ÍNDEX - idece. · PDF fileEls arbres monumentals segresten diòxid de carboni de l’atmosfera durant molt de temps i el retenen en la seva fusta molts d’anys. Per tant, podem

Un mar d’oliveres. Les oliveres i el CO2

1

ÍNDEX

1. Resum del treball ........................................................................... 3

2. Introducció ..................................................................................... 6

3. Objectius del treball ....................................................................... 7

4. Introducció teòrica ......................................................................... 9

4.1. La Fotosíntesi i el Cicle del Carboni .......................................... 9

4.2. La biomassa i el carboni .......................................................... 19

4.3. L’efecte hivernacle i el Canvi Climàtic .................................... 20

4.4. La desforestació dels boscos i l’agricultura .............................. 27

4.5. L’olivera i el seu cultiu ............................................................. 28

4.6. Les transformacions de cultius ............................................... 34

4.7. Aplicacions de la fusta d’olivera ............................................... 40

4.8. Aparició de moviments proteccionistes ................................... 42

5. Camps seleccionats per a fer l’estudi ........................................ 48

5.1. El camp tradicional d’oliveres ............................................................. 48

5.2. El conreu intensiu d’oliveres ............................................................... 50

5.3. Els conreu intensiu de tarongers ....................................................... 52

6. Presa de dades ............................................................................. 54

6.1. Procediment per a la presa de dades ............................................... 54

7. Tractament de les dades ............................................................. 66


2

7.2. Càlcul del volum de fusta per arbre .................................................. 71

7.2.1. Els arbres sense ramificacions ........................................................ 71 7.2.2. Arbre amb ramificacions: com solucionar el problema de les ramificacions ................................................................................................... 73 7.3. Massa de fusta per arbre .................................................................... 82

7.3.1. Com calculem la densitat de la fusta? ........................................... 83 7.3.2. Com calculem la massa de fusta? .................................................. 85 7.3.3. Validació de la fórmula proposada ................................................. 85 7.3.4. La biomassa subterrània .................................................................. 87 7.4. Massa de fusta per hectàrea .............................................................. 89

7.5. Massa de diòxid de carboni per arbre .............................................. 90

7.6. Massa de diòxid de carboni per hectàrea ........................................ 93

7.7. Equivalència del diòxid de carboni en quilograms de gasolina per

arbre i per hectàrea ........................................................................................ 94

7.8. Equivalència de gasolina en litres per arbre i per hectàrea .......... 95

7.9. Comparació amb el CO2 alliberat en la combustió dels cotxes .... 96

8. Conclusions ................................................................................. 99

8.1. Resposta a les preguntes i/o hipòtesis ........................................ 99

8.2. Propostes per a mantenir les oliveres ....................................... 100

9. Temporització............................................................................. 105

10. Agraïments ................................................................................. 107

11. Opinió personal .......................................................................... 108

13. Índex d’imatges .......................................................................... 110

14. Procedència de les imatges ...................................................... 113

15. Webgrafia ................................................................................... 116

16. Annexos ...................................................................................... 118


3

1. Resum del treball

En aquest treball demostraré que podem considerar les finques tradicionals d’oliveres

com un magatzem de diòxid de carboni.

Gràcies a la fotosíntesi que han dut a terme les oliveres al llarg de tota la seva vida,

aquestes han absorbit diòxid de carboni de l’atmosfera . El diòxid de carboni es

transforma en fusta i queda emmagatzemat als troncs i a les branques dels arbres fins

que aquests es morin. En el cas de les oliveres, el diòxid de carboni és emmagatzemat

durant centenars d’anys, que és l’edat que poden assolir aquests arbres.

Actualment, com es poden regar els camps que antigament eren de secà, els camps

tradicionals d’oliveres estan sent transformats en camps de cultius intensius. Aquestes

finques transformades tenen una major densitat d’arbres, però els arbres són molt més

joves i de mida molt més reduïda, cosa que implica una disminució de la quantitat de

fusta retinguda per hectàrea en aquests arbres dels nous cultius i, per tant, menys

diòxid de carboni retingut en l’estructura de l’arbre.

L’objectiu d’aquest treball és demostrar que la quantitat de fusta i del diòxid de carboni

que l’arbre ha capturat de l’atmosfera per a formar la seva estructura, és major en els

conreus tradicionals d’oliveres que en els nous camps de cultius intensius. Aquesta

realitat representarà un motiu més per a conservar els camps de cultius tradicionals, i

concretament en aquest cas, els camps tradicionals d’oliveres.

L’estudi l’he realitzat a partir de tres finques: una finca d’oliveres que representa el

model tradicional de cultiu amb oliveres de diferent edat i per tant de mides diferents, i

dues finques més que representen el conreu intensiu, una d’elles d’oliveres i l’altra de

tarongers. En aquests dos casos els arbres han sigut plantats alhora i per tant tenen

una mida molt semblant.

Per fer aquest estudi, he realitzat un treball de camp en les tres finques que consistia

en que en cada finca he mesurat el perímetre del tronc i de la longitud de la branca més

llarga de cada arbre. A partir d’aquestes mesures he fet els càlculs que em permeten

determinar la quantitat de fusta, i a partir d’aquesta, he calculat el diòxid de carboni que

hi ha emmagatzemat per hectàrea en cadascun dels tres cultius. He representat les

dades finals en gràfics per poder analitzar millor els resultats.


4

Amb el resultats d’aquests càlculs he pogut demostrar que en els conreus

tradicionals hi ha molta més massa de fusta per hectàrea que en els conreus

intensius. Per tant, quan es transforma un conreu tradicional d’oliveres en un d’intensiu

(tant d’oliveres com de tarongers), disminueix la quantitat de fusta per hectàrea, la qual

cosa implica, a curt o llarg termini, un alliberament de diòxid de carboni a l’atmosfera,

fet que suposa que les transformacions dels cultius tradicionals a cultius intensius

contribueixen al canvi climàtic global.

Les dades i els resultats obtinguts permeten concloure que:

És important promoure la conservació dels camps de cultius tradicionals

com a protecció del nostre paisatge i dels nostres costums fent difusió de

l’existència d’arbres monumentals com les oliveres mil·lenàries que hi

podem trobar com a patrimoni natural a les nostres comarques.

Aplicar el mateix criteri de conservació dels grans arbres a les zones

forestals, i ensenyar al públic la ubicació d’arbres monumentals com ara

alzines, castanyers bords, faigs i pins de gran mida com els que hi ha arreu

del territori.

Conservar els arbres de jardineria que hi ha a les nostres places i jardins,

així com a les entrades dels pobles, i evitar substituir-los per altres arbres

de jardineria de mida molt més petita que solen ser d’espècies que

necessiten més aigua per al seu manteniment, cosa que fa que el

manteniment sigui més costós i els fa menys sostenibles.

Els arbres monumentals segresten diòxid de carboni de l’atmosfera durant

molt de temps i el retenen en la seva fusta molts d’anys. Per tant, podem

considerar que els arbres monumentals no contribueixen a l’efecte

hivernacle i, per tant, tampoc al canvi climàtic. La transformació dels

camps tradicionals en cultius intensius realment produeix l’efecte contrari i

sí que contribueix al canvi climàtic, perquè el balanç de la transformació és

l’alliberament de tones de diòxid de carboni antic a l’atmosfera.

S’ha de potenciar la utilització de la fusta d’aquells arbres que per algun

motiu s’han hagut de tallar i evitar la seva crema, per tal d’allargar el temps

que el diòxid de carboni estigi retingut en la fusta. Es pot fer servir, per


5

exemple, en la construcció de cases de fusta o l’elaboració d’objectes

artesanals.

L’administració i el públic en general s’han de conscienciar sobre la

necessitat de preservar aquest patrimoni natural que forma part de la

nostra cultura des de temps ancestrals. El fet que les transformacions de

cultius tradicionals amb arbres grans en cultius intensius amb arbres

petits alliberi tant de CO2 a l’aire, és un motiu de pes per a lluitar per la

conservació d’aquest patrimoni viu.

Un mar d’oliveres Les oliveres i el CO2


6

2. Introducció

Fins fa 50 anys, els camps de conreu que abundaven a les nostres comarques eren de

caràcter tradicional. Aquest tipus de camp es caracteritza per tenir una distribució no

quadriculada dels arbres, és a dir, trobem els arbres al camp en punts desordenats, la

densitat de conreu és baixa i tenen unes mides molt distintes, tot plegat perquè els

arbres han estat plantats en anys diferents.

En el cultiu tradicional d’oliveres abunda l’olivera farga, la qual pot arribar a viure

centenars d’anys i en alguns casos es considera un arbre monumental. Aquets arbres

poden arribar a tenir fins a 5 metres de perímetre (però hi ha que molt més) i 13 metres

de longitud de la branca més llarga. Tot i això, en el mateix camp hi ha arbres que el

seu perímetre mesura pel voltant del metre. Això ens indica que en cultius tradicionals

els arbres són molt diferents entre ells.

La construcció de pous i pantans va fer plantejar els pagesos la possibilitat de

transformar dels camps tradicionals de secà en camps intensius, que es podien regar

fàcilment. Per fer-ho, havien de substituir els camps tradicionals per arbres nous.

L’aparició de noves espècies d’arbres que eren més resistents als factors climatològics

adversos va facilitar aquest procés. D’aquesta manera, es va aconseguir augmentar el

rendiment de les finques.

A la comarca d’El Montsià, aquest fenomen ha implicat la transformació de cultius

tradicionals d’oliveres i de garrofers en camps intensius de cítrics o d’oliveres. Són

cultius en els que arbres han estat plantats en la mateixa època, i per la seva alta

densitat de conreu (es planten molt junts), els arbres es mantenen amb mides petites al

llarg de la seva vida. En aquest cas, els arbres són tots molt semblants, ja que el seu

perímetre oscil·la al voltant del metre i mig, i l’altura entre els 2 metres en el cultiu de

cítrics i entre 4 metres en el cultiu d’oliveres.

L’observació d’aquest fenomen em va portar a plantejar-me si aquest canvi en el tipus

de cultiu podia afectar d’alguna forma a la quantitat de fusta per hectàrea en els camps,

i per tant a la quantitat de diòxid de carboni que els arbres emmagatzemaven. En el cas

que s’alliberés diòxid de carboni a l’atmosfera per causa d’aquestes transformacions,

¿com podríem evitar que això succeís?


7

3. Objectius del treball

L’objectiu d’aquest treball és comparar la quantitat de fusta que hi ha

emmagatzemada en els troncs dels arbres de conreus tradicionals d’oliveres amb

la fusta que hi ha emmagatzemada als arbres de conreus intensius, en els que

actualment es transformen els camps tradicionals per augmentar la seva

rendibilitat. D’aquesta forma podré valorar si aquestes transformacions tenen un

impacte en la quantitat de diòxid de carboni que hi ha a l’atmosfera quan es

transformen els camps. En el cas que la transformació impliqui una disminució de la

fusta que hi ha acumulada als arbres dels conreus, podem considerar que aquesta

transformació ha alliberat majoritàriament diòxid de carboni que anirà a parar finalment

a l’atmosfera. Per tant, hauríem de considerar les transformacions com un factor més

que contribueix a l’efecte hivernacle i de retruc, al canvi climàtic, com ho fa el metà que

es desprèn dels camps d’arròs del Delta de l’Ebre. Tanmateix, si la conclusió és que

les transformacions emeten més diòxid de carboni a l’atmosfera, aquest serà un

motiu força important perquè els diferents organismes que es preocupen per la

defensa i promoció d’aquest patrimoni tan especial, puguin fer-ne una defensa

encara més argumentada per tal d’aconseguir el reconeixement definitiu del valor

afegit que tenen els camps tradicionals d’oliveres centenàries i fins i tot mil·lenàries.1

Realitzaré els següents passos per a fer aquest estudi:

1. Seleccionar els camps més adequats on realitzaré les mesures. Aquests camps

han de correspondre al model de cultiu tradicional i al model de cultiu actual, per tal

de poder comparar les seves dades.

2. Prendre les mesures que em permetran fer els càlculs per obtenir el volum de

fusta per hectàrea produïda en cada classe de cultiu.

3. Fer el tractament de les dades obtingudes per tal de calcular la quantitat de fusta

hi ha emmagatzemada per hectàrea en cadascun dels camps i la seva equivalència

en diòxid de carboni atmosfèric.

1 L’arbre més antic de Catalunya és precisament una olivera bimil·lenària:Lo Parot, a Horta de Sant Joan, de 15 m

de perímetre.. http://www.tv3.cat/videos/198606135#

http://www.tv3.cat/videos/198606135


8

Els càlculs que he realitzat són:

1. Determinar el volum de fusta per hectàrea a partir de les mesures preses en

cada camp.

2. Obtenir la densitat de la fusta i amb el volum de l’apartat anterior calcular la

massa de fusta per hectàrea present en cadascun dels tipus de cultius.

3. Trobar l’equivalència entre la quantitat de fusta i el diòxid de carboni per

hectàrea que l’arbre ha retingut en cadascun dels cultius.

4. A partir dels resultats obtinguts comparar les quantitats retingudes de diòxid

de carboni en cada cultiu i extraure les conclusions corresponents.


9

4. Introducció teòrica

4.1. La Fotosíntesi i el Cicle del Carboni

Es creu que l’atmosfera primitiva de la Terra no tenia oxigen fins que van

aparèixer organismes capaços de produir-lo a través de la fotosíntesi. L’oxigen de

l’atmosfera va permetre l’aparició d’organismes que utilitzessin els productes de la

fotosíntesi, els quals els oxidaven mitjançant el procés de la respiració.

La fotosíntesi és el procés a través del qual les plantes, organismes autòtrofs

fotosintètics, assimilen el carboni i transformen les molècules inorgàniques, el

diòxid de carboni i l’aigua en una molècula orgànica, la glucosa, C6H12O6, i una

molècula inorgànica, l’oxigen, O2.

Les plantes necessiten per proveir-se d’energia i matèria carboni, nitrogen, sals

minerals i aigua. El carboni l’obtenen del CO2 de l’atmosfera que és reduït a

compostos orgànics a través de la fotosíntesi, produïda a les fulles. Les plantes no

són capaces de fixar el nitrogen per elles mateixes. En les plantes superiors,2 el

nitrogen s’obté de les sals minerals del sòl, a partir de microorganismes que

redueixen el nitrogen molecular de l’atmosfera (N2) i el transformen en un ió amoni

(NH4+). Els éssers vius capaços de fixar el nitrogen són diversos gèneres de

bacteris i de les anomenades algues blaves o cianobacteris. Els cianobacteris viuen

a l’aigua i als sòls humits. Aquest tipus de bacteris viuen preferentment al sòl.

Així, en la reacció de fotosíntesi es transformen dues molècules de baix contingut

energètic, el diòxid de carboni i l’aigua, en glucosa, molècula d’alt contingut

energètic. Per dur-se a terme aquest procés, les plantes necessiten una font natural

d’energia. Aquesta és l’energia solar. L’equació de la fotosíntesi és la següent:

6CO2 + 6 H2O C6H12O6 + 6O2

2 Plantes superiors: tenen una estructura molt diferenciada: arrels, tronc o tija i fulles. Es reprodueixen a

través de llavors. L’arrel de les plantes superiors absorbeix i condueix l’aigua i els minerals del sòl a la planta, acumula els nutrients i subjecta la planta. El tronc proporciona la rigidesa necessària per la planta i la fulla, que és l’òrgan fotosintètic primari i té con a segona funció la transpiració de la planta.


10

Una part de la glucosa obtinguda en la fotosíntesi es crema per a satisfer les

necessitats metabòliques de la planta. L’altra part de la glucosa es transforma en

substàncies orgàniques com ara la cel·lulosa i el midó.3

La fotosíntesi es realitza en dues fases: la fase lumínica i la fase fosca.

La fase lumínica es caracteritza per la intervenció directa de la llum solar. La

clorofil·la4 capta la llum solar i transforma aquesta energia lluminosa en energia

química que conté les molècules de NADPH i ATP. Aquestes molècules són

monedes d’intercanvi energètic que s’utilitzen per a processos metabòlics que

requereixen energia. L’energia de la llum solar altera l’estat energètic de la

molècula de clorofil·la. En la primera reacció de la fase lumínica un electró excitat

abandona una molècula de clorofil·la i passa a un acceptor primari d’electrons, és a

dir, a una altra molècula que capta l’electró alliberat. Un cop adquirit l’electró,

l’acceptor primari passa a un estat excitat. Una molècula excitada és inestable, i per

tant tendirà a assolir l’estat de màxima estabilitat i perdrà energia. Per fer-ho,

l’acceptor primari cedirà l’electró excitat a una altra molècula. Aquesta s’anomena

primer transportador i és la ferredoxina. L’electró passarà per la cadena

transportadora d’electrons fins ser capturat pel NADP. El NADP que capta l’electró

es redueix i forma el NADPH, un nucleòtid reduït que proporciona energia a les

cèl·lules. La cadena transportadora d’electrons inclou alguns passos que

comporten la síntesi d’ATP, ADP i fosfat inorgànic. Aquesta síntesi s’anomena

fosforilació.

En resum:

Les molècules de clorofil·la perden electrons que, a través de la cadena

transportadora d’electrons, són capturats per una molècula de NADP que es

transforma en NADPH.

Les molècules de clorofil·la es recarreguen d’electrons gràcies a l’aigua, que

funciona com a reserva d’electrons en la fotosíntesi. Aquests electrons dispersos

3 Midó: substància de reserva de les plantes.

4 Clorofil·la: pigment contingut en els cloroplasts de les cèl·lules vegetals.


11

exerceixen suficient força per a trencar els enllaços de l’aigua i formar dos electrons

(e-), dos protons lliures (H+) i àtoms d’oxigen lliure(O):

H2O 2e- + 2H+ + O

Els àtoms d’oxigen es combinen entre ells i produeixen oxigen molecular (O2). Per

tant, l’oxigen que respirem i que permet la vida a la Terra, prové del trencament de

les molècules d’aigua que intervenen en aquest procés.

La fase fosca es caracteritza per ser independent de la llum, és a dir, es pot dur a

terme tant sense llum com amb llum. La llum no afecta el procés. En aquest procés,

l’energia continguda en les molècules de NADPH i ATP s’utilitzen per a obtenir

glucosa. La fase fosca també es realitza al cloroplast de les cèl·lules vegetals. En

aquesta fase, les molècules de CO2 reaccionen una per una, s’empaqueten així i

formen ribulosa difosfat. En aquesta carboxilació5, el diòxid de carboni, molècula

inorgànica, passa a ser una molècula orgànica. Aquest pas s’anomena

organificació del carboni. Després d’aquest procés, es produeix una cadena de

reaccions anomenada cicle de Calvin. En el cicle de Calvin s’obté una molècula de

glucosa i sis molècules de ribulosa difosfat, que permetran la continuació d’aquest

cicle. Sense la ribulosa difosfat, el cicle de Calvin s’aturaria, ja que aquesta és la

molècula capaç de fixar a la planta el diòxid de carboni obtingut de l’atmosfera.

A partir d’aquesta fase, les plantes obtenen compostos carbonats (hexoses) que

utilitzen per a la seva estructura, per obtenir l’energia necessària per al seu

metabolisme i emmagatzemar energia en forma de midó.

El carboni, component fonamental de tots els compostos orgànics, es presenta en

una quantitat limitada a la naturalesa. Per aquest motiu, s’ha de reciclar

constantment.

5 Carboxilació: procés químic en el qual un crup carboxílic (-COOH) substitueix un àtom de hidrogen.


12

Imatge 1. Esquema del Cicle del Carboni

En el Cicle del Carboni, la fotosíntesi és un procés de gran importància, ja que

gràcies a ell les plantes assimilen el diòxid de carboni que hi ha a l’atmosfera per a

construir l’estructura que les sosté. Per això, podem considerar les plantes un

magatzem temporal de diòxid de carboni.

En canvi, la respiració metabòlica dels éssers vius produeix l’efecte contrari:

C6H12O6 + 6 O2 6 CO2 + H2O + Energia

Aquest procés es produeix en absència de llum als mitocondris de les cèl·lules

vegetals. D’aquesta forma, una part del diòxid de carboni que havia assimilat la

planta en forma de glucosa, s’oxida per a formar un altre cop diòxid de carboni que

s’allibera a l’atmosfera.

Si la fotosíntesi i la respiració metabòlica de les plantes s’haguessin produït amb la

mateixa intensitat, no hi hauria cap pèrdua ni cap guany de CO2 atmosfèric. Això ho

podem observar a partir de la fórmula de la fotosíntesi i de la respiració cel·lular.

Equació de la fotosíntesi:

6 CO2 + 6 H2O + Energia C6H12O6 + 6O2


13

Equació de la respiració cel·lular:

C6H12O6 + 6 O2 6 CO2 + H2O + Energia

Podem concloure que la mateixa quantitat de carboni que s’emmagatzemaria a

la matèria orgànica, s’alliberaria a l’atmosfera en forma de diòxid de carboni.

Tot i això, una part del carboni es quedaria soterrat en els sediments de roques,

sense possibilitat de retornar a l’atmosfera a curt termini. El soterrament de carboni

és molt ineficient, ja que tant sols 0,05 PgC6 són enterrats en les roques

sedimentàries de 100 GtC7 a l’any, que són produïts en la fotosíntesi.

Com es pot observar en la imatge següent, el carboni està en constant intercanvi

entre la matèria viva i la matèria morta. Els arbres i les plantes emmagatzemen el

carboni en forma de biomassa gràcies a la fotosíntesi. La respiració d’aquests i la

descomposició a causa de la pèrdua de biomassa o la mort de l’arbre, provoquen

el retorn del carboni a l’atmosfera.

Imatge 2. Esquema intercanvi de carboni entre el mar, l’aire i la

biomassa continental

Aquest dibuix representa el intercanvi de carboni entre el mar, l’aire i la biomassa

continental. També apareix representada la crema de combustibles fòssils.

6PgC: 1PgC (petagram de carboni) equival a 10

15 grams.

7 GtC: 1 GtC (gigatona de carboni) equival a 10

9 grams.


14

El major intercanvi de carboni que es produeix ocorre en les plantes i el mar.

L’absorció de carboni per les plantes en dur a terme la fotosíntesi correspon a 100-

200 PgC a l’any, i l’intercanvi de carboni entre mar i aire correspon a 100-115 PgC.

L’augment net oceànic de carboni correspon a 2 PgC anuals.

En les plantes, també es produeix un despreniment de carboni en diferents casos.

Per respiració desprenen des de 40 a 50 PgC a l’any. Per descomposició

desprenen de 50 a 60 PgC i per l’agricultura i desforestació es desprenen 1,7 PgC.

Finalment la crema de combustibles fòssils desprèn 5,3 PgC.

Per tant, podem traure la conclusió que les plantes i l’oceà fan una gran funció en el

cicle del carboni, ja que equilibren el carboni que hi ha a l’atmosfera. També podem

concloure que hem d’intentar evitar el despreniment de carboni per part de

processos d’origen no natural, com poden ser la crema de combustibles fòssils,

l’agricultura i la desforestació.

En el gràfic següent apareixen aquestes dades representades en els diferents

casos:

El gràfic de barres anterior (a) representa l’emissió de CO2 en GtCO2-eq/any des de

l’any 1970 fins a l’any 2004.

Gràfic 1. Gràfics de la quantitat de diòxid de carboni que es desprèn en diferents casos


15

En cada color ens representa l’emissió d’un gas determinat. En color rosa ens

representa el CO2 dels combustibles fòssils i altres fonts. En blau clar el CH4 (metà)

d’agricultura, residus i energia. En el color groc ens representa el CO2 de

desforestació i descomposició de la biomassa. En color lila representa el N2O

produït en agricultura i altres fonts, i en color blau ens representa els gasos fluorats.

A partir del gràfic es pot observar com l’emissió d’aquests gasos ha augmentat de

28’7 GtCO2-eq/any fins a 49. El diòxid de carboni produït per la crema de

combustibles fòssils és el gas que més emetem a l’atmosfera, i per tant, el que

hauríem d’intentar reduir.

En el gràfic de sectors (b) apareix en tant per cent els gasos que emetem a

l’atmosfera.

El CO2 està representat en diferents casos. En color rosa el corresponent a la

crema de combustibles fòssils que representa un 56,6%. En color groc la

desforestació i la degradació de la biomassa un 17’3%, i representat en color

taronja altres casos en 2,8%. El metà en blau clar (CH4) emet un 14,3%, el N2O en

lila emet un 7,9% i els gasos-F en blau, emeten un 1,1%.

Per tant, podem observar que els gasos que s’emeten amb major freqüència són el

diòxid de carboni produït per la crema de combustibles fòssils, per la desforestació i

la degradació de la biomassa i l’emissió de metà.

Finalment al gràfic de sectors (c) apareix representada l’emissió d’aquests gasos

en diferents sectors.

En color blau clar apareix representat els residus i les aigües residuals, que

correspon a un 2,8% dels gasos que s’emeten. Amb color blau fosc apareix

representat el subministrament d’energia, que emet un 25,9%, en color groc

representa el transport, que representa el 13,1%. Els edificis residencials i

comercials (en color gris), representen un 7,95%. La indústria representada en

color roig, representa un 19,4% de les emissions. L’agricultura, representada en

color verd clar, emet un 13,5% i amb color verd fosc, la silvicultura, que emet el

17,4% dels gasos.


16

Per tant podem concloure que els sectors que més emissions d’aquests gasos

desprenen són el del subministrament d’energia i el de la indústria.

Per altra banda, el intercanvi de carboni entre mar i l’aire també té un paper molt

important en el Cicle del Carboni. Aquest procés s’anomena Bombeig Biològic

Marí i fixa al mar anualment un 45% de la producció primària terrestre de carboni.

La fixació del carboni als mars i als oceans la duu a terme el fitoplàncton marí,8

que viu en les primeres desenes de metres de profunditat (zona eufòtica), ja que

aquesta zona és la que hi arriba la llum solar.

Imatge 3. Fitoplàncton marí

Aquests organismes transformen els nutrients en matèria orgànica vegetal, que

és aprofitada per el zooplàncton.

Imatge 4. Imatge zooplàncton

8 Fitoplàncton marí: constitueix l’aliment del zooplàncton i produeix e 50% del oxigen molecular

necessari per la vida terrestre. Uns exemples de fitoplàncton són les diatomees i els cianobacteris.


17

En la respiració del zooplàncton es torna una part de CO2 a l’aigua. El

zooplàncton també produeix residus orgànics, que contenen CO2, els quals

precipiten al fons marí. Aquests residus orgànics i la matèria orgànica que no ha

estat retornada a l’aigua a causa de la respiració del zooplàncton representen un

25% de la biomassa total produïda pel fitoplàncton. D’aquests residus orgànics un

0,05 PgC/any queda definitivament soterrat. Això provoca una disminució del CO2

de l’aigua superficial dels mars i oceans. A causa d’aquest fenomen, el mar

absorbeix major quantitat de CO2, ja que quan augmenta la productivitat de matèria

orgànica vegetal fabricada pel fitoplàncton marí (productivitat biològica marina)

disminueix la quantitat de CO2 present a l’atmosfera.

La vegetació terrestre conté tres vegades més carboni que l’atmosfera. Cada

any, i com a conseqüència de la fotosíntesi, les plantes capten més de 100 PgC de

l’atmosfera, i per als mars i oceans la captura és de 40 PgC.

El balanç total de carboni de les plantes, entre la fotosíntesi i la respiració,

sempre és positiu mentrestant la planta està en període de creixement, ja que

s’absorbeix més diòxid de carboni gràcies a la fotosíntesi. En el moment que la

planta deixa de créixer, tendeix a compensar la fotosíntesi amb la respiració,

mantenint el mateix nivell de carboni en la fusta.

Tot i això, no totes les plantes emmagatzemen el diòxid de carboni a llarg termini.

Per exemple, es poden observar molts camps d’herba, a la primavera. Si

s’analitzés la quantitat de carboni emmagatzemat aquests camps d’herba, a

primera vista diríem que hi han acumulat carboni en l’estructura de les plantes

gràcies a la seva activitat fotosintètica. Però al cap de cert temps, quan les plantes

que ocupaven els camps han mort, el carboni que hi havien retingut en l’estructura

retornarà a l’atmosfera. Per aquest motiu, realment no s’ha retingut de diòxid de

carboni en aquell camp al llarg de l’any.


18

Imatge 5. Aspecte d’un camp de cereals a la

primavera

Imatge 6. Aspecte del camp de

cereals ja segat a l’estiu

En canvi, a camps on s’hi conreen arbres, com els camps d’ametllers, també s’hi

emmagatzema carboni, però a diferència dels camps d’herba dels que hem parlat

anteriorment, les branques que han crescut han emmagatzemat CO2 al llarg de

l’any i viuen molts més anys que l’herba, l’aspecte del paisatge no canvia gaire. A

causa d’això, hi ha un balanç de carboni net a fi d’any.

Els arbres perden carboni a causa de la pèrdua de branques quan les poden, es

moren o es trenquen, i també per la caiguda de les fulles. Però fins a molts anys

després, quan es morin els arbres, el carboni no tornarà a l’atmosfera ja que

d’entrada quedarà retingut a la fusta de l’arbre, i quan aquest mor, es pot allargar

l’estada del diòxid de carboni a la fusta durant temps. Aquesta fusta pot tenir

diverses utilitats, com ara, per construcció d’estructures, per fer objectes

ornamentals, instruments musicals... D’aquesta manera s’allarga molt més l’estada

del diòxid de carboni en la fusta, fins que aquesta es fa malbé i el diòxid de carboni

torna a l’atmosfera. Així es pot ampliar l’estància del CO2 anys i dècades en la

vegetació abans de la seva descomposició final. Un àtom de carboni pot estar mes

o menys d’un any en camps d’herba, en fruites, en les hortalisses, etc. El conjunt

d’aquestes plantes s’anomena òrgans verds. En canvi, el carboni en els arbres pot

estar emmagatzemat en la fusta des de vint anys a cent o centenars d’anys,

segons la vida de cada espècie d’arbres.

Un altre factor molt important en el Cicle del Carboni són els sistemes forestals,

els boscos. Aquests emmagatzemen molt de carboni a la fusta dels arbres que els


19

componen. Aquest és un motiu pel qual els boscos tenen tanta importància en el

manteniment del funcionament correcte dels cicles de la naturalesa.

4.2. La biomassa i el carboni

La biomassa és la quantitat de matèria orgànica que forma part de l’estructura dels

éssers vius. En el cas dels arbres, aproximadament la meitat de la seva

biomassa és carboni. I el doble de la massa dels arbres correspon a CO2.

Imatge 7. Relació fusta carbó

En els boscos, tant la biomassa aèria (part dels arbres i de les plantes que queden

sobre el sòl que veiem) i la biomassa subterrània (les arrels sota el sòl, i per tant,

no veiem) emmagatzemen CO2. En els alzinars, per exemple, la biomassa aèria

representa el mateix percentatge que la biomassa subterrània.


20

4.3. L’efecte hivernacle i el Canvi Climàtic

La crema de combustibles fòssils com ara el carbó9 provoca un despreniment

de CO2 a l’atmosfera, cosa que es tradueix en un augment d’aquest gas a l’aire.

A l’atmosfera, també trobem a més a més els gasos d’efecte hivernacle 10 com el

metà, l’òxid nitrós, el vapor d’aigua i l’ozó a l’atmosfera que per diferents processos

naturals s’acumulen a l’atmosfera contribueixen en l’augment de l’efecte hivernacle.

Aquestes substàncies són d’origen antropogènic, és a dir, produïdes per l’activitat

humana. Dins d’aquests també hi ha els CFC, un dels responsables del

deteriorament de la capa d’ozó que protegeix la Terra de les radiacions perjudicials

del Sol, com poden ser les radiacions ultraviolades.

Imatge 8. Origen del fenomen del canvi

climàtic al món

En aquest gràfic de sectors apareix representats els gasos d’efecte hivernacle

majoritaris. Destaquen el diòxid de carboni, abundant en un 65%, i el metà, 20%.

La resta de gasos suposen un 15%.

Aquesta contaminació ha fet que s’incrementi la quantitat de gasos d’efecte

hivernacle a l’atmosfera des d’inici de la revolució industrial. Al gràfic següent s’hi

10

Gasos d’efecte hivernacle: contaminant atmosfèric en estat gasós que contribueix a agreujar l'efecte hivernacle a la Terra.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Contaminant_atmosf%C3%A8ric

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gas

http://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_hivernacle

http://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_hivernacle

http://ca.wikipedia.org/wiki/Terra


21

observa la variació de la quantitat de diòxid de carboni en ktCO2 equivalents des

1990 fins al 2006 a Catalunya:

Imatge 9. Emissions totals a Catalunya de gasos hivernacle

En aquest gràfic es representen les emissions totals a Catalunya de gasos d’efecte

hivernacle des del any base aproximadament davant de l’any 1990 i fins a l’any

2006. Es pot observar com han anat augmentant de forma gradual des de el inici

de la industrialització. A l’any 2005 les emissions van arribar al màxim en aquesta

gràfica, fins a 60.000 ktCO2, quan a l’any base es van emetre 40.000.

El gràfic següent representa l’efecte hivernacle. Les línies roges representen

l’energia solar, que travessa l’atmosfera i arriba a la superfície terrestre que

s’escalfa. La part d’aquesta energia que no ha estat utilitzada per a escalfar la

superfície terrestre, rebotar per tornar a l’espai. Els gasos d’efecte hivernacle

mantenen atrapats part dels rajos que han de sortir de l’atmosfera i escalfen la

superfície terrestre. En augmentar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, un major

nombre de rajos solars es queden atrapats a l’atmosfera, cosa que provoca el seu

escalfament, conseqüència del qual pot produir un canvi en els climes de la Terra.

L’augment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle és causa de les activitats

humanes, és a dir, antropogènica.


22

Imatge 10. Efecte hivernacle

La numeració de la imatge anterior representa:

1. Efecte hivernacle.

2. L’energia solar provinent del Sol passa a través de l’atmosfera.

3. Una part de l’energia és retornada cap a l’espai.

4. La superfície terrestre s’escalfa pel Sol i irradia calor cap a l’espai.

5. Els gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera atrapen part de la calor que surt.

Tot i que ja s’ha comprovat que els gasos d’efecte hivernacle estan provocant un

canvi climàtic de forma artificial, els gasos d’efecte hivernacle naturals com el diòxid

de carboni i el vapor d’aigua són necessaris per mantenir una temperatura estable

a la Terra, ja que absorbeixen i reflecteixen la radiació infraroja. Gràcies a aquests

gasos la temperatura mitjana de l’aire del nostre planeta és d’uns 15 ºC, apta per a

la vida. Si no s’hi produís l’efecte hivernacle de forma natural, la temperatura

mitjana del planeta seria d’uns 30 ºC per sota de l’actual. Per tant, l’efecte

hivernacle és un fenomen natural necessari per fer habitable la Terra.


23

L’excés d’aquests gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera a l’atmosfera, provoca

una retenció de part d’energia que reflecteix la Terra cap a l’atmosfera (albedo11), i

és això el que provoca un augment gradual de la temperatura global del planeta

que pot arribar a impactar en el clima escala mundial. Aquest fet s’anomena canvi

climàtic.

El clima sempre ha evolucionat de forma natural i ha presentat diferents canvis

climàtics al llarg de la història, però el canvi climàtic actual ha estat forçat per les

activitats humanes i produirà canvis en poques dècades.

Les conseqüències del canvi climàtic serien varies:

Un augment de la temperatura global del planeta. Això, per la península

Ibèrica significaria uns estius més calorosos i més secs.

Canvis a l’arribada biològica de les espècies que suposen desajustos

importants als ecosistemes. Això suposa que les espècies que no s’adapten al

canvi s’extingiran. Entre un 9 % i un 52 % de les espècies del planeta actualment

estan amenaçades de perill d’extinció. Investigadors espanyols han descobert

que les plantes treuen les fulles, flors i fruits unes dos setmanes abans que fa cinc

dècades.

Imatge 11. Ós polar

11

Albedo: és el percentatge de radiació que qualsevol superfície reflecteix respecte la radiació que incideix sobre la mateixa.


24

En aquesta imatge s’observa un ós polar sobre un tros de gel al mar. Els ossos

polars neden per l’oceà buscant aliment i per descansar, reposen sobre el gel. El

desgel provoca una disminució de la zona on viuen els ossos polars. Per tant,

aquest factor provoca que els ossos puguen morir d’esgotament nedant per l’oceà.

Desglaç dels pols i de les glaceres causats per l’augment de la temperatura.

Respecte les glaceres, en les últimes dècades el volum de les glaceres alpines s’ha

reduït a la meitat.

Imatge 12. Disminució d’una glacera

Augment del nivell del mar per causa del desgel dels pols i per la dilatació de

l’aigua en escalfar-se. Alguns estudis demostren que el nivell del mar mediterrani

ha augmentat més de cinc mil·límetres a l’any l’última dècada. Aquesta pujada del

nivell del mar provocarà la desaparició del delta de l’Ebre el 2050. L’augment del

nivell del mar inundarà les costes, salinitzarà les reserves d’aigua potable,

provocarà l’entrada d’aigua salada marina en aqüífers i afectarà així

ecosistemes. També augmentarà l’erosió del mar. Per exemple, l’erosió afectarà

indirectament als peixos, ja que els ecosistemes que usen de llocs de cria, seran

erosionats.

A l’Antàrtida la temperatura mitjana anual ha pujat 1,5 ºC i ha disminuït l’extensió

de gel respecte el que hi havia anteriorment. Per exemple, al març del 2002 es va

desfer la plataforma Larsen B, que contenia 500 milions de tones de gel, que

equival a uns 500.000.000 L d’aigua.


25

L’Oceà Àrtic s’escalfa el doble de ràpid que la resta del planeta. Això és perquè la

neu i el gel tenen un albedo gran i reflecteixen més energia que la terra i l’aigua, i

quan baixa el nivell de gel, s’escalfa més ràpidament, i es desfà amb més facilitat.

Aquesta falta de gel a l’Àrtic provocarà la possible desaparició d’óssos polars, les

foques i les aus marines, perquè hauran de recórrer distàncies més grans per

poder trobar aliment i en ocasions, poden morir d’esgotament.

S’alteraran els corrents del Niño12 i la Niña.13 El corrent càlid “El Niño” arriba

al Pacífic tropical i escalfa la costa de Perú, sol anar acompanyat de “La Niña”, un

corrent fred. La bonança de pesca associada a “el Niño” té com a contrapartida les

pluges torrencials, allaus i sequeres que solen seguir a aquest corrent. Els científics

preveuen l’augment de la freqüència i de la intensitat d’aquests fenòmens en els

països andins.

Imatge 13. El Niño i la Niña

12

“El Niño”: aparició de corrents oceàniques càlides en les costes americanes i l’alteració del sistema global oceà-atmosfera que s’origina a l’Oceà Pacífic. 13

“La Ñiña”: és el procés invers del Niño, la qual també afecta a les condicions climatològiques del planeta.


26

Augmentarà l’expansió dels deserts i la vida als deserts actuals serà més

dura, ja que les sequeres seran més fortes en les regions àrides.14 Per exemple a

Àfrica, a Sahel (Níger), porten tres dècades de sequera que ha posat al límit la

capacitat d’adaptació de les poblacions. L’avenç dels deserts provocarà la

desaparició de la vegetació, l’aparició de dunes, la pèrdua de biodiversitat i els

moviments migratoris de poblacions.

L’agricultura es veurà afectada per les altes temperatures i sequeres, i a més,

empitjoraran la desertificació, l’erosió i la desforestació.

Augment de la desforestació, la fragmentació de les selves i incendis per la

falta de pluja. Un exemple de desforestació forçada seria el cas de l’Amazònia, en

la qual aquestes últimes dècades s’han talat milers i milers d’arbres i la tala ha

extingit tant espècies conegudes com d’altres que no es coneixien i que eren vitals

per la descobriment de nous medicaments.

Desaparició dels esculls de coral per causa del augment de diòxid de carboni

que ha anat a parar al mar. Això provoca que el mar sigui molt més àcid, cosa que

fa perillar existència del coralls. Un exemple d’escull de corall és la Gran Barrera de

Coral australiana. Si es perd, això suposarà una pèrdua de biodiversitat (a part de

les corals hi ha moltes més espècies que hi viuen), menys protecció de la costa

davant de fenòmens extrems, pèrdua de capacitat d’atraure el turisme i per tant una

pèrdua econòmica per als països afectats.

Imatge 14. Gran Barrera de Coral

australiana

14

Zones àrides: zona desproveïda d’humitat, seca, estèril i sense vegetació.


27

Augment de fenòmens extrems com huracans, inundacions i sequeres.

Imatge 15. Ull d’huracà “ Danielle”

Extensió de malalties com la malària, ja que els mosquits es moren amb les

gelades, i si aquestes que eren una forma natural d’evitar la seva dispersió

geogràfica, són menys freqüents, s’escamparan millor les plagues d’insectes i les

malalties associades.

4.4. La desforestació dels boscos i l’agricultura

La desforestació dels boscos i les activitats relacionades amb l’agricultura

també provoquen un alliberament de carboni en forma de CO2 a l’atmosfera. El

carboni orgànic contingut en les restes de les plantes mortes s’oxida al sòl en una

reacció de descomposició similar a la de la respiració.

Imatge 16. Desforestació


28

El CO2 és un gas que representa un 0,03 % de la composició de l’atmosfera, i és

un dels principals gasos responsables de l’efecte hivernacle, juntament amb el

metà, l’òxid nitrós, el vapor d’aigua i l’ozó. Com he explicat anteriorment, en el Cicle

del Carboni els arbres tenen una funció molt important en l’emmagatzematge del

CO2, i és per aquest motiu que el Protocol de Kyoto es proposa el manteniment

dels arbres per la seva funció d’emmagatzematge del CO2.

4.5. L’olivera i el seu cultiu

A la meva comarca, El Montsià, una gran part dels terrenys agrícoles han estat

destinats tradicionalment al conreu d’oliveres. Actualment, encara es conserven

molts d’aquests camps, que a més a més són de grans dimensions.

Imatge 17. El Montsià

L’olivera (Olea europea), de la classe Magnoliopsida, pertany a la família

Oleaceae de l’Àsia Menor que es conrea des de l’antiguitat als països de la conca

mediterrània. El fruit de l’olivera és l’oliva, molt important per la producció d’oli i per

les seves qualitats alimentàries.


29

Imatge 18. Imatge camp tradicional d’oliveres

La seva estructura vegetativa té forma de corm15 (arrel, tronc i fulles). L’arrel de

l’olivera és axonomorfa16 i té caràcter pivotant, és dir, hi ha una sola arrel principal

que baixa un tros sense ramificar-se, i penetra a terra i es van formant arrels que es

caracteritzen per absorbir més fàcilment els nutrients. L’arrel arribarà més fonda

segons l’estructura, la fertilitat i la humitat del terreny.

El tronc és tortuós, gruixut i ramificat. L’escorça del tronc d’olivera varia segons

l’edat de l’arbre. Quan l’olivera encara és jove, l’escorça és llisa i d’una tonalitat gris

clar. A mesura que l’olivera es va fent gran, l’escorça es fissura i s’enfosqueix.

Imatge 19. Olivera vella enfosquida amb fissures

15

Corm: cos de les plantes que presenten diferenciació en òrgans (arrels, tija i fulles). 16

Axonomorfa: són les arrels que estan formades per una de principal més gruixuda i d' altres secundàries més primes.


30

La fusta d’olivera és dura, resistent i amb moltes betes corbades i cargolades. Per

aquest motiu la fusta d’olivera s’utilitza per fer objectes, tant de caràcter decoratiu

com per a usos domèstics.

La capçada de l’olivera és atapeïda i irregular. Pot arribar a mesurar de 15 a 20

metres de diàmetre. Les fulles d’olivera són simples,

coriàcies17 i lanceolades.18 Les fulles, un cop formades,

no cauen habitualment fins que passen aproximadament

uns dos anys. La longitud de les fulles se situa entre 3 i

8 cm, i l’amplada entre 1 i 2 cm. El pecíol19 és curt,

d’uns 0,5 cm. L’anvers de la fulla és d’un color verd fosc

com a conseqüència de nombrosos pèls protectors (tricomes) que recobreixen els

estomes20. La cutícula,21 poc permeable a l’aigua, li dóna una certa brillantor.

Aquests pèls eviten la pèrdua d’aigua i per tant facilita l’adaptació de l’olivera a

terrenys i a èpoques de sequera. Per aquest motiu les oliveres tradicionalment no

es regaven.

17

Fulles coriàcies: La seva consistència és semblant al cuir.

18 Fulla lanceolada : En forma de llança i més ample prop del pecíol que de l'àpex

19 Pecíol: Cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la tija.

20 Estromes: estructura vegetal que regula el intercanvi de gasos. Està format per cèl·lules

especialitzades de la epidermis de les fulles dels organismes vegetals, cèl·lules oclusives. Aquestes deixen una obertura entre elles anomenada ostíol, un porus que condueix a l’espai intracel·lular, fent possible la comunicació entre l’aire exterior i els espais cel·lulars de les fulles. 21

Cutícula: És una membrana que cobreix diverses parts de les plantes superiors. Es tracta d'una membrana lipòfila de composició diversa que aïlla les plantes i els seus fruits del medi extern.

Imatge 20. Objectes decoratius fets a mà amb fusta d’olivera

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fulla

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tija

http://ca.wikipedia.org/wiki/Planta

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lip%C3%B2fila&action=edit&redlink=1


31

L’olivera cultivada és una arbre majestuós que pot arribar a assolir una forma

semblant a la d’un roure. La seva alçada pot arribar a 10 o 12 metres i la seva

capçalera un diàmetre de 15 a 20 metres. El tronc principal de l’olivera pot arribar a

tenir un volta del tronc de 8 a 10 metres. Les oliveres poden arribar a ser

mil·lenàries i fer-se molt grosses.

Imatge 21. Olivera tradicional

L’hàbitat de les oliveres es concentra a les regions càlides i seques de clima

temperat, per tant resisteixen bé les sequeres d’estiu, la insolació i les pluges

torrencials. Les oliveres suporten les altes temperatures, ja que tancant els

estomes de les seves fulles eviten l’excessiva pèrdua d’aigua. Això facilita una

major recuperació de l’olivera després d’èpoques o períodes de sequera.

Les varietats silvestres d’olivera habiten en terrenys pedregosos, garrigues i

formacions del litoral. Les varietats de cultiu es planten en grans extensions. També

es poden trobar oliveres com a element decoratiu a parcs i jardins.

Les zones on abunda el conreu d’olivera dins d’Espanya són les Illes Balears,

Catalunya, el País Valencià i Andalusia, on es troben les plantacions més extenses.


32

Imatge 22. Olivera en un jardí

Imatge 23. Oliveres per trasplantar

Imatge 24. Localització oliveres a Catalunya el 2005


33

Imatge 25. Mapa oliveres del Montsià i el Baix Ebre l’any

2005

En les imatges anteriors es pot observar la distribució de les oliveres al llarg del

territori català. En el primer mapa, més general, s’observa la distribució a

Catalunya. Les comarques de Catalunya on és més important el conreu d’oliveres

són El Montsià, El Baix Ebre, Terra Alta, Rivera d’Ebre les Garrigues, i El

Tarragonès. Es pot observar que la concentració més gran se situa al Baix Ebre. El

segon mapa senyala en color marró la concentració d’oliveres i, com s’hi veu, és

molt extensa. Aquestes comarques són les que concentren major número d’oliveres

monumentals al món. Això és un motiu més que fa tan especial i atractives

aquestes comarques més meridionals de Catalunya.

A Ulldecona, a la comarca d’El Montsià junt al riu Sénia, on he dut a terme aquest

estudi, predomina la classe d’olivera Farga, ja que aquesta va ser la varietat

d’ullastre que s’adaptava millor a les necessitats agroalimentàries de la zona.

L’olivera Farga es caracteritza per la monumentalitat dels seus arbres i perquè

poden arribar a ser mil·lenaris.


34

Imatge 26. Olivera Farga

Normalment la mida dels arbres està relacionada amb els anys que fa que estan

cultivats, la distància d’un arbre a un altre en què han estat plantats i les condicions

climatològiques i el tipus de sòl que viu.

4.6. Les transformacions de cultius

Aquests últims anys s’està produint un fenomen de substitució del conreu d’oliveres

tradicionals pel conreu per cítrics o pel conreu d’oliveres joves, més petites,

plantades molt a prop unes d’altres. Aquest procés de transformació de cultius

tradicionals per cultius actuals implica que s’han d’arrencar les oliveres de

centenars d’anys enormes, veritables monuments vius que hem de preservar.

Aquestes transformacions es fan per tal d’augmentar la rendibilitat de la plantació, i

al terme d’Ulldecona, per la construcció del pantà, que va permetre el reg dels nous

conreus. Les transformacions que inicialment semblaven una activitat econòmica

que estava dinamitzant l’economia, aviat es van començar a veure per part de la

població com una agressió a l’entorn impossible de corregir, ja que parlem d’arbres

que s’han arrencat amb més de mil anys de vida. Hi ha catalogats arbres

bimil·lenaris. Per molt que en ocasions s’han arrencat per a transplantar-los a altres

llocs lluny d’aquí, no sempre han arribat vius a la seva destinació, o no han pogut


35

superar l’estrès extrem que aquest procés representa per a uns arbres tan

enormes.

Un mitjà bàsic que he emprat per a realitzar l’estudi experimental, ha estat el

programa SigPag del qual he obtingut imatges com aquesta:

Imatge 27. Transformacions

La numeració de la imatge anterior representa:

1- Camp tradicional d’oliveres

2- Camp intensiu de cítrics

3- Camp intensiu d’oliveres

4- Oliveres mil·lenàries arrancades per ampliar el camp 2

5- Procés de transformació (ampliació del camp 2)

Aquesta transformació també s’ha donat en altres tipus de cultius, com ara els

ametllers. Als cultius tradicionals els arbres arribaven a créixer molt, ja que es

plantaven molt separats, cosa que afavoria el seu creixement. Als cultius actuals,


36

conreus intensius, els arbres no poden arribar a créixer molt, ja que els arbres es

planten molt pròxims uns dels altres i arriben a tenir dimensions molt més petites

que els arbres de camps tradicionals.

Els conreus actuals de cítrics i d’oliveres es caracteritzen per plantar els arbres

amb una separació entre ells molt petita i els arbres es poden molt sovint. Aquests

conreus s’anomenen superintensius. D’aquesta manera, si els arbres dels cultius

són més petits, és més fàcil la recol·lecció dels seus fruits.

Imatge 28. Camp intensiu de cítrics de gran extensió

Aquest canvi en la forma de producció que provoca que es vagui reduint

l’extensió que ocupaven els camps de conreus tradicionals, tant d’oliveres com

d’altres espècies d’arbres. En el cas de les oliveres la situació és més greu. Els

camps d’oliveres tradicionals són transformats per conrear noves oliveres en

camps intensius. Aquest sistema no deixa créixer les oliveres. A més,

actualment s’estan arrancant molts camps d’oliveres per plantar-hi camps de

cítrics, tarongers concretament. Aquests nous camps tenen grans extensions,

motiu pel qual s’han de transformar moltes parcel·les agrícoles. Aquest canvi de


37

cultiu suposa per als pagesos poder treballar millor les terres utilitzant maquinària

nova, un augment de productivitat i també de la rendibilitat, molt superior al cultiu

tradicional.

Imatge 29. Inici de les transformacions

En aquesta imatge aèria s’observa una zona en què el conreu que abunda és el

cultiu tradicional d’oliveres. Es pot observar que les oliveres estan molt disperses i

separades entre si i tenen diferents mides. En canvi, al mig de la imatge hi ha un

camp intensiu de cítrics. Aquest té una alta densitat de conreu, és a dir, els arbres

estan molt junts i n’hi ha molts per hectàrea, tots gairebé igual de grans.

¿Què hi fa un camp intensiu de tarongers immers en un mar de camps

tradicionals d’oliveres? Els pagesos han començat a buscar alternatives

econòmiques per obtenir major benefici dels camps. L’aparició de pantans i sèquies

van fer plantejar els pagesos de buscar una altra forma de conreu que permetés

regar les plantacions amb facilitat. Per fer-ho, van transformar els camps

tradicionals en camps intensius, arrancant les oliveres que hi havia. Les noves

espècies d’arbres fruiters més resistents al fred també van afavorir aquest canvi.

Per tant, la imatge anterior correspon a l’inici del procés de transformacions dels

cultius.


38

Imatge 30. Vista aèria de les transformacions de cultius

En aquesta imatge s’observen les transformacions dels cultius tradicionals

d’oliveres en cultius intensius de tarongers. Es pot observar en la imatge petites

zones en que hi ha cultiu tradicional d’oliveres, però hi predomina el cultiu intensiu

de tarongers. En un primer moment, a tota aquesta zona abundava cultiu intensiu

d’oliveres, però actualment, els pagesos busquen la major rendibilitat de les

finques. Magatzems prop de les zones de treball (s’observa un a la imatge)

permeten els pagesos guardar la maquinària de treball a la finca i no l’han de

transportar cap a casa.

L’observació de les transformacions de cultius tradicionals per cultius intensius en

grans àrees de conreu, em va portar a plantejar-me si aquest canvi de tipus de

conreu podia incidir en la quantitat de CO2 que hi ha a l’atmosfera, com a

conseqüència de la disminució de fusta de la finca d’arbres més petits

després de la transformació dels cultius.


39

¿Podria trobar alguna forma de mesurar la quantitat de diòxid de carboni de

diferents cultius, encara que sigui de forma aproximada, emmagatzemada en

els arbres? Per a trobar la resposta a aquesta pregunta, en aquest treball proposo

un mètode per a quantificar el diòxid de carboni emmagatzemat en un camp

d’oliveres tradicional i en un camp en què el seu cultiu s’ha transformat al sistema

de plantació actual, amb arbres més petits i plantats molt més junts.

A la meva comarca, la comarca d’El Montsià, una part dels terrenys que eren

destinats al conreu tradicional d’oliveres ja han estat transformats per a fer nous

conreus o per a poder-hi construir noves infraestructures com ara la via ferroviària

de Renfe i de l’AVE, autopistes, polígons industrials, etc. I també altres projectes en

un futur pròxim, com ara l’autovia A7 en el seu tram cap a l’Hospitalet de l’Infant.

Imatge 31. SIGPAC

1- Camp tradicional d’oliveres

2- Camp intensiu de cítrics

3- Autopista

4- Polígon industrial


40

4.7. Aplicacions de la fusta d’olivera

Les oliveres, un cop mortes o quant les arranquen, els pagesos venen la seva fusta

que pot tenir destinacions molt diferents.

Un 80 % de la fusta de les oliveres arrencades dels camps que es transformen

s’utilitza per a cremar en les calefaccions de les llars o per altres usos i el 20 %

restant de la fusta que està en bones condicions, s’utilitza per a fabricar objectes

decoratius en l’artesania de la fusta d’olivera que tenen bona acollida en les figures

d’artesania.22

Imatge 32. De petita amb els meus tiets, artesans de fusta d’olivera

Des de fa uns deu anys, moltes de les oliveres monumentals han estat arrencades

per a vendre-les com a arbres ornamentals de jardineria. Els responsables de

finques que volen transformar el cultiu d’oliveres tradicionals de la seva finca per un

altre cultiu de tipus intensiu, decideixen vendre les oliveres vives en compte de

22

Aquesta informació ens la va facilitar Vicent Fumador, d’Ulldecona, propietari d’un taller on talla la fusta d’olivera.


41

vendre-les com a fusta per a cremar ja que els resulta més rendible. Per trasplantar

els arbres primer s’arranquen les oliveres: les tallen les arrels aproximadament un

metre al voltant del tronc i les poden dràsticament. Normalment només deixen un

metre i mig de profunditat de l’arrel. Després es col·loquen les oliveres arrancades

a uns grans cossiets o amb les arrels embolicades, on s’hi estaran

aproximadament dos anys. Si es plantessin al lloc definitiu en un termini curt de

temps, les oliveres es moririen. Durant aquest temps tornen a créixer les arrels

petites que permeten la nutrició de l’arbre, que ha de estar ben cuidat durant tot

aquest procés. Finalment, per transportar-les del lloc on han viscut fins on les

replantaran s’utilitzen camions la cabina dels quals és un poc més alta que un

metre i mig per tal que hi puguen cabre les oliveres. Les oliveres per a jardineria

tenen una demanda molt gran de diferents països del món, com per exemple, del

Japó.23

Imatge 33. Oliveres per trasplantar

23

Aquesta informació ens la va proporcionar Vicent Fumador.


42

4.8. Aparició de moviments proteccionistes

La transformació dels conreus d’oliveres està suposant un canvi fort del nostre

paisatge tradicional forjat al llarg de segles. Aquest canvi brusc ha provocat

l’aparició de moviments que volen protegir les oliveres mil·lenàries i el seu cultiu,

perquè són realment monuments vius de la comarca a la que li donen un gran valor

afegit.

La Taula del Sénia és una institució formada per 27 municipis del País Valencià,

Catalunya i Aragó situats al voltant del riu Sénia i del Massís d’Els Ports, amb

poblacions molt reduïdes. El seu objectiu és potenciar el treball en comú per a

la millora de les condicions de vida dels seus habitants. Per això volen

aconseguir una millora en la coordinació entre organitzacions dels diferents

municipis i les inversions necessàries en la zona.

Per fer-ho estan duent a terme una gran tasca per intentar revifar la il·lusió i

l’interès per les oliveres, centrant-se en la potencialitat que ofereixen les oliveres

mil·lenàries.

Imatge 34. Municipis de la Taula del

Sénia

La Taula del Sénia ha fet un catàleg per donar a conèixer les oliveres mil·lenàries

que s’hi troben al seu territori. El criteri que usen per considerar que una olivera és

mil·lenària és el següent: ha de complir que la volta del seu tronc sigui almenys de


43

3,5 metres a una altura del tronc de l’olivera d’1,5 metres. Per tant el seu diàmetre

mínim és d’1,2 metres del terra. D’aquesta forma s’han catalogat aproximadament

al territori del Sénia, unes 4.157 oliveres monumentals.

http://www.tauladelsenia.org/

Un altre dels projectes que la Taula del Sénia ha dut a terme per a promocionar les

oliveres és produir oli de qualitat a partir d’olives d’aquests arbres

monumentals, collides de forma artesanal, és a dir, a mà, sense maquinària

mecànica, cosa que com és fàcil d’entendre, també allarga i fa més feixuc el

temps de recol·lecció de les olives. Així que hem de fer un reconeixement

explícit del mèrit que tenen les persones que dediquen aquesta cura a l’arbre.

També ha editat una guia gastronòmica on apareixen receptes de restaurants que

utilitzen l’oli d’oliveres mil·lenàries, entre ells Les Moles, L’Antic Molí, Bon lloc, per

citar-ne alguns d’Ulldecona. En l’elaboració d’aquest llibre han participat tant

restaurants de la Taula del Sénia, com xefs reconeguts, per exemple la Carme

Ruscalleda. D’aquesta manera promocionen la cuina amb l’oli d’olivera

monumental. Ja s’està fent usual el tast d’olis diferents com a entrant en els menús

degustació d’alguns restaurants i l’elaboració de plats més o menys sofisticats

d’alta cuina amb l’oli d’olivera mil·lenària com a ingredient bàsic, que no dubten en

presentar-te com “un ingredient que posa en valor la cuina de proximitat elaborada

amb productes de la terra que gairebé es pot dir que no han estat transportats per

carretera (tampoc així aporten CO2 a l’aire...). Oli d’olivera mil·lenària en pomada

d’oli per a torrades de pa, polvorons que sembla que desapareixen a la boca en

mossegar-los, piruleta de gelat d’oli, olis de diferents procedències per a tastar amb

sals especials i pa acabat de fer... Els restaurants i els plats que cadascun en

proposa es poden consultar a la guia gastronòmica virtual:

http://www.aceiteolivosmilenarios.com/.


http://www.aceiteolivosmilenarios.com/


44

Imatge 35. Guia gastronòmica oli d’oliveres

mil·lenàries del Territori del Sénia

Així, la promoció d’aquests arbres porta l’obtenció de beneficis econòmics i socials

que abans eren impensables, i que motiven tant els pagesos com a altres sectors

de la societat, com ara la restauració, que elabora productes derivats de l’oli

d’olivera mil·lenària, cosa que implica la necessitat que es conserven aquests

arbres. El preu de venda per caixa d’oli mil·lenari (6 botelles per caixa) és de 162

€. En 2011 es van vendre 12500 botelles d’oli d’una qualitat excepcional.

Imatge 36. Oli mil·lenari


45

L’Ajuntament d’Ulldecona també promociona aquest recurs per mitjà de l’Oficina

de Turisme tot remarcant la importància del cultiu de les oliveres mil·lenàries per les

característiques del seu oli, per la tradició i per la història que hi ha darrere

d’aquesta cultura de l’oli. Per promocionar les oliveres d’una forma més lúdica una

altra de les ofertes turístiques que proposa l’Ajuntament

d’Ulldecona són les rutes guiades o no que es poden fer a

peu o amb bicicleta per les zones més importants on es

concentren oliveres mil·lenàries, com per exemple la ruta de

l’Arion, a pocs quilòmetres d’Ulldecona, on hi podem trobar

molt a prop una de l’altre exemplar destacable d’oliveres

mil·lenàries. Al terme d’Ulldecona s’hi troben més de mil

oliveres considerades mil·lenàries, un privilegi que hem de

difondre i compartir amb la resta de la gent. Aquest és el

logotip de la ruta.

Imatge 37. Ruta oliveres mil·lenàries d’Ulldecona, Godall, Freginals.

Actuacions semblants duen a terme altres pobles de les comarques del Sénia. A

les poblacions que pertanyen a la província de Castelló, tenen prohibit el

transplantament d’aquests arbres, ja que estan protegits. Catalunya també segueix

aquesta nova tendència.


46

Tot plegat ens ajuda a entendre que un recurs tan pròxim com les oliveres

centenàries o mil·lenàries, representa potencialment una font de riquesa per a les

zones rurals, per al seu desenvolupament i la seva continuïtat com a cultura

tradicional. És per això que es fa més necessari la investigació i l’estudi per a traure

el màxim rendiment a l’explotació del recurs en diferents àmbits econòmics, socials

o culturals. Citaré en primer lloc i per cortesia l’avantatge que suposa per al món de

la pagesia, per l’esforç que representa aconseguir millorar la productivitat d’aquests

cultius (perquè sempre és més baixa en aquest tipus d’arbres) per al pagès que les

ha parat compte de generació en generació, i per al qual li pot representar un

ingrés econòmic extra (també és extra el treball que haurà de fer, malgrat que

també els reconforta veure el reconeixement públic que se li fa al producte). Però la

comercialització i la difusió d’aquests productes relacionats amb el món de les

oliveres i dels olis mil·lenaris, necessita d’altres sectors econòmics. És per tant un

procés beneficiós per a tothom. Les administracions, el sector industrial, el sector

de la restauració i la hoteleria, el sector turístic, el sector cultural, de l’espot, de l’oci

i esbarjo, de l’ensenyament, de l’artístic fins i tot, tant en pintura, com en fotografia

o escultura (figures fetes amb fusta d’olivera).

A més els diferents processos impliquen la necessitat de persones (especialitzades

o simplement amb la vocació i els coneixements adients) que puguin cobrir els

diferents llocs de treball que s’hi generarà (visites guiades, centres d’interpretació,

en la realització de jornades de formació o de difusió, punts d’informació

turística,...). Tot per aconseguir que el públic i les administracions connectin amb la

idea de preservar un paisatge que, si bé pot semblar fort i robust, alhora és fràgil i

vulnerable, cosa que tothom hem de tindre molt clara perquè la nostra activitat a

peu d’olivera no els suposi un risc addicional a aquests monuments. L’administració

ha d’encarar la gestió i la conservació d’aquest patrimoni únic per a nosaltres per

molts anys més, cosa que requereix tenir molt clara una planificació de les accions

que es podran fer i les que no, partint des d’una base teòrica per a finalment arribar

al disseny de les solucions que, com més innovadores siguin, més futur tindran. En

tot el procés és bàsica la participació ciutadana que finalment és la que sempre

genera expectatives que han de quedar satisfetes en el major grau possible.


47

Donada l’actual situació econòmica, no hem d’esperar grans projectes o inversions.

Però això no és imprescindible. Fan falta iniciatives que realment es puguin portar a

la pràctica i que no representen despeses importants de manteniment. Estudis

senzills com aquest poden servir per a aquests fins. Les seves conclusions ens

serviran per a proposar un motiu més de defensa de les oliveres centenàries (o

d’altra font de riquesa específica de cada contrada) per a aconseguir una gestió

racional que ressalti el mèrit d’aquest patrimoni que hem heretat i el preservi

perquè el puguin conèixer les generacions futures, per molts anys. Aquests darrers

anys, hem pogut constatar que hi ha pagesos que tornen a recuperar el cultiu

d’oliveres plantades amb més separació de l’habitual en cultius intensius i el

paisatge podrà anar recuperant la fisonomia que estava perdent. Pot ser la idea ha

calat entre la població. Podrem viure i gaudir del paisatge integrats amb ell a curt,

mitjà i a llarg termini.

Pot ser normalment es mirava el paisatge com una cosa bonica, per a gaudir la

vista i del moment. Però evidentment té moltes més connotacions i ofereix múltiples

possibilitats que, aplicades amb seny, són absolutament assequibles i sostenibles i

permeten tota la població (malgrat que a diferents nivells) gaudir d’un bé comú que

és únic al món.

Imatge 38. La Cursa d’Ulldecona al seu pas per les Oliveres

mil·lenàries de l’Arion


48

5. Camps seleccionats per a fer l’estudi

L’estudi que presento s’ha dut a terme a la comarca d’El Montsià, en unes finques

rústiques situades a mateixa zona, al terme d’Ulldecona, per tal que el microclima i la

composició del terreny siguin el més semblants possibles.

Els camps d’oliveres tradicionals han patit la transformació en cultius intensius de

cítrics i/o oliveres joves. Per aquest motiu els camps seleccionats per fer l’estudi són

tres i cadascun representa un d’aquests tipus de conreus. Una de les finques és

d’oliveres tradicionals i les altres dos són de nous cultius intensius. Els dos

conreus intensius, un és d’oliveres i l’altre de tarongers, representatius de les

transformacions dels cultius tradicionals d’oliveres que es fan en aquesta comarca.

Cada finca té un mida diferent motiu pel qual, els càlculs els realitzaré referits a cada

hectàrea de cultiu.

Imatge 39. Ubicació dels diferents camps en el mapa

5.1. El camp tradicional d’oliveres

El camp principal (1) que he triat es tracta d’un conreu tradicional d’oliveres se situa

pel voltant de Les Ventalles, un barri del poble d’Ulldecona, que es troba a 7 km

del mateix. Hi abunda el tipus d’olivera Farga


49

Aquest camp tradicional d’oliveres té una superfície d’1,2 Ha i hi ha un total de 76

oliveres. Llavors, per cada hectàrea hi ha 63 oliveres en aquest camp. Aquest

camp es caracteritza per estar les oliveres molt separades entre elles (una

separació de 10 a 20 metres aproximadament) i desordenades. Per tant segueixen

una distribució no quadriculada i una baixa densitat de conreu pel nombre

reduït d’arbres. Però gràcies a aquesta separació, els arbres no es fan ombra entre

ells, reben més el sol i creixen molt millor, ja que les seves arrels tenen més espai

per agafar nutrients i aigua.

Els arbres d’aquests plantacions poden arribar a tenir segles d’edat. Algunes poden

qualificar-se de mil·lenàries, però l’edat de les oliveres es fa molt difícil de

determina per la forma tortuosa del seu tronc que, en moltes ocasions, presenta

zones buides (cosa que dificulta la datació a partir de les anelles del tronc). Cada

arbre està plantat en una època diferent. Per aquest motiu, dins d’una mateixa finca

trobem arbres de grandàries molt diverses. Això és degut a què els arbres morts

en aquests anys han estat substituïts per altres de nous i joves. Per aquest motiu hi

ha arbres de diferents edats i mides, cosa que implica que els perímetres oscil·len

entre 1 i 5,2 m. La llargària de la branca més llarga també oscil·la entre 5,5 i 14

metres. Degut a la diversitat que presenten els arbres he decidit prendre les

mesures a totes les oliveres.

Imatge 40. Camp tradicional d’oliveres vista aèria


50

Imatge 41 Camp tradicional d’oliveres

Aquests tipus de cultius tradicionals abundaven fa uns 50 anys. Però en aquest

tipus de conreu, té baixa rendibilitat i productivitat, motiu pel qual s’han anat

transformant els cultius tradicionals per altres conreus més productius, com ara el

de tarongers o d’oliveres joves.

5.2. El conreu intensiu d’oliveres

El camp (2) seleccionat per a l’estudi, és el conreu intensiu d’oliveres que he

estudiat i està situat prop de l’Ermita d’Ulldecona. Aquest camp té una

superfície de 0,87 Ha, en la qual hi ha 200 oliveres. En una hectàrea hi haurien

230 arbres. Aquest camp es caracteritza per seguir una xarxa quadriculada i per

l’augment de la densitat de conreu, és a dir, els arbres estan plantats formant

quadres i a poca distància uns dels altres. Per aquest motiu la distància entre els

arbres és de 5 metres a 6,5 metres de separació. Com a conseqüència, els arbres

no poden créixer tant bé com al cultiu tradicional i es queden petits. Això facilita el

tractament, la productivitat i la recol·lecció de les olives dels arbres.

Les oliveres d’aquests cultius estan plantades a la mateixa època, per aquest

motiu totes les oliveres tenen una mida molt semblant amb un perímetre del tronc

que oscil·la entre 0,5 i 0,8 m i una alçada que va entre 4 i 5 metres. Com que totes


51

les oliveres tenen una mida tant semblant, realitzarem un mostreig amb 16

oliveres que ja podem considerar representatiu.

Imatge 42. Camp intensiu d’oliveres vista aèria

Imatge 43. Camp intensiu d’oliveres

Aquests camps disposen d’un sistema de reg automatitzat , i amb l’ajut de la

mecanització es produeix una reducció dels costos i un augment de la

productivitat, cosa que millora la rendibilitat de la plantació. Aquest tipus de

conreu va començar a sorgir en la nostra comarca en els anys 80, substituint els

camps tradicionals d’oliveres.


52

5.3. Els conreu intensiu de tarongers

El camp seleccionat per a estudiar el conreu intensiu de tarongers (3) està situat a

les Ventalles, al costat de la finca tradicional d’oliveres. Amb tota seguretat prové

de la transformació de camps d’oliveres tradicionals semblants al que hem

seleccionat per a l’estudi de camps tradicionals.

Aquest camp té una superfície de 3,3 Ha, en la qual hi ha 1296 tarongers. La

densitat d’arbres en una hectàrea és de 393 arbres per hectàrea. Aquest camp,

igual que el conreu intensiu d’oliveres, es caracteritza per seguir una distribució

dels arbres en una xarxa quadriculada i l’augment de la densitat de conreu.

Així, la separació entre els arbres és de 3 i 5 metres aproximadament. Com a

resultat, els arbres no poden créixer gaire. Això fa més còmode el tractament, el

reg i la recol·lecció dels fruits. Els tarongers d’aquests cultius estan plantats a la

mateixa època. Per aquest motiu tenen una mida molt semblant, amb el

perímetre del tronc que oscil·la entre 0,2 m i 0,5 m, i una alçada de 2 m

aproximadament. Com que tots els tarongers tenen una mesura molt semblant he

realitzat un mostreig amb 10 tarongers que consideraré representatiu.

Aquests camps tenen un sistema de reg automatitzat, i moltes vegades disposen

de magatzem on es guarda la maquinària de conreu, cosa que facilita les tasques

agrícoles. La rendibilitat d’aquests conreus és elevada i per aquest motiu en les dos

dècades darreres principalment, han substituït els camps tradicionals d’oliveres. Els

camps de tarongers proliferen molt en el nostre municipi i contrades des dels anys

90.


53

Imatge 44. Camp intensiu de cítrics


54

6. Presa de dades

Fer els càlculs de forma exacta seria molt complicat i físicament impossible donada la

forma tan irregular dels arbres. Sols es podria fer en el cas d’arrencar i pesar literalment

els arbres. El procediment que he triat per fer la presa de dades pretén obtenir les

dades d’una forma ràpida, senzilla encara que aproximada. Malgrat que els resultats no

seran del tot exactes, les dades obtingudes ens permeten calcular de manera

aproximada però factible la massa de fusta per hectàrea que hi ha en cadascun dels

tres camps.

6.1. Procediment per a la presa de dades

Els instruments de mesura que he emprat per fer l’observació i les mesures dels

arbres en els diferents cultius que he estudiat en aquesta investigació, són

senzillament una cinta mètrica que utilitzava per mesurar les dimensions que

necessitava dels arbres, per tal de conèixer per exemple el perímetre de la soca de

l’arbre i la llargària de la branca més alta. Una llibreta per escriure tota la

informació de les observacions que feia en cadascun dels camps. Una càmera

fotogràfica o de telèfon mòbil per a fer les fotografies dels camps i dels diferents

detalls dels arbres que he estudiat. En cada camp he realitzat les següents

mesures:

a. Separació entre els arbres.

Per mesurar la separació entre els arbres vaig usar el SIGPAC (Sistema de

Información Geográfica de Parcelas Agrícolas). A partir d’aquest programa, primer

buscava la finca de la que volia conèixer les dades. Un cop localitzada, amb la

ferramenta del regle ( ) mesurava la distància entre arbre i arbre de la mateixa

filera i la distància entre fileres de la finca.


55

TIPUS DE CULTIU SEPARACIÓ

Cultiu tradicional oliveres De 10 a 20 m

Cultiu intensiu oliveres 5m entre arbres i 6,5 m entre files

Cultiu intensiu tarongers 3m entre arbres i 5 m entre files

b. Mesura de l’àrea dels camps.

Utilitzant el SIGPAC, mesurava també la superfície en hectàrees (Ha) de cada

finca. Per fer-ho utilitzava la ferramenta per mesurar el àrea ( ). Aquesta va

encerclant l’àrea que li senyalitzes i la pinta amb una tonalitat rogenca, com apareix

en les imatges de les finques anteriors.

TIPUS DE CULTIU SEPARACIÓ

Cultiu tradicional d’oliveres 1,2 Ha

Cultiu intensiu d’oliveres 0,87 Ha

Cultiu intensiu de tarongers 3,3 Ha

c. Nombre d’arbres.

En la finca tradicional, es mesuren tots els arbres (com explicaré més avant). Per

aquest motiu, el nombre total d’oliveres correspon al nombre de mesures que

s’obtenen en acabar de mesurar els arbres de tota la finca. En aquesta finca hi ha

76 oliveres.


56

En canvi, als cultius intensius, com no es mesura tota la finca, per a saber el

nombre d’arbres que hi ha utilitzem la imatge de la finca corresponent que ens

proporciona el SIGPAC. En aquesta imatge es compten els arbres de la finca,

comptant el nombre d’arbres per columna i multiplicant pel nombre de columnes.

NOMBRE D’ARBRES PER CULTIU

Cultiu tradicional d’oliveres 76 oliveres

Cultiu intensiu d’oliveres 200 oliveres

Cultiu intensiu de tarongers 1292 tarongers

d. Mesura dels arbres

Cada branca24 d’un arbre es va ramificant en altres branques. Això fa laboriós

mesurar totes les branques d’un arbre, una a una. Cada branca al seu torn es va

ramificant. Per aquest motiu sols mesuraré de cada arbre el perímetre del tronc i

la longitud de la branca més llarga.

24

Branca: cadascuna de les parts en què es divideix i es subdivideix el tronc o la tija de les plantes. No és el mateix que rama, que és el conjunt de branques petites que es tallen de l’arbre.


57

Imatge 45. Imatge Olivera ramificada

Després de mesurar l’arbre, es fa una foto de l’arbre aproximadament a uns 15

metres de distància (15 passes), per tenir la mateixa referència en tots els arbres i

poder comparar les fotografies.

Mesura del perímetre del tronc principal

El perímetre del tronc el mesurava amb una cinta mètrica i és la magnitud que més

ha variat d’uns cultius a un altres.

PERÍMETRE MITJÀ DELS ARBRES (m)

Camp tradicional 2,65

Camp intensiu d'oliveres 0,62

Camp intensiu de cítrics 0,32


58

Gràfic 2

Els arbres del cultiu intensiu d’oliveres i del cultiu intensiu de tarongers tenen un

tronc prou uniforme i cilíndrics i per aquest motiu es mesura la base del tronc.

En els cultius intensius, com el nombre d’arbres és molt elevat i considerant que

el perímetre dels arbres és molt semblant he realitzat un mostreig d’un nombre

determinat d’arbres de cadascuna de les finques intensives

En canvi, en el cultiu tradicional d’oliveres, com el tronc d’una olivera

tradicional és molt irregular, no té forma cilíndrica ja que té molts forats i

berrugues que li van sortint a l’arbre al llarg del temps. A causa d’això, em

resultava difícil, per no dir impossible, saber amb precisió el perímetre del tronc de

les oliveres. Per resoldre el problema de la irregularitat del tronc i la dificultat

d’obtenir una dada del perímetre del tronc fiable, el que vaig fer va ser mesurar el

tronc de l’olivera a una altura aproximadament d’un metre o un metre i mig, tot

intentant agafar el menor nombre de berrugues possible. Fent-ho així, les

berrugues compensen els possibles forats que tingui l’olivera, ja que normalment

quan hi ha forats a una olivera, també hi ha berrugues.

En el cultiu tradicional d’oliveres, la diferència de perímetre entre els arbres

podia ser molt gran. El perímetre mitjà de les oliveres era de 2,65 m. Tot i això, en

un mateix camp he trobat arbres de fins a 5 metres de perímetre i altres de només

un metre aproximadament. Els arbres que corresponen a cultius tradicionals

d’oliveres són molt distints entre ells, amb multitud de formes i particularitats.


59

Per aquest motiu vaig haver de mesurar tots els arbres de la finca. Aquestes

diferències en l’estructura de l’arbre han estat originades per la forma com s’ha

plantat, per la forma en què s’han podat, per malalties i sobretot per factors

climatològics, com ara el vent. El vent predominant de la nostra comarca, el

Mestral, vent del Nord-oest, trenca moltes branques dels arbres perquè bufa molt

fort en ocasions i pot arribar a ratxes de més de 100 km/h durant diversos dies

seguits. També és característica la forma cargolada del tronc originada pel

moviment de la rotació de la Terra (força de Coriolis). A l’hemisferi Nord els arbres

tenen el tronc girat en sentit antihorari i a l’hemisferi Sud el tenen cargolat en sentit

horari.

El sistema bàsic de cubicació d’un arbre ramificat que aplicaré per a determinar el

volum de fusta de l’arbre, consisteix en considerar la seva forma com la forma

geomètrica d’un con (mètode que explicaré més endavant). He trobat arbres amb

diferents formes característiques en el cultiu tradicional. Vegem com tracto cada

possibilitat:

L’arbre ha perdut una o vàries branques a causa de factors externs

Imatge 46. Arbre que ha perdut dues branques


60

Imatge 47. Branca perduda

Per mesurar el perímetre d’un arbre que ha perdut una o varies branques, es

necessita conèixer el perímetre de la branca o de les branques que li queden.

En trencar-se la branca, la fusta del tros de branca que s’hi queda, amb el pas del

temps es podrirà i acabarà desapareixent. Per tant, hem de mesurar tant sols

aquella biomassa que no es descompondrà i continuarà viva durant anys a

l’arbre. Així, per no tenir en compte aquestes branques perdudes, mesurem el

perímetre de la branca o de les branques principals que tingui l’arbre, per damunt

de les branques trencades (veure imatge següent) i la branca més llarga

mesurant-la des de terra (ho explicaré més al següent apartat). La branca

principal pot semblar ara la soca de l’arbre, però és una branca.


61

Imatge 48. Arbre que ha perdut una branca

L’arbre té més d’una soca

Imatge 49. Olivera amb dos soques

En un cultiu d’oliveres tradicionals, quan es plantaven els arbres, hi havia casos en

què plantaven més d’un arbre al mateix lloc, per tal d’assegurar-se que creixeria

almenys un. Plantats així, podia ocórrer que creixia més d’un arbre dels plançons

plantats, i com a conseqüència d’això, l’arbre té, aparentment, més d’una soca.


62

Imatge 50. Arbre sense ramificacions i dues soques

Imatge 51. Arbre ramificat amb dos troncs

En el cas que l’arbre tingui més d’un tronc principal, es mesura el perímetre de

cada tronc de l’arbre (1 i 2 de la Imatge 51) com si fossin dos arbres diferents.

Després es mesura de forma aproximada l’altura de la branca més llarga dels

dos troncs (3).


63

L’arbre té més d’una soca, està ramificat i ha perdut una o varies branques

Imatge 52. Arbre amb dues soques que ha perdut una rama

En aquest últim cas (Imatge 52), s’ha de tenir en compte les branques perdudes i

les dos soques. Per fer-ho, es mesura el perímetre del tronc de l’arbre que no ha

perdut cap branca (1). Del tronc que ha perdut una o varies branques, es mesuren

els perímetres de la resta de branques (2) que es tracten com a arbres

independents.

La longitud de la branca més llarga

L’olivera té una forma molt irregular, cosa que dificulta molt més cubicar-la per a

determinar el volum total de fusta de forma més exacta. Les branques d’una olivera

tradicional són molt irregulars, corbades, molt llargues i arriben a molta altura. Això

fa difícil accedir-hi per a mesurar-les directament i hauria estat molt laboriós

mesurar-les una a una, sense comptar amb la dificultat afegida d’enfilar-se fins dalt

de tot de l’arbre per a prendre les mides, amb el perill que això suposaria i el temps

que implicaria aquest procés. Així, l’altura màxima de l’arbre consideraré que és

la longitud que hi ha de la base del tronc fins l’extrem de la branca més llarga.


64

Aquesta última dada la vaig determinar a ull nu, fent una estimació de la longitud de

la branca, ja que com he dit, no podia enfilar-me a totes les branques dels arbres

pel perill i el temps que suposa l’aplicació d’aquest mètode. Per aprendre a fer les

estimacions, mirava en una cinta mètrica quant eren dos metres de llarg. Un cop ho

tenia assimilat mentalment, mirava a l’arbre i estimava la llargada aproximada de la

branca més llarga. Per exemple, també ho vaig provar determinant amb l’altura de

la soca d’un arbre que sí podia mesurar directament per veure si l’estimació era

encertada. Els resultats obtinguts els represento a la taula i gràfic següent:

ALTURA MITJANA DELS ARBRES (m)

Camp tradicional 8,19

Camp intensiu d'oliveres 4,3

Camp intensiu de cítrics 1,9

Gràfic 3


65

En cada cultiu, aquestes dades variaven molt. En el cultiu tradicional, la diferència

de l’altura entre les oliveres també varia, des de 5 metres fins a 14 metres

aproximadament. En canvi, en els cultius intensius d’oliveres, la longitud25 de la

branca més llarga és d’uns 5 metres. Al conreu intensiu de tarongers la longitud de

la branca més llarga és d’uns dos metres.

25

La longitud de la branca la considero des de la base del tronc més la longitud de la branca més llarga


66

7. Tractament de les dades

Per a fer el tractament de les dades, vaig fer un full de càlcul amb el programa

Microsoft Office Excel on introduirem les corresponents fórmules, cosa que ens

facilitarà la realització dels càlculs posteriorment.

7.1. Càlcul del radi a partir del perímetre.

Per conèixer el radi del tronc (R) d’un arbre s’ha de mesurar amb l’ajuda d’una cinta

mètrica el perímetre (L) d’aquell arbre. Un cop ja es coneix el valor del perímetre,

utilitzo la fórmula següent que em permet calcular el radi del tronc a partir del

perímetre:

Gràfic 4

Però per saber el radi real de fusta hauríem de restar-li l’escorça. Per fer-ho,

necessitem saber la relació que hi ha entre el gruix de l’escorça i el radi del tronc.

D’aquesta manera rectifiquem el valor del radi calculat anteriorment.


67

Per poder trobar una relació entre el diàmetre del tronc i el gruix de l’escorça vaig

agafar talls transversals de branques de diferent diàmetre, en els quals podrem

mesurar el diàmetre del tronc i el gruix de l’escorça amb l’ajuda d’una cinta mètrica. En

aquest cas vam utilitzar sis rodanxes. Un cop obtingudes les dades, es representen en

un gràfic que ens permet obtenir una relació entre el diàmetre del tronc i el gruix de

l’escorça.

Imatge 53. Troncs i branques d’olivera


68

RELACIÓ DIÀMETRE BRANCA I % D’ESCORÇA

Branca

Diàmetre

(cm)

Radi

(cm)

Gruix

d’escorça(cm) % d'escorça

1 3,50 1,75 0,20 11,43

2 4,90 2,45 0,25 10,20

3 9,00 4,50 0,30 6,67

4 20,00 10,00 0,35 3,50

5 35,00 17,50 0,40 2,29

6 70,00 35,00 0,50 1,43


69

Gràfic 5

A partir d’aquestes dades, es pot observar que depenent del diàmetre del tronc,

l’escorça és més o menys gruixuda. A mesura que s’augmenta el diàmetre del tronc, el

gruix de l’escorça augmenta (gràfic 5). Per facilitar el tractament de les dades, ens serà

útil trobar la relació entre el % d’escorça i el diàmetre del tronc en tant per cent (gràfic

6).

Gràfic 6


70

El gràfic 6, representa el percentatge d’escorça en funció del valor del radi en

centímetres. Es pot observar que a mesura que augmenta el radi de la branca, el

percentatge d’escorça s’aproxima al 2%.

RADI DEL TRONC (m) PERCENTATGE ESCORÇA

Camp tradicional d’oliveres 0,42 metres 2%

Camp intensiu d’oliveres 0,098 metres 3,8%

Camp intensiu de cítrics 0,051 metres 7%

Com al cap tradicional d’oliveres, el radi mitjà del tronc és de 0,42 m, el percentatge

d’escorça que li aplicaré és d’un 2%.

Al camp intensiu d’oliveres, el radi mitjà del tronc és de 0,098 m, i per tant apliquem

un 3,8% d’escorça.

Per últim, all camp intensiu de tarongers, el radi mitjà del tronc és de 0,051m, que

equival a un 7% d’escorça.

Un cop ja sabem el gruix de l’escorça que li correspon al radi mitjà dels troncs de cada

finca, li restem al radi aparent (Raparent) el radi aparent multiplicat pel percentatge

d’escorça corresponent (%), amb la finalitat de determinar el radi real de fusta del tronc:

Rreal= Raparent – Raparent · %


71

7.2. Càlcul del volum de fusta per arbre

Per calcular el volum de fusta per hectàrea primer s’ha de calcular el volum de

cada arbre.

7.2.1. Els arbres sense ramificacions

Hi ha arbres que les seves ramificacions són molt petites i a mesura que es fan

grans, van perdent aquestes branques deixant així l’arbre sense ramificacions

importants. Aquest no és el cas ni de les oliveres ni dels tarongers, però és

important considerar-lo per poder entendre com mesurarem posteriorment el volum

de les oliveres, ja que és el model geomètric en el que ens basem. Alguns

exemples d’arbres sense ramificacions molt grans que tenen una mida

considerable són els xops, els pins, els pollancres, etc.

Imatge 54. Pollancres


72

Imatge 55. Pi en el que

s’observa la forma cònica

Imatge 56. Dibuix arbre sense ramificacions

Si l’arbre no té ramificacions, observem que la seva forma predominant és similar

a la d’un con. Per tant, no tindrem en compte les branques, normalment petites

respecte el volum total de l’arbre i moltes d’elles van desapareixent en els anys,

cosa per la qual podem negligir el seu volum. Així, per a calcular el volum de

l’arbre, podem aplicar la fórmula del volum del con utilitzant el radi real de


73

fusta26 calculat a partir del perímetre (p) i la longitud de la rama més llarga de

cada arbre.

V= volum de fusta

R= radi del fragment de fusta

h= longitud de la rama més llarga

7.2.2. Arbre amb ramificacions: com solucionar el problema de

les ramificacions

Els arbres, com l’olivera o l’alzina, no tenen estrictament forma de con, sinó que

tenen ramificacions. Per tant, ¿podem seguir utilitzant la fórmula del con per a

calcular el volum d’un arbre ramificat?

Imatge 57. Dibuix arbre ramificat

26

Radi real: correspon al radi aparent descomptat el percentatge d’escorça que li correspon.


74

Imatge 58. Olivera ramificada

Per poder resoldre el problema de les ramificacions i determinar el volum aproximat

de fusta real que conté l’arbre, vaig plantejar una possibilitat que podria ser un

sistema de cubicatge nou per a tots els arbres. La hipòtesi es basa en considerar

que si en un arbre ramificat la secció del tronc és semblant a la suma de les

seccions de les branques, podrem considerar les branques com una

prolongació del tronc i ens permetrà tractar-lo com un arbre no ramificat. O

sigui, si pleguéssim les branques d’aquest arbre ramificat, tindria forma

cònica, cosa que ens facilitaria molt els càlculs.

Per a comprovar la viabilitat d’aquesta hipòtesi, vaig estudiar oliveres de mida

petita (amb poc més d’un metre d’alçada). Aquestes em permetien mesurar-les

directament, no per estimació de les mides, ja que no presenten els inconvenients

d’altura de les oliveres grans.

Per comprovar la meva hipòtesi vaig determinar les mesures i els càlculs en dos

oliveres.


75

Mesurem amb l’ajuda d’una cinta mètrica el perímetre dels troncs dels dos

arbres i el perímetre de les branques principals. Un cop obtingudes aquestes

dades, es calcula la secció del troncs i de les branques principals. La secció del

tronc, ha de ser lleugerament més gran a la suma de les seccions de les

branques.

Per fer millor la comparació, sumem les seccions de les branques i calculem el radi

corresponent a la secció obtinguda. Aquest radi el comparem amb el radi del tronc

de l’olivera, que ha de ser de valor semblant. Si la hipòtesi és correcta, podrem

considerar que les branques són la prolongació del tronc principal i aquest “pren” la

forma de con.

Imatge 59. Dibuix hipòtesi seccions

Aquest és el model que he modelat amb plastilina per representar millor la idea:


76

Primera olivera

Imatge 60. Primera olivera

El primer que s’ha de fer és calcular el radi del tronc a partir de la fórmula del

perímetre d’una circumferència:

on L és el perímetre del tronc i R el radi, tots dos expressats en metres. Substituint

les dades:

dóna un valor del radi:

Un cop obtingut el radi del tronc, 0,051 m per a aquesta olivera, observem en la

gràfica 6 el percentatge d’escorça que li correspon, que és un 7 %, valor que

utilitzem per a calcular el radi real de la fusta del tronc (Rreal):


77

Calculem la secció de la branca 1 a partir del seu perímetre, L = 0,20 m.

Prèviament calculem el radi de la branca:

Substituint les dades:

dóna un valor del radi:

Un cop obtingut el radi de la branca 1, 0,032 m, observem de la gràfica 6 el

percentatge d’escorça corresponent que és un 8 % i calculem el radi real de la

fusta:

A partir del radi real, en metres, calculem la secció de la primera branca en metres

quadrats:

Repetim el procediment per la branca 2 de perímetre L= 0,23 m:

Substituïm les dades:

Un cop obtingut el radi de la branca 2, R”= 0,037 m, observem de la gràfica el

percentatge d’escorça que li correspon, que és un 7 % i calculem el radi:


78

A partir del radi real calculem la secció de la branca 2:

Si sumem les seccions de les dos branques obtenim el següent resultat:

Per a comprovar que el radi del tronc de l’olivera és o no semblant al radi

corresponent a una superfície equivalent a la suma de les seccions de les dos

branques, calculem el radi corresponent a aquesta suma de seccions:

Si comparem el radi del tronc de l’olivera amb el radi anterior:

Es pot observar que els valors són molt semblants, encara que lleugerament més

petit el radi de la suma de les seccions de les branques, cosa que podem atribuir a

la diferència d’altura a la que hem hagut de realitzar les mesures. Demostrem així

que el radi de l’olivera coincideix amb el valor del radi corresponent a la suma

de les seccions de les branques en un 95’75 %.


79

Segona olivera

Imatge 61. Segona olivera

El perímetre del seu tronc és 52 cm, el perímetre de la branca 1 és 0’35 m i el de la

branca 2 és 0’25 m. A partir d’aquestes dades, repetim el procediment que hem

aplicat a la branca 1.

TAULA DE DADES DE LES SECCIONS DE LES OLIVERES

L (m) R (m) % Es. Rfusta (m) S (m2) S’+S” RS’+S” % Dif.

1a 0

liv

era

Tronc 0’32 0’051 7 0’047

96% Branca1 0’20 0’032 8 0’030 2’8·10-3

0’0064 0’045

Branca2 0’23 0’037 8 0’034 3’6·10-3

2a

Oliv

era

Tronc 0’51 0’081 4 0’078

86% Branca1 0’36 0’057 6 0’054 9’2·10-3

0’014 0’067

Branca2 0’26 0’041 6 0’039 4’7·10-3


80

On cada lletra representa:

L= perímetre del tronc/branca

R= radi del tronc/branca

%Es.= percentatge d’escorça

Rfusta= radi de la fusta

S= secció

S’+S”= suma de les seccions de les rames

Com es veu en la taula anterior, el radi de la secció de les branques és

aproximadament un 90% del radi del tronc. El tant per cent de diferència entre

aquests valors es pot atribuir a la diferència d’altures a les que realitzem la

mesura. Els càlculs anteriors ens permeten considerar que les ramificacions del

tronc, i de la mateixa forma la resta de les branques, no són més que les

prolongacions del tronc si l’arbre estigués “plegat” i compactat en vertical, amb les

branques cap amunt (com un paraigua que el vent ha girat) tindria una forma

cònica.

Això, reafirma la nostra hipòtesi que podem assimilar la forma dels arbres,

encara que estiguin ramificats, a la forma d’un con, la qual cosa ens facilitarà el

càlcul del volum de fusta, sense necessitat de mesurar totes les branques que el

formen.

En la imatge següent podem observar el dibuix on he represento com un

arbre amb forma ramificada es pot transformar en una forma més senzilla de

con:


81

Imatge 62. Arbre plegat

Per a calcular el volum de l’arbre, necessitem el perímetre del seu tronc, que

es mesura amb una cinta mètrica, i l’altura de la branca principal més llarga,

valor que determinem de forma aproximada estimant la seva longitud des de

terra. Aquesta serà l’altura del con. Amb aquestes dades ja podem calcular el

volum de l’arbre.

Imatge 63. Mesures per prendre


82

Imatge 64. Mesures per prendre

I ara faríem els càlculs amb la fórmula del volum del con:

V= volum (m3)

R= radi (m)

h= longitud de la branca més llarga (m)

7.3. Massa de fusta per arbre

Per calcular la massa27 de fusta per arbre, hem de conèixer la densitat de la

fusta28 i el volum calculat anteriorment:

m = massa de l’arbre (g)

d = densitat de la fusta (g/cm3)

V = volum de l’arbre (cm3)

27

Massa: propietat dels objectes físics que mesura la quantitat de matèria en un objecte. En el Sistema Internacional, la massa es mesura en quilograms (kg). 28

Densitat de la fusta: massa específica d'un cos o fluid, és a dir, la quantitat de matèria que hi ha per unitat de volum.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mesura

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mat%C3%A8ria

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_Internacional

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_Internacional

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quilogram

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluid


83

7.3.1. Com calculem la densitat de la fusta?

Per calcular la densitat de la fusta necessitem fragments de branques tallades en

forma d’un paral·lelogram, un peu de rei i un regle per fer mesures de les

dimensions dels fragments de fusta més petits i una balança per pesar fragments

de fusta dels arbres, com el fragment següent:

Imatge 65. Fragment de fusta d’olivera

Primerament, amb l’ajuda d’una balança, pesem les diferents fustes que farem

servir en el càlcul amb la mateixa balança.

Un cop ja sabem quant pesa el fragment de fusta, mesurem les seves dimensions:

a, b i c (en metres). Com el bloc de fusta no era totalment simètric, vaig fer tres

mesures de cada costat, per tal de calcular la mitjana i minimitzar l’error que

cometem en cada mesura.


84

Imatge 66. Mesures fragment

Un cop obtingudes les dades fem la mitjana dels valors corresponents a la mateixa

dimensió, és a dir, el costat frontal amb el costat de darrere (a i a), el costat de

l’esquerra amb el dreta (b i b) i els costats corresponents a l’altura (c) .

I calculem la densitat de la fusta a partir de la fórmula de la densitat:

d = densitat de la fusta de l’arbre (g/cm3)

m = massa del fragment de fusta (g)

V = volum del fragment de fusta (cm3)

Repetim aquests passos amb els diferents fragments de fusta, i després es fa la

mitjana entre els diferents resultats de la densitat.


85

7.3.2. Com calculem la massa de fusta?

Calculem la massa a partir de la fórmula següent:

m = massa de l’arbre (g)

d = densitat de la fusta (g/cm3)

V = volum de l’arbre (cm3)

7.3.3. Validació de la fórmula proposada

Per assegurar-nos que la fórmula utilitzada per calcular la massa de fusta

realment ens aproximava al valor real de la massa, vaig comparar les dades

que obtenia amb la informació que em va proporcionar Vicent Fumador, veí

d’Ulldecona, el meu poble. Vicent Fumador aprofita la fusta de les oliveres que

s’arrenquen quan es transformen les finques d’oliveres tradicionals o es fan noves

infraestructures (carreteres bàsicament). Ell talla en fragments una olivera sencera i

els ven per fer objectes artesanals de la part de fusta que està en bones

condicions, i la fusta corcada, en males condicions o no aprofitable, la ven com a

llenya per a cremar en les calefaccions. Com ha dedicat tota la seva vida a fer

aquesta feina, està acostumat a valorar a ull nu el pes de les oliveres depenent de

la seua mida. Aquesta informació és molt valuosa per al meu treball perquè em

permetrà saber si els meus resultats s’aproximen al pes real de l’arbre i, si no ho

fan, podrem reajustar la fórmula utilitzada.


86

Relació Perímetre – massa arbre

Perímetre Pes aproximat

Més de 5 metres 7.000 kg

4 metres 4.000 kg

3 metres 2.000 kg

2 metres 500 kg

1 metre 200 kg

A partir de les mesures del perímetre del tronc i de la longitud de la branca més

llarga vaig fer els càlculs, amb l’ajut del full de càlcul EXCEL, de la massa per arbre

en cadascun dels cultius:

MASSA DE FUSTA PER ARBRE (kg)

Camp tradicional 1527

Camp intensiu d'oliveres 39

Camp intensiu de cítrics 4

Que es representen en el gràfic següent:


87

Gràfic 7

En el camp tradicional la massa mitjana per arbre és de 1527 kg un valor molt

més gran que el corresponent al camp intensiu d’olivers una olivera, que pesa

39 kg, i al camp intensiu de tarongers, que solament pesa 4 kg cada arbre.

7.3.4. La biomassa subterrània

Per saber el volum total de fusta d’una olivera, a més a més de la biomassa aèria

de l’arbre,29 vaig pensar que s’hauria de considerar també la seva biomassa

subterrània:30 les arrels. La principal dificultat per determinar-ne la quantitat en

massa és que no podem observar directament les arrels per poder qualificar

el volum de la biomassa subterrània, encara que sigui de forma aproximada.

29

Biomassa aèria: part dels arbres i les plantes que queden sobre el sòl que veiem. 30

Biomassa subterrània: les arrels


88

Imatge 67. Biomassa subterrània d’un

arbre

Per tal de conèixer el volum de fusta que correspon a la biomassa subterrània, li

vam preguntar a Vicent Fumador al respecte.

Ell ens va dir que fa un temps, s’arrancaven

moltes oliveres. Quan les arrencava, amb

arrels incloses, les tallava a trossos i les

transportava a la seva serraria on els

emmagatzemava per a comercialitzar la fusta,

també les arrels. Quan pesava els fragments,

va veure que si fa no fa el pes de la

biomassa subterrània és igual que el de la biomassa aèria. Les persones que

treballen al camp, també coincideixen a dir que les arrels de l’arbre se semblen

molt a l’arbre, com es pot veure a la imatge anterior. Clar que això depèn de la

classe d’arbre, del terreny on viu, de la climatologia del lloc i de les èpoques de

sequera o calor. Però amb el temps i l’experiència en la feina que té Vicent

Fumador, podem agafar aquesta dada com a referència per a determinar la massa

de les arrels de l’arbre.


89

Per tant, per obtenir la massa total per arbre utilitzem la fórmula que presento a

l’apartat següent.

7.4. Massa de fusta per hectàrea

Un cop ja sabem la massa per arbre, s’ha de calcular la massa de fusta per

hectàrea. Per fer-ho, hem de conèixer el nombre d’arbres que hi ha a la finca i

l’àrea de la finca.

Per tant, per obtenir la massa total per hectàrea hem d’aplicar la fórmula següent:

MHa = Massa total per hectàrea (kg)

S = Suma de la massa total dels arbres

mesurats (kg)

MA = nombre d’arbres mesurats

NAfinca = nombre d’arbres totals de la finca

A = àrea de la finca (ha)

FUSTA PER HECTÀREA (kg)





90

Gràfic 8

En el camp tradicional hi ha 193.000 kg per hectàrea de camp, molts més

quilograms de fusta que al conreu intensiu d’oliveres, amb 18.000 kg per

hectàrea, i al camp intensiu de cítrics, 3.000 kg per hectàrea.

Per tant, podem concloure que tot i haver-hi molts més d’arbres per hectàrea en

el conreu intensiu (en el camp intensiu d’oliveres hi ha 200 i al de cítrics 1.296

arbres) que en el conreu tradicional d’oliveres (76 arbres per hectàrea) hi ha molta

més massa en el conreu tradicional que en els conreus intensius.

7.5. Massa de diòxid de carboni per arbre

Una vegada hem calculat la massa de fusta per hectàrea, calculem la massa de

diòxid de carboni per arbre. Per fer-ho hem de conèixer la relació fusta - diòxid de

carboni.


91

La fusta dels arbres està composta per cel·lulosa,31 lignina32 i hemicel·lulosa.33 La

fórmula i l’estructura molecular de la cel·lulosa són:

(C6H10O5)n

Imatge 68. Estructura molecular de la cel·lulosa

Imatge 69. Estructura molecular lignina

31

Cel·lulosa: polisacàrid de cadena lineal, constituït per unitats de D-glucosa units per enllaços β (1 → 4). La cel·lulosa és principal component estructural de la paret cel·lular dels vegetals superiors. És el compost orgànic més abundant. 32

Lignina: La lignina és un polímer present en les parets cel·lulars. Permet la unió de la cel·lulosa i l’hemicel·lulosa. 33

Hemicel·lulosa: té propietats físiques i químiques semblants a la cel·lulosa.


92

Imatge 70. Estructura de l’hemicel·lulosa

La fórmula que correspon a la combustió de la cel·lulosa és la següent:

C605H10 + 6O2 6CO2 + 5 H2O

Volem trobar la relació entre la quantitat de diòxid de carboni que ha absorbit l’arbre

per a produir la quantitat de fusta que conté. Per trobar la relació entre la cel·lulosa i

el diòxid de carboni, és a dir, l’equivalent en fusta en diòxid de carboni, calculo

la massa de la cel·lulosa i el diòxid de carboni en la reacció a partir de les masses

atòmiques relatives dels elements químics que formen les molècules anteriors. La

massa atòmica del carboni (12 u), la massa atòmica de l‘hidrogen (1 u) i la massa

d’oxigen (16 u). Per tant, la massa de la cel·lulosa és de 162 u i la massa del diòxid

de carboni és 264 u.

Una vegada ja tenim la massa de cada element, dividim la massa del diòxid de

carboni per la de la cel·lulosa:

A partir d’aquesta relació, si multipliquem la massa de fusta per 1,62, tindrem el

diòxid de carboni corresponent a la combustió o a la descomposició de la fusta.


93

7.6. Massa de diòxid de carboni per hectàrea

Una vegada ja hem calculat el diòxid de carboni per arbre, hem de calcular el diòxid

de carboni per hectàrea. A partir de la massa de fusta per hectàrea de camp, li

apliquem la mateixa relació que havíem fet en l’apartat anterior, és a dir,

multipliquem la massa de fusta per hectàrea per 1,62.

MASSA CO2 per hectàrea Kg

Camp tradicional 313.254

Camp intensiu d'oliveres 29.400

Camp intensiu de cítrics 4.658

Gràfic 9

En aquest gràfic de barres es pot observar que el diòxid de carboni emmagatzemat

al cultiu tradicional d’oliveres és molt més gran en comparació en els altres cultius.


94

El diòxid de carboni emmagatzemat per hectàrea al cultiu intensiu d’oliveres és de

313.254 kg de CO2. En canvi, al cultiu intensiu d’oliveres és de 29.400 kg, i al cultiu

intensiu de tarongers de 4.658 kg.

En transformar aquest conreu tradicional d’oliveres a conreu intensiu de tarongers

es despendrien 283.854 kg de diòxid de carboni a l’atmosfera: solament continua

emmagatzemat al camp el 9,4 % del CO2 que hi havia. En transformar-lo a cultiu

intensiu de cítrics, es despendrien 308.596 kg de CO2 i solament continua

emmagatzemat al camp un 1,5 % de tot el diòxid de carboni que hi havia.

7.7. Equivalència del diòxid de carboni en quilograms de

gasolina per arbre i per hectàrea

Per fer-nos una idea millor de la quantitat de diòxid de carboni que hi ha

emmagatzemada als troncs dels arbres de les finques, faig una comparació entre el

diòxid de carboni que conté la fusta dels arbres i el que es desprendria en la

combustió de gasolina, en el mateix cas. Aquest càlcul el determinarem a partir de

la reacció de combustió de la gasolina:

C8H10 + 21/2 O2 8 C02 + 5 H2O

A partir de la massa atòmica del carboni (12 u), la massa atòmica del hidrogen (1 u)

i la massa atòmica de l’oxigen (16 u), calculem la massa de gasolina i la de diòxid

de carboni en la reacció. La massa de gasolina és 106 u i la massa de diòxid de

carboni és 352 u.

Per trobar la relació entre la gasolina i el diòxid de carboni que es desprèn durant la

combustió, és a dir, l’equivalent de diòxid de carboni en gasolina, dividim la

massa de la gasolina per la massa del diòxid de carboni:


95

Per calcular la massa de gasolina a partir del diòxid de carboni (kg), multiplicarem

la massa de diòxid de carboni per 0,30. I per calcular els quilograms de gasolina

per hectàrea que equivaldrien a la fusta calculada per als camps, multipliquem els

quilograms de massa per hectàrea per 0,30.

7.8. Equivalència de gasolina en litres per arbre i per hectàrea

Per calcular la gasolina en litres a partir de la massa de gasolina, utilitzo la fórmula

següent:

d= densitat de la gasolina de l’arbre (kg/L)

m= massa de la gasolina (kg)

V= volum de la gasolina (L)

La densitat de la gasolina és 0,72 kg/L. Per tant, per calcular els litres de gasolina,

dividim la massa de gasolina obtinguda en l’apartat anterior per la densitat de la

gasolina. Per calcular els litres de gasolina per hectàrea, duem a terme el mateix

procediment a partir de la massa de gasolina per hectàrea calculada en l’apartat

anterior.

EQUIV. GASOLINA (L)





96

Gràfic 10

En aquest gràfic número 10, s’observa l’equivalència de gasolina per hectàrea en

cada camp. Al camp tradicional d’oliveres, hi ha l’equivalent a 130.522 litres de

gasolina emmagatzemats per hectàrea. En canvi, al camp intensiu d’oliveres hi ha

12.150 litres de gasolina emmagatzemats per hectàrea i al camp intensiu de

tarongers hi ha 1.941 litres per hectàrea emmagatzemats. En la transformació del

cultiu tradicional d’oliveres a cultiu intensiu d’oliveres el CO2 que s’alliberaria

correspon a la combustió de 118.272 litres de gasolina. En el cas del cultiu intensiu

de tarongers, el CO2 que s’alliberaria correspon a la combustió de 128.581 L de

gasolina.

7.9. Comparació amb el CO2 alliberat en la combustió dels

cotxes

Per a determinar el diòxid de carboni que es desprendria en la tala d’un camp, faré

la comparació amb un exemple més familiar: buscaré el número de dipòsits de

gasolina que en la combustió que efectuen els cotxes amb un dipòsit de 50 L

alliberarien la mateixa quantitat de CO2 a l’aire que la fusta tallada en el camp


97

transformat. Per fer aquesta comparació, dividim els litres de gasolina als que

equival cada arbre tallat pel volum del dipòsit de gasolina, és a dir, 50 L:

Per determinar l’equivalent en dipòsits de gasolina en el cas d’una hectàrea tallada,

dividim l’equivalent en litres de gasolina per hectàrea pel volum del dipòsit.

EQUIVALÈNCIA EN DIPÒSITS COTXES




Gràfic 11


98

A partir d’aquest gràfic de barres podem observar que la tala del camp tradicional

correspon a la combustió que durien a terme 2610 dipòsits de 50 L de capacitat,

molts més que en el camp intensiu d’oliveres, que corresponen a 245 dipòsits, i en

el camp tradiconal de cítrics, amb 39 dipòsits.


99

8. Conclusions

8.1. Resposta a les preguntes i/o hipòtesis

Les transformacions agrícoles de cultius tradicionals a cultius intensius

provoquen una disminució de la quantitat de fusta acumulada per hectàrea del

camp. En tant per cent obtenim que en transformar el camp tradicional d’oliveres

en el camp intensiu d’oliveres solament es reté al camp un 9,33 % de la fusta

inicial. En transformar-ho a cultiu intensiu de cítrics es queda l’1,6 % de la

fusta. Per tant, podem concloure que en el camp tradicional d’oliveres hi ha

molta més fusta que en els camps intensius d’oliveres i tarongers.

Tota la fusta que no està en la finca, a la llarga majoritàriament es

transformarà en CO2. D’aquesta forma, podem considerar la transformació

dels camps com un factor més que augmenta el diòxid de carboni a

l’atmosfera, contribuint així al canvi climàtic actual, ja que el CO2 provindria de

fusta que es va formar fa dècades i fins i tot centenars d’anys.34

En transformar el cultiu tradicional d’oliveres a cultiu intensiu d’oliveres, el

camp solament reté el 9,38 % del diòxid de carboni inicial. En transformar-lo en

camp intensiu de cítrics, el camp només reté l’1,5 % del CO2 inicial.

L’equivalent en diòxid de carboni emmagatzemat en la finca tradicional

d’oliveres és molt més elevat que en la finca intensiva d’oliveres o de

cítrics.

De la mateixa forma que considero les oliveres grans com a magatzem de

diòxid de carboni, també podem tractar altres arbres grans, tant de cultius

com de zones forestals, com a magatzems de diòxid de carboni.

34

La poda o la crema de les branques petites dels arbres , malgrat que emet igualment CO2, no podem considerar

que contribueix a l’efecte hivernacle, ja que són branques que compten amb pocs anys, així que la seva fusta s’ha

format amb el diòxid de carboni de l’atmosfera actual, no és carboni antic, com és el cas de les branques més velles.


100

La massa de fusta que hi ha en els arbres del camp intensiu d’oliveres en

comparació a la que hi ha als arbres del cultiu tradicional, més grans, correspon a

un 2,6 % de la massa del camp tradicional. La massa dels tarongers del cultiu

intensiu corresponen a un 0,26 % de la massa fusta de les oliveres en un camp

tradicional.

Per tant, podem concloure que: la massa de les oliveres i tarongers intensius

és gairebé negligible en comparació amb la massa de les oliveres de camps

tradicionals.

A partir d’aquí estem en situació d’afirmar que en les finques en què hi ha

arbres centenaris i fins i tot alguns que són mil·lenaris, s’emmagatzema

gran quantitat de diòxid de carboni antic en comparació al diòxid de carboni

jove que acumulen els arbres dels cultius intensius.

La promoció turística de les oliveres mil·lenàries ha resultat molt positiva

per al desenvolupament del sector en la comarca El Montsià, així com a

altres comarques veïnes. En totes, tant la visita a les oliveres com les

activitats que se’n deriven han afavorit l’activitat econòmica de restaurants,

botigues o cooperatives on es venen productes alimentaris, botigues

d’artesania de fusta d’olivera, activitats turístiques guiades o lliures,

activitats culturals, d’esport, d’educació, ... tot plegat ha dinamitzat

l’activitat i l’economia de comarques rurals que, a manca d’altres recursos,

han sabut apreciar i valorar el patrimoni natural que les envolta: les oliveres

mil·lenàries.

8.2. Propostes per a mantenir les oliveres

La principal proposta és conservar els cultius tradicionals d’oliveres, ja que

són un magatzem natural de CO2 en l’estructura dels troncs dels seus

arbres. Per fer-ho, és important mantenir i promoure la conservació dels cultius

tradicionals d’oliveres i:


101

Reconèixer l’esforç que fan els pagesos en la conservació dels cultius

tradicionals d’oliveres, tot i que són molt menys rentables i difícils de treballar

que altres cultius en els que actualment es poden transformar.

Subvencionar el conreu dels camps tradicionals d’oliveres pel seu paper

com magatzems de diòxid de carboni, que s’ha anat capturant durant segles. Per

tant, és un factor més que contribueix a la retenció de diòxid de carboni en la

lluita contra el canvi climàtic. Aquest detall tan important, és un argument de pes

que pot contribuir en la protecció i la conservació dels camps tradicionals per

part del món de la pagesia i de l’administració.

Promocionar l’oli procedent d’aquests cultius i donar-los la denominació

d’origen, conscienciant la població de la importància que té la conservació

d’aquests cultius i de l’esforç que fan els llauradors per a la seva conservació.

D’aquesta forma augmentaria la rendibilitat d’aquests camps.

Donar a conèixer a la societat les oliveres mil·lenàries, altres arbres

monumentals i el seu paper en la retenció de diòxid de carboni atmosfèric. La

Generalitat de Catalunya ha d’ajudar les administracions locals (ajuntaments,

consells comarcals, ...) en la gran tasca que estan duent a terme per a

promocionar les rutes turístiques que permetin donar a conèixer i conscienciar

la gent del valor d’aquest patrimoni viu.

Adoptar noves mesures per evitar la tala d’arbres, arbres monumentals i arbres

antics o el seu transplantament a parcs o jardins, ja que han retingut a la fusta el

diòxid de carboni de fa molts anys i es moren en el transplantament, deixen de

fer-ho. També s’han de protegir els arbres de mida mitjana, ja que poden arribar

a ser monumentals igualment perquè viuen molts anys. Un exemple futur

d’arbres monumentals podria ser les oliveres dels cultius tradicionals que encara

no han crescut el suficient per considerar-les monumentals, però ja compten

amb un segle o més de vida.


102

Imatge 71. Faig Pare, arbre monumental.

Evitar la desforestació de selves i boscos, fer una explotació racional

d’aquests ecosistemes i subvencionar els espais que conserven arbres adults.

La desaparició d’aquests sistemes provocaria un alliberament de diòxid de

carboni a l’atmosfera que estava retingut a la fusta dels arbres que els formen fa

molts d’anys.

Evitar la tala abusiva de boscos destinats al benefici de l’espècie humana,

com per exemple per la fabricació de mobiliari.

Promocionar la importància dels arbres que habiten en les selves i boscos.

Per fer-ho es poden fer també rutes turístiques per ensenyar els arbres o

programes de divulgació per la televisió, radio o cinema.

S’han de conservar els arbres de jardineria que hi ha als pobles i les ciutats

evitant substituint-los per arbres nous més petits, és a dir, amb menys fusta. Així

s’evitaria una despesa econòmica innecessària i representaria una ajuda per a

no contribuir al canvi climàtic.


103

Imatge 72. Carretera d’entrada a Tortosa

Imatge 73. Pins i palmeres en parcs

Promoure la utilització de la fusta d’aquells arbres que s’han hagut de

tallar. D’aquesta forma s’evita el despreniment de CO2 dels arbres grans i antics

per causa de la descomposició de la fusta, i s’allarga la retenció del diòxid de

carboni en aquesta. Per fer-ho proposo:


104

Construcció de cases de fusta.

Fabricació de mobles, instruments, bigues de fusta per les cases,

objectes artesanals...

Imatge 74. Objectes artesanals

Cremar solament la fusta de les rames, ja que conté el diòxid de carboni de fa

pocs anys i no contribueix tant al canvi climàtic. Mantenir el tronc i les branques

principals, que són la base de l’arbre que ha perdurat durant els anys i per tant,

que tenen emmagatzemat el diòxid de carboni de més edat.

Imatge 75. Fusta per cremar


105

9. Temporització

Desembre 2010:

Escollir el tema del treball.

Maig 2011:

Plantejament de qüestions relacionades amb el treball.

Juny 2011:

Visita a l’Oficina de Turisme d’Ulldecona que em va proporcionar llibres

sobre les oliveres i follets informatius.

Informar-me sobre les oliveres a partir del llibre de l’Oficina de Turisme i

altres que vaig buscar.

Juliol 2011:

Visita a l’UAB: Xerrada amb l’investigador Joan Josep Ibàñez.

Obtenció de nova informació i plantejament de noves preguntes.

Formulació d’un possible índex.

Redacció i recerca d’informació per a la part teòrica.

Trobada del problema de les ramificacions: mesures i càlculs per

solucionar-lo.

Setembre 2011:

Mesura dels arbres dels camps.

Entrevista a Vicent Fumador.


106

Trobada amb Jaume Antich.

Octubre 2011:

Càlcul de la densitat de la fusta d’olivera.

Càlcul del volum de fusta per arbre.

Redacció dels passos que he seguit per calcular el volum de fusta per

arbre.

Novembre 2011:

Obtenció d’informació de les finques a partir del SIGPAC.

Redacció de les característiques de les finques.

Càlcul del volum de fusta per hectàrea.

Desembre 2011:

Confecció dels gràfics.

Recerca de nova informació.

Gener 2012:

Càlcul del CO2 per arbre i per hectàrea.

Equivalència de CO2 en gasolina i cotxes.

Redacció.

Resum del treball i introducció.

Conclusions del treball.

Revisió.

Entrega del treball: dilluns 16 de gener de 2012.


107

10. Agraïments

Inicialment, vull donar les gràcies al meu tutor del treball Julio Tena Frasno, ja que ell

em va proposar la idea de fer un treball per trobar un motiu més per al manteniment de

les oliveres, que des de petita m’han captivat, i per tant, em va resultar molt interessant

i atractiu.

A Joanjo Ibàñez, investigador del CREAF, Centre Recerca Ecològica i Aplicacions

Forestals, pel seu seguiment, l’ajut en temes de rellevància en el treball que no eren

assequibles per als meus coneixements, i per proporcionar-me fonts d’informació que

m’han ajudat a confeccionar la part teòrica del treball.

A Dolors Vidal Segarra, per les seves orientacions i per proporcionar-me fotografies,

informació i idees, la seva cooperació i el suport al treball.

Al professor de Matemàtiques, Carlos Verge, per autoritzar-me a fer servir el seu camp

del cultiu tradicional d’oliveres per a aquest estudi.

Al professor de biologia Enric Salt, per la revisió de la part de teòrica de Biologia del

treball.

A Vicent Fumador, que em va proporcionar informació sobre la biomassa subterrània

de les oliveres, fragments de fusta per poder determinar la densitat de l’olivera, imatges

d’oliveres i el material que tenia a la serraria, catàlegs d’objectes artesanals, i altra

informació que sense ell que treballa amb la fusta d’oliveres, hauria resultat més difícil

(per no dir impossible) d’obtenir.

La cooperació de Jaume Antich i la Taula del Sénia, per haver-me proporcionat dades

que han complementat el treball i informació sobre les oliveres.

L’oficina de Turisme d’Ulldecona, per proporcionar-me llibres i follets informatius sobre

les oliveres que han resultat molt interessants.

Finalment, la cooperació de Pau Tena, Guillem Tena i Daniel Segura, per l’aportació

d’idees per al treball i el suport que m’han representat.


108

11. Opinió personal

Aquest treball de recerca m’ha resultat molt interessant, ja que he aprés moltes coses

noves i sobretot, he aprés a fer un treball d’investigació que no havia fet mai abans.

Des de fa anys, sempre m’ha interessat la salut del planeta i he qüestionat tots els

factors que podien afectar-la. Per aquest motiu, volia trobar un treball que hi estigués

relacionat, ja que aquest treball m’ha permès conèixer un altre factor per a protegir el

planeta, i en aquest cas concretament, els arbres.

Primerament, vaig aprendre a cubicar els arbres, cosa que en un principi ho veia

gairebé impossible donada la forma tan extraordinàriament irregular de les oliveres

tradicionals. Vaig poder conèixer el percentatge de biomassa subterrània de les

oliveres i vaig aplicar fórmules que m’explicaven a classe en càlculs que necessitava

per a una aplicació a la vida real, cosa que m’ha permès assimilar-los molt millor. Mai

m’hagués plantejat de calcular el diòxid de carboni que un arbre ha emmagatzemat.

Això m’ha sorprès molt i puc dir que és la part del treball que més m’ha agradat.

Recordo que quan era petita anava amb els meus pares i els meus germans a les

oliveres del meu pare. Cadascú de nosaltres ens vam triar una olivera: els dos germans

dues oliveres grans per poder pujar a sobre, i no sé exactament per quin motiu, jo em

vaig triar una olivera petita. Suposo que era perquè estava feta a la meva mida, però

està clar que actualment em triaria la més gran de la finca.

Aquestes arrels emocionals amb les oliveres m’han dut a realitzar aquest treball amb

il·lusió, sobretot pel fet d’haver trobat un motiu més per la conservació d’aquests camps

tan abundants en la meva comarca.

Si tornés a començar el treball seguiria el mateix procediment de recerca, ja que he

tingut temps d’enllestir el projecte i d’introduir-hi les modificacions que el tutor m’ha

recomanat. Ara, amb les conclusions del treball, podré tornar a parlar amb les persones

representants de la Taula del Sénia perquè coneguin el resultat, i si els convé, puguen

utilitzar-ho en la conservació i promoció de les oliveres mil·lenàries dels municipis que

engloba aquesta organització. Les dades del treball estan presentades amb valors que

també serviran al grup d’investigació del CREAF, del qual forma part l’investigador

Joanjo Ibáñez.


109

12. Bibliografia

EQUIP D’AUTORS DEL CREAF. Els boscos de Catalunya Estructura, dinàmica i

funcionament. Generalitat de Catalunya, 2004. Barcelona. ISBN: 84-393-6664-7

EQUIP D’AUTORS DEL CREAF. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Argentina

edito, S. C. P. 2004 Bellaterra. ISBN: 84-931323-0-6

EQUIP D’AUTORS DEL CREAF. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya Regió

Forestal VII. Argentina edito, S. C. P. 2002 Bellaterra. ISBN: 84-931323-0-6

EQUIP D’AUTORS DEL CREAF. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya Mètodes.

Argentina edito,S. C. P. 2004 Bellaterra. ISBN: 84-931323-0-6

CORBELLA I CORBELLA, Jacint, FOLCH I GUILLEN, Ramon. Enciclopèdia Catalana.

El medi Natural. Printer Indústria Gràfica, S.A. Barcelona. ISBN: 84-412-2693-5

Treballs de recerca consultats de l’Institut Manuel Sales i Ferré, d’Ulldecona:

LÁZARO SIMÓ, Anna Isabel. Aprofitament energètic de les estes de poda. 2008.

TENA VIDAL, Pau. Climatització ecològica d’una piscina. 2009

TENA VIDAL, Guillem. Petjades d’una guerra 1936-2009. 2010


110

13. Índex d’imatges

Imatge 1. Esquema del Cicle del Carboni ..................................................................... 12

Imatge 2. Esquema intercanvi de carboni entre el mar, l’aire i la biomassa continental 13

Imatge 3. Fitoplàncton marí ........................................................................................... 16

Imatge 4. Imatge zooplàncton ...................................................................................... 16

Imatge 5. Aspecte d’un camp de cereals a la primavera ............................................... 18

Imatge 6. Aspecte del camp de cereals ja segat a l’estiu .............................................. 18

Imatge 7. Relació fusta carbó ........................................................................................ 19

Imatge 8. Origen del fenomen del canvi climàtic al món ............................................... 20

Imatge 9. Emissions totals a Catalunya de gasos hivernacle ........................................ 21

Imatge 10. Efecte hivernacle ......................................................................................... 22

Imatge 11. Ós polar ....................................................................................................... 23

Imatge 12. Disminució d’una glacera ............................................................................. 24

Imatge 13. El Niño i la Niña ........................................................................................... 25

Imatge 14. Gran Barrera de Coral australiana ............................................................... 26

Imatge 15. Ull d’huracà “ Danielle” ............................................................................... 27

Imatge 16. Desforestació ............................................................................................... 27

Imatge 17. El Montsià .................................................................................................... 28

Imatge 18. Imatge camp tradicional d’oliveres ............................................................... 29

Imatge 19. Olivera vella enfosquida amb fissures ......................................................... 29

Imatge 20. Objectes decoratius .................................................................................... 30

Imatge 21. Olivera tradicional ........................................................................................ 31

Imatge 22. Olivera en un jardí ....................................................................................... 32

Imatge 23. Oliveres per trasplantar ............................................................................... 32

Imatge 24. Mapa localització oliveres a Catalunya el 2005 ........................................... 32

Imatge 25. Mapa oliveres del Montsià i el Baix Ebre l’any 2005 .................................... 33

Imatge 26. Olivera Farga ............................................................................................... 34

Imatge 27. Transformacions .......................................................................................... 35

Imatge 28. Camp intensiu de cítrics de gran extensió ................................................... 36

Imatge 29. Inici de les transformacions ......................................................................... 37

../treball%20julia%20imprimir.doc#_Toc321951147


111

Imatge 30. Vista aèria de les transformacions de cultius ............................................... 38

Imatge 31. SIGPAC ....................................................................................................... 39

Imatge 32. Objectes artesanals de fusta d’olivera ......................................................... 40

Imatge 33. Oliveres per trasplantar ............................................................................... 41

Imatge 34. Municipis de la Taula del Sénia ................................................................... 42

Imatge 35. Guia gastronòmica oli d’oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia ............ 44

Imatge 36. Oli mil·lenari ................................................................................................. 44

Imatge 37. Ruta oliveres mil·lenàries d’Ulldecona, Godall, Freginals. ........................... 45

Imatge 38. Oliveres mil·lenàries de l’Arion .................................................................... 47

Imatge 39. Ubicació dels diferents camps en el mapa .................................................. 48

Imatge 40. Camp tradicional d’oliveres vista aèria ........................................................ 49

Imatge 41 Camp tradicional d’oliveres ........................................................................... 50

Imatge 42. Camp intensiu d’oliveres vista aèria ............................................................ 51

Imatge 43. Camp intensiu d’oliveres .............................................................................. 51

Imatge 44. Camp intensiu de cítrics .............................................................................. 53

Imatge 45. Imatge Olivera ramificada ............................................................................ 57

Imatge 46. Arbre que ha perdut dues branques ............................................................ 59

Imatge 47. Branca perduda ........................................................................................... 60

Imatge 48. Arbre que ha perdut una branca .................................................................. 61

Imatge 49. Olivera amb dos soques .............................................................................. 61

Imatge 50. Arbre sense ramificacions i dues soques .................................................... 62

Imatge 51. Arbre ramificat amb dos troncs .................................................................... 62

Imatge 52. Arbre amb dues soques que ha perdut una rama........................................ 63

Imatge 53. Troncs i branques d’olivera .......................................................................... 67

Imatge 54. Pollancres .................................................................................................... 71

Imatge 55. Pi en el que s’observa la forma cònica ....................................................... 72

Imatge 56. Dibuix arbre sense ramificacions ................................................................. 72

Imatge 57. Dibuix arbre ramificat ................................................................................... 73

Imatge 58. Olivera ramificada ........................................................................................ 74

Imatge 59. Dibuix hipòtesi seccions .............................................................................. 75

Imatge 60. Primera olivera............................................................................................. 76

Imatge 61. Segona olivera ............................................................................................. 79

Imatge 62. Arbre plegat ................................................................................................. 81


112

Imatge 63. Mesures per prendre ................................................................................... 81

Imatge 64. Mesures per prendre ................................................................................... 82

Imatge 65. Fragment de fusta d’olivera ......................................................................... 83

Imatge 66. Mesures fragment ........................................................................................ 84

Imatge 67. Biomassa subterrània d’un arbre ................................................................. 88

Imatge 68. Estructura molecular de la cel·lulosa ........................................................... 91

Imatge 69. Estructura molecular lignina ........................................................................ 91

Imatge 70. Estructura de l’hemicel·lulosa ...................................................................... 92

Imatge 71. Faig Pare, arbre monumental. ................................................................... 102

Imatge 72. Carretera d’entrada a Tortosa ................................................................... 103

Imatge 73. Pins i palmeres en parcs ........................................................................... 103

Imatge 74. Objectes artesanals ................................................................................... 104

Imatge 75. Fusta per cremar ...................................................................................... 104


113

14. Procedència de les imatges

Imatge 1 Programa Paint


Imatge 3 http://josemaribalsalobre.blogia.com/upload/20091030172649-fitoplacton.jpg

Imatge 4 http://cremc.ponce.inter.edu/zooplancton/componentes_files/image005.jpg

Imatge 5 Júlia Tena



Imatge 8 http://portal.gasnatural.com/images/esp_distr/20080702_grafico_ma_cat.jpg

Imatge 9 http://3.bp.blogspot.com/_nIteKta25-

U/S_aQYDgKhOI/AAAAAAAAASQ/WjxnwKqAMH8/s1600/Dibuixgrafic.jpg

Imatge 10 http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSuiubplbqa_Mp5UnyM-

RkwGBcZ1_9MhsoaR2WJrT6hC71Rey2gzQ

Imatge 11 http://blocs.mesvilaweb.cat/media/b3MtcG9sYXI=_150469_6115_1.jpg

Imatge 12 http://1.bp.blogspot.com/_iF76ISeYe3Y/SRn27tcfk2I/AAAAAAAAABU/Oam0-

5ohaK8/S269/cambiio.jpg

Imatge 13 http://francisthemulenews.files.wordpress.com/2009/07/dibujo20090706_el_nino_

la_nina_enso_and_lorenz_attractor.jpg

Imatge 14 http://lsi.ugr.es/rosana/gestion2/maravillas/imagenes/granbarreracoral.jpg

Imatge 15 http://blogs.ccrtvi.com/media/602/20100830-

41159_10150255673220722_552380721_14532559_1495517_n.jpg

Imatge 16 http://1.bp.blogspot.com/_ISRezLZWHeA/TNmp3qX0gKI/AAAAAAAAABM/aIY8b

39GysQ/s1600/amazon-deforestation.jpg

Imatge 17 http://maps.google.es/maps?pq=grafic+gasos+efecte+hivernacle&hl=ca&ds=i&cp

=9&gs_id=1d&xhr=t&q=el%20montsi%C3%A0&um=1&gs_sm=&gs_upl=&bav=on.2,or.r_gc.r_p

w.,cf.osb&biw=981&bih=617&ie=UTF-8&sa=N&tab=il


Imatge 19 Dolors Vidal

http://josemaribalsalobre.blogia.com/upload/20091030172649-fitoplacton.jpg

http://cremc.ponce.inter.edu/zooplancton/componentes_files/image005.jpg

http://portal.gasnatural.com/images/esp_distr/20080702_grafico_ma_cat.jpg

http://3.bp.blogspot.com/_nIteKta25-U/S_aQYDgKhOI/AAAAAAAAASQ/WjxnwKqAMH8/s1600/Dibuixgrafic.jpg

http://3.bp.blogspot.com/_nIteKta25-U/S_aQYDgKhOI/AAAAAAAAASQ/WjxnwKqAMH8/s1600/Dibuixgrafic.jpg

http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSuiubplbqa_Mp5UnyM-RkwGBcZ1_9MhsoaR2WJrT6hC71Rey2gzQ

http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSuiubplbqa_Mp5UnyM-RkwGBcZ1_9MhsoaR2WJrT6hC71Rey2gzQ

http://blocs.mesvilaweb.cat/media/b3MtcG9sYXI=_150469_6115_1.jpg

http://1.bp.blogspot.com/_iF76ISeYe3Y/SRn27tcfk2I/AAAAAAAAABU/Oam0-5ohaK8/S269/cambiio.jpg

http://1.bp.blogspot.com/_iF76ISeYe3Y/SRn27tcfk2I/AAAAAAAAABU/Oam0-5ohaK8/S269/cambiio.jpg

http://lsi.ugr.es/rosana/gestion2/maravillas/imagenes/granbarreracoral.jpg

http://blogs.ccrtvi.com/media/602/20100830-41159_10150255673220722_552380721_14532559_1495517_n.jpg

http://blogs.ccrtvi.com/media/602/20100830-41159_10150255673220722_552380721_14532559_1495517_n.jpg

http://1.bp.blogspot.com/_ISRezLZWHeA/TNmp3qX0gKI/AAAAAAAAABM/aIY8b39GysQ/s1600/amazon-deforestation.jpg

http://1.bp.blogspot.com/_ISRezLZWHeA/TNmp3qX0gKI/AAAAAAAAABM/aIY8b39GysQ/s1600/amazon-deforestation.jpg


114

Imatge 20 Vicent Fumador

Imatge 21 Julio Tena

Imatge 22 http://botanic94.opentiendas.com/tienda/plantas/olivos/image_1_preview


Imatge 24 MCSC

Imatge 25 MCSC


Imatge 27 SIGPAC

Imatge 28 SIGPAC



Imatge 31 SIGPAC



Imatge 34 http://www.tauladelsenia.org/bd/mapaweb.jpgMcvs/mapa_terres_Senia.jpg

Imatge 35 http://www.tauladelsenia.org/imatge.php?s=S7QytqoutjKyUspMUbIutjI0sFIyNLc0

N7A0NTWyAItYKZWAaSAjMzcxPVW/IKsgNR0qlQemTa2UDAwM4wvyi0oSUxL1sgqA0rUA

Imatge 36 http://acomont.com/nova/components/com_virtuemart/shop_image/product/Oli_d

_Oliva_Mil__4be2a303145d1.jpg

Imatge 37 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=290969

Imatge 38 Dolors Vidal- Programa Paint

Imatge 39 SIGPAC

Imatge 40 SIGPAC


Imatge 42 SIGPAC


Imatge 44 SIGPAC



Imatge 47 Júlia Tena- Programa Paint






http://botanic94.opentiendas.com/tienda/plantas/olivos/image_1_preview

http://www.tauladelsenia.org/bd/mapaweb.jpgMcvs/mapa_terres_Senia.jpg


http://acomont.com/nova/components

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=290969


115



Imatge 55 http://3.bp.blogspot.com/_q98bYbvV4X4/Rqe22QCQ4YI/AAAAAAAABcs/T

51GjgmTp34/s400/Pollancres3.jpg

Imatge 56 Pau Tena








Imatge 64 Júlia Tena- Paint



Imatge 67 http://www.profesorenlinea.cl/imagenciencias/vegetal01.jpg

Imatge 68 http://pslc.ws/italian/cell05.gif

Imatge 69 http://spf.fotolog.com/photo/15/37/107/yooorch/1202757540_f.jpg

Imatge 70 http://www.cmakay.cl/2011/04/11/barricas-de-roble-composicin-y-

propiedades


Imatge 72 Pau Tena

Imatge 73 Pau Tena



Gràfic 1. http://tecnologiaisostenibilitat.cus.upc.edu/continguts/introduccio-a-lestat-del-

mon/8.-creixement-en-la-generacio-de-residus/evolucio%20emissions.JPG

http://www.profesorenlinea.cl/imagenciencias/vegetal01.jpg

http://pslc.ws/italian/cell05.gif

http://spf.fotolog.com/photo/15/37/107/yooorch/1202757540_f.jpg

http://www.cmakay.cl/2011/04/11/barricas-de-roble-composicin-y-propiedades

http://www.cmakay.cl/2011/04/11/barricas-de-roble-composicin-y-propiedades


116

15. Webgrafia

http://elnino.cicese.mx/nino.htm

http://www.bosques-naturales.com/compromiso_amb_huella_co2.html

http://homepage.mac.com/uriarte/cicloscarbono.html

http://homepage.mac.com/uriarte/fotosintesis.html

http://homepage.mac.com/uriarte/fotosintesis.html

http://www.cienciahoy.org.ar/hoy27/agua.htm

http://bikendi.bitacoras.com/archivos/2005/07/01/consequencies-del-canvi-climatic

http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.daafef89898de25e9b85ea75

b0c0e1a0/?vgnextoid=e884eb0f767d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextcha

nnel=e884eb0f767d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www.barrameda.com.ar/botanica/plantas-superiores.htm

http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/AnatomiaVegetal.htm

http://www.biologia.edu.ar/botanica/tema16/16-1.htm

http://translate.google.com/translate?hl=es&sl=en&u=http://en.wikipedia.org/wiki/Adeno

sine_triphosphate&ei=IJ0BT6egOMKDOqXisLwB&sa=X&oi=translate&ct=result&resnu

m=10&ved=0CGwQ7gEwCQ&prev=/search%3Fq%3Datp%26hl%3Des%26biw%3D128

0%26bih%3D909%26prmd%3Dimvnsu

http://es.wikipedia.org/wiki/NADH_deshidrogenasa

http://enciclopedia.us.es/index.php/NADPH

http://laciudadatomica.blogspot.com/2011/05/126nicotinamida-adenina-

dinucleotido.html

http://elnino.cicese.mx/nino.htm

http://www.bosques-naturales.com/compromiso_amb_huella_co2.html

http://homepage.mac.com/uriarte/cicloscarbono.html

http://bikendi.bitacoras.com/archivos/2005/07/01/consequencies-del-canvi-climatic

http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.daafef89898de25e9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=e884eb0f767d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e884eb0f767d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default



http://www.barrameda.com.ar/botanica/plantas-superiores.htm

http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/AnatomiaVegetal.htm

http://www.biologia.edu.ar/botanica/tema16/16-1.htm

http://translate.google.com/translate?hl=es&sl=en&u=http://en.wikipedia.org/wiki/Adenosine_triphosphate&ei=IJ0BT6egOMKDOqXisLwB&sa=X&oi=translate&ct=result&resnum=10&ved=0CGwQ7gEwCQ&prev=/search%3Fq%3Datp%26hl%3Des%26biw%3D1280%26bih%3D909%26prmd%3Dimvnsu




http://es.wikipedia.org/wiki/NADH_deshidrogenasa

http://enciclopedia.us.es/index.php/NADPH

http://laciudadatomica.blogspot.com/2011/05/126nicotinamida-adenina-dinucleotido.html

http://laciudadatomica.blogspot.com/2011/05/126nicotinamida-adenina-dinucleotido.html


117

http://www.xtec.es/~jgurrera/plast.htm

http://acomont.com/nova/ca/botiga-verge-aromatitzat


http://es.wikipedia.org/wiki/Plancton#Fitoplancton

http://es.wikipedia.org/wiki/Celulosa

http://www.xtec.es/~jgurrera/plast.htm

http://acomont.com/nova/ca/botiga-verge-aromatitzat


http://es.wikipedia.org/wiki/Plancton#Fitoplancton

http://es.wikipedia.org/wiki/Celulosa


118

16. Annexos

Els documents que presento als annexos són els següents:

A. Taula de dades del camp tradicional d’oliveres.

B. Taula de dades del camp intensiu d’oliveres.

C. Taula de dades del camp intensiu de cítrics.

D. Gràfics.

E. Taula resum de les oliveres mil·lenàries de la Taula del Sénia.

NOTA: Els díptics o tríptics de propaganda només els puc presentar en un dels treballs,

ja que només en tinc un de cada.

Documents

ÍNDEX - idece. · PDF fileEls arbres monumentals segresten diòxid de carboni de l’atmosfera durant molt de temps i el retenen en la seva fusta molts d’anys. Per tant, podem