DILLUNS · 26 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14832 - AVUI / Any XL. Núm. 13702 - EL PUNT

1,20€

1787

40-1

1829

85L

1818

70-1

1901

65T

Arrenca una setmananegra als serveis públics

AFEGIT · Mestres i funcionaristambé han anunciat aturadesper denunciar falta de recursos

NACIONAL P6-8

DIÀLEG · El govern manté elspressupostos oberts, mentrenegocia amb tots els sectors

ATURADA · Els metges iniciencinc dies de vaga farts d’anys deprecarització per les retallades

Els 27 caps d’estat i de govern de la UE, ahir a la seu del Consell Europeu de Brussel·les per aprovar l’acord del ‘Brexit’ ■ ACN

EUROPA-MÓN P20-22

La UE signa l’acord històric que obre la porta de sortida als britànics

Europa certifica el ‘Brexit’

L’ESPORTIU

El Barça perd el lideratge després de lavictòria del Sevilla sobre el Valladolid

Stuani, amb dos gols, va encarrilar el triomf gironí ■ EFE

El Girona rebenta laratxa de l’Espanyol (1-3)

NACIONAL P10

Acte institucional a Barcelona i marxes a totel país en la diada internacional per al’eliminació de la violència contra les donesLa manifestació d’ahir a Barcelona ■ MARTA PÉREZ

Clam contra laviolència masclistaarreu del país

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 26 DE NOVEMBRE DEL 2018

ixí doncs semblaque l’escopinada

que va denunciar elministre desinfecta-dor és tan falsa comun duro sevillà. Sa-

ben? Eren aquelles monedes il·legalsque van circular arreu de l’Estat a fi-nals del segle XIX i que eren tan difícilsde descobrir. Tot el contrari, per cert,que el presumpte gargall, que no hapogut ser detectat per cap de les nom-broses càmeres que hi ha al Congrésespanyol. Per tant, estem parlantd’una esputació tan falsa com els re-lats delirants del jutge Llarena. Tan fal-sa com la rebel·lió i la sedició. Tan falsacom l’adoctrinament a les escoles ca-talanes. Tan falsa com la divisió de po-ders a l’Estat espanyol. Tan falsa comaquella pocavergonya anomenada Lo-rena Roldán, que diu que la presó deLledoners és com un hotel de cinc es-trelles. Tan falsa com els tuits tumul-tuaris del tal Tacito, que en realitat ésun tinent coronel de la Guàrdia Civil.Tan falsa com que a l’Espanya del se-gle XXI no hi ha presos polítics. Tan fal-

sa com la marginació de la llengua cas-tellana al nostre país. Tan falsa com ladenúncia del policia agressor contraJordi Borràs. Tan falsa com la dignitatde Jorge Fernández Díaz i Daniel de Al-fonso. Tan falsa com un indult conceditabans que els presos siguin jutjats. Tanfalsa com que la tardor passada la ma-joria de les empreses que van treure laseu social de Catalunya ho van fer pervoluntat pròpia i sense cap pressió.Tan falsa com que Tamara o Adri Car-rasco són terroristes. Tan falsa comque la monarquia borbònica és demo-cràtica. Tan falsa com el consell deguerra que va condemnar a mort LluísCompanys i que els successius go-verns espanyols es neguen a anul·lar.Tan falsa com la violència dels CDR.Tan falsa com que els referèndums di-videixen les societats. Tan falsa com lacriminalització contra Roger Español.Tan falsa com les agressions que s’in-venten Rivera o Arrimadas. Tan falsacom la carrera de dret i el màster dePablo Casado. Tan falsa, en definitiva,com afirmar que les bombes que elministre Borrell ven a l’Aràbia Sauditano maten nens al Iemen.

A

Keep calmJordi Creus

El gargall

L’esputació és tan falsa comla rebel·lió i la sedició, coml’adoctrinament a les escoles,o com la divisió de poders al’Estat espanyol o...

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

a felicitat no dona símptomes; esmanifesta sense avís, a tot esti-rar precedida d’una lleugera su-

focació i sovint en les condicions mésdesfavorables. Passa poc sovint, peròquan arriba, és com si tota la malas-trugança que et perseguia no haguésestat sinó una preparació per acabarressuscitant en aquesta riba. N’hi ha,de dies així, dies que et donen moltpoc del que prometien i que s’arregleninopinadament perquè t’has concedituna última oportunitat entrant a unallibreria. Va anar així la tarda que vaigconèixer Mi Fu, el cal·lígraf que escri-via amb la cursiva dita d’herba, tècni-ca arriscada, diu Roger Caillois, “totaella brusquedat i inspiració”, i que es-timava tant les pedres estranyes, queen una ocasió es va posar el seu vestitde cerimònia per mostrar els seus res-pectes a una roca. A vegades, perquèl’alegria acabi guanyant, cal que con-flueixin circumstàncies fortuïtes, mésaviat poc propícies: portar una barrade pa a la mà, veure un nen de pocsanys que corre en cercles i haver-te fetla primera mamografia de la teva vida.

Havia plogut tot el dia i es feia tard,

L

però els aparadors encara refulgien,quedava un residu de llum blavissa re-tirant-se rere uns núvols grassos i l’as-falt desprenia uns reflexos aquarel-lats que quasi semblaven bonics. Hi hagent que, en dies així, entra a les boti-gues a emprovar-se roba, a veure si lamuda els millora, però és una estratè-gia que només trasllada la decepció defora cap a dins: d’una abúlia indefini-ble al fàstic del propi cos. En lloc d’ai-xò, vaig entrar a la fleca a compraruna barra de pa i, després, perquè novolia tornar encara a casa i ficar-hi adins aquell desànim, em vaig dirigir auna llibreria, com podria haver anat al

cine, amb el pa mal embolicat en unamà, arrossegant el paraigua moll ambl’altra. Cada vegada que m’aturava afullejar un llibre, hi havia aquell crui-xit de crosta flairosa en passar-me labarra d’un costat a l’altre, una olor decuina a primera hora del matí, mentrellegia coses com ara: “Mi Fu empravala tinta trencada, la tinta cremada, latinta acumulada.” Un nen de no mésde tres anys, avorrit d’anar rere la ma-re, va començar a improvisar un cir-cuit pels prestatges emetent uns sonsguturals, potser imitant un cotxe o unavió, però que sonaven com un gemechipnòtic. De tant en tant, es tirava aterra, es feia l’adormit uns segons is’alçava d’un bot per reprendre la cur-sa en cercles, amb aquella sonsòniabúdica que ho aplacava tot. “Li veniade pintar amb esfumins de paper, es-telles de canya de sucre, calzes de lo-tus. Pintava paisatges.” M’hauria que-dat tota la nit allà mateix, amb el re-cord d’aquella santa criatura, espellu-cant molles de pa en companyia de MiFu, com algú a qui han absolt moltabans d’obrir la bústia i trobar-hi l’in-forme de l’hospital.

“Hi ha dies queet donen molt poc ique s’arreglen ananta una llibreria

Eva VàzquezCaiguda lliure

Mi Fu, cal·lígraf

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 26 DE NOVEMBRE DEL 2018

Les cares de la notícia

A les cròniques que ha generat i genera el procés so-biranista català, el periodista de Vilaweb n’afegeixuna d’especial transcendència com és la de l’exili,des de la gestació fins a la dimensió de l’èxit de la ba-talla jurídica internacional, passant per la radiografiade l’elenc d’advocats de prestigi que hi participa.

PRIMERA MINISTRA DEL REGNE UNIT

Crònica del front exterior

El Brexit va fer ahir un pas més amb la firma del’acord de sortida del Regne Unit per part dels 27estats membres de la UE. Ara, però, falta el sí delParlament de Westminster, que està difícil per a laprimera ministra i això instal·la els britànics en laincertesa sobre el seu futur.

-+=

-+=

Expansió xinesaRaimon Grífols

Incertesa a WestminsterTheresa May

-+=

Josep Casulleras

La farmacèutica catalana negocia la fusió amb elmajor productor d’hemoderivats de l’Àsia, ShanghaiRAAS, que té 41 centres de recollida de plasma a laXina, i amb qui ja té un principi d’acord. Grífols, queopera des dels 80 a la Xina, continua creixent, un9,6% el 2018, i amb benefici fins als 468 milions.

CONSELLER DELEGAT DE LA FARMACÈUTICA GRÍFOLS

PERIODISTA

El ‘Brexit’ ha superat el penúl-tim escull amb la firma de

l’acord de separació per part delscaps d’estat i de govern dels 27 es-tats de la Unió Europea que es va es-cenificar ahir a Brussel·les. És, efecti-vament, un tràmit més en aquestllarguíssim procés que ha d’acabaramb la sortida del Regne Unit delclub europeu prevista per al 30 demarç de 2019, però també és un pashistòric i un dia trist en la construcciódel projecte europeu, ja que en 60anys mai no s’havia assistit al divorcid’un estat membre i no un de qualse-vol, sinó una de les grans potènciesdel continent vinculada al projectecomunitari des de fa 45 anys.

L’acord de sortida, aprovat ja pelgovern britànic i per la UE, penja arade la decisió final del Parlament deWestminster, que no està ni de bontros clara per l’oposició dels partida-ris d’un ‘Brexit’ més radical. S’obre,per tant, un període de gran incerte-sa, perquè no serà el mateix un divor-ci pactat, amb una transició ordena-da i una negociació de la relació co-mercial futura entre les parts, queuna separació dràstica, sense pactesprevis, ni acords comercials, que tin-dria efectes nocius per a tot el sectoreconòmic a banda i banda de la novafrontera.

L’Estat espanyol ha sobreactuaten la seva participació en la cimerade Brussel·les, primer amenaçant devetar la firma de l’acord i després ac-cedint a firmar i parlant d’un acordd’abast històric que li permetrà vetarqualsevol decisió que afecti la relacióamb Gibraltar. La realitat és que aixòja era així fins ara pel dret de vetodins la UE i que l’acord jurídic de se-paració firmat ahir no ha estat modi-ficat com pretenia el govern espa-nyol. Per tant, no hi ha canvis en elfons de la qüestió, la sobirania brità-nica del Penyal, i sí molta gesticulaciónacionalista a les portes del judici del’1-O i en plena campanya electoralandalusa.

Un divorcihistòric

EDITORIAL

nrere queda una setmana d’au-tèntic escàndol democràtic. I noem refereixo a l’expulsió de Ga-

briel Rufián del Congrés dels Diputats,no. La polèmica amb les formes direc-tes i rotundes del republicà que moles-ten a molts però en les quals tant esveuen representats d’altres ha estatuna oportuna cortina de fum per noabordar l’autèntica vergonya. La sorti-da de to del ministre espanyol d’Exte-riors, Josep Borrell –ja s’ha discul-pat?–, acusant el diputat d’ERC JordiSalvador d’haver-li escopit, en una ac-ció que ningú, ni tan sols les càmeres,va captar, per inexistent, va reblar-ho.I les convenients dosis de patriotismeper la suposada entesa amb el RegneUnit i la UE perquè Espanya tinguiveu sobre Gibraltar en l’acord del Bre-xit, tot i que el primer assegura que noha canviat la seva posició sobre el Pe-nyal, l’han acabat d’enterrar.

Els dies passen, els fets se succeei-

E “El problemaper als de PabloCasado és ques’hagi filtrat, no lamartingala que s’hiadmet

xen, però Ignacio Cosidó es mantécom a portaveu del PP al Senat. Unasetmana després que es fessin públicsels missatges que va reenviar en ungrup de Whatsapp dels populars evi-denciant el mercadeig del seu partitamb el PSOE per al control del poderjudicial, cap moviment. I no serà per-

què no fossin reveladors. En els whatsdefensava l’acord –trencat– del PP iels socialistes i hi gallejava que els po-pulars podrien moure els fils per con-trolar la sala segona de l’alt tribunal“des de darrere”. Confirmava, amb fat-xenderia, la inexistent separació depoders a l’Estat, on el polític agafa fortde la mà el judicial, i enfonsava unamica més, si es pot, la imatge i la credi-bilitat de la justícia espanyola.

La decisió més radical dels popu-lars? Tancar el grup de Whatsapp. Elproblema per als de Pablo Casado ésque s’hagin filtrat els missatges, no lamartingala que s’hi admet. Ni tampocque el seu contingut hagi contribuït,amb la renúncia de Manuel Marchenaa presidir el CGPJ, a aprofundir la cri-si del poder judicial espanyol. Ells,com si res. Critiquen Rufián, defensenBorrell, es malfien de Gibraltar... I Co-sidó tan tranquil a la cambra alta. Quisap, potser és el millor.

Els ‘whats’ de CosidóAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Abandótotal

l 22 de desembre del 2014, la llavors ministra deFoment, Ana Pastor, va posar la primera pedra de

les obres de desdoblament de l’N-II entre Sils i Maçanet,a la comarca de la Selva. Es va establir un període de 40mesos per reformar un tram de 2,7 quilòmetres. Ja enaquell moment, quedava clar que es tirava llarg perevitar que, per enèsima vegada, s’acusés l’Estat d’unnou incompliment en infraestructures. Abans-d’ahir, elministre José Luis Ábalos va inaugurar l’esmentat tram.Quaranta-set mesos després de posar la primera pedra!

Per fer 2,7 quilòmetres! Niexagerant els períodes d’execuciósón capaços de complir terminis.Però no només això. Aquell mateix22 de desembre del 2014, Pastor vaanunciar obres en dos trams mésde l’N-II, a l’Alt Empordà. Und’aquests havia d’estar fet abansque el tram Sils-Maçanet i encara

està en obres. L’altre ni tan sols s’ha començat.L’escàndol de l’N-II a les comarques gironines és

només un dels exemples d’incompliments reiterats delgovern espanyol –estigui en mans del PP o del PSOE– ide manca d’inversió en infraestructures en territoricatalà. La situació de Rodalies és una altra de les queclamen a Déu. I aniríem recorrent el país i en sortiriencom bolets. Indiscutiblement, l’Estat obvia Catalunya.La té abandonada. Volgudament i amb tota la intenciódel món. És una actitud d’ara i de sempre, fins i totindissimulada. I dir qualsevol altra cosa és mentir.

E

L’Estatha obviatCatalunya,volgudamenti amb totala intenció

http://epa.cat/c/wrwqbm

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 26 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Puigdemont fa una crida aderrotar “el tripartit del 155”.Junts per Catalunya presentauna llista en què pretén que “laciutadania es pugui emmirallar”.

10anys

20anys

Presó per a quatre mossos perhaver torturat un detingut. Vanagredir brutalment i amenaçarde mort un home a qui vanconfondre amb un lladre.

Amb una ajustada votació detres a dos, la Cambra dels Lordsdel Regne Unit obre lapossibilitat d’extradir eldictador xilè Augusto Pinochet.

El tripartit del 155 A la presó Sense immunitatTal diacomavui fa...

ra no pensopas dedicar-

me a fer l’anatomiadel gargall”, va rebotir-li el ministre JosepBorrell al periodista

que li’n demanava detalls desprésd’haver patit la presumpta escopinada.Si de debò va existir, deu ser la secre-ció ofensiva més eixuta i silenciosa dela història. Res a veure amb la sorollo-sa i llefiscosa sessió parlamentària queva precedir l’incident. La pregunta delperiodista, però, era pertinent: L’invisi-ble autor del gargall que tant va irritarel ministre desinfectant es va escurarla gola abans d’ejectar-lo? Va emetrealgun esgarip propi d’aquesta menad’expressions salivals? Res d’aixòs’aprecia al vídeo on veiem desfilar elsdiputats republicans davant Borrell,dret a la tribuna, assaborint la retiradaindependentista després que la presi-denta de la Cambra, Ana Pastor, orde-nés l’expulsió de Gabriel Rufián. Al capde la (també presumpta) diplomàciaespanyola només li faltava la túnicaimperial i el dit gros cap avall per dotar

l’escena amb l’èpica del circ romà. Laveritat és que darrerament el Congréss’assembla més a un circ que a un he-micicle, però ningú amb dos dits de ri-gor pot assenyalar els diputats cata-lans com als principals estimuladorsde l’espectacle. Ells, que treballen sotael ruixat constant d’insults i de critsprovinents dels escons del PP i de Ciu-tadans. Ells, que fins ara s’havien desentir a dir colpistes sense l’empara dela presidenta que tant s’esgarrifa ambels discursos contundents del diputatRufián. N’hi ha prou de repassar la ses-sió per comprovar fins a quin punt esvolia fer pagar justos per pecadors, so-bretot el moment en què la senyoraPastor ha de fer callar primer els dipu-tats populars per poder fer callar totseguit Rufián.

Sí, és veritat, dimecres passat alCongrés dels Diputats va existir unaescopinada. Va llançar-la presidenta dela cambra, Ana Pastor, damunt la lli-bertat d’expressió, aquest bé cada ve-gada més escàs en aquesta tan dete-riorada democràcia espanyola.

“A

Full de rutaXevi Sala

L’escopinadamés eixuta

Si de debò va existir, deu serla secreció ofensiva méseixuta i silenciosa de lahistòria. Res a veure amb lasorollosa i llefiscosa sessióque va precedir l’incident

empre he comparat l’activitat defer classe amb la d’assajar una obrateatral en què professor i alumnes

interactuen contínuament, de maneraque el text i les escenes van canviant,fins al punt que, a vegades, s’oblida el filargumental. Bellugar-se entre classess’assembla força a moure’s per la vida; amés d’un reciclatge constant i una direc-ció que et guiï, cal una bona dosi de pa-ciència, bon humor i confiança en allòque fas. Més quan tens una empresa pú-blica al darrere que depèn de decisionspolítiques i estàs exposat a les crítiquesd’un públic exigent –pares, agents so-cials, mitjans de comunicació– que po-den qüestionar decisions i metodologiesque haurien de correspondre només acriteris pedagògics. Per acabar-ho d’ar-rodonir, els canvis segurament necessa-ris que s’apliquen a l’ensenyament acos-tumen a durar amb prou feines cinc o siscursos, per tant, és gairebé impossiblesaber si són encertats o no. En poctemps, passem d’haver de fer exàmensde setembre a suprimir-los, deixem deposar aquelles notes etèries promogu-des per la reforma educativa d’ESO –re-

S cordeu els “necessita millorar” o “pro-gressa adequadament”?– i tornem a no-tes numèriques o, ara mateix, hauremd’avaluar per competències. Em semblabé posar comentaris i avaluar els alumnesqualitativament, però no entenc que algúque obtingui un bé de mitjana s’acabi tro-bant que la seva nota sigui només un “as-soliment satisfactori”, igual que si tin-gués un suficient. Això no estimula el pro-grés, més aviat afavoreix la mediocritat.

ELS REPTES que ha d’afrontar l’ensenya-ment inclouen factors ben diversos: unagran diversitat d’alumnat, classes nom-broses que arriben o ultrapassen la tren-tena d’alumnes, currículums adaptats,aprenentatge de les TIC... A tot això, nos’aposta prou per les humanitats i la for-mació ètica, sigui quin sigui l’itinerari queesculli l’alumne i, en molts casos, no esclarifica quin ha de ser l’ús del mòbil alscentres d’ensenyament. Des de fa diess’ha convertit en viral la carta de comiatd’un professor, l’acadèmic uruguaià Leo-nardo Haberkorn, que ha renunciat a ferclasses de periodisme a la Universitat deMontevideo. Haberkorn diu que s’ha can-

sat de lluitar contra els WhatsApp i Face-book (hi podríem afegir Instagram) da-vant alumnes incapaços de desenganxarla vista d’un telèfon que no cessa de rebreselfies. Segons explica l’exprofessor, finsfa poc li funcionava exhortar els alumnesque deixessin el mòbil durant 90 minuts,però actualment, això ja no li serveix.L’acadèmic s’espolsa cap responsabilitat iculpa –cito textualment– “cada maestraque dejó de corregirles las faltas de orto-grafía” del desinterès i la poca curiositatque els joves tenen a dia d’avui. Té raó endir que l’ensenyament bàsic ha perdut ex-igència, però sorprèn que els suports a lacarta d’aquest acadèmic no continguin niuna sola crítica a un comentari tan des-afortunat. He d’imaginar unes “maes-tras” que no han fet bé la seva feina? Opuc pensar també en “maestros”, pares iun professor acostumat només a fer clas-ses magistrals? La Universitat de Monte-video no s’ha plantejat regular l’ús delsmòbils tampoc? Restringir-los a fer tre-balls dins l’aula és tan necessari com dedi-car estones de silenci i meditació a classe,un silenci dosificat que s’ha perdut tambéals espais públics i privats.

Núria Esponellà. Escriptora

Fer classe avuiTribuna

Condemnats aentendre’nsb Prestigiosos tertulians fanservir sovint aquesta sentèn-cia sobre una utòpica entesade Catalunya amb Espanya.Tant a molts catalans com ami mateix ens cau molt mala-ment aquesta condemna. Per-què entenc que és una con-demna haver d’entendre’tamb aquells que ignominiosa-ment trepitgen la teva digni-tat, com passa amb la demolts catalans amb la contí-nua opressió de l’Estat a unagran majoria de la poblaciócatalana, tant en matèria dedrets polítics, com humans,com socials. La condemna, amés d’incòmoda, és impossi-ble, per la persistent negativaespanyola a la més mínimaconversa que pugui portar aun pacte. Crec que, com jo,molts catalans estem dispo-sats a entendre’ns amb qui si-gui sempre que hi hagi untracte cordial i raonat. Ara

com ara res d’això semblapossible. Em refermo en laidea que no podem enten-dre’ns amb qui històricamentno ha complert mai pactes nitractes i ha demostrat ambfets el menysteniment a tot elque sonés a cultura, llengua,drets polítics, socials i hu-mans de Catalunya. La unila-teralitat l’entenc com a inici deles obligades converses perfer avançar el procés republi-cà, això sí, sota la protecció dela comunitat internacional,perquè si no ens trinxaran.JORDI BUFURULL GALLEGOBarcelona

La campanyacatalana a Sevillab En 4 dies de campanya aAndalusia, hem vist com els lí-ders autonòmics i estatalshan denunciat i proposat mi-llores a la situació... de Catalu-nya. Cop d’estat, pressupos-tos empresonats i suprema-cisme és la banda sonora pre-

ferida per a la pel·lícula equi-vocada. Veient el debat de Ca-nal Sur, dubtava sobre si elscandidats lluitaven per unaacta de diputat per Sevilla oper Barcelona. I mentrestant,ningú parla del greu atur an-dalús, l’etern debat del PER, lacorrupció, Gibraltar, els immi-grants al mar d’Alborán, el re-lleu (o no) del PSOE... És evi-dent que Catalunya té proble-mes, però no oblidem que ellses presenten per governar An-dalusia, i allà tampoc lliguengossos amb llonganisses. Nosom la seva cortina màgicaque tot ho arregla. Els políticsdel sud no haurien de perdreel nord.ARNAU RULLÓ I GONZALOEl Prat de Llobregat (B. Llobregat)

Llavors demasclismeb Ahir va ser el Dia Interna-cional per a l’Eliminació de laViolència envers les Dones i,com que ens trobem en una

societat saturada d’informa-ció, m’agradaria fer referènciaa la responsabilitat que tenenels mitjans de comunicació iles empreses envers la tole-rància social del masclisme.Tot i que algunes marques jahan evolucionat en el tema, lamajoria encara reforcen, a tra-vés dels mitjans, rols i imatgesque cosifiquen la dona i la si-tuen en una posició inferior.Com que són missatges tansubtils i quotidians, passencompletament desaperce-buts als nostres ulls. Quantesvíctimes es necessiten perdespertar la consciència deles grans corporacions? Tot ique alguns micromasclismessemblen irrellevants, són peti-tes llavors que poden germi-nar en forma d’agressió físicao psicològica, ja que és preci-sament la invisibilitat d’aques-tes conductes el que les apo-dera i reforça la base de la vio-lència de gènere.MARIONA MORA VALERISabadell (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 26 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Marcel Mauri, VICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“El judici és la primera volta d’un partit que guanyarema Estrasburg”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“Ho advertiaPlató i l’acreditavaCiceró a la Romarepublicana:la saviesa i laprudència, virtutsaxials de la política,només les atorguenla maduresa, l’estudii l’experiència. Res aveure el polític d’avui

aquest país, li convé un recés peraturar la incontinència verbal, lanècia manera de desraonar els

problemes, la insubmisa obsessió per en-redar més les coses. Sovint una escopina-da pot adquirir majors dimensions en lesseves conseqüències que una bufetada.En el fons es tracta d’un problema de for-mes, o més aviat d’educació; i el que en lavida ordinària seria un insult, en políticaes converteix en un drama. La clau rau enel fet que en política l’anècdota es conver-teix en categoria, i d’aquí el risc de la des-proporció en la resposta o en les conse-qüències. Qualsevol exabrupte de Rufiándesencadena la tempesta. Qualsevolocurrència del bo de Tardà provoca les fú-ries de l’hemicicle. Una sortida de to d’Al-bert Rivera comporta una moció de cen-sura i la caiguda d’un govern. Es tractad’una casualitat, o d’una causalitat? Difí-cil serà determinar-ho.

L’ESCENARI ES TENYEIX de tremendisme al’extrem de no trobar precedents, llevatque ens remetem a la 2a República, quanels insults van derivar en amenaces, id’aquestes se seguiria a l’assassinat ol’agressió. No em valen les comparacionsamb altres parlaments (britànic, italià,d’Ucraïna, etc.), atès que la cultura histò-rica no és equivalent amb la d’un país–Espanya– que en un segle i mig va patirquatre guerres civils: les carlines del se-gle XIX i la Guerra Civil del segle XX. Resa veure amb altres variats guirigalls quees van produir en altres parlaments, sen-se conseqüències tràgiques al carrer. Lesformes tenen la seva ortodòxia, com elssistemes, i del cementiris de les formespot emergir una altra mena de mals i detombes.

UN PRIMER FACTOR d’aquest mal és l’esce-nari: el Congrés dels Diputats avui espresta a l’histrionisme; de la mateixa ma-nera que no guarda proporció la qualitatintel·lectual dels diputats amb els seuspredecessors de la Transició o de la 2a Re-

A pública. Algú equiparable a Unamuno,Ortega i Gasset, Azaña o Gil Robles? Se-ria un deliri establir comparacions, entrealtres raons perquè el sentit del comú hadonat pas al sentit del particular, la im-mediatesa, el privat, la dimensió antitèti-ca del que ha de ser un parlamentarismesaludable amb la mirada posada en el bécomú o general. En raó d’això l’oratòriaha donat pas a la fletxa feridora, al dardverinós, a la punyalada per l’esquena, al’insult a l’opositor, amb tal acarnissa-ment que hauríem de qüestionar-nos si,en lloc d’adversaris, els que habiten en lesbancades alienes no són en realitat ene-mics.

EN SEGON LLOC ÉS L’ABSÈNCIA de realis-me. L’insult és el pla oposat a l’anàlisi delsfets i la seva genètica. Es preguntenaquests diputats el perquè de les coses?

Arriben a mesurar les conseqüènciesdels seus necis al·legats? Potser el granproblema és la manca de maduresa intel-lectual d’aquesta classe política neòfita,no preparada, de carrer, en veritat sensediscurs. Ho advertia Plató, i l’acreditavaCiceró a la Roma republicana: la saviesa ila prudència, virtuts axials de la política,només les atorguen la maduresa, l’estudii l’experiència. Res a veure amb el políticd’avui dia: hi ha manca de polítics de mésde 40 anys i sobren aprenents de menysde 40. El que passa ara a Catalunya hau-ria estat impensable en la Transició. I,per una altra banda, d’aquest desconcer-tant escenari solament en sortirem desde la maduresa, experiència i saviesa, deles quals avui, malauradament, és defici-tària la classe política.

EL TERCER FACTOR CAUSAL és el context enquè ens movem. Massa globalització percontenir els efectes perniciosos, un excésde permeabilitat en les males influències,una ceguesa creixent en les emboiradesconjuntures en què es desenvolupa l’ac-ció política. No està mort el passat (ingenterror de la llei de memòria històrica, perunilateral i venjativa), una manca de defi-nició de l’univers nou en què ens desenvo-luparem, i, finalment, una gosadia senselímits a anticipar el que està per veure quehagi de ser, i els efectes ponderats de la vi-gent revolució tecnològica, que sens dub-te aixecarà una nova arquitectura en lamanera de viure, en la societat postindus-trial i el conflictualisme inherent a la bru-tal dinàmica dels temps. La resultant se-rà un model encara imperceptible en totel seu contorn. D’aquí, la imprudència i lainsuficient maduresa per calibrar el queestà venint en aquest canvi de cultura ode civilització. Em remeto al sagaç Anto-nio Gramsci: “El vell món es mor. El noutriga a aparèixer. I en aquest clarobscursorgeixen els monstres.” Citat per JoanPau Meneses, a La ruta salvatge de la glo-balització. Parlem d’una qüestió de for-mes davant d’un teló de fons negre.

Manuel Milián Mestre. Periodista i consultor d’empreses

Quelcom més que formesTribuna

l segell editorial deL’Avenç no para

d’oferir-nos novetatsestimulants en diver-sos terrenys.Ara arriba a les llibre-

ries el treball d’Esteve Riambau: LayaFilms i el cinema a Catalunya durant laGuerra Civil (L’Avenç, 2018), amb profu-sió de notes, una bibliografia extensa idos apèndixs en què es presenten elsmaterials conservats de la productoraLaya Films, entre els quals cal destacarels noticiaris de Laya Films (España al díai altres).

Esteve Riambau és amb tota segure-tat la persona més ben preparada i mésben situada com a director de la Filmote-ca de Catalunya i expert en cinema peremprendre aquest treball de recuperacióhistòrica.

L’etapa de la Segona República i la dela Revolució i la Guerra d’Espanya és ricaen iniciatives, contrastos, contradiccionsi tensions que es manifesten en les diver-ses esferes de la política i de la vida quo-tidiana. El món del cinema no escapa aaquesta dinàmica, que s’accelera i es ra-dicalitza des de juliol de 1936, quan desdel sector dominat pels anarquistess’emprenen iniciatives per a la col·lecti-vització de les sales de cinema i la indús-tria cinematogràfica i per a la producciód’obres de propaganda revolucionària.També en el camp cinematogràfic enl’etapa d’exaltació i efervescència anar-quista segueix (Maig de 1937) l’etapad’hegemonia comunista.

En paral·lel a l’esclat revolucionari, lareacció institucional de la Generalitat vaportar a la creació del Comissariat dePropaganda (setembre de 1936) amb laseva secció de cinema: Laya Films. La se-va producció informativa i propagandísti-ca al costat dels intents d’André Malrauxde fer una pel·lícula per recaptar fons pera la República i altres aportacions com-pleten un estudi detallat, eficaç i neces-sari que enriqueix el nostre coneixementd’una etapa convulsa.

E

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Laya Films

EL PUNT AVUIDILLUNS, 26 DE NOVEMBRE DEL 201812 | Nacional |

Eudald Calvo Alcalde d’Argentona

PIONERS · “Alguns han donat un cop de porta a fer una llista unitària, però en molts altres llocs hi estan treballant i esperoque es cristal·litzi. Seria estrany que fóssim els únics” CANDIDAT · “Encara que siguem tres partits, la societat civil i lesentitats, tothom està il·lusionat per treballar, però pocs es volen posar al capdavant, perquè fa molt de respecte”

Elena FerranARGENTONA

es d’Argentona s’hanavançat amb una can-didatura unitària per ales municipals. Ara tre-

ballen en el programa, a escollircandidats i a posar-se un nom.

Sou pioners per ara. Qui sou?Participem en la candidaturaERC, CUP i ICV, l’ANC i el CDR,que es van fixar la prioritat d’ar-ribar a l’acord de presentar-nosjunts. En les converses inicials,també hi van participar el PDe-CAT i TotsxArgentona, però alfinal es van retirar.

Amb quins arguments?Diferents. TotsxArgentona ésuna agrupació d’electors en quèno tothom és independentista itambé va ser la llista més vota-da... En el ple actual, sumem ca-torze regidors i ells en tenen sis.Potser anant junts veuen com-plicat tornar a repetir tants re-gidors. El PDeCAT ha nascutcoix a Argentona quan el 2015van decidir no presentar-se. Elsha costat arrencar i volien me-surar la força en un poble histò-ricament convergent.

Hauria estat viable un progra-ma amb el PDeCAT?Ens hauria estat més complicatpactar, perquè hi ha diferènciesideològiques importants en te-mes socials. En les reunionss’havia donat alguna discussió,mentre que la resta, CUP, ERCi ICV, ja ens hem posat d’acordtreballant junts aquest mandat.

Hi haurà guerra de partits perdecidir candidat?Això als pobles no ens passa.No tenim baralles, ni ens calfer primàries, perquè ens costacobrir els primers llocs. Encaraque siguem tres partits, la so-cietat civil i les entitats, tot-hom està il·lusionat per treba-llar, però pocs es volen situaral capdavant perquè fa molt derespecte.

D

“Estem retrocedint, ens calun relat del que ha passat”

Li faria il·lusió?Jo hi estic disposat, no ho henegat mai. També és cert queno s’ha discutit i per ara no hiha res tancat. Tenim clar queno serà un problema ocupar elsprimers llocs.

Li consta que surtin altres can-didatures unitàries?Com en molts altres pobles,l’ANC i els CDR, i en alguns llocstambé Òmnium, han impulsatel que creuen que és millor ambaquesta llista unitària indepen-dentista. Alguns han donat uncop de porta, però en molts al-tres llocs hi estan treballant iespero que es cristal·litzi. Seriaestrany que fóssim els únics.

Estan discutint la CUP ambERC, amb els comuns, Som Al-ternativa i la CUP, ERC i ICV,com a Argentona.

A escala nacional, ERC no hoveu clar i Puigdemont ho pro-posava per a les europees.Com ho veu?Puigdemont per si mateix potgenerar aquest tipus de propos-tes, però la vida dels partits ésmirar-se sempre el melic. Als po-bles busquem més l’interès lo-cal, i a escala nacional es mouenper capelletes. La proposta dePuigdemont precisament tren-ca amb aquesta dinàmica, per-què ell té una obediència petitaal PDeCAT i va més per lliure.

A la CUP també es va per lliure?En aquest sentit, és molt ober-ta, perquè dona molta autono-mia a les assemblees locals ipermet a partits vinculats pre-sentar-se sota la sigla, amb lamarca blanca de Poble Actiu oper separat. Ara hi ha moltes as-sembles de la CUP que estanfent processos per unificar-nosi consultar la militància. Cadapoble és un món diferent.

És exportable anar junts a lesgrans ciutats?És on costa més i on seria mésnecessària la unitat per evitarque governin partits espanyolis-tes. És on hi ha bosses de votsmés grans, i als partits els costa

renunciar-hi, perquè són claude cara al còmput global per te-nir representació als consellscomarcals i a les diputacions.

Si a escala nacional i a les euro-pees no van junts, l’elector en-tendrà res?L’elector és intel·ligent i sap di-ferenciar el desgavell que tenimal Parlament i el que passa alpoble, on s’aconsegueix que lesassemblees locals acabin cedint

per pactar. La gent és crítica ientén que hi ha dinàmiquesque venen de molt lluny i que,fins que no es trenquin, nos’avançarà com a país.

Ara estem encallats?Estem retrocedint, i no perquèno vagin junts al·legant que nohi ha full de ruta, sinó perquèno es posen d’acord en un relatúnic del que ha passat durantaquest últim any. Fins que Wa-terloo i Lledoners no facin unrelat conjunt per fer autocríti-ca, avancem a cegues. No éspossible construir sense unsfonaments.

Seran unes municipals atípi-ques, amb exiliats i presos.Tots som conscients que el te-ma nacional tindrà molta in-fluència més enllà del candidat,la llista o el programa. L’1 d’oc-tubre serà massa recent i sobre-tot amb el record dels presos iels exiliats. És impossible quela gent se n’oblidi. ■

L’alcaldemés joveNascut a Argen-tona el 1986, ésl’alcalde més jo-ve que ha tingutmai el municipi.Militant de laCUP, va accedira l’alcaldia grà-cies als votsd’ERC, el PSC iICV i va pactaramb ERC i ICV,grups amb elsquals tornen asumar per feruna llista unità-ria de cara a lesmunicipals. Cal-vo també ocupala vicepresidèn-cia segona al’Associació deMunicipis per laIndependència.■ E.F.

Calvo, a l’entrada de l’ajuntament d’Argentona, on la CUP governa amb ERC i ICV ■ E.F.

❝Fins que Waterloo iLledoners no facinun relat conjunt perfer autocrítica,avancem a cegues

EL PUNT AVUIDILLUNS, 26 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 13

1007

74-1

1806

17L

l dia que Oriol Junqueras vaingressar a la presó d’Estre-mera, el 2 de novembre del2017, el seu fill gran, el Lluc,

complia cinc anys. “El pare està deviatge durant uns dies. Et portaràun regal”, és el missatge públic queli va voler enviar l’endemà, a travésde les ones radiofòniques de RAC1.Els dies del viatge de l’exvicepresi-dent s’han allargat molt més delque esperava, i encara avui uns se-nyors amb toga que hi ha a Madridno l’han deixat tornar, però la pro-mesa ja ha estat complerta amb es-creix, perquè tant el Lluc com la se-va filla petita, la Joana, que ara tétres anys, han rebut constants re-gals del seu pare durant tot aquestany llarg en què l’han pogut anar avisitar amb comptagotes a causa dela restrictiva normativa penitencià-ria. Regals en forma de cartes i pe-tits contes que Junqueras ha escritper als seus fills, i que avui veuran,en part, la llum pública amb l’ediciódel recull Estimats Lluc i Joana.Contes des de la presó, que es rega-larà amb el número d’aquest mesde la revista d’història Sàpiens.

La iniciativa, de fet, va ser delmateix Junqueras, que, a través dela seva dona, Neus Bramona, ja des

E

de l’estiu passat va passar a l’editorJordi Creus els escrits que feia perals nens, “per si en volia fer algunacosa”. I ell ràpidament va veure béla idea de publicar-los. “En vam feruna selecció, i ens vam quedar elsque més s’adeien per temàtica i perextensió”, explica. Llavors els va en-viar a diversos il·lustradors perquè

pensessin un dibuix que els poguésacompanyar... I es va trobar la sor-presa que ningú volia cobrar la sevafeina. “Al final tothom que hi ha par-ticipat ho ha fet de franc, i per aixòel llibret no tindrà cap sobrepreu”,explica Creus, que s’ho planteja comun “homenatge a l’Oriol i a tots elsque pateixen del seu voltant”, tot i

que de seguida matisa: “Ell em va in-sistir molt l’última vegada que vamparlar, per carta, que vol dedicar-loa tots els presos i exiliats, i als seusfills.” Finalment, el llibret, de 36 pà-gines, i del qual dijous al vespre esfarà un acte de presentació a SantVicenç dels Horts apadrinat perl’Ajuntament, inclou una primeracarta escrita poc després d’ingres-sar a la presó, i onze relats, en gene-ral curts, en què apareixen dracs,astronautes i trobadors. En cap cas,és clar, polítics ni jutges. N’hi ha so-bre la formació de l’univers, l’edatde gel i els eclipsis de lluna, i sobre laXina i l’espectacular pont occità deMillau. “Fins i tot n’hi ha un en quèensenya als fills com poden fer plou-re dins de casa, a la pica”, explicaCreus. Els 10.000 subscriptors el re-bran a casa, i s’editaran en total uns32.000 llibrets, que es trobaran alsquioscos juntament amb la revista.

Que ho publiqui Sàpiens no és ca-sual: l’exvicepresident, historiadorde formació i de vocació, n’era col·la-borador fidel des dels seus inicis, fa16 anys. De fet, n’era i n’és, tot i queara els articles que hi continua escri-vint cada mes surten només al web,perquè solen anar associats a efe-mèrides d’actualitat i, per qüestionsòbvies, no pot assegurar que arribina temps del tancament editorial. Pe-rò la producció no cessa ■

EDICIÓ · La revista ‘Sàpiens’ publica avui un llibret amb una carta i onze contes que Oriol Junqueras ha escrit durant l’últimany als seus fills RECORD · És de franc perquè ningú ha cobrat per la feina i vol ser un homenatge a ell i als nens dels represaliats

Òscar PalauBARCELONA

Portada icontraportadadel llibret que larevista ‘Sàpiens’regalarà amb laseva edició d’aquestmes, que arribaavui a tots elsquioscos ■ SÀPIENS

Regals des de la presó

EL PUNT AVUIDILLUNS, 26 DE NOVEMBRE DEL 201814 | Nacional |

1135

026-

1198

607Q

8444

98-1

1985

04Q

1090

04-1

1986

16L

Si bé el govern de PedroSánchez manté en públicque aspira a aprovar elpressupost del 2019 i queno té pressa perquè Maria-no Rajoy presentava elsseus tan tard com al mesd’abril, l’independentismeno percep cap afany de ne-gociar els comptes. La con-sellera de Presidència, El-sa Artadi, va reptar ahirSánchez a dir quina ésl’oferta per a Catalunyamés enllà de la urgència detenir el pressupost. “Si nohi ha cap proposta política

no hi ha cap negociació quevalgui”, va avisar Artadi.

Mentre Sánchez dubtade si és millor presentar elpressupost al Congrés i vo-tar-lo –exposant-se a unaderrota– o bé ni tan sols re-gistrar-lo i evitar el revés, elministre de Foment, JoséLuis Ábalos, va aprofitaruna visita a Sils (Girona) elcap de setmana per inau-gurar un tram de l’A-2 perlligar l’avenç en infraes-tructures al si del PDeCATi ERC. Per a Ábalos, les in-versions territorials podenser un “incentiu a l’hora denegociar amb altres grupsparlamentaris”. “Això noés cap proposta sinó unnou anunci que després noes compleix i, a més, si nohi ha cap proposta políticano hi ha cap negociació quevalgui”, va rebatre Artadi.Sánchez manté el guió dededicar a Catalunya el plemonogràfic al Congrés el12 de desembre i no esmourà de dibuixar un fu-tur amb més autogovernen forma d’un nou Estatuto de recuperar l’originalque el Tribunal Constitu-cional va esmenar el2010. ■

David PortabellaMADRID

Artadi exigeix unaoferta política mésenllà dels comptesa Espera el projecte català de Sánchez o no negociarà res aÁbalos temptarà ERC i el PDeCAT amb les infraestructures

La consellera Artadi, ahir, en l’acte del Dia Internacionalper a l’Eliminació de la Violència contra les Dones ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 26 DE NOVEMBRE DEL 201816 | Nacional |

381695-1132083®

n nom, Jaume Asens, figu-ra en l’arrel de l’estratègiajurídica de defensa de l’exi-li independentista i, per ex-

tensió, dels èxits que se’n deriven.És la persona “decisiva” a l’hora decanviar el xip des d’una concepciód’exili lligat a la memòria de laguerra fins a una altra que albira elpotencial internacionalitzador i laconfrontació amb la judicatura es-panyola, segons relata el periodistaJosep Casulleras, cap de redaccióde VilaWeb, al llibre La batalla del’exili (Ara Llibres). “Mitjançant elconseller Comín, [Asens] va acon-seguir que [l’exili] fos una opció quees plantegés seriosament entre elsmembres del govern”, assegura.L’advocat i tinent d’alcalde de Bar-celona en Comú va trucar al seuamic Comín per fer-li veure la ne-cessitat urgent de pensar en la pos-sibilitat de marxar, una idea que elsconsellers, llevat potser de ClaraPonsatí, no acabaven de veure gensclara unes setmanes abans de la de-claració d’independència. Asens téconstància del disseny de la repres-sió judicial que s’atansa i avisa Co-mín, que convenç part del governde les bondats d’anar extramurs.

Paral·lelament, Asens truca alseu company de batalles comparti-des Gonzalo Boye, que recomanasense dubtar que el govern se’n va-gi. Amb un relat minuciós, rigorós iexhaustiu, conta Casulleras queBoye prepara un document ambcinc alternatives de països on reca-lar, però, sobretot, és qui organitza,a partir de la seva malla de contac-tes, tota l’estructura d’advocats al’estranger, un “dream team” en

U

matèria de defensa dels drets hu-mans al món. “Tothom estava enprealerta a Europa”, avisat per sicalia activar la defensa en qualsevolpaís i en qualsevol moment.

Casulleras ressegueix metòdica-ment els fruits d’aquesta estratègiaa Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Su-ïssa en contraposició a la mortifica-ció de la justícia espanyola i valoral’elenc de professionals de prestigial servei del cas català per mitjà deperfils dels diferents protagonistes.Hi apareixen lluitadors contra elsabusos als centres de detenció deGuantánamo i d’Abu Ghraib, ex-membres del Tribunal Penal Inter-nacional per l’antiga Iugoslàvia iper Ruanda, advocats de militarshomosexuals expulsats de l’exèrcit

britànic, lletrats del whistleblowerEdward Snowden, del fundador deWikiLeaks Julian Assange, del líderde l’Exèrcit d’Alliberament de Ko-sova –actual primer ministre– Ra-mush Haradinaj, de la família del’exprimer ministre assassinat de laRepública Democràtica del CongoPatrice Lumumba, de l’activistakurda Fehriye Erdal que van evitarl’extradició a Turquia on probable-ment se l’hauria condemnada amort, de famílies de víctimes del ge-nocidi de Ruanda, victòries judi-cials contra l’explotació sexual i lesviolacions de nenes a la RepúblicaDemocràtica del Congo... Totaquest talent posat al servei de lacausa catalana. “Una cosa que m’hasorprès és que si bé els nostres exi-

liats estan orgullosos de tenir pri-meres espases en la seva defensa,és per a ells, per als advocats, queés un orgull poder defensar unacausa com aquesta, la principalcausa de defensa dels drets hu-mans que hi ha a Europa i que, pera molts, culmina la seva carrera”,observa Casulleras. WolfgangSchomburg, Paul Bekaert, Ben Em-merson, Michèle Hirsch, Christop-he Marchand, Aamer Anwar...

Justament, l’advocat de ClaraPonsatí serà, al costat de JaumeAlonso-Cuevillas, que prologa el lli-bre, i de Neus Torbisco-Casals, a lapresentació de l’obra, avui a les setde la tarda al Teatre Poliorama. An-war n’ha escrit l’epíleg, on explicaper què el van impactar tant lesimatges de violència policial de l’1-O. L’escocès testimonia la pallissaestremidora que li van propinar di-versos agents el 1991, quan erauniversitari, per haver penjat car-tells contra el govern conservadorde l’època. Quatre anys més tard esva convertir en el primer home ne-gre o asiàtic de la història judicialescocesa a guanyar una acció civilcontra la policia per racisme. Allò elva empènyer a fer-se advocat.

El març de 2018 li va trucar l’ex-presidenta del Parlament de Holy-rood Tricia Marwick per preguntar-li si volia representar Ponsatí en elque ell mateix considera el cas de laseva vida, el primer cop que desafiael poder d’un govern estranger alstribunals escocesos. “Les ordrescontra la Clara i la resta d’exiliatspolítics s’han anat retirant. Sospitoque la judicatura espanyola no po-dia assumir més humiliació i derro-tes als tribunals europeus”, clou.Doncs encara ha de parlar el Tribu-nal d’Estrasburg. ■

CLAUS · El periodista Josep Casulleras dimensiona en un llibre els èxits de la batalla jurídica independentista internacional i radiografial’elenc d’advocats de prestigi que hi participa COMUNS · Detalla el paper “decisiu” de Jaume Asens en la gènesi de l’estratègia de l’exili

Emili BellaBARCELONA

Anwar‘La batalla de l’exili’es presenta avui a lesset de la tarda al Tea-tre Poliorama amb lapresència dels advo-cats Aamer Anwar,que n’ha escrit l’epíleg,i Jaume Alonso-Cuevi-llas, que n’ha fet elpròleg.

Victòria al front exterior

El periodista Josep Casulleras ha escrit ‘La batalla de l’exili’ ■ JOSEP LOSADA