3
Tema 7: Cerebel 1. Descripció morfològica i histològica 2. Divisió filogenètica i funcional 1. Descripció morfològica i histològica El cerebel té un paper clau en el control de moviments. Les lesions poden provocar moviments descoordinats i fragmentats. Les funcions del cerebel són totalment motores i es produeixen a un nivell inconscient. Controla el manteniment i el to muscular i coordina el moviment (a més d’altres coses que es veuran més endavant). Divisió del cerebel El cerebel està dividit en dos hemisferis i separat pel vermis. Els hemisferis tenen una part més externa (còrtex) i una part més interna. Part externa de substància grisa (escorça), Part interna de substància blanca, Nuclis profunds (entremig de la substància blanca): fastigial, globós, emboliforme i dentat Zona de connexió entre cerebel i tronc de l’encèfal Citoarquitectura de l’escorça del cerebel 1. Capa molecular: conté l’arbre dendrític de les cèl·lules de Purkinje, contactes sinàptics i petites neurones 2. Capa de cèl·lules de Purkinje: conté els somes de les cèl·lules de Purkinje i que només estan en el cerebel, no hi ha cap altra part del sistema nerviós central que tinguin cèl·lules de Purkinje.

Neuroanatomia - Tema 7 (cerebel)

Embed Size (px)

Citation preview

Tema 7: Cerebel

1. Descripció morfològica i histològica

2. Divisió filogenètica i funcional

1. Descripció morfològica i histològica

El cerebel té un paper clau en el control de moviments. Les lesions poden provocar moviments

descoordinats i fragmentats. Les funcions del cerebel són totalment motores i es produeixen a

un nivell inconscient. Controla el manteniment i el to muscular i coordina el moviment (a més

d’altres coses que es veuran més endavant).

Divisió del cerebel

El cerebel està dividit en dos hemisferis i separat pel vermis. Els hemisferis tenen una part més

externa (còrtex) i una part més interna.

Part externa de substància grisa (escorça),

Part interna de substància blanca,

Nuclis profunds (entremig de la substància blanca): fastigial, globós, emboliforme i

dentat

Zona de connexió entre cerebel i tronc de l’encèfal

Citoarquitectura de l’escorça del cerebel

1. Capa molecular: conté l’arbre dendrític de les cèl·lules de Purkinje, contactes sinàptics

i petites neurones

2. Capa de cèl·lules de Purkinje: conté els somes de les cèl·lules de Purkinje i que només

estan en el cerebel, no hi ha cap altra part del sistema nerviós central que tinguin

cèl·lules de Purkinje.

3. Capa granular: conté petites neurones anomenades cèl·lules granulars. Aquestes

neurones també es troben en altres parts del sistema nerviós. Tenen una mida

relativament petit (granular).

4. Per sota d’aquestes capes trobem axons, és a dir, substància blanca.

Des del punt de vista funcional el cerebel es

divideix en tres parts: Vestibulo-cerebel, espino-

cerebel i ponto-cerebel o cerebro-cerebel.

Aquestes parts es poden relacionar amb parts

filogenèticament distingides: Arquicerebel (lòbul

floculo-nodular)(“arqui” vol dir primer, per tant,

va ser el primer cerebel), Paleocerebel (major

part vermis)(“paleo” vol dir antic però no va ser el primer) i Neocerebel (major part

d’hemisferis).

Tot allò que porti el prefix “vestibul” té relació amb l’equilibri. El sentit vestibular és el sentit

de l’equilibri i està regulat per un líquid de l’oïda interna.

Vestibulocerebel (arquicerebel): la seva principal funció és el manteniment de l’equilibri

postural. Ajustament del to muscular per al manteniment de l’equilibri. Regulació del

moviment dels ulls en relació al moviment del cap. Aquesta regulació ocular és important per

llegir.

Espinocerebel (paleocerebel): rellevant per alguns moviments complexos que impliquen

ajustament del to muscular en alguna part del cos. Control del to muscular en l’ajustament de

la postura. Control de la sinèrgia (coordinació d’ajustament muscular de moltes parts del cos al

mateix temps) dels músculs/moviments que participen en molts tipus de moviment com la

locomoció.

Pontocerebel (neocerebel): la funció més important és la capacitat per poder millorar les

habilitats motores, automatitzar habilitats motores complexes. Regulació de la força, la

direcció i l’extensió dels moviments voluntaris precisos. Relació amb els aprenentatges motors.

Necessitat d’entrenament per a poder millorar les habilitats motores.

El neocerebel també està relacionat amb aspectos més cognitius i no tant motors. Per

exemple: millora de vocabulari per repetició.