DIJOUS · 11 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15055 - AVUI / Any XLI. Núm. 13925 - EL PUNT

1,20€

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSCORNELLÀ DE LLOBREGAT

Antonio Balmón (PSC)

“Ningú pot sentirvergonya de pactar”

LES SÈRIES. Quan la Candelera plora, l’hivern és fora; quan la Candelera riu, l’hivern és viu; tant si plora com si riu, l’hivern és viu P6,7

1191

62-1

1195

80w

8011

75-1

1787

81®

NACIONAL P15

El Tribunal Superior de Justícia suspèn deforma cautelar el reglament elaborat perl’AMB que havia d’entrar en vigor el dia 15

Concentració de VTC aBarcelona ■ J. RAMOS

Els VTC no s’haurande contractar una hora abans

EUROPA-MÓN P19

Sánchezbuscal’abstenciódel PP a ladesesperadaLa majoria vol unpacte PSOE-Podem

El govern vol el capde Borrell per haverespiat delegacions

PINYA · Imatge d’unitat delssocis de govern per l’escàndolen uns dies de màxima tensió

FORA · L’executiu exigeix ladimissió o la destitució immediatadel ministre d’Exteriors

P8,9

Ada Colau i Jaume Collboni, en la compareixença per explicar el cartipàs, ahir al migdia ■ EFE

NACIONAL P15

Colau i Collboni presenten un acord blindat “per a Barcelona”

Executiu al marge del procés

NACIONAL P10

ERC i JxCat arribenenfrontats al plede la DiputacióTot indica que la socialistaNúria Marín serà investidapresidenta aquest migdia

El ple, en directe, a partir de les

11.30 hores

Torna l’agènciade salut públicaEl Parlament aprova per unanimitatla llei que reverteix aquesta retallada

Nacional P16

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 2019

l’entrevista queel Jordi Basté va

fer al Jordi Cuixart a lapresó de Lledoners, elpresident d’Òmniumens va explicar que en

l’última visita del seu fill Amat (una ca-da quinze dies) li va eixugar els mocs ieren de color fosc, “i, en canvi, a Sotodel Real –a Madrid– eren de color cre-ma. Això és per culpa de la pol·lució deBarcelona”. Aquesta observació vaportar Cuixart a mostrar la seva pre-ocupació per l’episodi de contamina-ció que la setmana passada enterboliaBarcelona i, per extensió, per l’emer-gència climàtica. La setmana passada,el Tribunal Constitucional va tombarbona part de la llei catalana contra elcanvi climàtic. El Parlament haviaaprovat una normativa que, entre al-tres coses, posava un límit a l’emissiódels gasos que provoquen l’escalfa-ment del planeta i també prohibia elfracking (la tècnica que permet espré-mer encara més la terra per extreurepetroli o gas de sota les pedres, i maimillor dit). El govern de Mariano Rajoy

va portar la llei al Constitucional (i val-gui la redundància) i aquest tribunals’ha carregat uns quants articles, entreells aquests dos posats com exemple.El motiu no és que hi hagi una major omenor sensibilitat ecològica, sinó quesimplement es considera inconstitu-cional que Catalunya pugui decidir eltopall de quant vol contaminar. No ésque no ho pugui dir, sinó, ras i curt, quecom que Espanya no ho ha dit, Catalu-nya no ho pot fer de manera unilateral(i perdó per l’expressió). Cuixart afe-gia: “En lloc d’obligar tots els parla-ments autonòmics i el Congrés delsDiputats a agafar d’exemple la llei cata-lana, Espanya reacciona prohibint-la.”És exactament això. Com a respostaals postulats independentistes, sovintes presenta Espanya com un dels es-tats més descentralitzats d’Europa. Ésben bé allò que se’n diu un relat. Per-què quan arriba l’hora de la veritat, larealitat és molt més simple, tossuda icentralitzadora: la Constitució Espa-nyola no preveu que Catalunya puguidir fins on està disposada a implicar-seen la lluita per un planeta millor.

A

Keep calmJofre Llombart

Ni contra elcanvi climàtic

La Constitució Espanyola nopreveu que Catalunya puguidir fins on està disposada aimplicar-se en la lluita per unplaneta millor

nric Gomà –l’altre dia els parla-va de l’escriptor, filòleg i “lectorde diccionaris”– fa servir “guixe-

ta” per “taquilla”. En Narcís Garolera–“otro que tal”, com li agrada dir ambironia– li respon que només havia sen-tit guixeta a Barcelona en anys pretè-rits. Gomà és un barceloní de dalt abaix, a temps complet i amb prosàpia.Només els diré que viu a la Rambla deCatalunya. També cultiva l’arcaisme.Les paraules antigues i en desús el tor-nen boig. Narcís Garolera, que aviatpublicarà les memòries, va néixer aVic i viu i es belluga per Girona i l’Em-pordà. Allà diuen taquilla. A Barcelonatambé, però en Gomà va al cine i com-pra les entrades a la guixeta que Pom-peu Fabra no va sancionar, diuen, per-què el gal·licisme era excessiu. ¿No ésun castellanisme, “taquilla”? Gomà:¿el que atén la guixeta és un guixetai-re? El guixetaire d’un cine li va dir l’al-tre dia que trobaria subtitulada encastellà la pel·lícula catalana Els diesque vindran. “Per què?” “En aquest ci-ne ho subtitulem tot.” Hi ha cinèfilsque no toleren les pel·lícules si no sónsubtitulades. Ni que les entenguin.

E

Potser dissimulen i s’estan tornantsords.

Sovint dic guixeta perquè en tincuna de localitzada a la meva vida. Elmeu oncle Enric Tria –mai “tiet”, “on-cle”–, que em duia discos de la Fran-çoise Hardy quan venia de Franca, erallibreter i quiosquer. Si els llibres elsvenia al taulell de la botiga, els diarisels servia per un orifici que de la boti-ga donava al carrer. Aquesta incisióera la guixeta. Jo vivia quatre casesmés avall i a la tarda, sortint d’escola,“mon oncle” me la confiava. El mo-ment de prendre’n possessió era unahora tranquil·la que aprofitava per lle-

gir el DDT, el TioVivo, el Pulgarcito...De mica en mica s’anava formant unacua davant la guixeta que podia arri-bar a ser tan llarga com les dels cinesels diumenges a la tarda. Aquella gentesperava el diari vespertí El NoticieroUniversal. Els repartidors arribavenamb el diari. Les piles eren com torresi les havíem de capicular perquè nos’enfonsessin. La gent anava passant:uns demanaven El Ciero, d’altres ElNoti i d’altres no deien res perquè jas’endevinava què volien. Jo no paravade servir Noticieros, d’obrir i tancar elcalaix, de cobrar i tornar canvi. Enpocs minuts la pila s’havia acabat. Unsanys més tard va sortir a la mateixahora el Tele/eXpres. La cua de la gui-xeta es va rejovenir molt. Jo me l’en-duia a casa per llegir-lo.

L’oncle Enric era el representant deLa Vanguardia a la ciutat. A les setdel matí la guixeta li treia fum. CanTria no existeix. Al quiosc de la plaçanomés hi ha cues de nens que com-pren cromos a la sortida de col·legi. Jaen podem dir taquilla, guixeta oquiosc que no es venen diaris i ambprou feines entrades als cines.

“Em vaig fer untip de vendre diarisvespertins al quioscde l’oncle Enric

Vuits i nous

A la ‘guixeta’Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 2019

Tot i que són molts els diri-gents del PSOE que s’han ex-

pressat en la mateixa línia, va serl’exvicepresident, ara traspassat,Alfredo Pérez Rubalcaba, qui ho vadir més clarament: “L’Estat pagaràel cost que calgui per eliminar Puig-demont”, o el que és el mateix: faràel que calgui, dins o fora de la legali-tat, per posar fi a l’independentis-me. Aquests dies s’ha fet públic unaltre capítol de la guerra bruta del’Estat contra el sobiranisme, en sa-ber-se que les ambaixades espa-nyoles a Londres, Ginebra i Berlínhavien utilitzat els seus pressupos-tos per espiar els delegats de la Ge-neralitat en aquestes ciutats. L’ex-cusa, admesa per fonts del ministeride Josep Borrell, és que es farà elque calgui per evitar que s’utilitzinen benefici de la causa independen-tista. Els documents que, via advo-cacia de l’Estat, ha fet arribar elPSOE al Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya per demanar eltancament de les tres delegacions,però, són més un seguit de comen-taris polítics que cap demostracióde res. Però de convertir argumentspolítics en jurídics ja en sap prou,l’advocacia de l’Estat, com s’ha visten el judici de l’1-O.

Ahir, a més, el govern va fer pú-blic que els seguiments també hanarribat a les oficines empresarialsd’Acció. És a dir, que mentre Andalu-sia o Extremadura, per posar nomésdos exemples, poden desenvoluparacció exterior i ajudar a internacio-nalitzar les seves empreses, el PSOEvol tancar les delegacions catalanesperquè els seus delegats fan piula-des sobre el procés o assisteixen aactes amb polítics represaliats. Totplegat, juntament amb aquesta uni-tat repressora que es manté a l’Es-tat espanyol contra el sobiranisme,mostra que el govern, provisional,del PSOE, més enllà de parlar dediàleg, no ha canviat pas la seva ac-titud vers Catalunya.

La guerrabruta nos’atura

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Canvi de rol per a Laura Jou, que, després de 24pel·lícules, ha decidit aparcar l’actuació i passar adirigir cinema. Demà estrena La vida sense SaraAmat, adaptació cinematogràfica de la novel·la dePep Puig, que va rebre els premis del públic i lacrítica al BCN Film Fest.

MINISTRE D’EXTERIORS DEL GOVERN ESPANYOL

Gir de guió

Qui ha de ser el màxim responsable de la diplo-màcia europea ha donat una altra mostra del seutarannà en l’afer de l’espionatge a les oficinesd’Exteriors del govern, de les quals ha demanat eltancament per via judicial. Vol impedir la promo-ció de Catalunya a l’exterior al preu que sigui.

-+=

-+=

Revertir retalladesAlba Vergés

Al preu que siguiJosep Borrell

-+=

Laura Jou

El govern va aconseguir ahir revertir una altra deles retallades provocades per la crisi, en l’àmbit dela salut, gràcies al fet que el Parlament va aprovar,per unanimitat, la creació de l’Agència de SalutPública de Catalunya, un organisme sanitari inter-departamental que ja s’havia creat el 2008.

CONSELLERA DE SALUT

ACTRIU

ot per la unitat d’Espanya, aque-lla que al gran Pepe Rubianes, i amolta altra gent des de llavors, li

importava (i li importa) un rave i més.No és el cas, però, evidentment, del’Estat espanyol i les seves institu-cions principals, govern, justícia iexèrcit, disposades a tot (i més) perdefensar-la, malgrat que això compor-ti (com ha comportat ja sovint) saltar-se la llei –com ha passat amb la inves-tigació judicial de l’1-O amb una causaque han portat diferents jutjats– o es-piant els teus rivals polítics, com hapassat amb l’anomenada operació Ca-talunya o, com s’ha sabut ara, amb lainvestigació feta d’amagat de les dele-gacions a l’exterior de la Generalitatper part del Ministeri d’Afers Exte-riors que dirigeix Josep Borrell.

L’afer de l’espionatge a les delega-cions catalanes és un escàndol majús-cul, però no passarà res. Espanya hosuporta tot i més quan es tracta d’im-

T “La seva unitatrepressora no estàconfrontada aquíper una clara unitatd’acció. Quina pena.

pedir, encara que sigui per mitjans le-gals i democràtics, que una part delterritori qüestioni la unitat de l’Estat.Tampoc passarà res amb la il·legal in-vestigació prospectiva que el jutjat nú-mero 9 de Barcelona ha iniciat contrala diputada de JxCat Laura Borràs. Al-gú cridarà l’atenció a la titular del jut-jat 9? Ningú, com tampoc ningú del

Consell General del Poder Judicial(CGPJ) ho va fer contra el titular delnúmero 13 que va tirar pel dret, empa-rat de sota mà per la fiscalia de l’Au-diencia Nacional i pel tinent coronelBaena (el Tácito hooligan antiindepede Twitter).

Tot plegat ens demostra de nou quitenim al davant en aquest complex illarg camí cap a la llibertat: un estatpoderós que no dubtarà a utilitzar to-tes les armes a la seva disposició, comja ha fet fins ara, perquè no assolim elnostre objectiu.

En tot cas, el que ens hauria de pre-ocupar és que la seva “unitat represso-ra”, com titulàvem ahir a la portada,no estigui confrontada a Catalunyaper una clara unitat d’acció indepen-dentista, ara mateix desmuntada perles picabaralles partidistes. Senyorsde JxCat, d’ERC i de la CUP, vagin perla feina o ens continuaran passant peldamunt. En volem més proves?

Tot per la unitat... d’EspanyaMiquel Riera / mriera@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Des de dalt

atí de juliol a la Cerdanya. De Dorres, el poble deles aigües sulfuroses, surt un camí que s’enfila fins

a l’ermita romànica de Bell-lloc. Un passeig agradableque no arriba a l’hora i que és recompensat amb escreix:una vista magnífica sobre bona part de la vall. De llevanta ponent, el Canigó, el Puigmal, la Tosa d’Alp i la siluetainconfusible del Cadí. Llàstima de la boirina, que entelauna mica la panoràmica. De mica en mica va arribantgent: una parella gran, una altra carregada de criatures,dos joveníssims ciclistes i un corredor, que puja i baixa

un cop rere l’altre la costapedregosa. “T’estàs entrenant?”, lipregunto. “I tant! Per la cervesa queem beuré després!”, em responamb un ample somriure. De sobteem fa pensar en el meu admiratHaruki Murakami, el novel·lista quetambé corre maratons. Murakamiha explicat que un dels al·licients

que el mantenen en forma en la marató de Boston –laseva preferida– és pensar en la cervesa que l’espera a lalínia de meta, una Samuel Adams, per ser més exactes...

Els núvols d’estiu amenacen xàfec. Faig una darreramirada al paisatge. Voldria retenir a la memòria aquestalliçó de geografia que tinc davant meu. No hi ha res coml’altura d’un cim, per modest que sigui, per fer-se unaidea del món. Del de fora i del de dintre. Forçant la vistatambé puc entreveure les foteses del dia a dia. Sí, sónallà, darrere les muntanyes. Són petites, mooolt petites iem queden lluny, mooolt lluny.

M

No hi ha rescominstal·lar-seen un cim perfer-se unaidea del món

http://epa.cat/c/4jepcl

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El magistrat del TribunalSuprem invoca un article ideatper a terroristes per suspendreels diputats encausats perrebel·lió.

10anys

20anys

Els republicans exigeixenque els ingressos de laGeneralitat millorin fins a 3.800milions d’euros l’últim anyd’aplicació del nou sistema.

La repressió contra elsestudiants desferma una greucrisi a l’Iran. Khameneicondemna la violència policialmentre les protestes s’estenen.

Llarena fa política Nou finançament Crisi a l’IranTal diacomavui fa...

l cap de setmanapassat es va do-

nar a conèixer la deli-cada situació econò-mica per la qual estàpassant Iniciativa per

Catalunya. La formació, que tradicio-nalment representava l’esquerra mésesquerranosa, presentarà un concursde creditors i camina, inexorablement,cap a la dissolució. No és pas que pu-gui sorprendre a ningú. Els hereus delPSUC han tingut una història plenad’anades i vingudes des de la sevacreació el 1987, amb la marxa del PartitComunista el 1989, la suma amb ElsVerds i, posteriorment, amb EUiA, unaformació nascuda d’una escissió justa-ment d’ICV. La filosofia dels ecosocia-listes ha estat sempre la mateixa: su-mar. Sumar com més veus millor, sertan heterogènia com sigui possible itenir en la defensa social i els dretsdels treballadors el seu leitmotiv. Peròel cert és que mai ha sumat prou.Sempre ha estat un partit residual queha viscut moments de glòria, sobretota l’Ajuntament de Barcelona amb la in-

combustible Imma Mayol al capdavanti amb responsabilitats al govern de laGeneralitat amb els tripartits amb ERCi el PSC.

Però el bon moment d’ICV fa tempsque va passar. Amb aquest esperit desumar ha acabat dissolta dins dels co-muns i, avui, a banda dels consistoris,la seva presència es redueix a dos di-putats al Parlament, dos al Congrés itres senadors. Tots dins dels comuns. Iun eurodiputat dins dels Verds-AliançaLliure Europea. Els de Pablo Iglesias iAda Colau se’ls han menjat el seu es-pai natural i els han abocat a no pintarres enlloc.

La pèrdua de representativitat haestat constant. I les decisions que hanpres dins el partit no hi han ajudat,amb continus estira-i-arronses internssobre el procés i una volguda equidis-tància que ha acabat sentenciant-los.

Perquè el procés, encara que des del’Estat no es vulgui admetre, és pode-rós. ICV passa a millor vida. Que els hoexpliquin els d’UDC i CDC. Ara cal veu-re qui serà el següent, i el PP, a Catalu-nya, té números.

E

Full de rutaDavid Brugué

Equidistànciasentenciada

Els moments de glòria d’ICVfa temps que van passar.Amb aquest esperit de sumarha acabat dissolta dins delscomuns

“El PP i Cs tenencom a objectiu queel català sigui unallengua domèstica ifolkloritzada

l recent reportatge de 30 minutssobre la llengua catalana va gene-rar un debat que ha sigut bastant

positiu. Val a dir que hi ha una percepcióambigua respecte a la salut de la llengua.Per un costat la feina que fan els volunta-ris lingüístics, les entitats i evidentmentles administracions fa créixer el nombrereal de parlants. Persones de famílies onel català ens era totalment aliè som reclu-tats com a parlants nous. Podem discutirsi la qualitat del nostre català és suficiento si en fem un ús social ampli, però és in-discutible que el català creix i suma nousparlants especialment als barris on les fa-mílies catalanoparlants són minoritàries.

ARA BÉ, AQUESTA PERCEPCIÓ (personal ique reflecteix una realitat territorial moltlimitada) és contrària a una altra realitat.El català està deixant de ser una llenguavehicular en alguns àmbits. Un exempleés com està retrocedint el català a l’àmbitde la política com a llengua vehicular. Perun costat, el PP ha utilitzat el castellà alParlament amb la intenció de fer talls perals mitjans de comunicació d’àmbit esta-tal, ja que considera la política catalana

E com a subsidiària de l’espanyola i trans-met la idea que el català és una llenguasubsidiària del castellà. Per un altre, enstrobem Ciutadans que té el clar objectiude fer que el català desaparegui com a llen-gua útil, fent del castellà la llengua vehicu-lar de la seva acció parlamentària.

NO ÉS RES NOU, el PP i Cs tenen com a ob-jectiu aconseguir que el català sigui unallengua domèstica i folkloritzada senseprestigi ni valor social. Però el que més emprodueix perplexitat és com polítics departits de tradició catalanista, com el PSCo comuns, es relaxen i ells també passen al

castellà. En alguns casos per no fer cap es-forç per parlar el català, en altres simple-ment per comoditat i en altres per fer uncert joc pervers lingüístic perquè creuenque adquireixen simpaties per votantscastellanoparlants. Jo en seria un princi-pal beneficiari de sumar-me a aquest jocd’abandonar el català com a llengua vehi-cular de la política. Un diputat indepen-dentista, castellanoparlant i que pertany-ia a la branca del PSC menys catalanista,podria fer-ne ús com a construcció i apro-fundiment del meu personatge polític,per no dir que com tothom em desenvolu-paria molt millor en la meva llengua ma-terna. Però si ho fes ajudaria a la substitu-ció del català pel castellà.

SI UNA LLENGUA PERD el seu valor com allengua vehicular en espais on ho era, ésmolt més fàcil que es produeixi la substi-tució lingüística. Potser l’àmbit de la polí-tica en nombre d’usuaris en som pocs, pe-rò la transcendència i projecció social i elprestigi que té que el català sigui la llenguavehicular de la política catalana transcen-deix el nombre de parlants que l’utilitzemen aquest àmbit.

José Rodríguez. Sociòleg

Perdem la llengua?Tribuna

Recomanaciód’un llibreb Voldria recomanar el llibreLa història viscuda de JoanB. Culla, recentment publicati que són les memòriesd’aquest historiador medià-tic. Pulcre i meticulós en elsseus estudis, ens explica lesseves vivències personals iprofessionals que, com éscostum en ell, ens documen-ta i precisa amb exactitud dedates i detalls. Hi aboca su-coses anècdotes de l’evolu-ció del país des de la Transi-ció de 1978, en part gràciesal seguiment exhaustiu queha anat fent de tots els par-tits polítics catalans, desdels més petits i marginalsfins als més grans i hegemò-nics. Ha conegut i tractatpersonalment la majoria delspersonatges de la primera lí-nia de la política catalana, isense deixar mai el rigor il’objectivitat s’ha anat acos-tant a les tesis nacionalistes,

fins al punt que se’l classificaen l’òrbita pujolista, tot i queell se sent lliure i no lligat es-pecialment a cap sigla. Pelque fa a l’actual enfronta-ment Catalunya-Espanya, laseva posició és ben clara:“Sens dubte l’independen-tisme deu haver comèsmolts errors i àdhuc trepitjatalguns drets. Res que es pu-gui comparar, en tot cas,amb la condemna preventivad’uns homes i unes donesque no han volgut sinó servirel seu país i la ciutadania queels elegí.” Ho subscric plena-ment.JOSEP DOMÈNECH SANGLASManlleu (Osona)

Atiar l’odi

b Si el vent deixés de bufar jano seria vent; el mateix passaamb l’odi, només pot odiar demanera constant, a qualsevolcosa o persona, ja sigui les do-nes, la llibertat, els drets hu-mans, etc., la seva missió és

menysprear l’altre, aquell queté pensament propi i la capa-citat de discernir. La paraulaodi s’ha popularitzat gràcies aalguns polítics que dia sí, diatambé, la utilitzen per generarmala maror entre partits, iaconseguir un grapat de votsde gent acrítica que els se-gueix, sense piular.

L’odi és el fill predilecte del’odi: és un sentiment d’anti-patia, aversió o repulsió capa una persona, cosa o feno-men; així com el desig de li-mitar o destruir aquell quepensa diferent. Fa feredathaver de sentir com es bana-litza la paraula odi, de formadesinhibida i sense cap ver-gonya, com si fos quelcominofensiu, oblidant que l’odiés el preludi de la violència.

Quan les vísceres impreg-nen el món de la política,quan es perd el respecte al’adversari polític, quanl’amenaça i la por regnen enl’àmbit polític, el lligam delciutadà amb el polític esdevé

una quimera. “No existeixenel bé i el mal, en ells matei-xos, sinó que és la ment hu-mana la que els genera.”Shakeaspeare.CECÍLIA LLESUYBarcelona

Paraules d’enGuardiolab M’hi sumo i crec que sommoltes i moltes les personesindependentistes que estemen total acord amb les pa-raules pronunciades per enGuardiola: “M’ofèn que elspartits independentistes novagin junts.” És veritat, ensdol profundament.

Amb un sol partit, que po-dria anomenar-se Junts perla República, guanyaríem aCatalunya.

Hi ha un entrellat que noacabo d’indagar, ni d’enten-dre.MONTSERRAT FIGUERA I PA-DRÓSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 2019

SísifJordiSoler

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Lamento i expresso la meva part de culpa pel momentque està vivint l’independentisme”

La frase del dia

“A Catalunyatenim una llargaexperiènciad’entrevistes apolítics i, en general,podem estarsatisfets del nivell

l delicat art de l’entrevista políti-ca s’ha convertit en una temibleeina de combat. Els polítics l’an-

helen i la temen. Els periodistes, tam-bé. Però, el dret a preguntar és l’essèn-cia del periodisme. Perquè el periodistano és pas qui té algun títol universitari,és el ciutadà o ciutadana a qui se li reco-neix el doble dret de preguntar i de ferpúbliques les respostes.

LA TENSIÓ entre periodistes i políticsforma part del contracte i de l’ofici. Ésl’expressió d’unes lògiques d’interven-ció pública irreductibles i sovint oposa-des. Mentre el polític es proposa de con-trolar el relat i de guardar secrets, el pe-riodista malda per desvelar-los i perproblematitzar el discurs. Fa uns dies,Lídia Heredia, directora d’Els matins,de TV3, consumada entrevistadora,admetia: “L’entrevista política s’ha tor-nat molt dura.”

EN TEMPS de campanya electoral, les en-trevistes als candidats es converteixenen rutina d’aparador. Als polítics els in-teressa “sortir”, “aparèixer”, i les res-postes solen ser previsibles o irrelle-vants. En canvi, fora de campanya, lapràctica de l’entrevista política pot re-sultar molt més productiva i fins i tottrencadora. El referent clàssic és el do-cumental d’Errol Morris The Fog ofWar (2003), la visió sobre la guerra delVietnam a través d’una llarga entrevis-ta a Robert McNamara, secretari deDefensa dels EUA (1961-1968).

DISPOSEM D’UN LLEGAT immens d’entre-vistes imprescindibles a personalitatsrellevants del pensament, de l’art, de laciència o de la política. Cal recordar elmític programa Apostrophes, de Ber-nat Pivot, a la francesa Antenne 2(1975-1990)? O entre nosaltres: el pro-grama Personatges, de MontserratRoig (TVE 1977-1978), o Identitats, deJosep Maria Espinàs (TV3 1984-

E 1988)? Avui, per la facilitat de registrei de transmissió, les entrevistes en pro-funditat abunden a la xarxa. Un exem-ple: les entrevistes a les líders interna-cionals del feminisme invitades engua-ny pel CCCB (Judith Butler, Angela Da-vis, Chimamanda Ngozi Adichie, Virgi-nie Despentes, Rita Segado, etc.).

EN EL CAMP POLÍTIC, la bona entrevista,sobretot a qui ostenta responsabilitatsde govern, planteja reptes específicstant als periodistes com als polítics.Exigeix almenys tres condicions: unpersonatge d’interès públic que espresti a ser preguntat; un/una perio-dista independent que formuli pregun-tes intel·ligents; i una posada en escenaadient amb una promoció adequada.Algunes entrevistes recents seran ma-tèria obligada d’estudi en els màstersde periodisme polític. En recordarédues. La primera, la de Marc Sala a Ar-naldo Otegi, a TVE (26-6-19), una en-trevista al líder d’HB Bildu, la segonaforça política del País Basc, ofegada pelgran soroll provocat per les dretes es-panyoles abans i després i contral’emissió. Soroll que silencià les sevespropostes. Una d’elles era la creaciód’una “comissió de la veritat” sobre “to-

tes” les víctimes en els anys de la vio-lència.

LA SEGONA DIGNA de passar als annals ésla que va protagonitzar Josep Borrell,ministre espanyol d’Exteriors, a pre-guntes del periodista Tim Sebastian ala TV alemanya Deutsche Welle (28-3-19). Ho recordem: al minut 5, Borrelll’amenaça de marxar i al minut 11 li diu“stop this record” i se’n va. Després, horeconsidera i torna al plató. El tema endesacord: la situació a Catalunya i elspresos polítics. Una seqüència inefablede pura tensió entre dos poders.

A CATALUNYA tenim una llarga experièn-cia d’entrevistes a polítics, i en generalpodem estar satisfets del nivell i quali-tat dels i de les periodistes. Disposemd’antecedents memorables com el pro-grama La nit al dia, de Mònica Terribas(TV3, 2002-2008). Aquests darrersanys hem gaudit en molts moments delFAQS i moltes de les entrevistes de Ri-card Ustrell, Laura Rosel i CristinaPuig. Justament, Laura Rosel explicà,a preguntes de Jordi Grau, en una llar-ga entrevista a Girona la setmana delsRahola, les interioritats del FAQS.L’entrevista, disponible a Youtube(com la majoria dels programes citats),és una autèntica lliçó de bon periodis-me polític.

NO EN DUBTO: l’entrevista en profundi-tat als polítics i governants és un art iuna tècnica, però sobretot una eina es-sencial de la missió democràtica del pe-riodisme. L’interès de disposar de bo-nes i freqüents entrevistes als amos delpoder polític és una aportació exclusi-va i única del bon periodisme perquèrespon al dret de conèixer i d’informar-se dels ciutadans, al deure de rendircomptes per part dels polítics i, en ge-neral, a les exigències d’una democrà-cia de qualitat en una societat cada copmés opaca.

Josep Gifreu. Periodista i professor emèrit UPF

Entrevistar políticsTribuna

l 30 de gener del2018, Roger Tor-

rent obeïa el TC i des-convocava, contra elparer de JxCat, el pledel Parlament que ha-via d’investir a distàn-

cia Carles Puigdemont. La decisió, queencara ara pica, es va atribuir a la man-ca d’una estratègia conjunta dels dossocis, que, tot i el triomf del 21-D, esta-ven fent reflexions diferents arran delsfets de l’octubre, encara groguis per lapresó i exili dels seus líders. Al cap depoc va arribar un acord de govern, mésfàcil perquè en la gestió diària es res-pecten la feina de cada departament.Però per parlar d’estratègia calia abansredefinir ponències i espais polítics, i ai-xò van fer a l’estiu, mentre arribavenmés picabaralles sobre la reacció a lasuspensió dels diputats. Cadascú va ferla seva, però a la tardor tampoc es vanasseure. Venia el judici al procés, i tot enva quedar pendent. I el judici va venir,més tard del previst, i després elec-cions estatals. I municipals. I europees.I les topades seguien sobre els escena-ris que sorgien, mentre la feina bàsicade refer el pla quedava al tinter i nomésvivia en declaracions buides.

I avui, un any i mig després, aquí es-tem, intentant l’un posar el dit a l’ull del’altre, actuant basant-se en quotes depoder i venjances i acusant-se de pac-tar amb el PSC. Que, compte, enlloc diuque els blocs s’hagin de perpetuar, jaque el dia a dia, i potser el camí a la re-pública, també passarà per entendre’samb comuns i socialistes, un cop vistque els discursos de Cs i PP ja es posenel cordó sanitari sols. Prioritzar els pac-tes independentistes no vol dir que hohagin de ser sempre i a tot arreu. Aixòno se’ls pot exigir, a ERC i a JxCat, peròsí que consensuïn ja un full de ruta depaís cap a la república que alhora fixi unmarc d’actuació. Prou de retrets i lliço-netes recíproques. Que s’hi posin.

E

De set en setÒscar Palau

Es buscaestratègia

EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 20196 |

Els 100refranys més

populars

El refrany

Lluvia de febrero, despido de invierno.En aquest cas, els antics homes del

temps volien curar-se en salut i feien unsil·logisme infal·lible: faci el temps quefaci, continuarà fent fred. Si en la previ-

Etimologia de Candelera, ‘nom popular dela festa de la Presentació del Senyor, enquè hi ha la benedicció de les candeles i laprocessó’ – De candeler, ‘persona que faciris, candeles, o que en ven’, de candela,del llatí candela, mateix significat, formaculta, per influx sobretot eclesiàstic, domi-nant sobre la popular, antiga i dialectal, ca-nela.

Quan la Candelera plora, l’hivern és fora;quan la Candelera riu, l’hivern és viu;tant si plora com si riu, l’hivern és viu

En l’última dècada el caganer ha patitun procés de secularització indiscutible.D’una banda, és l’única figura del pes-sebre que no necessita la resta de lacolla, camells, bou i ase inclosos, pertenir una raó de ser. Molts catalans elcompren per separat per decorar oadornar les festes de Nadal, o fins i totel mantenen en algun prestatge fora detemporada, és a dir, abans de l’Advent idesprés de la Candelera, tant si ploracom si riu, tant si el fred és fora o en-cara és viu. El caganer s’ha fet un llocper ell mateix en l’imaginari col·lectiu.

Carles Ribera, “Amb la tradició a l’aire”(Presència, 19 de novembre de 2010)

a Mare de Déu de la Candelera (ode la Candelària) s’escau el 2 de fe-brer. Som en ple hivern i a pagès

cercaven algun indici de canvi de tempso de millora, com tants altres procedi-ments rudimentaris i poc científics queens han arribat, oracles de l’observacióde la natura.

La personificació de la Candelera ésclara amb aquest riure o plorar que voldir que aquell dia plou o fa sol, senzilla-ment. Sense mullar-se gaire (i mai mésben dit), la majoria de refranys semblenvoler predir que quan plou això anunciaque ja no farà tant fred, mentre que si fabo, el fred encara persistirà.

No cal ser meteoròleg per saber que elcel tapat de pluja fa que les temperatu-res no baixin tant (quan plou no tenimtant fred), mentre que els dies radiants,clars i sense núvols d’hivern acostumena ser molt més freds, malgrat la presèn-cia del sol.

Hi ha moltes variants d’aquest refra-ny, amb més o menys precisió en els dia-gnòstics (De la Candelera, quinze diesdavant, quinze dies darrere, no et fiïsd’ella; Quan la Candelera no plora, l’hi-vern no és ni dintre ni fora), però totsjuguen amb l’engany de predir que passiel que passi continuarà fent fred i l’hi-vern serà viu: La Candelera la neu espe-ra; si ja ha nevat, l’hivern ha passat; sino ha nevat, ja nevarà. En castellà sem-blen anar més cap a l’opció que la plujade febrer indica que ja no farà més fred:

L “La personificacióde la Candelera ésclara amb aquestriure o plorar que voldir que aquell diaplou o fa sol,senzillament

sió del temps tot és relatiu, la cantarelladel refrany és rodona, i això és el quedeu haver fet sobreviure aquesta sen-tència antiga.

N’hi ha algunes variants interessantscom Candelera clara, fred hi ha (o farà)encara, que fa referència a la claror dela lluna per presagiar més fred o canvide temps, que a Mallorca rematen ambCandelera espessa, fred per sa cabeça(o tapa’t, o guarda’t sa cabeça).

També diu el refranyer que el maltemps l’indica el vent i no pas la pluja oel fred. Per això una altra variant diuque Si la Candelera plora, l’hivern és fo-ra; però si fa vent, tres mesos més d’hi-vern.

Podem concloure, doncs, com diu unaltre savi refrany: Candelera, fred da-vant i fred darrere. O seguint amb enig-mes indesxifrables: La Candelera, el diados de febrer, endevina quin dia i mesés.

Encara que sempre trobem algunagosarat optimista que, a les envistesdel març, aposta per un canvi de tempsimminent: Quan la Candelera plora, elfred és fora; quan la Candelera riu, elfred és viu; però tant si riu com si ploramig hivern fora. I realment ja hem pas-sat més de mig hivern! Encara que tam-poc no cal ser tan exagerats per dir queQuan la Candelera riu, ja ve l’estiu. Elque sembla clar és que el pas del tempsés inexorable i, passi el que passi, acaba-rà arribant l’estiu, com cada any.

Els textos de lasèrie sobre refranys

que publiquemdiàriament formen

part del llibre ‘Els100 refranys més

populars’, de VíctorPàmies –a la foto– iJordi Palou, editat

per CossetàniaEdicions.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 2019 | 7

100 mites dela ciència

El mite

Els textos de lasèrie sobre ciènciaque publiquemdiàriament formenpart del llibre ‘100mites de la ciència’,de Daniel Closa iAutet, editat perCossetàniaEdicions.

na escena clàssica de les sèries ipel·lícules de metges i hospitalsés quan el pacient té una atura-

da cardíaca. A la pantalla podem veurela màquina que mesura els batecs delcor i que mostra l’electrocardiograma.Sobtadament, sona un xiulet i la líniaqueda plana. Aleshores tothom es posaa córrer i a cridar, el metge prepara lespales, demana que tothom es faci enre-re i aplica la descàrrega. El malalt fa unsalt, però, normalment, l’electrocardio-grama segueix pla. Aquí segur que ve-iem un altre pla de l’electro, habitual-ment una línia verda sobre fons negre.El metge de les pales demana que apu-gin a dos-cents cinquanta i tornen a re-petir el procés. La tensió segueix en elsegon intent, i de vegades cal tornar aapujar fins a tres-cents i repetir la des-càrrega. Finalment, i després d’uns ins-tants d’angoixa, la línia de l’electro tor-na a recuperar els senyals del batec itots respiren tranquils.

Doncs l’escena és efectiva, però estàplena d’errades importants. De fet, qua-si res s’acosta a la realitat.

El primer que cal tenir clar és que sil’electrocardiograma és una línia plana,ja no cal demanar les pales. El pacientha mort i cap descàrrega el reviurà. Ai-xò és perquè la funció de les des-càrregues no és reanimar el cor,sinó tot el contrari. La idea ésaturar-lo!

Sembla una ximpleria, perònormalment aquestes situa-cions d’aturada cardiorespira-tòria són causades per un pro-cés que passa al cor i ques’anomena fibril·lació. Per ai-xò l’aparell és un desfibril·la-dor.

El funcionament normaldel cor és com el d’unabomba, empeny la sangen fer una contracció delventricle. Els detalls són

U

més complexos, és clar, però podemimaginar-nos-ho com un globus ple delíquid que, sobtadament, es contrau i faque el líquid surti.

Les contraccions les fa el múscul delcor, el miocardi, i unes cèl·lules nervio-ses s’encarreguen de fer que totes les fi-bres musculars es contraguin alhora,en un únic batec.

Però, quan té lloc la fibril·lació ven-

tricular, el que passa és que les fibresmusculars del cor comencen a fer con-traccions cada una al seu ritme. Sensecoordinació. Això fa que el cor no empe-nyi la sang cap enfora, el flux sanguinide la resta del cos s’atura i la personacau fulminada, ja que el cervell necessi-ta una arribada constant de sang.

Si en aquest moment es fa un elec-trocardiograma, no sortirà pla com ales pel·lícules. El cor fa contraccions,però les fa sense seguir un ritme correc-te. Més que bategar, sembla que tremo-li. El que surt és una línia amb moltesondulacions sense ordre ni concert.

Doncs la idea dels desfibril·ladors ésfer passar un corrent elèctric intens peraturar el cor. La clau és que, una vegadaaturat, normalment tornarà a posar-seen marxa i bategaran totes les fibres, denou, coordinadament. És semblant aquan fem un reset a l’ordinador.

A la pràctica, tampoc comencen ambdescàrregues petites i van pujant. Ésuna situació d’urgència, de manera queés millor donar d’entrada la descàrregaintensa i assegurar-se que el sistema esreinicia. Després ja vindran amb l’adre-nalina, l’atropina, o altres fàrmacs peractivar el ritme cardíac.

El que sí que cal fer és enretirar-se. Sialgú toca el pacient en aquell moment,rebrà també la descàrrega, i potser tin-dríem al final dos pacients en aturadacardíaca en lloc d’un.

Una aturada cardíaca és una situaciómolt i molt estressant. Per això és im-portant tenir algunes nocions de lesmaniobres que cal fer mentre arribal’ajuda. A més, actualment es comen-cen a posar desfibril·ladors portàtils engrans superfícies, estacions i llocs amb

molta afluència de gent. No són difí-cils de fer anar, però estaria bé que

a les empreses, i també a les esco-les, ensenyessin què cal fer en

aquestes situacions.

“No són difícilsde fer anar, peròestaria bé que a lesempreses, i també ales escoles,ensenyessin què calfer en aquestessituacions

El desfibril·lador posa enmarxa el cor

EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 20198 |

JxCat i ERC arribenal ple de l’entitatmunicipalistaenrocats i s’auguraun debat agre

Suspensió cautelarde l’obligació decontractar elvehicle una horaabans

Ple de laDiputacióde Barcelonaben incert

El TSJC espronuncia sobreels VTC i crispaels taxistesNacional

El govern va demanar ahirla dimissió o la destitucióimmediata de Josep Bor-rell, per l’escàndol de l’es-pionatge contra les delega-cions de la Generalitat al’estranger instigat pel mi-nistre espanyol d’AfersExteriors en funcions. Enuna reunió al migdia alParlament que escenifica-va la unitat entre els socisde govern en uns dies tur-bulents entre Junts perCatalunya i ERC, el presi-dent, Quim Torra; el vice-president, Pere Aragonès;

la consellera de la Presi-dència, Meritxell Budó, i elconseller d’Acció Exte-rior, Alfred Bosch, van ferpinya contra l’anomenatBorrellgate i van anunciarque adreçaran als eurodi-putats i a les cancellerieseuropees i internacionalsuna carta per exposar lapreocupació i denunciarl’escàndol, que arriba enun moment en què el Par-lament Europeu ha de ra-tificar el socialista per alcàrrec d’alt representantde Política Exterior i Segu-retat Comuna de la UnióEuropea. “L’espionatgepolític, la persecució de les

opinions i les ideologies nohaurien de tenir lloc enuna democràcia europea”,asseguren en un comuni-cat, en què també denun-cien que l’ús de recursospúblics, organismes i apa-rells de l’Estat per “perse-guir delictes d’opinió nohan de ser tolerats”.

Tant Torra com Boschja ho havien avançat a pri-mera hora en la sessió decontrol al govern. “Les cla-vegueres de l’Estat actuenamb impunitat desboca-da, pensen que no els pas-sarà factura, però aquestavegada s’han passat de fre-nada, s’han espiat dipu-

tats i periodistes estra-ngers, i s’han d’assumirresponsabilitats peraquest escàndol”, remar-cava el president. “Resultaque l’Estat espanyol ensespia a les delegacions per-sones, diputats i periodis-tes d’altres països; no ésque les clavegueres vaginplenes, van col·lapsades”,va insistir.

Bosch parlava d’un “es-càndol democràtic, en elqual s’estan utilitzant re-cursos i clavegueres del’Estat” amb el seguimentd’almenys tres delegats,els de Londres (Sergi Mar-cén), Berlín (Marie Ka-

pretz) i Ginebra (ManuelManonelles), però tambémembres del govern i càr-recs electes de tot Europa(diputats, presidents d’as-semblea, representantsd’organismes internacio-nals...) “amb l’objectiu decoartar la projecció inter-nacional de Catalunyacom a país”.

El cas esclata desprésque el ministeri hagi de-manat el tancament de lestres delegacions, resta-blertes el juny passat perErnest Maragall desprésdel 155 juntament amb ladels Estats Units i Itàlia.Posteriorment se’n van

reobrir a Portugal, els Bal-cans, els països nòrdics ibàltics, a Beirut i a Viena, iel mes passat el govern vaaprovar l’obertura de seusa Mèxic, Tunísia i l’Argen-tina. “La pregunta és: quinús fa el govern espanyoldels recursos de tothom?Usen les ambaixades,usen el Ministeri de l’Inte-rior, usen tots els recursosa la seva disposició percrear aquest relat. I darre-re d’això hi ha un nom, queés Josep Borrell. Quant hagastat el senyor Borrell,quins fons reservats hautilitzat? Qui han espiat”,s’interrogava Bosch.

El ministeri va admetreque la seva feina és “vigilarde prop” qualsevol activi-tat que pretengui malme-tre la percepció d’Espanyaal món i qualsevol intent

MINISTRE · El govern demana la dimissió de Borrell per l’escàndol d’espionatge a les delegacionsde la Generalitat a l’exterior DIFUSIÓ · L’executiu enviarà una carta a tots els eurodiputats i cancellerieseuropees per denunciar els fets ABAST · El seguiment afecta càrrecs electes i periodistes internacionals

Emili BellaBARCELONA

Pinya contra el ‘BorBudó, Aragonès, Torra i Bosch, ahir, al despatxdel president al Parlament ■ EFE / ANDREU DALMAU

EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 2019 | Nacional | 9

Inici o final?L’APUNT si aquest pacte serà la clau que tanca o obre portes, si

estem davant d’un nou cicle polític marcat per la res-tauració d’una vella entesa i la tradicional lluita per es-devenir el pal de paller del catalanisme independentis-ta ara entre JxCat i ERC, o bé el milió i mig de votantsindependentistes seran capaços de passar per sobre iimposar un nou cicle de renovació.Emma Ansola

El pacte a la Diputació de Barcelona entre Junts perCatalunya i el PSC, si com tot indica s’acaba produintaquest migdia, marcarà un abans i un després en lapolítica catalana, atesa la importància i l’envergadurade la institució. La socioconvergència no és pas inèdi-ta en la política catalana, però en el context polític ac-tual no deixa de causar sorpresa. El dubte ara és saber

d’impulsar el projecte in-dependentista. “És res-ponsabilitat d’aquest mi-nisteri detectar l’ús inde-gut de fons i recursos pú-blics per menyscabar laimatge d’Espanya i inten-tar consumar el projecteseparatista”, va afirmaren una nota el portaveud’Exteriors, Amador Sán-chez-Rico. Borrell, men-trestant, guardava silenci.

Entre la documentacióque l’advocacia de l’Estatha enviat al Tribunal Su-perior de Justícia, difosaper TV3 i ElDiario.es, en lacausa del govern espanyolper tancar les tres seus, hiha “missatges confiden-cials” de membres de l’ex-ecutiu català o del líderd’ERC, Oriol Junqueras–en presó preventiva–, ales delegacions. En con-

cret, un informe elaboratsuposadament per perso-nal de les ambaixades delRegne Unit, Suïssa i Ale-manya alerta que les dele-gacions tenien instruc-cions de Junqueras percontactar amb represen-tants de les congregacionseclesiàstiques d’aquestspaïsos per obtenir el su-port de l’Església i millorarla situació dels presos polí-tics. També remeten de-talls de reunions, contac-tes i instruccions al dele-gat a Londres desprésd’una trobada que vanmantenir Bosch i la presi-denta de l’Assemblea Na-cional de Gal·les, Elin Jo-nes, el 14 de desembre, ointercessions per frenaruna moció de suport delBundestag als presos, en-tre altres actuacions.

ERC i JxCat van pre-sentar conjuntament ahiruna petició de comparei-xença al Congrés del mi-nistre perquè informi “dela tasca d’espionatge delsserveis Exteriors de l’Es-tat als serveis Exteriors dela Generalitat”. D’altrabanda, JxCat va registraruna bateria de cinc pre-guntes a la cambra baixaper esbrinar quins són elsmotius de tals investiga-cions, si el ministeri espiasistemàticament les co-municacions de les delega-cions de totes les comuni-tats o només les de la Ge-neralitat, quin era l’objec-tiu, si existia una ordre ju-dicial que les emparés, iper què s’investigaven piu-lades i actes privats delsdelegats fins i tot abans delseu nomenament. ■

rrellgate’

Delegacions exteriors de la GeneralitatDelegacions exteriors de la Generalitat

8

14

15

12345678

Brussel·les (Davant la Unió Europea)

Portugal (Lisboa)

Itàlia (Roma)

Alemanya (Berlín)

Regne Unit i Irlanda (Londres)

França (París)

Suïssa (Ginebra)

Estats Units (Washington)

910111213141516

Balcans (Zagreb)

Països Bàltics (Riga)

Països Nòrdics (Estocolm)

Europa Central (Viena)

Tunísia (Tunis)

Mèxic (Ciutat de Mèxic)

Argentina (Buenos Aires) Mediterrània (Beirut)

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

111

10

2

7

16

5

6

3

4

912

13

L’ambaixador espanyol alRegne Unit, Carlos Bastarre-che, va qualificar de parciall’speaker de la Cambra delsComuns britànica, John Ber-cow, en l’entramat de docu-mentació que el Ministerid’Exteriors ha presentat alTSJC. Segons Eldiario.es,Bastarreche va fer aquestaafirmació el 15 de febrer enuna nota informativa enviadaal ministeri, en què entre al-tres coses, explicava com eldiputat del partit gal·lès PlaidCymru Haywell Williams ha-via intervingut al Parlamentbritànic dos dies abans a l’en-torn del judici al Tribunal Su-prem i va preguntar a Bercowsi autoritzaria un debat sobrela independència a la Cambradels Comuns: “Bercow varespondre afirmativament idesprés va pontificar sobreles bondats del sistema par-lamentari del Regne Unit.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’‘speaker’dels comunsés “parcial”

La jutgessa de Barcelonaque investiga presumptescontractes irregulars a laInstitució de les Lletres Ca-talanes (ILC) quan la diri-gia Laura Borràs ha dema-nat al Congrés que certifi-qui la seva condició de di-putada de JxCat, tràmitprevi a elevar el cas al Tri-bunal Suprem (TS), da-vant el qual és una políticaaforada. La titular del jut-jat d’instrucció 9 ha remèsun escrit al Congrés en quèsol·licita que se li expedeixiuna “certificació acredita-tiva” de la condició de dipu-tada, i per tant que és unapolítica aforada, de l’ex-consellera de Cultura i por-taveu de JxCat a la cambrabaixa. La mesa del Congrésha respost a la magistradaque correspon al Supremcursar la petició, si així hoconsidera procedent.

Amb aquesta gestió, lajutgessa instructora fa elsprimers passos per elevar al’alt tribunal la investigacióque té a les seves mans: lapresumpta adjudicació ir-regular de contractes a laILC, unes indagacions quefins ara s’han centrat enun col·laborador de la dipu-tada i exconsellera de Cul-tura. Concretament, elscontractes investigats cor-responen a tres treballs di-gitals per un import totalde 45.500 euros que Bor-ràs va encarregar pre-sumptament entre elsanys 2015 i 2017, quan di-rigia la ILC, a un programa-dor informàtic que haviacol·laborat amb ella en unmàster que l’exconselleraimpartia a la UB.

Per la seva banda, Bor-ràs havia presentat abansun escrit contra la jutgessadel jutjat 9 per haver-la in-vestigat “de manera in-competent”, tenint encompte que era una políti-ca aforada per la condicióde consellera en el mo-

ment de la investigació, iara com a diputada. Tot i elcaràcter públic dels doscàrrecs, la jutgessa haviaseguit la investigació du-rant mesos sense infor-mar-ne ni al TSJC ni al Su-prem, cosa que sí que va ferdesprés que l’advocat deBorràs presentés la quei-xa. La diputada es queixaque la causa continua pelfet de “ser una conegudaindependentista”, com ad-vertia l’informe de la Guàr-dia Civil sobre el cas. ■

RedaccióBARCELONA

a Investiga un cas d’adjudicacions de laILC a La diputada al·lega que se l’hainvestigat de “manera incompetent”

Una jutgessainicia el tràmitper dur Borràsal Suprem

La diputada Laura Borràs,al Parlament ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“No es respectala presumpciód’innocència,investiguen personesi no fets”Laura BorràsDIPUTADA DE JXCAT

EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 201910 | Nacional |

El pacte de govern entre elPSC i Junts per Catalunyaa la Diputació de Barcelo-na serà una realitat aquestmigdia. Si no hi ha un girde guió inesperat a últimahora, ERC presentarà enel ple de constitució el seucandidat, Dionís Guiteras,que no obtindrà prou su-ports tot i els múltiplescontactes i negociacionsque van mantenir al llargdel dia d’ahir, sense aven-ços aparents, amb el seusoci de govern per mirard’arribar a un pacte inde-pendentista, amb la qualcosa la candidata socialis-ta, Núria Marín, s’alçaràamb la presidència en se-gona votació gràcies a lamajoria simple que els do-nen els 23 diputats delPSC i JxCat. Cs i comunsen principi s’abstindran ovotaran el seu candidat.

En el moment de tancaraquesta edició, els de Puig-demont continuaven qua-lificant de “màrqueting”l’oferta republicana per-

què presidissin la tercerainstitució del país i dubta-ven de l’abstenció dels co-muns, que hauria fet viableaquest pacte, en principilligada internament peròque ells no van voler confir-mar del tot, almenys en pú-blic. En tot cas, JxCat ahirtornava a posar més èmfa-si en una segona condició:l’exigència d’imposar launitat estratègica de l’in-dependentisme no nomésa la Diputació, sinó en totsels àmbits municipals, in-closos consells comarcals,però sobretot en munici-pis, com ara Tàrrega o Plat-ja d’Aro, i sobretot en dosfeus importants on ERCels va arrabassar l’alcaldiatot i ser la força més vota-da: Sant Cugat i Figueres.

Els postconvergents,que proposaven per exem-ple reconfigurar-hi els pac-tes per repartir-se els anysd’alcaldia, recordaven alspassadissos del Parlamentcom a Tarragona ja es varevertir a última hora unpacte idèntic a la Diputaciógràcies al fet que ERC varenunciar a un pacte d’es-

querres calcat a Reus. Peròara la condició esdevé gai-rebé impossible perquè ladirecció dels republicans,que ahir admetia que nos’ha pres “la millor de lesdecisions“ en tots els pac-tes municipals signats, java deixar clar que no podiaincidir més en alcaldes i go-verns ja exercint. “Reobriraltres temes no ajuda a so-lucionar el problema de laDiputació”, tancava el líderparlamentari d’ERC, SergiSabrià, que deslligava unaqüestió de l’altra i en lapràctica feia així inviabletot acostament. “Ho hau-ran d’explicar molt bé si esconfirma el pacte”, indica-ven a la tarda altres fontsrepublicanes, amb poquesesperances de capgirar lasituació. “La pilota és a lateulada d’ERC”, insistiendes de JxCat, remarcantque l’únic que els fariamoure seria un replanteja-ment als municipis. “Elpacte entre ells està moltfet”, deien altres fontsd’ERC. Cap dels dos par-tits, això sí, volia donar pertancada la qüestió, ja que

els contactes es mante-nien i ningú descartavagirs d’última hora.

Diàleg Torra-SabriàLa reaparició de la socio-convergència pot ser la go-ta que faci vessar el vas enles relacions entre JxCat iERC, i segellar unes des-avinences i desconfiancesentre els socis que es vaniniciar quan els republi-cans van negar-se a repetir

una llista unitària i des-prés van optar, des de lapresidència del Parla-ment, per frenar la investi-dura de Puigdemont. Elmateix president, QuimTorra, hi reflexionava ahirdurant la sessió de controlal Parlament, tot fent unanova crida a la unitat es-tratègica. El diàleg entre elcap de l’executiu i Sabriàva ser educat en les formesperò més sibil·lí que mai.Torra admetia “les contra-diccions” entre les forcesindependentistes però re-cordava als republicansque “s’ha de viure amb lesmínimes possibles”. “Calun esforç, la ciutadania homereix, ho lamento i em

disculpo, però avancemjunts”, insistia als republi-cans. “Tenim una oportu-nitat per enfortir totes lesinstitucions, fem-ho, per-què serà la millor manerade combatre la repressió”,li havia reclamat Sabrià.

Xoc als passadissosÉs clar que el xoc als pas-sadissos era més evident iintens, i el seu discurs forade l’hemicicle era més con-tundent. Allà Sabrià, queal matí a RAC1 ja haviasuggerit que la topada tin-drà repercussions al go-vern, recordava que depènnomés de JxCat situar unpresident independentis-ta a la Diputació, i garantial’abstenció dels comuns.La resposta del portaveude JxCat, Eduard Pujol,que continuava dubtantd’aquest últim aspecte, vaser més diàfana que mai:“Reversió, sí, però a tot ar-reu.” Fins a última hora,ERC va intentar fer valdrela possibilitat d’una presi-dència de JxCat, queaquests veien com un regalenverinat en ser presen-tats com “els que volen lescadires”. Els comuns, pelseu cantó, no veien ambbons ulls que els republi-cans en l’últim momentoptessin per deixar la pre-sidència als de Puigde-mont, però assumien queen una segona volta no hopodrien impedir, ja que laseva única maniobra erapresentar el seu propi can-didat. Sigui quin sigui el fi-nal, serà avui a les 12. ■

E. Ansola / Ò. PalauBARCELONA

a ERC va pressionar els de Puigdemont donant per feta l’abstenció dels comuns, però no va cedir al’exigència de desfer acords a Sant Cugat i Figueres a Ningú, però, descartava un gir abans del ple

Fallen els últims intents perrevertir el pacte PSC-JxCat

“O els uns o els altres,JxCat decideix, perquèli hem posat sobre lataula una proposta queiguala la del PSC”Sergi SabriàPRESIDENT GRUP PARLAMENTARI ERC

Centenars de persones con-vocades per l’ANC es van ma-nifestar ahir a la tarda al car-rer Calàbria de Barcelona, da-vant les seus d’ERC i elPDeCAT, que són a tocar, perexigir-los que deixin de pac-tar amb el PSC. Els concen-trats van mostrar pancartes ivan cridar lemes com ara Noteniu vergonya, Socialistes,no, Unitat, Sou uns traïdors oERC i PDeCAT, la pacièncias’ha acabat. La presidenta del’ANC, Elisenda Paluzie, ad-vertia del “toc d’atenció”, jaque els votants independen-tistes no entenen la “divisió”partidista ni els pactes amb elPSC. “Hi som a temps, espe-rem una reflexió”, instava,mentre confiava encara en unacord entre JxCat i ERC a laDiputació per desbancar els“dirigents de la repressió”.

Els manifestants van exhibir lemes com ara #Stop155 i van situar cadires al mig del carrer Calàbria per mostrar el seu malestar amb els partits ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Si la repressió ensafecta igual, avancemjunts a tot arreu. Hemde fer l’esforç, homereix la ciutadania”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ANC esmobilitzadavant les seus

Podeu veure el pleavui a les 12.00

hores

EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 201912 | Nacional |

Laia BrugueraCORNELLÀ DE LLOBREGAT

l 2004, Antonio Balmón va ser no-menat alcalde de Cornellà de Llo-bregat en substitució de JoséMontilla. Quinze anys després,

acaba de renovar el càrrec.

En aquestes eleccions no només ha re-cuperat la majoria absoluta que va per-dre el 2015 sinó que ha aconseguit am-pliar-la fins als 14 regidors actuals. Sa-tisfet amb els resultats?Més que content, és un estímul per con-tinuar fent les polítiques que hem fetaquests últims anys. Són uns resultatsque estimulen i permeten, de forma esta-ble, garantir el nostre projecte.

Tot i que no li fa falta el suport de ningú,ha tancat un acord amb els comuns i nodescarta altres pactes puntuals. Perquè?Sempre hem fet el mateix, intentar am-pliar l’espai polític de governança. Per ai-xò hem tancat aquest acord amb els co-muns i, evidentment, quan s’obri el de-bat de pressupostos i altres debats secto-rials farem una oferta a la resta de forcespolítiques per arribar a acords puntuals.Crec que això dinamitza, dignifica i po-tencia la vida municipal i permet que lesnostres actuacions tinguin més consens.Aquestes formes d’entendre la políticalocal ajuden als climes polítics, però, so-bretot, al clima de la ciutat.

ECom ha viscut el que ha passat a poblescom Santa Coloma de Farners o SantCugat del Vallès en els actes d’investi-dura dels nous alcaldes, amb crits i in-sults cap als pactes tancats?El que ha passat en aquests municipis ésuna fotografia distorsionada. Dona moltmala imatge però representa una mino-ria molt hiperventilada. Em preocupenaquestes confrontacions tan radicalitza-des, però no ens enganyem: quanta gentva votar a Barcelona i quants eren a laplaça Sant Jaume cridant?

Creu que aquestes confrontacions tanevidents poden tenir efectes en el dia adia d’alguns d’aquests municipis?Crec que no, perquè la finalitat de la polí-tica local és teixir convivència. No soc ca-paç d’entendre que algú que es dedica ala política municipal, que està molt aprop de la gent i conviu amb tothom en-cara que pensin diferent d’ell, actuï pergenerar discòrdia. No seria un bon res-ponsable de política municipal. Pensoque, independentment del partit polític,tothom intenta protegir tot això, perquèés molt valuós.

L’alcalde de Castellar del Vallès, IgnasiGiménez, també del PSC, deia en aques-tes mateixes planes que, després deveure la tensió generada en algunsplens, el preocupava la qualitat demo-cràtica que deixarem als nostres fills. I avostè?Jo no ho crec, que estigui en dubte. Éscom aquesta minoria que va a futbol a

cridar i fer malbé coses. Mediàticamenttenen molt impacte però això no implicala qualitat esportiva ni la del conjunt degent que va al camp. La qualitat demo-cràtica es demostra amb la participació iaixò ja es va demostrar. Després hi haresponsables polítics més o menys des-afortunats i també persones que vanaquell dia al ple i evidentment distorsio-nen aquesta normalitat, però és això,una distorsió.

Quan sent que qualifiquen acords entreel PSC i independentistes de “pactes dela vergonya”, què sent?Res. Un pacte es fa amb gent que vol ac-tuar per la seva ciutat i que té uns objec-tius comuns o semblants. Crec que un nopot sentir vergonya de dialogar, arribar aconsensos i poder establir acords. La ver-gonya és una altra cosa, és més aviat laincapacitat de poder pactar. I la vergo-nya també és la que sent algú que amagaamb quina gent pacta i què pacta. Això

em preocupa més.

El PSC té en els governs locals una qua-rantena de pactes amb ERC o JxCat.Aquestes xifres demostren que la políti-ca local és un altre món?Sí. Per començar, té dinàmiques perso-nals i, per continuar, està basada en unprograma local.

A Barcelona s’ha fet un cordó sanitari al’independentisme?I a Sant Cugat, on l’alcaldessa és d’ERCgràcies al suport del PSC i la CUP, què hapassat? Són ximpleries. Són paraulesque queden molt bé però estan molt des-gastades.

Al seu blog personal, avisava després deles eleccions que la política ha de serrespectuosa en les formes. No ho és, ac-tualment?Si la política no és educada i respectuosa,de quina forma podem avançar? He vist

AJUNTAMENTS · “Els hiperventilats distorsionen lafotografia, hi ha normalitat i la qualitat democràtica no estàen dubte” INACCIÓ · “Del govern actual només en surtenparaules i desideràtums, mentre tota la resta es podreix”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSCORNELLÀ DE LLOBREGAT

“Ningú potsentirvergonya de pactar”

ORIOL DURAN

2015 2019

25R E G I D O R S

Cs3

ERC4

PSC-CP11

ICV-EUiA-EP

2

ERC-AM2

25R E G I D O R S

PSC14

Cs3

Podem2

CEC-CPC5

Comú-Movem

2

PP2

Antonio BalmónAlcalde de Cornellà de Llobregat (PSC)

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 2019

coses aquests últims anys, i ara aquestsdies, que no m’agraden gens. Depèn dequi veig, no em sembla gent que es puguidedicar a la política. La política és un es-pai de pedagogia i ha d’ajudar a millorarla vida de la gent, i quan un intenta in-corporar-se a la vida política ho ha de ferperseguint aquest objectiu. I no cal usarparaules grosses per dir el que penses.

Parla del to de quins partits?Parlo en general. No va per barris, això.

Quin balanç fa dels resultats del PSC ales eleccions municipals?Ha demostrat que és una força políticaviva i determinant allà on viu la majoriade gent, on es concentra la major part dela població de Catalunya. És evident quehem tingut problemes en altres zonesterritorials on està molt més fragmentatl’espai polític, però, en canvi, a l’àrea me-tropolitana de Barcelona, Girona, Tarra-gona i Lleida, el PSC manté una presèn-

cia important i destaca amb alcaldies iprojectes consolidats.

El bloqueig institucional, els polítics em-presonats en espera de sentència... La si-tuació actual és un fracàs de la política?El que passa a Catalunya evidentment ésun fracàs de la política. El PSC hi ha con-tribuït, però qui té la major part de la res-ponsabilitat no és el PSC sinó altres for-ces polítiques. Per exemple, Ciutadans,que va guanyar les eleccions autonòmi-ques i no va assumir cap protagonisme,es va retirar. I també els partits del go-vern, que estan en permanent campa-nya electoral. Això és el que passa iaquesta és la imatge que donem. I és elproblema que tenim els ajuntaments,que tenim una administració pública queés de tot menys un poder públic.

Han d’assumir moltes competències queno els pertoquen, els ajuntaments?

Més que assumir competències, el pro-blema és que si no fos per les personesque treballen als hospitals o a les escoleso a tants altres llocs, res funcionaria,perquè no hi ha cap responsable políticque estigui pensant en això.

El gran problema és que fa dos anys imig que tenim pressupostos prorro-gats?Jo mai he trobat una resposta a aquestaincompetència. El govern podria teniruna ànima més femenina. Diuen que lesdones sabeu fer dues coses a la vegada,doncs el govern podria fer el camí delprocés i el camí de gestionar un poderpúblic, però sembla que no. Només hi haparaules i desideràtums, mentre la restaes podreix. El poder públic es podreix, aCatalunya.

Ha fet abans una petita autocrítica. Quèno ha fet bé el PSC?No vam tenir suficient força per demos-

trar que aquest camí ens portaria a unacrispació, fragmentació i fractura social.En totes les nostres converses amb l’ad-ministració central vam intentar con-vèncer que havíem d’agafar un altre ca-mí: de diàleg, de no alimentar més la cri-si. I encara que no entrava dins les nos-tres competències polítiques, jo em sen-to una mica fracassat. Però des del puntde vista del que va passar a Catalunya,encara estic esperant que algú digui: “Nova ser possible, ens vam equivocar.”

Es refereix a la fracassada declaracióunilateral d’independència (DUI)?

A tot com es va fer. Després els pro-tagonistes han escrit molts lli-

bres. Diuen el que diuen, no hodic jo.

Vol dir que els polítics que vanimpulsar la DUI van prometreuna cosa que sabien que no po-drien tirar endavant?No tenien la fórmula de la Co-ca-Cola i ens van enganyar atots. Ho diuen ells, no jo.

Però el 155 va ser una bonasolució?

Era una conseqüència quel’independentisme po-

dia haver evitat. Iva estar a puntd’evitar-la, peròaltre cop la man-

ca de confiança i lle-ialtat va provocar el que va passar.

Alcaldes socialistes com Jordi Ballart,de Terrassa, i Ignasi Giménez, de Caste-llar del Vallès, es van donar de baixa enrebuig al 155, tot i que Giménez s’ha tor-nat a afiliar. Què en pensa?Reitero que el 155 va ser una conseqüèn-cia que es podria haver evitat. Però ésque, a més, en el funcionament de la Ge-neralitat no es va notar en res. No va seruna mesura agressiva, es van convocareleccions i va desaparèixer.

Però entén els seus companys de partit ila seva reacció?Jo, a la meva vida, no vaig notar el 155.

Però va servir per a alguna cosa? La crisicontinua oberta...Per convocar eleccions. Unes eleccionsde veritat. Aquestes urnes no venien dela Xina ni ningú les amagava, eren urnesde veritat. Si els que es van presentar es-taven en contra del 155, que no s’ha-guessin presentat.

Hi ha molts factors que han interferit enels últims temps en la política, com sónel cicle electoral i el judici al procés. Finsa quin punt han afectat el govern de Pe-dro Sánchez?És evident que són interferències impor-tants i que no ajuden a crear un bon cli-ma. Tenen un gran impacte i ja veuremcom afectarà la sentència i quina respos-ta política hi donarà l’independentisme.No sé si hi haurà noves eleccions a Cata-lunya o s’ampliaran les discrepànciesdins del bloc independentista, però ésevident que l’endemà de la sentència lavida dels ciutadans continuarà. Ja hemviscut massa dies històrics que ens de-mostren que l’endemà la gent s’aixeca ifa la seva vida diària.

Antonio Balmón (Barcelona, 1960) és al-calde de Cornellà de Llobregat des de faquinze anys, però en fa molts mésque serveix el municipi: el 1987 jan’era regidor. Durant el fran-quisme va formar part de di-verses organitzacions d’es-querra i va estar vinculatal moviment estudiantil ijuvenil de Cornellà. Vaestudiar sociologia ies va afiliar al PSCl’any 1981. Avui for-ma part de la seva exe-cutiva. Pare de dues ne-nes, desconnecta de lapolítica cuinant. El queli surt millor? “Tot el quefa xup-xup, que necessi-ta calma i cuidar el pro-ducte sense alterar-lo.”També fa pa i pastissos. Lalectura és la seva altra granafició. A banda de recuperarclàssics com Moby Dick, quel’apassiona, els últims anys s’hadedicat a descobrir el món de lanovel·la negra, “perquè és molt so-cial”. No té Twitter perquè detestal’agressivitat i la desqualificació. Alnovembre, va anar a visitar els políticsempresonats perquè li ho va demanarOriol Junqueras, amb qui sempre ha tin-gut “molt bona relació personal”.

Amant de la cuina i lanovel·la negra, no eltrobareu a Twitter

❝El PSC ha demostrat que ésuna força política viva ideterminant allà on esconcentra la major part dela població de Catalunya

❝El que passa a Catalunya,és un fracàs de la política;El PSC hi ha contribuït peròmolt menys que els altrespartits

El 155 va servir perconvocar eleccions, unesde veritat amb urnes queno venien de la Xina niestaven amagades

❝

EL PUNT AVUIDIJOUS, 11 DE JULIOL DEL 201914 | Nacional |

Sí que critica la judicialització del pro-cés, el fet que s’hagi arribat fins aquí.Sí, crec que és un camí erroni. El quepassa és que les dues bandes van inten-tar forçar totes les parts jurídiques i aixòcomporta una sèrie de conseqüències.

Sobretot des que Sánchez va arribar aLa Moncloa, es parla molt de diàleg, pe-rò realment és possible quan es fixen lí-nies vermelles?Si algú pensa que diàleg és dret a decidir,ho sento, aquesta pantalla ja la va cre-mar el senyor Artur Mas. Quan parlemde diàleg és analitzar la situació, mirar lasocietat i veure com tornem a recuperarla credibilitat davant d’ella. Significaconcretar iniciatives que ens permetin atots recuperar el paper dels poders pú-blics. Vol dir tornar a mirar i observarcom podem reformar espais i estructu-res jurídiques per millorar la nostra si-tuació. El tot o res no existeix, en el dià-leg. I si algú té ganes que torni l’extremadreta, ànims, que ho posaran fàcil.

Què en pensa, de la proposta d’ERC d’in-cloure en el referèndum una tercera op-ció amb la proposta que fes l’Estat, comara més autogovern?La revetlla de Sant Joan ja ha passat.Són focs artificials. Tal com està el pati, osom capaços d’aixecar els ulls o no ens ensortirem. I entenc que costa crear lescondicions, ho entenc perfectament, nopenso que ningú ho tingui fàcil.

Com va rebre el PSC les esmenes a la to-talitat dels pressupostos de Pedro Sán-chez d’ERC o el PDeCAT?Ja està passat, però era una oportunitatper tenir més diners per a Catalunya imés diners per a polítiques socials. Persort, vam tornar a guanyar. Haurien po-gut guanyar les tres dretes però la irres-ponsabilitat no té límits.

Parlem de Cornellà. On es noten més elsestralls de la crisi econòmica viscuda?Fa quatre anys vam decidir crear unaaliança cívica contra la pobresa perquècrec que n’hem de parlar de forma franca.En aquest mandat hem contractat més de1.900 persones en diferents plans d’ocu-pació i promoció municipal i, a més, hemcreat el programa de rendes mínimes pera la gent que treballa i no arriba a final demes. Mentre alguns fan discursos, nosal-tres intentem afrontar el problema. Peròsón pal·liatius. Per a mi és paracetamol so-cial, no me’n sento orgullós. No puc sentir-me orgullós d’explicar tot això perquè voldir que les coses no van bé.

Aquí, a Cornellà, es va suïcidar una per-sona que estava a punt de ser desnona-da. Hi haurà crisi mentre hi hagi un solcas com aquest?L’emergència la tenim cada dia. En habi-tatge no tenim respostes immediatesperquè hem estat molts anys paralitzats.

Vol dir pel que fa a promoció d’habitatgeprotegit (VPO)?Vull dir amb polítiques públiques, ambmesures, amb aportacions econòmi-ques... Vull dir en tot. L’habitatge és es-sencial, però no ens enganyem, portemanys de retard i això no es recupera.

Calen mesures valentes com ha fet Ber-lín congelant els preus dels lloguers du-

rant cinc anys?Berlín ha fet diversos programes i de mo-ment no han funcionat. Ara han aplicatla mesura més dura, que jo he plantejaten algun ocasió. Crec que s’ha d’intentarveure si és possible dins el marc constitu-cional que tenim perquè parlem de pro-pietats privades, però crec que sí que hiha d’haver alguna mesura radical. Men-trestant, nosaltres aquest mandat hemfet 300 habitatges de protecció oficialque estan quasi acabats. Hem fet mésque Barcelona sense fer tant soroll.

En faran més?Sí, també sense fer soroll. No cal.

L’ombra de Barcelona és allargada?No, no, Barcelona és la nostra ombra.Aquest és el canvi de ritme que s’ha pro-duït els últims anys.

Cornellà de Llobregat va rebre l’any pas-sat el premi Fulla Verda Europea pel seucompromís amb la sostenibilitat urbana.Volen seguir aquest camí?Ho hem fet. Quedava tot un pla de cons-trucció d’equipaments i retrobament delsbarris més importants de la ciutat i vamdecidir reflexionar sobre quina havia deser l’orientació de la política municipal.Vam concloure que la millor contribucióera naturalitzar una ciutat que semprehavia estat molt criticava per la grisor delseu espai públic. A més de la transforma-ció de l’espai físic, també vam transformarles conductes relacionades amb els temesmediambientals. Està molt bé el guardó,però el millor premi va ser que el 26 demaig la gent va reconèixer tot aquest can-vi, molt visible, d’incrementar els espaisverds i la sostenibilitat del municipi.

Quins són els plans per a la zona Ribera-Salines, una de les grans reserves de sòlde la ciutat?El projecte s’aprova per part del governde la Generalitat integrat pel PSC, Inicia-tiva per Catalunya i ERC. És veritat queés un espai de la cultura agrària de la ciu-tat però està molt devaluat. La propostaaquí és donar una resposta a les políti-ques socials d’habitatge. Hi ha previstquasi un 70% de VPO, que algú ens vin-gui a explicar això del 30%, nosaltres jaestem en una altra pantalla! La propostad’actuació és un barri molt més ecològic,nous equipaments, parcs naturals i con-nectivitat.

Parlant d’infraestructures, els alcaldesdel Baix Llobregat han fet pinya per tor-nar a reclamar la línia de tren entre Cor-nellà i Castelldefels. Sap en què ha que-dat la demanda?En infraestructures hi ha dues coses im-portants. Una que probablement comen-çarem a final d’any, que és la transforma-ció de l’antiga carretera de Cornellà a Cas-telldefels. Serà una gran proposta detransformació urbanística i de mobilitatperquè es podrà anar caminant i en bici isegregar l’autobús. Fa anys que anem dar-rere d’aquest projecte, però tot arriba.

I el tren?I després hi ha aquesta proposta d’incre-mentar la presència del tren entre Cas-telldefels i Cornellà. Estem parlant d’unainversió molt important que som cons-cients que no serà immediata. Només elprojecte són 50 o 60 milions d’euros. ■

ORIOL DURAN

❝Els estralls de la crisieconòmica es noten, vamfer una aliança cívicacontra la pobresa, però ésparacetamol social

❝A l’àrea Ribera-Salines hiha previst quasi un 70% deVPO, que algú ens vingui aexplicar això del 30%, aquíhem passat de pantalla!

Amb el problemad’habitatge no tenimrespostes immediatesperquè hem estat moltsanys paralitzats

❝ Hem transformat l’espaiurbà amb espais verds iens han donat un guardó,però el millor premi és elresultat de les eleccions

❝