NÀQUERA POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES - margareto.es · Geogràficament la situem a 8 km de Bétera, i a 12 km de Llíria, cap comarcal. El terme limita al Nord amb Serra, a

NÀQUERA

POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES

CURS DE DOCTORAT 2003-2004 ESPAI RURAL I MEDI AMBIENT EN REGIONS MEDITERRÀNIES PROF: JOAN ROMERO. CATEDRA DE GEOGRAFIA HUMANA

Leonardo Margareto Layunta

Nàquera: polítiques urbanístiques

Leonardo Margareto Layunta 2

Nàquera "....Náquera yace á tres leguas y media al norte de Valencia,....................., población de 110 vecinos, que apénas llegaban á 40 á la mitad del presente siglo. En tan poco tiempo han triplicado el cultivo, y plantado tantas higueras, que les producen 80 arrobas de higos; han aumentado considerablemente las viñas, y los algarrobos................. Como la huerta es muy reducida dirigen sus cultivos al secano.... la naturaleza les da esparto con abundancia, y en él ocupación y riquezas... La tierra de sus campos, es seca y áspera y poco útil para granos; pero excelente para viñas, higueras y algarrobos. Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia por D. Antonio Josef Cavanilles (año 1795).



Planol de situació



INDEX: PÀG 1.- Introducció ...................................................... 2.- Polítiques urbanístiques .................................. 3.- Planejament vigent amb anterioritat al PGOU .. 4.- Planejament desenvolupat durant la tramitació del PGOU............................................................... 5.- Nou PGOU ....................................................... 5.1.- Àrea de Fontanelles 6.- Conclusions…………………………………………… 7.- Bibliografía …………………………………………..

5 7 8 11 13 17 18



1.- INTRODUCCIÓ Amb una extensió de 38,7 Km2, Nàquera pertany a la comarca del Camp de Túria, i a més està enclavada dins la nomenada segona corona metropolitana. Geogràficament la situem a 8 km de Bétera, i a 12 km de Llíria, cap comarcal. El terme limita al Nord amb Serra, a l'Est amb Rafelbunyol, El Puig, Albalat, Sagunt i Segart, al Sud amb Montcada i a l'Oest amb Bétera.

Nàquera compta amb una considerable extensió forestal i paratges de gran bellesa i valor ecològic com el "Paratge Natural Serra Calderona" i d'altres. Nàquera constitueix tambè un atractiu pel turisme de segona residència, essent la seua distancia a la capital València 23,9 km, arrivant-hi a tenir actualment 35 núclis urbanitzats a més del núcli urbà històric. Alguns d'aquestos nuclis es troben a més a més dins l'àrea d'influència del Paratge Natural de la Serra Calderona.

Tanmateix trobem centenars d'edificacions difuminades pel terme. Actualment, Nàquera es caracteritza per una important dinàmica econòmica, on l'activitat agrícola ha perdut el seu passat d'activitat predominant. El sector serveis té un paper important, i la industria està desenvolupant-se de manera extraordinaria, gràcies als polígons industrials ubicats junt al by-pass. La conexió de Nàquera amb la comarca i amb València es produeix mitjançant la carretera Burjassot-Torres-Torres (VV-6044). Amb l'Horta Nord, les comunicacions són per la carretera de Montcada (VV-6024) i la VV-6023 amb Massamagrell i la mar.

Nàquera, municipi del

Camp de Túria en la segona

corona metropolitana

de València.



El sistema de transport públic actual és la xarxa d'autobusos amb ruta València-Serra que permiteix l'enllaç al metro en l'estació final de Bétera. Al padró d'habitants de 1986 hi havien empadronats 1.548 hb, que arriva a duplicar-se fins 3.501 hb a l'any 2002. Hi han censats al casc històric 2.626 hb i fora d'aquest 875 hb. Calculem que la població als mesos d'estiu sobrepassa els 25.000 hb.

Increment espectacular

de la població sobre tot a

l'estiu



2.- POLITIQUES URBANÍSTIQUES Nàquera com altres poblacions de l'àrea metropolitana de València, és tot l'any ciutat dormitori i més encara població de segona residencia, per a franjes de població de renda mitjana, que han invertit en cases en aquesta zona de mitja muntanya, així com d'altres prefereixen apartaments en les properes platges. Quelcom no és novedat doncs Nàquera ja era destinació esticuenca des de principis de segle passat d'una part de la burguesia valenciana que es va fer construir magnífics "chalets" fonamentalment a la zona de La Carrasca i Monteamor. No és fins els anys 70 i 80 quan Nàquera pateix un creixement de xicotetes construccions diseminades arreu el terme. Essent durant els últims 30 anys quan es consoliden les múltiples urbanitzacions arrivant-hi al climax de la pressió urbanistica, amb centenars de cases noves (adosades i "chalets") als darrers 8 anys.

Destinació

estiuenca per excel·lència

Increment notable de la

pressió urbanistica

desmesurada i incontrolada



3.-PLANEJAMENT VIGENT AMB ANTERIORITAT AL PGOU

Plans parcials aprovats 1968 /1974 : 12

* sól urb industrial 29,22 ha

* sól urbà 525,26 ha

* sól urbanitzable 223,71 ha

Normes Subsidiaries 25/06/1985 * modificacions puntuals......................................... * estudis al detall aprovats..................................... * plans de reforma interior..................................... * plans parcials ....................................................

4 4 5 2

El PORN de la Serra calderona afecta a 1.020 ha del total de 3.870 ha del municipi



Nàquera, doncs, ha patit un procés d'acceleració urbanistica on els residents tenen opinions diferents i enfrontades. D'una banda aquells que pensen què les límits del desenvolupament al municipi estan soprepassats i el terme està degradant-se a un ritme vertiginos. D'altra banda, els defensors de l'expansió urbanística, estimen que el terme és molt gran i encara hi ha espai suficient a més de suposar un creixement econòmic pels propis ciutadans del municipi. Des de qualsevol perspectiva, la situació existent consolidada pel planejament urbanistic ens mostra un model de creixement desagregat i amb una escasa articulació, solament basada en el recolzament en la xarxa viaria de caràcter supramunicipal. Ens trobem amb nuclis sense infraestructures urbanístiques bàsiques I amb alt grau de consolidació. Els elements dotacionals com espais lliures, centres de caràcter social, assistencial, etc, són inexistents.

Diferències importants en la

concepció de l'estructuració del

territori

Cap dotació pública





4.- PLANEJAMENT DESENVOLUPAT DURANT LA TRAMITACIÓ DEL PGOU Les diferències s'agudicen durant el temps de tramitació del PGOU, on es desenvolupen nous planejaments urbanístics

* PLANS PARCIALS 5 * PLANS DE REFORMA INTERIOR 4 * ESTUDIS AL DETALL 6

Ës en aquest període on el partit al govern municipal, Partit Popular, amb ampla majoria absoluta pateix diverses crisis essent els propis regidors populars els què amenacen al seu alcalde amb una moció de censura, detesa si més no, pels organs superiors del partit. Després de les eleccions municipals del 2003 es produeix un canvi de govern , amb la perdua de la majoria absoluta que fins el moment tenia el PP. El PSPV, aconsegueix l'alcaldia amb la seua aliança amb els regionalistes de Unió Valenciana. Aquesta situació només té una durada d'uns quants mesos, fins que les pressions dels grans constructors locals fan que el pacte es trenque i es presente una moció de censura, amb el suport del PP i UV, què aparta a l'alcalde socialista del càrreg i puja a l'alcaldia el candidat del PP, quasualment cosí del destituit.

I a més problemes

polítics

Canvi de govern després de les

eleccions de 2003



Diversos "avatars", relacionats tots amb la tramitació i redacció del PGOU reaviva les diferències envers els nous socis de govern què prompte trenquen les seues relacions. L'alcalde popular torna a fer una nova majoria junt al seu cosí l'ex_alcalde socialista, que consensuen el nou planejament urbanístic del PGOU, aprovat per ambdós partits polítics. Les discrepancies al grup socialista per aquest suport culminen amb l'eixida de l'ex_alcalde del seu grup polític, integrant-se com a tinent d'alcalde al govern local junt al PP, conegut aquest fet com "el pacte entre cosins". Previament s'havia arrivat a un consens entre grups polítcs per a l'aprovació del PGOU, consagrant-se totes les actuacions urbanístiques anteriors i solament deixant fora, provisionalment, la conflictiva Àrea de FONTANELLES .

Sembla què tot queda amb

família



5.- NOU PGOU El PGOU aprovat ratifica clarament qualssevol actuacions urbanístiques, que s'havien desenvolupat adés i durant la seua pròpia tramitació. Uneix les actualment disperses urbanitzacions mitjançant once corredors on es preveu un total de 4.375 noves vivendes, un ampli polígon industrial i un camp de golf públic. Segons el mateix estudi d'impacte ambiental del PGOU, els sols urbanitzables creats tendeixen fonamentalment al "cosit" de nuclis preexistents de sól urbà i urbanitzable. Aquestos sols contribuiran a la creació de la Xarxa Primaria de xarxa viaria, zones verdes i equipaments. Aquestes actuacions intenten " a posteriori" solucionar anteriors desficacis per mancança de cesions de sól destinat a equipaments en passades actuacions urbanistiques.

Aparent intent de solucinar

deficacis



Terme municipal de Nàquera . Classificació del sól al nou PGOU



Noves vivendes previstes al nou PGOU: R1 - 365 vivendes R2 - 164 vivendes R3 - 80 vivendes R4 - 197 vivendes R5 - 285 vivendes R6 - 89 vivendes R7 + R8 - 990 vivendes R9 - 1991 vivendes R10 - 1184 vivendes R11 - 731 vivendes Total 4.375 vivendes

Habitants previstos:

Centre històric: 4.144 hb

Fora casc urbà:16.274 hb



5.1.- Àrea de Fontanelles Es localitza dins de la denominació Àrea d'Influència del PORN de la Serra Calderona i part de la seua superfície concideix amb una finca municipal de 110.000 m2. A les Normes Subsidiaries anteriors al PGOU es localitzaven en aquest sector 163.55 ha de sól residencial per a urbanitzar. En el document Concert Previ del Plà, sense caràcter vinculant, es possibilita la creació de sol urbanitzable a l'àrea, de 1.600.000 m2 responent a l'interés d'iniciatives privades per a la creació d'un camp de golf, amb calificació residencial vinculada al mateix, arrivant-hi a presentar-se Alternativa Tècnica amb el corresponent Plà Parcial, què és aprovat per la comissió informativa d'urbanisme de l'Ajuntament. A l'acord PP - PSPV per a l'aprovació del PGOU a iniciativa d'aquest últim, es considera no classificar els nomenats terrenys, per les següents qüestions:

• Criteri de no classificar més terrenys al nord del terme;

• L'oferta recreativa del camp de golf es cobreix amb el

previst a la zona "Els Plans" de caràcter públic;

• La solució prevista passa per la delimitació d'un àrea de Sól No Urbanitzable d'Especial Protecció Ecològica subjecta al desenvolupament d'un posterior Plà Especial que establisca l'ordenació d'usos dins l'àrea.

Es considera no permitir el camp

de golf privat a l'Àrea de

Fontanelles



6.- CONCLUSIONS 1.- El planejament existent pre-PGOU era molt permissiu i donava una gran llibertat, aprofitada pels promotors i propietaris, amb la col·laboració dels polítics locals, per a no cedir cap equipament gratuït al municipi. 2.- Quan s'elabora el PGOU, es "legalicen" totes les actuacions anteriors. 3.- Els negocis ja estaven fets, quan s'aprova el PGOU. 4.- Solament queda pendent l'Àrea de Fotanelles, on la pressió popular i sobre tot la mediàtica la fa inviable (un camp de golf i 1.300 vivendes). Encara què previament havia estat aprovada per la majoria municipal. 5.- Les diferències de criteri entre els diferents actors locals, polítics i ciutadans, en el futur de Nàquera, no són ideològiques i a més a més transversals. La lluita és població autòctona del centre històric envers els nous veïns instalats a les urbanitzacions ("chaleteros").



7.- BIBLIOGRAFÍA NEL·LO, Oriol (ed.) (2003): "Aquí, no!, Els conflictes territrials a Catalunya". Biblioteca Universal EMPÚRIES. CASTELLS, M. (1997). " La Era de la Información". Alianza Editorial Revista de Prensa: 18/12/2003 “ Náquera deberá indemnizar al promotor del campo de golf si paralitza el proyecto”. 04/03/2004 “ UV de Náquera rompe el pacto de gobierno con el PP y deja al alcalde en minoría”· Asegura que la convivencia era traumática y que es el PSPV quien apoya al primer edil. 10/03/2004. “La fiscalía investiga el pago de 10,2 millones del Ayuntamiento de Náquera por obras falsas”. Indaga si un plan del ex alcalde Salvador Pérez (PP) incluyó la urbanización de 18.000m que no existen. 13/03/2004 “Náquera negocia la construcción del campo de golf en Fontanelles pese a querer proteger la zona”. el equipo de gobierno del PP, aunque ha rechazado públicamente la ejecución del proyecto, mantiene contactos con la empresa. 27/03/2004 “El PGOU recalifica el suelo de la zona de contenedores”. UV advierte que la empresa está expedientada. 12/05/2004 “El ex alcalde socialista de Náquera acepta una tenencia de alcaldía del PP. 13/05/2004 “ El “Pacto oculto” entre los primos”. 18/05/2004 “El Alcalde de Náquera y Francisco Arnal se reúnen con el promotor del campo de golf que no les denuncie”. ambos políticos se verían afectados si hay una reclamación millonaria por prohibir la instalación deportiva. 19/05/2004 “El ex alcalde de Náquera se da de baja del PSPV y se pasará al grupo mixto”. 31/05/2004 “Abusos urbanísticos no exige que construir “no enriquezca a unos privilegiados” por amiguismo”. 10/06/2004 “ El PSPV de Náquera acusa al PP de comprar al ex alcalde socialista”. 24/06/2004 “Náquera pide in crédito de 600.000.-euros para pagar obras de 2001”. El dinero es para gastos generados en el anterior mandato presidido por S. Pérez.

Documents

NÀQUERA POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES - margareto.es · Geogràficament la situem a 8 km de Bétera, i a 12 km de Llíria, cap comarcal. El terme limita al Nord amb Serra, a