7/31/2019 NdC 2 - Savall
2/2
Enrique Solins
Sabies que?
... Savall va comenar a ser conegut al nostre pas sobretot
grcies a Tous
les matins du monde?
El msic igualad, que eia anys que triomava ora de les nostres
ronteres, va co-
menar a ser reconegut al nostre pas grcies a la banda sonora
daquesta pellcula
dAlain Corneau de lany 1991, que protagonitzaven Grard Depardieu
i Jean-Pierre
Marielle. A Frana va ser un enomen sense precedents: lany de
lestrena van
veure-la als cinemes dos milions de persones, i es vengueren ms
de mig mili de
cpies de la banda sonora dirigida per Savall.
... Monsieur de Sainte-Colombe i Marin Marais sn els dos
protagonistes
principals del flm?
La pellcula es basa en un text del mateix ttol de Pascal
Quignard, que tamb
va collaborar en el gui. La histria explica la relaci entre
Marais, un msic a
la recerca de lxit i la ama, i el seu mestre, lauster, discret i
espiritual Sainte-
Colombe. Grcies aquesta pellcula va renixer linters per la viola
de gamba, un
instrument fns aquell moment poc conegut per al gran pblic.
... la viola de gamba neix a Espanya al segle XV?
A la Pennsula Ibrica es coneixia amb el nom de viola darc.
Posteriorment arribaria
a Itlia i desprs a Anglaterra. A Frana apareixer una mica ms
tard, a comena-
ment del segle XVII. El nom de viola de gamba (cama, en itali)
distingia aquest
tipus dinstrument tocat entre les cames -com un violoncel- de la
viola de braccio
(de bra), que es toca de la manera en que habitualment veiem
interpretar les violes
en les orquestres actuals, com un viol.
... tenim molt poca inormaci de Sainte-Colombe?
Podria haver viscut entre els anys 1640 i 1700 per no sabem les
dates amb exacti-
tud. Sembla que es deia Jean de nom. La inormaci que ens ha
arribat, que desta-
ca el seu talent, lhem rebut per part dalguns dels deixebles que
va tenir, entre els
quals Marais. Va ser el ms gran virtus de la viola de la seva
poca. Va tenir un
fll, que tamb va ser gambista.
... Marin Marais va ser reconegut al seu temps tamb com a
operista?
Tamb va escriure msica religiosa, per aquesta sha perdut. Marais
ens ha deixat
unes 600 peces per a la viola de gamba, que va publicar en cinc
llibres de peces
per a aquest instrument. Tamb va compondre per a dues i tres
violes. Va estar al
servei de Llus XIV a Versalles, on tocava la viola tant a lpera
com a la cambra delrei. El crrec de director dpera va ser el que li
report un major reconeixement.
... Franois Couperin va ser el membre ms illustre duna important
nissa-
ga de msics rancesos?
Va ser organista i compositor de la cort de Llus XIV, on
escrivia msica religiosa i
tamb de cambra. Destac especialment com a virtus del clavec i s
per aquest
instrument que compon la majoria de les seves obres. Pel que a a
la msica instru-
mental destaquen, a banda dels Concerts Reials-on Couperin deixa
oberta lelecci
dels instruments per a la seva interpretaci-, les suites Les
nacionso els concerts
titulats Els gustos reunits.
Recomanacions
WEB DE JORDI SAVALL
www.jordisavall.es
TOUS LES MATINS DU MONDE
Banda sonora del flm dAlain Corneau
Jordi Savall direcci musical
Alia Vox (2001)
MARIN MARAIS
Pieces de viole des Cinq Livres
Jordi Savall Ton Koopman Hopkinson Smith Christophe Coin Anne
Gallet
Alia Vox (2011)
FRANOIS COUPERINLes Concerts Royaux
Les Concert des Nations Jordi Savall (director)
Alia Vox (2004)
TOTS ELS MATINS DEL MN
Pascal Quignard (Traducci de Jlia Ferrer i Miquel-Llus
Muntan)
Columna Edicions (1998)
Pere-Andreu Jariod
E l s s e c r e t s d e l e s N i t s d e C l s s i c a
