Embed Size (px)
Citation preview
DRAW_RAW_GRAPHIC INTERCHANGE FORMAT_02Facultat de Belles Arts07.06 – 16.06.2017
DRAW_RAW_GRAPHIC INTERCHANGE FROMAT_02 Sala d’Exposicions
CAT/ CAT/ Sota el nom Draw_Raw_Graphic Interchange Format_02, us presentem enguany una nova selecció de propostes artístiques desenvolupades dins l’àmbit de les assignatures Taller de Creació I i III de l’itinerari A2, durant el primer quadrimestre del curs 2016-17. Els continguts d’aquesta nova edició, de manera similar a la del curs anterior, incideixen en les qüestions del nostre entorn, a través de l’ús indiscriminat de tots els medis gràfics, analògics i digitals, que l’alumnat té al seu abast. L’intercanvi de formats i l’entrecreuament de mitjans resulten, doncs, una constant que sembla haver arribat per instal·lar-se com un tret distintiu de les noves maneres de fer art en la contemporaneïtat.
El fet expositiu és una assignatura imprescindible dins el nostre espai d’ensenyament-aprenentatge, Draw_Raw_Graphic Interchange Format_02 vol contribuir-hi. L’exposició ajuda a visibilitzar l’obra de l’alumnat i, el més important, facilita posar-la en relació amb el públic-espectador. Així mateix, a través de llur contextualització dins un discurs col•lectiu, l’alumne té l’oportunitat d’enriquir-se i cercar noves derives en el seu propi procés de treball artístic.
CAST/ Bajo el nombre Draw_Raw_Graphic Interchange Format_02, os presentamos este año una nueva selección de propuestas artísticas, desarrolladas dentro del ámbito de las asignaturas Taller de Creación I y III del itinerario A2, durante el primer cuatrimestre del curso 2016-17. Los contenidos de esta nueva edición, de manera similar al curso anterior, incide sobre las cuestiones de nuestro entorno, a través del uso indiscriminado de todos los medios gráficos, analógicos y digitales, que el alumnado tiene a su alcance. El intercambio entre formatos y el entrecruzamiento entre medios resulta pues
una constante que parece haber llegado para instalarse como un rasgo distintivo de las nuevas maneras de hacer arte en la contemporaneidad.
El hecho expositivo es una asignatura imprescindible dentro de nuestro ámbito de enseñanza-aprendizaje, la muestra Draw_Raw_Graphic Interchange Format_02 quiere contribuir a ello. La exposición ayuda a visibilizar la obra del alumnado y, lo más importante, facilita la puesta en relación de ésta con el público-espectador. Asimismo, a través de su contextualización dentro de un discurso colectivo, el alumno tiene la oportunidad de enriquecerse y buscar nuevas derivas en su propio proceso de trabajo artístico.
ENG/ ENG/ Draw_Raw_Graphic Interchange Format_02 is a new artistic proposal selection, developed under the Taller de Creació I and III from A2 itinerary, during 2016-17 first semester.The contents of this new edition, similar to the previous year, talks about our surroundings, through the use of all graphic, analog and digital media, which the students have at their disposal. The interchange between formats and the mix between media seems to be a constant meant to be installed as a distinctive trait of the new ways of creating art today.
Holding an exhibition is an essential subject inside our teaching field, and the Draw_Raw_Graphic Interchange Format_02 proposal wants to contribute to it. The exhibition helps visibilizing student’s work and, most importantly, facilitates its relationship with the spectator. Furthermore, thanks to its contextualization under a collective discourse, the student has the opportunity to improve and search for new drifts in his own art work.
2
CINTA BALSELLS PRÍNCEPTortosa, Tarragona, 1994
El vagó de la interacció. Passatge pas-satger, 2016.
CAT/ Passatge passatger és la primera intervenció artística que sorgeix del projecte d’investigació artística El vagó de la interacció. Es tracta d’un estudi gràfic sobre els hàbits i costums dels viatgers dins l’espai-temps del transport públic.L’objectiu d’aquesta proposta és desvelar la influència tecnològica instal·lada en els nostres trajectes rutinaris i reivindicar el viatge com experiència vital.
CAST/ Passatge passatger es la primera intervención artística que surge del proyecto de investigación artística El vagó de la interacció. Se trata de un estudio gráfico sobre los hábitos y costumbres de los viajeros dentro del espacio-tiempo del transporte público.El objetivo de esta propuesta es desvelar la influencia tecnológica instalada en nuestros trayectos rutinarios y reivindicar el viaje como experiencia vital.
ENG/ Passatge passatger is the first artistic intervention that arises from the artistic investigation project El vagó de la interacció. It is a graphical study about the habits and customs from the travelers inside the spacetime of the public transportation.The main goal of this project is to reveal the influence of technology founded in our daily commute and to reclaim the travel as a vital experience.
3
PABLO BERTOLÍN MONLEÓN Barcelona, 1991
DRILUS, 2016.PABLO BERTOLÍN MONLEÓN Barcelona, 1991
DRILUS, 2016.
CAT/ Aquest projecte exposa la creació d’un personatge fictici, en Drilus, que posteriorment serà integrat en el món de l’oci electrònic (videojoc). Mostra principalment el procés d’ideació, esbossos i dibuixos definitius del personatge, llurs trets físics i caracterials.Al costat del procés de creació d’en Drilus es presenta una narració o aproximació del que podria esdevenir el guió del joc.Encara que podria semblar obvi que el disseny del personatge hauria d’estar digitalitzat, perquè parlem d’inserir-lo en un futur videojoc, aquest ha estat fet exprés analògicament per tal d’evidenciar el gest gràfic.
CAST/ Este proyecto expone la creación de Drilus, un personaje ficticio que posteriormente será integrado en el mundo del ocio electrónico (videojuego). Muestra principalmente el proceso de ideación, esbozos y dibujos definitivos del personaje, sus rasgos físicos y caracteriales.Junto al proceso de creación de Drilus, se presenta una narración o aproximación de lo que podría ser el guión del juego.Aunque podría parecer obvio que el diseño del personaje tendría que estar digitalizado porque hablamos de insertarlo en un futuro videojuego, éste ha sido trabajado analógicamente ex profeso para evidenciar el gesto gráfico.
ENG/ This project exposes the creation a fictional character, using Drilus, which will later be introduced in the world of the digital entertainment (videogames). It mainly shows the brainstorming process, sketches and final drawings of the character, showing his physical traits and characteristics.Alongside with the Drilus creating process it will be added a glimpse of the videogame script. Even though it could seem obvious that the character’s design should be digitized (as the main goal is to use it in a videogame) this has been made analogically ex profeso in order to show the graphic process.
4
ALICIA FOLGUEIRAS RUBIERAGijón, Asturias, 1994
Víctima o assassina?, 2016.
CAT/ El llibre d’artista ¿Víctima o assassina? narra els esdeveniments previs a set crims protagonitzats per sengles dones, el retrat de les quals precedeix a la narració. Aquest retrat insinua l’aparença de cada protagonista, qüestionant al lector els seus propis prejudicis en suscitar-li l’interrogant: víctima o assassina?En el desenvolupament d’un crim poden intervenir factors múltiples, d’arrels psicològiques, socials i/o ambientals i sovint alimentades per atzaroses, però implacables, circumstàncies que els precipiten. Les narracions desvetllen, a través d’un o diversos testimoniatges, el rol que exerceix cada dona en la tragèdia i quines circumstàncies l’envolten.
CAST/ El libro de artista ¿Víctima o asesina? narra los acontecimientos previos a siete crímenes protagonizados por sendas mujeres, cuyo re¬trato precede a la narración. Este retrato insinúa la apariencia de cada protagonista, cuestionando al lector sus propios prejuicios al suscitarle el interrogante: ¿víctimia o asesina? En el desarrollo de un crimen pueden intervenir múltiples factores de raíces psicológicas, sociales y/o ambientales y a menudo alimentadas por azarosas, pero implacables, circunstancias que los precipitan. Las narraciones desvelan, a través de uno o varios testimonios, el rol que desempeña cada mujer en la tragedia y qué circunstancias la rodean.
ENG/ The artist’s book ¿Víctima o asesina? narrates the previous events of seven crimes involving seven women, whose portraits precede the narrative. This portrait insinuates the appearance of each protagonist, questioning the reader his own prejudices by raising the question: victim or murder? In the development of a crime, multiple factors of psychological, social and/or environmental roots may be involved, often fueled by random, but unforgiving, circumstances that precipitate them. The stories reveal, through one or two testimonies, the role played by each woman in the tragedy and what circumstances surrounding her.
5
MIRIAM GARIBALDI GASCÓNBarcelona, 1988
El que quedarà del natural. Present, 2016.
CAT/ Aquest projecte ni comença ni acaba aquí, forma part d’un procés experimental. L’inici de l’experimentació comença amb la representació del moviment, a partir del qual extrec fotografies que intenten dir o ser alguna cosa, però encara indeterminada. Continuo experimentant amb aquesta manera de fotografiar, busco diferents angles, diferents moviments i extrec imatges cada vegada més properes a mi. No sé ben bé com però, mentre treballo les fotografies, m’acaba venint al cap la cançó L’aigle noir, escrita per Bàrbara i que Maria del Mar Bonet va versionar. El significat de la cançó original és tètric, trist i desesperant… Acabo portant aquestes sensacions cap a les imatges en les quals treballo. Són iguals que la lletra de L’àliga negra. Començo a pensar que el meu subconscient ha anat fent pel seu compte i que he acabat trobant paisatges obscurs i fantasmals per poder expressar el que sento que és probable que succeeixi en el futur.És una reflexió personal sobre els orígens i l’evolució del nostre món, entorn els discursos i les metodologies que s’han utilitzat i s’utilitzen per arribar al nivell de poca humanitat i de deformació de l’ètica i la moral de les persones que viuen en societats “desenvolupades”.
CAST/ Este proyecto ni empieza ni acaba aquí, forma parte de un proceso experimental. El inicio de la experimentación empieza con la representación del movimiento, a partir del cual extraigo fotografías que intentan decir o ser algo, pero todavía indeterminado. Continúo experimentando con esta manera de fotografiar, busco diferentes ángulos, diferentes movimientos y extraigo imágenes cada vez más cercanas
a mí. No sé muy bien cómo pero, mientras trabajo las fotografías, me acaba viniendo a la cabeza la canción L’aigle noir, escrita por Bárbara y que Maria del Mar Bonet versionó. El significado de la canción original es tétrico, triste y desesperado… Acabo llevando esas sensaciones hacia las imágenes en las que trabajo. Son iguales que la letra de El águila negra. Empiezo a pensar que mi subconsciente ha ido haciendo por su cuenta y que he acabado encontrando paisajes oscuros y fantasmales para poder expresar lo que siento que es probable que suceda en el futuro.Es una reflexión personal sobre los orígenes y la evolución de nuestro mundo, en torno a los discursos y las metodologías que se han utilizado y se utilizan para llegar al nivel de poca humanidad y de deformación de la ética y la moral de las personas que viven en sociedades “desarrolladas”.
ENG/ This project doesn’t begin nor ends here, it’s a part of an experimental process. The beginning of the experiment represents the movement, from which i take photographies that intend to say or be something, but yet undetermined. I continue experimenting with this way of taking pictures, searching for different angles, different movements, becoming closer to me. I don’t know how, but while working the pictures the song L’aigle noir comes to my head, the version of Maria del Mar Bonet. The meaning of this song is gloomy, sad and desperate... I end up by bringing those sensations to the images. They are like the lyrics of said song. I begin to think that my subconscious part of the brain has taken control of the work and ended up finding the dark and ghostly places just to show what i feel it could happen in the future. It is a personal reflection about the origins and the evolution of our world, revolving around the methods and speeches that have been used to get to the poor humanity and ethical and moral deformation of the people that in the developed society.
6
ARIADNA MIR LÓPEZEl Masnou, Barcelona, 1995
Dualidades, 2016.
CAT/ Cossos semi-visibles i interferits per espais naturals conformen la sèrie fotogràfica Dualidades. La presència i l’absència, en igual o major mesura, de fragments corporals es fusionen amb el paisatge i susciten un dubte raonable sobre la concepció del binomi cos i natura.L’objecte còmplice en totes les imatges és el mirall, el reflex del qual suscita en el públic-espectador una certa estranyesa envers els llindars del territori corporal i el natural, així com envers la connivència de perspectives diverses i l’aparença de la realitat.
CAST/ Cuerpos semi-visibles e interferidos por espacios naturales conforman la serie fotográfica Dualidades. La presencia y la ausencia, en igual o mayor medida, de fragmentos corporales se fusionan con el paisaje y suscitan una duda razonable sobre la concepción del binomio cuerpo y naturaleza. El objeto cómplice en todas las imágenes es el espejo, el reflejo del cual suscita en el público-espectador una cierta extrañeza acerca de los umbrales del territorio corporal y el natural, así como acerca de la connivencia de perspectivas diversas y la apariencia de la realidad.
ENG/ Bodies barely visibles and interfered by natural spaces creates the photographical serie Dualidades. The presence and the absence, in the same or more measure of body parts melt with the environment and arise a reasonable doubt between the perception of the body and nature. in all the images the accomplicing object is the mirror. The reflection which raises in the spectator a certain oddness between the corporal territory and nature, as well as the accomplicing between different perspectives and reality.
7
MONTSE PENA MODIALugo, 1966
Deconstruir la mirada, 2016.
CAT/ Deconstruir la mirada parla de la seva artista, d’ella com a dona, de la dona en societat, de les dones a qui se’ls ha negat llur territori social. L’artista ho fa des de la seva maduresa personal, fent un símil entre la situació dramàtica i colpidora dels desplaçats per la guerra i la violència i la situació d’invisibilitat de les dones al llarg de la història, un greuge històrico-social i un altre d’històrico-social tant o més greu i que no és considerat com mereix.Aquesta obra delata la imposició silenciosa a la qual sotmet l’entorn social la dona a occident, alhora que demana una mirada més profunda envers la seva situació. Parla d’una injustícia de la que no agrada parlar i que preval avui dia.A tal fi s’utilitza una manta d’emergència com a al•legoria de la supervivència de les dones en la societat, unes dones històricament tutelades i febles a la mirada masclista, unes dones que es despullen d’aquesta mirada reclamant el seu territori social. Estudis d’igualtat diuen que la igualtat de gènere no arribarà fins l’any 2186. Escurcem aquest temps? Aquesta obra és un exercici tautològic del sentir de l’artista.
CAST/ Mi obra habla de mí, de mí como mujer, de la mujer en sociedad, de las mujeres a quienes no se les ha entregado su territorio social. Lo expreso desde mi madurez personal y aprovechando la situación dramática y sobrecogedora de los desplazados por guerra y violencia, muy difundida por los medios de comunicación actualmente. Este trabajo nace para dar
visibilidad a un tema histórico-social muy grave y al que no se le concede la consideración que debiere.Quiero aportar otra mirada más profunda de la actual mujer occidental, delatando la imposición silenciosa del entorno social: hablo de una injusticia de la que no gusta hablar y que prevalece históricamente.Utilizo una manta de emergencia como alegoría de la supervivencia de las mujeres en la sociedad. Unas mujeres tuteladas y débiles en la mirada masculina. Unas mujeres que se despojan de esta mirada reclamando su territorio social.Estudios de igualdad dicen que la igualdad de género no llegará hasta el año 2186. ¿Acortamos este tiempo?Esta obra es un ejercicio tautológico de mi sentir.
ENG/ My work speaks about me, about a woman within society, about the women to whom has not been given their social territory. I utter these words from my personal maturity and taking advantage of the dramatic and shocking situation of the displaced on account of war and violence, very much spread by the media presently. And all this in order to make visible a very serious historical and social subject to which is not given the publicity it deserves. I want to provide a different and a deeper look, of the western woman, denouncing the silent imposition of the social environment. I speak of an injustice of which nobody likes to speak about and one which prevails historically.I’m using an emergency blanket as an allegory of the survival of women in society. Weak and dependent women according to the masculine outlook. Women who get rid of this outlook. Women who get rid of this outlook claiming her social territory.Studies on equality say that gender equality won’t arrive until the year 2186. Shall we make shorter this scope of time?My work is a tautological exercise of my way of feeling.
8
NÚRIA PLA BORRÀS Berga, Barcelona, 1996
Introspecció, 2016.
CAT/ La instal·lació Introspecció està integrada per una sèrie d’improvisacions gràfiques, realit-zades a partir d’individus isolats i fràgils, en actitud introspectiva. La disposició d’aquestes grafies sobre el mur, amb l’ajut d’una il·luminació específica, recrea universos individuals que projecten les seves llums i ombres, tot conformant constel•lacions. Sorprenentment, la desconnexió que projec-ten connecta el públic espectador alhora que el transporta vers la seva pròpia introspecció.
CAST/ La instalación Introspecció está integrada por una serie de improvisaciones gráficas, reali-zadas a partir de individuos aislados y frági-les, en actitud introspectiva.La disposición de estas grafías sobre el muro, con la ayuda de una iluminación específica, re-crea universos individuales que proyectan sus luces y sombras. Sorpresivamente, su desconexión conecta al público espectador al tiempo que lo transporta hacia una introspección personal.
ENG/ The installation Introspecció is integrated by a series of graphic improvisations, made by isolated and fragile individuals in an intros-pective mood, paying attention only to their own universe.The disposition of this drawing over the wall, with the help of a specific illumination, create a universe of constellations, playing with co-lors, lights and shadows. But, surprisingly, the disconnection that project transmit to the spec-tators the feeling of being transported into a personal introspection.
9
ANNA REIXACH MARTÍNEZ Olot, Girona, 1995
Diàlegs amb Flexidome Ip, 2016.
CAT/ Diàlegs amb Flexidome IP és una sèrie d’intervencions que ratllen l’absurd i la ironia, tractant de desafiar poèticament, a diferents duels, una de les càmeres de seguretat exteriors del MACBA. Ocupo el terreny públic alhora que els registres que capta l’aparell permeten la infiltració de la meva acció dins la institució museística. Es tracta de reinterpretar el dispositiu de seguretat, fent-lo còmplice del disbarat, mentre es pretén incitar a la reflexió sobre la pèrdua de llibertats en una societat ultra-vigilada que, tal vegada, pot fer-nos adquirir nous poders.
CAST/ Diàlegs amb Flexidome IP es una serie de intervenciones que rayan el absurdo y la ironía, tratando de desafiar poéticamente, en diferentes duelos, una de las cámaras de seguridad exteriores del MACBA. Ocupo el terreno público al tiempo que los registros que capta el aparato permiten la infiltración de mi acción en de la institución museística. Se trata de reinterpretar el dispositivo de seguridad, haciéndolo cómplice del disparate, mientras se pretende incitar a la reflexión sobre la pérdida de libertades en una sociedad ultra-vigilada que, tal vez, puede hacernos adquirir nuevos poderes.
ENG/ Diàlegs amb Flexidome IP it’s a series of interventions that scratch the absurdity and irony, trying to defy poetically, through different challenges, one of the exterior security cameras from the Macba. Occupying the public space at the same time that the camera records allow the infiltration of the action in the museum. The main goal is to reinterpret the security measures, making it accomplice of the absurdity, while it tries to invite the spectator about the lost the liberties in a overwatched society that maybe could made us acquire new powers.
10
BÁRBARA RODRÍGUEZ VALDÉS Barcelona, 1987
El subconscient del Vesuvi, 2016.
CAT/ El projecte és una narració sobre una excursió nocturna pel volcà del Vesuvi sota els efectes psicoactius de bolets al·lucinògens. És una analogia entre un recorregut geogràfic i un recorregut mental que passa per tres estadis: el Món Terrenal, el Paradís i l’Infern. L’objectiu és fer recórrer el lector/espectador aquests estadis a través d’una sèrie de preguntes que es formulen al final de la narració. Les preguntes estan pensades perquè el lector faci una psiconavegació, fent ús dels seus records o imaginació per poder construir la seva pròpia història.
CAST/ El proyecto es una narración sobre una excursión nocturna por el volcán del Vesubio bajo los efectos psicoactivos de setas alucinógenas. Es una analogía entre un recorrido geográfico y un recorrido mental que pasa por tres estadios: el Mundo Terrenal, el Paraíso y el Infierno. El objetivo es hacer que el lector/espectador haga este recorrido a través de una serie de preguntas que se formulan al final de la narración. Las preguntas están pensadas para que el lector psiconavegue, haciendo uso de sus recuerdos o imaginación para poder construir su propia historia.
ENG/ This project talks about an excursion by the Vesuvius volcano during the night and under the influence of psychoactive mushrooms hallucinogens. It is an analogy between a geographical tour and a mental tour. During this excursion we pass through three states: earthly world, paradise and hell. The objective is that the reader/viewer travel by this route thanks to a series of questions asked at the end of the story.The questions are designed to the reader do a psyconavegation exercice, using their memories or imagination to build its own story.
11
CLAUDIA ROSADO CANTOS Granollers, Barcelona, 1994
CINES, SOMOS LO QUE VEMOS, 2016.
CAT/ El projecte és un video-assaig que acara allò que habitualment entenem per cinema comercial amb el cinema d’autor. Una doble projecció presenta dues narratives conformades per seqüències de films d’una i altra manera de fer cinema. La confrontació de dos temps o velocitats diferenciades fa que, juntament amb la variabilitat d’escenes i sons, es perfili clarament la diferència. Correspon a les persones la presa de partida per l’una, exageradament vertiginosa, o l’altra, lenta i assossegada, amb un ús freqüent de la filmació a temps real. El paral•lelisme entre la velocitat de la representació de la realitat i aquesta resulta inevitable.
CAST/ El proyecto es un video-ensayo que coteja aquello que habitualmente entendemos por cine comercial con el cine de autor. Una doble proyección presenta dos narrativas conformadas por secuencias de films de uno y otro tipo de cine. Sobre todo, el cotejo de dos tiempos o velocidades diferenciadas, junto con la variabilidad de escenas y sonidos, resulta decisivo para perfilarlos claramente distintos. Corresponde a las personas la toma de partida por una manera de hacer cine exageradamente vertiginosa, o la otra, lenta y sosegada, con un uso frecuente de la filmación a tiempo real. El paralelismo entre la velocidad de la representación de la realidad y ésta resulta inevitable.
ENG/ This project is a video-essay that compares what we usually understand as commercial cinema with the experimental cinema. A double projection presents two narratives formed by sequences of each of that ways of making movies.Above all, the comparison between two different times or speeds, alongside with the variability of scenes and sounds, becomes decisive to distinguish them correctly. The choice for the speeder and dizzy or the slowlier and reflective one is up to the spectator. The parallelism between the speed of the representation of reality and the last one is inevitable.
12
LUISA M. SEGURA REQUENA Roquetas de Mar, Almería, 1957
Pensamientos prestados, 2016.
CAT/ L’objectiu d’aquest projecte és generar un arxiu de pensaments que demanin a l’espectador l’emergència dels seus propis pensaments. Des del mes de novembre de 2016 convido els meus col·legues i amistats a registrar els seus pensaments erràtics: aquells pensaments que els individus mantenim en llocs en els quals ni la identitat ni les relacions humanes tenen un veritable sentit; on la solitud s’experimenta com un estat de buidor, en un escenari urbà entre treballadors, estrangers, vianants i altres passejants a la deriva.Pensaments prestats es formalitza a través d’una sèrie de documents audiovisuals i una altra sèrie de petits llibres d’artista. Els documents audiovisuals es conformen de pensaments transcrits o recitats sobre seqüències de no-llocs. La sèrie de llibres d’artista recull textualment els pensaments i se cedeixen al públic/espectador amb la intenció de continuar la cadena de préstec de pensaments.
CAT/ El objetivo de este proyecto es generar un archivo de pensamientos con el que interpelar al espectador acerca de los suyos propios. Desde el mes de noviembre de 2016 invito a mis colegas y amistades a registrar sus pensamientos erráticos: aquellos pensamientos que los individuos mantenemos en lugares en los que ni la identidad ni las relaciones humanas tienen un verdadero sentido; donde la soledad se experimenta como un estado de vacío de lo individual, en un escenario urbano entre trabajadores, extranjeros, viandantes y demás paseantes a la deriva.Pensamientos prestados se formaliza a través de una serie de documentos audiovisuales y otra serie de pequeños libros de artista. Los documentos audiovisuales se conforman por
pensamientos transcritos o recitados sobre secuencias de no-lugares. En la serie de los libros de artista se recogen textualmente los pensamientos y se ceden al público/espectador con la intención de continuar la cadena de préstamo de pensamientos.
ENG/ The main goal of this project is to create an archive of thoughts to make the spectator question about their own. Since november 2016 I invite my friends to register their own erratic thoughts: those thoughts that whom has in places where neither the identity nor human relations have sense; where loneliness is felt as a state of void of the individual, in a urban scenario between workers, strangers, pedestrians and other lost people.Pensamientos prestados takes form through a series of audiovisual documents and some other small artist books. The audiovisual documents are made of thoughts spoken over sequences of no places. In the series of artist books these thoughts are literally written and given to the spectator with the intention to continue the chain of sharing thoughts.
13
Organitza:
Professorat: Montse López, Carles Mauricio F., Mercè Ubalde, Jordi Dalmau i Lidia Górriz. Professionals externs:
Lali Almonacid i Lluís Pera
Secció Produccions Artístiques Contemporànies_ PACDepartament d’Arts Visuals i Disseny_ AVDVicedeganat de Cultura i Estudiants
Facultat de Belles Arts
Pau Gargallo, 408028 Barcelona
http://www.ub.edu/bellesarts
![Informática FACULTAT DE MATEMATIQUES [ ]](https://img.pdfslide.es/doc/110x75/62ca044d5488ae76717eab44/informtica-facultat-de-matematiques-.jpg)
