins del que es denomina percussió llatina, és a dir, la que s’ha prodigat per Amèrica del Sud principalment.

La percussió llatina està dirigida a la música popular i comprén els instruments següents: timbals, congues, bongos i instruments de petita percussió (o per-cussió menor) com ara maraques, güiros, shekere, bastons, shaker (‘agitador’) i esquellot.

El shekere (Figura 3.10) està format per una carabassa seca buida recober-ta d’una xarxa amb perles, llavors seques o caragols, que sonen en agitar l’instrument. La carabassa fa de caixa de ressonància.

L’esquellot (Figura 3.11) és una campana sense batall que es percudeix amb baquetes de tambor.

El güiro (Figura 3.12) pertany al grup dels «raspadors». De forma allargada i amb estries, és una espècie de carabassa buida que es raspa amb alguna vare-ta (metàl·lica o de fusta) o també amb una mena de pinta.

Els bastons (Figura 3.13) són un instrument de percussió format per dos cilin-dres o bastons de fusta, entre 18 i 20 cm de longitud. El so és molt agut i es produeix colpejant un pal contra l’altre.

Les maraques (Figura 3.14) són sonalls musicals (per parelles) fabricats a par-tir de carabasses seques (actualment es fabriquen de plàstic o de fusta) que contenen fesols o qualsevol altre material, amb un mànec per a sacsar-les. Una variant és el shaker (espolsador), que no té mànec.

Els bongos (Figura 3.15) són un instrument de percussió les caixes còniques o cilíndriques del qual tenen la mateixa altura, però distint diàmetre, i la part superior es tanca amb una pell de membrana o de material plàstic. Es percu-deixen colpejant la pell amb els dits o les palmes de les mans o amb baquetes. Les dimensions són molt inferiors a les de les congues (Figura 3.16).

Figura 3.10. Shekere.

Figura 3.11. Esquellot

Figura 3.12. Güiro.

Figura 3.13. Bastons.

Figura 3.14. Maraques.

Figura 3.15. Bongos.

Figura 3.16. Congues.

7. Escolta el muntatge musical següent, on podràs identificar alguns dels instruments de percussió llatina estudiats ací, a solo i en grup.

9

ACTIVITATSDVD

Mira el vídeo sobre la tècni-ca dels bongos.

www.mcg

raw-h

ill.es

57

CARÀCTER I RUPTURA

5 Teoria musical: les alteracions (II)Quan volem posar en el pentagrama una nota alterada, el símbol de l’alteració ha de col·locar-se a l’esquerra de la nota i en la mateixa línia o espai.

Col·locació incorrecta Col·locació correcta

Una alteració afecta la nota que acompanya i totes les del mateix nom que estiguen a la dreta i en el mateix compàs. En l’exemple següent, el 2n fa del primer compàs és sostingut, ja que l’afecta l’alteració anterior, mentre que el fa que hi ha en el segon compàs torna a ser natural.

Però què ocorre si volem que el segon fa del primer compàs siga natural? La solució és anul·lar l’efecte de l’alteració. Per a fer-ho, utilitzem un símbol ano-menat becaire.

El becaire anul·la l’efecte del sostingut i del bemoll.

Quan una nota apareix alterada durant tota una composició musical, s’evita la repetició contínua de l’alteració indicant-la al principi de la partitura, entre la clau i el compàs. Aquesta indicació s’anomena armadura.

8. Copia aquest fragment en el teu Llibre de Treball i col·loca-hi lliure-ment alteracions, perquè continga en total 2 do , 1 do, 2 fa i 3 la . Fes-hi servir algun becaire.

ACTIVITATSwww.mcg

raw-h

ill.es

58

UNITAT 3

6 Escola de músics6.1. Amb molt de ritmeEn aquesta unitat repassarem les fórmules rítmiques vistes en les unitats an-teriors. Aquests exercicis requeriran, per tant, més preparació, ja que mesclen diverses fórmules alhora. Si cal, torna a les unitats anteriors per a repassar les que no recordes bé.

Exercici 1. Practica l’exercici següent a diferents velocitats sense base i, finalment, a la velocitat que et marque la base rítmica. Interpreta’l sobre els genolls i alternant les mans. Re-corda la combinació de les mans per a la fórmula:

d d e

10

Exercici 2. Practica l’exercici següent (sobre la taula o genolls, bongos…) so-bre la base rítmica gravada. Observa que està en compàs ternari. Intenta res-pectar l’alternança de mans.

11

Exercici 3. Practica l’exercici següent (sobre la taula o genolls, bongos…) so-bre la base rítmica gravada. Fes atenció especial al treset de corxeres.

12

Exercici 4. Practica sobre els genolls o amb els bongos aquesta polirítmia amb la mà dreta i l’esquerra simultàniament. Escolta l’exercici executat amb els bongos i intenta tocar-lo al mateix temps.

M. D.

M. E.

13

www.mcg

raw-h

ill.es

59

CARÀCTER I RUPTURA

6.2. Pràctica de làminesEn aquesta unitat treballarem sobre l’escala de Do en compassos de 3/4 i 2/4.

d d d d e d e d e (d) e (d) e (d) e d d d

Quan arribes al do agut, repeteix l’exercici, però aquesta vegada en sentit descendent.

Practica ara el mateix exercici, però en compàs 2/4, ascendent i descendent.

d d d e d e (d) e (d) e d d d e d e (d) e (d) e d (etc.)

6.3. AfinantAquesta vegada cantareu un espiritual, música dels esclaus africans portats als Estats Units. Segueix les indicacions del teu professor per a cantar-lo.

Intro

Cor 1

Cor 2

Cor 3

dam da ra ra ra ra dam da ra ra radam da ra ra ra ra ra

dam da ra ra ra ra dam da ra ra radam da ra ra ra ra ra

dam da ra ra ra ra dam da ra ra radam da ra ra ra ra ra

dam da ra ra ra

dam da ra ra ra dam da ra ra ra dam da ra ra ra dam da ra ra rara ra

dam da ra ra ra dam da ra ra ra dam da ra ra ra dam da ra ra rara ra

dam da ra ra ra

dam da ra ra ra dam da ra ra ra dam da ra ra rara

14

WEB DE RECURSOS

Mira el vídeo Pràctica de làmines.

www.mcg

raw-h

ill.es

60

UNITAT 3

7 Músiques del món: la música del Carib (el calipso)

Aquesta vegada, viatjarem fins al Carib per tocar un calipso, estil musical ori-ginari de Trinitat i Tobago.Entre les característiques més destacables respecte a l’estil de la peça que interpretaràs, podem esmentar: la síncope (fixa’t en els quadres blaus de la partitura), l’estil responsorial (part B, diàleg entre cor i solista o solistes) i el so inconfusible de l’steel drum (Figura 3.17), que és l’instrument més característic i original d’aquesta música.Aquesta peça has d’interpretar-la amb els instruments de làmines.

Figura 3.17. Steel drums, instrument característic en la música caribenya.

15

16 A

A

B

CalipsoundMúsica: J. PALAZÓN/J. A. ALAJARÍN

A

A

B

9. Escolta el calipso Mi two cents, del compositor Gary Gibson. Hi pots percebre els ritmes sincopats de la melodia, que és interpretada pels steel drums amb l’acompanyament d’altres percussions i una harmonia amb influències del jazz.

17

ACTIVITATS

DVD

Interpretació d’aquesta obra a càrrec d’alumnes de secundària.www.m

cgra

w-hill.

es

61

CARÀCTER I RUPTURA

8 A duoAquesta vegada interpretareu aquest arranjament a dues veus del tema Moon River, que pertany a la pel·lícula Esmorzar amb diamants. El compositor és Henry Mancini, molt conegut perquè és l’autor de la música de La pantera rosa.

Moon River(Tema de la pel·lícula Esmorzar amb diamants)

AndanteMúsica: HENRY MANCINI

Adaptació: JOSÉ PALAZÓN18

www.mcg

raw-h

ill.es

62

UNITAT 3

9 Auditori modern: cantautors espanyols

Entenem per cantautor a l’artista que, generalment, escriu i interpreta les seues pròpies cançons. També es caracteritzen per escriure sobre temes compromesos, siguen de tipus social o polític, o de qualsevol altra índole. Les cançons que cantaven els cantautors, almenys en els inicis, van ser conegudes com a cançó protesta, encara que amb el pas del temps han anat perdent una mica d’aqueixa càrrega crítica: han passat a ser menys reivindicatives i, en molts casos, sobre temes més mundans.

El panorama nacional és tan interessant i variat en la cançó d’autor, que esdevé impossible comprendre amb rigor tots els representants destacats d’aquesta música. Noms com Joan Manuel Serrat, Luis Eduardo Aute, Víctor Manuel, Joaquín Sabina (Figura 3.18) o els canaris Rosana i Pedro Guerra entre altres, estan entre els més destacats a escala nacional. Tampoc podem oblidar altres cantautors de parla hispana de la talla dels cubans Pablo Milanés i Silvio Ro-dríguez, i l’uruguaià Jorge Drexler.

A continuació pots llegir fragments d’algunes lletres de tres cantautors na-cionals molt importants. Aquestes mateixes lletres podràs escoltar-les en la selecció de l’activitat de la pàgina. Fixa’t en el contingut de les cançons i, en dos casos, la càrrega crítica que tenen.

Figura 3.18. Joaquín Sabina.

Disc: Versos en la boca. Cançó: ÁfricaLletra i música: Joan Manuel Serrat

Mi nombre es África...África manos vacíasÁfrica ojos grandesÁfrica barriga hinchadaÁfrica piernas de alambreMi nombre es África.

(Sobre les desigualtats al món)

Disc: Hijas de Eva. Cançó: BurkaLletra i música: Pedro Guerra

Pies que no pueden hacer ruido al andar,mujeres condenadas tras el velo,dedos que no pueden escribir ni contar,labios que no pueden sonreír ni cantar.Brazos que no pueden recibir ni abrazar,mujeres condenadas tras el velo,mentes que no pueden decidir ni pensar,ojos que olvidaron el placer de mirar.Muertas en vida,dolidas del alma,personas heridas,mujeres fantasma.

(Sobre la marginació de la dona)

Disc: Malas compañías. Cançó: Pongamos que hablo de MadridLletra i música: Joaquín Sabina

Las niñas ya no quieren ser princesas,y a los niños les da por perseguirel mar dentro de un vaso de ginebra,pongamos que hablo de Madrid.Los pájaros visitan al psiquiatra,las estrellas se olvidan de salir,la muerte pasa en ambulancias blancas,pongamos que hablo de Madrid.

(Sobre una ciutat)

10. Escolta en el teu CD la selecció de temes se-güent pertanyents a Joan Manuel Serrat, Joa-quín Sabina i Pedro Guerra:

• Joan Manuel Serrat: África. • Joaquín Sabina: Pongamos que hablo de Madrid. • Pedro Guerra: Burka.

19

ACTIVITATS

WEB DE RECURSOS

En la web trobaràs informa-ció sobre cantautors del pa-norama internacional.

www.mcg

raw-h

ill.es

QUADRE RESUM

63

Contextos musicals

Músiques del segle

xx

La música i la seua evolució en el segle xx

• En el segle XX no es pot parlar d’una unitat d’estil.

Impressionisme

• A les escales tradicionals s’afegiran escales antigues, l’escala pentatònica i l’escala de tons.

• Melodies menys defi nides.• Utilització especial de certs instruments de l’orquestra.

Expressionisme

• La música s’uneix a arguments forts.• Invenció de l’sprechgesang (‘cant parlat’).• El llenguatge de l’expressionisme és l’atonalitat (abandó o absència de la

tonalitat).

Nacionalisme • Els compositors nacionalistes del segle XX busquen la inspiració per a la seua música en el folklore dels països respectius.

Neoclassicisme

• El neoclassicisme es basarà en la música de períodes anteriors (Classicisme, Barroc…), però dins d’un nou llenguatge.

• Es recuperen els gèneres de la simfonia, la suite, etc.• El compositor més important d’aquest estil és Í. Stravinski.

Música d’avantguarda

• Les avantguardes s’aparten dels instruments i de les formes de compondre tradicionals.

• Es consideren músiques d’avantguarda la música concreta, l’electrònica i l’aleatòria.

Llenguatge i creació• Col·locació correcta de l’alteració: a l’es-

querra de la nota i en la mateixa línia o espai.• El becaire ( ) serveix per a anul·lar l’alteració.• Armadura: indicació de notes alterades per

a tota la partitura.

Escolta• El món dels instruments: la percussió llatina

— La música llatina utilitza instruments de percussió específics com el shekere, l’es-quellot, els bastons, els bongos i les con-gues, entre altres.

• Auditori modern: cantautors espanyols— Els cantautors són artistes que escriuen

i interpreten les seues cançons. Solen tractar temes de compromís social.

Interpretació• La música culta del segle XX es caracterit-

zarà per la ruptura de molts dels elements musicals que fins llavors havien romàs dins de certes normes.

• L’espiritual i el gospel són estils dels esclaus africans portats als EUA.

• El calipso és un estil musical originari de Tri-nitat i Tobago, i que sorgeix com a música de carnaval. L’instrument característic és l’steel drum.

• Una obra cimera de la música del segle XX és Carmina Burana, obra de Carl Orff basada en poemes medievals.

www.mcg

raw-h

ill.es

64

ACTIVITATS FINALS

1. Busca en la unitat el significat d’aquests termes i explica’ls:

a ) Becaire.

b ) Calipso.

c ) Armadura.

d ) Carmina Burana.

e ) Güiro.

f ) Piano preparat.

2. Copia el fragment següent en el teu Llibre de Treball i col·loca davall de cada nota les lletres N o A per a indicar si són naturals o alterades.

3. Contesta les qüestions següents sobre l’expressionisme:

a ) Com són els arguments que utilitza?

b ) Què és l’sprechgesang?

c ) Esmenta una pintura i una obra musical expressionistes.

4. Quina diferència hi ha entre música concreta, electrònica i elec-troacústica?

5. Llig en la web el document complementari sobre la música minimalista i escolta l’audició complementària corresponent.Converteix-te tu ara en un músic minimalista. A continuació tens un exem-ple senzill per a quatre percussions: dos bastons, pandero i pandereta (col-pejament amb el dit en el cércol). Ho fareu per grups de quatre alumnes. Per això:

a ) Mira que tots els colps siguen iguals (sense accents).

b ) Has de tocar quatre vegades cada un dels compassos.

c ) Cada un de vosaltres ha de practicar-ne el disseny separadament fins que isca correctament. Només després estareu en condicions de tocar tots junts.

Bastons 1

Pandereta

Pandero

Bastons 2

Disseny 1

Disseny 2

Disseny 3

Disseny 4

www.mcg

raw-h

ill.es

65

6. Relaciona cada un dels autors nacionalistes següents amb el país res-pectiu:

7. Què és un cantautor? Quines solen ser les temàtiques de les seues cançons?

Investiga en Internet alguns dels cantautors que sorgeixen tot just ara, fins i tot de valencians. Tria’n un i fes-ne una biografia breu, i mira de conéixer-ne la música. Pots buscar, entre altres, en la pàgina web http://www.elrin-condelcantautor.com/.

8. Anomena tres instruments típics de la percussió llatina.

9. Indica en el teu Llibre de Treball si és verdader o fals el que s’afirma.

a ) L’alteració només afecta la nota que l’acompanya immediatament.

b ) Debussy va ser el representant principal del neoclassicisme.

c ) El calipso és una música originària de Trinitat i Tobago.

d ) L’obra musical del segle XX Carmina Burana, de Carl Orff, està basada en poemes medievals.

e ) L’obra de Stravinski La consagració de la primavera va assolir un gran èxit en l’estrena.

f ) Pablo Milanés i Silvio Rodríguez són dos cantautors espanyols molt importants.

10. Relaciona en el teu Llibre de Treball el nom de cada compositor amb l’estil que li pertoque:

Falla •

Kodaly •

Sibelius •

Gershwin •

Xostakòvitx •

Williams •

• Gran Bretanya

• Finlàndia

• Espanya

• Estats Units

• Hongria

• Rússia

Arnold Schöenberg •

Sergei Prokofiev •

Jorge Drexler •

Philip Glass •

Claude Debussy •

• Neoclassicisme

• Cantautor

• Impressionisme

• Minimalisme

• Expressionisme

www.mcg

raw-h

ill.es

Accedeix a la nostra web i podràs veure la nostra oferta de novetats per a Secundària, i també l’aprenentatge adaptatiu que proporciona SmartBook, ja que no hi ha cap estudiant igual.

ELS MILLORS CONTINGUTS D’SECUNDÀRIA PER FORMAR-SE

www.secundariamhe.cat/eso

www.mcg

raw-h

ill.es

McGraw-Hill Education de España durant les darreres dècades, dónasuport al món educatiu amb projectes i serveis editorials. Volem agrair l’enorme confiança que al llarg d’aquests anys heu dipositat en nosaltresi esperem poder continuar comptant amb la vostra inestimable col·laboració en ladifusió dels nostres continguts editorials.

Gràcies a aquesta confiança podem desenvolupar la nostra activitat amb l’objectiu clar d’oferir material nou i de qualitat a professors i alumnes, de manera que ajudi a assolir els objectius marcats en cadascun dels nivells educatius.

Podeu consultar els nostres continguts a les pàgines web següents:

En aquest catàleg obtindreu informació sobre el nostre projecte editorial a Secundària i Batxillerat, inclòs el fons de què disposem amb nombrosos recursos complementaris on el material visual destaca de manera notable.

www.mcgraw-hill.es www.mhe.es

www.secundariamhe.cat www.secundariamhe.cat/eso www.secundariamhe.cat/batxillerat

www.smartbookmhe.es

SECUNDÀRIA

BATXILLERAT

CICLESFORMATIVUS

FORMACIÓPROFESSIONALCERTIFICATS

MEDICINA

UNIVERSITAT

Per a més informació: www.mcgraw-hill.es / Telèfon: 902 289 888 E-mail:educador@mheducation.com

www.smartbookmhe.es

PRIMÀRIA

McGraw-Hill Educationuna editorial global al teu servei

PROFESIONAL

www.mcg

raw-h

ill.es

Telf. contacto: 902 656 439 http://mghlibros.distriforma.es/

McGraw-Hill te facilita disponer de tus eBooks y libros

¡No esperes más para tenerlos! Un sistema rápido y cómodo al recibirlo en tu domicilio

Contacta con MGHLibros

www.mcgraw-hill.es / www.mhe.es

Distriforma y MGHLibros: Distribuidor de ebook y venta tradicional

McGraw-Hill y Distriforma colaboran gestionando la librería virtual

En esta página web puedes disponer de nuestro fondo actualmente activo

www.mcg

raw-h

ill.es