21
EL NEOPOPULARISME I LA POESIA PURA

Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Marc i Natalia

Citation preview

Page 1: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

E L N E O P O P U L A R I S M EI

L A P O E S I A P U RA

Page 2: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

INDEX

El neopopularisme 3 La poesia pura 8 Carles riba 13

L’origen del corrent 4 L’origen del terme 9 Biografia I 14

Característiques literàries 5 Característiques literàries 10 Biografia II 15

Obres més destacades 6 Obres més destacades 11 La seva poesia 16

Poema neopopularista 7 Poema de poesia pura 12 Obra poètica 17

Obra narrativa 18

Traduccions al català 19

Poema de Carles Riba 20

Bibliografia 21

Page 3: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

EL NEOPOPULARISME

El neopopularisme va ser un corrent poètic que va

sorgir al segle XIX a partir del post-romanticisme,

aquest va influir especialment en la generació del 27,

un reconegut grup de poetes del segle XX.

Van conrear aquest estil:  Federico García Lorca,

Rafael Alberti, Emilio Prados, Gerardo Diego, Dámaso

Alonso i Bartomeu Rosselló-Pòrcel , entre altres.

Page 4: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

L’ORIGEN DEL CORRENT

L’origen del neopupularisme es troba en el grup de

poetes post-romantics inspirats per Heinrich Heine,

dels quals destaquen: Gustavo Adolfo Bécquer,

Augusto Ferrán i Rosalía de Castro.

Amb la finalitat d’oposar-se a la poesia del

modernisme i als moviments d’avantguarda.

Page 5: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES

L’imitació de la mètrica i de l’esperit popular de la

lírica tradicional.

L’interès per l’ingenuïtat, l’ignorància i la senzillesa.

L’ús d’omomatopeies, diminutius i elements populars.

La preferència pel romanç i el vers lliure.

La recuperació de l’estrofa i el ritme.

L’exaltació de la imatge.

Page 6: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

OBRES MÉS DESTACADES

Rafael Alberti “Marinero en tierra” (1925)

Rafael Alberti “El alba del alhelí” (1927)

Federico García Lorca “Romancero gitano”

(1928)

Page 7: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

POEMA NEOPOPULARISTA

Canço després de la pluja, Rosselló-Pòrcel:

Matinet matí,

les bruixes es pentinen.

El sol és aquí.

Ai! Que es menja la calitja!

Mallorca, 1935

,

Page 8: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

LA POESIA PURA

La poesia pura és un terme utilitzat en la història i

crítica literària per designar una estètica literària dins

la poètica.

Va ser posada en practica per : Paul Valéry, Jorge

Guillén, Baromeu-Rosselló-Pòrcel, Carles Riba, Màrius

Torres i Joan Vinyoli , entre altres.

Page 9: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

L’ORIGEN DEL TERME

Les teories sobre la poesia pura es desenvoluparen

a Anglaterra per Andrew Cecil Bradley, per a qui la

poesia pura consistia en la perfecta fusió de fons i

forma.

El terme va començar a usar-se cap a 1880 a

França i defensava la música dins el llenguatge

poètic; però l'origen del concepte d'art pur i la seva

extensió a les lletres és anterior, i es troba en Charles

Baudelaire.

Page 10: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES

És una poesia sofisticada, exigent i hermètica.

És una poesia absolutament independent.

L’exaltació de l’estètica literària.

El gran ús de figures retòriques

Abundància d’elements intraduïbles

Page 11: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

OBRES MÉS DESTACADES

Carles Riba “Tres suites” (1937)

Joan Vinyoli “Primer desenllaç” (1937)

Bartomeu Rosselló-Pòrcel “Imitació del foc” ( 1938)

Page 12: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

POEMA DE POESIA PURA

Cursa, Rosselló-Pòrcel:

Una imatge del llop i la muntanya

i el vent que corre i xiula ràpid: Serp.

I un riure groc entre dos núvols blancs

que juguen a encalçar-se dins el cel.

Page 13: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

CARLES RIBA

Carles Riba (1893-1959 † ) va ser un dels escriptors,

traductors i poetes catalans més reconeguts del segle XX.

Page 14: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

BIOGRAFIA I

Va néixer el 23 de setembre de 1893 a Barcelona.

Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.

Al 1920 va completar la seva formació a Itàlia i Grècia.

Al 1922 va col·laborar amb Pompeu Fabra amb el DGLC.

Al 1934 va treballar amb la fundació Bernat Metge.

Al 1934 va començar a treballar com a professor de grec a

l’UB.

Page 15: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

BIOGRAFIA II

Al 1939 va exiliar-se a causa del franquisme a França

Al 1939 va escriure “ Les elegies de Bierville”.

Al 1943 va tornar a Espanya i va continuar treballant

amb les traduccions.

Del 1952-1954 va ser el portaveu  dels intel·lectuals

catalans als grans congressos de poesia.

Va morir el 12 de juliol de 1959 a Barcelona ( 65 anys).

Page 16: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

LA SEVA POESIA

La seva poesia tracta la voluntat de tractar l’amor

com a element poètic, amb unes referencies cultes

que mostraven els seus coneixements en cultura

clàssica i anglogermànica.

Va ser influenciat per grans autors com: Edgar Allan

Poe, Franz Kafka, Friederich Hölderlin, Ausiàs March,

Homer, Petrarca, Dante, i Josep Carner.

Page 17: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

OBRA POÈTICA

1919 - Primer llibre d'Estances

1912-1919 - La paraula a lloure

1930 - Segon llibre d'Estances

1937 - Tres suites

1943 - Les Elegies de Bierville

1947 - Del joc i del foc

1952 - Salvatge cor

1957 - Esbós de tres oratoris

Page 18: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

OBRA NARRATIVA

1917 - Aventures de Perot Marrasquí

1920 - Guillot el bandoler

1924 - L'ingenu Amor (Premi Concepció Rabell el

1926)

1928 - Sis Joans

Page 19: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

TRADUCCIONS AL CATALÀ

1911 - Virgili. Les Bucòliques de Virgili.

1914 - Cornelii Nepotis.

1918 - Edgar A. Poe. Els assassinats del carrer Morgue.

1919 - Homer. Odissea.

1920 - Sòfocles. Antígona.

1924 - Franz Kafka. «Un fratricidi».

1929 - Eurípides. Medea.

Page 20: Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

POEMA DE CARLES RIBA

Elegia Onzena

Era en la llibertat i en el cel de la meva paraula,

transfigurat pel déu que en els meus anys ha sofert;

sota els meus ulls, la terra vivia per mi -com un rostre

dins la diversitat de l'amorós pensament;

entre la serra, que porta, mirada enllà, a la distància

pura, camins ocults, serpentejants com desigs.