DIVENDRES · 6 de desembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15202 - AVUI / Any XLI. Núm. 14072 - EL PUNT

1,20€

3828

33-1

2089

35L

1136

09-1

2151

44L

FORA · L’Audiencia expulsal’Ajuntament de Barcelona coma acusació per les càrregues

Els caps policialscontradiuen De losCobos sobre l’1-OFALS · Quatre inspectorsdeclaren al jutjat que van rebreordres de superiors d’actuar

P6,7

Una gentada, en la manifestació d’ahir a París contra la reforma de les pensions ■

EUROPA-MÓN P24,25

Gran seguiment de la vaga general contra la reforma de les pensions

França, paralitzada

NACIONAL P16

Una excursionista perduda aNúria “ressuscita” després depatir una hipotèrmia severa Audrey Mash, ahir a Barcelona ■ EFE

‘Reneix’ desprésde tenir el coraturat sis hores

NACIONAL P10

ERC mantéla reunióclau dedimartsamb el PSOENegociacions mentreel rei fa les consultes

La Fira factura 215milions en un any rècordEls ingressos de Fira de Barcelonapugen un 15% respecte de fa dos anys

Nacional P15

Servirà per recordar-hi els afusellats iels veïns d’aquest barri desaparegut

Nacional P12

Recreació gràfica del monument ■ EPA

Monument d’honoral Camp de la Bota

Pelosi veu proves d’abúsde poder de Trump

Europa-Món P26

La presidenta de la Cambra deRepresentants ordena continuar el procés

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DEL 2019

eia fa uns dies eldiari madrileny El

Mundo que “la nego-ciació de Pedro Sán-chez amb Podem iERC dispara els recels

a La Zarzuela”. Si és cert això, que tam-poc ens hauria d’estranyar gaire, coin-cidiria el monarca Felip VI amb la dretai la ultradreta del seu país, que trobenen la criminalització de qualsevol dià-leg amb l’independentisme el principalmotiu de crítica al govern d’Espanyaen funcions. Respon a aquest meca-nisme pervers: s’exigeix als catalansque canalitzin les seves reivindicacions“dins la legalitat”, portant-les a “la seude la sobirania de tots els espanyols”però, un cop allà, es nega el valor aaquests vots i s’estigmatitza a qualse-vol que els tingui en compte per nego-ciar-hi. La pressió al PSOE per evitarqualsevol transacció amb l’indepen-dentisme serà brutal i s’accentuarà amesura que el calendari vagi avançant.

Per això tenen aquesta pressa per dei-xar-ho tot dat i beneït abans de festes.El que convindria recordar als socialis-tes, un cop comencin a sentir la suorfreda de l’estrès i s’intensifiquin lescampanyes difamatòries de la premsadel règim, és que estan tastant la sevapròpia medicina. Van ser ells mateixosels que van permetre que el seu rei co-mencés a fer sermons polítics, exterio-ritzant unes opinions que ningú li haviademanat. Sánchez va defensar-lo dientque el seu discurs del 3 d’octubre del2017 “va ser el propi d’un cap de l’Es-tat” i ara es troba amb filtracions perpressionar-lo impròpies d’un cap del’Estat. Com també foren ells, els so-cialistes, els que blanquejaren la crimi-nalització de l’independentisme, ava-lant l’aplicació del 155 i comprant tot elrelat comunicatiu dels seus adversarisideològics. Si ara els poden acusar deparlar amb “colpistes”, “proetarres” i“violents”, si avui els culpen de les milpestes, de la destrucció d’Espanya i defer plorar el nen Jesús és perquè, en-cara no fa un mes, es deien les matei-xes bestieses rere un faristol amb el lo-gotip del puny i la rosa.

D

Keep calmAndreu Pujol

Sánchez: lapròpiamedicina

Si ara els poden acusar deparlar amb “colpistes” o de ladestrucció d’Espanya ésperquè fa poc ells deien lesmateixes coses

l 2020 farà cent anys del naixe-ment de l’escriptor Joan Peru-cho (Barcelona, 1920-2003). Se-

guint la tendència habitual serà,doncs, l’Any Perucho. Edicions 62,previsora, acaba de reeditar Les histò-ries naturals, un dels seus relats méscèlebres. L’acabo de llegir. Per no que-dar malament hauria de dir “rellegir”.No senyor, llegir. Per primera vegada.Tinc a casa l’edició de l’any 1960, laprimera. El pare la hi devia entrar. Re-cordo haver-la començada, uns anysmés tard. La vaig deixar al cap de po-ques pàgines. A aquella edat no estavaper a fantasies ni aventures ni vam-pirs, m’havia “prohibit l’evasió”. Els dela meva generació ens vam perdremoltes coses bones per culpa de fer-nos els progres i els compromesos polí-tics. Pere Calders, per posar un altreexemple. La nova edició de Les histò-ries naturals porta un pròleg de JuliàGuillamon. Explica amb molt d’encertque l’escriptor, que situa la novel·la enla carlinada que va tenir de cabdillprincipal el general Cabrera, el Tigredel Maestrat, va voler establir un pa-ral·lelisme entre aquella guerra civil

E

del XIX i la més pròxima del XX. Ca-brera, carlí, i Antoni de Montpalau, elcientífic liberal que protagonitza el lli-bre, es reconcilien i entenen així quees coneixen. La reconciliació, l’entesa,la superació de les diferències... Ensvam perdre tantes novel·les, en clau osense... I llegíem Marcuse! El llegíem oel passejàvem pel carrer amb la cober-ta de cara? Haig de dir de totes mane-res que l’estil de Perucho ni llavors niara m’és satisfactori. El trobo encallat,difícil, sense l’espontaneïtat de la llen-gua. Sembla que tradueixi del castellà.Sembla, d’acord amb l’ofici que va ex-ercir tota la vida, que aixequi actes ju-

dicials amb l’alè èpic molt refrenat. Pe-rò jo soc un lector, no un crític.

Una vegada el vaig anar a veure alseu domicili de Barcelona. Jo m’haviapresentat a un concurs amb El manyàencès, la transcripció de les memòriesd’en Terri de Mataró que ara tambéhan estat reeditades. El llibre va que-dar en segona posició. Perucho haviaformat part del jurat. En Terri, que co-neixia en Perucho com coneixia tot-hom del país, em va dir d’anar-lo aveure perquè em comentés l’escrit.Em sembla que es va pensar que anavaa retreure-li alguna cosa, que l’anés arenyar. Acompanyant-me a la portaem va dir: “Si vol triomfar, alterni, va-gi a festes d’escriptors, prengui copes,moltes copes.” Ara penso que tot iaquella cara de jutge sever estava debroma i projectava la ironia sobreaquell escriptoret que llegia Marcuse ino Les històries naturals.

L’obra se situa a Gandesa, a Vall-de-roures, a Morella. A Pratdip, on viu ixucla la sang el vampir... Terres tanestimades. Tan poc freqüents a la lite-ratura catalana, encaterinada ambl’Eixample i el Pirineu.

“El 2020 faràcent anys delnaixement de JoanPerucho

Vuits i nous

Històries naturalsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DEL 2019

La Constitució espanyola arri-ba al seu 41è aniversari havent

perdut el que va ser l’essència delseu naixement, el pacte polític deconvivència per avançar en la cons-trucció d’una democràcia plena. Laurgència de deixar enrere 40 anys dedictadura franquista va aplanar elcamí de la carta magna i d’una Tran-sició tutelades pels hereus de l’anticrègim, però el que havia de ser unpunt de partida en el desenvolupa-ment de l’Estat democràtic i d’unarealitat nacional i territorial comple-xa va quedar reduït a punt d’arribadainnegociable, deixant fora, ‘de facto’,una part important de la població.

No es tracta d’oblidar el recor-regut positiu que ha fet l’Estat espa-nyol gràcies a aquell pacte constitu-cional. Però és obligat constatar queles lectures sistemàticament restric-tives de la carta magna, del desenvo-lupament democràtic i plurinacionalde l’Estat i dels drets fonamentals noeren part d’aquell pacte, ara trencat,i han evidenciat a bastament l’enro-cament del règim del 78, origen de lareacció violenta de les seves estruc-tures de poder –des dels policiesfins al rei– davant el creixement ex-ponencial de l’aspiració sobiranista aCatalunya i al País Basc.

L’anomenat constitucionalismenomés abraça la Constitució com aeina útil per defensar l’‘statu quo’,però fa temps que va abandonar l’es-perit progressista que la va fer possi-ble. La monarquia restaurada, la so-birania indivisible, l’estructura terri-torial, la politització de la justícia, in-clòs el Tribunal Constitucional, sónelements troncals de l’ordre consti-tucional més qüestionats que mai ila convivència que el pacte constitu-cional va fer possible està seriosa-ment esquerdada i amenaçada perl’empresonament de líders polítics isocials, la deriva repressiva de l’Estati la desafecció d’una part importantde la societat. Una realitat que noconvida precisament a la celebració.

Un règimenrocat

EDITORIAL

res dies després de la constituciódel nou Congrés (aquest que nosabem quants dies durarà), po-

pulars (de PP, no pas de populars),Ciutadans i Vox encara es lamenten –ise’n lamenten tant que ho duran alTribunal Constitucional– que hi ha-gués uns quants diputats que no jures-sin la Constitució aplaudint amb lesorelles. I què, si alguns van prometre ojurar-la “per imperatiu legal”? I què, sia més a més alguns diputats van apro-fitar per fer proclames ideològiques?Avui –quan el millor de celebrar el diade la Constitució és que ens permet ferun cap de setmana llarg–, avui que escompleixen quaranta-un anys del diaque es va aprovar, vostès creuen quehem d’estar discutint tot això? El solfet de discutir-ho –i que ho discuteixenuna gran part de la cambra parlamen-tària– ja deu ser una bona mostra d’onsom. Els diputats d’ERC van prometrela Constitució “per la llibertat dels pre-

T “I què, si algúpromet o jura laConstitució “perimperatiu legal”?I què, si aprofita perfer declaracionsd’intencions?

sos polítics i fins a la constitució de larepública catalana, per imperatiu le-gal”; els de JxCat ho van fer “per lle-ialtat al mandat de l’1-O, per la lliber-tat dels presos i per imperatiu legal”, ila CUP ho va prometre “per imperatiulegal, en lleialtat primera i última alnostre poble”. EH Bildu, al “per impe-ratiu legal” hi va afegir “fins a la crea-

ció de la república basca”. I què? Esvan saltar cap llei, fent aquestes pro-clames? Quina il·legalitat van come-tre? Bé, que Vox va dir “por España,sí, juro”, que alguns d’Unides Podemho va fer “per la democràcia i els dretssocials”; el BNG, “per defensar Galí-cia”, i Compromís, “per defensar els in-teressos legítims del poble valencià”. Oés que no són legítimes, totes aquestesdeclaracions d’intencions? No es pot,prometre la Constitució, ni que siguiper imperatiu legal, i mostrar-se lleiala un mandat, reclamar la llibertatd’uns presos, la creació d’una repúbli-ca basca o treballar pel poble valencià?No es pot fer, això, des d’una via demo-cràtica? Pel tripartit monàrquic, sem-bla que no. Perquè ho han qualificatd’insult i acusen la presidenta Batet(que va considerar totes les fórmules“respectuoses amb la jurisprudènciadel TC”) de còmplice i traïdora. Qua-ranta-un any després. A celebrar-ho!

Quaranta-un anys desprésXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El director i coguionista, amb la seva pel·lícula Elsdies que vindran, són ferms candidats a l’èxit en lapròxima gala dels premis Gaudí de cinema, amb10 nominacions i favorita a millor pel·lícula. La hijade un ladrón és la més nominada (13) i aspira almillor film en llengua no catalana.

DRA. DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DE LA GENERALITAT

Els Gaudí que vindran

Els 1.686 ciutadans afusellats entre 1939 i 1952 pelfranquisme al Camp de la Bota (Barcelona) tindranun monument a l’espai central del memorial alsexecutats, on un mur explicarà la tenebrosa històriadel Camp de la Bota durant el franquisme i la post-guerra. Una bona iniciativa per a un deute pendent.

-+=

-+=

Un miracle humàAudrey Mash

Recordar la històriaGemma Domènech

-+=

Carlos Marquès-Marcet

Aquesta dona, britànica, de 34 anys i resident a Bar-celona, va recuperar la vida després d’una de les atu-rades cardíaques més llargues registrades al món (6hores). La feina coordinada dels Bombers, que la vanrescatar a la muntanya, el SEM i el servei de medicinaintensiva de l’hospital Vall d’Hebron van fer el miracle.

AFICIONADA A LA MUNTANYA

DIRECTOR DE CINEMA

http://epa.cat/c/ixulyf

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllMarta Monedero

Ser deBarcelona

iuen que ets de Nova York quan t’has trobat WoodyAllen pel carrer, no et fan por les rates i saps com

agafar un taxi, que és tot un art per la forta competència.Fent un paral·lelisme, podríem dir que ets de Barcelona siabans deies Can Jorba a El Corte Inglés de Portal de l’Àngel,has quedat més de cent cops al Zurich i t’apassionen elsdebats sobre temes locals (el de les targetes de metronecessita un article sencer) com el pessebre de la plaça deSant Jaume, que ni és el pessebre de l’alcaldessa ni tothomel critica, encara que una immersió en les xarxes socials

ens pugui fer pensar que som davantla fi del món. Però el món no s’acabaper un pessebre fet amb una pila decapses amb les figuretes i ladecoració de Nadal. Fins i tot hi hapersones a qui els agrada, encara quea d’altres, no. Això és Barcelona, queno és una perquè en són moltes.

També ets de Barcelona si l’agenda et bull amb l’ofertacultural i les mobilitzacions. La capital catalana hacatalitzat en els últims anys els moviments del No a laguerra i el Volem acollir, i s’ha sumat a la lluita liderada pelsjoves contra el canvi climàtic. Potser per això, la miradas’enterboleix amb l’organització de la cimera COP25,patrocinada per empreses contaminants i que se celebraaquesta setmana a Madrid, amb aquella llumenerad’alcalde que salvaria abans Notre-Dame que l’Amazones.El món no s’acabarà per un pessebre sinó perquè no hementès que la lluita contra la crisi climàtica és l’últimaoportunitat.

D

Empresescontaminantspatrocinen lacimera deMadrid

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Els quaranta anys de laConstitució espanyola no posend’acord els experts sobre si hiva haver tant de consens aredactar-la.

10anys

20anys

Uns focs artificials fan 109morts en una discoteca russa.Detenen cinc responsables delnegoci, per a qui es demana uncàstig exemplar.

El 90% dels bascos volen que elgovern reprengui el diàleg ambETA. Suspenen la gestió d’Aznardurant la treva per falta deflexibilitat.

La crisi dels 40 109 morts Aposta pel diàlegTal diacomavui fa...

o és pas notícia de primera pla-na que el poder judicial, ben se-parat dels altres dos poders,

banalitza les paraules i perverteix elllenguatge. A mitjan novembre ens as-sabentàvem que el jutge de l’Audièn-cia Nacional vol una macrocausa per“terrorisme” pels aldarulls postsen-tència. És el mateix jutge que investi-ga els CDR detinguts el 23 de setem-bre i que ja va enviar a presó preventi-va.

PER CONSTRUIR UN RELAT que puguinaplaudir els mitjans unionistes i el po-der Ibex-35, el superjutge ja va orde-nar el 18 d’octubre el tancament de laweb de Tsunami Democràtic amb l’ar-gument que hi veia “indicis de terro-risme”. A finals d’octubre, la GuàrdiaCivil va reclamar a la plataforma infor-màtica GitHub que tallés l’accés alsprogrames de Tsunami amb l’argu-ment que estava “confirmada” com aorganització terrorista. Per contra, afinals de novembre el Comitè de Lli-bertats del Parlament Europeu refu-sava de debatre la proposta de Vox

N d’incloure els CDR en la llista d’orga-nitzacions terroristes. Però ¿què ésterrorisme? Segons el diccionari del’IEC, terrorisme és un moviment polí-tic que utilitza el terror basat en la vio-lència com a eina de pressió. Organis-mes internacionals com l’ONU o laUnió Europea es troben amb greus di-ficultats a l’hora de definir el concep-te, ja que qualsevol proposta troba ladesaprovació d’un o altre grup d’es-tats, segons la seva problemàtica con-creta. Als Estats Units, per exemple,es parla de “terrorisme” únicamentquan un atac és contra ells, però maiquan són els atacants amb la mateixaacció.

ÉS EVIDENT QUE HI HA un intent més quedemostrat de criminalitzar qualsevolmanifestació pacífica que vingui de lasocietat civil en protesta contra lasentència del procés, i en aquesta líniade “terrorisme” d’estat, s’hi val tot:combinats de poder judicial i políticper combatre moviments de protestademocràtics. En aquest joc de guerri-lla d’estat no hi pot faltar la perversió

del llenguatge i, per tant, la banalitza-ció del concepte terrorisme per inten-tar encolomar-lo a moviments de pro-testa legítima contra una sentènciaque és la vergonya d’un estat.

AVUI, 6 DE DESEMBRE, aquest estat s’en-orgulleix d’una Constitució que diu quepromulga drets i llibertats fonamen-tals, però que es troba encotillada en elpassat més reaccionari. Una Constitu-ció que té una única i supremacista lec-tura, la d’un govern que imposa –ambels jutges col·legues– una dictaduradisfressada de democràcia. Una Cons-titució involucionista que no permetqüestionar el dret bàsic d’una nació aautodeterminar-se. Una Constitucióque fomenta la perversió del llenguatgea través dels seus poders i que dona car-ta blanca a difondre el mot terrorismecontra el procés. Com diu Paul Engleren el seu Manual de desobediència ci-vil, si realment volem guanyar, hem depolaritzar molt més, pressionar moltmés i acceptar alts nivells de sacrifici.Signifiquem-nos, doncs, per buidar decontingut una Constitució perversa.

Joan Abril Español. Filòleg

Terrorisme en procésTribuna

n una entrevista concedida al set-manari L’Observateur du Maroc et

d’Afrique, el fiscal Javier Zaragoza hadeclarat que el procés, amb les sevesconseqüències, és pitjor que el copd’estat del 23-F. Tal consideració pot in-dignar, però no hauria d’estranyar te-nint present les seves intervencions du-rant el judici al Tribunal Suprem en lamesura que va insistir en la rebel·lió, vareferir-se als acusats com a membresd’una organització criminal i, entre tan-tes altres coses, va afirmar que el refe-rèndum de l’1 d’octubre i la frustradaDUI formaven part d’un vertader copd’estat. Respecte a aquesta última afir-mació, en les seves recents declara-cions argumenta novament que tant elgovern de la Generalitat com els colpis-tes del 23-F pretenien substituir la lega-litat democràtica per mètodes il·legals.És així que novament també s’ha de re-cordar que, a diferència d’un cop d’es-tat contra una democràcia, el procésno volia abolir cap sistema democràtic ique, per decidir una determinada qües-tió sens dubte rellevant, va proposar unreferèndum al qual estaven convocatstots els electors de Catalunya, de ma-nera que, sense voler imposar res per laforça, ningú no estava exclòs de partici-par-hi.

El cas és que, donant-li la volta, lesdeclaracions de Javier Zaragoza podenservir com a referència per recordarunes quantes coses més en aquestadiada de la Constitució. Afirma el fiscalque la democràcia va sortir enfortida aconseqüència del 23-F. Sense que talcop d’estat s’hagi aclarit del tot, allò quemés aviat va sortir-ne enfortit és la mo-narquia instaurada per Franco, l’anome-nat règim del 78 i la mateixa unitat d’Es-panya a través del sistema descafeïnatde les autonomies. Una altra cosa ésque en sortís enfortida la democràcia.Hi afegeix Zaragoza que els efectes delprocés són devastadors en l’àmbit per-sonal, familiar, econòmic, social i polític.Potser sí, però encara són més devasta-dors els efectes de la repressió de l’Es-tat espanyol i de la seva incapacitat peracordar una sortida política democràti-ca al seu conflicte amb Catalunya. Defet, com van anunciar alguns polítics es-panyols, l’Estat està pagant un preumolt alt per mantenir la unitat territo-rial: el debilitament de les formes de-mocràtiques. O potser allò que passa ésque, combatent el moviment indepen-dentista català, aquest estat fa evidentsles limitacions d’una democràcia que,entre altres coses derivades del règimfranquista, ha restat condicionada pelsefectes del cop d’estat del 23-F.

E

Full de rutaImma Merino

Zaragoza

Voldrà el tiquet?

b Torno de comprar amb untiquet del supermercat, un al-tre del forn i un altre de la car-nisseria. El medi ambient i elseu respecte: el reciclatge,l’emissió de gasos, el fast fas-hion i la compra amb cons-ciència... són conceptes quetenen una forta presència enl’agenda mediàtica, les xarxessocials i les converses de laciutadania. Així doncs, si javam aconseguir, ni que siguide certa manera, reduir l’úsde bosses de plàstic en lesnostres compres, per què noreduir també el paper de ti-quets que rebem? Pot sonarcom una proposta superficiali insuficient, però segons elmeu punt de vista, tota inicia-tiva és bona. A més a més, noestem parlant d’un gran canvique requereixi una gran des-pesa econòmica, sinó d’úni-cament donar l’opció d’impri-mir o no el tiquet als clients. Oinclús d’oferir l’opció d’enviar

el tiquet de manera digital.MARIONA VIDAL PONSPrades (Baix Camp)

Canvi climàtic‘versus’contaminaciób Del 2 al 13 de desembre secelebra a Madrid la cimeraanual de l’ONU –una més– perdiscutir conseqüències i pren-dre urgentment mesures sobrela contaminació, en principi laprincipal causa d’un galopantcanvi climàtic que ja ens afectai, segons les apreciacions cien-tífiques, de conseqüències im-predictibles abans d’acabar elsegle. Aquestes cimeres lesinstituïren les Nacions Unidesen el llunyà any 1992 i malgratels acords i conveniències adesenvolupar, se’n parla molt ino es resol gran cosa, és moltdifícil posar fil a l’agulla i no totes resol amb passar a energiesrenovables pel que fa a l’obten-ció d’electricitat, calefacció etc.,vehicles elèctrics, bicicletes o

patinets, això és bastant, peròmínim.

Què cal fer amb els avionsque solquen l’espai i que si po-guéssim clissar tots els que vo-len d’un cop, els cabells se’nsposarien de punta? I amb lagran quantitat de vaixells quesolquen els mars moguts percombustibles derivats del pe-troli, a més de les deixalles queoriginen i es queden al mar?

El trànsit pesant (milers i mi-lers de camions i autobusos)propulsat també per derivatsdels hidrocarburs i milionsd’automòbils que omplen ciu-tats i carreteres...

Jo penso que una solució deltema no és gens senzilla en lasituació a què hem arribat ac-tualment, crec que va per llarg,en vista de com actuen algunsdirigents, en especial dels pa-ïsos que anualment acudeixenal termini de cada cimera i quehi van la majoria només peraplaudir i “qui dia passa anyempeny”. Ara es diu, per posarun exemple nostrat, que a la

ciutat de Barcelona els vehiclesque més contaminin pagaranun cànon, els que menys paga-ran però no tant i “pagant SantPere canta”, mentre a la ciutatcirculen centenars d’autobu-sos dièsel antics que el CO2

campa per l’aire.Per acabar, un exemple: di-

vendres 29, un autobús del’L43 de Sant Joan Despí aBarcelona feia el servei per laDiagonal amb un escapa-ment de fum negre vergo-nyós i no és circumstancial,sinó que denota l’antiguitat imal manteniment de la mà-quina detectat diverses vega-des en aquesta línia en la qualja havíem denunciat que moltscops la rampa especial de sor-tida adaptada no funciona.

Si 4.000 delegats de go-verns i activistes no aconse-gueixen res esperem que la jo-ve Greta Thunberg, nominadaal Nobel de la pau, no sigui unamés.BONAVENTURA BOSCH I SOLÀSant Joan Despí (Baix Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

ls voltors immobi-liaris que atalaien

Barcelona tambéaterren per cruspir-sepetits bocins d’histò-ria. És el cas del res-

taurant del carrer Avinyó que conser-vava la rebotiga de Frederic Soler, Se-rafí Pitarra, (1839-1895), dramaturgque hi tenia una rellotgeria. EditorialÀmbit ha publicat enguany Les nits dePitarra, llibre de David Domènech quedocumenta a bastament i amb ameni-tat què passava en aquell altell entre1863 i 1871, quan acollia tertúlies cultu-rals vitalistes. L’any 1987, la família Roigva posar-hi un restaurant, el Pitarra.Tenia un toc especial. A l’entresòl, ambvidrieres que donaven al menjador de

baix, hi havia llibres, retalls i gravatsque evocaven aquell petit món de fi-nals del segle XIX. Era un racó íntimque des de feia trenta anys emparavadinars de conspiracions polítiques, detrobades amicals i de cites furtives. Laproximitat amb les seus de la Generali-tat i l’Ajuntament facilitava que aquellcau discret complís aquestes funcions.Després d’estar tancat i amb obres, ellocal va tornar a obrir el maig del 2018,transformat en un pub. El titular delnou negoci, un especulador irlandès,va malmetre el menjador de la plantabaixa. Pocs mesos després aquell de-predador va clausurar l’establiment.Queden testimonis de grans momentspúblics o secrets d’aquell lloc: els delstemps antics, que recull l’obra de Da-vid Domènech; i els d’una clienteladels nostres temps que apreciava eltoc càlid i la llibertat de converses odiscussions que assegurava el reser-vat.

E

De set en setJosep Maria Casasús

Toc Pitarra

Els voltors immobiliarisposen setge a petits bocinsd’història de la ciutat

Damià Calvet, CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

“La T-casual es podrà compartir però no es podran picardos viatges seguits”

La frase del dia

“Per primeravegada entraran enel govern unvicepresident idiversos ministresque consideren quela Transició va seruna ocasió perdudai que qüestionen laseva obra

vui fa quaranta-un anys que laConstitució espanyola fou apro-vada per referèndum. Ho cele-

bro. Sempre he pensat, dit i defensat,que la Transició va ser un èxit, que laConstitució de 1978 és la primeraconstitució de consens que ha tingutEspanya, que la monarquia ha estat i ésla clau d’arc del sistema constitucional,i que l’etapa que hem viscut ha estat,amb totes les ombres que es vulguin,un llarg període de pau, creixement ibenestar difícil de trobar en la nostrahistòria. Sé que aquesta opinió, tan dis-cutible com la contrària, no és compar-tida per molts ciutadans. Ho respecto ino perdré ni un moment a defensar-la.Fa temps que sostinc que el diàleg ésl’única forma de plantejar i resoldre elsproblemes polítics, però no qualsevoldiàleg. De res serveix un diàleg infor-matiu: ens ho tenim tot dit des de famolt de temps; tampoc és possible undiàleg dialèctic: no ens convenceremrecíprocament mai de res; tan sols ensresta el diàleg transaccional sobre co-ses concretes, és a dir, canviar cromos.

LLAVORS, PER QUINA RAÓ escric sobre eltema? Perquè, si el govern que avuis’està intentant bastir arriba a gover-nar, entrarem en una situació distintaque no valoro com a bona o dolenta; tansols afirmo que serà radicalment nova.Per primera vegada entraran en el go-vern un vicepresident i diversos minis-tres que consideren que la Transició vaser una ocasió perduda i que qüestio-nen la seva obra. Normal: pura demo-cràcia. Ara bé, admès això, sí pot resul-tar útil aprofundir més en aquesta po-sició ideològica i política.

ARA FA UN ANY, Pablo Iglesias i Enric Ju-liana publicaren un llibre de conversestitulat Nudo España, en el qual amb-dós parlen extensament sobre un am-pli ventall de temes centrats en la polí-tica espanyola. En ell, Pablo Iglesias es

A manifesta amb claredat i precisió sobremoltes qüestions. Així, diu que la Tran-sició és l’objecte de reflexió en clau es-panyola més important a Podem. I hoés en un doble sentit: com una crítica al’esquerra, que potser no tenia forçaper fer més del que va fer; i per contra-dir el relat edulcorat que es fa d’ella,que ell defineix com “una tomadura depelo”, ja que la Transició no va compor-tar cap canvi en l’estructura del podereconòmic donat que, a diferència de

Portugal, a Espanya la dictadura nos’esfondrà en 48 hores. En definitiva,arribat el moment es va renunciar, deforma intencionada o casual, a cons-truir una societat civil organitzada desde sota. I és que –reconeix– aquella Es-panya modesta d’inicis dels 70 comen-çava a estar satisfeta de la situació:s’estava formant la classe mitjana. Peraltra banda, respecte a la monarquia,Iglesias entén que és una variable fona-mental de la Transició, ja que pels sec-tors reformistes del franquisme i, ambel temps, també pel Partit Comunista,la Transició s’havia d’articular entornde la monarquia, de manera que servísalhora de legitimació de la institució.Ara bé –segons Iglesias–, no obstantque el rei Felip VI té moltes més virtutsque el seu pare, ha pres una sèrie de de-cisions polítiques que difícilment po-drà esmenar i que el col·loquen en unasituació difícil.

EN RESUM, LA POSICIÓ de Pablo Iglesiasés obertament crítica envers tot el sis-tema polític que denomina “Règim del78”. Res a dir, com també és respecta-ble el seu propòsit d’esmenar-lo en pro-funditat. Ara bé, el problema no rau en“el què”, sinó en “el com”. Per això hi hauna afirmació d’Iglesias que provocacerta perplexitat quan, després de pro-clamar que “venim de la tradició mar-xista”, afegeix que “a diferència delPCE, nosaltres no renunciem a res, notransigim. (...) No transigirem ni tansols en allò simbòlic”. Perquè es potcompartir la seva convicció que “la nos-tra democràcia encara té molt margede millora”, però aquesta millora tansols serà viable si s’afronta d’acord ambla Constitució i les lleis, amb lleialtat irespecte a totes les institucions –in-cloent-hi la monarquia–, i prescindintd’aquell to insofrible característic del’esquerra radical, que s’atribueix unatan discutible com injustificada supe-rioritat moral.

Juan-José López Burniol. Notari

Aniversari de la ConstitucióTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DEL 20196 |

Felip VI s’afegeix ala pressió socialistaper mirard’accelerar l’eleccióde Sánchez

L’excursionistaAudrey Mash vaser rescatada ambhipotèrmia i ambel cor aturat

El rei iniciaràles conversesper a lainvestidura

Es recuperad’una aturadacardíaca de sishoresNacional

Després d’un any i 10 me-sos de liderar la investiga-ció, amb un potent equipd’advocats extern i uns 50agents i caps policials im-putats per les càrreguespolicials durant el referèn-dum de l’1-O, l’Audiènciade Barcelona ha resolt araexpulsar l’Ajuntament deBarcelona com a acusaciópopular en la causa que in-vestiga el jutjat d’instruc-ció 7 de Barcelona, amb298 ferits lleus personats.L’advocacia de l’Estat,amb el suport de la fiscalia,va demanar que es fes forael consistori perquè no es-tà habilitat legalment perfer d’acusació popular,una figura que la llei per-met exercir a persones,entitats i partits (com araVox) sense tenir un perju-dici directe. Inicialment,el jutge i la secció tercerade l’Audiència van descar-tar-ho, però ara ha hagutde canviar el seu parer,després que se celebrés unple no jurisdiccional perunificar criteris, el novem-bre passat, en què per una-nimitat tots els magistratsi magistrades de les onzeseccions penals van apro-var la restricció, seguint lajurisprudència del Su-

prem.Així, a partir d’ara, amb

aquest acord, es pot dema-nar l’expulsió de qualsevoladministració pública per-sonada com a acusació po-pular en un procés penal,mentre no tingui una ha-bilitació legal, com sí quees té en els casos de violèn-cia masclista.

El regidor de Drets deCiutadania i Participacióde l’Ajuntament de Barce-lona, Marc Serra, va quali-ficar ahir de “molt malanotícia” l’expulsió del con-sistori, personat des del fe-brer del 2018, ja que la se-va tasca “ha permès unprocés de la veritat”, queara es pot trencar, ja queva sostenir que “el fiscal enaquest cas ha fet més obs-trucció que defensa de lalegalitat”. L’Ajuntamentde Barcelona sempre hadefensat que la Carta Mu-

nicipal l’habilita per feraquesta tasca acusatòria.A partir d’ara, en la causade l’1-O a Barcelona, no-més quedaran acusacionsparticulars, com ara la delcentre Irídia, en nom detretze veïns afectats.

Violència i corrupcióL’acord del ple no jurisdic-cional de l’Audiència deBarcelona afirma: “La per-sonació com a acusació po-pular d’una persona juridi-copública exigeix una ha-bilitació expressa ambrang de llei que delimiti ob-jectivament i subjectiva-ment l’exercici de l’acciópenal, sense que s’acceptiuna mera connexió entreel delicte i l’exercici decompetències atribuïdes al’ens públic.”

Des de la judicatura, fatemps que es demana alpoder legislatiu que modi-

fiqui la llei perquè es prohi-beixi la presència de par-tits polítics en les causespenals com a acusacionspopulars. Precisament, elmagistrat Manuel Mar-chena, en la sentència delTribunal Suprem contraels independentistes cata-lans, insisteix que per evi-tar la politització d’un pro-cés cal restringir la partici-pació dels partits, i per ex-emple Vox no podria estarpersonat i impulsar l’inicide la majoria de causescontra els independentis-tes catalans, com succeeixactualment.

Les seccions de l’Au-diència de Barcelona fanhabitualment plens no ju-risdiccionals per evitar re-solucions contradictòriesentre si sobre interpreta-ció de la norma penal, i enel cas de l’acusació popularfan seus els fonaments ju-

rídics de la sentència149/2013 del Tribunal Su-prem. En aquesta resolu-ció, l’alt tribunal expressala “seva preocupació” da-vant “la creixent vocacióde participació de les per-sones juridicopúbliques encasos de violència contrala dona i de corrupció ur-banística”, tot i no ser ofe-sos ni perjudicats directes,que en aquests casos sem-pre es poden personar coma acusació particular (tal

com l’Ajuntament barcelo-ní està en la causa delsatemptats del 17-A). En elcas de la violència masclis-ta, el Suprem indica que hiha “suport legal” perquèles administracions públi-ques s’hi personin, però noen els casos de corrupció,on les acusacions popularsde partits o entitats hanmantingut incòmodes in-vestigacions, com ara lesúltimes sobre el finança-ment del PP.

L’Ajuntamentde Barcelona ésexpulsat com aacusació en l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA

RESOLUCIÓ L’Audiència de Barcelona resol que no té una habilitació legal per ferd’acusació popular PETICIÓ Ho van demanar l’advocacia de l’Estat i la fiscaliaEFECTE És un acord d’un ple no jurisdiccional que afectarà tota administració

14.02.18L’Ajuntament barceloní esva personar com a acusaciópopular en la causa de l’1-O aljutjat d’instrucció 7 de Barce-lona, on hi ha 22 peces.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

11seccions penals de l’Au-diència de Barcelona han re-solt per unanimitat restringira qualsevol ens públic ferd’acusació popular.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

“És una molt malanotícia per al consistorii per a les 300persones ferides l’1-O.El fiscal no ha vetllatpels seus interessos”Marc SerraREGIDOR DE DRETS DE CIUTADANIA

L’alcaldessa Ada Colau, amb els Jordis ialtres representants de la societat civil, enla protesta del 3-O pels danys policials apersones i escoles ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

Urquinaonao Moncloa

L’APUNT Barcelona acaba l’any amb una facturació rècord, l’en-questa dels economistes alerta que la incertesa políti-ca complica les noves inversions... Això sí, culpar l’in-dependentisme i les seves reivindicacions de tots elsmals de l’Estat és ja habitual per tapar els dèficits del’Estat. I el decret per facilitar el trasllat de seus em-presarials de Catalunya, per revocar.Carles Sabaté

A veure si resultarà que la falta de govern estable al’Estat espanyol des de fa mesos, la repetició d’elec-cions generals perquè no són capaços de formar go-vern, la interinitat estatal perquè no resol ni proposares per a Catalunya –l’autonomia més pròspera eco-nòmicament parlant– llastaran més l’economia queels aldarulls posteriors a la sentència del 1-O. Fira de

El Suprem sosté que“l’interès públic està tute-lat per llei” i correspon “enexclusiva al ministeri pú-blic”. I, amb cites de resolu-cions del Tribunal Consti-tucional, clou: “L’acció po-pular està reservada alsciutadans, no a les admi-nistracions. L’acusació po-pular és la concessió a laparticipació del poble en lajustícia; no a la participa-ció de més poders en la jus-tícia.” ■

Quatre inspectors en capde la Policía Nacional in-vestigats per les càrreguesde l’1-O a Barcelona vanafirmar ahir davant deljutge que va ser el comissa-ri en cap de la unitat d’an-tiavalots, al qual anome-naven amb el nom en claude Mart, qui els va ordenaractuar als punts de votacióa les 8 del matí, segons vaninformar fonts jurídiques.Amb aquestes declara-cions, els caps policialsvan revelar per primer copque el centre de coordina-ció del Ministeri de l’Inte-rior –on era el coronel de laGuàrdia Civil Diego Pérezde los Cobos, coordinadordel dispositiu policial con-tra el referèndum del’1-O–, va ordenar-los con-fiscar les urnes, tot i queno significa carregar con-tra els manifestants, se-gons altres fonts presentsen les declaracions d’ahir.

En el judici al TribunalSuprem, Pérez de los Co-bos i el secretari d’estat deSeguretat, José AntonioNieto, sempre es van es-polsar responsabilitats ivan assegurar que a lesvuit del matí, en “veureque els Mossos no actua-ven”, tot i que les escolesencara eren tancades, elscaps policials sobre el ter-reny (és a dir, els que vandeclarar ahir) van decidiractuar-hi i el material i l’úsde força a emprar. Pérezde los Cobos i Nieto sí quevan revelar que tenien unpla alternatiu preparatperquè no es fiaven de lapolicia catalana.

El comissari dels Mos-sos Ferran López va des-mentir De los Cobos i vaassegurar que sí que l’ha-via informat de tot el plad’actuació de l’1-O, amb el

binomi policial, i que el co-ronel de la Guàrdia Civill’havia validat, a més demostrar-se sorprès enveure actuar la policia es-panyola quan encara noels havien demanat ajuda.

Ahir, en la declaraciódavant del titular del jutjatd’instrucció 7 de Barcelo-na, els quatre inspectors

van explicar que diesabans de l’1-O hi va haverun briefing en què es va ex-plicar que rebrien l’ordred’actuar si no ho feien elsMossos d’Esquadra, uncop obrissin els centres devotació. Els advocats deles acusacions populars,que exerceixen l’Ajunta-ment de Barcelona i el cen-tre Irídia, van indicar quesegurament el comissarial qual els policies es refe-reixen com a Mart és elcap de la unitat d’inter-venció policial de Barcelo-na, José Miguel Ruiz Iguz-quiza, segons Efe.

L’advocat de l’Ajunta-ment, Robert Sabaté, i lad’Irídia, Anaïs Franquesa,van precisar que en la seva

declaració davant del jut-ge com a imputats els qua-tre inspectors van relatatque en aquest briefing vanrebre una llista dels puntsde votació on havien d’in-tervenir aquell dia quanrebessin l’ordre, en con-cret en vint-i-un centresdel districte de l’Eixample,amb un criteri de la selec-ció que és desconeix. Se-gons els advocats de l’acu-sació popular, els inspec-tors van explicar que a les07:00 hores ja estaven elsdiferents equips de la Poli-cía Nacional a la seva zonaassignada i que, a partir deles 08:00 h, van rebre or-dres d’actuar d’una “supe-rioritat”, un comissariamb l’indicatiu policial de

Mart, i van apuntar al capde la unitat d’intervenciópolicial de Barcelona.

Per aquests advocats,les explicacions d’ahir delsquatre inspectors en caprespecte al fet que van re-bre ordres d’actuar abansde l’inici de les votacions ales 09:00 h del matí con-tradiuen les versions ofer-tes en el seu moment perDiego Pérez de los Cobos,el coronel de la Guàrdia Ci-vil que va coordinar el dis-positiu policial de l’1-O, iper José Antonio Nieto,llavors secretari d’estat deSeguretat. Dilluns vinentdeclaren com a investigatsquatre inspectors més,que dirigien les accions alscentres de Barcelona. ■

Interior va ordenar actuarl’1-O, segons caps policialsa Quatre comandaments que eren a les escoles de Barcelona aclareixen per primer cop que des delcentre de control, on era Pérez de los Cobos, se’ls va dir d’intervenir a S’han d’aclarir les càrregues

M.P.BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Antiavalots de la policia espanyola contra manifestants davant l’escola Ramon Llull de Barcelona, l’1-O ■ JUANMA RAMOS

09.12.19declaren com a investigatsquatre comandaments mésque van dirigir les actuacionsen punts de Barcelona l’1-O.

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DEL 20198 | Nacional |

Dos dels set empresonatsprovisionalment desprésde la seva detenció, el 23de setembre passat, en laconeguda com a operacióJudes, i que estan acusatsde pertinença a organitza-ció terrorista, tinençad’explosius i conspiracióper cometre estralls, el veíde Santa Perpètua de Mo-goda Ferran Jolis i el saba-dellenc Jordi Ros, presen-ten una querella per la vul-neració de drets fonamen-

tals i del dret de defensaamb l’objectiu que s’obriuna investigació per de-terminar la seva detencióportada a terme peragents de la Guàrdia Civil.L’advocat de Jolis, CarlesPerdiguero, que va pre-sentar el plet ahir als jut-jats de Sabadell, consideraque la detenció “no té vali-desa des del minut zero” iés “il·legal” perquè el seudefensat “no va ser assistiten cap moment fins al capde 43 hores per una lletra-da d’ofici” i quan ja haviafet una declaració “en dub-

toses condicions de valide-sa”, hi va afegir el portaveudel col·lectiu Alerta Soli-dària, Xavi Pellicer, totdestacant que és una pràc-tica habitual de l’Audien-

cia Nacional. Per Perdi-guero aquest fet ja hauriad’invalidar la legalitat detot el procediment.

En la compareixençadavant la premsa d’ahir

van estar acompanyatsdel pare de Jordi Ros, l’ad-vocat del qual en els prò-xims dies presentarà unaquerella en termes simi-lars, a més de la lletradad’altres detinguts, EvaPous, i de representantsde l’Associació Memòriacontra la Tortura o l’Acciódels Cristians per l’Aboli-ció de la Tortura. Jolis iRos van ser els únics delsnou detinguts –dos estanen llibertat amb càrrecs–que van tenir d’entradados advocats d’ofici. Vanser els dos únics casos en

què el jutge instructor del’Audiencia Nacional, Ma-nuel García Castellón, nova acceptar el recurs pre-sentat per “indefensió” niper vulneració del dret a ladefensa, malgrat que síque el va acceptar per aXavier Duch, Eduard Gar-zón, Alexis Codina i Xa-vier Buigas, cosa que vaprovocar que l’endemàmateix la sala penal d’a-pel·lació dictaminés lanul·litat de les ordres depresó. Però el jutge va tor-nar a ordenar la presó pro-visional a Soto del Real–d’on no havien sortit–.En el cas de Ros i Duch, amés, estan en presó en rè-gim d’aïllament.

Per Alerta Solidària, elfet que acceptés els recur-sos d’uns i no els de Jolis iRos, en què la vulneraciódels drets de defensa vaser “més extrema i siste-màtica”, és un “intent derentar la cara dels tribu-nal per evitar una nul·litatque és evident” i “fer unmalabarisme per impedirque el castell de cartes cai-gui”. L’advocat del perpe-tuenc va explicar que elseu defensat va ser objec-te de “maltractament”durant el trasllat del seudomicili a la comandànciade Tres Cantos de la Guàr-dia Civil a Madrid.

Entre els maltracta-ments va relatar que va es-tar despullat, tirat a terra iapuntat amb una metra-lleta des de quarts de cincde la matinada i durantunes hores en l’escorcollde casa seva, i que durantel trasllat de set hores vaestar emmanillat i amb elsulls tapats, i que va ser in-terrogat amb constantsreferències a la seva famí-lia i fills. Per això conside-ra que aquestes accionssuposen un delicte contrala integritat moral. ■

Querella per investigar ladetenció de dos CDR el 23-S

Jordi AlemanySABADELL

a L’advocat de Ferran Jolis sosté que va ser il·legal perquè no va tenir assistència lletrada fins a 43 hores desprési perquè se’l va maltractar a En breu la presentarà el lletrat del sabadellenc Jordi Ros, reclòs en aïllament

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

“Volem que s’obriuna investigació perun delicte contra laintegritat moral i un altrede detenció il·legal”Carles PerdigueroADVOCAT DE FERRAN JOLIS

74nits a la presó de Soto del Re-al ja han passat set dels noudetinguts per la Guàrdia Civildurant els escorcolls del 23-S.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Xavi Pellicer, d’Alerta Solidària; el pare de Jordi Ros, i l’advocat de Ferran Jolis, Carles Perdiguero, mirant la querella que van presentar al jutjat ■ J. ALEMANY

Un informe que recull eltestimoni de 22 personesempresonades arran de elsmobilitzacions des que esva conèixer el 14 d’octubrela sentència del Suprem alslíders i polítics descriu epi-sodis de violència física ipsicològica tant en les de-

tencions i els trasllats comen les dependències poli-cials, però també burles ivulneració de drets en elprocediment judicial, comara el de defensa i el d’ex-pressar-se en la llenguapròpia, i en els reconeixe-ments mèdics, amb pre-sència policial, cosa quevulnera protocols interna-cionals. Són alguns dels

durs relats a través d’entre-vistes personals dels em-presonats, d’entre 18 i 35anys, que ha recollit el Sis-tema de Registre i Comuni-cació de la Violència Insti-tucional (Sirecovi), que for-ma part de l’Observatori delSistema Penal i Drets Hu-mans de la Universitat deBarcelona (Ospdh).

S’hi descriuen amena-

ces amb cúter, hores sensemenjar ni beure, agres-sions sense motiu i, fins itot, un intent de suïcidi.L’objectiu és presentar l’in-forme “davant autoritats iorganitzacions socials, na-cionals i internacionals delConsell d’Europa i de lesNacions Unides”. El treballalerta d’un entorn de vio-lència institucional. ■

RedaccióBARCELONA

Els presos pel 14-O relaten burles,cops, amenaces i drets vulnerats

Un agent de la Policía Nacional fent una detenció a Barcelonael 18 d’octubre passat a Via Laietana ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DEL 201910 | Nacional |

Si hi ha un termòmetre deldesgovern espanyol de lesquatre eleccions en quatreanys és l’agenda de FelipVI, que es disposa a iniciarla vuitena tanda de consul-tes en cinc anys (la terceradel 2019) quan Joan Car-les I en va fer deu en 40anys. Tot i que el Congrésés més plural que mai i té elrepte de rebre portaveusde 19 partits, el rei ha es-tressat el calendari i citaràtots els interlocutors –tretdels exclosos ERC, CUP iEH Bildu– en només 48 ho-res, dimarts i dimecres,per decidir l’últim dia i jadesprés d’escoltar PedroSánchez si l’envia o no auna investidura abans deNadal. Que la tanda és unritual de cortesia més queútil ho prova que Felip VInomés sabrà per la premsao per Sánchez què pensa elpartit clau per a tot, que ésERC i que el planta pel me-nyspreu de no haver rebutmai Carme Forcadell quanera presidenta del Parla-ment. El rei i Sánchez coin-cidiran avui en el 41è ani-versari de la Carta Magna ila paradoxa és que la pres-sa del rei és sobre els repu-blicans d’Oriol Junqueras,que no celebren res i quesalven la cita clau amb elPSOE de dimarts que ve.

Que Felip VI imposa una

sobrevinguda pressa aERC és evident a partir delpassat immediat a l’horade gestionar el mandat del’article 99 de la Constitu-ció, que ha sigut estèril peral desbloqueig tant el 2016com el 2019. Si després deles eleccions del 28 d’abrilva deixar passar dues set-manes des de la constitu-ció de les Corts del 21 demaig per obrir la tanda deconsultes els dies 5 i 6 de ju-ny, ara només ha deixatpassar dos dies des del pri-mer ple de dimarts. A mésd’un pont que invalida eldilluns com a laborable, Fe-lip VI ha tingut en compteque Sánchez viatja dijous aBrussel·les a la cimera de laUE.

Calendari o loteriaEl calendari accelerat delrei farà que Sánchez siguil’últim a ser rebut, a últimahora de dimecres. I la citaobre tres opcions: que elrei no li encarregui res, queel rei li encarregui la inves-tidura i ell accepti, o querespongui a l’encàrrecdient que necessita méstemps perquè només té elsí del soci de coalició queserà Pablo Iglesias i li faltala decisiva abstenciód’ERC. Si l’entesa es forgésaviat i es forcés la màqui-na, a La Moncloa i al PSOEn’hi ha que no acaben dedescartar forçar un pled’investidura la setmana

del 16 de desembre i que lasegona votació fos el dia19. “És complicat, però noimpossible”, va advertir lapresidenta del Congrés,Meritxell Batet. “Contes-tar quan serà la investidu-ra és com contestar quinnúmero tocarà a la lote-ria”, hi afegia ahir la minis-tra portaveu, Isabel Celaá.No s’ha d’oblidar que des-

prés de rebre l’anterior en-càrrec, el 6 de juny, Sán-chez va consumir 46 diesfins a acudir a un ple d’in-vestidura el 22 de juliol. Fi-xar la data és decisió de Ba-tet.

Tot i les 48 hores de pro-tagonisme del rei, la clauserà a la taula de negocia-ció entre els republicansGabriel Rufián, Marta Vi-

lalta i Josep Maria Jové i elssocialistes Adriana Lastra,José Luis Ábalos i SalvadorIlla. Tot i el malestar cau-sat dimecres per Sánchezen la cimera de l’OTAN aLondres quan va dir que hihaurà un acord dins laConstitució i públic, Ába-los feia de bomber ambERC, molesta perquè elPSOE ven que l’acord és a

tocar. “Tot és interpreta-ble. Tots coneixem la bonavoluntat d’arribar aacords”, va dir el secretarid’organització del PSOE.

“Terceres eleccions?”A ERC, que protegeix lanegociació amb hermetis-me i amb comunicats, ahirva alçar la veu el presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, per avisar que l’auto-determinació serà sobre lataula. “El nostre missatgeal president Sánchez ésque, si ell no es mou, nosal-tres no ens movem”, va dira Efe. Torrent avisa que “hiha d’haver una negociacióconcreta, que vol dir un ca-lendari, amb passos moltdeterminats, amb meca-nismes que permetin vali-dar com s’avança i es con-creten els acords ques’adoptin”. “Si per respon-sabilitat vol una investidu-ra i no terceres eleccions,ja sap on s’ha de moure”,reblava Torrent. De fet, laportaveu de JxCat, LauraBorràs, es vanta d’haverparlat d’autodeterminacióen la cita de dimecres ambLastra.

Al Consell de Ministres,Celaá aclaria que Sánchezno dona res per fet i era po-sitiva. “L’optimisme cons-trueix, el pessimisme etporta a una habitació obs-cura.” L’aspirant a vice-president i líder de Podem,Pablo Iglesias, fa una cridaals aliats de la moció decensura contra Rajoy –en-tre aquests JxCat– a “lide-rar el país”, però sap quinaERC vol. “Necessitem unaERC amb un estil que s’as-sembli més al de Joan Tar-dà que a l’ambivalent deRufián, que pot dir una co-sa i la contrària”, etzibaIglesias. “M’agradaria unaERC amb la qual ens en-tenguem a Madrid i a Bar-celona”, hi va afegir. ■

a Felip VI rep 19 partits en 48 hores per dir si hi ha investidura abans de Nadal a ERC salva la cita dedimarts amb el PSOE i Torrent avisa: o concreció i calendari o res a Iglesias prefereix Tardà a Rufián

David PortabellaMADRID

El rei mena la pressa a ERC persaber si Sánchez és investit

Sánchez i Rufián s’encreuaven dimarts en el ple inaugural del Congrés ■ EMILIO NARANJO / EFE

“El nostre missatge aSánchez és que, si ellno es mou, ERC no esmou. Cal negociacióconcreta i calendari”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

“Tot és interpretable.Tots coneixem la bonavoluntat d’arribara acords”José Luis ÁbalosSECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSOEI MINISTRE DE FOMENT EN FUNCIONS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Necessitem una ERCamb un estil méssemblant al de Tardàque a l’ambivalentde Rufián”Pablo IglesiasSECRETARI GENERAL DE PODEM

Els sindicats CCOO i UGTvan insistir ahir en la ur-gència d’arribar a un pacteper investir Pedro Sán-chez i va fer una crida alspartits “progressistes”,entre els quals ERC, alho-ra que van defensar que noes pot “obviar” el conflicte

català, hi hagi o no investi-dura, segons recull l’ACN.El secretari general deCCOO, Unai Sordo, i el dela UGT, Josep Maria Álva-rez, van oferir una roda depremsa a Madrid desprésque s’hagi fet públic quevan visitar el líder dels re-publicans, Oriol Junque-ras, a la presó de Lledo-ners.

Els dos líders van asse-gurar que les visites que hivan fer separadament vantenir un “caràcter privat”,van ser “autònomes”, noestaven coordinades nivan tenir com a objectiu“negociar res”. A més, Sor-do va assegurar que ni elPSOE ni Unides Podemsabien que tindrien lloc.Álvarez va reconèixer que

van parlar amb Junquerasde la investidura però varemarcar que no hi vananar “per fer de porta-veus” ni “van demanar resa ERC”. “Qui ha de parlarsón ells”, va dir ahir Álva-rez.

Amb tot, els dos líderssindicals van assumir queestarien a favor d’un pacteper investir Sánchez. ■

RedaccióBARCELONA

CCOO i la UGT fan una crida a tancarun acord de “forces progressistes”

Álvarez i Sordo, als extrems, amb un sindicalista xilè, ahir enla roda de premsa que van oferir a Madrid ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DEL 2019 | Nacional | 11

1105

30-1

2198

66L

Nova iniciativa, aquest copdes del món municipal, perdenunciar la situació polí-tica. Un centenar d’alcal-des i regidors independen-tistes es van manifestarahir al matí en contra de lasentència de l’1-O i les de-tencions dels dies poste-riors. Electes d’arreu delpaís i de totes les forces po-lítiques independentisteses van concentrar a la pla-ça de Sant Jaume a les 10del matí i mitja hora des-prés van anar caminat finsa Via Laietana amb l’objec-

tiu d’acabar aquesta “pri-mera mobilització del mónlocal” davant la Delegaciódel Govern espanyol. Elsedils volien lliurar-hi el ma-nifest de l’Assemblea deCàrrecs Electes de Catalu-nya (ACEC), aprovat per

unanimitat el 30 d’octu-bre, però la delegada, Tere-sa Cunillera, va declinarrebre’ls per motius d’agen-da. L’alcalde de Teià (Ma-resme), Andreu Bosch, vaexplicar que la iniciativaneix des dels ajuntamentsi està impulsada per la ciu-tadania davant la “repres-sió” de l’Estat.

Els alcaldes i regidors,autoorganitzats en unaplataforma del món local–sense nom–, van protes-tar davant les “injustícies”de l’Estat i van demanar lallibertat dels “presos polí-tics i exiliats”. Ni l’ACEC nil’Associació de Municipis

per la Independència(AMI) no estan darrered’aquesta mobilització.Tot i això, Bosch va sub-ratllar que sí que s’hanreunit amb l’ACEC, i queen tenen “l’aval” per entre-gar el seu manifest a la de-legació del govern espa-nyol.”No volem convertir-

nos en una plataformamés de rebuig, sinó quel’ACEC i l’AMI es facin res-sò de la nostra voluntat demobilitzar-nos i sumar”,va assegurar. “Els cincacords també són nos-tres”, va remarcar en refe-rència al manifest de l’As-semblea de Càrrecs Elec-

tes. Els alcaldes i regidorscreuen que ara és “el mo-ment” que el món local estorni a mobilitzar, desprésde l’1-O, per expressar elrebuig a la sentència delSuprem i per totes les “de-tencions indiscrimina-des” contra la ciutada-nia. ■

Iniciativa municipalper reclamar lallibertat dels presosa Un centenar d’alcaldes i regidors s’autoorganitzen perdenunciar “les injustícies i la repressió de l’Estat”

RedaccióBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“No volemconvertir-nos en unaplataforma més derebuig, volem sumari mobilitzar-nos”Andreu PuigALCALDE DE TEIA

Els alcaldes concentrats ahir a la plaça de Sant Jaume per demanar la llibertat dels presos iexiliats abans de marxar en manifestació cap a la Delegació del Govern espanyol ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DEL 201912 | Nacional |

Un monument als 1.686afusellats pel franquismeal barceloní Camp de la Bo-ta del 1939 al 1952 s’aixe-carà al futur parc del cam-pus Diagonal-Besòs de laUPC i serà l’espai centraldel memorial als execu-tats, però també als veïnsd’aquest desaparegut bar-ri de barraques. Sobre unagran empremta digital dedotze metres de llargada igairebé vuit metres d’am-plada s’emplaçarà una es-cultura de 1.686 tubs deferro de sis metres d’altu-ra que representaran ca-dascuna de les víctimes ique és obra de l’artistaFrancesc Abad, ja autordel Parapet de les executa-des i els executats, inaugu-rat aquest any a la plaçadel Fòrum. El monument,que durà el nom de Boscd’empremtes, estarà si-

tuat a prop d’un mur queexplicarà la història delCamp de la Bota durant elfranquisme i la postguer-ra.

Després de l’estiuL’Ajuntament de SantAdrià de Besòs té previstque el parc estigui urbanit-zat la primavera vinent i elDepartament de Justíciade la Generalitat calculasis mesos més per aixecarel monument i senyalitzarla zona com un parc me-morial de manera quel’obra podria estar a punt afinals de l’estiu que ve.Amb uns bancs de cimenten forma de fletxa se se-nyalitzarà un itinerari peraquest parc memorial desdel nou monument fins alsespais ja existents a la zo-na, com ara l’esculturaFraternitat (1992),acompanyada d’un poemade Màrius Torres; la placad’homenatge als veïns del

Camp de la Bota (2015), iel Parapet de les executa-des i els executats, aixecata l’esplanada superior delparc del Fòrum per l’Ajun-tament de Barcelona i queinclou el nom i els cog-noms dels prop de 1.700executats.

L’alcalde de Sant Adrià,Joan Callao, recordavaahir els antics barris de Pe-quín i el Camp de la Botaen la presentació del futurmonument i parc memo-rial, que finançarà el De-partament de Justícia através de la direcció gene-ral de Memòria Democrà-tica. Callao reivindica lanecessitat de fer arribaraquesta memòria a la ciu-tadania per deixar enrerela “cultura política caïni-ta”, que, segons ell, té l’Es-tat espanyol i que va pro-vocar “quatre guerres ci-vils”, incloses les carlistes,en un sol segle i fins al1936. Per això, Callao

també demana a la conse-llera de Justícia, Ester Ca-pella, un pas més per con-vertir el futur parc memo-rial en un centre d’inter-pretació.

En aquest sentit, recor-da el potencial de la zonacom a espai museístic ambel campus Diagonal-Be-sòs, on avui es reuneixen1.200 estudiants i les di-verses escoles i institutsde primària i secundària, amés del veïnat –l’alcaldede Sant Adrià recorda quenomés el “petit” museumunicipal de la immigra-

ció rep anualment la visitade 15.000 estudiants–. Elrector de la UPC, FrancescTorres, celebrava la con-versió dels espais de “re-pressió, vergonya i derro-ta” en espais “que fomen-ten les idees, el benestar ila convivència” en referèn-cia al campus universitaridel Besòs, pioner en inves-tigació d’energies renova-bles i exemple de “modeld’èxit”.

L’artista FrancescAbad presenta el monu-ment com la culminaciódel treball sobre el Camp

de la Bota, que va iniciar el2004 amb el Fòrum de lesCultures per a la recupera-ció en forma d’arxiu –avuial Macba– de la memòriaoral dels últims testimonisque quedaven sobre l’èpo-ca del barri de barraques idel parapet de les execu-cions franquistes. Avuiaquell parapet està sotales aigües de la urbanitza-ció del Fòrum i ell va serl’autor del memorial delmateix nom inaugurataquest any a la zona.

La consellera Ester Ca-pella va garantir la cons-trucció del monumentcom un compromís inclòsen el pla de govern i va re-petir, un cop més: “Arri-bem tard en les polítiquesde memòria.” Va voler re-cordar que, per exemple,encara no se sap del cert sivan ser onze o tretze lesdones afusellades enaquell camp –“sempreoblidades, les dones”– i vareivindicar el que repre-senta “aquest espai per alnostre país, per a les per-sones afusellades en pro-cediments sumaríssimssense garanties i ajusticia-des per les seves idees”.

Capella conclou quel’itinerari memorialísticpel Fòrum no és “una es-cultura més al mig del car-rer. És una manera de de-fensar els valors democrà-tics en què creiem”. ■

Un monument als afusellatscompleta el Camp de la Bota

Xavier MiróBARCELONA

a Una gran escultura amb 1.686 tubs de ferro, un per cada víctima, s’aixecarà al campus Besòs a Unitinerari unirà l’espai amb el ‘Parapet dels executats’, la ‘Fraternitat’ i la placa als veïns del barri

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“L’itinerari pel Fòrumés una manera dedefensar els valorsdemocràtics enquè creiem”Ester CapellaCONSELLERA DE JUSTÍCIA

Futur parc del campus Diagonal-Besòs, on s’aixecarà el monument als afusellats –imatge virtual superior– i acte de presentació del memorial del Camp de la Bota, ahir al campus ■ JOSEP LOSADA

“La memòria delsafusellats s’ha de ferarribar a la ciutadaniaper superar la culturapolítica caïnita”Joan CallaoALCALDE DE SANT ADRIÀ DE BESÒS