N'Ali La revista del municipi d'Andratx

1N’ALÍ ¡ Compra al nostre municipi: És millor !

L A R E V I S TA D E L M U N I C I P I D ’ A N D R AT X2a Època · Any XII · 3 € · No 116 / Octubre 2010

FESTES PATRONALS DE S’ARRACÓPLENS DE L’AJUNTAMENT

25 ANYS DE “LA CONSIGNA”DINAR DE LA FAMÍLIA VERA DEL PORT D’ANDRATX

ELS CAPARROTS, A LA TROBADA DE GEGANTSLES OBRES LITERÀRIES DE CRISTÓBAL SERRA

BIOGRAFIA FUTBOLÍSTICA DE PEP PALMERRAMON GARCÍA, AL MUNDIAL D’ESCACS SUB-8 DE GRÈCIA

ROSA CALAFAT VILA FILÒLOGA I ESCRIPTORA

POSTER CENTRAL: S’ARRACÓ EN FESTES 2010Foto: Baltasar Moner

2 N’ALÍwww.nali.cat

Envia les teves cartes al director o articlesd’opinió, a la direcció de la revista N’Alí(Màxim 30 línies i firmades)

EDITORIAL

NOVES DEL MUNICIPI

DONANTS DE SANG

FESTES PATRONALS DE S’ARRACÓ

25 ANYS DE LA CONSIGNA

DINAR DE LA FAMÍLIA VERA

CRIDA L’ATENCIÓ

ELS NOSTRES PLENS

ENTREVISTA A ROSA CALAFAT

ELS CAPARROTS DE S’ARRACÓ A CIUTAT

LES COSES DE N’ALÍ FA 20 ANY

CRONICÓ DE Mn. MIQUEL PUJOL “S’ESCOLÀ”

POSTER CENTRAL: S’ARRACÓ EN FESTES

COCOS GARDEN

SETMANARI “ANDRAITX”

LES OBRES LITERÀRIES DE CRISTÓBAL SERRA

UNA DE LLIBRES

HISTÒRIA: EL CAPBREU A ANDRATX 1757

CARTES AL DIRECTOR

OPINIÓ

BIOGRAFIA DE PEP PALMER (IV PART)

TENNIS DE TAULA A S’ARRACÓ

VII TORNEIG DE PETANCA A S’ARRACÓ

RACING C. ANDRATX FUTBOL SALA

CLUB ESCACS ANDRATX

C.E. ANDRATX

CLUB CICLISTA ANDRATX

ASSOCIACIÓ DE CAVALLISTES

PÀGINA PARROQUIAL

CUINA

MIRADA ENRERE

FELICITACIONS

PASSATEMPS

AGENDA

3

4

7

8

14

18

21

22

24

27

28

30

32

34

35

36

37

38

40

41

42

45

46

47

48

51

52

54

56

57

58

60

61

62

SUMARI


Periodicitat mensual

Tiratge: 1.200 exemplars D.L.: PM-295-1986

2ª època. Any XII. Nº 116 - OCTUBRE 2010

EDITA:Associació Cultural N’Alí

REDACCIÓ:C/ Llibertat, 20. Apt. Correus, 7907150 Andratx. Tel. 971 136 199 · Fax 971 136 199Correu electrònic: [email protected]

DIRECTOR:Rafel Oliver Grammatico

EQUIP DE REDACCIÓ:Joana Dols PonsLorenzo GutiérrezCarlos Noguera CortésAntoni Roca PujolJaume Roca Pujol

FOTOGRAFIA:Lorenzo GutiérrezBaltasar Moner Revista N’Alí

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO:

SUBSCRIPCIONS:30 euros anuals · 12 números

PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS:Rafel Oliver GrammaticoTel./Fax. 971 136 199 · Mòbil: 616 335 788

PRODUCCIÓ:Temeld4 diseño & publicidad S.L.Tel. 971 43 22 78 · www.temeld4.com

E-MAIL PER A RECEPCIÓ DE TEXTS I FOTOS:[email protected]

GUIEM ALEMANYISABEL ALEMANYJOAN ALEMANYMATEU ALEMANYALBERTO ANDONEGUIMARÍA JOSÉ ANDONEGUIXISCO BALLESTAJAVIER BALLESTEROSJERONI BERGASJOAN BORDOYJAUME BOVERROSA CALAFATCATALINA CALAFELLJOSEP COLLMACIÀ ENSENYATMARGALIDA ESTEVAMARCOS FERNÁNDEZABILIO GARCÍAANASTASIA JIMÉNEZMICHEL’SBALTASAR MONERANGEL OLIVERESTEVE PALMERANA MARÍA PORCELMIQUEL PUJOLPERE JOAN PUJOLMATILDE SAAVEDRATERESA SAMPEDROCRISTÓBAL SERRAJOSÉ LUIS VEGASROSA VERAJAUME VICH

AJUNTAMENT D’ANDRATXANDRATXNEWSASSOCIACIÓ DE CAVALLISTESCAPARROTS DE S’ARRACÓC.E. ANDRATXRACING C. ANDRATX FUTBOL SALACLUB CICLISTA ANDRATXCLUB ESCACS ANDRATXCLUB PETANCA S’ARRACÓCLUB DE VELA DEL PORT D’ANDRATXDONANTS DE SANGEDICIONS CORTEDITORIAL MOLLEL GALL EDITORESCOLA D’ADULTSLA CONSIGNAOBRA CULTURAL BALEARPARRÒQUIA D’ANDRATXPREMSA FORANA DE MALLORCASETMANARI “ANDRAITX”TEMELD4U.I.B.

Fundació de N’Alí: 19861ª època: 1986 - 1998 12 anys - 115 números

EDITORIAL

ELS ARTICLES PUBLICATS EN AQUESTA REVISTA SOLS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS. N’ALÍ NO ES RESPONSABILITZA DEL SEU CONTINGUT.

Amb el suport de:

LA REVISTA DEL MUNICIPI D’ANDRATX

¡ AQUESTA LLENGUA ! Quan els polítics volen passar per damunt els acadèmics, pel damunt dels científics, en temes de llen-gua i altres coses, passa el que passa a Mallorca, que tenim gent que no acaba d’acceptar ni assimilar el tema de la unitat de la llengua catalana.Finalment torna l’etern debat absurd, tornen les ganes de dividir i no sumar, retornen les idees equivocades de voler confondre la gent de casa nostra en dit assumpte.!Ara resulta que hem de xerrar i estudiar en mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer! I tot això ho proposa el Partit Popular amb ganes de dividir, amb ganes de sumar uns vots dels que no es volen integrar en la nostra societat, dels que no empren el català, dels que giren la llengua o directament comencen a xerrar en castellà...Pareix mentida que encara estem en aquest punt mort, en un debat estantís i pobre, que va en contra de la nos-tra història com a poble, en contra de la nostra herència familiar, dels nostres costums, de la nostra terra i fins i tot, i el que és més greu, del nostre pensament i en-raonament. Perquè nosaltres els mallorquins pensem en català, com els de Granada o Almeria pensen en caste-llà. A ningú se li ha ocorregut que un de Sevilla pensi i xerri el sevillà, o un de Còrdova el cordovés. És un complet absurd.El castellà ens està menjant de cada vegada més el te-rreny, i els polítics són els primers que han d’aplicar les lleis lingüístiques així com pertoca, i no fomentar qüestions de dialectalismes, perquè la nostra llengua és una i sola: el català.Es pot admetre que tenim moltes paraules autòctones a Mallorca, i no hem de dir merci sinó gràcis, però el que és segur és que hem d’escriure gràcies.El Partit Popular no fa cap favor volent ser abanderats del castellà i de voler imposar modalitats a una llengua unida com el català. És un greu error, que els pot donar molts volts, però que ens fa molt mal com a poble amb identitat pròpia. Xerrar i escriure en català, no vol dir ser catalans, de cap manera, i tal vegada per aquí ve la confusió de molts, que no pensen més enllà del nom “català”, a lo vist tan odiat.Necessitem un poc més de seny, un poc més de sentit comú, i un poc més de responsabilitat envers la història i el nostre tarannà (ui quina paraula!).

Rafel Oliver Grammatico


NOVES DEL MUNICIPI

EL PARLAMENT INSTA A PORTS DE LES ILLES BALEARS A ATURAR LES OBRES DEL PORT D’ANDRATX

El dia 29 de setembre la Comissió d’Ordenació Territorial aprovà instar a Ports de les Illes a aturar les obres de remodelació del Port d’Andratx fins que aquesta entitat pública redacti un Pla Direc-tor. Tots els grups parlamentaris, inclòs el BLOC per Mallorca i PSM-Verds hi han donat suport, mentre UM votà en contra.Els regidors del PSM-EN d’Andratx presentaren a la conselleria d’Habitatge i Obres Públiques més de 700 signatures en el mateix sentit. Demanant que s’aturin aquestes obres que tenen un cost de més d’un milió d’euros i que no responen a cap planificació global del port ni estan debatudes i acceptades pels veïns.El PP ja presentà una moció a un ple de l’Ajuntament d’Andratx, demanant que el moll vell del port amb el varadero, fos tractat com a BIC (Bé d’Interés Cultural), per a la seva protecció. La proposta popular no fou secundada pel PSM-EN, i votada en contra pel PSOE i UM.

L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS 9-26 PRE-SENTA 841 FIRMES A FAVOR DEL TRASLLAT DEL MOLL DE PESCADORSL’Associació de Comerciants 9-26 del Port d’Andratx registrà el 5 d’octubre un total de 841 firmes a la conselleria d’Habitatge i Obres Públi-ques del Govern, a favor de la immediata execu-ció de les obres de reforma del port.Segons el president de dita associació, Jaume Vich, l’execució de dit projecte “contribuirà a es-peronar el progrés social, econòmic i arquitectò-nic del Port d’Andratx”.Alguns patrons de pesca han penjat pancartes de-manant un port segur.Jaume Vich assegura que la no execució de dit projecte, afectarà negativament, no tan sols als pescadors, sinó a l’ampla majoria del teixit co-mercial del Port d’Andratx.

HIDALGO HA D’ESBUCAR LA SEVA VIVENDA IL·LEGAL

La Junta de Govern d’Andratx, presidida per la batlessa Isabel Alemany, ha concedit llicència urbanística d’obra major a l’exbatle Eugenio Hi-dalgo per a tomar la vivenda unifamiliar que va construí de manera il·legal en una finca protegida pel seu valor paissatjístic (ARIP), en la zona de Son Xina a Andratx.Hidalgo compleix condemna de privació de lli-bertat per aquesta actuació il·legal. Ara té 6 mesos per enderrocar la vivenda de més de 130 metres quadrats d’extensió.

JAUME MASSOT ES CONSIDERA INTEGRAT A LA PRESÓ DE PALMAEn una entrevista realitzada a Última Hora el passat dia 25 de setembre, l’exdirector general d’Ordenació del Territori, Jaume Massot, assegurà sentir-se integrat en la vida diària de la presó.Massot manifesta que les persones han de supe-rar els moments difícils, que assumeix els errors comesos en el passat i que sent cristià ho podrà superar més fàcilment.Jaume Massot participa en tots els actes festius de la presó, intenta ajudar als altres interns, i diu que està bé de salut, que no es pot queixar.


NOVES DEL MUNICIPI

DIMITEIX EL SOCIALISTA JOSÉ ÁNGEL PRIETO

El màxim responsable de la regidoria d’Hisenda, José Ángel Prieto, ha decidit deixar el seu cà-rrec, per motius personals, i presentar la dimi-ssió. El càrrec d’Hisenda serà cobert pel secretari d’organització del PSOE a Andratx, Emilio Miña-na.Prieto, professor d’institut, llicenciat en psicologia

www.andratxnews.com

la web informativa del municipi


NOVES DEL MUNICIPI

per la Universitat de Tours (França), es presentà en la passada legislatura de número tres en el cartel electoral dels socialistes d’Andratx.Durant la present legislatura, Prieto ha estat el res-ponsable d’Hisenda de l’Ajuntament d’Andratx, gràcies al pacte de govern que es firmà entre PSOE, UM i PSM-EN.El regidor fou secretari dels socialistes d’Andratx entre 1999 i 2003, i la seva renúncia és perquè no pot disposar de temps, degut a la seva professió.

FEMENIAS REELEGIT PRECANDIDAT A LA BAT-LIAL’agrupació socialista d’Andratx celebrà dia 2 d’octubre una festa amb militants i simpatitzants per presentar Xisco Femenias com a precandidat socialista a la batlia del municipi. Més de 300 per-sones hi assistiren, entre elles Francina Armengol, secretària general del PSOE de Mallorca; Vicenç Tomàs, conseller de Salut, i Jaume Garau, conse-ller de Benestar Social.Femenias parlà del futur d’Andratx “que passa pel turisme”, a més de dir “que els dos projectes de futur que hi ha en marxa, la dotació de serveis de 10 urbanitzacions i les obres del Port, posen nerviosos la dreta perquè crearan llocs de feina i asseguraran un millor futur pel municipi”. Respecte del Port d’Andratx, afegí “l’obra és ne-cessària per garantir la feina dels pescadors, i que permetrà tenir un millor port amb vista al turisme. Per altra banda, també crearà llocs de feina, tan necessaris en aquest moment”.Femenias també defensà que “la política és treba-llar per la gent, no pels beneficis personals”.

LA POLICIA LOCAL INTERCEPTA UN AUTOBÚS EN SERVEI IRREGULARLa Policia Local d’Andratx interceptà dia 22 de setembre un autobús que es dedicava a realitzar servei discrecional de viatgers al municipi, sense els permisos corresponents.Els agents immobilitzaren el vehicle a Son Prim, quan es dirigia a cercar viatgers que abans havia transportat al mercat setmanal d’Andratx.

ESCOLA D’ADULTSHan començat els cursos de l’Escola d’Adults d’Andratx, amb una ampla oferta als tres centres educatius del nostre municipi: al carrer La Ba-languera número 13 d’Adratx, al carrer sa Fàbri-ca número 13 del Port d’Andratx, i a la plaça de S’Arracó.Enguany s’imparteixen els següents cursos: ESPA, anglès, català, castellà, ensenyaments inicials, pintura, tall i confecció, català inicial, i diversos nivells de català i castellà.

NOVA DIRECTIVA AL CLUB DE BÀSQUET AN-DRATXEl club de bàsquet andritxol ha presentat una nova Junta directiva, encapçalada pel president Carlos García. La vicepresidenta és na Paqui Ensenyat, la secretària Xisca Castell, la tresorera Silvia Agui-ló, i com a vocals tenim a: Caridad Navas, Xis-co Creixell, Toni García, Xisco Femenias, Vicenç Minyana, Edu Fernández, Eduardo Fernández i Fèlix Oliver.Enguany el club ha presentat nou equips de bàs-quet (entre ells un d’empreses). Es segueix amb l’escoleta de bàsquet a Es Vinyet, i estan prepa-rant una altra escoleta al nou col·legi del Port d’Andratx.

COL·LABORA AMB N’ALÍ

ANUNCIANT LA TEVA EMPRESA

FER-SE SUBSCRIPTOR DE N’ALÍ

ÉS FER POBLE


Donants de Sang d’Andratx

Moltes gràcies i a seguir augmentant !

L’associació de Donants de Sang de Mallorca, demana la vostra col·laboració, per obtenir les bosses de sang que es necessiten a Mallorca per poder fer amb seguretat totes les intervencions quirúrgiques programades i atendre les urgències que sorgeixen. L’objectiu és aconseguir que: Ningú mori per falta de Sang.

Volem donar un missatge a tots els ha-bitants del municipi d’Andratx, que la sang no es pot fabricar i per això és ne-cessari que una persona, amb un gest solidari i altruista, la doni i aquest acte salva la vida a més d’un malalt que ho necessita. També recordar als que han donat sang alguna vegada, que aquest gest s’ha de repetir i els esperam que tornis i millor si vens acompanyat per més persones solidàries que vulguin do-nar.

El resultat de la darrera donació, que es va fer el passat dimarts 5 d’octubre de 2010, al Centre Metge del Port d’Andratx, s’obtingueren 12 bosses de les 13 persones que vingueren.

Moltes gràcies i a seguir augmentant, tant la quantitat de bosses, com els do-nants que vinguin.

Les properes col·lectes al terme d’Andratx, es faran durant el mes de no-vembre.

També volem esmentar que hi hauran donacions a Calvià i a Peguera, durant el mes d’octubre.

Esperam la teva donació, per poder su-perar les extraccions que es van aconse-guir l’any passat, per això et demanam:

“Que siguis solidari i ho demostris es-sent Donant de Sang”.

SANITATDonants

Antoni Roca


REPORTATGE

Festes Patronals de s’ArracóSant Agustí i Mare de Déu de La Trapa

Mateu Alemany Xisco Ballesta i Mateu Alemany

S’Arracó, a on resideixen molts d’artistes, de fora i d’aquí, tenia una assignatura pendent que certs pobles que seguramente no tenen tants de servidors de l’art residents com a la vall de la Palomera, havien cele-brat el dia de l’art. Enguany s’ha omplit aquest buit i aquests artistes amb en Neal (Sarracotta) com a coor-dinador, dins el quadre de les festes patronals, cele-braren aquesta nit de l’art amb èxito, fou molt conco-rregut, ens visità molta gent que vingueren a veure les obres exposades a diferents llocs: ca n’Henrietas, als bars i cafès, al teatre, a ca ses monges, a sa plaça. Els bars i restaurants serviren tapes i copes de vi en gran quantitat. Esperem que l’any vinent es repeteixi.

També hem de ressaltar la presentació del llibret de descripció geogràfica del poble de S’Arracó, escrit fa més de cent anys pel Mestre Bartolomé Esteva Sal-

và. El regidor d’Educació, Joan Manera, obrí l’acte i l’obra fou presentada pel jove geò-graf paisà nos-tre, Eduard Sala Barceló, i traduït pel biblioteca-ri Jaume Bover i Pujol, també veï-nat nostre. Fou una vetllada molt agradable, hi as-sistiren un bon centenar de per-sones; un refri-geri conclogué la

conferència organitzada per l’associació cultural “els Caparrots”, que ens deixà un excel·lent record.

Per tercera vegada els nostros infatigables “Capa-rrots” torraren un bou. Fou un èxit d’assistència i d’organització, la carn ben servida i molt saborosa, els postres abundants i l’ambient excel·lent; va ser una nit per a no oblidar.

El dia del pregó, inici de les festes patronals de Sant Agustí i de la Mare de Déu, desfilaren com de cos-tum els nostros “Caparrots”, la banda de xeremiers, i convidats els caparrots i gegants de Santa Maria, que animaren amb els seus balls la desfilada. Na Joana Alemany llegí amb gran encert el pregó.

El grup de teatre d’Andratx AGARA representà la seva darrera obra “Viatge de nu-vis”, obra que fou premiada a la mostra de tea-tre de Montuïri. Ens divertí molt, la recolecta fou a benefici de la parròquia.Dies abans FILA 6 FILA 7 com-panyia de teatre de S’Arracó, ha-via representat la seva última comèdia “Surf”.


REPORTATGEFestes de s’Arracó

COS & NATURA

· Tratamientos corporales· Tratamientos faciales· Micropigmentación· Gimnasia pasiva· Presoterapia

CENTRO DE ESTÉTICAPELUQUERÍA

· Quiromasage· Uñas esculpidas· Manicura· Pedicura

Plaza España · Tel. 971 13 61 06www.cosinatura.com

FESTIVAL INFANTIL

JOCS INFANTILS


REPORTATGE Festes de s’Arracó

Oh! Caparrots de s’Arracó,estic molt emocionadade que m’hagueu convidada,sense cobrar ni un velló,per recitar aquest pregó.Puc dir que res no m’espanta,jo, Soprano Cantamanyanes,concertista d’artimanyes,estic feta una berganta,i us cantaré les quaranta.

Això era i no era,lo que ha estat ja està passat,estotjau bé la carteraque la crisi ha començat.

Tothom ho havia escoltat:“De vaques grasses 7 anysi de magres altres tants”.Però ningú en va fer cas.

Així, haurem d’aguantari arrossegar la cadena,llarga com una quaresma,a que mos venguin a salvar.

Funcionaris solidaris,aturats sense fronteres,pensionistes voluntaris,i altres fundacions obreres:Lluitau per salvar la bancaque els governs fan trontollarFaceu-la reviscolarperquè puguin continuarfent-mos caure dins la trampa.

El govern municipaldu a terme un pla d’acció (inútil a s’Arracó)per contenir la despesaque ja causa sensació:Primer fomentar la paresatambé la desil·lusió.

Ni traques ni paperines.és hora d’estalviar:A colgar-se amb les gallinesi de menú aigua i pa!

La cavalcada dels Reiss’haurà d’arribar a anul·larsols presenta inconvenientsi dóna molt que xerrar.

Lo que soni a popular,tant si és barat com si és car,també s’ha de descartar.Ni sarssueles ni paelles,tot això és molt vulgar.

Les mestresses estressades,si se volen relaxar,se’n hauran d’anar a la mar.No seran subvencionadesles visites a l’spa.

Perquè no tot sigui planyeri misèria i tristor

s’ha hagut d’aplicar un Pla Eh?!per mantenir l’emoció.

Per començar, a la plaça,continuen les ballades, d’estiu, per persones jubilades.

Retallades d’un costati tudadissa d’un altre,sempre ha donat resultat.Així, la gent pot fer broma:“Hala, ja fan com madò Coloma”.

Gens de coordinació,cadascú pel seu costatés la manera millorde perdre la llet pasturant.

S’han becat activitatsper promocionar la natura,com ara anar a cercar boletspels boscos de Catalunya.

Són idees progressistesque no tenen en el pp.Qui no hi vegi diferènciaés que no se’n entén gens.

Quaranta camisses sagrades!d’això se’n diu fer carrera, si un se’n va ella és darreraper poder-lo reemplaçar.

No fou de bades fer renou,primera a l’Ajuntament,i segona al Parlament.Però, pocs bessons de nous.

Si hi ha lloances per ferno les trobareu aquí,no estam per fer aquest paper.En canvi, molts de partitssolen tenir per costumpenjar-se medalles al piti tapar les faltes amb fum.

Molt d’orgull i molt d’honori la dignitat a un racó.Perquè per pintar moneesi “fer de Pere Mateu”els més barruts treuen un 10i matrícula d’honor.

Quaranta querns de punyetes!quina peresada faconeixent les paperetesl’any que ve anar a votar.

Sols de voltros dependràvalorar les diferènciesd’eficiència i tarannà.I així evitar conseqüènciesque puguin perjudicar.

Allà on no hem tengut crisiha estat en la corrupció,quin any més escandalós.El tsunami dels fiscalsha povocat més notíciesque el diluvi universal.Amb l’excusa del turismei del creixement econòmics’havien montat un negocipropi de n’Alí Babà.

La promoció del “golfisme”i d’un consum exagerat,panxades de “llepolies”,quilòmetres d’autovies,i cada cop més construcció.Tot semblava aberració.

En efecte així ha estatcom ha quedat demostratuns esperen el judicii altres ja són a presó.

Si parlam de s’Arracó,que és, gairebé, una nació,hi ha qualque novetat:Si no us heu enteratno s’ha d’aparcar a sa plaçaels dissabtes de mercat.

Si tens vessa de cuinarpots anar a menjar un menú,una tapa o fer un vermuto a pegar una mossegadaa can Prima o a n’es Puput.

Aquí seguim reciclant,uns millor, i altres no tant.I molts no tenen respecteper aquells qui en fan l’esforç,perquè el poble faci aspected’estimat, cuidat i hermós.

Amb tota sinceritatus direm la nostra edat.Un mestre i un capellà,ara ja fa quaranta anys,mos vengueren a cercar.

Arriba un moment que un diaja no pots dissimular.Així que una altra crisial punt mos afectarà.

I és que en fregar els quaranta,ja se sap:perds la vista, poses panxa i te surten cabells blancs.

Amics de Santa Mariahan vengut a s’Arracó,amb tota l’artilleriacom convidats d’honor.

Els agraïm de tot corque hagin volgut compartirla calor del mes d’agostamb la seva presència aquí.

Aixecam la quarentena,quedau tots en llibertat,per anar a fer una novenao bé a escorxar qualque gat.

Una arruixada anticrisius espera a la finestra.Pregonam sense desficique ara comença la festa!

Que Visca sant Agustí!Que Visca s’Arracó!I que visquen els caparrotsqui mos duen el pregó!

PREGÓ DELS CAPARROTS 2010CANTAREM LES QUARANTA



Restaurante Club de VelaPuerto de Andraitx

Avda. Gabriel Roca, 27 · Pto. de Andratx · 07157 · Tel. 971 67 41 64

COCINA MEDITERRANEA · PAELLASPESCADOS Y CARNES

TODO TIPO DE EVENTOSBODAS · BAUTIZOSCOMUNIONES, ...

CORREGUDA DE JOIES


REPORTATGE Festes de s’Arracó

BALL DE L’OFERTA

CONCURS DE CINTES



S’ARRACÓ TORRA UN BOU

PRESENTACIÓ LLIBRE S’ARRACÓ


PUBLIREPORTATGE

25 Anys de la Pastisseria La Consigna al Port d’AndratxEl Forn la Consigna va ser fundat fa 75 anys

Rafel Oliver Grammatico Michel’s

Dia 10 de juliol d’enguany Jaume Vich i

Teresa Sampedro celebraren els primers

25 anys de LA CONSIGNA, amb un dia

de festa per a tots els clients, convidant-

los a una copa de cava, i freules i cireres

banyades en xocolata, a més de tenir mú-

sica en viu tot el dia.

UN POC D’HISTÒRIA

A principis del segle XX, la família Vich ja

tenia al Port d’Andratx un consignatari per

als vaixells del Port, i el padrí de l’actual

propietari Jaume Vich, en Jaume Calafell

“Biela” fundà el forn LA CONSIGNA l’any

1935, essent el forner el mateix padrí.

Després vingueren uns anys difícils, amb

la guerra civil espanyola, però al Port

d’Andratx, gràcies a Jaume Calafell, a la

gent del Port no li faltà pa a casa seva.

Al mateix forn, que també fou botiga (col-

mado) ja hi feren feina també la padrina

Antònia Moragues i la seva filla Catalina

Calafell (mare de Jaume Vich).

PASTISSERIA-CAFÈ LA CONSIGNA

Des de 1985 Jaume Vich reprengué el forn

del padrí, conservant les receptes antigues

d’ensaïmades i la varietat de coques dolces

i salades, a més d’altres productes artesanals

que el padrí havia elaborat durant tants anys.

Jaume Vich ens comenta que ja s’obrí el ne-

goci el juliol de 1985 tal com està ara. El con-

El fundador del forn Jaume Calafell “Biela”, amb els seus pares davant La Consigna (1935).


PUBLIREPORTATGE

cepte de l’empresa de pastis-

seria-cafè fou un dels primers

negocis oberts a Espanya, i a

partir d’aquí ja començà la

denominació de pastisseria-

salón de te, amb la degusta-

ció al mateix local dels propis

productes artesanals.

Jaume i Teresa ens comenten

que ens aquests 25 anys de

LA CONSIGNA hi ha hagut

una evolució en certs produc-

tes, fruit de la feina constant

durant tants anys, però que

s’elaboren els productes tradicionals i típics ma-

llorquins: gató, panada de carn, robiol, i un llarg

etcètera.

LA CONSIGNA ofereix als seus clients en les

festes del nostre calendari: Nadal, Reis, Pasqua,

Verges, Tots Sants, etc... els productes típics que

pertoquen en aquests dies, sempre elaborats ar-

tesanalment i oferts als clients en un espai ample,

modern, agradable i vistós.


comprar i degustar els seus productes de

rebosteria. Jaume i Teresa ens conten que

per exemple, per als roscons de Reis, ve-

nen a posta des de Palma a comprar-los.

També ve molta gent de fora a berenar, i

de S’Arracó i Sant Elm són molts els que

venen a LA CONSIGNA.

Jaume i Teresa donen les gràcies per la

confiança dels seus clients, que els fan

costat en tots aquests anys, i desitgen po-

der seguir comptant amb ells i amb sa-

lut. Els hi agradaria també poder comptar

bastant més amb la confiança de la gent

del Port.

¡ENHORABONA A JAUME I TERESA I

MOLTS ANYS PER LA CONSIGNA!

Jaume Vich i Teresa Sampedro estan molt

contents del personal professional que te-

nen al negoci, la majoria d’ells amb més

de 15 anys a l’empresa, encara que tenint

en compte la rotació d’empleats, caracte-

rística dels negocis d’hosteleria.

L’any 1998 l’empresa obrí una nova ten-

da al carrer Constitució d’Andratx, amb

el mateix concepte que al Port d’Andratx,

oferint als andritxols els productes de LA

CONSIGNA, fruit de la tradició familiar.

CLIENTELA

LA CONSIGNA té una clientela molt va-

riada, amb gent que ve de molt enfora per

PUBLIREPORTATGE



REPORTATGE

Trobada familiar Vera-Ródenas a Andratx127 Familiars de tres generacions Vera

Rafel Oliver Grammatico Michel’s

El dissabte dia 11 de setembre es reuní la família VERA-RÓDENAS en un dinar al mesón Can Paco d’Andratx.La trobada de 127 membres de tres gene-racions diferents dels VERA, la organitzà na Rosa Vera, filla de Joan Vera.Aquesta nombrosa família fou la impulsso-ra del Port d’Andratx, quan els padrins arri-baren al Port a finals del segle XIX.Antoni Vera García, descendent de Tara-zona (Aragó) i nascut a Es Jonquet de Pal-ma, descendent de Vicente Vera Cuesta. N’Antoni Vera es casà amb Margarita Ró-denas, i després de viure a El Terreno, a Palma, es desplaçaren a Andratx. Tingueren un total de 15 fills, tres d’ells desapareguts prematurament. Antoni Vera morí als 47 anys, i a poc a poc els fills s’anaren instal·lant al Port d’Andratx. Entre

els 12 germans Vera hi hagué un total de 53 fills, dels qual avui en dia en queden 29 vius.Na Rosa Vera ens conta que amb el pas dels anys s’anaren els Vera instal·lant al Port d’Andratx, i arri-baren a tenir fins a 8 barques de pesca. El tio Jaume muntà una fàbrica de llenya, i el seu pare, en Joan Vera i el tio Ramon Vera, feren el cine del Port, amb la idea de que la gent es quedés al Port, i així poder tenir un poc d’entreteniment i oci. Na Rosa ens diu que a dit teatret, hi tenien un “dimoniet” que era una capsa de ferro amb caliu a dins per a escalfar-se a l’hivern.Els Vera anaren fent coses al Port, contribuïnt decisi-vament a que el Port prosperés i comencés a ser un lloc habitable i amb serveis. Posaren vàries tendes de queviures, donaren els terrenys per al pòsit de pesca-

DIONISIO TORRES “MANITAS”

EMBALDOSADORESPECIALIDAD EN ALICATADOS,

SOLADOS Y PISCINAS

Travesía Sa Tanqueta, 11Movil 629 666 470

07150 Andratx(Mallorca)


REPORTATGE


REPORTATGE

dors, també en un terreny seu es feu l’església del Port, i construïren també el moll amb pedres extretes del “Garrigó den Moll” (la muntanya just al darrera del PAC actual). També feren l’hotel Moderno i la pensió Catalina Vera, una merceria, varis garatges amb cases, i així el Port anà creixent.Un dels germans, en Ramon Vera, es dedicà primer a la pesca, però després començà a pintar, i arribà a ser un gran pintor, molt apreciat a Mallorca.El dia de la Trobada Familiar, els 127 membres pre-sents s’ho passaren d’allò més bé, amb música en viu, i amb multitud d’anècdotes que pogueren recordar d’uns i altres.


Crida l’atenció ...

LA VEU DEL POBLE

· Que la biblioteca municipal d’Andratx encara no tengui al seu extens revister, la revista N’Alí, la revista del municipi d’Andratx. ¡En això també som únics a les Illes Balears!

· L’enrenou que s’ha muntat amb el tema del projecte del moll al Port d’Andratx. Quan la cosa ha anat de veres, tothom hi ha ficat cullerada.

· Aquesta persistent crisi que ens té atrapats.

· Que tinguem a Andratx un jove esportista de 7 anys, a punt de jugar un Campionat del Món, i ningú de l’Ajuntament hagi dit res de res.

· Que les voreres dels carrers serveixin per aparcar els cotxes.

· Els pocs i magres jardins que tenim a la vila andrit-xola.

· Les males cares dels polítics per devers la Cúria. No són tots però, sempre hi ha qualque barrut que se’n riu de tot a tothora.

· Les crítiques que ha tengut el viatge d’alguns a Mada-gascar, i amb la crisi que patim.

· Que l’Ajuntament deixi de banda els drogoaddictes.

· Lo “bigarrada” que ha quedat la platja de Camp de Mar. Hi ha un fotimer d’ormejos, senyals, panells, i tot tipus de coses per tot arreu.

· Que en tot el nostre municipi no hi hagi ni una sola llibreria. ¡Quin nivell!

· Lo “desnortada” que va la nostra joventut.

· La mescla de cotxes i nins al parc de Sa Teulera. Es-peraran a que hi hagi una desgràcia.

· Que hagi dimitit el president del C.E. Andratx i lo difícil que ho té aquest club.

· Que el que havia de ser l’entrenador de l’Andratx de bàsquet, hagi anat de segon entrenador a l’ACB, amb Ivanovic.

· El disbarat lingüístic que vol dur a terme el PP balear, am les “modalitats de la llengua”: Mallorquí? Menor-quí? Eivissenc? i Formenterer? ¡Mare de Deú Senyor!

· La vaga general o “juerga general” com diuen alguns.

· Que el PSOE elegeixi com a candidat de nou Xisco Femenias, “per la seva bona gestió”.

· El baixíssim nivell cultural del nostre poble.

· Que l’escola nova del Port d’Andratx encara no esti-gui inaugurada.

· Que faltin molts diners per comprar el mobiliari de l’escola del Port. Així un regidor no pot fer feina. Calen més recurssos, i sobretot en Educació i Cultura.

· Que s’hagin posat alguns noms nous de carrer, “a dit” o per “qüestions polítiques”.

· Les queixes de molta gent en referència a l’abusiu augment, any rere any, dels imposts per a la vivenda, fems, etc que es paguen a l’Ajuntament. Hi han fortes pujades en la majoria de conceptes, exercici rere exer-cici, amb tants per cent molt elevats. En pocs anys els imposts s’han més que doblat.

· Que l’Ajuntament de Son Mas estigui a les fosques i no es vegi el bell edifici de nit. Arribarem a tenir un Andratx obscur i tenebrós...


ELS NOSTRES PLENS Alberto Andonegui

CONVOCATORIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL EN SESSIÓ ORDINÀRIA (30.09.2010, 14 H.)

ORDRE DEL DIAPART DISPOSITIVA:1r) Aprovació de l’acta en esborrany del ple de la cor-poració municipal reunit en sessió ordinària dia 29 de juliol de 2010.S’aprova per unanimitat2n) Reconeixement extrajudicial setembre 2010.Intervé el sr. Calafell (PP): “Tornam estar a allà mateix, els pèssims pressuposts dels tres Ajuntaments que vos-tès han creat sense límits en la despesa segons convin-gui, els hi diguérem i repetim avui.”Talla la conversació la sra. Batllessa, recordant que s’ha de parlar del punt que es tracta que no és altra que el que té l’enunciat: “reconeixement extrajudicial setembre 2010”, que no és més que fer el necessari per pagar uns serveis que l’Ajuntament ha rebut i que les factures han estat presentades posteriorment a 2009.El sr. Prieto (PSOE) aclareix un poc més afegint que també veuran que inclòs dues són del 2007 i 2008 (un advocat i una casa de subministres que no tenien gaire pressa per cobrar que és l’únic sistema perquè l’Ajuntament no tengui un correlatiu enriquiment in-just.Sr. Calafell (PP), menciona una partida corresponent a “premis i beques” que es paga quan el BOCAIB de data (4.9.2010) es dona de baixa a la relació surt amb el número 431/48100 que el sr. Calafell no dona a petició del sr. Prieto (PSOE) que afegeix que si és una errada que pot ser, es retiri, el sr. Calafell, llança la paraula “pèrfid” al seu oponent, segons la RAE: des-lleial, infidel, traïdor… La sra. Batllessa opta per tallar i passar a la votació.Equip de govern: a favor 10 vots.PP: en contra 7 vots.3r) Aprovació definitiva de l’estudi de detall per re-ajustar i adaptar a la realitat física les alineacions que figuren a les normes subsidiàries corresponents al ca-rrer Megali, Camp de Mar, redactat per l’arquitecte, Sr. Mateu Carrió Muntaner, i promogut per aquest Ajun-tament d’Andratx.Sr. Méndez (PSOE) que es tracta d’un vial del que s’aprovi definitivament l’estudi de detall per reajustar i adaptar a la realitat física. Les alineacions que figuren a les normes subsidiàries corresponents.Sense intervencions per part de l’oposició.Equip de govern: a favorPP.: abstenció.4rt) Modificació relació llocs de treball anys 2010.La sra. Batllessa diu que es tracta de reasignar dos llocs de feina a dues persones, una per motius de salut i l’altre per jubilació. Intervé el sr. Calafell (PP) “no di-rem res i ja farem els canvis quan governem”Equip de govern: a favorPP.: abstenció.5è) Desestimació a l’oficial de la policia local, sr. Ni-colas Ruiz Ramírez la compatibilitat per realitzar tas-ques privades a compte propi com a pèrit judicial en

investigació d’accidents laborals.Es desestima per quant el sr. Ruiz Ramírez, va perce-bent un complement específic en quantia de 958€ que supera en relació a les seves retribucions bàsiques (que pugen a 720 €) el percentatge del 30% establert a la llei 53/1984 de 26 de novembre, per poder au-toritzar la comptabilitat. Segons informe emès per l’assessor jurídic, sr. Antonio Baena Martínez de data 15.09.2010.Intervé el sr. Calafell (PP): “ Crec que no s’han de men-cionar al ple quanties que percebeix, es falla a la pro-tecció de dades, afegeix que coneixem lo malament que es dur aquest funcionari amb uns dels tinents de batllessa que no és el sr. Puigserver (PSM-Entesa), que s’hauria d’haver demanat com a mínim un altre infor-me i contrastar-los.Intervé la sra. Batllessa, rebatin-lo dit pel sr. Calafell (PP) els sous de tots són públics. El Sr Femenias diu: “Que és una falsedat lo que diu el sr. Calafell (PP) mai he fet res en contra d’aquest funcionari ni de cap altre, opta per abandonar momentàniament el ple i no parti-cipar en la votació, damunt aquest punt.Votació:Equip de govern: a favor 9 vots.Oposició (PP): en contra 7 vots.6è) Designació al sr. Felix Oliver Xargay com a Con-seller General en representació d’aquesta corporació local a l’assemblea general de Sa Nostra- Caixa de Ba-lears.Si abans a qui se designava normalment el regidor d’Hisenda, avui ha canviat el càrrec serà incompatible amb el de tot càrrec polític electe, igualment incom-patible per un alt càrrec de l’Administració general de l’estat, l’administració de les comunitats autònomes i l’administració local, així com les entitats del sector públic, vinculades o depenent d’aquelles.La sra. Batllessa diu que és una qüestió formal que ha d’anar a ple que entre varies persones, s’han parlat amb el sr. Oliver que ha acceptat.El sr. Calafell (PP) demana que es retiri aquest punt que no és legal que l’equip de govern posi condicions al sr. Oliver que si les noves disposicions no volen poli-tització als càrrecs de les caixes, vostès amb aquestes condicions no s’ajusten a la llei, coneixem bé al sr. Oliver i la seva vàlua personal i ens pareix ideal per al càrrec però sense condicions, que haurien de retirar.La sra Batllessa diu que vostè sr. Calafell (PP) fou l’anterior a ocupar tal càrrec i res va fer per l’Ajuntament. El sr. Calafell (PP): “vaig anar a totes les reunions a les que em requeriren, vostès sol·licitaren el meu relleu, cosa que no aconseguiren”.El Sr. Femenias (PSOE): “crec que aquest debat no s’havia d’haver produït coneixem tots al sr. Oliver, no mereixia embrutar el seu nom amb discussions”.El Sr. Calafell (PP): “En cap moment ningú ha embrutat res, repeteixo que això és un frau”.La Sra. Batllessa acaba dient que el sr. Calafell (PP) retiri la paraula “frau”.Votació: a favor per unanimitat.7è) Dació compte del nomenament del pintor, sr. Fer-nando Garfella Moreno com a fill il·lustre, a títol pòs-


ELS NOSTRES PLENSAlberto Andonegui

tum, de la vila de Camporrobles (València).La Batllessa, sra. Isabel Alemany (UM), les comunica-cions mantingudes amb el batlle Sr. Gómez Ruiz, de la localitat llevantina, que posa en coneixement de la nostra corporació el nomenament.L’artista-pintor, sr. Fernando Garfella Moreno, ha vis-cut juntament amb la seva família a aquest terme mu-nicipal d’Andratx, en concret al Port i la seva esposa, sra. Margarita Sunyer Sampol, els seus néts, Fernando i Carles Garfella Palmer, fills de l’il·lustre metge Fer-nando Garfella Sunyer que desgraciadament va perdre la seva vida a un accident marítim i la seva nora sra. Margarita Palmer Muntaner.La Comissió informativa d’assumptes generals propo-sa per unanimitat al ple de la Corporació felicitar a l’Ajuntament de Camporrobles (València) per haver designat a l’artista pintor, sr. Fernando Garfella More-no, natural de l’esmentada localitat, com a fill predi-lecte a títol pòstum.Així mateix traslladar aquesta felicitació a la seva es-posa, néts i nora.

II – CONTROL DEL GOVERN.8è) Decrets9è) Torn d’urgènciaTema: substitució, sistemes compensació (llarga llista tècnica)Resum: Sr. Méndez que en el ple de 24.09.2009 no és va transcriure dins el llistat una urbanització per lo tant s’ha de fer avui, s’ha de subsanar una errada.Sr. Calafell (PP): recrimina al sr. Méndez que el depar-tament d’urbanisme li ha fuit de les mans, fins i tot els jutges s’han de desplaçar a cercar un expedient, toca partir Sr. Méndez. Intervé el Secretari accidental, sr. Guillem Pujol, que creu que l’error de transcripció fou seu (cosa que l’honra).Votació: equip de govern a favor.Oposició (PP): abstenció.10è) Precs i preguntesDifícil transcriure els precs i preguntes, intentarem fer un resum: serà el sr. Suau (PP) que les farà, intervé el sr.

Puigserver (PSM-Entesa) agraint al PP el protagonisme que li han donat dedicant-li la meitat de les preguntes.Entre camins i torrents (alguns molts bruts, assumeix el sr. Puigserver, PSM).Estan en llista i es faran en breu, al Camp de futbol avui municipal abans Sa Plana, la cantina, la sanció al club per no haver fet la neteja a les festes de sant Elm.Entre camins, propietats privades o públiques, llarga llista, catàleg de camins que ja es vota, inventari de bens, fer neteges i xermar voreres arribant als torrents, explicació d’on comencen. No s’ha rebut la factura de Melchor Mascaró, es cobrarà, les ordenances estan per complir-se, remarca el sr. Puigserver.Preguntes al sr. Manera: Quan s’obriran les escoletes d’Andratx i el Port? Documentada i amplia resposta “no es pot donar dates exactes, però recordar-los que en aquesta legislatura s’han rebut dues partides de 222.000 € que les han fetes possibles, l’anterior, la seva, el sr. Fiol no lis envià ni un sol euro, quan es gastaven amb una maqueta del gran auditori que el sr. Matas volia fer 1.200.000 € imitant al que tenen a Sydney (Australia) amb aquest diner s’haguessin pogut fer moltes escoletes i dotar-les com toca.Saben vostès que amb advocats s’han gastat 25.000.000 de les antigues pessetes? Es clar que sí, per aclarir tanta il·legalitat que vostès feren.S’altera el ple, resultat 4 amonestacions, dues al sr. Porsell (PP) i dues al sr. Calafell (PP) roçant l’expulsió. Preguntes polítiques al PSM relacionades amb les mo-dificacions que s’han de fer al port, que al parèixer queden de moment aturades fins que no es redacti un pla directiu, el que volien PP I PSM-Entesa, que aportà 700 firmes, molta feina, com quedaren PSOE i UM a Andratx, amb la decisió dels seus superior ciutadans?, coses que passen, així és la política.

Acaba un ple un tant crispat amb la felicitació per part del sr. Calafell (PP) als integrants de l’equip de govern, per part del PSM per haver-se unit als seus planteja-ments amb el tema del port i la nova ubicació de les barques de pesca.

La senyora Margalida Sunyer, mare de Fernando Garfella, amb els dos fills del metge: Fernando i Carles, a l’Ajuntament de Camporrobles (València), en l’acte de designació de fill predilecte

del poble al metge Fernando Garfella.La senyora Margalida Sunyer, viu al Port d’Andratx i participa de la vida social del Port,

ajudant en molts temes, sobretot en tenir cura de l’església del Port.


UN DE NOLTROS

Rosa Calafat Vila (de Can Toni “Pino”)Filòloga i Escriptora

Rafel Oliver Grammatico

Podemos ajustar nuestras tarifas a sus necesidades en:· Asesoría Fiscal y Laboral· Declaración de Renta· Contabilidad Sociedades y autónomos· Contratos de Alquileres

Avda. Gabriel Roca, 1 · Local 2207157 Port d’AndratxTel. 971 67 34 87 · Fax 971 67 39 15www.jppalmer.com

Na Rosa Calafat Vila, va néixer el 1963 a Andratx, és professora de lingüística a la Universitat de les Illes Ba-lears. Na Rosa, apart de les classes, ha fet conferències, articles i llibres, a través dels quals ha estructurat el dis-curs de la imposició i el de la indefensió, analitzant-ne les conseqüències de la prohibi-ció històrica de parlar el cata-là i la imposició de l’espanyol que han portat la comunitat lingüística catalana a una indefensió apresa.Recentment ha estat guardonada amb el Premi d’Assaig Breu Irla 2010 per l’obra: “Cinc principis per a un ús ètic del llenguatge. Tractat epistemològic del llenguatge políticament correcte”.Ve de publicar el llibre: “Torcebraç entre dues cultu-res. De l’ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions”.Rosa Calafat es llicencià en Filologia Catalana l’any 1986. Ara viu a Esporles, i té un fill de 16 anys, n’Antelm.

¿Com fou la teva etapa d’estudiant a la UIB?Hi vaig estudiar la carrera de Filologia Catalana del 1981 al 1986. Sobretot vull destacar i donar les gràcies pel primer estudi seriós que vaig fer, sobre els emi-grants andritxols a Cuba. Aquest estudi es publicà a Estudis Baleàrics l’any 1992, i fou el meu primer tre-ball enfilat amb mètode. Vull donar les gràcies a la

gent d’Andratx que em va ajudar a recollir la informa-ció, amb cartes glosades, que m’ensenyaren moltes coses. En vaig aprendre molt de tots ells.Record sobretot també a Ga-briel Bibiloni, perquè amb les seves paraules de mestre a l’aula universitària em va mostrar el camí de la forma-ció i de la informació rigo-roses a l’hora de parlar d’un català modern, viu i cultural.

Bibiloni em feu viu “el cuquet de la llengua”, l’anar més enllà que el simple text, anar al context del text; i escoltant a la gent del poble vaig experimentar la creació amb metàfores que és la llengua.

Rosa, ¿quan comences a prendre consciència de fer feina en defensa del català?Bé, fent classes com a professora de la UIB, fent inves-tigació, te n’adones que la llengua és teva (igual que una altra llengua per a altres), que hi ha una herència familiar, que és un patrimoni de la humanitat, i que hi pots contribuir enrinquint-la.Tenim una llarga història, i en un context no caire agradable.Ja vaig prendre consciència amb el treball sobre Cuba, i amb la meva tesi doctoral: “Projecte glotofàgic bor-bònic del segle XVIII”, part del qual està ja al llibre “Sabotatge a la llengua catalana”.


UN DE NOLTROS

SERVEI VETERINARI ANDRATX

Tel. 971 136 872 · 608 830 491

Dilluns a divendres de 10’00 a 14’00 i de 16’00 a 20’00 h

Dissabtes de 10’00 a 13’00 h

C/ Jaume Tortella, 1607150 Andratx

¿Quines són les obres que has publicat fins ara?El 1995 es va publicar “La imposició de l’espanyol a l’alta Administració pública”, l’any 1999 fou el torn de “Sabotatge a la llengua catalana”, el 2007 es publi-cà “Recursos lingüístics i resistència cultural” i també “La culturalització del terme en la segona oralitat”. La darrera obra és “Torcebraç entre dues cultures” publi-cada a Barcelona enguany.

De “Torcebraç entre dues cultures” ¿quins són els principals missatges que vols transmetre al lector?A grans trets, combinar paraula amb imatge. He escrit aquest llibre per a gent de totes les edats. El títol de Torcebraç (suggerit pel meu fill) vol ser una il·lusió, és a dir, la llengua per ella mateixa pugna amb els parlants. Cada llengua et dóna la manera de veure el món. La consciència de l’ús de la llengua et fa ser un bon parlant. El torcebraç és doncs un combat amb il·lusió, esdevenint així una pugna. Ara, quan una llen-gua pateix, el combat és pervers, ja no és un joc, és un combat fosc. Torcebraç vol treure la fosca a la claror.El llibre fou presentat primerament a Barcelona dia 16 de juny, a càrrec de Salvador Cardús i Joel Joan; després a Palma, a can Alcover, amb en Gabriel Bibi-loni, el 16 de juliol; i finalment també a Prada, el 24 d’agost, amb Gabriel Bibiloni i Josep Mª Domenech.

Enguany has guanyat el Premi d’Assaig Breu IrlaHi hagué dos guanyadors. El meu llibre es diu “Cinc principis per a un ús ètic del llenguatge. Tractat episte-mològic del llenguatge políticament correcte”. Ha es-tat publicat a Angle editorial el 2010. El premi l’atorga la Fundació Josep Irla (qui fou President de la Genera-litat), vinculada a ERC.

Rosa ¿què passa a les escoles amb la llengua?L’escola viu dins una societat, a on hi trobem en un context, televisions, esbarjo divers, etc. Es copien així les maneres de fer de sèries de televisió, produïnt-se unes sinergies. De moment ho deixem en punt mort ((torcebraç), perquè és complex tot plegat, les famílies,

l’entorn al carrer, docència, mitjans de comunicació. Tot ve des den Franco i això no s’ha trencat.L’escola no pot fer la feina de tota la societat.

¿Per què hi ha un rebuig al català, a tot el que envolta “lo català”?Hi ha un “rebuig” fabricat fa 300 anys. És realment una cosa que està estudiada, la fragmentació d’una llengua. Hi ha uns poders que t’estigmatitzen si tu par-les en català.

Els mallorquins encara tenim el vici de girar la llen-gua, i molts comencen fins i tot en castellàNo és gens relaxat comunicar-se, no és fàcil. Si li su-mem prejudicis: “Habla en cristiano”, “No te entien-do”... per comoditat i per no rebre “agressions ver-bals” tenim uns mecanismes de protecció, el que és el “canviar o girar la llengua”. A vegades, fins i tot, comencem en castellà la comunicació per por de tenir un problema. Hem de ser parlants més conscients, i protegir-nos d’aquestes pors.

¿Es pot viure en català tot el temps?Depèn d’on et moguis. A Balears no tenim cinema en català. A internet et pots vehicular en català. Mira si la cosa és difícil, que s’ha fet un llistat de 120 prohi-bicions de coses en la societat que no es poden dur a


UN DE NOLTROS

terme en català.

Diuen que a les Illes Balears par-lem un millor ca-talà que al Princi-patBé això vol dir moltes coses. Joan Veny diu que con-servem molts trets morfològics. Per ser una illa hi ha més contamina-ció. És una qüestió de confluències, però necessitem

sempre evolucionar. S’ha de cercar un equilibri entre la modernitat i la historicitat.

De cada vegada es castellanitza més el català, tant al carrer com als mitjans de comunicacióEl parlant s’ha de sentir reforçat; hi ha una influència molt forta i això no està superat ni contemplat per llei.¿En quina llengua han estudiat els periodistes i quins referents periodístics hi ha? ¿Hi ha correctors? És un

món el de la comunicació molt complex. Fa poc he vist un cartell a Palma, amb un anunci que deia: “Mans a ciutat”, ¿realment s’entén això?

Rosa ¿a on fas feina ara mateix, en quins centres?Estic al Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Catalunya Ràdio, 3cat24, etc). I també a la UIB com a professora de lingüística.

¿Cap a on creus que ha d’anar la tasca en la defensa del català, quines són les accions que s’han de pren-dre?Primer de tot, sent realistes: “pregar”. Bé, seriosament, confiar que amb les petites accions dels pobles: esco-la rural de proximitat, associacions, centres culturals, etc. En aquest sentit sent que la Premsa Forana de Ma-llorca fa una feina impressionant, és una premsa molt propera al veïnat i en català, i fan una funció molt important a Mallorca.Així idò, seguir amb la tasca de que el món comença pel meu redol; i des d’aquí, que les institucions es conscienciïn.

¿Com veus la realitat del català a Andratx?Es pot veure optimista o pessimista. Andratx té unes condicions un poc dures pel català que no pas altres pobles, però també té uns recursos que són immensos, com la revista vostra, la revista N’Alí.

¿Quins records tens del teu pare, Antoni Calafat “Pino”, que fou un eix important dins la societat del Port d’Andratx?El tenc sobretot com un referent en el que entenem per “fer poble”, una persona, entre d’altres més, que feia feina pels seus veïnats, per la seva comunitat. Tant mon pare, com no sé, AGARA, Aires d’Andratx, N’Alí, les corals, en Pep Borrás, etc, etc, conformen un con-junt de persones que s’ocupen de seguir una tradició cultural. És com una xarxa que mai no ens falla.


REPORTATGE

Tel. 971 239 202Lunes Cerrado

TALLER

De lunes a viernes de 8’30 a 13’00 h y de 15’30 a 19’00 h.Sábados de 9’00 a 13’00 h.

C/ Sa Teulera, 6 · 07150 Andratx · Tel. 971 236 504 / 685 516 954

Mantenimiento, Reparación

y cambio de neumáticos. Equilibrado de ruedas, ...

Cambio de AceitePastillas y discos de freno

Revisión Pre-ITV

Els Caparrots de s’Arracó participen a la XIV Trobada de Gegants de Palma

Xisco Ballesta

El passat dissabte dia 11 de se-tembre, els Caparrots de S’Arracó anaren a la XIV Trobada de Ge-gants de Palma i IV de Mallorca.Ha estat tot un plaer participar-hi. Hem estat convidats per la colla de Geganters de Palma. Plantada, autoritats, cercavila….i dinarot a Son Pardo. Hem estat uns 420 convidats. Un dinar que ha estat a l’alçada d’unes noces, amb ball, festa i animación a les totes. Molt bé.Segurament l’any que ve vindràn a S’Arracó els gegants de Santa Maria, Binissalem i Palma. Tot un éxit de participació, gresca i bon rollo. Ens ho hem passat d’allò més bé.


HISTÒRIA Publicacions Locals

Les coses de N’Alí fa 20 anysNum. 47 - SETEMBRE 1990


HISTÒRIAPublicacions Locals


El Cronicó deMn. Miquel Pujol “s’Escolà”Any 1908

HISTÒRIA Cronicó

Taller de Pinturay Decoración

Eleuterio V. MorenoNos avalan más de

30 años de experiencia

Cabina para lacado

Habana, 6 - 07150 AndratxTel. 971 235 492 / 609 744 742

[email protected]



S’Arracó en Festes2010


S’Arracó en Festes2010


COCOS GARDENEspecial de la Festividad de Todos los Santos

Las floristas de COCOS GARDEN, María José y Michelle, como cada año ofrecerán a los clientes una gran variedad de flores para éste día tan seña-lado. María José y Michelle están a su disposición para que puedan realizar sus pedidos de Ramos y Centros.

COCOS GARDEN ofrece un servicio especial en el fin de semana con los siguientes horarios:

VIERNES DIA 29 DE OCTUBRE: DE 8,00 A 19.00 HORAS.SÁBADO DIA 30 DE OCTUBRE: DE 9,30 A 19,00 HORASDOMINGO DIA 31 DE OCTUBRE: DE 9,30 A 17,00 HORAS

OFERTA ESPECIAL PARA ÉSTOS DÍAS:CRISANTEMO MACETA DE 12 CM.LLÉVESE 3 Y PAGUE 2

PEDIDOS AL TELÉFONO: 971137545


Setmanari “Andraitx”20 març de 1976

HISTÒRIAPublicacions Locals


CULTURAL Literatura

Les obres literàries de

VIAJE A COTILEDONIARETORNO A COTILEDONIABiblioteca Parva de Cristóbal SerraEdicions Cort, 2007ISBN: 978-84-7535-600-6224 pàgines

Del 1962 a 1963 Cristóbal Serra feu un “viatge quimèric” per unes terres llunya-nes i properes alhora, per unes terres ima-ginades amb uns éssers també inventats, la majoria d’ells sostrets de l’experiència viscuda i sentida, amb tot de personatges estranys, en un inacabable i inimaginable per ment humana, enfilall de mil i un és-sers, rars i estrambòtics.S’endevina en el llibre de Serra una cer-ta crítica social, posant damunt el taulell els polítics, el llenguatge, els mitjans de comunicació, la burgesia, urbanisme, el trànsit de cotxes renouers, la mecànica, el progrés pel progrés, militars, actes diver-sos de modernitat...L’autor andritxol ens diu al seu pròleg: “Decidí fabricar un lenguaje cotiledón. Me sirvieron de acicate relaciones de viajes exóticos y palabras del caló que no sé por qué demonios se presentaban a mi mente”.Don Cristóbal continua: “Emprendí el viaje, llevando, en mis alforjas verbales, dos palabras sustanciales: co-tiledón y albaricoque”, “Mis imaginaciones cotiledo-nas constituían una especie de revista del alma huma-na, en ese país de países”.Serra juga en aquest llibre amb la seva desbordant imaginació, realment jugant amb la infància de la seva imaginació. L’autor ens diu que aquest llibre seu el tenia molt considerat en Salvador Puig, que digué:

“És un llibre molt anàrquic, el més anarquista que he llegit”.En el llibre hi ha molts elements marins i mariners, clara influència dels records del Port d’Andratx de Cristóbal Serra. També hi és present el Dret, que don Cristóbal estudià.

El nostre escriptor empra un llenguatge concís i directe, amb paraules recerca-des, no debades Serra és un “polissó de la paraula”, amb un marcat ironisme i amb tendència a ser un “invencionero de la paraula”.La segona part del llibre és el retorn a Co-tiledonia de l’any 1989.En aquests viatges don Cristóbal recrea tot un món de personatges i maneres de viure, de pensaments dels éssers que si descriuen, i ho fa amb forta energia su-rrealista, amb el seu Art Jove, que no se-gueix les passes d’altres escriptors, ni les modes o formes de fer literatura. Cristóbal Serra sempre és nou, sempre és original, i aboca tota la seva erudició en cada frase, en cada missatge, sense donar descans al lector, que pot fer multitud de lectures en

la narració, intentant resseguir la pauta del creador, que tanmateix, sempre va més enllà.Llegir Serra és endinsar-se en un món molt personal i universal al mateix temps, en un continu joc de pa-raules i de frases fugisseres, que amaguen moltes idees que ens van sorgint a cada lectura. El llenguatge sem-pre poètic, acaba d’arrodonir el pastís literari de Serra, un pastís que mai no embafa, un pastís que ens apropa a la felicitat.

Trobareu aquest llibre a Edicions Cort, del carrer Tron-coso, 3 de palma, o al web: www.edicionscort.com


CULTURALEdició

EDITORIAL MOLLFrancesc de B. MollEL PARLAR DE MALLORCA

En El parlar de Ma-llorca Francesc de B. Moll (Ciutadella, 1903 - Palma, 1991) exposa, amb la seva claredat habitual, les principals caracterís-tiques que diferen-cien la manera de parlar de Mallorca, i també les de Menor-ca i les Pitiüses.

El volum el conformen dos textos comple-mentaris: El parlar de Mallorca, molt útil per entendre clarament les característiques espe-cífiques del parlar de cada illa, les que tenen en comú i la posició de la branca balear dins el conjunt de la llengua catalana. I Llengua o dialecte? Català o mallorquí?, destinat a esvair els dubtes que sobre aquests conceptes ha-vien contribuït a projectar una escolarització iuna pràctica política predemocràtiques, dub-tes que adesiara emergeixen interessadament.

Una de llibres

EL GALL EDITORMiquel Cerdà GrauDESIRÉE

Lluís Pascal – ger-mà de Daniel, el na-rrador de la primera novel·la-, treballa en l’exegesi d’un poema de Trakl permanen-tment envoltat per la música de “La Passió segons Sant Mateu” de Bach. Home re-tret i apartat del món, dedica la seva vida a la recerca de la ple-nitud i el sentit. La relació que estableix

amb Desirée, però, a qui vol instruir i amb qui pretén compartir la comunió amb el Tot, mostra la maltesa i debilitat de la condició mortal, inevitablement abocada a la tragè-dia quan tracta d’emular la traça dels déus.Novel·la obsessiva i tortuosa, Desirée insisteix en l’exploració del caràcter pusil·lànime, en aquests cas el d’un individu culte i sensible, que desenvolupa trets megalòmans i el seu es-perit aborda la construcció de móns interiors de proporcions il·limitades. Aleshores els seus actes deriven ràpidament i perillosa envers la bogeria i desvetllen el clarobscur indefugible de la naturalesa humana: la convivència de la resplendent llum divina amb la sinistra foscor de l’abisme.


HISTÒRIA

El capbreu d’Andratx de 1757 (2a. part)Jaume Bover

[28]Rafal dit Son Curt de la Coma fa i presta un sou, en cert ter-me de l’any conforme capbrevació feta en la present Cúria per Caterina Barceló, viuda de Jaume Bonet a 5 de mars de 1730.Posseïdor:Dita Catarina Barceló, viuda de Jaume Bonet

[29]La Universitat i vila de Andratx fa i presta en dit dia de Na-dal per la possessió dita el Port, que antigament fou de Fe-rrer Palmer, sis lliures, nou sous amb càrrec de les quals comprà dita Universditat dita Possessió per la Cúria del Pa-riatge subhasta fiscal amb acta en dita Cúria de 10 octubre 1583, i les que denunciaren fer els jurats de dita vila amb capbrevació per ells feta en dita Cúria a 3 octubre 1590.

[30]Possessió Son Lluís fa i presta en dit dia de Nadal dues lliu-res per reducció de tasques de nombre de dues lliures, nou sous amb càrrec de les quals fonc capbrevada per Guillem Terrades a 9 mars 1730.Posseïdor:Guillem Terrades, de Son Lluís

[31]Jordi Alemany, del Rafal Blanc, fa i presta en dit dia de Na-dal nou sous de nombre de les antedites 2 lliures, 9 sous per terres i cases en el Pas d’n Parell de la Coma amb càrrec del qual les capbrevà en dita Cúria el primer juny 1741.

[32]Els hereus de Pere Fleixes, Baltar, fan i presten en dit dia de Nadal tres sous i sis diners de nombre de 7 sous per terres de pertinències de Son Calafell de la Racó amb càrrec del qual les capbrevà el dit Pere Fleixes son pare els 16 octubre 1735, i per la conobligació.

[33]Gabriel Pujol, àlies Xineu, fa i presta en dit dia de Nadal catorze sous per terres dites l’Estret, amb càrrec del qual les capbrevà a 10 maig 1741.

[34]El predi Son Maó del Vinyet fa i presta en dit dia de Nadal dos sous i sis diners conforme les capbrevacions fetes per el posseïdor de dites terres en dita Cúria a 24 octubre 1622, 26 mars 1657 i 19 maig 1739Posseïdor:Antoni Coves, fill d’Antoni, de Son Maó

[35]Rafal Son Vic del Vinyet fa i presta en dit dia de Nadal ca-torze sous per reducció de tasques amb càrrec del qual ca-pbrevà porció de dit rafal Guillem Pieres en dita Cúria a 19 juny 1741, que se diu tenia obligació de prestar-los Catarina Bibiloni, muller de Don Joan Sabater per mitad posseiex de dit rafal i abans fonc capbrevat dit íntegro rafal per Gui-llem Fleixes a 29 setembre 1688 i 8 abril 1657, més abans per Pere Fleixes a 24 octubre 1622, i per Guillem Fleixes i altres a 25 setembre 1590, i amb càrrec amb dit censal i del que abaix se continuarà foc adquirit dit rafal per via

d’establiment per Pere Fleixes, de Pere Vic amb acta en dita Cúria del primer febrer 1565.Més fa dit rafal a primer agost quatre barcelles forment en espècie com apar de les avantdites capbrevacions i acta.Posseïdors:Catarina Babiloni, muller del doctor en drets Joan Sabater: 14 sous i 2 barcelles formentGuillem Pieres, de Son Vic: 2 barcelles forment

[36]Jaume Palmer, Papa, fa en dit dia de Nadal vuit sous per cases i trast dins la vila en el carrer dit dels Treballs, ço és 4 sous per ell propi, i els restants 4 sous per conobligació, amb cuyo càrrec capbrevà dites cases en dita Cúria a 7 juny 1741.

[37]Caterina Palmer, viuda de Marc Barceló fa en dit dia de Na-dal dos sous per cases en dita vila en el carrer Major amb cuyo càrrec les capbrevà en dita Cúria el primer juliol 1741.

[38]Rabel Joan i Gabriel Joan, fills de Guillem, fan i presten en el dia de Pentecostés, vuit sous i dos diners per cases i terres en la vila amb cuyo càrrec les capbrevaren en dita Cúria a 26 abril 1739.

[39]Els hereus d’Antoni Joan. sastre, fan en dit dia de Pentecos-tés dos sous i un diner per cases i hort dins la vila en el lloc dit la Llongeta, amb càrrec del qual les capbrevaren en dita Cúria a 26 abril 1739.

[40]Mateu Pujol, pescador, i Jaume Armand, fill de Jaume, fan en lo dia de Nadal vuit sous, ço és 4 sous quiscun per cases en la vila en el carrer dels Treballs amb càrrec del qual les capbrevaren en dita Cúria a 26 abril 1739.

[41]Joana Reial, viuda de Joan Alemany, capeller, fa en dit dia deNadal quatre sous de nombre de vuit sous per cases i terra en la vila, amb càrrec del qual les capbrevà en dita Cúria a 29 juliol 1739 i no obstant de la seva denunciació se continuarà l’íntegro censal per la conobligació.

[42]Mateu Alemany, àlies Moreu, negociant morador a Palma fa en dit dia de Nadal un sou per cases dins la vila en el carrer dels Treballs.

[43]Pere Palmer, fill d’Antoni, àlies Papa, fa en dit dia de Nadal sis diners per cases i terra en lo camí públic que va a la Mar amb càrrec de ls quals les capbrevà en dita Cúria a 12 juny 1741.

[44]Catarina, Joana i Rafel Ferrer, fills de Rafel fan en el dit dia de Nadal per cases dins la vila, una gallina grassa ¸les quals capbrevaren a 7 desembre 1735. I de que deu haver de ser grassa consta per la capbrevació feta en dita Cúria per


HISTÒRIA

Montserrat Maó a 25 febrer 1598 i de l’acta d’establiment de dites cases a dit Montserrat fet per el procurador del Sen-yor Bisbe de Barcelona amb acta en dita Cúria del mateix dia i any.

[45]Joan Ensenyat del Bordoi juntament amb don Francesc Or-landis i Cisternes com ja se ha dit en la partida de censals alodials que se presten per alguns moradors de la Ciutat de Palma per les possessions que posseieixen en el districte de la vila d’Andratx, fan setze sous per l’aigua que reguen de la Font de l’Estret, la qual consta que amb acta del dia 3 dels idus del mes d’agost de l’any 1322, Maimó Peris, batle i procurador a Mallorca del Senyor Bisbe de Barcelona feu establiment a favor de Pere Revellí, ciutadà, de la dita aigua de l’Estret per construir un o més molins.

[46]El reverend Guillem Palmer, prevere, fa a 16 setembre, un sou per cases en la vila càrrec del qual fonc establert ell totsol d’elles pel procurador del Senyor Bisbe amb acta en dita Cúria de 16 setembre 1741.

[47]Miquel Bosc, ara Sebastià Rosselló fa en dit dia setze sep-tembre, tres sous i sis diners per cases a la vila en el carrer Major, amb càrrec dels quals fonc establert el trast d’elles a dit Bosc er el procurador de dit Senyor Bisbe amb acta en dita Cúria de 16 setembre 1741.Dit dia fa dit Miquel Bosc, ara dit Rosselló dos sous per al-tres cases en dit carrr amb càrrec dels quals fonc establert el trast d’elles per el procurador de dit Senyor Bisbe a dit Bosc amb acta en dita Cúria de 16 setembre 1741.

[48]Bartomeu Valent, fill de Mateu, fa en dit dia 16 setembre, tres diners per cases junt del camí per a on se va a Son Fe-rrer ab càrrec dels quals fonc establert el trast d’elles per el procurador de dit Senyor Bisbe a dit Valent amb acta en dita Cúria dels 16 setembre 1741.Dit Bartomeu Valent fa en dit dia 16 setembre tres diners per altres cases situades en dit lloc amb càrrec dels quals fonc establert el trast d’elles per el procurador de dit Senyor Bisbe amb acta en dita Cúria a 16 setembre 1741.

[49]Miquel Beltran fa en dit dia 16 setembre, devuit sous per cases en dita vila, amb càrrec dels quals se li fonc establert el trast d’elles per el procurador de dit Senyor Bisbe ab acta en dita Cúria a 16 setembre 1741.

[50]Gabriel Moner, àlies Corso fa en dit dia 16 stembre setze sous, onze diners i malla per cases en el carrer Major amb

cuyo càrrec se li fonc establert el trast d’aquelles per el pro-curador de dit Senyor Bisbe amb acte de 16 setembre 1741.

[51]Gabriel Joan, àlies Rostit, fa en dit dia 16 setembre, una lliu-ra, un sou, cindiners, i malla amb cuyo càrrec se li fonc establert unes cases en el carrer de Son Alemany, el trast d’aquelles per el procurador de dit Senyor Bisbe, amb acta en dita Cúria de 16 setembre 1741.

[52]Antoni Bosc, fill d’Antoni, fa en dit dia 16 setembre, cinc sous i un diner per cases en dita vila, amb cuyo càrrec se li fonc establert el trast d’aquelles per el procurador de dit Senyor Bisbe amb acta en dita Cúria dels 16 setembre 1741.

[53]Antoni Simó fa en dit dia 16 setembre cinc sous per cases en dita vila amb càrrec dels quals se li fonc establert el trast d’aquelles per el procurador de dit Senyor Bisbe amb acta en dita Cúria dels 16 setembre 1741.

[54]Jaume Vidal, àlies Bosc, abans Jaume Pujol, àlies Perot, fa en dit dia 16 setembre, sis diners per cases en dita vila en cuyo càrrec se li fonc establert el trast d’aquelles per el pro-curador de dit Senyor Bisbe amb acta en dita Cúria de 16 setembre 1741.

[55]Pere Pujol, àlies Xineu, fa en el dia 13 febrer, sis diners per cases en dita vila amb cuyo càrrec se li fonc establert el trast d’aquelles amb acta en dita Cúria de 13 febrer 1743.

[56]Les terres de Son Porcell del Vinyet fan en 29 de setembre, deset sous, segons el llibre de capbrevacions de 1588 en 1590.Posseïdor:Antonina Jofre

[57] Guillem Pujol de Son Poder fa en cert terme de l’any dues barcelles de forment en espècie pel rafal dit Son Poder per reducció de tasques.

[58] Els hereus de Pere Moner fan el dia primer d’agost tres barcelles de forment per terres en el terme de dita vila.


Corren mal temps, però no només pel nostre municipi. La manca d’ajuda estatal ( ha disminuït les aportacions al municipis), la vergonyosa falta de finançament mu-nicipal (el 30 per cent del pressupost en serveis no son propis dels Ajuntaments) i la maleïda crisis econòmica mundial ha dut a tothom a una situació preocupant. En això no hi ha con-fusió possible. Les persones que son tan poc assenyades que xerren de bades i sense saber de la missa la meitat son els que provoquen desgavells i con-fusió.Es curiós que un argument que l’oposició va fer un dia: “hi ha 3 batles amb 3 sous” sigui mantinguda a aquestes altures. La batlessa no cobra de l’Ajuntament d’Andratx, per tant aquest comentari tant amanit i utilitzat amb mala fe convindria canviar-lo. Es xerra que les festes son dolentes. Es possible, però farem historia. Quan jo era petita les festes les feien l’Andratx. Quan els clubs es van adonar que no po-dien fer les festes perquè “feien forat” i no els sortien els números qualque polític valent va tirar endavant el dur les festes des de l’Ajuntament. Sempre des de llavors he sentit xerrar malament de les festes. Fins i tot quan n’ Hidalgo i dedicava 100 milions de pessetes les festes no agradaven. I es molt cert que ara son unes festes modestes, però crec que les festes depenen de la participació del poble i no només dels dobles que

es dediqui. Senyor director, no hi ha cap gabinet anticrisis. He de dir que la situació d’Andratx anava millorant poc a

poc. Però, de forma incomprensible el De-cret Zapatero ha prohibit l’endeutament de les administracions locals i ha provocat que els doblers que havien d’anar al poble ha-gin anat cap el banc. L’Estat ho ha decidit de forma unilateral. I per una altra banda els bancs que de forma reiterada han rebut l’ajuda estatal, ara s’aferren al Decret ZP exigint que els hi tornem els doblers. Això es poc ètic, i vergonyós. Davant aquesta si-tuació inesperada, i del tot injusta no vaig

tenir més remei que prendre mesures de contenció; però en cap cas som l’únic Ajuntament ni el que pi-tjor està. Vergonyós seria enganar a la gent, no prendre mesures davant la situació. Lo fàcil seria no fer res. Puc entendre, però de cap manera comparteixo, que la mala relació entre el director d’aquesta revista i el tinent de batlessa Xisco Femenies enterboleix la cla-redat d’aquest redactor quan ha de xerrar de l’actual equip de govern de l’Ajuntament d’Andratx. Quan s’analitza una obra determinada s’ha de fer en el seu conjunt. El carrer Metge Gaspar Pujol ha que-dat molt millor, que no hi ha rajoles, es vera, es una forma constructiva tan vàlida com una altra. Però les aceres son més amples. Andratx ha recuperat espai, pels andritxols, la gent ara pot anar pels principals ca-rrers, sense tenir por d’esser atropellats. En quan als aparcaments es fa feina de valent per aconseguir-ho, de fet ja n’hi ha un mes, i tenim en marxa la creació de dos mes. Per acabar dir-vos que estam fent feina, per intentar que el govern central canviï la seva postura. Vos puc assegurar que en aquets moments difícils i de lluita, treure el meu poble endavant es la meva màxima pre-ocupació i la de tot l’equip de govern municipal.

Isabel Alemany MoyàBatlessa d’Andratx.

CARTES AL DIRECTOR

RENOVACIÓN MAQUINARIATREN DE LAVADO CON ESPUMA ACTIVA

SERVICIO DE LAVADO A MANO INTERIOR Y EXTERIORVEHÍCULO 15 €


OPINIÓLorenzo Gutiérrez

Las obras del futuro muelle adosado al contradique darán comienzo en las próximas semanas. Se trata de un proyecto que está levantando ampollas, entre ve-cinos afines y contrarios al mismo, que ejecutará una UTE bajo el nombre de Puerto Andratx con un importe de adjudicación de 1.046.900 euros. En el Facebook del PP local, donde ya se cocina una protesta contra el proyecto por su impacto, el edil Llorenç Suau dice que hasta que no esté hecho hay esperanza. Para empezar, advierte Suau, “no tienen ni un euro y vale la pena luchar para salvar el farito”.

Hasta la fecha, la mayoría de residentes saben que se trata del traslado de las barcas de bou al contradique, más conocido como el farito, donde el sector pesque-ro contará con unos 150 metros lineales destinados exclusivamente para zona portuaria, y reordenarán el área actual de amarres de esas embarcaciones en la primera línea del Port.

Después de que el proyecto pasara por exposición pu-blica y se procediera a la adjudicación, la crispación ha llegado al seno del gobierno que dirige la alcaldesa Isabel Alemany (UM). En el último pleno, el PP solicitó al pacto que instara al Govern a paralizar el proyec-to y a negociar con el Ayuntamiento, vecinos y aso-ciaciones la conveniencia de remodelar el muelle de pescadores, vistas las inquietudes creadas entre la ciu-

dadanía. El PSM, que forma gobierno con PSOE y UM, se abstuvo, desmarcándose de sus socios. Aun así, la moción no contó con votos suficientes para prosperar.

El PSM ha impulsado ahora una campaña de recogi-da de firmas en contra del futuro proyecto y desde el PP le han dado color al mismo con un fotomontaje para que los vecinos sepan de qué se está hablando. Desde el PP denuncian el impacto medioambiental y paisajístico que causarán las toneladas cemento y la construcción de una gasolinera sobre una plataforma de 20 por 20 metros junto al farito.


ZONA ESPORTIVA Futbol

Record d’un futbolista andritxolPep Palmer Calafell (4a. part)

Esteva Palmer Calafell i famíliaAlberto Andonegui

Abandonava Pep la vella Castella, unes bones tem-porades, les quals fou titular indiscutible lluint el 3 a l’espatlla, seguint el “camí del Cid” arribava a Va-lència a lluitar per fer-se un lloc a una plantilla aspi-rant a tot. Bernardo Pérez “Pasieguito”, secretari tèc-nic “ché” havia seguit a Palmer i fet el necessari per que es comprometés d’acord amb l’equip burgalès; l’acompanyava el bon porter, Fernández Manzanedo. Inicialment no sabien quin entrenador tendrien; final-ment els valencians es decidiren per Marcel Domin-go, a qui se li unia el paraguaià Cabral.Era un gran passa, el València CF considerat uns dels sis millors equips espanyols, representant a la tercera ciutat de l’estat, demogràficament parlant, equip amb elevats pressuposts però també amb grans problemes econòmics, segurament per viure un tant sobre les se-ves possibilitats reals; n’era president, Ramos Costa.1977-1978.- A pesar d’estar uns 3 mesos lesionat per una luxació de clavícula que requerí operació, va jugar 25 partits amb companys de la talla de Kem-

pes, Arias, Diarte, Valdez, Carrete, Saura, etc. Conti-nuadors d’aquells llegendaris jugadors, Mundo, Epi, Puchades, Eizaguirre, Quincoces, Waldo, Anton, etc. Fou una excel·lent temporada amb el que respecte al club; aquells tres mesos lesionat evitaren que en Pep pogués haver estat Internacional absolut; Kubala, el seleccionador que més temps ha estat al càrrec se-guia a Palmer des de la seva etapa al Burgos CF, del que estaven enterats especialment “Pasieguito” i el propi jugador. Es celebraren 3 partits, contra Roma-nia i Iugoslàvia i decisius per a la classificació per al Mundial 78 a celebrar a Argentina; a pesar d’estar pre-seleccionat no pogué acudir, Kubala digué que tendria una altra oportunitat contra Suïssa a Berna, Pep no es pogué recuperar i així es perdé la gran oportunitat que tot jugador desitja; Kubala digué que els seus plans per ocupar el lateral esquerre eren Camacho i Palmer,

València C.F. 1977: Manzanedo, Kempes, Palmer, Cervero, Arias. Drets: Valdez Castellanos,

Lobo Diarte, Saura i Felman.


ZONA ESPORTIVAFutbol

finalment ni un ni l’altre, tots dos lesionats, no foren a la cita anhelada. L’entrenador improvisà un lateral que habitualment no ho era, Isidoro San José, vell conegut dels equips base del Reial Madrid, llàstima que un ju-gador no molt castigat per les lesions, li comparegués una en el moment menys oportú.Aquesta temporada visita de nou el Bernabeu, substi-tuint a Felman a la segona part, perdent per 1-0, obra del vell amic, Juanito. A Mestalla, Pep, fou titular i dos gols del “matador” Kempes, derrotaven al Reial Ma-drid.1978-1979.- Seguia a la banqueta, Marcel Domingo, s’incorporaven dos grans jugadors el català, Solsona, provinent de l’espanyol de Barcelona i l’internacional, alemany Rainer Bonhoff. El que semblava seria una altra bona o millor temporada, no fou així, s’iniciava

la pretemporada i Pal-mer era titular, viatge a l’Argentina a complir uns compromisos amistosos amb l’atractiu especial de Kempes. El primer par-tit es jugà com a titular, però posteriorment, una llarga conversa amb Mar-cel li diu que la directiva no està contenta amb ell, motiu que Pep no havia callat com molts d’altres quan tengueren irregula-ritats i demores en el pa-gament de sous i fitxes; l’entrenador acomplexat com mai per la pressió dels directius, que tots sa-bien massa futbol i no es dedicaven a les funcions pròpies del càrrec ficant-se amb la dels tècnics a qui pagaven, inclús li re-comanaren que jugàs, Cerveró, de lateral esque-rra, perquè era valencià i

de la pedrera i no s’havia queixat mai. Palmer passava només a jugar els partits, per suplir lesions o sancions, encobertament se li aplicava un nacionalisme futbo-lístic, que el qui havia d’evitar-ho no ho saber fer o no ho volgué. Deia al Diari esportiu 4-2-4 (octubre 1978) amb titular a primera plana “La Directiva me impide ser titular” i per part del periodista, Braulio To-rralba, amb una entrevista a tota plana, deia: “Palmer, rebelde con causa”. 11 partits foren la seva aportació, segurament no tots els que Pep hagués volgut, però en aquest mon es veu que dir les veritats és perillós; un es pensa si no és millor callar, però comprenem que això va amb el caràcter de cada persona, Pep que ho donava tot per el seu club, era justa que fos igualment correspost, la covardia d’uns, el tècnic, l’intromissió dels altres, els directius, feren pasar mal moment a qui no ho mereixia.Marcel Domingo, amb problemes amb molts d’altres jugadors, no tan sol amb Palmer, Arias li llançà la bota al cap, cansat d’aguantar el seu vehement caràcter, Saura digué d’ell que no comprenia com els podia en-trenar al València CF i abans al Atlètic de Madrid, Sol-sona requerit per ell, costos fitxatge, el deixava moltes vegades a la suplència, per tot i més, fou cesat a la jor-nada 25. L’imprescindible “Pasieguito” acaba la tem-porada, mal record li queda al nostre jugador d’aquell

A la barra de seu Bar Restaurant “Foc i Fum”, al carrer Finlandia (València)

A Mestalla (1978)

Gustavo Rodríguez Caubet

Av. Luis Alemany 2807150 Andratx · MallorcaE.mail: [email protected]./Fax 971 23 51 87Móvil 639 971 346


entrenador que el coneixia bé, que no es va sa-ber imposar als directius, que com diem final-ment el foteren fora.1979-1980.- Re-tornà, Alfredo di Stefano, a Mesta-lla, Palmer parla amb “Pasieguito” vista l’anterior campanya, cer-car una sortida a alguns equips interessants amb els seus serveis, als 26 anys, tots cerquem jugar el més possible, pensava ell. La directiva el se-guia i pareixia lo millor, la sorti-da, però Di Ste-fano digué que

comptava amb ell i que no es mogués amb declara-cions a la revista Don Balón, setembre 1979, el mister deia que la defensa la formarien Carrete, Arias, Botu-bot i Cerveró o Palmer, que veuria qui li rendiria mi-llor, si el clàssic “roqueño”, Cerveró o el més versàtil i hàbil Palmer; finalment la cosa queda clara, Di Stefano li donà poques opcions a favor del Valencià, total sis partits, millor l’hagués deixat anar; els periodistes in-tentaven per parlar a en Pep i Di Stefano, li contestava que el amb el pa dels seus no es juga, ell com molts ho feia amb els dels altres.S’acabava el contracte de tres anys amb moments bons i dolents no havia estat l’esperat, a les lesions normals de tot jugador que tant li costaren especialment la in-ternacionalitat, se li uniren aquestes situacions que enrareixen el futbol especialment per la labor dels di-rectius massa aficadissos en temes esportius dels que hauria d’estar lluny, si paguen a uns tècnics que lis deixin fer la seva feina i es dediquin per exemple a cercar recursos econòmics per complir els compromi-sos que tenen que són molts.A Palmer, al seu palmarès, li quedava una copa del Rei davant el Real Madrid, 1979, i una recopa, davant l’Arsenal 1980; acabat el contracte seguia entrenant amb el València CF a l’espera d’ofertes de les que en parlarem a la pròxima i darrera entrega.· Levante CF· Fallit fitxatge RCD Mallorca· Imatges jugant amb el CD Andratx (Amistosos)

ZONA ESPORTIVA Futbol

Entrevista a Diari de Mallorca, desembre del 77. Al peu deia: Pal-

mer, a un paso de la internacionalidad.


ZONA ESPORTIVATennis Taula

Xisco Ballesta

Tennis Taula a s’Arracó

Resultats del torneig de tennis taula de les festes de Sant Agustí a s’Arracó. Categoria JÚNIOR (fins a 15 anys)Primer classificat: Miquel A. VicenteSegon classificat: Jordi JuanTercer classificat: Ignasi Henales

Categoria SENIOR (més de 15 anys)Primer classificat: Julio FríasSegon classificat: Rafel GómezTercer classificat: Luois


ZONA ESPORTIVA Petanca

Pere Joan Pujol

VII Torneig de Petanca Memorial Biel Pujol “de Sa Plana”

El passat dia 21 d’agost tingué lloc

al camp de futbol de Sa Vinya a

S’Arracó, el VII torneig de petanca

Memorial Biel Pujol “de sa Plana”,

un torneig que any rere any s’està

consolidant com el torneig més mul-

titudinari de la comarca. Enguany

comptà amb quasi un centenar de

participants, repartits en 32 tripletes.

El torneig es va desenvolupar en un

ambient d’amistat i cordialitat.

Al migdia es va fer una aturada per

gaudir d’una excepcional paella feta

pel xef Germán Navas.

L’horabaixa es va reprendre el tor-

neig amb els quarts de final, semifi-

nals i finals, tant de la General com

de la Repesca.

Féren campions de la General:

Monserrat Roca, Santi i Manolo, que

guanyaren la final a: Pedro “Manya-

na”, Dani i Ñoño.

A la Repesca féren campions: Mi-

guel Ocaña, Jaume “Pau” i Miquel

Parets, guanyant a: Mateu Pujol,

Pere Joan Pujol i Jaume “Clota”.

Des de l’organització del club Pe-

tanca S’Arracó, quedau tots convi-

dats per a l’any que ve i gràcies per

la vostra participación.


ZONA ESPORTIVAFutbol Sala

www.reformasandratx.com

Javier Ballesteros

Racing Club Andratx Futbol Sala

Per a aquesta temporada el Racing Club Andratx F. S.

ha inscrit per a la competició dues noves categories a

més de la ja existent en sénior Nacional B dirigits per

Sevilla; un equip sénior en Regional dirigits per Jordi

Salom i Javier Ballesteros i un equip infantil dirigits per

Sevilla.

També per a aquesta temporada s’ha tornat a engegar

l’escola de futbol sala, ampliant el nombre de nens

inscrits i el nombre de monitors, pel que fa a l’any

passat. Aquest fet reflecteix el bon fer del Club.

Aprofitant l’ocasió, el club vol donar el seu agraïment

a patrocinadors i col·laboradors, ja que sense ells no

seria possible el dur a terme aquest projecte.

RESULTATS

NACIONAL BAlcúdia F.S - Racing C. Andratx 9-1Racing C. Andratx - C.F. Can Pastilla 2-13Just Just Sant Joan C.F.S. - Racing C. Andratx 2-8Racing C. Andratx - Alaro F.S. 5-4

REGIONAL(Fase Classificació)U.D. Plasol - Racing C. Andratx 8-2Racing C. Andratx - Bar Gost F.S. 0-8

Escola de Futbol SalaInscripcions

al Palau Municipal d’Esports d’Andratx, o a la web www.rcandratxfutbolsala.com

Per més informació: Sevilla 687 982 420, Fernado Leal 676 066 882 i Miguel Enseñat 659 475 060


Club Escacs AndratxRamon García Astorga viatga a Grècia, al Campionat del Món Sub-8Alfonso Moreno quedà quart al fort Torneig de Llubí

Rafel Oliver Grammatico Angel Oliver i Rafel Oliver Grammatico

ZONA ESPORTIVA Escacs

CAMPIONAT DEL MÓN (GRÈCIA)

El nostre jove jugador de només 7 anys, Ramon Gar-cía, acudeix al Campionat del Món de categoria sub-8, a jugar-se a Halkidiki (Grècia) del 19 al 31 d’octubre.Ramon García viatja amb la seva família: Ramon i Isa-bel i el seu germà Pep, i amb l’entrenador del club, Rafel Oliver; juntament a dos altres jugadors de Ma-llorca: Yue Shen (sub-14) i Diego Asensio (sub-8). Aquests tres jugadors de la federació balear d’escacs es classificaren en el darrer Campionat d’Espanya, ce-lebrat a Linares (Jaén).El club escacs Andratx, ha aconseguit una col·laboració, com a patrocini, del Club de Vela del Port d’Andratx, que ajuda a afrontar les despeses del viatge. S’espera que la federació balear també aporti qualque ajut.En la propera edició donarem a conèixer el resultat i experiència de dit campionat, a on en Ramon té com

a objectiu, viure una experiència que pot ser inoblida-ble, intentar aprendre el màxim i fer-ho el millor po-ssible. És el tercer esportista andritxol que acudirà a un Mundial, i la federació balear ja el té en compte en els seus programes de tecnificació.

TORNEIG DE MESTRES ESCOLARJoan Moreno (sub-12) i Ramon García (sub-8) han es-

tat seleccionats per la federació balear d’escacs, per a participar a aquest torneig de Mestres Escolars, un campionat entre els joves jugadors mallorquins que més destaquen en els escacs a l’illa. El torneig es ju-garà a partir de dia 22 d’octubre.

CENTRE DE TECNIFICACIÓ DE LA FEDERACIÓ BA-LEARLa federació balear d’escacs, després d’elaborar un rànquing de puntuació, entre els jugadors escolars de les Illes Balears, tenint en compte els campionats de Mallorca, Balears i d’Espanya jugats aquest darrer any, ha comptat amb el nostre sub-8 Ramon García, per a formar part del grup dels sub-12, que tindran un entre-nador durant 7 o 8 mesos, per a fer classes particulars, i seguir un programa dirigit per un equip de tècnics experts de la federació.

SIMULTÀNIES A S’ARRACÓEl nostre jove jugador sub-16 Angel Oliver, jugà unes partides simultànies per a les festes de S’Arracó, al parc infantil, contra 9 jugadors alhora. Angel Oliver guanyà totes les partides, perdent contra Ramon Garcia (pare) i Joan Moreno, i empatant contra Ramon García (fill).


ZONA ESPORTIVAEscacs

La regidora d’Esports feu un obsequi als participants i estigué present en l’esdeveniment esportiu.

CAMPIONAT DE MALLORCA INDIVIDUALVaris jugadors del nostre club participaran a partir de dia 23 d’octubre en aquest campionat de Mallorca in-dividual a jugar-se a Porreres, durant dos mesos, amb 7 partides que es faran els dissabtes. Tindrem a varis jugadors seniors nostres i a una selecció dels millors jugadors escolars del club.

CAMPIONAT DE MALLORCA PER EQUIPSEl nostre club enguany formarà un equip B a tercera categoria amb els jugadors de l’escola d’escacs, que competiran alguns per primera vegada en el campio-nat de Mallorca. Són equips de quatre taulers que ju-guen una lliga entre diferents equips dels clubs de Ma-

llorca. Aquest campionat començarà pel mes de gener de 2011.

ALFONSO MORENO COMPLETA UN GRAN TOR-NEIG A LLUBÍ10 jugadors del nostre club prengueren part en el tor-

neig Llampec de LLubí (partides a 5 minuts), celebrat el dia 2 d’octubre. Fou un torneig molt fort, amb els mi-llors especialistes de Mallorca, i amb 57 participants. Hi foren n’Alfonso Moreno i en Kiko Astorga, com a jugadors seniors; i també hi anaren 8 joves jugadors de la nostra escola, per a que hi agafessin experiència.


ZONA ESPORTIVA Escacs

Alfonso Moreno feu 6 dels 8 punts possibles, quedant en una excel·lent quarta posició, fent un joc molt bo, incisiu i segur. Kiko Astorga no va tenir sort en algunes partides, feu també un bon joc, i quedà finalment amb 4 punts.Amb 3 punts tenim a: Catalina Zanoguera, Juanmi Expósito, Eric Alemany, Diego de Clares i Jesus de la Torre. Amb 2 punts: Ramon García, que quedà primer de la categoria sub-8, Tiago Astorga i Tomeu Umbert.


ZONA ESPORTIVAFutbol

Assemblea extraordinària de socis del C.E. Andratx1-10-2010 A les 19.30 H

Alberto Andonegui

ORDRE DEL DIA1er.- Dimissió del President2on.- Presentació Junta gestora3er.- Estat de comptes4rt.- Creació de comissió econòmica-esportiva5è.- Precs i preguntes

Pren la paraula, Paco Escamilla, vicepresident, davant de 18 socis presents que problemes personals i fami-liars justifiquen la partida de Manuel Pérez Donoso; l’oferiment de n’Escamilla i dels seus directius era con-tinuar fins a final de la temporada actual convocant eleccions dos mesos abans per que qui sia el successor o ell mateix puguin fer la seva tasca. S’obri un intent de debat no massa ordenat, temes generals del Club però en especial de la cantina a on el sr. Pérez ha fet unes inversions que naturalment vol recuperar, dites inversions tingueren el vist i plau dels directius que tenen intenció de quedar-se.El debat s’encrespa per falta d’ordre amb els torn de paraula, passa una hora i res es vota, entre tots es-pecialment socis es recondueix l’assemblea als seus punts vitals. La proposta de continuació en gestora és votada, 12 a favor i 2 en contra; afegeix el ja President a jugar la liguilla si la classificació ho permet, deixar el club a zero de deute si els pressuposts amb el capí-tol d’entrada ho aconsegueix, és a dir, socis, aportació pimes, espònsors i publicitat; tots saben que enguany la subvenció municipal 0.Els comptes, les entrades van arribant pel normal des-envolupament de l’entitat, s’haurà d’accelerar la ges-tió. La Comissió econòmica queda oberta però no establerta. Avui 3 d’octubre de 2010 l’equip de prefe-rent encapçala la classificació, els equips base es van incorporant a les respectives lligues; els jugadors que han optat per anar a altres equips si l’any que ve volen tornar tenen les portes obertes així com els entrena-dors, sempre ha estat així.

Acaba l’Assemblea i per la meva part un prec, però a l’Ajuntament en nom dels socis que es retiri la sanció per l’assumpte dels bars de les festes de Sant Elm, ja que no tenim subvenció no necessitem càstigs, el Pre-sident, no coneixia l’ordenança local (són molts que no les coneixen el que no ens eximeix del seu compli-ment), d’acord, ho sabem.El sr. Pérez a part de la cantina deixa unes instal·lacions al manco exteriorment digne de veure, si el manteni-ment és cosa municipal suposem que s’abonarà com tal manteniment. Resulta estrany també que a un te-rreny municipal l’Ajuntament no hi destini un cuida-dor i que li costi al club pagar a qui far aquestes labors 500 € mensuals.Pregunta.- ¿Quans de socis tenim dels membres de l’equip de govern i per què no de la resta de regidors?

VISCA EL CE ANDRATX.

Marc Sastre, Jordi Morey, Juanuco, Paco, Ramon i San-ti Mendez. Santi Escañuela, Pol, Gullu, Kiko i Rocky.


ZONA ESPORTIVA Ciclisme

Abilio García

Club Ciclista Andratx - Bimont

1 BUNYOLA XTREM 2010

Més d’un cen-

tenar de partici-

pants es donaren

cita a Bunyola per

a participar en la

prova més dura

de l’any celebra-

da a Mallorca, en

l’especialitat de

ciclisme de mun-

tanya. Més de 55

Km. de recorre-

gut de pur moun-

tainbike en dues

voltes per les muntanyes de Sa Comuna de Bunyola i

el penyal de l’Honor, feren que el desnivell acumulat

provoqués algunes lesions a més d’un atleta.

Abilio García aconseguí finalitzar la prova, que ja fou

un mèrit, amb un temps de 3 hores 38 minuts, fent

una cursa de menys a més i arribant a estar en la 30ª

posició en la primera volta, acabant finalment el 16è

de la general final. Aconseguí el podi en categoria Elit

amb una tercera posició.

Un altre andritol, Ramon Tijeras acabà segon en la ca-

tegoria Senior, amb una excel·lent actuació en el seu

debut en el btt.

MOUNTAINBIKE PUNTA DE N’AMER

La darrera

prova de la

Copa Ma-

llorca de

c i c l i s m e

de mun-

tanya es

disputà a

Cala Mi-

llor sobre

un selectiu

circuit per

les roda-

lies del castell de Punta de n’Amer, de quasi 25 Km

de recorregut. La pluja que caigué moments abans de

l’inici de la prova produí trams de fang i bassiots en

alguns sectors del circuit la qual cosa feu la prova més

dura. Abilio García fou l’únic atleta andritxol, acabant

en tercera posició de la categoria Elit.

ICAN TRIATLÓ DE LLARGA DISTÀNCIA

La primera edició del triatló de llarga distància amb

nom “ICAN” es disputà a Palma sobre un circuit d’1,9

Km. de natació, 90 Km. de ciclisme i 21 Km. de cursa

a peu. Destacà l’actuació global de tots els represen-

tants del club CCAndratx-Bimont que aconseguiren la


ZONA ESPORTIVACiclisme

victòria en la classificació general per equips, mentre

els millors foren: Miquel Capó 8è de la general final

i millor parcial de la cursa a peu, Miguel Fernández

Miniño 12è, Juanan 18è; acabant tots ells en el top 20

de més de 200 participants.

III DUATLÓ CROSS ARTÀ

La tercera edició del duatló d’Artà serví com a escena-

ri per un altre doblet del CCAndratx-Bimont al podi.

Durant la prova de 4,5 Km de cursa a peu, 12 Km de

ciclisme de muntanya i altres 3 Km de cursa, Abilio

García realitzà una gran remuntada situant-se al cap-

davant de la cursa en els darrers quilòmetres de ciclis-

me, tenint que defensar la posició en el segon sector

de cursa a peu per a fer-se amb la victòria. Per darrera

Vicente Alvarez es consolidava amb la merescuda ter-

cera posició de la general final al podi.

II TRIATLÓ CALA AGULLA

Carlos Lupiá-

ñez fregà el

podi en la se-

gona edició

del triatló de

muntanya de

Cala Agulla,

arrodonint una

excel·lent ac-

tuació amb un

quart lloc de la

general final.

Completaren

l’actuació del

C CA n d r a t x -

Bimont: Javier

Hammaoundan 10è, Ramon Tijeras 12è i José Manuel

Nieto 26è.


ZONA ESPORTIVA Hípica

Associació de Carreters i Cavallistes d’AndratxJosé Luis Vegas

FESTA DEL TURISTA

Com cada any, durant el mes de setembre, l’Ajuntament de Calvià organitza una festa dedicada al turisme a la localitat de Peguera i l’Associació fou convidada tam-bé a participar-hi.

Un total de tretze animals, entre cavalls de muntura i enganxats, asistiren a l’esdeveniment amb els respec-tius muntadors i carreters que anaven engalanats per l’ocasió. També varen desfilar pel boulevard de Pegue-ra altres associans d’Andratx i Calvià mostrant les se-ves destresses.

CAMÍ DE SANTIAGO

Aprofitant que enguany és l’any Xacobeo o Any Sant, en Francisco Xamena va realitzar el camí de Santiago a cavall pel camí portugués. Va sortir des de la ciutat d’Oporto passant per les ciutats de Barcelo, Ponte de Lima, Valenca do Miño, Tui i Padron fins arri-bar a la desitjada Santiago de Compostela. A l’arribada a Santiago, que tengué que ser amb cotxe, s’oficià una misa pels membres del grup excursionista i els hi va-ren lliurar la “compostelana”, que és el certificat que acredita haver realitzat el camí.


ZONA ESPORTIVAHípica

CENTENARI PLAÇA DE TOROS D’INCA

El dissabte 18 de setembre la plaça de toros d’Inca va celebrar 100 anys d’historia i per celebrar-ho es va organitzar un espectable eqüestre amb el nom “Aires de Menorca”.

L’Associació va contractar un autobús des d’Andratx pels seus socis i simpatitzants. A les vuit del capvespre començà l’espectacle realitzat per cavallis-tes venguts expresament de Menorca amb els seus res-pectius cavalls menorquins; l’espectacle durà devers una hora i mitja. Després tots els que es desplaçaren fins allà, quasi una quarentena, anàrem a sopar al res-taurant Canyamel, que es troba també dins Inca.


PÀGINA PARROQUIAL

SETEMBRE 2010

Funerals

Dia 1: José García Casado (Santa Maria d’Andratx)Dia 2: María Gracia Rocasens Roqueta(Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)Dia 15: Melchor Bauza Pons (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)Dia 16: Angela Amate Bonete (Santa Maria d’Andratx)Dia 17: Magdalena Barceló Ensenyat (Santa Maria d’Andratx)

BaptismesDia 5: Eric Bernad Santillan Camps, Iratxe Torrontegui Balaguer (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)Dia 5: Blanca Fortaza Puche, Adrian Guillermo Puche Garcel (Santa Maria d’Andratx)

UNITAT PASTORAL D’ANDRATXEstadístiques sacramentals de l’any 2010

Mn. Joan Bordoy i Gibert

Dia 12: Paula Morey Mazquida (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)Dia 19: Tomàs Payero Molina, Aina Artigao Fornés (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)Dia 26: Alfonso Carmona Morey, Nerea Jaramillo Sanclemente (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)

Primeres Comunions Dia 19: Justin Vance Agoy (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)

BodesDia 4: Julia Nottebohm i Joan Boada ( Sant Crist de S’Arracó) Dia 25: Maria de Lluc Tomàs i Jorge Florit (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)

Nou curs, nous reptesMn. Joan Bordoy i Gibert

Gairebé ja fa tres anys que ja camina la Unitat de Pas-

toral, s’han fet molts de canvis; tot canvi és traumàtic

i no a tots agrada.

Un dels objectius d’aquesta nova realitat és el canvi de

mentalitat dels feels en relació a les seves parròquies.

Ja no es pot pensar amb un rector esclau i dictador al

mateix temps, esclau de les curolles i pressions de la

gent i dictador de les seves manies.

El gran esforç que s’ha fet en aquests tres anys, és que

la gent de la parròquia té quelcom a dir en les deci-

sions de funcionament, reformes i millores.

Molts de nosaltres enyorem la democràcia dins

l’Església, però hem de començar per les parròquies.

Això sovint du conflictes, i sempre hi ha grups de per-

sones que no els hi agraden les decisions presses. Una

cosa cal a dir, que quan es critica o alaba al rector de

torn, no solament es critica o alaba a una persona,

sinó a un bon grapat de cristians col·laboradors que

han consensuat qualsevol mena de decisió.

Si no se potencien els Consells Parroquials, el futur de

la presència cristiana dins Andratx pot arribar a de-

saparèixer, i això ho dic molt convençut.

Personalment crec que la Unitat de Pastoral d’Andratx,

a més de pionera a Mallorca, esdevé modèlica. Mo-

dèlica per les seves característiques geogràfiques, per

la vàlua de la seva gent i per donar un servei ajustat a

les demandes actuals en el dia d’avui.

Encara queda molta feia per fer, el gran repte de

l’Evangelització, sobre tot a la gent jove, encara no

dóna fruits, però confiant en Déu i el nostre esforç poc

a poc les comunitats cristianes serem de cada dia més

autèntiques i vives.


CUINA

Receptes de cuina de l’escola d’adults

ARRÒS SEC AMB CARN

Ingredients:Mig pollastre.Mig conill.200 gr. de carn de porc.Una ceba no molt grossa.Una tomàtiga mitjana.2 grans d’all.200 gr. de pèsols.100 gr. de mongetes verdes.Un pebre vermell.Salsafran.

Preparació:Netejar i trossejar les verdures. Trossejar la carn en bocins no molt grossos. Sofregir la carn i guardar-la. Dintre la mateixa paella sofregir les verdures. Després mesclar-ho tot. Posar-hi sal i pebre. Afegir l’aigua.Proporció de l’aigua (una tassa d’arròs – tres d’aigua).Bullir 20 minuts. Afegir l’arròs i tornar a tancar el bull. Acabar dintre del forn 12-15 minuts. Facultatiu: abans d’enfornar escampar un picadillo (julivert i alls) da-munt.

Mateu Alemany

STROGONOF CON ARROZ

Ingredientes:Pechuga de pollo cortada a cuadritos.Sal.Pimienta.Pimentón picante.Mantequilla.Media cebolla cortada fina.Harina.

Coñac.Nata para cocinar.Avecrem.Salsa perrins.Estragón.

Preparación:En una sartén, colocar una cucharada de mantequilla y la media cebolla cortada fina. Sofreír a fuego len-to con la mantequilla. Enharinar el pollo y cuando la cebolla esté pochada, se le añade el pollo. Mezclar bien en la sartén 5 minutos, remover de tanto en tanto. Cuando el pollo está medio hecho, se flambea con coñac i añadir nata para cocinar, media pastilla de avecrem, salsa perrins, y estragón. Se le da un hervor. Aparte hierves el arroz de acompañamiento.

Marcos Fernández

COCA DE FRUTOS SECOS

Ingredientes:4 huevos.½ kg. de harina (500 gr.).3 vasos pequeños de leche.3 vasos pequeños de azúcar.1 vaso pequeño de aceite de girasol.Raspadura de limón.Una bolsa de levadura.Frutos secos variados.

Preparación:Hornea a 250º, ponlo con el horno en frío, 60 minu-tos los frutos al gusto, por encima o mezclados con la masa antes de meter en el horno.

Matilde Saavedra

Receptes de cuina de sa Fonda des Pisos

COCA SIN ACEITE NI MANTECA 1 libra de patata, 1 libra de harina de fuerza, 1/2 libra de azúcar, 2 huevos, 4 céntimos de levadura.

Mezclar, aplanar todo y cuando sube se ponen tajadas de membrillo o longaniza.

Ana Ma. Porcel (Copiades literalment)

PANECILLOS “SON PRIM” 1/2 onza de levadura, 1/2 tacita de aceite, 1/2 cucha-rada de azúcar, 1 cucharadita pequeña de sal, 1/2 kilo de harina y el agua necesaria. Se deja que suba. Se hacen los panecillos y cuando están se echan al horno.


MIRADA ENRERE Alberto Andonegui

Sant Joan “s’Escolà”, 2 anys(N’Alí li agraeix, que posi al nostre abast tantes foto-grafies que donen records inoblidables)

1953. Entrenament a Sa Plana. Toni Balaguer “Torre-ra”, Ramon Castell “Simona”, Joan Alemany “Escolà” i Llorenç Salvà “Boira”

“Meravellosos 60”. Celler “Es Fasset” a Paguera. A la Bancada: “s’Escolà”, Pedro “Conré”, Sebastià i Rafel “Matis”, Toni Balaguer i Biel “Conré”.

1940. Més o manco. Academia Mandilego. Maties Flexas, D. Jaume Mandilego, Direc-tor.Foto cedida per Joana Tomás.


MIRADA ENRERECary

¿Alguien se siente identificada?Villareal

¡ Vaya tiempos aquellos !Va dedicada a la Sra. Anita del Villarrealde parte de Cary

Carnaval 05Vaya par de ellos y que siga la fiesta


FELICITACIONS

Envia les teves fotografies de felicitació a l’adreça: C/ Llibertat, 20

d’Andratx (GRATUÏT) e-mail: [email protected]

Así nos conocimos, y terminamos en la iglesia. Hasta hoy.Quiero agradecerte tanta felicidad y nuestros dos hijos, que son mi puntal. Vivo cada día, para y por ellos, son maravillosos, siempre

con su deporte. Lo hemos pasado mal y también bien, pero lo hemos logrado. El día 1-11-10 hará 25 años, espero y deseo estar

muchos más. Cary.

Molts d’anys pel teu 7è aniversari, de part de sa teva germana Joana i sa teva madrina Ana.

26-09-10

Molts d’anys Joan i Sebastiana (91 i 84 anys) de part de les seves besnétes Nere, Edurne i Ainhoa i del vostre besnét

Esteban!

Felicitats per a Don Cristóbal Serra, pel seu 88è aniversari28-09-2010


1. SOPA DE LLETRES 2. ¿CONÈIXES ANDRATX?

8 Paraules o elements referents a la tardor

3. SUDOKU

SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir

Sudoku de nivel Medio del día 07/10/2010

2 3

2 3 7 5 9 6

8 4

9 8 4 6 7 2

2 1 9 4

9 2 8

1 7 9

2 1 4

9 7

Página 1/2

© 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com

Completa el tauler (subdividit en 9 quadrats) de 81 caselles (disposades en 9 files i columnes) omplint els quadradets amb els números del 1 al 9. Números que no s’han de repetir en cada fila, ni en cada columna, ni en cada quadrat.

5. JEROGLIFIC

En tenim alguns al municipi

4. ON ÉS N’ALI?

Troba’l amagat dins la revista

SOLUCIONS

Sopa de lletres

Conèixes Andratx? : Pedra a l’entrada al far del Port d’Andratx

Sudoku:

SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir

Solución al Sudoku de nivel Medio del día 07/10/2010

459612387

238759461

671843529

985467132

726381945

143925678

817534296

392176854

564298713

Página 2/2

© 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com

Jeroglific: B + RA + SI + L+ ER = BRASILER

On és N’Alí?: Pàg. 45

MENT ÀGILPassatemps

BARCELONA DÉU DEL SOL

AFIRMACIÓ 50

+

+

+

ATON+


Del dia 9 al 12 d’octubre Farmàcia Alemany.Dia 13 d’octubre Farmàcia Noguera.Dia 14 d’octubre Farmàcia Arsuaga.Dia 15 d’octubre Farmàcia Ginard.Del dia 16 al 19 d’octubre Farmàcia Bennasar.Dia 20 d’octubre Farmàcia Ginard.Dia 21 d’octubre Farmàcia Noguera.Dia 22 d’octubre Farmàcia Arsuaga.Del dia 23 al 26 d’octubre Farmàcia Alemany.Dia 27 d’octubre Farmàcia Arsuaga.

Dia 28 d’octubre Farmàcia Ginard.Dia 29 d’octubre Farmàcia Noguera.Del dia 30 d’octubre al 1 de novembre Farmàcia Bennasar.Del dia 2 al 4 de novembre Farmàcia GonzálezDel dia 5 al 8 de novembre Farmàcia Alemany.Del dia 9 al 11 de novembre Farmàcia GonzálezDel dia 12 al 15 de novembre Farmàcia Bennasar.Del dia 16 al 18 de novembre Farmàcia GonzálezDel dia 19 al 22 de novembre Farmàcia Alemany.Del dia 23 al 25 de novembre Farmàcia González

Els torns del cap de setmana comencen el divendres a les 21’00 h .Per urgències amb recepta del metge.

AdrecesFarmàcia Alemany Mandilego. Plaça d’Espanya 6 Andratx tel: 971 136 052Farmàcia Bennassar Llabres. Plaça del Pou 6 Andratx tel: 971 235 361Farmàcia González Barbosa. Avda. Mateu Bosch 16 Port d’Andratx tel: 971 674 397 / 626 829 737Farmàcia Ginard Salvà. Avda. Jaume I 16 Sant Elm tel: 971 239 328Farmàcia Arsuaga Martínez. C/ Fca Capllonch 10 Camp de Mar tel: 971 136 519Farmàcia Adriana Noguera C/ Francia nº 91 S’Arracó tel: 971 238 659

(Per més informació veure els torns d’urgències en el Centre de Salut o en les diferents farmàcies).

ATENCIÓ MÈDICACentre de salut de Can Riera d’Andratx :Per concertar cita prèvia cridar al 902 079 079. De dilluns a dissabte, horari de les 7:00h a les 21:00h. Per qualsevol dubte podeu cridar als telèfons : 971 136 763 / 971 136 781.

PAC MÒBIL :Està en servei de dilluns a divendres, de 5 a 10 del vespre, s’ha de telefonar al 061 per avisar de la sortida .Centre sanitari del Port d’Andratx : Consulta a partir de les 8.30 h fins a les 11.00 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 671 357, tots els dies laborables excepte el dijous.

Centre sanitari de S’Arracó : Consulta a partir de les 11.00 h fins a les 13.00 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 674 420,tots els dies laborables excepte el dijous.

HORARI AUTOBÚS

Diumenges i festius: 7’35 h*, 8’40 h, 9’40 h*, 10’40 h, 11’40 h, 12’40 h, 13’40 h, 14’40 h*, 15’40 h, 16’40 h, 17’40 h, 18’40 h, 19’40 h.(* Per Son Bugadelles)

Palma - Andratx:De dilluns a dissabte: 6’25 h,19’40 h, 20’40 h, 21’00 h. Diumenges i festius: 6’25 h, 19’40 h, 20’40 h.

Palma - Peguera: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 13’10 h, 14’10 h, 15’10 h, 16’10 h.

Port d’Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a divendres: 6’30 h, 8’00 h, 9’00 h, 9’30 h, 10’00 h, 10’30 h, 11’00 h, 12’00 h, 13’00 h, 14’00 h* , 14’30 h, 15’00 h, 15’30 h, 16’00 h* , 16’30 h, 17’00 h, 17’30 h, 18’00 h*, 18’30 h ,19’00 h, 20’00 h*.

Dissabtes: 6’30 h, 8’00 h, 9’00 h, 9’30 h, 10’00 h, 11’00 h, 12’00 h, 13’00 h, 14’00 h* , 14’30 h, 15’00 h, 15’30 h, 16’00 h* , 17’00 h, 17’30 h, 18’00 h*, 18’30 h ,19’00 h, 20’00 h*.

Diumenges i festius: 8’00 h, 9’00 h, 10’00 h, 11’00 h, 12’00 h, 13’00 h, 14’00 h*, 15’00 h, 16’00 h*, 17’00 h, 18’00 h*, 19’00 h, 20’00 h*.(* Per Son Bugadelles)

Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim)Tots els dies: 7’30 h.

Peguera - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 9’00 h, 11’30 h.

Recorregut línia 100: Sant Elm – Sa Coma.Sant Elm, S’Arracó, Port d’Andratx, Andratx, Son Curt i Sa Coma.

HORARIS:Recorregut Sortida DiesS’Arracó - Sa Coma 7’45 h De dilluns a diumengeSa Coma - Sant Elm 8’00 h, 9’20 h, 10’40 h, 14’00 h, 15’20 h, 16’40 h.De dilluns a dissabteSant Elm - Sa Coma 8’40 h, 10’00 h, 11’20 h, 14’40 h, 16’00 h, 17’20 hDe dilluns a dissabte

S’Arracó - Sa Coma 9’05 h Diumenges i festiusSa Coma - Sant Elm 9’20 h, 10’40 h, 14’00 h, 15’20 hDiumenges i festiusSant Elm - Sa Coma 10’00 h, 11’20 h, 14’40 h, 16’00 h.Diumenges i festius

Recorregut línia 102 : Palma – Port d’Andratx Palma, Depuradora, Polígon son Bugadelles, IES Calvià, Santa Ponça (Plaça), Santa Ponça (molí), Peguera, Camp de Mar, Andratx, Port d’Andratx.

HORARIS:Palma - Port d’Andratx: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 7’35 h*, 8’40 h, 9:40 h*, 10’40 h, 11’40 h, 12’40 h, 13’10 h, 13’40 h, 14’10 h, 14’40 h*, 15’10 h, 15’40 h, 16’10 h, 16’40 h, 17’10 h, 17’40 h, 18’40 h.

AGENDA Antoni Roca

FARMÀCIES DE GUÀRDIA


C/ Metge Gaspar Pujol, 42 (junto a Gesa)07150 Andratx (Illes Balears)

Tel./Fax 971 23 55 27 - Mov. 639 60 66 [email protected] - Miguel Morla Charles

ELECTRODOMÉSTICOS - AUDIOVISUALESCLIMATIZACIÓN - TELECOMUNICACIONES

C/ Escultor Onofre Alemany, 21 · 07150 Andratx · Tel. (+34) 971 13 75 65 · Fax (+34) 971 13 75 56 · Mòbil 639 62 06 08 · [email protected]


COMPAC VQ-626EACPU INTELCORE 2 DUO T5870. Memòria RAM 4 Gb DDR2. Disc Dur 500 Gb. Pantalla 15’6 “ BRIGHT VIEW LED. Regravadora DVD Dual Lightscreen. Lector Multitargetes. Xarxa 10/100. Wifi bgn. Webcam. WINDOWS 7 HOME PREMIUM.

Documents

N'Ali La revista del municipi d'Andratx