NEGOCIADO RENTAS - Carcaixent€¦ · Web viewTindran dret a una bonificació del 95 per cent de la quota íntegra i, en el seu cas, del recàrrec de l’impost a què es referix

M.I. AJUNTAMENT DE CARCAIXENTPLAÇA MAJOR, 1 - CODI POSTAL 46740 - TELÈFON: (96) 245 76 00 - FAX: (96) 243.33 17

ESBORRANY

PLESessió ordinària

Lloc: Casa consistorial (sala de sessions)Data: 26 d’octubre de 2016

Sessió núm.: 13/2016Hora: 20.00 h a 22.20 h

ASSISTENTS: President/a: Francesc J. Salom Salom, alcalde (Compromís)

Regidors/ores: Grup Regidors/ores: GrupSra. Desirée Palma Pérez (portaveu) Compromís Sr. Salvador Ferrer Juan (portaveu) PPSr. Ivan Martí Escandell Compromís Sr. José Joaquín Roses Girbés PPSra. Rosa Nicolau Borrás Compromís Sr. Itziar Méndez Serra PPSr. Ignasi Escandell Garcia Compromís Sra. Carolina Almiñana Lledó PPSra. Teresa Oliver Climent Compromís Sra. Carolina Talens Canet (portaveu) PSOESr. Vicent Albelda Roselló Compromís Sra. Ana Mª Calatayud Tortosa (portaveu) UxVSr. Vicent Lluís Roca i Rosalén Compromís Sr. Juan José Llopis Puig UxVSra. Lourdes Castelló Cogollos Compromís Sr. Juan B. Albert Tormo (portaveu) GENTSra. Paula Lozano Calatayud Compromís Sr. Antonio Ahullana Guerola GENTSr. Carles Albert Badenes (portaveu) Reiniciem Sra. Sara Diert Albert

Regidors/ores absents: -Interventora: Mónica Coscollá CantusSecretari: J. Lluís Blanco Vega

A Carcaixent, al lloc, a la data i a l’hora indicats, es reuniren les persones mencionades, en la condició que per a cadascuna s’hi assenyala, per tal de realitzar sessió ordinària prèviament convocada. Els assumptes tractats, incloent-hi, si de cas, els tractats sense figurar a la convocatòria, són els del següent

ORDRE DEL DIA:1. ACTA DE SESSIÓ ANTERIOR (28/IX/2016)2. PRESA POSSESSIÓ DE NOVA REGIDORA3. ASSUMPTES A TRACTAR I DEBATRE3.1. Reconeixement de la Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc a diferents integrants del cos de PL3.2. Acceptació de la delegació de competències per a executar el PPOS/20163.3. Modificació de l’Ordenança general de recaptació3.4. Modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost de béns immobles3.5. Resolució de recurs de reposició contra l’acord plenari de modificació de la base 29 de les Bases d’execució del pressupost3.6. Proposta de previsió d'efectius de la policia local (UxV)3.7. Proposta sobre supressió de la taxa pel proveïment d’aigua potable des de l'ETAP d'Alzira (Compromís)3.8. Proposta sobre modificació dels aranzels de la UE per a la defensa dels cítrics valencians (Compromís)4. ASSUMPTES NO INCLOSOS EN L’ORDRE DEL DIA5. ASSUMPTES I ESCRITS DIVERSOS6. CONTROL DE L’ACTUACIÓ DELS ÒRGANS DEL GOVERN6.1. Resolucions municipals: Actes de JGL (setembre)6.2. Intervencions, precs i preguntes

----------------------------- // -------------------------------


Comença la sessió amb vint regidors, ja que Sara Diert Albert assoleix la condició de regidora integrant de la Corporació Local de Carcaixent amb la presa de possessió del punt 2 de l’ordre del dia de la sessió.

Oberta la sessió, a proposta de la Presidència, es manté un minut de silenci, amb els integrants de la Corporació i tots els assistents en peus, en manifestació de repulsa pels casos de violència de gènere que s’han patit darrerament.

Seguidament es passa a tractar els assumptes de l’ordre del dia, amb el resultat que seguidament s’indica.

En la pàgina web http://www.carcaixent.es es pot accedir a la gravació íntegra de la sessió plenària.

1. ACTA DE SESSIÓ ANTERIOR (28/IX/2016)Es dóna compte de l’esborrany d’acta de la sessió 11/2016, que s’ha fet arribar als regidors i a les regidores integrants del Ple amb anterioritat a la sessió.

El Ple de l’Ajuntament, per unanimitat, ACORDA:

Primer. Aprovar l’esborrany de l’acta de la sessió celebrada el dia 28 de setembre de 2016, en els seus propis termes.

2. PRESA POSSESSIÓ DE NOVA REGIDORAEl secretari de la Corporació Local dóna lectura a la credencial expedida per la Junta Electoral Central, rebuda a les dependències municipals amb data 17 d'octubre de 2016, en què es designa Sara Diert Albert com a regidora de l’Ajuntament de Carcaixent per la candidatura presentada pel Partido Socialista Obrero Español, a les eleccions locals de data 24 de maig de 2015.

L'alcalde demana a Sara Diert Albert, present en la sala, que passe al costat del faristol col·locat a un costat de la sala, amb un exemplar de la Constitució Espanyola obert per la pàgina en què figura l’article 140 «De l’Administració local», per tal de realitzar-hi la seua presa de possessió.

Sara Diert Albert s’alça, es dirigeix al faristol i pren possessió de la condició de regidora de la Corporació Local de Carcaixent, tot dient: «Promet, per la meua consciència i honor, complir fidelment les obligacions del càrrec de regidora de la Corporació Local de Carcaixent amb lleialtat al rei, i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat.»

Seguidament, Sara Diert Albert s’asseu junt amb la resta de la Corporació Local.

L’alcalde, president de la Corporació Local, dóna l’enhorabona a la nova regidora i li ofereix la possibilitat de prendre la paraula. La regidora Sara Diert fa una breu intervenció.

http://www.carcaixent.es/


En la pàgina web http://www.carcaixent.es es pot accedir a la gravació íntegra de la sessió plenària i, en particular, a les intervencions en este punt de l’ordre del dia.

3. ASSUMPTES A TRACTAR I DEBATRE3.1. Reconeixement de la Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc a diferents integrants del cos de PLEs dóna compte del contingut i de la motivació de la proposta. No es planteja debat.

Ateses les consideracions següents:1. Vistos els informes de l’intendent en cap de la Policia Local, en què assenyala la possibilitat d’elevar a la Direcció General de Seguretat i Protecció Ciutadana, de conformitat amb el que preveu l’article 9 del Decret 124/2013, de 20 de setembre, proposta per a la concessió de la Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc als membres del cos de la Policia que han complit 25 anys de serveis, els quals es detallen en la part resolutiva.

2. Vist el dictamen de la Comissió Informativa.

3. Correspon resoldre al Ple.

El Ple de l'Ajuntament, per unanimitat, ACORDA:

Primer. Proposar, a la Direcció General de Seguretat i Protecció Ciutadana de la GV, la iniciació de procediment per a la concessió de la Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc als membres del cos de la Policia d’este Ajuntament que han complit 25 anys de serveis, i que es detallen a continuació, de conformitat amb el que disposa el Decret 124/2013, del Govern Valencià, pel qual es regulen les distincions i condecoracions que concedeix la Generalitat als membres dels cossos de la Policia Local de la CV:

- Oficial Alberto Hermano Diert.- Agent Severino Arques Gozalbo.- Agent Oscar Pérez Estarelles.- Agent José Luis López Gallego.

Segon. Facultar l’Alcaldia perquè, en nom de la Corporació, puga realitzar els tràmits necessaris per al bon fi del que s’acorda.

3.2. Acceptació de la delegació de competències per a executar el PPOS/2016Es dóna compte del contingut i de la motivació de la proposta. No es planteja debat.

Ateses les següents consideracions:1. Vista la circular remesa per la Diputació Provincial de València, de 28/04/2016, en què se'ns comunica que, mitjançant Ple de la Corporació del 27/04/2016, s’aprovaren les bases i la convocatòria del Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS) per a l’any 2016, pel qual es concedeix a aquest Ajuntament un import total de //221.741,57 €// per a l'execució de diverses obres.

2. El regidor delegat ha formulat proposta de resolució.






Primer. Acceptar la delegació de competències en este municipi per a contractar les actuacions incloses en les directrius del Pla Provincial de Cooperació a les Obres i Serveis municipals de l’any 2016, per a este municipi. Seguidament s’indiquen les obres objecte del Pla l’any 2016:

- ADEQUACIÓ CPD (CABINA I SERVIDOR), OBRA 292/2016- ADEQUACIÓ LOCAL ANTIC BAR PARC NAVARRO DARÀS, OBRA 293/2016- COL·LOCACIÓ CADIRES SALVAESCALES AL CEMENTERI MUNICIPAL, OBRA 294/2016- REHABILITACIÓ DEL COL·LECTOR BARRANC DE GAIANES, OBRA 295/2016

Segon. Assolir el compromís de donar exacte compliment a les directrius del Pla Provincial de Cooperació a les Obres i Serveis municipals de l’any 2016, en el procés d’execució de les actuacions incloses.

Tercer. Traslladar este acord a la Diputació Provincial de València.

3.3. Modificació de l’Ordenança general de recaptacióEs dóna compte del contingut i de la motivació de la proposta. No es planteja debat.

Ateses les següents consideracions:1. Atesa la proposta efectuada per la Regidoria de data 4 d’agost de 2016, en relació a la necessitat de modificar l’Ordenança general de gestió, recaptació i inspecció de l’Ajuntament de Carcaixent, la Regidoria d’Hisenda formula proposta de modificació dels articles 28, 29 i 32.

2. Considerant l’informe emés per la Tresoreria municipal així com l’informe favorable emés per la Intervenció municipal.




Primer. Aprovar la modificació, amb caràcter provisional, de l'Ordenança general de gestió, recaptació i inspecció. Es modifiquen els articles 28, 29 i 32, el text dels quals es transcriu seguidament:

"Article 28.- Principis generals1. Les normes sobre ajornament i fraccionament de pagament previstes en la Llei general tributària i el Reglament general de recaptació són aplicables en allò que no estiga regulat en esta Ordenança.


2. Els pagaments fraccionats són sempre de caràcter mensual, i l’import és igual o superior a 50 euros en tots els casos, i serà el resultat de dividir l’import del deute que es pretén fraccionar pel nombre de mesos equivalent a la duració màxima aplicable establida en l’article 29.

3. Quan es tracte de concedir fraccionaments, es procurarà que la persona sol·licitant domicilie el pagament de les successives fraccions.

Article 29.- Terminis dels ajornaments i fraccionaments- Les liquidacions, autoliquidacions i tributs i ingressos de dret públic i privat previstos als padrons municipals s’ajornaran i/o fraccionaran segons l’import total del deute i amb el termini màxim següent:

IMPORT DEL DEUTE DUR. MÀX. MESOS FRACC. MÍNIMA MENSUAL

FRACC. MÀXIMA MENSUAL

Fins a 100,00 € no fraccionable De 100,00 € a 300,00 € 2 50,00 € 150,00 €De 300,01 € a 600,00 € 3 100,00 € 200,00 € De 600,01 € a 1.500,00 € 6 100,00 € 250,00 € De 1.500,01 € a 2.500,00 € 8 187,50 € 312,50 € De 2.500,01 € a 3.000,00 € 10 250,00 € 300,00 € De 3.000,01 € a 3.500,00 € 12 250,00 € 291,67 € De 3.500,01 € a 4.500,00 € 14 250,00 € 321,43 € De 4.500,01 € a 12.000,00 € 16 281,25 € 750,00 € De 12.000,01 € a 36.000,00 € 18 666,67 € 2.000,00 € Més de 36.000,01 € a 24 1.500,00 € - €

- Excepcionalment, en cas que un contribuent necessite un termini superior al previst en el quadre anterior, este podrà concedir-se preferentment fins al doble del termini previst per a l’import a ajornar o fraccionar i com a màxim fins a 48 mesos, per a persones físiques.Per tal que este termini ampliat es puga concedir, es valorarà la renda de la unitat familiar, que estarà compresa pel total de rendes del treball de les persones empadronades al mateix domicili que el subjecte passiu. Per a valorar la renda de la unitat familiar, s’haurà d’aportar l’última declaració de la renda presentada o, si no n’hi ha, certificat de no presentació, certificat de retribucions percebudes l’any anterior emés per l’empresa o òrgan administratiu corresponent, o certificat negatiu de percepcions emés per l’òrgan administratiu corresponent, segons el cas. Si les circumstàncies han variat en el moment de sol·licitud de l’ajornament o fraccionament, s’haurà d’aportar també documentació que així ho justifique.

El termini ampliat es concedirà en aquells casos en què la renda de la unitat familiar no supere el límit referenciat a l’IPREM en termes anuals (14 mensualitats), d’acord amb els següents coeficients:

Nombre membres unitat familiar Límit màxim retribucions1 membre 2 vegades l’IPREM2 membres 3 vegades l’IPREM3 membres 3,5 vegades l’IPREM4 membres 4 vegades l’IPREMSuperior a 4 membres S’incrementa en fraccions de 0,5 per cada membre

Quan s’aplique el termini ampliat, la fracció mínima a abonar serà sempre de 50 euros, per la qual cosa es reduirà el nombre de mensualitats fins a arribar a este import mínim, si és necessari.

Quan se sol·licite exempció total o parcial de garantia, s’ha d’aportar, junt amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament, la següent documentació:

1. Declaració responsable manifestant no disposar de béns o no posseir-ne més que els oferits en garantia.


2. Pla de viabilitat i qualsevol altra informació amb transcendència economicofinancera que estime pertinent i que justifique la possibilitat de complir l’ajornament o el fraccionament sol·licitat.3. Qualsevol document que reflectisca la situació economicofinancera de la persona interessada, com ara la condició de desocupació, invalidesa laboral, ingressos inferiors al salari mínim interprofessional, etc.

Si la sol·licitud no reunix els requisits o no s’hi acompanyen els documents necessaris, es requerirà la persona sol·licitant perquè, en un termini màxim de 10 dies, esmene la falta o acompanye els documents preceptius amb indicació que, si no ho fa, es considerarà que ha desistit de la seua sol·licitud, que s’arxivarà sense més tràmit.

Article 32.- Garanties per ajornaments i fraccionaments- La persona sol·licitant haurà d’aportar garantia suficient, quan l’import total del deute ajornat o fraccionat siga superior a 10.000,00 €.- S’acceptaran les següents garanties:

1. Aval solidari d’entitats de depòsit que cobrisca l’import del deute i els interessos de demora que origine l’ajornament o el fraccionament, més un 25 per 100 de la suma d’ambdós partides. El termini d’este aval haurà d’excedir en sis mesos, com a mínim, de l’últim dels terminis concedits i estarà degudament intervingut.

2. Qualsevol altra que es considere suficient.- En supòsits de vertadera necessitat valorats amb els criteris de l’article 29, fins a deutes de 18.000,00 euros es podrà dispensar d’aportar garantia, si així s’autoritza per decret de l’Alcaldia.- Quan s’haja realitzat anotació preventiva d’embargament en registre públic de béns de valor suficient a judici del cap de Recaptació municipal, es considerarà garantit el deute i no serà necessari aportar nova garantia.”

Segon. Sotmetre a informació pública la modificació amb caràcter provisional de l'Ordenança mitjançant edictes que s'exposaran en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i s’inseriran en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major difusió de la província, durant el termini de trenta dies hàbils, dins dels quals els interessats podran examinar l'expedient i presentar-hi els suggeriments i les reclamacions que estimen oportunes.

En el cas que no es presenten reclamacions en el període d'exposició pública, s'entendrà definitivament adoptat l'acord i aprovada amb caràcter definitiu la modificació de l'Ordenança.

Una vegada produïda l'aprovació definitiva, publicar en el Butlletí Oficial de la Província els acords elevats a definitius i el text íntegre de la modificació efectuada, que entrarà en vigor en el moment en què es produïsca esta publicació.

Tercer. Facultar l'Alcaldia, tan àmpliament com en dret siga procedent, per a la formalització i gestió d'este acord, així com per a la resolució de les incidències o reclamacions que puguen plantejar-se com a conseqüència del desenvolupament formal del seu contingut, bé per interessats, bé per tercers o per organismes o entitats que afecte o puga afectar.

3.4. Modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de l'impost de béns immoblesEs dóna compte del contingut i de la motivació de la proposta. El regidor d’Hisenda, Vicent Lluís Roca, explica la proposta. No es planteja debat.

Ateses les consideracions següents:1. Atesa la proposta efectuada per la Regidoria d'Hisenda, i de conformitat amb l'acord adoptat pel Ple en la sessió de data 28 de setembre de 2016 pel qual es va aprovar incoar procediment tendent a la modificació


de l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre béns immobles, tot açò amb la voluntat de fixar el tipus de gravamen de l'impost sobre béns immobles de naturalesa urbana en el 0,74%.

2. Atesa la conveniència d’incloure una nova bonificació, tenint en compte la consideració de Bé Immaterial de Rellevància Local de la Tradició Musical Valenciana materialitzada en les societats musicals, entre les quals es troba la Societat Musical i Recreativa Lira i Casino Carcaixentí.

3. Considerant l'informe favorable emés per la Intervenció municipal.

4. Vist el dictamen de la Comissió Informativa,



Primer. Aprovar la modificació, amb caràcter provisional, de l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost de béns immobles. Es modifiquen els articles 2, 3 i 4, el text dels quals es transcriu seguidament:

"Article 2.- Tipus de gravamenEls tipus de gravamen aplicables en este municipi seran els següents: a) Béns immobles de naturalesa urbana: 0,74% b) Béns immobles de naturalesa rústica: 0,80% c) Béns immobles de característiques especials: 1,30%

Article 3.- Exempcions 1. Exempcions potestatives d'aplicació d'ofici. Estan exempts els següents béns immobles situats al terme municipal d'este Ajuntament:

a) Els de naturalesa urbana i de característiques especials, la quota líquida dels quals siga inferior a la quantitat que fixe l'Ordenança general de gestió, recaptació i inspecció de tributs locals i resta d'ingressos de dret públic local per a la no emissió de liquidacions d'ingrés directe; en cas de no estar establida, es fixa en 12,00 euros. b) Els de naturalesa rústica, en el cas que per a cada subjecte passiu la quota líquida corresponent a la totalitat dels béns rústics posseïts en el terme municipal siga inferior a la quantitat que fixe l'Ordenança general de gestió, recaptació i inspecció de tributs locals i resta d'ingressos de dret públic local per a la no emissió de liquidacions d'ingrés directe; en cas de no estar establida, es fixa en 12,00 euros.

2. Exempció potestativa de caràcter pregat. Estan exempts els béns immobles situats al terme municipal d'este Ajuntament de què siguen titulars els centres sanitaris de titularitat pública, sempre que estiguen afectes al compliment dels fins específics dels referits centres.

3. Les exempcions de caràcter pregat, siguen directes o potestatives, han de ser sol·licitades pel subjecte passiu de l'impost.

4. L'efecte de la concessió de les exempcions de caràcter pregat comença a partir de l'exercici següent a la data de la sol·licitud i no pot tindre caràcter retroactiu.

Article 4.- Bonificacions

OBLIGATÒRIES1. Gaudiran d'una bonificació del 90 per 100 en la quota íntegra de l'impost, sempre que així se sol·licite pels interessats abans de l'inici de les obres, els immobles que constituïsquen l'objecte de l'activitat de les empreses d'urbanització, construcció i promoció immobiliària tant d'obra nova com de rehabilitació equiparable a esta, i no figuren entre els béns del seu immobilitzat.


El termini d'aplicació d'esta bonificació comprendrà des del període impositiu següent a aquell en què s'inicien les obres fins al posterior a la terminació d’estes, sempre que durant este temps es realitzen obres d'urbanització o construcció efectiva, i sense que, en cap cas, puga excedir de tres períodes impositius.

Per al gaudi d'este benefici, els interessats hauran d'acreditar el compliment dels requisits establits, mitjançant l'aportació de la documentació següent:

- Escriptura de constitució de la societat i els seus estatuts, on consta com a objecte social "la construcció i promoció immobiliària". - Escriptura de compravenda de l'immoble. - Còpia de la llicència urbanística. - Certificat del tècnic director de l'obra en què s'especifique la data d’eixida. - Certificat del tècnic director de l'obra en què s'especifique la data prevista de finalització. - Si les obres de nova construcció o rehabilitació integral afecten diversos immobles, en la sol·licitud haurà de detallar-se’n les referències cadastrals. - Certificat de l'administrador de la societat acreditatiu que els béns objecte d'urbanització, construcció o promoció immobiliària per als quals se sol·licita la bonificació, no figuren entre els béns del seu immobilitzat. - Últim rebut pagat de l'impost sobre béns immobles del bé o béns objecte de la petició, en què figure com a titular, o si escau, còpia de la corresponent declaració d'alteració de béns de naturalesa urbana per transmissió de domini (model 901).

2. Tindran dret a una bonificació del 50 per 100 en la quota íntegra de l'impost, durant els tres períodes impositius següents al de l'atorgament de la qualificació definitiva, els habitatges de protecció oficial i els que s'hi puguen equiparar de conformitat amb la normativa de la respectiva comunitat autònoma. Esta bonificació es concedirà a petició de l'interessat, i es pot fer en qualsevol moment anterior a la terminació dels tres períodes impositius de durada d’esta i tindrà efectes, si s'escau, des del període impositiu següent a aquell en què se sol·licite.

Per a tindre dret a esta bonificació, els interessats hauran d'aportar la documentació: - Escrit de sol·licitud de la bonificació. - Fotocòpia de l'alteració cadastral (901N). - Fotocòpia del certificat de qualificació d'Habitatge de Protecció Oficial. - Fotocòpia de l'escriptura o nota simple registral de l'immoble.

Si en l'escriptura pública no consta la referència cadastral, fotocòpia del rebut de l'impost sobre béns immobles corresponent a l'exercici anterior.

S'establix una bonificació del 50 per 100 en la quota íntegra de l'impost, aplicable als esmentats immobles una vegada transcorregut el termini previst en el paràgraf anterior. La durada d'esta pròrroga serà de dos períodes impositius més. La sol·licitud de pròrroga haurà d'anar acompanyada d'una fotocòpia del DNI del subjecte passiu, d'acreditació d'estar al corrent amb la hisenda municipal i, en el seu cas, del document acreditatiu de la condició de titular.

3. Tindran dret a una bonificació del 95 per cent de la quota íntegra i, en el seu cas, del recàrrec de l’impost a què es referix l’article 153 de la Llei d’hisendes locals, els béns rústics de les cooperatives agràries i d’explotació comunitària de la terra, en els termes establits en la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives.

POTESTATIVES1. S'establix una bonificació de fins a un 90 per cent de la quota íntegra de l'impost a favor d'aquells subjectes passius que tinguen la condició de titulars de família nombrosa.

Esta bonificació afectarà únicament i exclusivament el bé immoble urbà que constituïsca la residència habitual de la família nombrosa, amb les següents condicions:

- El titular de la família nombrosa haurà de ser subjecte passiu de l'impost. - El subjecte passiu ha d'estar al corrent amb la hisenda pública municipal. - En tot cas, l'immoble objecte de bonificació no pot superar els 200.000 euros de valor cadastral.

Valor cadastral (euros) BonificacióMenor de 80.000,00 90%


Major de 80.000,00 a 120.000,00 50%Major de 120.000,00 a 160.000,00 25%Major de 160.000,00 a 200.000,00 10%

A la sol·licitud ha d'adjuntar-se la següent documentació: - Certificat d'empadronament i convivència dels membres de la unitat familiar en el bé immoble del qual es demana la bonificació per família nombrosa. - Cartilla de família nombrosa o document equivalent establit en la legislació vigent.

2. Tindran dret a gaudir d'una bonificació del 50 per cent en la quota íntegra de l'impost les edificacions l'ús cadastral de les quals siga predominantment residencial, en les quals s'hagen instal·lat sistemes per a l'aprofitament tèrmic o fotovoltaic de l'energia provinent del sol. Per a accedir a la bonificació, caldrà aportar projecte tècnic o memòria tècnica, certificat de muntatge, si escau, i certificat d'instal·lació degudament diligenciats per l'organisme autoritzat per la comunitat autònoma. S'ha d'acreditar que s'ha sol·licitat i concedit l'oportuna llicència municipal. No es tindrà dret a esta bonificació quan la instal·lació siga obligatòria segons la normativa vigent. La bonificació tindrà vigència durant els cinc períodes impositius següents al de la finalització de la instal·lació, excepte en l'exercici 2010 en què la bonificació tindrà efectes per als 5 anys següents a la sol·licitud.

3. De conformitat amb el que preveu l’article 74.2 quater del text refós de la Llei reguladora d’hisendes locals, TRLRHL, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, tindran dret a una bonificació del 95% de la quota íntegra de l’impost sobre béns immobles aquells en què es desenvolupen activitats econòmiques declarades d’especial interés o utilitat municipal per concórrer-hi circumstàncies culturals que justifiquen tal declaració.

- Correspondrà esta declaració al Ple de la Corporació, i s’acordarà després de prèvia sol·licitud del subjecte passiu, per vot favorable de la majoria simple dels seus membres.- Requisits per a la seua aplicació:1. S’haurà de comprovar que la persona sol·licitant és el subjecte passiu de l’IBI corresponent a l’immoble en el qual s’exercix l’activitat.2. Igualment, es comprovarà que el subjecte passiu és titular de l’activitat que es pretén declarar d’especial interés cultural.- S’haurà d’acompanyar la següent documentació:1. Document demostratiu de la titularitat de l’immoble.2. Document que acredite l’alta a l’impost sobre activitats econòmiques, o que l’activitat siga exercida per una entitat cultural que no necessite la referida alta per a la seua realització.

Únicament seran objecte de bonificació aquells immobles i/o locals afectes a l’activitat, sense que tinguen tal consideració la resta de locals i/o immobles afectes totalment o parcial a qualsevol altra activitat.

Esta bonificació es mantindrà en el temps sempre que no es done alguna de les següents circumstàncies:1. Que en l'immoble objecte de bonificació no se seguisca desenvolupant l'activitat declarada d'especial interés o utilitat municipal.

2. Que el Ple Municipal retire tal declaració.

3. Que s’elimine la present bonificació.

Les bonificacions regulades en els apartats anteriors d'este article són compatibles entre si quan així ho permeta la naturalesa de la bonificació i del bé immoble corresponent, i s'han d'aplicar, si escau, per l'ordre en què estes s’indiquen en els apartats citats, minorant successivament la quota íntegra de l'impost.Les bonificacions regulades en els apartats anteriors han de ser sol·licitades pel subjecte passiu; i amb caràcter general, a l’efecte de la concessió d’estes, començaran a partir de l’exercici següent al de la sol·licitud i no tindran caràcter retroactiu. Es concediran si en la data de meritació de l’impost concorren els requisits exigits per al seu gaudi.S'establix una bonificació del 5% de la quota a favor dels subjectes passius que domicilien la quota de l'impost, en qualsevol entitat financera col·laboradora."

Segon. Sotmetre a informació pública la modificació amb caràcter provisional de l'Ordenança mitjançant edictes que s'exposaran en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i s’inseriran en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major difusió de la província, durant el termini de trenta dies hàbils, dins


dels quals els interessats podran examinar l'expedient i presentar-hi els suggeriments i les reclamacions que estimen oportunes.

En el cas que no es presenten reclamacions en el període d'exposició pública, s'entendrà definitivament adoptat l'acord i aprovada amb caràcter definitiu la modificació de l'Ordenança.

Una vegada produïda l'aprovació definitiva, publicar en el Butlletí Oficial de la Província els acords elevats a definitius i el text íntegre de la modificació efectuada, que entrarà en vigor en el moment en què es produïsca esta publicació.

Tercer. Facultar l'Alcaldia, tan àmpliament com en dret siga procedent, per a la formalització i gestió d'este acord, així com per a la resolució de les incidències o reclamacions que puguen plantejar-se com a conseqüència del desenvolupament formal del seu contingut, bé per interessats, bé per tercers o per organismes o entitats que afecte o puga afectar.

3.5. Resolució de recurs de reposició contra l’acord plenari de modificació de la base 29 de les Bases d’execució del pressupostEs dóna compte del contingut i de la motivació de la proposta. Abans del començament del debat, el portaveu del grup GENT pregunta al secretari per la destinació de la disminució de la despesa resultant de la reducció de les retribucions en el temps transcorregut des de l’adopció de l’acord, i la seua incidència sobre el punt segon de la proposta d’acord. El secretari contesta que l’acord objecte del recurs parlava d’iniciar els procediments per tal de destinar l’estalvi a determinades finalitats. No s’ha aprovat cap modificació del pressupost amb eixos imports. El portaveu del grup PP pregunta al secretari si el regidor que ha presentat el recurs que es pretén resoldre en este punt està afectat per l’obligació d’abstenir-se. El secretari contesta que, al seu parer, no.

S’inicia seguidament un debat, amb dos torns d’intervencions, al llarg del qual els regidors dels diferents grups polítics municipals expliquen i motiven el seu posicionament i el sentit de la seua votació.

En la pàgina web http://www.carcaixent.es es pot accedir a la gravació íntegra de la sessió plenària i, en particular, a les intervencions sobre este punt de l’ordre del dia.

Finalitzat el debat i ateses les consideracions següents:Antecedents:1. El Ple de l’Ajuntament en sessió plenària de data 26 de juny de 2015 va acordar, entre altres punts, el següent:

«S’estableix la dedicació dels integrants de la Corporació Local, amb indicació del percentatge de dedicació i de l’assignació econòmica anual a percebre, en la forma que seguidament figura:

DEDICACIÓ ASSIGNACIÓ ANUAL(14 mensualitats iguals)

1 Alcalde/essa Exclusiva 44.800,00 € / 3.200,00 € x 141 Regidor/a amb dedicació, designat per l’Alcaldia Exclusiva 35.000,00 € / 2.500,00 € x 141 Regidor/a amb dedicació, designat per l’Alcaldia Parcial – 60% jornada 21.000,00 €/ 1.500,00 € x 14



La materialització dels nomenaments previstos en este punt queda condicionada a la prèvia acreditació i constància en l’expedient, per escrit, de l’existència de consignació pressupostària suficient. Mitjançant decret d’Alcaldia, es concretaran els integrants de la Corporació que gaudiran d’estes dedicacions, exclusiva o parcial. Els percentatges de dedicació indicats són màxims. El decret de nomenament podrà fraccionar o establir dedicacions inferiors, amb disminució proporcional de les retribucions.

La concreció dels regidors amb dedicació es posarà en coneixement de la Corporació Local.

Resultaran d’aplicació els increments o disminucions que, en matèria de retribucions, resulten aplicables al conjunt dels empleats públics. Quant al règim econòmic en situacions de malaltia, serà aplicable la normativa vigent per al conjunt dels funcionaris públics de la Corporació.

El text d’este punt queda reflectit en les bases d’execució del pressupost, com a base 29.1. B).»

2. El dia 12 de juliol de 2016, els portaveus del grups polítics municipals PP, PSOE, UxV, GENT i Reiniciem, van presentar proposta d’acord relativa, entre altres punts, a la modificació de la base 29 de les Bases d’execució del pressupost municipal: «BASE 29a. ASSIGNACIONS A MEMBRES DE LA CORPORACIÓ I A PERSONAL DE CONFIANÇA, en el sentit de modificar-ne l’import de les assignacions econòmiques previstes.»

3. El Ple de l’Ajuntament en sessió plenària de data 27 de juliol de 2016, va acordar, entre altres punts, el següent:

«Primer. Establir la dedicació dels integrants de la Corporació Local, amb indicació del percentatge de dedicació i de l’assignació econòmica anual a percebre, en la forma que seguidament figura:

CÀRREC - DEDICACIÓassignació anual // mensualitat x 14 mensualitats iguals1 alcalde/essa amb dedicació exclusiva:33.600,00 € anuals // 2.400,00 € mensuals x 14

1 regidor/a amb dedicació exclusiva:26.250,00 € anuals // 1.875,00 € mensuals x 14

1 regidor/a amb dedicació parcial del 60% de la jornada:15.750,00 € anuals // 1.125,00 € mensuals x 14

Resultaran d’aplicació els increments o disminucions que, en matèria de retribucions, resulten aplicables al conjunt dels empleats públics. Quant al règim econòmic en situacions de malaltia, serà aplicable la normativa vigent de la Llei general de la seguretat social.

El text d’este punt quedarà reflectit en les bases d’execució del pressupost, com a base 29.1.B).

.../...

Tercer. Este acord tindrà efecte des de l’1 d’agost de 2016, sense perjudici de la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província, de conformitat amb l’apartat 2 de l’art. 51 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.»

4. L’acord de data 27 de juliol de 2016, en compliment dels seus termes, està aplicant-se des de la mensualitat del mes d’agost.

5. En data 20 d’agost de 2016, es va rebre, en el registre general de l’Ajuntament, recurs de reposició del regidor Vicent Albelda Roselló contra l’anterior acord plenari.

6. S’ha demanat informe de la Secretaria i de la Intervenció municipals.


FonamentsI. El recurs de reposició al·lega, per a fonamentar la seua petició, els següents motius:1.1. Defectes de tramitació.1.2. L’acord resulta desigual i estableix unes retribucions no acceptables.1.3. Reducció de les retribucions desproporcionada i desequilibrada.1.4. Falta de motivació de la reducció de les retribucions.

II. Cal analitzar cadascun d’eixos arguments:

2.1. Quant a l’al·legació segons la qual hi ha defecte de tramitació, discrepant amb les conclusions de l’informe de Secretaria, resulta evident que en l’acord de 27 de juliol de 2016 no s’ha seguit la tramitació aplicable, la prevista en l’article 13.4. del ROF: «El Ple corporatiu, a proposta del president, determinarà, dins de la consignació global continguda a tal fi en el pressupost, la relació de càrrecs de la Corporació que podran exercir-se en règim de dedicació exclusiva i, per tant, amb dret a retribució, així com les quanties que corresponguen a cada un d’ells en atenció al seu grau de responsabilitat. ...»

La proposta de reducció de les retribucions no es va plantejar des de la Presidència i, consegüentment, l’acord pateix d’un vici de nul·litat. Així s’arreplega a la Sentència 1.986/2010, de 21 d’octubre, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, sala contenciosa administrativa, secció 2a.

És procedent, per tant, estimar este argument del recurs de reposició.

2.2. Quant a l’al·legació segons la qual l’acord resulta desigual i estableix unes retribucions no acceptables, l’acord adoptat pel Ple de l’Ajuntament en data 27 de juliol de 2016 genera desigualtat, ja que fonamenta la reducció en la greu situació econòmica i en la necessitat de donar exemple als ciutadans i de generar crèdit per a pal·liar les situacions d’emergència social que pateixen alguns veïns de Carcaixent, però eixa necessitat tan sols s’aplica als regidors amb dedicació a l’Ajuntament, no s’aplica al conjunt de la Corporació.

Tot i que l’informe del secretari municipal manifesta que no resulta acceptable argumentar que “hi ha desigualtat perquè la reducció no afecta tots els integrants de la Corporació Local”, en el referit informe sembla que no s’ha tingut en compte que el recurrent fonamenta la seua al·legació, d’una banda, en la mateixa contradicció que suposa el raonament de la moció (“Pretenem que els càrrecs públics servim d’exemple ..... es tracta ... d’assumir per part de tots els que estem en esta taula... és obligació nostra ser exemple per als ciutadans), raonament que no es trasllada a la part resolutiva; i, d’una altra, en una actuació que, en els termes en què s’ha acordat, pot vulnerar els articles 1 i 9 de la Constitució Espanyola de 1978 perquè, d’acord amb el Tribunal Constitucional, es vulnera la igualtat quan es tracten de manera diferents situacions que són substancialment iguals.

És procedent, per tant, estimar este argument del recurs de reposició.

2.3. Quant a l’al·legació segons la qual la reducció de les retribucions és desproporcionada i desequilibrada, i no resulten ajustades a les responsabilitats i dedicació que comporten els càrrecs, la Secretaria municipal no es manifesta.

És procedent estimar este argument del recurs de reposició.

2.4. Quant a la falta de motivació de la reducció de les retribucions, el Tribunal Constitucional (Sentència 36/1982) considera que és necessària una motivació mínima, però “suficientment indicativa”, que justifique


i acredite la necessitat de reduir les retribucions dels integrants de la Corporació Local amb dedicació a l’Ajuntament. En este sentit, segons l’informe del secretari municipal, la motivació de l’acord del 27 de juliol de 2016 és “molt parca”.

El citat informe indica que no es pot considerar adient i suficient la menció a la situació econòmica, ni la referència a la destinació de l’estalvi generat a la dotació de partida econòmica per a determinades despeses, per molt “lloables” que estes puguen ser, ni tampoc la menció al fet d’haver de ser exemple per als ciutadans. Perquè caldria determinar, motivadament, per què és “just”, discrecional però “just”, reduir les retribucions prèviament fixades, i per què la xifra “justa”, discrecional però “justa”, per a retribuir l’exercici d’eixos càrrecs. Al parer de la Secretaria, eixa motivació no pot radicar en la situació econòmica, en la necessitat de generar crèdit per a alguna despesa o en la pretensió dels polítics de no donar una mala imatge davant la ciutadania.

En conseqüència, és procedent estimar este argument del recurs de reposició.

III. Una vegada analitzats els fonaments del recurs, es conclou que és procedent, d’acord amb el resultat de l’anàlisi, estimar el recurs de reposició presentat.

IV. Vist el dictamen de la Comissió Informativa.

V. Correspon resoldre al Ple de l’Ajuntament, per majoria simple.

Sotmesa la proposta d’acord a votació, es produeix el següent resultat: una abstenció (del regidor del grup Compromís, Vicent Albelda Roselló), deu vots a favor (dels nou regidors restants del grup Compromís i del regidor del grup Reiniciem) i 10 vots en contra (dels regidors dels grups PP 4, PSOE 2, UxV 2, i GENT 2). Resulta així un empat de vots a favor i en contra de la proposta.

Sotmesa novament la proposta d’acord a votació, es produeix el mateix resultat abans indicat.

Finalitzada la segona votació, la Presidència declara que després de l’empat en les dues votacions realitzades queda aprovat, amb el vot de qualitat del president, el següent ACORD:

Primer. Estimar el recurs de reposició presentat pel regidor Vicent Albelda Roselló contra l’acord plenari de 27 de juliol de 2016, sobre “Modificació de la base 29 de les Bases d’execució del pressupost”, i deixar-lo sense efecte, ja que, en atenció als fonaments exposats, l’acord recorregut resulta contrari a l’ordenament vigent.

Segon. Reintegrar als regidors afectats les quantitats detretes en aplicació de l’acord de 27 de juliol de 2016.

3.6. Proposta de previsió d'efectius de la policia localEl regidor del grup UxV, Juan José Llopis, dóna compte del contingut i de la motivació de la proposta formulada pel seu grup. S’inicia seguidament un debat, amb dos torns d’intervencions, al llarg del qual els regidors dels diferents grups polítics municipals expliquen i motiven el seu posicionament i el sentit de la


seua votació. L’alcalde demana que conste que recolzen la proposta amb la intenció d’aplicar-la “en la mesura de les possibilitats”.


Finalitzat el debat i ateses les següents consideracions:1. La problemàtica de la Policia Local a Carcaixent centrada en la crònica insuficiència d'efectius per a atendre adequadament les necessitats que demana la ciutadania de la nostra ciutat i en la falta de mitjans tècnics suficients i adequats, per a una pràctica eficient i segura dels serveis encomanats a la Policia Local, exigeix una reacció urgent de l'Equip de Govern Municipal.

2. La situació s'agreuja al considerar que hi ha places que no estan cobertes, a pesar d'estar dotades pressupostàriament, i durant el període estival en què els efectius reals, sense comptar baixes i reserves, no arriben als mínims per a atendre una població de més de 20.000 habitants.

3. És necessari que els recursos de personal i materials de què disposa la Policia Local a Carcaixent siguen suficients per a atendre les necessitats en matèria de seguretat ciutadana i per a cobrir la mateixa integritat personal dels agents, i les seues labors de vigilància, control i prevenció.



El Ple de l’Ajuntament, amb els vots següents: quinze a favor (10 Compromís, 2 UxV, 2 Gent, 1 Reiniciem), sis abstencions (4 PP i 2 PSOE), ACORDA:

Primer. Establir un procés de provisió d'efectius en la Policia Local de Carcaixent que permeta aconseguir una plantilla de dimensió adequada i recomanada per a atendre amb criteris d'eficiència, qualitat i seguretat, les labors encomanades.

Segon. Proveir de dotació pressupostària suficient per a cobrir les necessitats de recursos tècnics i mitjans materials i personals de la Policia Local de Carcaixent.

Tercer. Crear el servei de Policia de Barri.

3.7. Proposta sobre supressió de la taxa pel proveïment d’aigua potable des de l'ETAP d'AlziraEl regidor de Serveis, Ivan Martí, llig i explica la proposta formulada pel seu grup, Compromís. S’inicia seguidament un debat amb dos torns d’intervencions.


Finalitzat el debat i ateses les següents consideracions:




1. El subministrament d'aigua potable als municipis de la Ribera del Xúquer s'ha dut a terme des de temps immemorial mitjançant captacions d'aigües subterrànies, procedents de pous de propietat municipal, la utilització de les quals únicament requeria un procés de cloració per a obtenir-ne un òptim estat sanitari per al consum de la població.

La qualitat d'aquestes aigües subterrànies, de proveïment a la població, s'ha vist perjudicada per l'aparició d'elevades taxes de nitrats procedents de fertilitzants agrícoles i la recent aparició de pesticides d'origen agrícola.

La pèrdua de qualitat de les aigües subterrànies ha imposat la necessitat d'obtenir aigües superficials del Xúquer per a proveïment de la població. Els municipis de la Ribera han hagut d'associar-se amb les comunitats de regants per a obtenir les aigües superficials del Xúquer necessàries per a millorar la qualitat dels abastiments, mitjançant permuta dels cabals equivalents de l'aigua que les comunitats de regants tenen assignades per a reg.

Els ajuntaments participants en aquesta Comunitat d'Usuaris de la Ribera del Xúquer han hagut de pagar a les comunitats de regants el cost de permuta, de 0’07 €/m3. És a dir, disposant de pous en propietat i tenint assignats drets d'aigua subterrània pròpia, els municipis han hagut de pagar als regants per a obtenir dret a utilitzar aigua del Xúquer.

A més de pagar el cost d'obtenció dels drets a l'ús de l'aigua del Xúquer, els municipis han hagut de pagar el cost de potabilització de les aigües superficials del Xúquer en la potabilitzadora d'Alzira, propietat de la Generalitat Valenciana, qui té establida una taxa que repercuteix als municipis usuaris de la potabilitzadora tant l'amortització de les instal·lacions de potabilització com les despeses de potabilització.

D'aquesta manera, els municipis han de pagar 0'07 €/m3 per a l'obtenció de drets d'aigua superficial, 0'0833 €/m3 en concepte d'amortització d'infraestructures de potabilització i 0'1027 €/m3 per explotació de l’ETAP.

Queda clar que es traslladen als municipis les conseqüències associades a la pèrdua de qualitat de les aigües subterrànies d'abastiment públic per contaminació difusa amb fertilitzants i pesticides agrícoles, la qual cosa infringeix l’article 4,1,a) de la Directiva Marc de l'Aigua (Directiva 2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000), que atribueix als estats la responsabilitat del manteniment i millora de la qualitat de les aigües i els obliga a protegir, millorar i regenerar les masses d'aigua subterrània i a aplicar les mesures necessàries per a invertir tota tendència a la concentració de qualsevol contaminant a causa de les repercussions de l'activitat humana, amb la finalitat de reduir progressivament la contaminació de les aigües subterrànies.

El mateix Reial Decret 1/2016, de 8 de gener, pel qual s'aprova la revisió del Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica del Xúquer (BOE núm. 16, de 19/1/16), reconeix que, durant el primer cicle de planificació hidrològica, no s'ha pogut resoldre el progressiu empitjorament de la qualitat de les aigües subterrànies de proveïment públic de les comarques riberenques del baix Xúquer, que han patit contaminació difusa per nitrats i pesticides d'origen agrícola.

L'article 9 de la citada Directiva regula la recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l'aigua i impedeix repercutir els costos de la contaminació de les aigües de proveïment a les poblacions als qui no en són els causants.


Els ajuntaments de la Ribera han mantingut diverses reunions amb el secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic i el director general de l'Aigua. En l'última reunió mantinguda el passat 3 de març de 2016 amb els alcaldes de la Ribera, el secretari autonòmic va manifestar la seua decisió de proposar la modificació de la Llei de taxes per a suprimir els costos d'amortització de la taxa que l'Entitat de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR) cobra als municipis de la Ribera connectats amb l'Estació de Tractament d'Aigües Potables (ETAP) d'Alzira, per entendre que els usuaris finals no han d'assumir el cost originat per la falta de control dels aqüífers per part de l'administració. Així ho ratifica el comunicat oficial publicat en la web de la Conselleria www.comunica.gva.es.

L'eliminació dels costos d'amortització requereix la modificació de la Llei de taxes de la Generalitat, RDL 1/2005 de 25 de febrer, que ha de ser sotmesa a l'aprovació de les Corts Valencianes, per la qual cosa es requereix iniciar els tràmits necessaris i comptar amb el suport dels grups parlamentaris autonòmics.

2. La Comissió Informativa hi ha emés dictamen.

3. S’estima adient que el Ple de l’Ajuntament s’hi manifeste.


Primer. Requerir als grups parlamentaris de les Corts Valencianes que donen suport a la proposta de modificació de la Llei de taxes de la Generalitat, en el sentit de suprimir els costos d'amortització de les instal·lacions de la taxa pel proveïment en alta d'aigua potable des de l'Estació de Tractament d'Aigües Potables (ETAP) d'Alzira.

Segon. Traslladar este acord a tots els grups parlamentaris de les Corts Valencianes.

3.8. Proposta sobre modificació dels aranzels de la UE per a la defensa dels cítrics valenciansL'alcalde llig i explica la proposta d’acord, tot assenyalant que està recolzada pels 6 grups polítics municipals. No es planteja debat.

Ateses les consideracions següents:1. El passat 14 de setembre, el Parlament Europeu va votar majoritàriament un Acord d’Associació Econòmica entre la Unió Europea (UE) i la Comunitat Estats d’Àfrica del Sud, segons el qual s'amplia fins al 30 de novembre el període durant el qual podran realitzar-se importacions de cítrics provinents des de països lliures d’aranzels.

Fins ara, els cítrics de Sud-àfrica podien ser importats sense aranzels fins al 15 de setembre, de manera que es garantia que durant els mesos d'estiu hi haguera taronges als mercats europeus; i, a mesura que començava la campanya de la taronja valenciana, si els sud-africans volien portar les seues taronges a la Unió Europea, havien de pagar unes taxes.

http://www.comunica.gva.es/


Esta decisió de la Unió Europea perjudica el camp valencià i aquelles persones que viuen d’este. Malauradament només els eurodiputats valencians, murcians i andalusos van votar en contra: la resta d'eurodiputats de l'Estat espanyol es va abstenir o van votar a favor.

La campanya forta de la navelina valenciana és durant els mesos d'octubre i novembre. Si la taronja de Sud-àfrica sense llavors, molt sucosa, dolça de textura i sabor atractiu, com les grans companyies importadores la publiciten, pot arribar a Europa sense cap cost fins al 30 de novembre, els perjudicis per a la producció valenciana poden ser importants, i resultaran novament afectats especialment els productors de navelina, però també d’altres varietats pels efectes directes i indirectes en els mercats sobre la resta de varietats, per la competència de la taronja sud-africana.

Entenem que les institucions hem de ser exigents davant el que considerem un tracte discriminatori de la Unió Europea en matèria comercial, ja que novament se sacrifica el principi de preferència comunitària, en perjudici dels productors nacionals, coincidint amb altres actuacions que atempten contra la citricultura valenciana com ara l’incompliment en matèria de controls fitosanitaris per a evitar contagis de plagues procedents de països tercers. És el cas, per exemple, de la plaga anomenada “black spot”. Segons les normes europees de sanitat vegetal, si es detecten més de catorze casos d'aquesta plaga, s'han de tancar les fronteres pel risc que corren els nostres cultius a contagiar-se. L'any 2016 el nombre de deteccions ha estat molt més elevat i, per contra, no només no s'han tancat les fronteres, sinó que ara la UE allarga el termini d'entrada de les taronges sud-africanes lliures d’aranzels.


El Ple de l'Ajuntament de Carcaixent, per unanimitat, ACORDA:

Primer. Manifestar la ferma oposició de l’Ajuntament de Carcaixent a l’Acord d'Associació Econòmica entre la Unió Europea i la Comunitat d'Estats d'Àfrica del Sud, aprovat el proppassat 14 de setembre.

Segon. Instar el Consell de la Generalitat Valenciana a traslladar, a la Presidència del Govern de l’Estat, la ferma oposició de la GV a l’Acord d'Associació Econòmica entre la UE i la Comunitat d'Estats d'Àfrica del Sud i que realitze les gestions oportunes perquè no es faça efectiu eixe acord, de forma que les taronges sud-africanes paguen aranzels a partir del 15 de setembre i no generen competència deslleial a la taronja valenciana.

Tercer. Instar els eurodiputats i eurodiputades de l'Estat espanyol que han votat a favor del nou acord, o que s'hi han abstingut, a modificar el seu posicionament i a iniciar els tràmits oportuns per a revocar l’ampliació del termini d’importacions de taronges sud-africanes lliures d’aranzels.

Quart. Instar el Consell de la GV a contactar amb la Presidència del Govern de l’Estat per tal que realitze les accions oportunes davant la UE per a compensar econòmicament, mitjançant ajudes específiques, els productors citrícoles valencians.

Cinqué. Instar el Consell de la GV a demanar al Govern de l'Estat que presente propostes davant la UE per a intensificar i reordenar les polítiques destinades a la busca i obertura de nous mercats, així com a la conservació dels mercats actuals, per tal de pal·liar els efectes de l’entrada sense aranzels de les taronges del sud d'Àfrica.


Sisé. Instar el Consell de la GV a contactar amb la Presidència del Govern de l’Estat per tal d’exigir de la UE que es garantisca el compliment de la normativa fitosanitària europea i previnga la possible plaga “black spot”.

4. ASSUMPTES NO INCLOSOS EN L’ORDRE DEL DIAEs plantegen diferents punts, tres, a tractar fora de l’ordre del dia. La urgència de cadascun dels diferents punts es defén, es debat i es tracta separadament, abans del tractament i debat del fons de cada punt.

L’alcalde explica i defén la urgència del tractament del punt següent, tot dient que aquest assumpte està plantejant-se en estes dates en la comunitat autònoma i que és el moment de manifestar-hi el parer.

El portaveu del grup GENT s’oposa a la urgència de l’assumpte, tot dient que no cal canviar allò que funciona bé. Sotmesa a votació la urgència del tractament del punt següent, esta resulta aprovada amb els següents vots: tretze vots a favor (10 Compromís, 2 PSOE i 1 Reiniciem), sis abstencions (4 PP, 2 UxV), dos en contra (GENT).

4.1. Moció sobre Plataforma en Defensa de la Sanitat PúblicaEl portaveu del grup Reiniciem llig i explica la proposta formulada pels grups Compromís, PSOE i Reiniciem. S’inicia seguidament un debat amb dos torns d’intervencions, al llarg del qual els regidors dels diferents grups polítics municipals expliquen i motiven el seu posicionament i el sentit de la seua votació. El portaveu del grup GENT demana que conste que la Presidència li ha llevat la paraula.


Finalitzat el debat i ateses les següents consideracions:1. El 31 de març del 2018 finalitzarà la concessió administrativa adjudicada en el seu dia per a 15 anys (31 de març del 2003) pel govern del PP de Camps a l’empresa privada RIBERA SALUD, de tota la sanitat pública de la Ribera del Xúquer.

2. El Grup Ribera Salud, amb el temps, ha estat també adjudicatari de la gestió dels hospitals de Dénia que finalitzarà previsiblement en 2024, Torrevella que finalitzarà en 2021 i del departament del Vinalopó que finalitzarà en 2025; a més, el Grup també participa en la societat Erescanner Salud, que gestiona el servei de ressonàncies magnètiques autonòmiques. Tot un rècord d’adjudicacions des que el 1997 es va fundar aquesta empresa amb vista a la col·laboració pública que, en exclusiva, el PP ha anat adjudicant-li.

3. En 2013, la CNC (Comissió Nacional de la Competència) va qüestionar els processos de privatització ja que, segons aquest organisme, la participació en la concurrència va ser alarmantment reduïda. De fet, a la Comunitat Valenciana va concórrer solament una agrupació d’empreses i les sis foren adjudicades a empreses participades per Ribera Salud. Hui, segons la CNC, la quota de Ribera Salud en el mercat de les concessions hospitalàries és de 70%-80%.



4. Segons els sindicats del sector, RIBERA SALUD rep de la Generalitat més de 156 milions d’euros/any (en 2014) en concepte de capital per assistència dels veïns de la Ribera, a la qual cosa s’ha de sumar els beneficis de l’assistència privada en circuits distints dels de la Ribera. RIBERA SALUD ha anat retallant personal any rere any, fins a reduir el 50% dels metges en sis (Alzira, Benifaió, Algemesí, Carlet, Cullera i Sueca) dels deu punts d'atenció continuada de la Ribera.

5. A més, la Generalitat Valenciana també es fa càrrec de les despeses de farmàcia, pròtesis, oxigenoteràpia, ventiloteràpia i transports sanitaris de tota la comarca.

Els principals beneficiaris de tota aquesta política privatitzadora són les grans empreses asseguradores, participades per accionistes en part de capital estranger en cas Ribera Salud o la banca (Centene Coporation i Banc Sabadell), o les indústries farmacèutiques, empreses constructores i també els grups de gerents que actuen com a lobbys professionals.

6. A data de hui, no es coneix cap informe rigorós i objectiu sobre la gestió d’aquesta modalitat de gestió de la sanitat pública que fins i tot ha estat qüestionada pel Síndic de Greuges, per la Sindicatura de Comptes, ja que ha fet desaparéixer l’ocupació pública de la Ribera i assumir tota la gestió de personal per part de la UTE en detriment de l'accés en igualtat de condicions, mèrit i capacitat.

7. L'expresident Fabra (PP) i també el seu conseller Llombart van anunciar en 2014 la no pròrroga de la concessió, que hui la Generalitat de Ximo Puig ha fet valdre, atenent la base 5a del Contracte de Gestió de Serveis Públics signat el 31 de març del 2003, amb la remissió del preavís pertinent a RIBERA SALUD que inicia l'acció administrativa.

8. En 2013, tant el PSOE com EUPV i Compromís, com també Podemos posteriorment, signaren un acord públic en el sentit de finalitzar les concessions administratives progressivament, al final dels seus contractes i, en tot cas, revisar el nivell de compliment per a la relaxació dels anteriors comissionats. Algun comissionat fins i tot després va ser gerent de l’empresa.

9. Igualment, tots els treballadors representats pels sindicats del Comité d’Empresa han avalat la decisió de la consellera Carmen Montón de finalitzar el contracte al final d’este, el 31 de març de 2018.

L’empresa concessionària es resisteix a finalitzar el seu contracte entrebancant tot el que pot qualsevol decisió en eixe sentit de la Conselleria. Ha recorregut fins i tot contra el preavís remés per la Presidència de la GV. L’empresa utilitza la pressió social, mediàtica, inclús els seus càrrecs directius, per a crear un estat d’opinió contrari a la finalització del contracte.

10. Al Departament de la Ribera porten des de l’any 1999 sofrint la privatització d’un servei tan bàsic com la salut, que una empresa privada, RIBERA SALUD, estiga durant tot este temps fent negoci amb la nostra salut. Considerem que la GESTIÓ DIRECTA té com a ÚNIC OBJECTIU prestar una assistència sanitària de qualitat, mentre que RIBERA SALUD, com a empresa privada que és, té com a únic objectiu el benefici econòmic: GUANYAR DINERS. Es passa del CRITERI PURAMENT PROFESSIONAL a l’ESTRICTAMENT ECONÒMIC d’empresa.



El Ple de l’Ajuntament, amb els vots següents: tretze vots a favor (10 Compromís, 2 PSOE i 1 Reiniciem), dues abstencions (2 UxV), sis vots en contra (4 PP i 2 GENT), ACORDA:

Primer. Recolzar totes les gestions de la Generalitat Valenciana i la Conselleria de Sanitat per a posar fi al contracte de gestió de la sanitat de “La Ribera” en la modalitat de concessió administrativa, per tal que la gestió siga igual que la d’altres departaments sanitaris (Lluís Alcanyís, Arnau de Vilanova, la Fe), de manera que els diners que ixen de les arques públiques i esdevenen beneficis per a les empreses privades revertisquen a la ciutadania en forma de millores efectives en l’Hospital de la Ribera i el seu Departament de Salut.

Segon. Manifestar que cal que la Conselleria de Sanitat gestione directament la sanitat de “La Ribera”, per tal que valore realment la manca de llits hospitalaris, les altes incentivades, el temps d'espera quirúrgic i de consulta existents, la manca de personal i la reducció de les substitucions que repercuteixen en la qualitat assistencial.

Tercer. Exigir a la Conselleria de Sanitat que faça complir, escrupolosament, el plec de condicions del contracte de gestió de la sanitat de “La Ribera” en la modalitat de concessió administrativa; tot exigint que Ribera Salud execute totes les infraestructures pendents i que mantinguen les actuals en perfecte estat de funcionament. Que faça complir que les infraestructures sanitàries comarcals siguen les suficients i necessàries per a garantir una atenció sanitària digna, tant des d’un punt de vista assistencial com professional, de forma que els interessos econòmics no siguen els que regisquen la sanitat, atés que és un dret constitucional protegit. Que faça que s’eviten i es controlen els repagaments dels serveis i l’especulació sanitària; les quals van en contra de la necessitat d’aconseguir una sanitat pública, universal, gratuïta i de qualitat, conformement volem que siga la nostra sanitat.

Quart. Exigir a la Conselleria de Sanitat que mantinga la cartera de serveis del Departament de la Ribera, ja que les prestacions i les especialitats que té actualment l’Hospital de la Ribera estan contemplades en el Pla d’Ordenació del Recursos Sanitaris de la Conselleria de Sanitat, i la Direcció General d’Assistència Sanitària ha garantit el manteniment de la cartera de serveis vigent. Que assegure que els veïns de la Ribera no hauran de realitzar desplaçaments a hospitals de València.

Cinqué. Demanar que es deixe de sembrar la por i la preocupació entre la població i el personal que treballa als centres sanitaris de la Ribera, ja que el dia 1 d’abril de 2018 tots els centres sanitaris continuaran prestant el mateix servei sanitari a la població i amb el mateix personal.

Sisé. Demanar, a l’empresa Ribera Salud, que respecte els drets laborals dels treballadors i treballadores, que assumisca que són treballadors seus fins al 31 de març de 2018; i, a l’administració, que respecte els principis constitucionals de mèrit, igualtat, capacitat i transparència, per a accedir a llocs laborals de naturalesa pública.

Seté. Instar la Conselleria i els representants dels treballadors a obrir un període de negociació per tal d’estudiar les diferents fórmules existents que puguen garantir tant els drets dels treballadors laborals, com el respecte a la legalitat vigent pel que fa als principis d’accés a la funció pública.


Huité. Instar la Conselleria de Sanitat i Ribera Salut per tal que, a partir d’aquest moment, totes les jubilacions i baixes de treballadors siguen cobertes per personal estatutari de la Conselleria i, així, no augmentar el personal contractat per l’empresa concessionària.

Nové. Instar RIBERA SALUD a acceptar el final de la concessió i a no entrebancar amb recursos innecessaris la finalització d’aquesta.

Desé. Traslladar aquest acord a la Presidència de la Generalitat, a la Conselleria de Sanitat, al Departament de Salut de la Ribera i a la direcció de l’Hospital de la Ribera.

S’explica i es defén la urgència del tractament del punt següent, tot assenyalant la proximitat de la data de commemoració del Dia per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, el dia 25 de novembre. Sotmesa a votació la urgència del tractament del punt següent, esta resulta aprovada per unanimitat.

4.2. Moció referent a l'eliminació de la violència contra les dones: Commemoració 25 novembreLa regidora de Benestar Social llig i explica la proposta. No es planteja debat.

Ateses les següents consideracions:1. En 2016, fins al mes de setembre han estat assassinades a l’Estat espanyol 43 dones i 2 menors, i hi ha 9 assassinats de dones més en investigació, segons dades de la Coordinadora Feminista de València. Malauradament aquesta xifra haurà quedat desfasada quan debatrem aquesta moció.

El 17 de desembre de 1999, a través de la resolució 54/134, l'Assemblea General de l'ONU va declarar el 25 de novembre com al Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones . Una data que ha de servir per a la reflexió per part de tota la societat, però també per a la renovació dels esforços per part de totes les institucions polítiques i socials, per a lluitar contra aquesta xacra.

Els assassinats conformen la màxima representació de les formes de violència masclista que continuen sotmetent les dones en tots els àmbits de la seua vida, i que representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de dones i xiquetes. Aquestes violències tenen el seu origen i nucli en la pervivència d’un sistema social heteropatriarcal, present a totes les estructures de la societat, que no considera la igualtat un autèntic dret de les dones. L’expressa a les lleis escrites mentre que a la vida real manté rols i responsabilitats diferenciats, resta credibilitat i autoritat a les dones, cosifica el seu cos i consolida pautes culturals que transmeten i reprodueixen estereotips que posen l’accent en les responsabilitats i culpabilitats de les dones, que sobrevalora el que és considerat masculí i devalua i invisibilitza el que és considerat femení. Presenta com a normal que és la seua responsabilitat cuidar dels altres, que el seu treball és de menys qualitat, que moltes agressions es deuen al comportament d’elles i que les institucions, les societats o la seua parella tenen dret de decidir per elles.És per tot això que, malgrat les reiterades declaracions en contra d’aquesta violència, els assassinats que se’n deriven no disminueixen, així com tampoc les xifres de les agressions que tenen consideració de delicte penal. És necessari que les institucions públiques manifesten el seu rebuig a la violència cap a les dones i que les seues declaracions es facen realitat cada dia amb la coherència de les accions.


Segons l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, a l’Estat espanyol més d’una de cada cinc dones majors de 15 anys (22%) ha patit violència física o sexual per part de la seua parella i menys de la meitat ho ha denunciat. La violència masclista és la primera causa de mort prematura entre les dones, el masclisme mata i ha de ser una qüestió política de primer ordre.És especialment preocupant el grau de presència de la violència contra les dones entre joves i adolescents, que mantenen perfils de submissió i zels, i ens indica que no estem anant per on cal en educació i prevenció. Cal denunciar la LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament) que elimina els valors coeducadors.

És també especialment preocupant la situació internacional que obliga a migracions i desplaçaments per motius econòmics i per persecucions i conflictes bèl·lics, i deixa en aquests processos les xiquetes i dones en situacions gravíssimes d’exposició a patir violències.

2. Correspon resoldre al Ple de l’Ajuntament.


Primer. Dedicar un sentit i dolorós record a la memòria de totes les dones assassinades per violència de gènere, expressar el seu rebuig a totes les manifestacions d'aquesta violència, redoblar el seu compromís amb les víctimes i declarar la tolerància zero amb els maltractadors.

Segon. Declarar la seua voluntat de fer de la prevenció contra les violències masclistes i la desigualtat, una política prioritària i transversal, que impregne totes les polítiques desenvolupades des de les seues regidories.

Tercer. Comprometre’s a insistir en el disseny d’estratègies d’actuació i elaborar els pressupostos municipals amb perspectiva de gènere i això, pel que fa a la violència contra les dones, vol dir:

a) Conéixer la realitat local respecte dels maltractaments, per detectar on cal actuar i on cal previndre.b) Elaborar un pla de formació del funcionariat, la totalitat de treballadors i treballadores municipals, per tal que siguen sensibles i tinguen estratègies per a treballar les polítiques de gènere i contra la violència.c) Insistir en la protecció i assistència a les dones que pateixen violència de gènere com a prioritat municipal.d) Desenvolupar estratègies de prevenció i accions contra la violència de gènere des dels àmbits educatiu, cultural, festiu, laboral, d’incentivació de l’associacionisme de les dones, sanitari, d’assistència social, dins les competències municipals i tenir-ho com a criteri transversal en qualsevol activitat municipal.e) Seguir dotant aquestes accions al pressupost municipal.

Quart. Comprometre’s, com a entitat subvencionadora, a NO subvencionar actes en què l'entitat organitzadora utilitze com a reclam publicitari el cos de les dones de forma sexista.

Cinqué. Dissenyar un pla d’acció específic per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere en l’adolescència, amb els valors de la coeducació, la cooperació i el respecte a la diversitat afectivosexual, i que ha de constar d’objectius, accions i calendari, amb la voluntat d’involucrar i dinamitzar amplis sectors socials i que ha de ser convenientment dotat als pressupostos municipals.


Sisé. Manifestar, a les diverses administracions de la Generalitat Valenciana i de l’Estat, la nostra preocupació per l’abandonament d’actuacions públiques per a protegir les víctimes de la violència de gènere i demanar que consideren la violència de gènere un tema d’Estat, entre els problemes més greus i urgents a resoldre, i que hi assignen els recursos pressupostaris adients perquè la lluita siga efectiva i que aquests recursos no poden ser disminuïts per cap motiu ja que, amb la situació de crisi que pateix la nostra societat, la vulnerabilitat de les dones augmenta i es fan més necessaris encara.

Seté. Exigir dels governs central i autonòmic que apliquen i desenvolupen la Llei integral de mesures de protecció contra la violència de gènere (BOE 1/2004) i la Llei integral contra la violència sobre la dona (DOGV 7/2012), les quals han de ser convenientment dotades econòmicament i avaluades, amb publicació de dades, de les actuacions realitzades i de les conclusions.

Huité. Demanar al Govern de l’Estat que desenvolupe i implemente el Conveni d'Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW; i que es reformen les lleis vigents perquè hi estiguen reflectides totes les formes de violència contra les dones.

Nové. Requerir que s’eliminen els entrebancs a les dones migrants en situació irregular, per a accedir a les mesures d'atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere, i que es faça efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, opció sexual i d'identitat de gènere.

Dècim. Reivindicar les competències municipals en matèria d’igualtat, prevenció i ajuda contra la violència de gènere, i manifestar la nostra oposició a la pretensió del Govern de l’Estat de buidar d’atribucions els ajuntaments, a més d’exigir-ne el finançament necessari.

S’explica i defén la urgència del tractament del punt següent, tot assenyalant que la regidora ha presentat l’escrit manifestant la seua renúncia el mateix dia de hui. Sotmesa a votació la urgència del tractament del punt següent, esta resulta aprovada per unanimitat.

4.3. Renúncia de la condició de regidora: quedar-ne assabentatsEs dóna compte del contingut i de la motivació d’aquest punt de l’ordre del dia.

L’alcalde dóna la paraula a la regidora Lourdes Castelló Cogollos, la qual explica les raons de la seua renúncia i manifesta el seu agraïment.

Seguidament prenen la paraula l’alcalde i els portaveus de la resta de grups polítics municipals. Tots ells agraeixen el treball desenvolupat com a regidora, al marge de les possibles discrepàncies. En acabar es produeix un aplaudiment.

Finalment, la Corporació pren coneixement i queda assabentada de l’escrit amb registre d’entrada núm. 2016-E-RE-35, del dia 26 d'octubre de 2016, presentat per la regidora Lourdes Castelló Cogollos, amb DNI 20794598 E, integrant del grup Compromís, mitjançant el qual formula renúncia a la seua condició de regidora integrant d’aquesta Corporació Local que ostentava en haver resultat electa en les eleccions celebrades el passat dia 24 de maig de 2015, per la candidatura electoral presentada per Compromís.


Es trametrà certificat d’aquest punt a la Junta Electoral Central a l’efecte de procedir-ne a la substitució, d’acord amb el que disposa la Llei orgànica del règim electoral general.


5. ASSUMPTES I ESCRITS DIVERSOSNo es tracta cap assumpte.

6. CONTROL DE L’ACTUACIÓ DELS ÒRGANS DEL GOVERN6.1. Resolucions municipals: actes de JGL (setembre)Es dóna compte de les actes de les sessions de la Junta de Govern Local del mes de setembre, actes núm. 24 a 27/2016.

Els regidors integrants de la Corporació Local en queden assabentats.

6.2. Intervencions, precs i preguntesEs produeixen les següents intervencions:

6.2.1. El regidor del grup UxV, Juan José Llopis, pregunta si està prevista una data per a l'ordenança reguladora d'animals.

La regidora de Medi Ambient, Paula Lozano, contesta: No pot confirmar una data concreta ja que els recursos són escassos. Estan treballant en la seua confecció.

6.2.2. El regidor d’UxV, Juan José Llopis, comenta que un ciutadà els ha comentat que les faroles ubicades des de la rotonda de la piscina i la pujada a la urb. Sant Blai estan apagades sobre les 07:30h del matí, de manera que els joves hi van a fosques. Prega que se solucione el més prompte possible esta situació.

L'alcalde contesta que, efectivament, les llums estan programades i hi ha hores en què estaven apagades i no hi havia prou llum, ja que hi ha hagut dies de pluja; que reconeix que es tractava d'una situació perillosa per als veïns; que els serveis municipals ja hi han intervingut i hui mateix ja estaven enceses.

I no havent-hi més assumptes a tractar, el president alça la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.

L’alcalde El secretari


Documents

NEGOCIADO RENTAS - Carcaixent€¦ · Web viewTindran dret a una bonificació del 95 per cent de la quota íntegra i, en el seu cas, del recàrrec de l’impost a què es referix