El Butlletíd'ASTROBANYOLESAgrupació d’Astronomia i Ciència del Pla de l’Estany

nº 1 – Octubre 2010 Banyoles (Pla de l’Estany)

Editorial

Arribats al mes de setembre,amb l'estiu a les nostresesquenes, se'ns obre una novatemporada al davant. Serà lanovena temporada d'Astro­banyoles des de que aquell mesd'octubre de 2002 ensconstituirem com a Secció delCentre Excursionista deBanyoles. La veritat és que simirem enrere veurem que enaquest anys, poc a poc ens hemanat afermant, i agafant un llocdins el teixit cultural de lacomarca, on som un punt dereferència, sobre tot a nivellpedagògic.

El nostre programa de ràdio,Sopa d'Estrelles, tot i quesembli mentida, és escoltat viaon­line per gent de fora de lacomarca, tal i com ens hodemostren els comentaris quesobre el mateix ens fan aposteriori. Els Sopars (G)astro­nòmics, s'han convertir en un

clàssic dins de la gent que liagrada el debat científic, peròen un ambient distés. I les“Tardes de Ciència d'Astro­banyoles”, que tot i ser unaactivitat novella, ja compta ambun públic assidu, tant de dinscom de fora de l'associació.

I amb això nomes hemesmentat el que podríem dir elsnostres tres “top ten”, peròd'altres activitats, com lessortides de camp i les familiars,les xerrades pedagògiques enescoles i centres culturals, lesobservacions populars, etc, fanque la nostre associació estiguien un bon moment i amb unfutur assegurat. Un futur que deben segur es refermarà, un diao altre, amb el nostre propilocal, amb el nostre propiobservatori, tal i com ja tenenles altres tres agrupacions de laprovíncia.

Però mentre anem lluitant peraconseguir aquestes i altresfites, com la instauració d'uns“premis Astrobanyoles de

divulgaciócientífica”, tirem endavant unnou projecte: un butlletí, ELBUTLLETÍ D'ASTROBANYOLES.I us preguntareu el per què?.Doncs ben senzill: per quetothom sàpiga el que hem fet,el que fem i el que tenimintenció de fer. I no nomésvolem recordar el que ha dut aterme la nostra entitat, sinósobretot el que fa dia a diagràcies a l'esforç de lespersones que hi col·laborendirectament i la dels socis queli donen suport econòmic.

Esperem doncs que aquestanova fórmula de comunicacióque endeguem, sigui un bonmitja d’informació i una novamanera d'apropament entretots, de la que tots esteuconvidats a participar­hi.

LA JUNTA DIRECTIVA

2

Resum de la tem­porada 2009­10Hem deixat enrere una novatemporada, la del curs 2009­10.I amb aquesta ja en són vuit lestemporades que Astrobanyolesha anat tancant. Peró enguany,hi ha un esdeveniment que ladiferència de les altres, i aquestno és un altre que el fet d'haver­nos independitzat del CentreExcursionista, sota el paraigüesdel qual varem poder créixer ifer­nos el suficientment forts perpoder donar aquest pas. Un pasiniciat el dissabte dia 10d'octubre a la Sala d'Actes delCentre Excursionista deBanyoles, en el decurs d'unaassemblea general de socis i ones va posar en votació, desprèsd'escoltar els pros i contres delque representaria prendreaquesta decisió, el fetd'independitzar­nos i crear unaentitat pròpia.

La decisió majoritària dels socisfou la de prendre el camí cap al'autonomia total, de maneraque el dia 7 de novembre, a laSala de Socis del Club NatacióBanyoles, i amb la presènciad'una trentena de persones esconstituïa Astrobanyoles, Agru­pació d'Astronomia i Ciència delPla de l'Estany, i es va escollir laprimera Junta Directiva,

constituïda per:President : Joan Anton AbellanVice­president : Carles Puncer­nau, Tresorer: Pere Casadevall,Secretari: Jaume Bayó, Vocals:Xavier de Palau, Daniel Bosch,Gerard Gómez, Antoni Raïch iJosep Angelats.

Però prendre aquesta decisiócomportava alguns canvis, comforen principalment el fet de nopoder disposar d'un local on ferles trobades i xerradesmensuals, i és per això que ensva caler trobar una solució, quea la llarga ens habeneficiat en molt. Iaquesta decisió fou la dedemanar la col·laboraciódel Museu Darder deBanyoles, el qualbonament ens va cedirla sala d'actes per tal deque poguéssim feraquestes activitats i aixísota el nom de “Tardesde Ciència d'Astro­banyoles” hem dut aterme tot un seguit de xerradesque en poc temps han creat unnucli de ciutadans, que tot i noser soci de la nostre entitat,s'han convertit en assidus a lesmateixes. Així, enguany, hempogut assistir a un total de nouconferències, tal i com jas'explica en un altre articled'aquest mateix butlletí, i en les

que s'han tractat amb temestant diversos com lainformàtica, la matemàtica, lapsicologia, l'astronàutica ol'arqueologia, entre d'altres.

I seguint amb les xerrades, elque sí que hem mantingut ésl'altre format, el dels “Sopars(G)astronòmics”, un tipus deconversa­debat, en la que unponent que a la vegada fa demoderador, enceta, al voltantd'un pa amb tomata, un temaprefixat. I sota aquest format el17 de gener en Joan Soto

(Doctor en ciències físiques.Departament Estructura iConstituents de la Matèria de laUB), ens introduïa en el món dela “Física de partícules”; el 12de desembre, en RafaelBalaguer, de l'AgrupacióAstronòmica de Girona,encetava un debat sobre“Evolucionisme versus

Tardes de Ciència al MuseuDarder ­ En Julià Marotoparlant del registrearqueòlogic de les Coves deSerinyà.

La lluna i les estrelles fetesamb pa de pagès

En M.W. Lo al juny al Museu Darder a les TdC.

3

creacionisme”; el 27 de febrer,en Jesús Garcia (ProfessorDepartament Microbiologia de laUdG), ho feia sobre “L'origen dela vida”; i el 22 de maig, enJosep Casals (professord'economia de la UdG), ens feiapensar sobre “Els límits delcreixement econòmic”.

I encara ens quedaria tresxerrades més per esmentar, ladel 6 de novembre "Curiositatsdels estanyols i brolladors del Plade l’Estany" feta per en Joan

Anton Abellan (Astrobanyoles) iles protagonitzades dins delsactes de l'anomenada Setmanade la Ciència, i que foren el 13de novembre, amb en RicardGuerrero (Catedràtic deMicrobiologia de la UB), que ensparlà dels “150 anys de l'origende les especies” i el 20 denovembre, la d'en CarlesPuncernau (Astrobanyoles)titulada “Coneguem una micamés la lluna. Orígens i altrescuriositats".

Peró evidentment no tot passaper estar assegut en una cadira,sinó que també hemprotagonitzat diferents sortides.

Sortides de camp: per tal depoder gaudir del cel a la nit: el17 de novembre, en motiu de lesLeònides, a l'institut JosepBrugulat; el 28 de novembre, aBorgonyà del Terri, on abans esva fer una breu introduccióteòrica a Can Sala; el 20 demarç, al Pla de Martís, ambmotiu de la Marató Messier; el16 d'abril, amb l'escola de laDraga, al Puig de Sant Martirià,desprès d'haver fet unaintroducció teòrica a la mateixaescola; les diferents sortides dels

passats mesos de juliol i agost,fetes al Pla de Martís, entre ellesla dels Perseids del 13 d'agost; iper últim la protagonitzada el 20d'agost, juntament amb laBiblioteca Pública de Banyoles,on desprès d'una conferènciasobre la Lluna duta a terme pelconsoci Carles Puncernau, es vafer una observació popular alPuig de Sant Martirià. Però abanda d'aquestes específiquess'en varen fer unes altres a lesque podríem dir­ne “Sortides deciència amb la família”, doncsla idea és aquesta, la de gaudirde la afició que ens uneix, laciència, amb les nostres famíliesi amics, i dins d'aquestes

podríem esmentar l'organitzadael 7 de novembre, coincidintamb la Setmana de la Ciència,on desprès d'una excursió pelsvoltants de Blanes, vàrem visitarels Jardins Mar i Murtra; la quemesos més tard, el cap desetmana del 23 i 24 de gener,vàrem fer per les Coves duGrand Canalettes (Villefranchede Conflent), Le Grand FourSolaire d’Odeillo i Musée dePréhistoire de Tautavel; la visitaal Museu Científic EscubedoGarcía del 27 de març; i el capde setmana del 12 i 13 de juny,al massis del Canigó, on per lanit es va fer una observació i almatí la pujada al cim.

I com a cloenda de les activitatsdutes a terme dins el passatcurs, caldria esmentarl'assistència a la Trobadad'Associacions Astronòmiques,celebrada enguany a Llagostera,el 15 de maig; la inauguració del'observatori Mas Roig­II, del'Agrupació Astronòmica deGirona; i l'exposició de pòstersdel soci i company AntoniEscubedo, feta entre el 28d'octubre i el 12 de novembre al'IES Pla de l'Estany deBanyoles; i entre el 16 denovembre i el 29 de novembre alMuseu Darder de Banyoles.

En fi, un bon ventall d'activitats,al que caldria afegir la quasiquarantena de programes de“Sopa d'Estrelles”, el programade ràdio que des de fa 8temporades s'emet tots elsdijous entre el mesos octubre ijuny.

JOAN ANTON ABELLAN

Visita al Forn Solar d'Odeillo al gener.

4

Astrobanyoles voltenir observatoriAstrobanyoles és una societatcultural que es proposa, entred'altres objectius, la divulgacióde les ciències i, de manera moltespecial, l'Astronomia.

L'Astronomia és part delconeixement humà i el seudesenvolupament i evolució hanajudat a desenvolupar elpensament crític, no solsd'aquells que l'han conreada,sinó també d'aquells que s'haninteressat per qüestionsrelacionades amb aquesta brancadel coneixement. No hi ha, pertant, cap mena de dubte de quel'Astronomia, com lesMatemàtiques, la Biologia i totesles altres ciències, també éscultura.

Per assolir els nostres propòsitsrelatius a la divulgació del'Astronomia, disposem de capitalhumà i un parell de telescopis.Malgrat que tot plegat no sembligaire, Déu n'hi do el profit queen traiem, tant si jutgem per laquantitat d'activitatsorganitzades, com pel ressò ièxit de públic que tenen. Permirar el cel a ull nu, hem arribata ajuntar cap a 300 persones enun dia de pluja !!

Quan mirem al voltant (Girona,Figueres, Olot,...) cap a d'altresagrupacions com la nostra, ensadonem que ens falta quelcomimportant: un observatoriastronòmic.

Què és un observatoriastronòmic ?­ Un observatori és un centre des

d'on es poden observar i estudiarels astres, tant de dia com denit, amb l'ajut de telescopis,càmeres foto­ gràfiques,espectroscopis, etc.

­ Un observatori és un centre dedifusió de la cultura, com tambého són els museus, els teatres oles sales de concerts.­ Un observatori és un centre departicipació activa i de formació,tant per aquelles persones queparticipen directament en lesseves activitats com per a lesquals tant sols el visiten.

Per què volem un observatori ?­ Per poder difondre l'astro­nomia d'una manera més viva idirecta.­ Per donar a conèixer la nostraafició com a forma creativad'entreteniment.­ Per dur a terme projectesd'observació, de manera aïlladao en col·laboració amb d'altresobservatoris, alguns dels qualspoden ser molt adients com atreballs de recerca delsestudiants de secundària.­ Perquè la simple transmissió deconeixement, sense que hi hagiexperimentació o recerca, eldegrada, tal com preveuen leslleis de la termodinàmica.

­ Perquè el coneixementcientífic, adquirit mitjançantl'observació, ajuda adesenvolupar el judici crític iaquest és un valor que tambévolem transmetre.

Què ens cal per l'observatori ?­ Una ubicació al Pla de l'Estanyamb la mínima contaminaciólumínica possible.­ Un lloc al Pla de l'Estany desd'on puguem observar, a poderser, tota la volta celeste visibledes del nostre hemisferi.­ Una infraestructura que enspermeti instal·lar els telescopisde manera estable i segura.

Quin valor afegit té unobservatori ?­ Disposar d'un observatoriastronòmic a la comarca donariaa aquesta, i al municipi ons'ubiqués, un renom científic quevindria a completar el que ja teel Pla de l'Estany dins d'aquestàmbit, doncs no hem d'oblidarque juntament amb la zonalacustre de l'Estany de Banyoles,que constitueix el sistema càrsticmés important de l'Estatespanyol, i que abraça elsmunicipis de Banyoles,Porqueres, Fontcoberta, Camós iSant Miquel de Campmajor,

Observatoridels

nostrescompanys

deLlagostera.

5

també hi ha el complex de lesCoves Prehistòriques deSerinyà, el jaciment d'Incarcala Crespià i la Bòbila Ordis aPorqueres. Un conjunt que hafet que el Pla de l'Estany hagiestat qualificat en algunespublicacions com “un petitparadís per els científics” sobretot des de que a les darreriesdel segle XIX gent com JoséMontadas, Pere Alsius, ManuelSaenz de Tejada, EdouardHarlé, Josep Gou, Manuel deChia o Emile Cartailhac, entred'altres, comencessin a escriuresobre temes tant diversos comla geologia, la botànica, lazoologia, hidro­ logia o laprehistòria, tots ells relacionatsamb la nostra comarca.

No ens agradaria que l'obser­vatori fos una instal·lacióprivada de la que tant sols engaudissin els socis de

l'associació, tot i queAstrobanyoles voldria tenir­necura i ser­ne la responsable.Volem que l'observatori estiguiobert a tothom. Així, elsestudiosos podrien dur a termeles seves recerques, elsestudiants d'escoles i institutstindrien un lloc on poderaprofundir en els seusconeixements i el public engeneral es podria apropar aaquest món tant fascinat degalàxies, cúmuls, nebuloses,estrelles i planetes queconformen el nostre Univers.

Creiem que son aquestes raonssuficients per que lesinstitucions, ja siguin locals ocomarcals, s'impliquen enaquest projecte d'aconseguirtenir un observatori en algunindret de la comarca, on elsdiferents col·lectius s'hi puguindesplaçar amb una certa

facilitat, tal i com ja han fet elsajuntaments d'Olot, Figueres iLlagostera, que han adaptatedificis ja existents, com larectoria de Batet o el Casino deLlagostera, per ubicar­hi lesrespectives associacions astro­nòmiques que hi havia.

Segurament, en les peticionsque hem fet fins ara, tant alConsell Comarcal com a algunsAjuntaments, no hem acon­seguit transmetre els moltsvalors afegits que té unobservatori astronòmic per lacomunitat que l'acull i peraquesta raó, en aquesta petitanota, n'hem volgut deixar perescrit alguns d'ells.

LA JUNTA DIRECTIVA

Cúpula de l'observatori dels nostres companys deLlagostera (dreta) i interior de la dels d'Olot, situadaa Batet (dalt).

6

Tardes de Ciència

Algunes institucions, com ara lesacadèmiques, administratives,polítiques,... organitzen les sevesactivitats per cursos (octubre­juny)en lloc de per anys naturals (gener­desembre). Tot i que en Astronomia"un curs" no és cap unitat demesura, Astrobanyoles l'ha adoptatper la seva organització, i va forçabé. D'aquesta manera, podemaprofitar l'estiu per descansar, ferbalanç del que ja s'ha fet i planificarel que es durà a terme el cursvinent. Això últim és el que intentaréfer amb una de les activitats queAstrobanyoles ha encetat enguany:les "Tardes de Ciència" (TdC).Ras i curt, Tardes de Ciència és uncicle de conferències divulgativessobre temes científics i tecnològicsque, un cop al mes, es fan al MuseuDader el dissabte per la tarda.La llavor de les TdC estava plantadafeia temps. Des de la seva creació,Astrobanyoles ha organitzatconferències de divulgació sobretemes variats. Per esmentar­ne unespoques, voldria recordar la que enXavier de Palau (Astrobanyoles) i enDavid Juher (Universitat de Girona)varen fer al novembre del 2008 ambel títol "Mozart no jugava als daus,nosaltres sí". Escoltant­la, vàremveure i sentir com a partir d'unprocediment numèric gaire béaleatori es poden crear melodies de

molt bon d'escoltar. El mateix any, enRoderic Guigó, investigador delCentre de Regulació Genòmica, ensva il·lustrar sobre avenços recents enla seqüenciació del genoma humàdes de diverses vessants (biològica,algorísmica, tècnica, etc.), així comde les repercussions a mitjà i llargtermini que el coneixement delgenoma comporta.Des d'una societat comAstrobanyoles, no podíem obviar lacelebració de l'any Darwin que es vafer durant el 2009. Coincidint amb lacelebració de la Setmana de laCiència, en Ricard Guerrero(Universitat de Barcelona) ens parlàde la gènesis i influència posterior del'obra més representativa de C.R.Darwin, en una conferència que vatitular "150 anys de l'Origen de lesEspècies". Tampoc puc deixard'esmentar la conferència quel'Ignasi Ribas (Consejo Superior deInvestigaciones Científicas) va fer faun parell d'anys sobre "Detecciód'exoplanetes". Es tracta d'un temade rabiosa actualitat i del quall'Ignasi Ribas, que va formar part del'equip que per primer cop va

detectar aigua a un planeta d'unaltre sistema solar, n'és uninvestigador destacat. Ens va posaral dia de diferents mètodes perdescobrir exoplanetes i també deprocediments molt sofisticats per'esbrinar la composició química dela seva atmosfera.Però si volíem organitzar les TdCcalia ser una mica més ordenat queel que havíem estat fins aleshores;establir­ne una periodicitat regular,trobar un lloc fix, adient iconfortable per fer les conferències,fer­ne més publicitat,... Gràcies ales bones gestions d'en Joan AntonAbellan, cap a finals de l'any passatse'ns va presentar la possibilitatd'usar la sala d'actes del remodelatMuseu Darder. Crec que tots vàremestar d'acord en que aquesta era,sense dubte, la millor opció.D'aquesta manera, el 9 de generd'enguany vàrem encetar les TdCamb els sis conferenciats que jateníem emparaulats pel quequedava de curs. El programa de lesprimeres TdC ha estat aquest:­ Anton Aubanell (Universitat deBarcelona): "Una passejada perl'origen del sistema mètric decimal idel calendari" (9­I­2010).­ Jaume Rigau (Universitat deGirona): "Història de la computació"(13­II­2010).­ Anna Morera (Centre AVAN): "Lamemòria, un gran tresor" (13­III­2010).­ Josep Enric Llebot (UniversitatAutònoma de Barcelona): "Es potdubtar científicament sobre el canviclimàtic ?" (17­IV­2010).­ Julià Maroto (Universitat deGirona): "El registre arqueològic de

En Josep Enric Llebotfirmant al nostrellibre d'honor en

record de la sevaxerrada dins delprograma TdC el

passat juny.

Públicassistent auna de lesxerrades deTardes deCiència alMuseuDarder.

7

les coves de Serinyà: delsneandertals als primers agricultors"(8­V­2010).­ Martin W. Lo (NASA­JPL): "Algunesmissions interplanetàries, recents ifutures, de la NASA" (5­VI­2010).Llegint el programa, ja es veu que latemàtica ha estat variada i laprocedència dels conferenciantstambé. Per si no vàreu poder venir,us en faré cinc cèntims de les sisxerrades. Deixeu­me dir d'entrada, ino ho repetiré cada vegada, quetotes varen ser excel·lents, tant pelque fa al contingut com a lapresentació i l'èxit de públic vasorprendre "a la pròpia empresa"sense excepció.L'Anton Aubanell, del que ja havíemgaudit feia temps a Banyoles amb laseva lliçó/espectacle "Geometriaamb bombolles de sabó", ens vatransmetre coneixement i, sobre tot,passió parlant­nos de dos temesamb una història llarga i complexa:el sistema mètric i el calendari. Ensva explicar com el treball, enocasions heroic, de P.­F. A. Mechain iJ.­B. J. Delambre va portar a ladefinició de metre, que molts delsque vàrem estudiar ja fa uns quantsanys encara recordem com "lalongitud de la deumilionèsima partde l'arc meridià terrestre".També ens va passejar per la històriade l'actual calendari gregorià,igualment farcida de detalls ianècdotes interessants,especialment les relatives a lessuccessives definicions dels anys de

traspàs fetes en les èpoques del'emperador Juli Cèsar i del papaGregori VII.En Jaume Rigau ens va explicar totala historia, sense deixar cap detall debanda, de les eines de computació,des de l'àbac xinés fins al primer dela llista Top­500 desupercomputadors. Varem saber dela importància que la confecció delcens als Estats Units de NordAmèrica va tenir en eldesenvolupament de la Informàtica,dels computadors mecànicsdissenyats per C. Babbage al segleXIX i que funcionaren per primer copamb èxit al segle XXI, i també ensva parlar d'en Bill Gates i l'SteveJacobs i quin va ser el seu veritablepaper en el desenvolupament delsordinadors personals.De la conferència de l'Anna Morerano me'n recordo gaire bé, però sirecordo que va dir que tenir moltamemòria no sempre era bo, aixíque no m'hi amoïnaré gaire (em vasemblar entendre que l'obsessiópot arribar a ser una patologiarelacionada amb un excés dememòria). Ens va explicarfuncions cerebrals bàsiques deregistre, emmagatzematge irecuperació, que defineixen lamemòria i algunes de les malaltiesrelacionades. També parlà de lesdistintes classes de memòria, entreelles l'emocional, la que no ensdeixa oblidar el primer petó. Peracabar va donar alguns consellssobre com estimular­la i conservar­

la. Segurament perquè el tema ensera molt proper a tots, aquesta vaser la vegada en la que laconferenciant va haver de contestarmés preguntes del públic. Voldriaafegir, en relació amb aquestaconferència, que sempre que truco al972223224 em dóna senyal decomunicar, però d'aquesta maneravaig fent exercici.

El canvi climàtic és un temad'actualitat que genera una certacontrovèrsia. Sovint hem sentitparlar de com minven les geleresalpines, que d'aquí a no gaire tempsmig món quedarà inundat, del'efecte hivernacle i el CO2, i del"tengo un primo catedrático" que diuque de tot això res de res. Per veureque en diu la ciència de tot plegat,vàrem convidar a en Josep EnricLlebot perquè ens en fes cinccèntims. La conferència no vadecebre a ningú. Amb unplantejament rigorós i acurat ens vadescriure quin era l'estat actual i lespossibles prediccions que es podienfer, les quals, ni en el millor delsescenaris, ens permeten seroptimistes. També va explicar en elsmodels usats per fer prediccions, elsoceans són la principal fontd'incertesa i que hi ha discrepànciesdel paper que juguen en els modelsque confeccionen els equips queinvestiguen aquest tema. Per cert,que el catedràtic de la Universitat

TdC al MuseuDarderJaume Bayómostrant­li elllibre d'honorde l'associacióa l'AnnaMorera abansde firmar­lo.

L'Anton Aubanell rebent del nostrecompany Gerard Gómez el recor­datori per la seva xerrada a les TdC

8

de Sevilla José Javier Brey (“el primo catedrático”) és uncientífic de prestigi que no acostuma a dir bajanades.Tots sabem que al Pla de l'Estany abunden les restesprehistòriques, des de la mandíbula neandertal trobada alsegle XIX al Pla de la Formiga fins al poblat neolític de laDraga descobert al 1990. A Serinyà hi ha un jacimentprehistòric, repartit entre diverses coves, que per a moltsde nosaltres és del tot desconegut, excepte quan hi passemper davant camí de Besalú. Per la proximitat, tant de lesrestes com de la gent que les ha estudiat, aquest era untema obligat per les TdC. En Julià Maroto, promotor delParc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, ens en vaparlar.He de dir, que als que som ignorants d'aquestes qüestions,ens resulta sorprenent com amb tant poc material (lesrestes són sempre escasses) es pot arribar a obtenir tantainformació. A partir d'unes poques eines, quatre ossosd'animals d'espècies ja desaparegudes i un únic queixalhomínid (i voldria destacar el fet de ser únic) ens vaexplicar que es tractava d'assentaments de transició entreels neandertals i els cromanyons, quins eren alguns delsseus costums i quin era l'entorn en el que es movien. Totun exercici intel·lectual fet amb rigor i que va despertar lacuriositat de molts per aquestes qüestions.Aprofitant l'estada a Catalunya d'en Martin W. Lo, el vàremconvidar a fer la darrera de les conferències del curs. Deguta les expectatives aixecades pel fet que un enginyer de laNASA vingués a fer una conferència a Astrobanyoles, totsvàrem tenir por d'un possible efecte "Bienvenido Mr.

Marshall", però la realitat no va ser així. Amb un llenguatgeplaner (el seu i el de la seva traductora) ens va explicarque el cel està ple de super­autopistes que s'aprofiten perdissenyar missions espacials (no va caler que aclarís si elscatalans haurem de pagar per usar­les). A tall d'exemple,ens va donar alguns detalls de la missió Genesis que, comque li havien muntat els paracaigudes a l'inrevés, no vaacabar gaire bé, i també de la futura i incerta missióTerrestrial Planet Finder, dissenyada per a cercar senyals devida a altres sistemes solars.Per acabar aquest memoràndum, voldria esmentar un delspunts on crec que ens cal millorar de cara a futuresedicions de les TdC. Una part important de la recerca aCatalunya la porten a terme dones i haver tingut poc mésd'un 15% de dones conferenciants a les TdC no sembla quesigui un bon reflex de la realitat, excepte que vulguem sertitllats, no sense raó, d'una certa misogínia.Ah, se m'oblidava ! Si per algun motiu no heu pogut, o nopodreu venir a escoltar les TdC en directe o, com jo, voleurepassar el que es va dir, cap problema, en Quelfus (moltesgràcies Miquel) les grava i les guarda quasi totes ahttp://allconfe.com/Una darrera cosa, el proper 16 d'octubre obrim la novatemporada amb en Jordi Colomer, més endavant en ClaudiMans ens parlarà sobre: "Mengem química? La ciència a lacuina" i prepareu­vos, li segueixen en Josep Brugada, enDavid Juher i molts d'altres.

GERARD GÓMEZ

El nostre llibre d'honor i el recordatori queentreguem als nostres conferenciants.

Estadística de Socisd'AstrobanyolesTIPUS DE SOCI

Homes Dones TOTALTitulars 17 5 22Beneficiaris 11 22 33Individuals 20 3 23TOTAL 48 30 78

PERE CASADEVALL

9

Projectes per a una novatemporadaTal i com anem fent en els darrers anys, el passatmes de juny ens varem trobar per planificar lapropera temporada, i d'aquesta manera durant elsmesos d'estiu intentem anar tancant les diferentspropostes sorgides d'aquella reunió, però tot i ambaixò, en ser una entitat amb pocs recursoseconòmics ens devem a la bona voluntat delsdiferents conferenciants. Per aquest motiu, comsempre, comencem una nova temporada amb unseguit de propòsits sobre xerrades, conferències,sortides, excursions, etc. que si bé, en la seva majorpart podem donar per segures, fins que arriba elmoment no les podem garantir al cent per cent.

Per exemple, això ens passa amb Sopa d'Estrelles,el programa radiofònic que les tardes de dijous ensapropa al món de l'astronomia i la ciència engeneral, i que enguany enceta la seva novenatemporada. Són uns 35 programes on cada setmanaintentem tenir un convidat, però a vegades, i comes normal treballant a tant llarg termini, podensortir imprevistos, motiu pel que anem penjant laprogramació a la nostre web, només amb dos mesosvista. Però això no vol dir que no tinguem tot elcurs programat, un curs que comença el darrerdijous de setembre i que enguany te previst parlarde temes tan diversos com: Von Braun i latecnologia aeroespacial (Gerard Gómez); Elslaberints (Anna Morlans); Fundació Mona (MiquelLlorente); Futurisme i transhumanisme (Xavier dePalau); La immutabilitat de les galàxies davant lacrisi econòmica (Miquel Molina); Universosintel·ligents (Antoni Raïch); Tumors i fractals (JaumeBayo); Com sabem que va haver­hi el Big­Bang

(Gerard Gomez); Arqueo­astronomia i magnetismede la terra (Rafael Balaguer i Marc Heras);Possibilitat de vida extraterrestre (Josep Lluís Diez);etc.

I pocs dies desprès de l'inici de la temporada, eldissabte 2 d'octubre està previst dur a termel'Assemblea General de Socis, on en acabat farem elprimer dels Sopars (G)astronòmics de la temporada,en el qual, seguint amb la línia encetada ja fa untemps, de buscar temes que permetin el debat,enguany tenim previst un sobre “Ciència i ètica”, onel nostre consoci Jaume Bayo ens farà una breuintroducció per en acabat entrar en el sopar­debat;un altre tema escollit serà “Ciència i espiritualitat”introduït i moderat pel també soci Miquel Feixas; iper últim un darrer sobre “Possibilitats de trobarvida fora de la Terra” a càrrec d'en Josep Lluís Díez,també d'Astrobanyoles.

Seguint amb el tema de xerrades, conferències, etc,i dins de les anomenades “Tardes de Ciència” jatenim confirmades la presència d'en Claudi Mans(Departament d'Enginyeria Química de la UB), ambuna conferència titulada “Mengem química? Laciència a la cuina”; en Josep Brugada (Director del’Institut Clínic del Tòrax. Hospital Clínic ­ UB), sobre“L'electricitat i el cor”; la Marta Peracaula(investigadora a l'Institut d'Informàtica i Aplicacionsde la UdG), amb “L'Univers invisible”; en DavidJuher (Departament d'Informàtica i MatemàticaAplicada de la UdG, amb “Criptografia i criptoanàlisi:desxifrant l'escriptura de les civilitzacionsperdudes”; en Rafael Balaguer (AgrupacióAstronòmica de Girona), sobre “El frau

En Josep Brugada qui ens farà una xerrada a lesTdC sobre temes del cor.

L'Universinvisible seràel tema de laxerrada deMartaPeracaula ales TdC.

10

de la Lluna”, així com les d'en Joan F. Piniella(Catedràtic de Cristal·lografia), en Josep Tarrús(Arqueòleg i prehistoriador) i en Jordi Colomer(Departament de Física de la UdG).

I encara caldria afegir les activitats que durant laSetmana de la Ciència organitzen els Instituts delPla de l'Estany i en els que Astrobanyoles col·labora,com són la conferència que al Museu Darder deBanyoles, sobre “La biodiversitat invisible: elsmicrobis (i de com els estudis al Pla de l'Estany elshan fet més coneguts).” durà a terme en RicardGuerrero (Catedràtic de Microbiologia de la UB); il'excursió pel Pla de Martís, en la que tambécol·labora el Centre Excursionista de Banyoles.

Però no hem d'oblidar que som una agrupacióastronòmica, i és per aquest motiu que del 5 al 7 denovembre està previst fer un treball d'observació deles “Llunes de Júpiter”, i durant el mateixs'aprofitaria per fer una iniciació a l'ús del telescopique Astrobanyoles té en propietat, per tal que totsels socis en puguin fer­ne ús sempre que en vulguin;i el mes de març, i com és habitual, la MaratóMessier. I seguint amb el tema astronòmic, podríemcomentar la idea de fer el proper mes de març unasortida de cap de setmana a Àger i ja més cap al'estiu una altra a l'observatori del Teide. Però per noperdre de vista les sortides a les que podríemconsiderar més familiars, també hem previst ferdiverses matinals, per tal de veure gravats rupestresa la zona de Roses, visitar el jaciment d'Incarcal(Crespià) i una sortida a la zona de Sau per fer unrecorregut botànic

I per últim esmentar una darrera proposta, tot i queencara està a les basseroles i que és la instauraciód'uns “premis Astrobanyoles de divulgació científica”i que de dur­se a terme, implicaria a tots els institutsi escoles de la comarca.

JOAN ANTON ABELLAN

CURIOSITATS ­ Bomba de bombollesPodem dir que la bomba de bombolles és el mitjàmés simple i barat per enlairar l'aigua que hompugui enginyar. La principal avantatja d'aquestabomba és que no té parts mecàniques o mòbils i quepel seu funcionament no empra energia elèctrica niquímica, tant sols l'aigua d'un rierol. Un copinstal·lada aquesta a la llera o a prop del rierol, potaixecar constantment el líquid força més amunt delseu nivell habitual només aprofitant l'energia delmateix corrent del riu.

Per construir aquesta bomba tant senzilla sols ésnecessari ubicar en un petit desnivell del rierol untub en forma de “U” seguint la direcció del corrent del'aigua, de tal manera, que una part d'aquest, passiper dins del tub arrossegant minúscules bombollesd'aire, que empeses i comprimides per la mateixapressió de la caiguda es situen al punt més alt de labase de la”U”.

Estratègicament en aquest punt hi ha col·locat unaltre tub de dimensió més reduïda on l'aire i l'aguaascendeixen barrejats i a batzegades cap a un nivellmés alt impulsats per la força del mateix airecomprimit. Aquest tipus de bomba tan simple haestat utilitzada per a fins diversos inclús l'extraccióde petroli o en cicles de refrigeració. Podeu veure unvídeo explicatiu de la bomba a aquesta pàgina web:http://www.youtube.com/watch?gl=CA&hl=en&v=QOn7Zu3CCxo

JOSEP ANGELATS

Una bombadebombollesinstal·ladaen un rierol.

Excursió feta per Blanes amb el C.E. Banyoles.

11

Projecte de robotitzaciód'un observatori

Des del mes d'octubre del 2008 tinc el privilegi depoder gaudir d'un dels albergs que l'AgrupacióAstronòmica de Sabadell té al parc astronòmicd'Àger a la serra del Montsec.El camp d'observatoris de l'associació al Montsec ésuna infraestructura única que es va inaugurar elmaig del 2006. Llavors constava de 32 observatorisconstruïts durant l'últim trimestre del 2005. Un anydesprés es va inaugurar una segona fase amb 7observatoris més i una construcció comuna de gransdimensions que compleix la funció de lloc detrobada, sala d'exposicions i conferències.L'èxit del projecte va dependre de l'entusiasme il’esforç econòmic i personal d'un grapat d'associatsque van carregar sobre les seves espatlles l'immenstreball de coordinació de tot el necessari per dur aterme una empresa de semblant envergadura. Esvan haver d’obtenir els permisos necessaris isortejar tots els problemes institucionals iburocràtics, vencent els inicials escepticismes.

Serveixi això d'homenatge a tots ells.Un cop adquirit i equipat l'observatori es va iniciar elprojecte de robotització del mateix. Cal no oblidarque el viure a 280Km de distància es convertia en ungran incentiu a més del repte tecnològic que aixòcomportava. Voldria comentar que aquest no hasigut un projecte individual, sinó que ha sigut granpart possible gràcies a la feina de Josep Maria Petit iJosé Manuel Sánchez Bosch. Tots tres hem anar fentcamí per tal de robotitzar els nostres respectiusobservatoris. Cal també deixar clar que finalitatúltima de la robotització de l'observatori no és encap cas el poder deixar de pujar cada mes a Àger,

sinó el poder incrementar ­quasi multiplicar­ laquantitat de nits aprofitables.El primer escull que s'havia de solucionar era el del’evident feblesa de l'estructura del propi obser­vatori.Construït sobre la base d'una caseta de fusta,aquesta es va tornar tremendament inestable i

deformable en treure­li el suport que en aquest tipusde construccions representa el propi sostre. El fet decrear un portó abatible a la paret sud per tald'incrementar l'horitzó visible en aquesta direcció nova venir sinó a incrementar la feblesa de tot elconjunt. Ja per anar encara més lluny, ens trobavemque la gran biga externa sobre la qual es feia correel pesat i sobredimensionat sostre, no estava feta defusta massissa, sinó que es va fabricar a base delàmines individuals. Aquestes van anat perdentresistència l’anar separant­se unes de les altres pelsprocessos de dilatació, contracció al qual sónsotmeses pel rigor climàtic de la zona.Bé, tot això es va solucionar creant una estructurametàl·lica molt més sòlida.Solucionat no sense dificultats aquest problema,quedava una segona etapa per solucionar.L'accés a Internet que es disposava inicialment allàera d'una feblesa desesperant a més d'haver decompartir­la amb la resta de 38 copropietaris. Unainfraestructura que per a rebre de forma ocasionalalgun correu electrònic doncs pot ser suficient, peròque és completament incompatible amb el nostreprojecte.Afortunadament l'era de la informació ha arribat aaquests racons del món rural de la mà d'Iberbanda.Una empresa que ofereix accés a Internet mitjançantradiofreqüència a uns preus que podem considerarassequibles. Per uns 39 euros pots disposar d'unsistema simètric de 1MB tant de pujada com debaixada de dades. Completament autònom itremendament fiable a dia d’avui.

Camp d'observatoris de l'AA Sabadell a Àger.

12

En 12 mesos de connexió no hi ha hagut a dia d'avuicap tall en el subministrament de servei.Assegurada l'estructura de l'observatori i el flux dedades, quedava per mecanitzar el sostre. Per aixòs’ha fet servir un motor per obertura de portes degaratge que m'ha subministrat un comerç localdavant de casa meva. Un motor molt robust capaçde desplaçar uns 400­500km, suficients per el sostreque ens ocupa. Podeu consultar les especificacionsdel mateix a la seva plana web.http://www.beninca.it/products/product_details.php?idL=es&idD=1&idC=21&idS=52&idP=277

Porta dins una placa controladora que rep elsimpulsos generats des d’una placa Velleman P8055 através dels respectius relés, per obrir i tancar elsostre segons les ordres enviades des del PC.És precisament quan t'adones del senzill que resultapoder obrir i tancar el sostre de l'observatorimitjançant un simple clic de ratolí, quan t'animes arobotitzar la resta de components.Fas una llista de tot el que creus que hauria decontrolar el PC: muntura, càmera, sistemaantirosada, roda portafiltres, enfocador, etc ...També fas una estimació de quins aparells han dequedar encesos durant les 24 hores del dia. Aquellsque han de funcionar en situacions de caiguda detensió que seran protegits per les bateries d’un SAI(PC, detector de núvols, motor del sostre del'observatori, router, muntura, etc ...), d'aquells quesón prescindibles. (Monitor del PC, sistemaantirosada, llums de l'observatori, etc ...). La llargallista de components que han d'estarpermanentment engegats fa que s'hagin de triaraquells amb el mínim consum energètic possible.L'estrella és sens dubte un PC tipus labtop ambmicroprocessador Athom.Així, en el meu cas tots els components que hand'estar encesos les 24 hores del dia, els 365 dies del'any gasten poc més de 80W.

Paral·lelament comences a pensar en què fer quanles coses comencin a fallar. Allà, enmig del no res,no et pots permetre el luxe de creure que elsubministrament d'electricitat, Internet o fins i tot lacobertura telefònica són inesgotables. Què fer doncssi en un moment donat es penja l'ordinador?, O sise'n va la llum?, O et quedes sense Internet?Evidentment sempre hi ha la possibilitat que un diaes pengi tot al mateix temps per la qual cosa calconsiderar que qualsevol sistema de robotització,comporta l'assumpció d'un risc que per més ques'intenti minimitzar, sempre existirà.

Minimització de riscos:Impossibilitar d'accionament del motor del sostrequan la muntura estigui en determinades posicions"perilloses". Amb això el que es vol evitar és “l’efecteguillotina” que pot representar el tancament delsostre mentre el telescopi està apuntant al zenit.Aquest problema es soluciona tallant la connexióelèctrica del motor quan la muntura està fora de laposició de PARK. Uns relés magnètics obren i tallenel circuit d'alimentació del motor segons la posicióde la muntura.Els sistemes de seguretat controlen els vitals del’observatori i/o obren una “porta del darrere” alsistema per poder, en cas d'error, aparcar la munturai tancar el sostre de l'observatori. No se li demanares més a un sistema de seguretat. És una temeritatintentar seguir amb la sessió fotogràfica quan algundels components falla o està fora del nostre control.Davant de qualsevol contratemps per petit quesigui... ¡¡Aparcar i tancar!!

Veiem com funcionen.El IPPower és un sistema de control de relésmitjançant una adressa IP i per tant accessible através de la xarxa. Com que el control de tot elsistema quan està en mode operatiu es realitzamitjançant la interacció de tots els components del'observatori a través del PC amb la placa Velleman,simplement requerim d'un accés remot entre el

Foto del celd'Àger i demig teulat.

13

nostre PC de casa i el de l'observatori. Aixòs'aconsegueix mitjançant qualsevol dels programesdisponibles d'accés remot dels que hem triat el realVNC. De la IPPower doncs escassament requerim lacapacitat d'accionar un pont que restableix el PC delobservatori en el cas que Windows ens obsequi ambalguna de les seves habituals penjades. Accedint al'interior del nostre PC, es treu fora una connexió delbotó d'arrencada i es porten als extrems d'un delsrelés de la IPPower.Una altra de les sortides del IPPower s'usarà per

activar la placa Pànic ­de la qual en parlarem­ i aixídesencadenar la seqüència de successos que esrequereixen per ¡¡Aparcar i tancar!!El Cloudwatcher és un fantàstic sistema dereconeixement del cel inventat pel companyportuguès Antonio Pérez Gómez i actualmentcomercialitzat per Lunático.Mitjançant una senzilla interface, es pot programarperquè davant la detecció de la presència de núvols­per ja no dir pluja­ activi també la placa Pànic.També quan estem en una sessió robòtica, s’ocupad’enviar les dades de l’estat del cel per tald’interrompre la sessió en el moment que esconsiderin les circumstàncies poc segures així comrestablir­la quan “el núvol hagi passat”.Si la connexió d'internet falla perdríem l'enllaç cap alPC de l'observatori via VNC així com la capacitat deresetejar al PC o activar la placa Pànic mitjançant elIPPower.Ni tan sols podríem veure què és el que estàsucceint dins de l'observatori doncs també perdríemla possibilitat de comunicar­nos amb la IPVideo quicom veurem és qui controla les càmeres de control ivigilància del observatori. En aquest cas es fariaservir el GSM­Auto. Hi ha al mercat una multitud deplaques que per mitjà de trucades i missatges SMSactiven i controlen perifèrics a distància. En el nostrecas, vam optar per la GSM­Auto pel seu preucontingut. Molt més simple i limitada en recursos

que d’altres, però a l’igual que passa amb laIPPower, només volem d'ella que activi la placaPànic.Aquesta placa es pot configurar perquè nomésaccepti ordres d'alguns telèfons prèviamentconfigurats. Així s'evita que trucades paràsites lapuguin activar per error. També es pot programarperquè contesti algunes de les seves accionsmitjançant l'enviament de missatges SMS al nostremòbil i així tenir el corresponent feed­back.Òbviament resta el darrer component de seguretatque s’activa quan el subministrament elèctrics’interromp. Un SAI o sistema d’alimentacióininterrompuda ens protegeix d’aquest problema. Elque s’ha de fer llavores es tenir un sistema quedetecti quan el subministrament del observatoriprové de l’exterior o bé de les bateries del SAI doncsaquestes són susceptibles també d’esgotar­se. Enaquets cas, també s’ha de tenir accés a la placaPànic per novament... Aparcar i Tancar!La placa PànicMolt bé ha sortit ja aquesta placa sense haver­sepresentat adequadament.Aquesta placa està formada bàsicament per unmicrocontrolador que porta una sèrie d'instruccionsprogramades en Basic i que rep l'ordre d'activar laseqüència de Pànic des de diversos dispositius. Comhem dit, tant el Cloudwatcher com la IPPower, comel GSM­Auto i el SAI, poden en segons quinescondicions activar el programa que està dinsd'aquest microcontrolador.El cervell de la placa és el microcontrolador deParallax BASIC Stamp 2e Module. La placa porta unasèrie d'entrades que activen el programa queprèviament s'ha ensamblat en el microcontrolador ique porta les instruccions precises per aparcar itancar.Parlem de les càmeres.Després de diverses proves es va arribat a laconclusió que qualsevol de les càmeres web que hiha al mercat no són vàlides per el que volem fer.Tampoc les IPCàmeres que hi ha al mercat a un

Detall de M16

Foto all­skyd'Orió i laVia Làctia.

14

preu raonable. La gran desavantatge de les primeresés la poca sensibilitat que tenen i de les segones,que cada una d'elles necessita de la seva pròpiaadreça IP. A més el mercat no està molt ple deIPCàmeres per la qual cosa ens trobem amb pocsmodels a escollir. Varem doncs instal·lar un servidorde vídeo IP amb capacitat per fins a quatre càmeres.

Així amb només una adreça IP podem tenir fins aquatre visions del nostre observatori. A més, lacàmera que connectem pot ser de qualsevol format.Hem fet servir el servidor IP­Video. Un sistema forçasimple i senzill d'utilitzar a un preu molt competitiu.Sobre això he de dir que per la web he trobat unagran variabilitat de preus que van dels 60 fins als150 euros.Pel que fa a les càmeres també després de provardiversos models hem descobert una autèntica

meravella: Dome Camera 1O1H­B36.La sevacapacitat SENSE­UP li permet fer un stacking de finsa 268 fotogrames.Aquest és l'efecte que s'obté amb diversesd'aquestes càmeres i la IPVideoTal era el resultat obtingut amb aquesta càmera quevarem engegar el projecte de desenvolupamentd'una All­Sky a preu contingut. Amb unes quantespeces de PVC del Bauhaus, un petit ventilador i unamica de traça, per menys de 200 € tenim tota unaall­sky.Aquestes són algunes de les fotografies que s’hanfet darrerament amb aquest sistema:

DANIEL BOSCH

Crescent al 100%Detall NGC7000 al 100%

Una mica d'AstronàuticaPossiblement molts de vosaltres encara tindreu en elrecord al professor Franz de Copenhague, aquelldivertit inventor, obra del dibuixant Ramón Sabaté,que apareixia al TBO de la segona meitat del seglepassat, i que ens delectava amb els seus invents, aquin d'ells més absurd.

Doncs bé, fa poc vaig poder trobar aquest divertitplano d'un coet, que ben bé podria firmar el nostreestimat professor, però que en aquest cas és obrad'un tal S...... i la veritat no sé que més, doncs m'haestat impossible poder­ne desxifrar el cognom.

L'invent en sí no és una altra cosa que un coetespacial propulsat per vapor a pressió aconseguitbullint un bon grapat de mongetes, no sé per que

15

mongetes i no cigrons o llenties, encara quem'imagino que les mongetes s'expandeixen més, iaixò fa que pugui desplaçar més vapor acumulat iaixí alimentar el compressor. Fins ara, sempre queanàvem a les escoles portàvem un coet de paper,unes aspirines i una mica d'aigua, i amb la reacciódels dos últims components aconseguíem aixecar elcoet uns quants metres, però ara serà qüestió deprovar­ho amb mongetes, i si són del ganxet encaramillor, doncs sinó funciona, al menys ens les podremmenjar ... i és important que, si més no, siguin d'unabona qualitat.

Ja ho veieu ... comencem a parlar d'astronomia, enaquest cas astronàutica, i al final sempre anem aparar allà mateix: a la gastronomia.

JOAN ANTON ABELLAN

Campanya contra laContaminació LumínicaCom ja sabeu el gener passat vàrem engegar dins del'Associació aquesta nova feina a veure siaconseguim tenir una mica més net el cel de lacomarca, no tan sols quan anem al Pla de Martís amirar pel telescopi, sinó per reclamar el nostre dretde poder veure des de casa les estrelles superiors amagnitud 4, que és el límit visual que ara tenim i ,perquè no, arribar a veure la mateixa Via Làctia desde la terrassa de casa, el millor espectacle que enspot oferir el cel.De fet, no es va començar just al gener, doncs ja fadiversos anys que mantenim contactes ambl'Ajuntament de Banyoles (Medi Ambient) per tald'anar millorant els sistemes d'il·luminació i reduir laContaminació Lumínica (CL). Afortunadament sónplenament conscients de que existeix aquesta tipus

de contaminació i totes les noves obres isubstitucions van en aquesta línia.Però no hem parlat únicament amb Ajuntaments,dels quals hem contactat 11, 9 de la comarca i 2 defora d'ella. També hem contactat amb el ConsellComarcal, el Dpt. de Carreteres de la Generalitat iamb SECE, l'empresa que fa el manteniment aBanyoles i alguns altres pobles. Per tant, em quedendos de la comarca i també caldria anar a veurealguns dels nostres veïns més importants, comGirona, Sarrià i Sant Julià. També estan a la llistaMedi Ambient de la Generalitat i el Gremid'Instal·ladors de Girona.

La principal conclusió que he extret és que tots elsens oficials coneixen la normativa legal existent perreduir la CL i l'apliquen en tots els seus nousprojectes. Però quan arribes a nivells d'empresa oparticulars, ningú sap res del que li parles.Aquí és quan comença la part didàctica i divulgativade la nostra lluita. Tens que explicar que la CL és:La il·luminació incorrecta del terra amb llums quetambé deixen escapar part del seu flux lluminós persobre de l'horitzontal.En conseqüència estem pagant una factura per unallum que mai arribarà al terra i si arriba no ho faràen el lloc que volem. Estem il·luminant el cel nocturnamb una claror artificial no desitjada ni necessària.

Fanals nous a la comarca, aparentment correc­tes de dia. Però de nit un enlluerna i l'altre no.

Una rotonda que enlluerna i altre no, amb elsllums enfocant al terra, tot a la nostra comarca.

CL a sobrede

Banyolesal 2009.

Foto de F.Pruneda.

16

Que també es produeix CL per utilització inadequadade certs rangs de freqüències espectrals, n'hi ha unsde recomanats, els de els llums de sodi.Igualment és CL l'intrusisme per la il·luminació decarrers a l'interior de vivendes, o si les bombetesarriben a causar enlluernament.Quan li expliques tot això a un particular o a unaempresa, ja t'escolten, però a l'hora de passar al'acció i eliminar el problema, el primer que fan ésun balanç econòmic del fet. Quan els hi costa el queestan pagant de més per la factura i quan els hicostarà la modificació.La resposta no és mai immediata i el tens que anar avisitar diverses vegades per arribar a convèncer­les.Finalment, els hi tens que explicar que estan fora dela llei, tan de la Generalitat com de l'Estat des de faanys i que l'Ajuntament és el responsable de quetothom compleixi aquesta normativa i que si no fanels hi haurem d'informar.Tots tenim que aprendre utilitzar llums adequats isobre tot ben orientats, cap el terra no el cel. És una

qüestió de cultura, com el tema de les escombraries,segur que fa 50 anys algú les llançava a l'estany o alrec i no passava res, però ara a ningú se li acut feruna acció d'aquest tipus, oi?Cal continuar fent divulgació de la CL entre tots iamb l'ajut de tots vosaltres i si detecteu lluminàriesfora de norma feu­nos­ho saber.Enllaços per saber­ne més:http://www.celfosc.org/http://www.am.ub.es/contaminacio­luminica/frame_cat.htmlhttp://avex.org.free.fr/cartes­pl/espagne/zoom.htmlMapa NO oficial de la CL (Avex­França)http://www.lightpollution.it/dmsp/index.htmlMapa oficial de la CL (P.Cinzano­Univ. Padua)

CARLES PUNCERNAU

1. Antecedents i breu descripció del viatge.Va ser pels volts del Juny del 2009, que durant

la Trobada d’Associacions Astronòmiques de Gironacelebrada a Figueres, vàrem contactar amb en JuanCarlos Casado que hi feia una xerrada sobrefotografia astronòmica. Aquest gran professional del’astrofotografia ens va passar el telèfon i l’adreça del’agència de viatges Tuareg que preparava el viatgeper a Shelios.Aquesta organització, presidida per l’astrofísic i

director de l’Observatori del Teide Dr. Miquel Serra­Ricart ja fa 10 anys que viatja per tot el món a larecerca dels eclipsis totals de sol. A més de la sevasolvent experiència en viatges sobre eclipsis, ens

assegurava l’estada a l’Illa de Pasqua a més d’uninteressant recorregut pels observatoris astronòmicsaustrals de l’ESO, inclòs una visita al projecte ALMA.

Així que el 6 de Juliol del 2010: en CarlesPuncernau, Rosa Cortada, Antoni Raïch i AssumptaTello tots socis d’Astrobanyoles, vam sortir deBarcelona, i passant per Madrid (ves quin remei) ones van afegir a la variada expedició de Shelios(formada per gent de l’Observatori del Teide, del’agrupació astronòmica de Madrid, gent de laComplutense, entre molts d’altres),i després de 14hores de vol vàrem arribar a Santiago de Chile.

Fanal anti­CL a Xile.Bombeta insertada al capsali vidre pla, sense vidreslaterals.

Vista de Banyolesa la nit des de CanPuig al 2009. Totsels fanals queveiem estanllançant el llum alcel.

Astrobanyoles a l'Hemisferi SudVivències sobre l’Eclipsi de Pasqua 2010

17

Vàrem visitar Santiago , Valparaiso i Viña delMar, passant per “Isla Negra” el petit paradís que esva construir Pablo Neruda, el poeta.

El 9 de Juliol vam arribar al nostre primerobjectiu: l’Illa de Pasqua o Rapa Nui (a 3800 km dela costa xilena ben endins de l’Oceà Pacífic) on ensreberen, com no podia ser d’altra manera en elsmars del Sud, amb un collaret de flors. Ensinstal·làrem a l’Hotel Oceania, a costat mateix del’aeroport, i entre moais, platges i núvolsamenaçadors esperàrem amb neguit el dia del’eclipsi: el 11 de Juliol a les 14h 08’ hora local (quantingué lloc la fase total).

Al dia següent, sortírem cap a Santiago i en unautobús viatjàrem fins a Serena (a 600 km al Nordde Santiago) des d’on vam visitar “els Observatorisastronòmics de la Silla”(15 de Juliol). Uns dies méstard, arribàrem també amb autobús a Antofagasta(900 km més al Nord de Serena), des d’on vamconèixer “l’Observatori de Cerro Paranal”(18 deJuliol). Finalment, també per mitjà de bus, arribàrema San Pedro d’Atacama (300 km, arran de la fronteraboliviana), des d’on el 19 de Juliol visitàrem elprojecte ALMA. Des de gairebé l’altiplà boliviàiniciàrem un llarg viatge de retorn de dos dies fins aBarcelona i Banyoles el 22 de Juliol.

2. L’Eclipsi Total de Pasqua 2010L’experiència d’un eclipsi total de Sol és

d’aquelles més corprenedores en què ens potobsequiar el món natural. Els cicle nit­dia regeix lanostra vida i el tenim tan arrelat, qui sap si fins i toten el nostre ADN, que la seva sobtada interrupció noens pot deixar indiferent de cap de les maneres. Uneclipsi total és una complexa amalgama d’emocionsi de fenòmens, que conflueixen en l’afortunatvisionari, en una mena de saturació d’experiències ide percepcions que el porten gairebé al caire d’unparoxisme nerviós. Per tant no és d’estranyar, que

després de la fase total, la gent cridi, xiscli, plori,s’abraci..., francament potser els ocells deixaren depiular, però les persones no.

Si, a més a més, en el nostre cas hi afegim queel dia abans no havia parat de ploure i que fins a lamateixa matinada del dia 11 de Juliol no havíem vistcap clariana, es pot entendre fàcilment que tothomestigués força nerviós hores abans de l’inici del’eclipsi en aquell racó de món.

El lloc escollit per a l’observació pel cap del’expedició Dr. Miquel Serra­Ricart va ser l’Ahu Akiwi,una mena de plataforma funerària amb 7 estàtues omoais al damunt, situada al NO de la Illa a prop delvolcà més alt anomenat Maunga Terevaka (511 m).Els altres dos llocs d’observació habilitats a l’Illa pera la visió de l’eclipsi eren la platja d’Anakena(situada al NE de Terevaka) on s’hi van reunirgairebé 2000 persones, entre les quals hi havia elcientífic Stephen Hawking i l’actriu Cameron Diaz, ia davant del Museu d’Hanga Roa (l’únic poble dePasqua o Rapa Nui com l’anomenen els autòctons)on s’hi va congregar una quantitat semblant devisionaris i des d’on, de bon matí, semblavaassegurada la visió de l’eclipsi.

Per tant, queda demostrat que el nostreemplaçament era bastant més exclusiu que la resta,

sempre i quan, reeixíssim en el nostre propòsit. Amés es trobava molt ben orientat: teníem una visiódirecta del lloc de procedència de l’ombra lunar. Eldia era de clars i núvols, els primers anavenguanyant terreny però de tant en tant certes massesde núvols s’interposaven a davant del Sol i creixienamenaçadorament al voltant del volcà Terevaka, comdeia un expedicionari de Mallorca: ens trobàvem enla “p... fàbrica de núvols de l’illa”.Així va ser que el primer contacte i la fase parcialinicial va començar a les 12h 40’, es va seguir entreintervals de núvols que venien i se n’anavenmandrosament, amb una creixent metal·lització dela llum i un consegüent enfosquiment de l’entorn.

Eclipsi de solen la seva

totalitat, l'11de juliol de

2010 a RapaNui. Foto:

A.Raich

Els expedicionaris davant dels moais d'Anakena.

18

Així va ser que el primer contacte i la faseparcial inicial va començar a les 12h 40’, es vaseguir entre intervals de núvols que venien i sen’anaven mandrosament, amb una creixentmetal·lització de la llum i un consegüentenfosquiment de l’entorn. A la fi a les 14h 08’ horalocal, moment del segon contacte i inici de la fasetotal, per la banda NO hi havia una immensaclariana que ens va permetre observar amb relativaseguretat els 4 minuts i 41 segons que va durarl’eclipsi total a Rapa Nui, instant en què ens varentreure les ulleres de protecció.

Observar tots els fenòmens que tenen lloc en unafase total d’un eclipsi és estressant: l’aclaparadorenfosquiment i les llums crepusculars que envoltentot l’horitzó, franges d’interferència en l’ombra, lesperles de Bailey (que en aquest cas varen resultarespectaculars al principi i encara més al final, onprengueren l’aparença de focs artificials), l’aparicióde Venus i Mercuri i d’algunes estrelles en elfirmament, la Corona solar amb prismàtics i a ull nu,... indescriptible, increïble,... inadjectivable, fins quela darrera i explosiva perla de Bailey, va ser coberta,com no podia ser d’altra manera, per uns núvols.

Finalment entre crits, núvols, abraçades i futbol(el gol d’Iniesta va arribar a la fase parcial última)seguírem intermitentment el lent alliberament delSol de part de la Lluna que es va culminar a les 15h34’.

3. Altres experiències.Un altre dels protagonistes estel·lars del viatge

(doblement redundant en aquest cas) va ser el celaustral i les seves constel·lacions. Recordem que altrobar­nos a l’Hemisferi Sud, tot ho veiem capgirat ise’ns fa estrany: les fases de la Lluna (allí no ésmentidera), al mig del dia el Sol es troba orientatcap al Nord, les constel·lacions les guaitem al revés,és hivern i a les nits fa fred sobretot al desert

d’Atacama. Per tant ho tenim tot per trobar­nos unamica desplaçats i desconcertats.

Sigui com sigui contemplar la constel·laciód’Escorpí presidint la volta celeste era sorprenent,contemplar alfa­centauri apareixen en els crepuscles(l’estel més proper) i després juntament amb tota laconstel·lació de Centaure, la Creu del Sud, i elsNúvols de Magallanes (les petites galàxies satèl·litde la Via Làctia) que per poder­se veure bé, a lalatitud en què es trobàvem, t’havies de sacrificar iaixecar­te a les 4 de la matinada per poder­lesobservar aixecades de l’horitzó,

Les visites als observatoris de ESO (acrònim enanglès de l’Observatori Europeu Austral) varencomençar amb la culminació de la tecnologiaastronòmica del segle XX: l’observatori de la Silla, aprop de la ciutat de Serena a 2400 m d’altura i a uns600 km de Santiago, que amb el seu telescopi de3,58 m de diàmetre va ser el primer del món entenir el mirall principal controlat per ordinador.

Varen continuar amb la tecnologia astronòmicadel segle XXI, als voltants d’Antofagasta a Cerro delParanal, a 2600 m d’altura sobre el nivell del mar, ones troben 4 telescopis de 8,2 m de diàmetre amb elsseus 4 auxiliars de 1,8 m de diàmetre, conjunt queforma el VLT (Very Large Telescope). A més a més,es pot utilitzar com un interferòmetre òptic gegant.

Vista deCerroParanal.

Aqui veiem 3 dels 4 telescopis "petits" deCerro Paranal (ESO) d'1,8m de diàmetre. Al'altre foto els de 8,2m.

19

Finalment a prop de San Pedro de Atacama vam visitar el projecte ALMA (Atacama LargeMillimeter/submilimeter Array) el projecte astrònomic més gran actualment en marxa. Quan estigui completestarà format per 66 radiotelescopis d’entre 12 i 7 m de diàmetre, que observaran l’Univers en longituds d’onamil·limètriques i submil·limètriques que estaran situades al pla de Chajnantor situat a 5000 m d’alçada!

ANTONI RAÏCH I CARLES PUNCERNAUPer als que en vulguin saber més.Visiteu les webs següents:­ http://www.shelios.com/sh2010­ www.eso.org­ www.eso.cl­ www.mesarapanui.cl­ Per a eclipsis de sol pàgina de la Nasa del científic Fred Espenak

http://eclipse.gsfc.nasa.gov/ SEmono/TSE2010/TSE2010.html

Per si no hi ha núvols, un article d'en GERARD GÓMEZ a la pàgina seguent,per a determinar la massa del planeta Júpiter només fent observació dels seusprincipals satèl·lits.Aquesta serà una de les nostres activitats al novembre 2010.

20

21

22

23

24

25

Michio KakuUniversos paralelos(Los universos alternativos de laciencia y el futuro del cosmos)Edicions Atlanta S.L. Vilaür (Girona): 2010(Títol original: Parallel Words, 2005)

A Michio Kaku no li tremola la mà a l'hora dedescriure les possibilitats més avantguardistes ialternatives de la física contemporània. Amb grantalent didàctic, un estil clar, amè i fins i tot divertitens endinsa en la visió dels universos paral·lels i elfutur del cosmos, fent un passeig pels objectes mésexòtics teòricament possibles: forats negres,supercordes, forats de cuc, multiversos, viatges en eltemps, energia i matèria fosca, dimensionsparal·leles, etc. que faran la delícia de les ments mésobertes i inquietes, àvides de coneixement. Senseoblidar de fer­nos pinzellades dels actuals conceptesde la física com la termodinàmica, la quàntica, larelativitat o la teoria de la informació.

El llibre es divideix en tres grans blocs.En el primer fa un recorregut per la física delcosmos, el que ha assolit la cosmologia fins ara: elBig­Bang, els límits i l'edat de l'univers, així com dela seva composició.A la segona part exposa la possibilitat de l'existènciade multiversos, essent el nostre un de molts.Defensor de la teoria de les supercordes i de lasupersimetria, ofereix la possibilitat de connectar ununivers amb els altres mitjançant els forats de cuc ila curvatura de l'espai temps.La tercera part segurament és la que frega la ciènciaficció. Partint de la mort tèrmica de l'univers, el queen totes les mitologies es descriu com la fi del món,el judici final o la fi del temps, teoritza sobre comuna super­civilització transhumana suficientmentavançada podria burlar aquest fatídic final fugint capa l'hiperespai d'aquí a molts milions d'anys.

Tot i que a aquesta hipòtesi no li falten detractors(començant per la seva base, la teoria de lessupercordes), Michio Kaku no perd l'esperança deque la ciència aportarà les proves suficients de lateoria M i dels hiperespais, utilitzant tecnologiespresents (LHC, LISA, etc.) o futures que confirmaranel seu model d'univers.En fi, no us deixeu aclaparar per l'exotisme de la

seva hipòtesi, gaudiu del llibre concepte a concepte,de l'encís de les noves fronteres de la física del segleXXI, deixant­vos endur per l'optimisme de l'autor. Noés un llibre àrid, no té críptiques fórmules dematemàtiques, cosa que sempre agraeixen elsneòfits. Està ben explicat i estructurat i si no s'enténés més per la sorpresa dels plantejaments que nopas pel seu llenguatge planer.

Això sí, si teniu la ment oberta per captar iengrescar­vos amb la grandària i bellesa del quepresenta l'autor, també l'heu de tenir per acceptarque l'implacable mètode científic, l'empirisme, potdissoldre d'un plomall aquest model d'univers, comtantes vegades ens ha ensenyat la història de laciència.

Bocabadats després de llegir­lo, és lògic i inevitablepreguntar­se el perquè d'aquesta creació, el “sentitde tot això”. I com diu el mateix autor en una breureflexió al final del llibre i que ben segur podemcompartir: “El sentit d'aquesta immensitat, si el té,l'ha de posar cadascú”.

XAVI DE PALAU

Michio Kaku (1947) és professor de física teòrica a launiversitat de New York. Ha escrit varis llibres d'èxitmundial com “L'univers d'Einstein” o “Hiperespai”.

Engrescador com un betseller, és ideal perdur­te'l de vacances.

26

El passat setembre entre els dies 17 i 19 d'aquestany 2010, un cap de setmana de divendres a les 18fins diumenge a les 14h, es va celebrar a Madrid elXIX Congrés Estatal d'Astronomia, la trobada que esfa entre un bon grapat d'Agrupacions d'Astronomiad'aficionats de tot l'Estat i al que aquesta vegada emvaig animar a anar. Potser perquè ara tinc una micamés de temps lliure. La mateixa setmana tambés'havia fet la trobada de la SEA, Societat Espanyolad'Astronomia, vaja la dels professionals.

L'anterior s'havia fet a Osca al 2008 amb unaassistència d'una mica més de 400 persones. Aquestcop estimo que també estaríem a prop dels 400, talcom podeu veure en la foto, encara que no estemben bé tots. I el proper es farà a Gandia a casa delsnostres amics de La Safor, on ja vàrem anar a veurel'eclipsi anular del 2005 uns quants de nosaltres.

Si voleu entrar a la pàgina del Congrés aquest és elseu enllaç http://www.congresoastronomia.es/aquí hi trobareu totes les presentacions que es vanfer, 33 en total, amb mitja hora de temps màxim,preguntes incloses, fetes en grups de tres iagrupades per temàtiques. Així com les ponènciesque van fer els diferents convidats a la sala delplenari que era l'Aula Magna de la Facultat deMedecina de la Universidad Complutense de Madrid.

El dissabte a la nit va haver temps per a fer algunesactivitats diverses, com visitar algun observatori, feruna volta pels carrers de Madrid des del punt devista astronòmic o participar del llançament d'unasonda amb càmeres de vídeo i foto lligades a unglobus d'heli que finalment va pujar uns 30.000 m iva anar a parar a terres de Conca, havent estatllançada a Toledo.

Diumenge al matí es va dedicar a fer uns tallersd'entrada i després una sessió plenària on la BlancaTrouhgton ens va fer un resum de les activitats del'Any Internacional de l'Astronomia (AIA­2009) i a onel nom d'Astrobanyoles va sortir dos cops en lapantalla, quan va parlar d'activitats culturals pelnostre viatge a Pisa i Florència per a visitar lesexposicions d'en Galileu, i també per haver emès elsegell commemoratiu de la nostra refundació enaquest AIA.

El dia abans en Miquel Serra­Ricart, Director Tècnicde l'Observatori del Teide (IAC) ja havia fet esmentd'Astrobanyoles com a observadors, quan va parlarde la darrera expedició Shelios 2010 a la Illa dePasqua a veure l'eclipsi total de sol. O sigui que enshan esmentat tres cops en les sessions plenàries.

Finalment es va fer una conferència convidada acàrrec d'Àngel Gómez, Redactor en Cap de la revistaAstronomia i com a cloenda una representacióteatralitzada del judici a Galileu pel grup MKS.

En resum un parell de fantàstics dies envoltatsd'astrònoms i parlant d'astronomia, que és el temaque ens uneix. Al 2012 esperem poder­hi tornar.

CARLES PUNCERNAUL'autor i la foto de grup a la porta principal de laFacultat de Medicina de la Complutense.

27

MOTS ENCREUATS

Horitzontals:1 – Part petitíssima d'un cos. 2 ­ Regla d'acció imposada. Raigs X. Coure. 3 ­ Degradació d'un relleu perabrasió. Invertit, riu italià. 4 ­ Acrònim en anglès dels asteroides propers a la Terra. Núvol al Sistema Solar.Vocal. 5 – Part d'edat. Sistema Solar. Satèl·lit de Saturn mal ordenat. 6 – Persona poc destra. Cèntim deruble, invertit. 7 – Vocal. Sistema d'Unitats del revés. Prefixe relatiu a Urà, del revés. 8 ­ Satèl·lit galileà.Part del planeta més gran del Sistema Solar i del revés. Lletra. 9 – Tros de poliedre egipci i girat. Lletragrega. 10 – Quasi un estat. Cap de casa. Lletra.

Verticals:1 – Asteroide. 2 – Fracció de llum solar que reflecteix un cos. Tronc de Nadal del revés. 3 – Que fareferència a una cosa. Part terminal del braç 4 ­ Nom afectuós del patró de Banyoles. Element químicradioactiu. 5 ­ Vocal. Tot plegat fa l'organisme d'una persona. Infraroig. 6­ Determinació del descens delpunt de congelació d’un líquid a causa de la presència d’una substància dissolta. 7 ­ Quasi una ciutategípcia. Del revés quasi resta sense càstig. 8 ­ Lletra. Satèl·lit de Saturn del revés. Lletra. 9 ­ Repetició d'unso. Del revés, observatori a Càdis. Lletra. 10 ­ Agrupació de cúmuls.

CARLES

.1 . 2 . 3 .4 . 5 . 6 . 7 . 8 . 9 . 101

. 2

. 3

. 4

. 5

. 6

. 7

. 8

. 9

. 10

HORITZONTALS:1­Partícules2­Llei.RX.Cu3­Ablació.Op4­Nea.Oort.E5­Edt.SS.Ear6­Toia.Cepoc7­O.Us.Onaru8­Ió.Tipuj.M9­Dimarip.Mu10­Etat.Amo.LVERTICALS:1­Planetoide2­Albedo.Oit3­Relatiu.Ma4­Tia.Astat5­I.Cos.Ir6­Crioscopia7­Uxor.Enupm.8­L.Tepaj.O9­Eco.Aor.M10­Supercumul

28

Nebulosa del Cor a la constel·lació de Cassiopea IC 1805. Foto: Daniel Bosch

M31 Constel·lació d'Andrómeda, des d'Àger el 22 d'agost de 2009. Foto: Daniel Bosch.

CCeell PPrrooffuunndd