ÍNDEX · 2019. 6. 27. · És el document que defineix les característiques bàsiques i les intencions educatives del centre i que ha de servir de referència constant de tots els

1

PEC Gaspar de Queralt

ÍNDEX

1- JUSTIFICACIÓ PÀG. 1

2- INTRODUCCIÓ PÀG. 1

3- DEFINICIÓ INSTITUCIONAL (qui som) PÀG. 1

● 3.1 RAÓ DE SER I VISIÓ DEL CENTRE EDUCATIU PÀG. 1

● 3.2 TRETS D'IDENTITAT I CARÀCTER PROPI PÀG. 3

● 3.3 CARACTERÍSTIQUES DEL CONTEXT ESCOLAR PÀG. 5 ○ 3.3.1 PERFILS FAMILIARS I DE L’ALUMNAT ○ 3.3.2 CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN ESCOLAR ○ 3.3.3 PRIORITATS DERIVADES DEL CONTEXT ESCOLAR

● 3.4 NECESSITATS EDUCATIVES DE L'ALUMNAT PÀG. 5

4- OBJECTIUS DE CENTRE (què pretenem) PÀG. 6

● 4.1 OBJECTIUS MARCATS PEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ PÀG. 6

● 4.2 OBJECTIUS GENERALS DE CENTRE PÀG. 6 ○ 4.2.1 ÀMBIT PEDAGÒGIC I DE COHESIÓ

4.2.2 ÀMBIT DE GESTIÓ ○ 4.2.3 ÀMBIT D’ORGANITZACIÓ

5- CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE (Com ho fem) PÀG. 7

● 5.1 CRITERIS D’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I DE GESTIÓ PÀG. 7 5.1.1 ORGANIGRAMA 5.1.2 ÒRGANS DE GOVERN I DE COORDINACIÓ

5.1.3 PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA 5.1.4 PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA 5.1.5 ELABORACIÓ I L’ACTUALITZACIÓ DE DOCUMENTS DE GESTIÓ 5.1.6 SERVEIS ESCOLARS

● 5.2 . CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA PÀG. 15 5.2.1 CRITERIS ORGANITZATIUS 5.2.2 CRITERIS METODOLÒGICS GENERALS 5.2.3 CRITERIS PER L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 5.2.4 CRITERIS PER AL SEGUIMENT I ORIENTACIÓ DE L'ALUMNAT

● 5.3 PROJECTE LINGÜÍSTIC PÀG. 19

● 5.4 CRITERIS PER A LA PLANIFICACIÓ DEL DESPLEGAMENT I INSERCIÓ DE LES TAC PÀG.

● 5.5 VINCULACIÓ D’ALTRES PROJECTES DEL CENTRE 5.5.1 PROJECTE DE CONVIVÈNCIA 5.5.2 PLA D’ACCIÓ TUTORIAL (PAT) 5.5.3 PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 5.5.4 SERVEI COMUNITARI

6- AVALUACIÓ ( com ho avaluem) PÀG. 22

● 6.1 MECANISMES D’AVALUACIÓ PÀG. 22

● 6.2 INDICADORS DE PROGRÉS PÀG. 23

7- ACTUALITZACIÓ PÀG. 23

8- APROVACIÓ I DIFUSIÓ DEL PEC PÀG. 23

2


1. JUSTIFICACIÓ

Es procedeix a l'elaboració del PEC per tal de donar compliment a la normativa vigent i adequar-lo a les

característiques actuals del centre.

L'educació a tots nivells, i especialment amb els alumnes de primària, requereix una gran coherència en totes

les actuacions, la qual cosa comporta la necessitat que tots els implicats compartim uns principis generals

que han de guiar l'activitat docent per part dels mestres i la tutorial per part dels pares. Aquests principis

generals són els que intentem recollir en aquest document que ha de ser conegut i acceptat per tota la

comunitat educativa.

2. INTRODUCCIÓ

El PEC és un document que sintetitza la nostra proposta d'actuació a l'escola. Està relacionat amb els

objectius del Projecte de direcció, que té una durada de quatre cursos, ja que aquest últim ordena el

desplegament i l'aplicació del PEC.

És el document que defineix les característiques bàsiques i les intencions educatives del centre i que ha de

servir de referència constant de tots els membres de la comunitat educativa. El nostre projecte educatiu té

molt present la diversitat dels alumnes i desenvolupa totes les activitats possibles per un ensenyament de

qualitat.

És el resultat del treball en grup de l'equip directiu i posterior revisió i aprovació del Claustre i del Consell

Escolar.

Els elements fixats al PEC són els que permeten la concreció del desplegament dels següents projectes (algun

d'ells en fase d'elaboració i d'altres en fase de revisió):

Normes d'organització i funcionament (NOFC)

Projecte de convivència

Pla d'atenció diversitat

Pla d'acció tutorial

Pla TAC

Pla d'acollida

Projecte lingüístic

Projecte centre en pràctiques

3. DEFINICIÓ INSTITUCIONAL (qui som)

3


3.1 RAÓ DE SER I VISIÓ DEL CENTRE EDUCATIU

MISSIÓ

1. Oferir un ensenyament de qualitat per aconseguir uns bons resultats educatius i acadèmics que capacitin i

orientin, als nostres alumnes a aconseguir les seves fites.

2. Oferir una educació inclusiva, on tothom tingui les mateixes oportunitats, i crear les condicions que facin

efectiva la igualtat d’oportunitats per accedir a una educació de qualitat i evitar qualsevol tipus de

marginació i exclusió.

3. Donar atenció a la diversitat d’alumnes del centre respectant i potenciant els seus diferents ritmes

d’aprenentatges.

4. Fomentar els hàbits de treball i estudi, ja que sense aquests no és possible consolidar els aprenentatges ni

l’assoliment de tècniques d’obtenció, processament i comunicació de la informació.

5. Treballar l’adquisició de les competències bàsiques, i no només coneixements , per facilitar la integració en

una societat canviant i per dotar també d’eines i estratègies que permetin continuar aprenent al llarg de tota

la vida.

6. Aplicar les noves tecnologies com a eines educatives, per motivar l’aprenentatge i desenvolupar al màxim

les possibilitats de formació dels alumnes.

VISIÓ

1. L’escola GASPAR DE QUERALT treballarà per l’aplicació de les noves tecnologies a l’aula, el treball

manipulatiu i l’aprenentatge de les llengües estrangeres, com a eines educatives per motivar i desenvolupar

al màxim les possibilitats de formació dels alumnes.

2. El projecte pedagògic del centre s’ha d’orientar cap al treball en equip i l’ensenyament transversal per

facilitar l’adquisició de les competències bàsiques i professionals per part de l’alumnat.

3. El procés d’ensenyament-aprenentatge, a més de l’adquisició d’uns coneixements bàsics per a viure

plenament en societat, també pretén facilitar eines i estratègies que permetin continuar aprenent al llarg de

tota la vida.

4. L’atenció a la diversitat d’alumnes del centre, respectant els seus diferents ritmes d’aprenentatges i

potenciant al màxim les seves capacitats, ha d’ocupar un eix important del projecte pedagògic del centre.

5. Els criteris d’avaluació de l’alumnat han de ser públics, equitatius i justos, recollint no només els

coneixements, sinó també el domini de les competències bàsiques, l’actitud, l’esforç, el treball i la progressió

en els seus aprenentatges.

6. Com a objectiu sempre present hem de cercar la satisfacció de la comunitat educativa pel servei educatiu

que ofereix el centre, que es pot resumir en un ensenyament de qualitat.

VALORS

4


1. L’ escola GASPAR DE QUERALT es defineix com un centre amb caràcter de servei públic, gratuït, igualitari,

lliure i coherent amb una societat democràtica.

2. Es manifesta plural perquè accepta diferents ideologies, és aconfessional , defensa la llibertat, la igualtat i

lluita contra les discriminacions de raça, sexe i llengua i fomenta els drets humans.

3. L’educació i la convivència es desenvolupen en un marc de tolerància i respecte a la llibertat individual i de

diàleg.

4. Es promou la cultura de l’esforç per aconseguir millorar els resultats.

5. Potencia la iniciativa de l'alumne/a per tal de resoldre els problemes que se li plantegin. És un centre actiu

que treballa per formar i educar els nostres alumnes perquè esdevinguin persones capaces de

desenvolupar-se en societat.

6. És un centre participatiu perquè tota la comunitat educativa (professorat – pares - alumnes) participa en la

seva gestió i, a més, el centre està obert i participa de les activitats de l’entorn.

3.2 TRETS D'IDENTITAT I CARÀCTER PROPI

L'escola Gaspar de Queralt és participativa i possibilita el diàleg entre els diferents membres de la comunitat

educativa. És una escola inquieta i oberta que es mou, s'actualitza i canvia fomentant una educació basada

en la cooperació, el respecte als altres i a si mateixos, el sentit de la llibertat lligat al de la responsabilitat i la

solidaritat.

L’escola educa en els valors de la pluralitat, el respecte a la diferència, la participació democràtica, la inclusió

social, a la igualtat de possibilitats, la gestió positiva del conflicte i la cultura del diàleg. S’utilitza la mediació

com un procés de gestió positiva de conflictes. Es parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es

tracta de guanyar o perdre, sinó intentar arribar a un acord cooperatiu i consensuat entre les dues parts. Els

conflictes ajuden a madurar i a créixer i formen part de la vida de totes les persones.

A l'escola es vol potenciar la formació integral dels infants i per això es treballen tant els aspectes relacionats

amb la seva personalitat i la convivència, com altres aprenentatges que els ajudin a conèixer el món que els

envolta. Es tendeix cap a una pràctica educativa on els infants siguin protagonistes en l'aprenentatge i el

professorat tingui el paper d'acompanyar les diferents situacions d'aprenentatge perquè cada infant pugui

desenvolupar les seves capacitats. És per això que es fomenta en l'alumnat una actitud curiosa, crítica i

investigadora que mitjançant el diàleg i el treball, esdevingui la base de la seva formació i de l'adquisició dels

aprenentatges.

L'escola es defineix com a laica i pluralista, és a dir es mostra respectuosa amb les diverses concepcions

religioses i polítiques. De la mateixa manera es fomenten els principis d'igualtat de drets i de no discriminació

i és per això que l'ensenyament es desenvolupa en un marc de coeducació, és a dir sense cap discriminació

entre nenes i nens, i respectant els trets culturals de cada infant.

5


Com a escola pública catalana, els trets d'identitat són tots aquells que es recullen en els principis rectors del

sistema educatiu establerts a l'article 2 i article 93.2 de la LEC.

La modalitat de gestió institucional és participativa i democràtica i per tant es fomenta la implicació en

l'escola de tota la comunitat educativa (l'alumnat, les famílies i els diferents professionals que treballen al

centre) a través dels òrgans reglats (Consell Escolar, Claustre de mestres i comissions derivades) i d'altres

propis de l'escola com el Consell d'Alumnes, la Junta de l'AMPA (Associació de mares i pares d'alumnes), etc.

Pel que fa al caràcter propi, volem que la nostra escola sigui reconeguda pels següents trets:

1. Coherència i renovació metodològica. La nostra metodologia es regeix per criteris que cerquen la

qualitat educativa, la resposta a les necessitats dels alumnes, el rigor científic, el treball cooperatiu,

l'autonomia responsable i la sintonia amb els avenços tecnològics i mitjans didàctics més eficaços.

Fomentem la formació contínua i la creativitat del professorat per a respondre als reptes educatius

amb total professionalitat, sentit d'equip i eficàcia docent.

2. Atenció a la diversitat. Orientem la nostra educació vers el desenvolupament de les peculiaritats de

cada persona, respectant els seus ritmes i capacitats; tenim cura de la diversitat de situacions, oferint

a cadascú les oportunitats per al seu complet desenvolupament.

3. Educació centrada en l’alumne/a. Ajudem cada infant a ser conscient dels seus esforços, èxits o

dificultats en l'aprenentatge; així com a valorar i estimar l'exigència personal i l'esforç constant.

4. Relació propera. Vetllem per una relació cada vegada més propera entre institució, famílies, mestres i

alumnes com a mitjà bàsic per a l'eficàcia de la nostra tasca educativa.

5. Convivència. Vetllem perquè hi hagi un clima de tolerància i respecte a la diversitat.

6. Avaluació de l'acció educativa. Avaluem la nostra acció educativa, la qual cosa ens permet verificar el

nivell de qualitat aconseguit i l'adequació de la nostra pedagogia a les necessitats dels alumnes.

Aquest procés és per a nosaltres un estímul i una referència constant en la millora de la nostra tasca

educativa.

6


7


3.3 CARACTERÍSTIQUES DEL CONTEXT ESCOLAR

3.3.1 PERFILS FAMILIARS I DE L’ALUMNAT La població total al municipi d'Amer és d'aproximadament 2300 habitants dels quals 238 són estrangers. Per

tant, hi ha una taxa d’immigració del 10'43%. La població immigrada d'Amer té procedències molt diverses i

no hi ha un col·lectiu únic que destaqui sobre la resta. Els indis, els habitants de l'Europa de l'Est i els

marroquins són, de la població estrangera, els que tenen més empadronats a Amer.

Pel que fa a matrícula i plantilla, en els últims dos anys, al nostre centre hi ha aproximadament 185 alumnes

matriculats, dels quals un 17,72% són de nacionalitats diverses:

NACIONALITAT QUANTITAT %

MAGREB 17 9,2%

CENTRE I SUDAMÈRICA 3 1,62%

ÀSIA I OCEANIA 5 2,7%

RESTA D’EUROPA 8 4,3

TOTAL ALUMNAT 33 17,72%

8


L’escola és d'una línia amb un bony a segon. Els grups són els següents:

Ed INFANTIL 3

Ed PRIMÀRIA 7

TOTAL 10

El perfil socioeconòmic de les famílies de l’escola, majoritàriament és un perfil mitjà i són unes famílies entregades a l’escola i a l’educació dels seus fills. No és fàcil definir un model únic del tipus d’alumne/a, de persona, dels nostres alumnes. Cada nen/a té unes característiques, unes peculiaritats i circumstàncies que els diferencien els uns dels altres. Amb tot, sí podem apuntar alguns trets que creiem que formen part de la manera de fer de l’alumnat de la nostra escola. Són trets que, com escola, hi anem treballant per tenir alumnes: reflexius, responsables, crítics, autònoms, respetuosos, ètics i compromesos. 3.3.2 CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN ESCOLAR L’alumnat prové majoritàriament del poble d’Amer, tot i que també acollim l’alumnat provinent de Sant

Martí Sacalm i de Susqueda.

La immensa majoria parla català ja que provenen de famílies catalanoparlants.

Pel que fa a espais i equipaments, el centre està dividit en dos edificis. Al mateix edifici on hi ha la llar

d'infants pública, disposem de tres aules. Actualment hi ha el P3, P4 i P5 i aquests cursos també disposen

d'un pati específic al costat de les aules.

En un segon edifici, que es comunica amb el primer tot travessant el pati, hi ha ubicada tota la primària (des

de 1r fins a 6è) i disposem de 12 aules. Una per a cada tutoria, una aula d'informàtica, una aula d'educació

especial, una aula d'anglès, una aula de música, una aula de joc manipulatiu i una biblioteca.

En un lateral de l’escola hi ha el pavelló municipal, espai on hi he fem la psicomotricitat i l’educació física.

El fet d'estar dividits en dos edificis és un factor important a tenir en compte, a l'hora d'unificar l'equip de

claustre.

3.3.3 PRIORITATS DERIVADES DEL CONTEXT ESCOLAR

Una de les nostres prioritats és treballar per una bona cohesió dins el claustre. Per aquest motiu ens plantegem fer seguiment entre P3-P4 i per altra banda fer rotació entre P5-1r i 2n. D’aquesta manera afavorim que el trencament entre infantil i primària no sigui tan gran. Alhora també hem començat a treballar amb els taller intercicles i diverses tardes a la setmana els alumnes de P3 fins a 2n es disposen a treballar conjuntament.

3.4 NECESSITATS EDUCATIVES DE L'ALUMNAT

Tots els grups-classe de cadascun dels cicles educatius disposen de diverses mesures d’atenció a la diversitat,

perquè aquesta és responsabilitat de tot l’equip docent. En funció del cicle, l’àrea i la tasca a realitzar,

s’alternen les següents mesures:

9


a ) Organitzatives: L’atenció en petit grup (dins/fora de l’aula ordinària), l’atenció individual (dins/fora de

l’aula ordinària), la tutoria individual, el treball per racons i/o tallers, el SEP (Suport Escolar Personalitzat) i la

CAD.

La Comissió d’Atenció a la Diversitat té com a finalitat planificar, promoure i fer el seguiment de les

actuacions que es duen a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives especials. Està constituïda

per la directora, pel cap d’estudis, la mestra d’Educació Especial i el professional de l’EAP que intervé al

centre. En molts casos i d’acord amb els temes tractats es pot demanar la participació puntual a algunes

reunions de la CAD a altres professionals de serveis de suport externs.

La CAD és l’àmbit adient per a:

o Concretar criteris i prioritats en l’atenció a la diversitat dels alumnes.

o Organitzar, ajustar i fer el seguiment de l’aplicació dels recursos de què disposa el centre i de les mesures

adoptades.

o Fer el seguiment de l’evolució dels alumnes amb necessitats educatives especials i específiques.

o Elaborar les propostes, si s’escau fer-ne, dels Plans Individualitzats.

b) Estratègies metodològiques i didàctiques: l’adequació dels objectius a les característiques específiques

dels alumnes i la diversificació de les activitats adequant-les a ells/elles.

c) L’avaluació d’acord amb les característiques dels alumnes.

El sistema educatiu disposa de professionals especialitzats que tenen com a prioritat l’atenció als alumnes

amb més dificultats. A la nostra escola trobaríem a la mestra d’Educació Especial i a una Vetlladora. A banda,

l’escola vetlla per aconseguir els recursos necessaris per a poder atendre a l’alumnat amb NEE.

4. OBJECTIUS DE CENTRE (què pretenem)

A fi d’estructurar d’una manera ordenada cada un dels objectius a assolir, treballarem tenint en compte dos

punts de partida: els objectius generals marcats pel propi Departament d’Educació, i els que ens hem fixat

nosaltres segons les mancances detectades a través de l’anàlisi de la situació actual del centre i que vam

esmentar en el projecte de direcció aprovat al juny del 2016.

4.1 OBJECTIUS MARCATS PEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ

El Departament d’Educació, atenent els objectius educatius plantejats per la Unió Europea, el contingut del

Pacte Nacional per a l’Educació, la LOMCE i els objectius del Pla de Govern 2011-2014, i de manera

concordant amb el text del Projecte de llei d’educació de Catalunya, considera com a objectius prioritaris a

assolir en tots els centres la millora de resultats educatius i la millora de la cohesió social.

Aquests dos grans pilars els fem nostres i en cercarem la fita per desenvolupar al màxim les capacitats de tots

i cadascun dels nostres alumnes, com a principi fonamentador de l'equitat i garantia, alhora, de la cohesió

social.

4.2 OBJECTIUS GENERALS DE CENTRE

10


Tenint en compte les mancances que hem detectat a través de la diagnosi que es va exposar al projecte de

direcció aprovat al juny del 2016 i el DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats) feta al juny del

2018, per portar a terme les idees expressades i complir amb la normativa vigent, ens hem marcat uns

objectius generals i unes determinades actuacions.

Distribuirem els objectius i les actuacions per àmbits i farem una proposta de persones i/o òrgans

responsables, que revisarem i ajustarem en les reunions de treball de l’equip directiu.

Aquest desplegament dels objectius en estratègies, accions, temporalització, responsables i indicadors

d’avaluació es poden veure concretats en el projecte de direcció.

Per poder desenvolupar els nostres objectius, en coherència amb el Decret 39/2014, pel qual es regulen els

procediments per definir els perfils professionals, el centre té creades dues places amb perfil: infantil amb

metodologia amb enfocament global i infantil amb diversitat.

4.2.1 ÀMBIT PEDAGÒGIC I DE COHESIÓ

El primer àmbit proposat és el que es desenvolupa amb més objectius i actuacions associades. Considerem

que l’hem de prioritzar ja que la nostra tasca fonamental és la d’educar els infants cercant noves estratègies

d’ensenyament-aprenentatge per a l’èxit escolar. També s’hi reflecteix la necessitat de la reflexió sobre la

tasca docent, així com la creació d’un ambient acollidor, respectuós i receptiu on s’hi puguin identificar tots

els membres de la comunitat educativa. Hem volgut dedicar un àmbit exclusivament a aquest aspecte

relacional ja que considerem que el clima del centre condiciona directament la tasca que s’hi desenvolupa i

per tant s’ha de cuidar al màxim. Esperem que un bon clima propiciï que tothom es vulgui implicar amb

major grau als diferents aspectes de la vida del centre.

● Millorar els resultats acadèmics i personals de tot l’alumnat amb un equilibri dels principis d’excel·lència i equitat.

● Desenvolupar un model pedagògic propi de centre com a referència de qualitat a Amer. ● Potenciar l'ús de les noves tecnologies aplicades als diferents àmbits del currículum.

● Vetllar per a una innovació metodològica i didàctica a les aules: APRENENTATGE COMPETENCIAL

(projectes, treball cooperatiu, treballs de recerca, avaluació per a l'aprenentatge...)

● Rendibilitzar l’organització dels recursos materials i humans per atendre les necessitats educatives

dels nostres alumnes tenint en compte la diversitat.

● Vetllar per una bona cohesió social (convivència, inclusió i equitat)

4.2.2 ÀMBIT DE GESTIÓ

En aquest àmbit ens referim a tots aquells documents que cal que estiguin vius, presents i difosos en el sí del

centre.

● Revisar i anar actualitzant la documentació del centre.

● Potenciar una xarxa educativa amb els altres centres del municipi i de la comarca…

● Difondre i compartir les bones pràctiques del centre.

4.2.3 ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ i VINCULACIÓ AMB L’ENTORN

Dins d’aquest àmbit s’inclourien tots els objectius referits a com ens hem d’organitzar i quines seran les

nostres prioritats, per tal que les actuacions a nivell de centre s’emmarquin en un entorn democràtic i

11


participatiu de tota la comunitat educativa.

● Desenvolupar una estructura organitzativa que faciliti la participació i el compromís educatiu de tota

la comunitat escolar entorn a un PEC compartit.

● Facilitar el progrés de l’escola GASPAR DE QUERALT com un servei educatiu responsable i connectat

amb la comunitat educativa i social.

● Potenciar el treball en equip i participatiu dels mestres.

● Optimitzar les coordinacions i/o reunions de l'equip docent.

● Coordinar el pas d’una etapa educativa a la següent o d’un cicle al següent.

Tots aquests objectius es desenvolupen en estratègies i actuacions en la Programació General Anual i

s'avaluen i es fan propostes de millora a la Memòria anual de curs.

5. CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE (Com ho fem)

5.1 CRITERIS D’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I DE GESTIÓ

En l’organització del centre s’apliquen els principis d’eficàcia, eficiència, funcionament integrat, gestió

descentralitzada, flexibilitat, participació de la comunitat educativa i compromís de les famílies en el procés

educatiu.

5.1.1 ORGANIGRAMA

En el nostre centre, l’estructura organitzativa es concreta en els següents òrgans de govern, coordinació i

participació:

12


5.1.2 ÒRGANS DE GOVERN I DE

COORDINACIÓ

UNIPERSONALS

• director

• cap d’estudis

• secretari

Són els responsables de la gestió i administració diària del centre, de les relacions amb les diferents

administracions, de la coordinació pedagògica... L'equip directiu treballa conjuntament les funcions que

marca el Departament. Tot i que cadascun dels membres té unes tasques específiques pròpies del seu càrrec,

es comparteixen les feines, es consensuen les decisions, es treballa pròpiament com un equip i no com a una

individualitat.

• Tutors: L’adscripció del professorat a les diferents tutories és competència del/la director/a del centre,

després d’haver escoltat el claustre i valorada la proposta del/la cap d’estudis.

L’adscripció es farà d’acord amb criteris pedagògics i en funció dels elements següents:

a) Les necessitats del centre, determinades pel seu Projecte Educatiu, Projecte de Direcció i les

característiques dels diferents nivells.

b) La continuïtat i rotació en el mateix cicle.

13


c) L’especialització del professorat (infantil, primària, perfils...).

d) L’antiguitat en el centre.

L’escola defensa la continuïtat de la tutoria al llarg del cicle, exceptuant el cicle d’educació infantil, que

s’aconsella no seguir l’alumnat durant tres cursos. Estem vetllant per poder fer una rotació entre P3- P4 per

tal de fer un bon treball d'hàbits i d’autonomia i P5- 1r i 2n per fer un bon treball de lectoescriptura i

acompanyar al pas entre infantil i primària tant a nivell personal dels alumnes com a nivell metodològic ( anar

creant línia d’escola i evitar un salt brusc entre les dues etapes).

• Especialistes: El professorat nomenat per a una especialitat té prioritat a l’hora d’impartir-la. La direcció del

centre pot permetre l’exercici de l’especialitat a aquell professorat que tingui la titulació, tot i no ser-ne

nomenat, o bé que es consideri que té capacitats per impartir-la amb garantia. Malgrat l'especialitat, si el

centre ho necessita, l'especialista haurà de fer de tutor.

• Coordinadors: Els diferents coordinadors del centre seran nomenats per la direcció per a un curs escolar. Es

prioritzarà la formació del professorat a l’hora de nomenar els coordinadors. Les tasques pròpies de

coordinació estaran especificades a la Programació General de Centre o a les instruccions d'inci de curs del

Departament. Hauran d’assistir a les reunions pròpies del seu càrrec convocades pel Departament o Serveis

Educatius i hauran d’informar-ne al claustre, si s’escau. Els coordinadors, a principi de curs hauran d'elaborar

una PGA , a final de curs, elaboraran una memòria anual segons els indicadors de la PGA. Els diferents

coordinadors són:

a) Coordinadors de cicle/etapa

b) Coordinador d’Informàtica

c) Coordinador LIC

d) Coordinador de Riscos Laborals

COL·LEGIATS

• Claustre

El claustre de professors/es és l'òrgan propi de participació en la gestió i la planificació educativa de l'escola.

Està integrat per la totalitat dels docents del centre i és presidit pel director/a. Els membres del claustre

seran electors i elegibles a les eleccions de representants de professors al consell escolar del centre i com a

membres d’aquest, també podran ser elegits com a membres de les comissions constituïdes al sí d'aquest.

L'assistència al claustre és obligatòria i en cas d'absència s'haurà de justificar. La periodicitat es marca a

principi de curs a través d'un calendari. Es podran convocar claustres extraordinaris sempre que l'equip

directiu del centre ho consideri convenient. L'ordre del dia dels claustres es donarà, com a mínim, amb 24

hores d'antelació. El secretari del centre serà l’encarregat de fer les actes que es penjaran a la Intranet del

centre.

14


• Consell Escolar

El Consell Escolar està format per:

- El director/a de l'escola, que n'és el president/a

- El/la cap d'estudis

- 1 representant de l'Ajuntament

- 4 representants del claustre de mestres

- 3 representants dels pares d'alumnes elegits entre ells.

- 1 representant del personal d'administració i serveis del Centre.

- 1 representant de l'AMPA

- El secretari/a del centre que actua de secretari del consell amb veu i sense vot.

Dins el Consell es faran les comissions:

- Econòmica: formada pel director/a, el/la secretari/secretària, un representant dels pares i un dels mestres.

La seva funció serà vetllar per l'economia del centre.

- Permanent: formada pel director/a, cap d'estudis, un representant dels pares i un dels mestres. La seva

funció serà, en cas d'urgència, prendre les decisions que es creguin convenients.

- De convivència i igualtat: formada pel director/a, 1 representants dels pares i 1 dels mestres. La seva funció

serà prendre les decisions oportunes que afectin a casos de convivència i disciplina i també, vetllar per la

igualtat d'oportunitats per a nens i nenes.

S'enviarà l'ordre del dia via correu electrònic amb un mínim de 48 hores d’antelació i, sempre que sigui

necessari, es farà arribar en format paper la documentació que s’hagi d’aprovar per poder-la consultar

prèviament.

EQUIP DE MESTRES

La formació de cada equip o comissió i les seves tasques quedaran especificades a la Programació General de

Centre. Cada un haurà d’elaborar una memòria a partir dels indicadors de la PGA. El professorat haurà de

dedicar almenys una hora d’exclusiva a les tasques pròpies de l’equip de cicle i de la comissió.

• Equips de Cicle: Estan formats pels tutors del cicle i per un o dos especialistes que hi intervenen i estan

presidits pel coordinador de cicle. L’equip de cicle es reuneix setmanalment per tal de coordinar activitats,

sortides, elaborar programacions i altres materials requerits per l’equip directiu. A principi de curs s'ha de fer

la PGA de cicle i dels especialistes i, a final de curs es passarà balanç a través de la memòria de cicle i

d’especialitats.

• Comissions: Les comissions es reuneixen setmanalment ( biblioteca, TIC, pedagògica i festes) o

periòdicament (CAD i CADsocial). A principi de curs, cada comissió de treball ha de redactar una PGA i a final

de curs ha de fer-ne la memòria. Cal que tinguin independència i iniciativa. Les comissions que es formaran al

15


centre són les següents:

- Comissió de menjador

- Comissió de festes i decoració

- Comissió d’informàtica (TAC)

- Comissió de biblioteca.

- Comissió d'atenció a la diversitat (CAD)

- Comissió d’atenció a la diversitat social (CADS)

- Comissió pedagògica

5.1.3 PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

L’escola es defineix com una comunitat en la qual tots els seus membres participen de manera organitzada,

coordinada, responsable i constructiva en qualsevol de les tasques organitzatives, administratives o

educatives que té assignades, assumint el diàleg com a base de la convivència i la informació com a mitjà per

aconseguir aquesta participació. Per tal que la participació sigui un fet, s’estableixen diferents òrgans de

participació que recullen informacions, opinions i línies d’actuació que faciliten la presa de decisions

consensuades. Per això, es distribueixen les funcions i les responsabilitats. Per altra banda, impliquem els

diferents estaments en el desenvolupament, seguiment i avaluació del PEC.

L’equip directiu estableix els mecanismes adients per afavorir la participació de les famílies: reunions

periòdiques amb l’AMPA (com a mínim una per trimestre), reunions d’inici de curs (una reunió col·lectiva a

l'inici de cada curs escolar), entrevistes (com a mínim una cada curs amb el tutor) i activitats que es

considerin pertinents i oportunes (cada curs escolar hi ha un mínim de festes escolars obertes a les famílies.

Aquestes, es veuen anualment concretades a la PGA). Pel que fa a la resta de la comunitat educativa, la seva

participació es canalitza a través dels seus representants al Consell Escolar i de l’AMPA o bé directament, fent

arribar les demandes, suggeriments o propostes a l’equip directiu. L’escola també participa en diferents

activitats i equips de treball del poble (concurs de dibuix pel díptic del carnestoltes, St. Jordi, Concurs de

dibuix per la setmana dels Dolors i dels Manaies...), l'IES (patges reials...) o de la comarca (English Day,

jornada esportiva, Certamen de lectura en veu alta, Cant Coral...) per tal d’afavorir el treball en xarxa i la

integració social dels/les alumnes.

5.1.4 PROMOCIÓ DE LA CONVIVÈNCIA

La convivència és òptima si es té com a fita del comportament, el respecte i el tracte correcte envers els

altres i l’entorn. La convivència al nostre centre, basada en el compliment dels deures i l’exercici dels drets,

ha de garantir un bon clima convivencial. I per a la correcta preservació de la convivència es promourà la

prevenció i resolució de conflictes, es determinaran les irregularitats i les faltes, amb la seva graduació, les

16


sancions i les mesures correctores, impulsant la responsabilitat personal i la utilitat social, i considerant les

circumstàncies, la proporcionalitat, la repercussió de la sanció en la millora del clima convivencial i el

comportament personal.

● Carta de compromís educatiu

A principi de cada etapa, els alumnes, les seves famílies i la direcció de l'escola signaran aquesta carta de

compromís educatiu on s'hi veuen reflectides les mesures de promoció per a la convivència. Té com a

finalitat concretar els vincles de la comunitat educativa. Volem garantir l’òptim desenvolupament de

l’activitat del centre a fi que sigui un procés de formació integral que beneficiï tots els membres i

molt especialment l’alumnat, que durant els anys de permanència a l’escola ha de millorar les

qualitats personals i comunitàries a fi que li garanteixin la participació lliure i autònoma en la

societat. Aquestes mesures comprometen tots els integrants de l’escola, per tal d’afavorir-ne la

convivència i l’ordre acadèmic.

● Assistència

L’assistència a classe i a qualsevol altra activitat, contemplada a la PGA, és obligatòria per al professorat i per

a l’alumnat. Quan algun mestre/a prevegi que ha de faltar, ho haurà de notificar amb antelació

suficient, a fi que la direcció en tingui constància i el mestre de guàrdia pugui fer-ne puntualment la

substitució. En cas d’absència imprevista d’un docent, algun mestre/a que estigui fent suport

s’encarregarà de fer la suplència. A l'aula hi ha una graella d'assistència. El tutor/a és l'encarregat/da

de tenir-la al dia i d'anar entrant, trimestralment, aquestes faltes d'assistència a la intranet del

centre. El tutor/a s’haurà de posar en contacte amb la família de l’alumne/a que falti a classe de

manera injustificada.

● Puntualitat

La puntualitat és necessària i obligatòria a totes les activitats docents del centre per als mestres i per a

l’alumnat, tant en bé del funcionament de l’escola, com per un respecte elemental al proïsme. Els

tutors han de controlar les faltes de puntualitat a la mateixa graella de l'assistència i les han de

notificar als pares i mares en cas de ser un alumne/a persistent. Els alumnes persistents, tindran una

nota al respecte a les observacions generals dels informes.

● Higiene i conservació

La pulcritud personal i la netedat del centre són factors bàsics per a la convivència. Mantenir l’ordre, la neteja

i la bona conservació de totes les dependències del centre exigeix la col·laboració de tothom sense

excepció. A les aules d’Educació Infantil, els infants hi esmorzen una estoneta abans de sortir al pati,

en cas de pluja i/o programes/activitats d’alimentació saludable, els alumnes d’Educació Primària ho

faran a l'aula i/o als passadissos del centre, però sempre sota la supervisió d'un mestre/a. Els

17


responsables dels desperfectes per culpa del mal ús intencionat del material, n’han de pagar la

reparació o la substitució. En cas que no se’n pugui esbrinar l’autoria, el grup n’és responsable. Si

s’observa qualsevol desperfecte s’ha de comunicar a direcció.

● Material escolar

L’alumnat té l’obligació de portar a classe el material escolar. Excepte per requeriment explícit del

professorat per fer una activitat didàctica, queda prohibit a l’alumnat utilitzar telèfons mòbils,

aparells de música, jocs electrònics, sistemes de missatgeria i màquines fotogràfiques, etc. durant

tota l’estada al centre. El no compliment de l’apartat anterior donarà lloc a sancions: confiscació de

l'aparell i les famílies hauran de venir personalment a recuperar–lo. Excepte a Ed. Infantil que el

material serà comú i proporcionat per l’escola.

● A la classe

A classe, la falta d’atenció, especialment quan representi una molèstia per als altres, es considerarà, des de la

primera vegada com una irregularitat i el professor actuarà d’acord amb les NOFC. La falta de

respecte envers els companys o el professorat s’ha de notificar a la família de l'alumne/a i a la

direcció del centre per tal d'actuar d'acord amb les NOFC. A classe s’ha de complir la normativa

d’aula. L’incompliment de la norma comporta l’aplicació de mesures correctores.

● Avaluacions

La Cap d’estudis ha de presidir i coordinar les sessions d’avaluació, a les quals ha d’assistir, obligatòriament,

tot el professorat del grup. El mestre/a tutor/a abans de cada sessió d’avaluació, ha de vetllar perquè

tots els mestres que passen pel grup hagin omplert el document de sessió d'avaluació que es troba a

la intranet del centre. La cap d'estudis ha de prendre nota de les diferents aportacions, i les ha de fer

constar a l'acta. El tutor/a informarà per escrit a l’alumnat i als pares/mares o representants legals,

almenys un cop per trimestre, després de cada sessió d’avaluació a través dels informes. Altres

possibles comunicacions poden ser les entrevistes individuals, les anotacions a l'agenda i les reunions

col·lectives.

● Promoció de la Convivència

És exigible a tots els membres de la comunitat educativa un comportament personal adequat i propi d’un

centre educatiu. Els mestres tindran especial cura a fer complir les normes bàsiques d’urbanitat:

actituds, jocs, lèxic, vestir, etc., tant a l’aula com a la resta del centre. No es podrà córrer ni cridar a

les aules ni als passadissos. La indumentària al centre ha de ser correcta i adequada a les diferents

activitats. En qualsevol cas, alumnat i mestres tenen dret al respecte de la seva integritat física i de la

seva dignitat personal. Els conflictes entre alumnes a classe, als passadissos o al pati o en activitats

organitzades pel centre, siguin on siguin, s’han de canalitzar a través del mateix mestre implicat o bé

amb el tutor/a del grup. Només es recorrerà a la direcció en els casos greus i que requereixin

18


l’aplicació d’una sanció.

5.1.5 ELABORACIÓ I L’ACTUALITZACIÓ DE DOCUMENTS DE GESTIÓ

L’Equip Directiu formularà la proposta inicial de tots els documents de gestió de l’escola com el Projecte

Lingüístic, les Normes d'Organització i Funcionament de Centre, la Programació General Anual, la Memòria

Anual de Centre i de tots aquells altres establerts per la normativa vigent. També serà l’Equip Directiu qui

farà les modificacions i adaptacions corresponents d’aquests documents i n’impulsarà l'elaboració tot

garantint la participació de la comunitat escolar. El Claustre intervindrà en l'elaboració i aprovació d’aquests

documents i de les seves actualitzacions. El director/a aprova definitivament els documents de gestió del

centre, havent informat i escoltat el Consell Escolar.

5.1.6 SERVEIS ESCOLARS

● Menjador

A la nostra escola comptem amb cuina i un servei de monitoratge gestionat pel Consell Comarcal a través

d'una empresa externa (SColarest). El funcionament de l’espai de migdia és responsabilitat de la

direcció de l’escola i està supervisat per la Comissió de Menjador, que es reuneix trimestralment per

tal de fer-ne un seguiment del dia a dia. Hi ha un coordinador i un número de telèfon a disposició de

tots els usuaris per atendre dubtes i suggeriments. La quota i les modalitats d’ús del servei,

compleixen la normativa del Departament d’Ensenyament: tant pels alumnes fixes com pels

esporàdics. A la PGA d'inici de curs, s'inclou anualment el pla de funcionament de menjador, que

s'aprova per Consell escolar.

● Acollida, extraescolars i Casals

La nostra AMPA és l’encarregada de planificar, gestionar i supervisar les activitats extraescolars de caire

esportiu, artístic, d'idiomes... de la nostra escola i l’espai d’acollida del matí. També organitza tallers

en els períodes d’horari de jornada continuada del mes de juny. D’altra banda, organitza tallers

durant els dies festius dins el calendari escolar. Totes aquestes activitats estan consensuades amb

l’equip directiu del centre.

5.2 . CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA

19


5.2.1 CRITERIS ORGANITZATIUS

Les concrecions organitzatives s’orienten a assegurar l’equitat i la inclusió, la coeducació, la convivència i la

millora dels resultats educatius atenent a la diversitat. Els criteris pedagògics del Projecte Educatiu regeixen i

orienten l'exercici professional de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, hi treballa. També

hi contribueixen el Pla d'acollida i el Pla d’atenció a la diversitat. La Comissió d’atenció a la diversitat, que es

reuneix un cop quinzenalment, gestiona i organitza la diversitat dels alumnes. La Comissió pedagògica es

reuneix setmanalment.

A la nostra escola prioritzarem:

● Assignació global de les hores de cada matèria: En funció de la distribució curricular vigent i de les

millores dels resultats educatius que volem aconseguir, a la PGA de cada curs especificarem aquestes

assignacions prioritzant àrees instrumentals.

● Assignació de les hores de lliure disposició: A la PGA de cada curs especificarem aquesta assignació

en funció de les millores dels resultats educatius que volem aconseguir prioritzant l’atenció a la

diversitat i l’impuls a la lectura.

● Durada de les sessions: En funció de la distribució curricular vigent i de les millores dels resultats

educatius que volem aconseguir, a la PGA de cada curs especificarem la durada de les sessions de

cada àrea.

● Composició de la plantilla: Cada final de curs, o quan ho requereixi el Departament d’Ensenyament, i

en funció de les millores dels resultats educatius que volem aconseguir i dels projectes escolars

impulsats per l’equip docent, l’equip directiu dissenyarà el perfil de plantilla de mestres pel curs

següent i farà les actuacions pertinents per tal d’aconseguir-la.

● Assignació de tutories: Cada mestre/a podrà especificar, a través d'un qüestionari, les seves

preferències sobre quina tutoria voldria tenir. Però l’Equip Directiu, treballarà per garantir que cada

nivell tingui un mestre/a que ja hagi exercit al centre i sempre que sigui possible, es prioritzarà la

continuïtat del mateix tutor/a dos o tres cursos amb el mateix grup.

● Com a escola inclusiva i respectuosa amb la pluralitat, i atenent als valors d’equitat i coeducació,

vetllarem especialment pel tractament de la diversitat, concretant els suports a l’aula, externs i

interns, adequant el currículum a les necessitats específiques dels alumnes, i adaptant l’organització

a la diversitat amb una línia clara de consens per mirar d’actuar plegats. Prioritzarem els

desdoblaments a les àrees de matemàtiques i de llengua.

● L’alumnat amb necessitats educatives especials tindrà unes hores d’atenció a la setmana amb el/la

mestre/a especialista d'educació especial. Aquesta atenció generalment, tal i com ens marca el

Decret d’inclusió, es durà a terme dins l’aula ordinària. Es procurarà que aquestes sessions recaiguin

en les hores de les matèries instrumentals (llengües i matemàtiques). El tutor/a informarà a la família

20


de les adequacions fetes i totes les implicacions que això comporta.

5.2.2 CRITERIS METODOLÒGICS GENERALS

● Interacció social.

Considerem que l’escola no es pot deslligar de la realitat social, cultural i física que l’envolta, per això tenim

en compte el nostre entorn en totes les situacions educatives que ho permeten.

● Aprenentatge significatiu.

Procurem que l’alumnat aprengui de forma activa a través de la motivació, la curiositat,

l’observació directa i l’experimentació, sempre que s’escaigui, i amb aprenentatges significatius,

partint del seus coneixements previs. Unifiquem criteris metodològics, establint els mínims de

llengua catalana i matemàtiques a final d’Infantil, per coordinar-nos amb l’inici de Primària.

Donem importància als eixos transversals a través del desenvolupament de projectes interdisciplinaris. A

l’Etapa d’Infantil es realitzen tallers internivells quatre tardes a la setmana.

● Autonomia d’aprenentatge.

Potenciem el treball autònom de l’alumne/a donant-li les estratègies que li permetin actuar de

manera autònoma, crítica i creativa. Potenciem el treball cooperatiu.

● Aprenentatge democràtic.

Afavorim una educació participativa. Potenciem el procés de socialització des del treball en parelles, petit

grup i gran grup. Desenvolupem una educació no competitiva entre l’alumnat.

● Tecnologia de l’aprenentatge.

Potenciem l’ús i integració de les TAC en els processos d’aprenentatge.

● Matemàtiques manipulatives

Des de P3 fins a 6è es treballa aquest àmbit des d'una perspectiva que parteix de dos eixos fonamentals: la

manipulació i l’experimentació com a procediments previs a la representació i generalització i la

contextualització i funcionalitat d’allò treballat al món real. L’objectiu més rellevant és afavorir

l’estructuració del pensament mitjançant la utilització del llenguatge matemàtic, d’estratègies de

raonament i resolució de problemes, de vàries tècniques i instruments de càlcul, de mesura i de

construcció,... sempre des de l’aplicació dels coneixements adquirits a situacions amb un context

real.

● Tractament integral de les llengües

A cicle inicial s’inicia l’aprenentatge de la llengua castellana tant a nivell oral com a nivell escrit. En aquest

cicle, els alumnes continuen tenint contacte amb la llengua anglesa a nivell oral i es comença a

incorporar l’àmbit escrit. Potenciem la comprensió i l’expressió en aquest. Es dediquen dues hores a

CI i tres hores a CM i CS setmanals a aquesta àrea, i un dels plans lectors setmanals també és en

21


anglès. Per tal de potenciar l’aprenentatge i l’ús comunicatiu de la llengua anglesa, l'anglès és la

llengua vehicular a l'àrea d'educació Artística.

La llengua catalana i castellana es treballa d'una manera integral, es comença amb una comprensió lectora,

s'hi treballen els aspectes gramaticals que hi van implícits (estructures comunes) i s'acaba fent un

expressió escrita de la tipologia textual corresponent. Tot aquest treball s'alterna entre català i

castellà. L'ortografia és l'únic aspecte que es treballa per separat (ortografia catalana i ortografia

castellana).

● Potenciar la llengua estrangera

El centre aposta per treballar la llengua estrangera des de P3. A Infantil, hi haurà una sessió setmanal

d’anglès per cada grup classe i una sessió setmanal de tallers de contes tradicionals en anglès. A

primària es fan tres hores setmanals d'aquesta àrea. Sempre que hi hagi una especialista d’anglès al

pati, tant a Infantil com a primària, aquest es durà a terme en anglès. Un dels plans lectors és en

anglès i també s'imparteix en anglès l'àrea de plàstica. El centre té la voluntat de sol·licitar anualment

una auxiliar de conversa a les convocatòries corresponents del Departament d'Ensenyament. A

banda, el centre ha estat admès al programa GENERACIÓ PLURILINGÜE (GEP) 2017-2020.

● Metodologies amb enfocament globalitzat

A l'escola tota l’educació infantil treballa sense llibres de text, potenciant el treball manipulatiu, globalitzat,

per racons de treball ajustats a les necessitats i capacitats de cada infant, es realitzen setmanalment

tallers intracicles, projectes de treball…

A primària tampoc hi ha llibre de text ni de matemàtiques ni de llengua. Es prioritzen els projectes

interdisciplinaris, treball cooperatiu, treballs de recerca, internivells... d'aquest manera afavorim un

tipus d'aprenentatge que estimula els participants a generar les seves pròpies solucions. El

protagonista de l'aprenentatge és l'aprenent mateix. El paper del mestre és acompanyar, guiar,

avaluar i donar suport als alumnes. El centre, el curs 2018-2019 he entrat a formar part dels centres

que integren la XARXA DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES (XCB), tot rebent la formació adient per tal de

treballar de manera globalitzada i competencial.

● Projecte de robòtica i Google Apps for Education.

El centre aposta pel treball de robòtica i de programació computacional. S’inicia aquest treball a P3

amb les Bee-Bots i es va consolidant fins a 2n. Paral·lelament, entre P5 i 1r s’inicia el treball de

robòtica amb els robots: makey-makey i a partir de CM es continua aquest treball de robòtica amb

els robots: imagina3DBOT.

Quant al llenguatge computacional, a P5 ho iniciem a través del programa BotLogic de l’Edu365. A 1r, 2n i 3r

s’iniciaran en aquesta habilitat a través del programa code.org i a partir de 4t, amb scratch.

Des de CM els alumnes treballen amb les eines Google Apps for education (drive, correu electrònic...)

22


● Relacions Humanes.

Treballem per aconseguir unes relacions interpersonals satisfactòries entre mestres, alumnes i famílies que

facin possible la satisfacció en el treball i la implicació de tots en el desenvolupament del Projecte

Educatiu de l’escola. Per potenciar aquestes relacions entre els alumnes, s’ha creat la figura dels

padrins i fillols. Els alumnes de 4t apadrinen als alumnes de P3, els de 5è apadrinen als de P4 i els de

sisè, als de P5. Al llarg del curs es realitzen activitats conjuntes: tallers, lectura de contes, esmorzars...

És important remarcar la relació de l’escola amb l’associació de pares i mares d’alumnes per tal de canalitzar

les iniciatives i suggeriments de les famílies i promoure diferents activitats relacionades amb el

centre.

● Relacions Institucionals.

L’escola manté relacions i col·laboracions amb les diferents institucions: Departament

d’Ensenyament (Consell Comarcal, Delegació Territorial, CRP...), ajuntament d'Amer, entitats del

municipi, altres centres educatius del municipi...

5.2.3 CRITERIS PER L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Establim els següents mecanismes d’atenció a l’alumnat amb NEE, altes capacitats i/o dificultats de

comunicació:

● És la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), formada per la directora (que la presideix), la cap

d'estudis, l’EAP i la mestra d’Ed. Especial, qui haurà de determinar els criteris d’atenció a la diversitat,

els procediments que s’empraran per determinar les NEE dels alumnes, els procediments per

formular adaptacions, els trets bàsics de les formes organitzatives, els criteris metodològics més

idonis a nivell de centre per a atendre la diversitat de l’alumnat i els mecanismes d’atenció a

l’alumnat .D’una forma més específica haurà de vetllar per la coordinació del suport i orientacions de

l'EAP, la coordinació de l’atenció individualitzada/ petit grup als alumnes amb dificultats

d’aprenentatge i alumnes NEE (Necessitats Educatives Específiques) i NI (Alumnat Nouvingut) i la

col·laboració en la realització dels PI (Plans Individuals) per part dels tutors/es i les mestres d’Ed.

Especial en aquells alumnes que ho necessitin.

● Atenció individual i/o petit grup, dins o fora de l’aula ordinària amb l’alumnat NEE i NI a càrrec de la

mestra d’Ed. Especial.

● Atenció individual i/o petit grup, dins o fora de l’aula ordinària amb algunes dificultats

d’aprenentatge a càrrec de les mestres d’Ed. Especial i/o mestres de suport.

● Grups flexibles segons les necessitats de l'alumnat i els recursos humans disponibles a cada cicle.

Aquesta estructura permet una atenció més individualitzada, possibilitat de treball cooperatiu, i un

treball més adaptat a les necessitats de l’alumne/a.

23


● Suport Escolar Personalitzat (SEP). Els alumnes reben aquest suport tant durant l’horari lectiu com en

horari post-lectiu al migdia. Aquest suport pretén donar resposta a les necessitats de l’alumnat que

presenta mancances o retard d’aprenentatge en l’adquisició del procés de lectura i escriptura, en

l’assoliment d’habilitats matemàtiques, en l’adquisició d’hàbits de treball, d’organització i d’estudi i a

alumnes d’altes capacitats i/o talentosos. Els alumnes que reben aquest suport escolar no són fixos,

sinó que pot variar al llarg del curs en funció de les de cada cas.

5.3 PROJECTE LINGÜÍSTIC

El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) va ser elaborat i aprovat, després d’una extensa diagnosi, el juny del

2018. Aquest estableix el treball global de les llengües que cal portar a terme al nostre centre.

5.4 CRITERIS PER A LA PLANIFICACIÓ DEL DESPLEGAMENT I INSERCIÓ DE LES TAC

El decret del currículum (Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació

primària) ha incorporat el desplegament de la competència digital d'acord amb el plantejament recollit al

document Competències bàsiques de l'àmbit digital. Per tant, és necessari assegurar que s'atenen, en les

programacions didàctiques, les quatre dimensions que conformen la competència digital:

● Instruments i aplicacions

● Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge

● Comunicació interpersonal i col·laboració

● Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Per fer-ho possible cal i un Pla TAC (que està en procés de revisió) i una comissió TAC amb un coordinador

TAC, que vetlli diàriament per un bon govern de les tecnologies.

Som una escola que vetlla per aquesta competència del currículum apostant per invertir en maquinaria i en

formació pels mestres.

5.5 VINCULACIÓ D’ALTRES PROJECTES DEL CENTRE

5.5.1 PROJECTE DE CONVIVÈNCIA

El Projecte de convivència reflecteix les accions que el centre educatiu desenvolupa per capacitar tots els

alumnes i la resta de la comunitat escolar per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes. En el nostre

centre aquest projecte està en procés d’elaboració.

5.5.2 PLA D’ACCIÓ TUTORIAL (PAT)

És el document on es recullen totes les intervencions que els tutors han de realitzar respecte de la tutoria. En

24


el nostre centre el pla PAT està en procés de revisió.

5.5.3 PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’atenció a les necessitats educatives de tots els alumnes les plantegem des d’una perspectiva global de

centre i de la participació prioritària dels alumnes en entorns ordinaris.

El centre disposa d’un pla d’atenció a la diversitat aprovat al juny del 2018 i d’una comissió d’atenció a la

diversitat que vetlla setmanalment pels aspectes implícits al càrrec.

5.5.4 SERVEI COMUNITARI

El centre participa en el servei comunitari dels alumnes de 4t d’ESO de l’IES Castell d’Estela. Som el centre

receptor de l'alumnat de secundària obligatòria per tal que aquests alumnes experimentin i protagonitzin

accions de compromís cívic, aprenguin en l'exercici actiu de la ciutadania, i posin en joc els seus

coneixements i capacitats al servei de la comunitat.

Ens coordinem amb la tutora del servei comunitari i la cap pedagògica de l’IES per establir tasques, horaris,

avaluació…

6. AVALUACIÓ ( com ho avaluem)

Al nostre centre entenem l'avaluació com un element de formació i orientació a l'alumnat en la qual es valora

tot el procés d'ensenyament-aprenentatge en referència a uns objectius plantejats. L’avaluació és contínua,

ja que té per objecte constatar els avenços i detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne

les causes i prendre les mesures necessàries a fi que l'alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés

d'aprenentatge.

6.1 MECANISMES D’AVALUACIÓ

En l’avaluació, s’utilitzen procediments variats i continuats: valoració de les activitats diàries, dels deures i

treballs, de l'actitud davant l'aprenentatge, proves objectives, proves globals i de relació, diaris de classe,

quaderns de pràctiques, autoavaluació i avaluació recíproca,rúbriques, exposicions...

● Avaluació interna de centre

A l'octubre i al maig cada nivell de primària passa unes proves d'avaluació interna de matemàtiques, eficàcia

lectora i expressió escrita. Aquestes són únicament per analitzar les dades, treure'n els gràfics i

valorar el sistema de treball del centre i reorientar-lo, si cal.

● Avaluació externa de centre.

El centre passa les diferents avaluacions externes que el Departament o el CRP ens proposa.

25


● Sessions d'avaluació al llarg del curs

Es realitza una sessió d’avaluació trimestral per valorar els aprenentatges de cada alumne/a i fer el

seguiment, per part del mestre, del desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge. En

aquesta sessió d'avaluació trimestral hi assisteixen tots els mestres del grup i prèviament s'ha

d'emplenar l'acta de la sessió d'avaluació a la Intranet del centre. A Educació Infantil les sessions

d’avaluació s’efectuen semestralment. A Educació Primària les sessions d’avaluació s’efectuen

trimestralment (dues presencials i una telemàtica).

● L'avaluació final

El resultat de l’avaluació final de cada nivell permet a l’equip docent tenir informació per prendre decisions

sobre la promoció de l’alumne al nivell següent. Les decisions es prenen promovent l’acord amb la

família.

● Informes d'avaluació

A l'escola donem un informe d’avaluació trimestrals a les famílies de primària i a les famílies d'educació

infantil, dos informes al llarg del curs escolar i un informe intern de final d’etapa on s’avaluen les

capacitats. Els informes comuniquen per una banda, els progressos dels seus fills, tant respecte

l’assoliment de continguts com d'hàbits de treball: fer els deures, portar el material, mostrar

interès... també sobre el desenvolupament interpersonal: relació amb el professorat, relació amb els

companys... Per l’altra banda, hi consten les notes obtingudes en cada matèria.

● Deures d'estiu

L'alumnat de 6è que no superi una o vàries competències haurà de fer uns deures d'estiu que seran

d'obligatorietat entregar-los a l'institut els primers dies de classe.

El recull d’informació i les valoracions dels resultats es concreten a la memòria anual de cada curs, juntament

amb les propostes de millora.

6.2 INDICADORS DE PROGRÉS

El centre, anualment fa un anàlisi dels indicadors de les dades anuals del Departament d’Ensenyament:

● Context: diversitat, participació famílies, procedència alumnat, absentisme escolar, demanda…

● Recursos: ràtios, personal de suport, serveix externs, formació…

● Resultats: superació de cursos i etapes, superació de proves d’avaluació externa...

7. ACTUALITZACIÓ

El centre, sistemàticament anirà duent a terme revisions i actualitzacions del PEC. Aquestes queden

registrades a la darrera pàgina del document.

26


8. APROVACIÓ I DIFUSIÓ DEL PEC

El projecte es presentarà per la seva aprovació al Claustre i al Consell Escolar. Una vegada presentat i validat,

el projecte es farà públic. Per tal d’informar del desenvolupament, aplicació i assoliment del projecte, a la

finalització de cada curs, a través de la memòria de la Programació General Anual del Centre i l’informe de

gestió, s’avaluarà i s’informarà al Claustre i al Consell Escolar del seu contingut.

Tanmateix, cada quatre anys, es farà el mateix amb la memòria final del Projecte de Direcció.

Centres públics:

● formulació: claustre de professors, professionals d’atenció educativa i consell escolar.

● aprovació: la directora del centre

Informació a la comunitat escolar

El PEC del centre es podrà trobar al bloc de l’escola.

27


DATA D’APROVACIÓ INICIAL:

Consell Escolar del 29 juny 2017

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 9 maig 2019

ASPECTES ACTUALITZATS: ● Prioritats del DE

Hem incorporat els següents aspectes:

● perfil familiars i de l’alumnat.

● característiques de l’entorn escolar.

● les prioritats derivades del context escolar.

● hem modificat l’estat del projecte lingüístic.

Ubicació del document: (Al Drive de l’escola ) 1. Documents de centre 1.1. PEC

1.1.1 Actualització PEC escola 19

DATA APROVACIÓ AL CONSELL ESCOLAR:

30 de maig de 2019

28


● criteris per a la planificació del desplegament i inserció de les TAC.

● La vinculació d’altres projectes del centre.

● Els mecanismes d’avaluació.

● Actualització. Els indicadors de progrés.

DARRERA ACTUALITZACIÓ:

ASPECTES ACTUALITZATS: ● Prioritats del DE ● Concrecions del

PdD ● Consolidació de

plans i projectes de centre

Orientacions de l’AVAC i l’AVALDIR en relació amb la PGA i la MA

DARRERA ACTUALITZACIÓ:

ASPECTES ACTUALITZATS: ● Prioritats del DE ● Concrecions del

PdD ● Consolidació de

plans i projectes de centre

● Orientacions de l’AVAC i l’AVALDIR en relació amb la PGA i la MA

29