Embed Size (px)
Citation preview
efectes sobre la nostra salut i la del planeta Treball per a projectes des de la sobirania alimentària. Exemplificació curricular per a 3r d’ESO
Sistemes alimentaris:
Si vols imprimir algun apartat d’aquesta publicació tens el PDF dis-ponible a: https://www.alimentaccion.net/es/recursos/sistemes-ali-mentaris-efectes-sobre-la-nostra-salut-i-la-del-planeta-treball-pro-jectes-des
Disseny i il·lustració: Laura Fernández BlancoImprimeix: GráficasUncillaTraducció: L’ApòstrofISBN: 978-84-16257-43-0Dipòsit legal: BI-857-2019
Finan ça:
Reconeixement-Nocomercial-Senseobraderivada4.0,EspanyaAquestdocumentesdistribueixambunallicènciaCreativeCommons.Estàpermèscopiar,distribuiricomunicarpúblicamentaquestaobra,semprequesen’esmentil’autoriaiesfacisensefinalitatscomercials.Noespotalterar,transformarogenerarunaobraderivadaapartird’aquesta obra. Llicència completa: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Aquestapublicaciós’hafetambelsuportfinancerdel’AgènciaEspanyoladeCooperacióInternacionalperalDesenvolupament(AECID).Elseucontingutésresponsabilitatexclusivad’HegoaiVSF-JustíciaAlimentàriainoreflecteix,necessàriament,l’opiniódel’AECID.
Edició:
C.Floridablanca66-72,local508015BarcelonaTel.•934237031•[email protected] www.vsf.org.es • www.alimentacción.net
ZubiriaEtxea.UPV/EHUAvda.LehendakariAgirre,81•48015BilbaoTel.946017091•Fax:[email protected]
BibliotecadelCampusdeÁlava.UPV/EHUNievesCano,33•01006Vitoria-GasteizTel.•Fax:945014287 [email protected] www.hegoa.ehu.es
Sistemes alimentaris: efectes sobre la nostra salut i la del planeta
Treball per a projectes des de la sobirania alimentària.Exemplificaciócurricularpera3rd’ESO
AGRAÏMENTS
El conjunt del treball desenvolupat en el marc del programa Alimentacción, en el qual s’inscriu aquesta publicació, ha comptatambelrecolzamentisupervisiód’unaComissióPedagògicaintegrada
per Carlos Puerta (assessor de Ciències al Berritzegune Central, Euskadi);AliciaGarcía (consultora en Igualtat deGènere imembredeDesazkunde,Euskadi); Jordi Menéndez (membre de Justícia Alimentària, Madrid); ClaraGarcía-Pleyán(assessoraespecialistaenpedagogiaifeminisme,Catalunya);AliciaLópezdeMunain(tècnicad’EducacióaEHNE,Euskadi);JuanjoCelorio(professoruniversitari jubilat imembredeHegoa,Euskadi) iAmaiadelRío(tècnicad’Educaciód’Hegoaiespecialistaenfeminisme,Euskadi).
Mésenconcret,aquestsegondocumenthacomptatamblesaportacionsdeJosebaMartínezyJoséIgnacioGuzmán,assessorspedagògicsdeInguruge-la-Ceida(serveid’educacióambientaldelGovernBasc)quevarenrevisarl’es-borrany inicial i als quals volem agrair expressament els seus suggeriments.
Per últim, volem reconèixer també a l’equip de coordinació del programa-Antoni Camps a les Illes Balears, Mª Lidón Martrat a Catalunya; PatriciaGómezaEuskadi,CristinaVicente-Almazán iAnnaMuñozalPaísValencià-pelseurecolzamentdurantelprocésd’elaboraciódeldocument,elsseussuggeriments a l’esborrany inicial i per altres contrastaments que han realit-zatambprofessoratdeSecundàriaalsdiferentsterritoris.
4
ÍNDEX
Índex de quadres ...........................................................................................................................6
Índex de figures ..............................................................................................................................7
Presentació ......................................................................................................................................8
Objectiu general .........................................................................................................................10
Concreció curricular .................................................................................................................10
Competències/elements transversals ........................................................................12
Competènciesclau/disciplinàries ..................................................................................13
Objectiusd’etapa.Correspondènciaamblaselecció decontingutspermatèriesicomunitatspera3rd’ESO ..................................16
Euskadi ...............................................................................................................................16
Illes Balears.....................................................................................................................19
Catalunya ........................................................................................................................22
PaísValencià .................................................................................................................24
Selecció de blocs de contingut i criteris d’avaluació permatèriesicomunitats.3rd’ESO ..............................................................................27
Proposta temàtica ......................................................................................................................30
Metodologia ..................................................................................................................................34
5
Desenvolupament de la proposta ......................................................................................38
Fase1.Motivació ........................................................................................................................38
Fase2.Ideesprèvies .............................................................................................................. 40
Fase3.Projected’investigació ..........................................................................................42
Pas1.Delimitaciód’unproblema/casderecerca ................................44
Pas2.Cercaiselecciód’informació ...............................................................44
Pas3.Sistematitzaciódelainformació .......................................................50
Pas4.Anàlisidelainformació.............................................................................51
Pas5.Elaboraciódesíntesisiconclusions ................................................54
Pas6.Comunicació ...................................................................................................56
Avaluació ....................................................................................................................................... 60
Rúbricad’observaciódegènere.Posa’tlesulleresliles! ..................................61
Rúbrica d’avaluació de competències clau .............................................................63
Rúbrica d’avaluació del treball en grup ......................................................................66
Rúbrica d’avaluació de continguts .................................................................................69
Alumnat avalua ...........................................................................................................................73
Recursos ......................................................................................................................................... 74
Bibliografia ....................................................................................................................................79
Annexos ......................................................................................................................................... 80
6
ÍNDEX DE QUADRES
Quadre1.Competències/elementstransversals .................................................................12
Quadre2.Competènciesclau/disciplinàries ..........................................................................13
Quadre3.Euskadi ......................................................................................................................................16
Quadre4.IllesBalears ............................................................................................................................19
Quadre5.Catalunya ................................................................................................................................22
Quadre6.PaísValencià .........................................................................................................................24
Quadre7.Selecciódeblocsdecontinguticriteris d’avaluaciópermatèriesicomunitats.3rd’ESO ...................................................................27
Quadre8.Aprenentatgebasatenprojectes ...........................................................................36
Quadre9.Sondeigd’ideesprèvies ............................................................................................... 40
Quadre10.Passosperfacilitarelprocésd’investigació .................................................43
Quadre11.Exempled’esquemaperelaborarunguiótècnic .......................................58
Quadre12.Rúbricad’observaciódegènere ............................................................................61
Quadre13.Rúbricad’avaluaciódecompetènciesclau ...................................................63
Quadre14.Rúbricad’avaluaciódeltreballengrup ............................................................66
Quadre15.Rúbricad’avaluaciódecontinguts .......................................................................69
Quadre16.Alumnatavalua .................................................................................................................73
7
ÍNDEX DE FIGURES
Figura1.Economialineal .......................................................................................................................31
Figura2.Economiacircular ................................................................................................................32
Figura3.Trianglealimentari ...............................................................................................................45
Figura4.Comsorgeixl’agroindústria ..........................................................................................46
Figura5.Etiquetatged’aliments .....................................................................................................47
Figura6.Elblogcomarecurscomunicatiu ............................................................................48
Figura7.Elaboraciódecurtmetratges ........................................................................................49
Figura8.Fitxer .............................................................................................................................................50
Figura9.Anàlisidetextosescrits ...................................................................................................52
Figura10.Anàlisidetextosaudiovisuals ...................................................................................53
8
Aquesta exemplificació curricular pretén oferir al professorat unconjunt de suggeriments útils per incorporar la sobirania alimen-tàriaambenfocamentdegènerealscentresdeSecundàriapar-
tintd’unaperspectivatransversaliinterdisciplinària.
Hemelaboratundocumentprouampliperpermetrediferentslíniesdetreball i que sigui el professorat qui prengui decisions pel que fa a la implementació(perexemple,al’horadedecidirquinscontingutsserienelsmésapropiatspercontribuirdesdelasevaassignaturaalprojecteinterdisciplinari),però,almateixtemps,ambprouindicacionsiprecisi-onsper tald’assegurarunamiradadeterminadaalprocésd’ensenya-ment-aprenentatge,alacoherènciaambl’enfocamentd’educaciócrí-tica i transformadora1i–perdescomptat–alacomprensiódelatemàticatriada: els sistemes alimentaris i els seus efectes sobre la nostra salut i la del planeta.
Atesa ladiversitatdesituacions,motivacions, tradicions icontextos lapropostapresentaunaestructuraflexible,demaneraquecadaequipdocent i cada centre educatiu pugui fer les adaptacions que consideri oportunes sense necessitat de desenvolupar tot el contingut des del principialaficomsifosunaunitatdidàcticaconvencional.Estractad’undocumentdenaturalesadiferent,peraixònosegueixl’estructuracon-vencional (objectiusgenerals iespecífics,seqüenciaciódecontinguts,metodologia,temporització,activitats,materials…)quepermetriadeta-llarlaintervenciódocental’auladesdelprincipifinsalfinal.Iésque,totiqueresponaunaorganitzacióinternasimilar,elseuobjectiuésmostrarcoméspossibleorganitzarunafeinainterdisciplinària,coordinadaentrediferents assignatures mitjançant la metodologia d’Aprenentatge Basat enProjectes(ABP)ambunatemàticaconcreta,enelnostrecas,lasobi-raniaalimentàriaambenfocamentdegènere.
Elquesíqueproposemésunaestructuracomuna.L’alumnathauràdefer en grups una investigació relacionada amb els sistemes alimenta-risquedesembocaràa la identificaciódepropostesper transitar capamodelsmés justosdesdelpuntdevistasocial iambiental iqueescomunicaran mitjançant un vídeo.
Aquest document s’inscriu en el conjunt de recursos que s’ofereixen dins del programa Alimentacción que impulsen conjuntament Justícia AlimentàriaiHegoa.Ambaquestainiciativaesbuscagenerarconscièn-ciacríticaipromourel’accióeducativadavantlesconseqüènciessoci-als,econòmiquesiambientalsqueprovocaelnostremodelalimentari(producció,distribució,comercialitzacióiconsum)gestionatpelcapita-lisme neoliberal i mercantil.
Abandad’això,laideatambéésestendrealtresmodelsalternatius,qua-litativamentrellevants,basatsenelsprincipisdelasobiraniaalimentària
PRESENTACIÓ
1.Usremetemaldocument“Educacióncrítica transformadora. Marco teórico pedagógico para trabajar la soberanía alimentaria con enfoque degéneroenloscentrosde secundaria” que hem desenvolupat en el marc del programa Alimentacción,onesdetalla què entenem per aquest enfocament. Disponible a: https://www.alimentaccion.net/es/recursos/educaci%C3%B3-cr%C3%ADtica-i-transformadora-marc-teoricopedag%C3%B2gic-integrar-la-sobirania-aliment%C3%A0ria
9
PRESENTACIÓ
ambperspectivadegènere,quedefenseneldretdelspoblesidelescomunitatsaprendredecisionssobreelseupropisistemaalimentari.Estractaquetoteslespersonesaccedeixinaunaalimentaciósana,salu-dable isostenible iaunescondicionsdevidadignes; transitantcapasocietatsmésjustesicapapatronsdeproduccióiconsumquenoúni-camentminimitzinl’impactesobreelplaneta,sinóquetambécontribu-eixin a la regeneració dels ecosistemes.
ElprogramaAlimentaccións’estàdesenvolupantaquatreterritoris:IllesBalears,PaísValencià,CatalunyaiEuskadi.Peraquestsmotiusl’exem-plificacióha tingutenconsideracióelsdecrets curricularsd’aquestescomunitatsperorganitzarcontinguts icompetències.Tambéhemtin-gut en compte les unitats didàctiques que diversos participants delprograma han produït i implementat a fi que s’entengui que aquestaexemplificaciónosuposaunmodeldiferent,sinóunapropostaquelesinclouperagafar-lescomareferènciaendiferentsfasesdelprocés.Enqualsevolcas,talcomveurem,existeixensimilitudsqueentenemquepodendonarsentita lautilitzacióde l’exemplificaciócurricular tambéfora d’aquests territoris i/o agents de la Xarxa d’Alimentacción.
10
Ambaquestaexemplificaciópresentemunmodeldetreballpos-sible,prouobertperquèelprofessoratpuguiprendredecisionsiobrirdiferentsviesdetreball,peròambalgunselementscen-
tralsquel’articulen.Estractad’unapropostaperdesenvolupardurantuntrimestrea3rd’ESO,decaràcterinterdisciplinari(BiologiaiGeologia,Educaciófísica,LlenguaiLiteraturaiGeografiaiHistòria)amblaproble-màticadel’alimentaciócomaeixtemàticil’AprenentatgeBasatenPro-jectescomametodologiadetreball.Lògicament,aquestapropostanoesgota la possibilitat que altres assignatures puguin sumar-s’hi i abordar aquesteixtemàtic.
OBJECTIU GENERAL
CONCRECIÓ CURRICULAR
En aquest apartat presentem les interrelacions que es poden esta-blirentrelesdiferentscompetències,objectius,matèries,blocsdecontinguticriterisd’avaluacióespecificatsalsdecretsqueregulen
l’etapa a cadascun dels quatre territoris on es desenvolupa el programa d’Alimentacción(Catalunya,Euskadi,PaísValenciàiIllesBalears).
Entotselscasoshemfetunaselecciói,ambl’objectiudefermésvisi-blelacontribuciódel’enfocamentdesobiraniaalimentàriaambenfo-camentdegènerealsaprenentatgesesperats,hemadaptatelscriterisd’avaluació a la temàticaque abordem: els sistemes alimentaris i elsseus efectes sobre la nostra salut i la del planeta.
Òbviament, laselecciódequatreassignaturesnosignificaencapcasquesiguinlesúniquesquecontribueixenalacomprensiódelatemà-ticaial’assolimentdelsobjectiusicompetènciesassenyalades.Defet,seriainteressantque,tenintencompteelssuggerimentscontingutsenaquest text, docents d’altres assignatures s’animessin a participar enaquestapropostainterdisciplinària.
Delamateixamanera,calquesiguinlesprofessoresielsprofessorsquidecideixinfinalmentquinscontingutsconcretstreballaraniquinsobjec-tius i competències de totes les assenyalades realment desenvoluparan i avaluaran.
Insistimqueaquestapropostaésunaexemplificació,unapossibleguiaentre moltes altres que es podrien plantejar.
11
CONCRECIÓCURRICULAR
Tot seguit expliquem els quadres que hi ha i que recullen la lògica de la con-creció curricular que hem elaborat.
} Quadre 1. Competències/elements transversals. Al quadre, es reculll’enunciat que rep cadascun d’aquests ítems, referit a aquests qua-tre territoris. En algunes d’aquestes comunitats es distingeix entrecompetènciesielementstransversals,noobstantaixò,hemoptatperpresentarunasíntesiqueenspermetvisualitzar-nel’estructurai,dinsd’aquestes,elselementscomuns.
} Quadre 2. Competències clau/disciplinàries. En aquest cas, recollimles competències clau/disciplinàries (que, amb lleugeres variacionsenladenominació,apareixenalsdecretscurricularsdelsquatreterri-toris)iassenyalemelscriterisd’avaluacióqueresultenpertinentspera aquestaexemplificació, adequant la seva formulacióa la temàticaescollida.
} Quadres 3 a 6. Objectius d’etapa. Correspondència amb la selecció decontingutspermatèries icomunitats.3rd’ESO.S’estableix–peracadascun dels quatre territoris i de les quatre assignatures sobre les qualsesfal’exemplificació(BiologiaiGeologia,Educaciófísica,Llen-guaiLiteraturaiGeografiaiHistòria)corresponentsa3rd’ESO–,lacor-relacióentreelsobjectiusd’etapapermatèries,elsblocsdecontinguti els criteris d’avaluació seleccionats.
} Quadre 7. Selecció de blocs de contingut i criteris d’avaluació per matè-ries i comunitats. 3r d’ESO. Quadre resum de blocs de continguts selec-cionatsperterritoriiperacadascunadelesquatreassignaturesde3rd’ESO jaesmentades.Sesuggereix lacorrespondènciaentreelscri-teris d’avaluació que assenyalen els decrets de cadascun dels quatre territoris.
12
Quadre1.Competències/elementstransversalsC
ATA
LUN
YA
EU
SK
AD
IC
OM
UN
ITA
T V
AL
EN
CIA
NA
ILL
ES
BA
LE
AR
S
Co
mp
etè
nci
es
com
un
icat
ive
s
Co
mp
etè
nci
a co
mu
-nicativalingüísticai
aud
iovi
sual
C
om
pe
tèn
cia
pe
r a
la
comunicacióverbal,no
verb
al i
dig
ital
Fom
en
t d
e la
lect
ura
Co
mp
ren
sió
lect
ora
Expressióoraliescrita
Co
mu
nic
ació
au
dio
visu
al
Co
mp
ren
sió
lect
ora
Expressióoraliescrita
Co
mu
nic
ació
au
dio
visu
alC
om
pe
tèn
cia
artí
stic
a i
cult
ura
l
Co
mp
etè
nci
es
me
tod
olò
giq
ue
s
Trac
tam
en
t d
e la
info
rma-
ció
i co
mp
etè
nci
a d
igit
alC
om
pe
tèn
cia
pe
r ap
ren
-d
re a
ap
ren
dre
i p
er
pe
nsa
r
Tecn
olo
gie
s d
e la
info
rma-
ció
i d
e la
co
mu
nic
ació
Tecn
olo
gie
s d
e la
in
form
ació
i d
e la
co
mu
nic
ació
Competènciamatemàtica
Co
mp
etè
nci
a d
’ap
ren
dre
a
apre
nd
re
Co
mp
etè
nci
es
pe
rso
nal
sC
om
pe
tèn
cia
d’a
uto
no
mia
Co
mp
etè
nci
a p
er
a la
inic
iati
va i
l’esp
eri
t e
mp
ren
ed
or
Emprenedoria
Emprenedoria
Co
mp
etè
nci
es
esp
ecí
fiqu
es
cen
trad
es
a co
nvi
ure
i h
abit
ar
el m
ón
Co
mp
etè
nci
a e
n e
l co
ne
i-xe
me
nt
i la
inte
racc
ió a
mb
e
l mó
n f
ísic
Co
mp
etè
nci
a p
er
apre
n-
dreaésser
Co
mp
etè
nci
a p
er
con
viu
re
Educaciócívicai
con
stit
uci
on
alEducaciócívicai
con
stit
uci
on
alC
om
pe
tèn
cia
soci
al i
ciu
tad
ana
DE
FIN
ICIÓ
DE
CO
MP
ET
ÈN
CIE
S T
RA
NS
VE
RS
AL
S
Co
mp
etèn
cia
per
a l
a co
mu
nic
ació
ver
bal
, no
ver
bal
i d
igit
al. Utilitzarde
maneracomplementàrialacomunicacióverbal,lanoverbaliladigital
percomunicar-sedemaneraeficaçiadequadaensituacionspersonals,
soci
als
i aca
dè
miq
ue
s.
Co
mp
etèn
cia
per
ap
ren
dre
a a
pre
nd
re i
per
pen
sar. Disposardelshàbits
d’estudiidetreball,delesestratègiesd’aprenentatgeidelpensament
rigorós,mobilitzantitransferintallòaprèsaaltrescontextosisituacions,
pe
r p
od
er
org
anit
zar
de
fo
rma
autò
no
ma
el p
rop
i ap
ren
en
tatg
e.
Co
mp
etèn
cia
per
co
nviu
re. Participarambcriterisdereciprocitatdeles
diferentssituacionsinterpersonals,grupalsicomunitàries,reconeixenten
l’alt
ra p
ers
on
a e
ls m
ate
ixo
s d
rets
i d
eu
res
qu
e e
s re
con
eix
en
pe
r a
un
/a
mateix/a,pertaldecontribuirtantalbépersonalcomalbécomú.
Co
mp
etè
nci
a p
er
a la
in
icia
tiva
i l
’esp
eri
t e
mp
ren
e-
do
r.Mostrariniciativagestionantelprocésemprene
-doram
bresolució,eficàciairespecteperalsprincipis
èticsenelsdiferentscontextosisituacionspersonals,
socials,acadèmiquesilaborals,perpodertransfor-
mar
les
ide
es
en
act
es.
Co
mp
etè
nci
a p
er
apre
nd
re a
éss
er. Reflexionarsobre
elssentiments,pensamentsiaccionsd’un/amateix/a
queesprodueixenenelsdiferentsàmbitsisituacions
delavida,reforçant-losoajustant-los,d’acordambla
sevavaloraciói,d’aquestamanera,poderorientar-se
mit
jan
çan
t la
mill
ora
co
ntí
nu
a ca
p a
l’a
uto
real
itza
ció
d
e la
pe
rso
na
en
to
tes
les
seve
s d
ime
nsi
on
s.
Font:Elaboraciópròpiaapartirdelsdecretscurricularscorresponentsacadascundelsquatre territoris. Definició de competències transversals presa del Pla Heziberri 2020(Dept.d’EducaciódelGovernBasc).
13
CONCRECIÓCURRICULAR
Quadre2.Competènciesclau/disciplinàries
COMUNES ALS 4 TERRITORIS
VINCULACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ AMB L’ENFOCAMENT DE SOBIRANIA ALIMENTÀRIA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
Competència en comunicació lingüística. Es refereix a l’habilitat per utilitzar la llengua, expressar idees i interactuar amb altres persones de manera oral o escrita.
Comprendre textos en diferents formats (orals, escrits, audiovisuals…) queabordin la problemàtica de l’alimentació des d’un punt de vista complex,interdisciplinari.
Formar-seunjudicicríticièticperentendrelasobiraniaalimentàriacomunaestratègia per garantir el dret dels pobles i les persones a una alimentació sana,sostenible,localiculturalmentadequada.
Establir,mitjançanteltreballal’entorndelasobiraniaalimentària,unacomu-nicació efectiva i constructiva amb:
i. lamateixacomunitateducativa–famílies,consellescolar…–;
ii. els agents socials de l’entorn –persones productores, mercat local, petitcomerç,grupsdeconsum…–,i
iii. les institucions –ajuntament, conselleries…–, per compartir les propos-tes resultants dels projectes treballats (sobre la construcció col·lectiva de models alternatius de producció i consum) i per consolidar conjuntamentmodels alternatius de producció i consum.
Aprendre a comunicar demanera crítica i efectiva, generant idees, estruc-turantelconeixement,donantcoherènciaicohesióaldiscursialespròpiesaccions i tasques.
Analitzar de manera crítica les narratives i discursos publicitaris de la indústria alimentària,localitzantlapublicitatenganyosaielsestereotipsdiscriminatoris(classesocial,gènere...).
Generar narratives alternatives basades en la qualitat dels aliments que pre-serven la salut de les persones i del planeta.
Desenvolupar estratègies de comunicació no sexista tant pel que fa a la forma comalscontinguts,fentqueelsilesestudiantsdesenvolupinlasevacapaci-tat de passar de ser persones receptores passives a productores d’informació crítica i transformadora.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. La primera al·ludeix a les capacitats per aplicar el raonament matemàtic per resoldre qüestions de la vida quotidiana; la competència en ciència se centra en les habilitats per fer servir els coneixements i la metodologia científica per explicar la realitat que ens envolta; i la competència tecno-lògica, en com aplicar aquests coneixements i mètodes per donar resposta als desitjos i necessitats humanes.
Aplicarelraonamentmatemàticperestablirseqüènciesdecausa-efectealvol-tantdelaproblemàticadel’alimentació,argumentsexplicatiusquepermetenentendrequinssistemesmalmetenlasalutdelséssersviusidelplanetaiquinsesconfigurencomasistemesalternatius,sosteniblesiecològics.
Ferserviradequadamentrepresentacionsiobjectesmatemàtics(taules,gràfics,fórmules,estadístiques…)persintetitzarlainformaciói/odadesrellevantsqueajudin a comprendre i interpretar situacionsvinculadesa laproblemàticadel’alimentació iamb lesalternativesdesobiraniaalimentàriaambenfocamentde gènere.
Desenvoluparunamiradaèticasobreelsavençoscientíficsitecnològicsasso-ciats a l’alimentació per prendre decisions raonades a l’hora de triar models agroindustrials i models agroecològics.
Adoptar valors i actituds adequats per assolir una vida física/mental saludable i contribuir a la consolidació d’un entorn naturalment sostenible i socialment just i equitatiu.
Desenvoluparunamiradacríticaqueqüestioni laneutralitatde laciència i latecnologia i reconèixer biaixos de gènere.
14
COMUNES ALS 4 TERRITORIS
VINCULACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ AMB L’ENFOCAMENT DE SOBIRANIA ALIMENTÀRIA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
Competència digital.
Implica l’ús segur i crític de les TIC per obtenir, analitzar, produir i intercanviar informació.
Alfabetització i educació digital.
Desenvolupar coneixements, actituds i habilitats per passar de ser perso-nes consumidores acrítiques de la informació que ofereixen internet i les xarxes socials a productores de continguts digitals crítiques, informades iresponsables.
Definircriterisquepermetindiscernirlainformaciórellevantd’entretotselscontingutsdigitalsqueofereixinterneti,enrelacióambaquestaidea,apren-dreafercerquesafinadesainternetsobreelstemesdetreball.
Produircontingutsdigitalsrelacionatsamblasobiraniaalimentàriaambenfo-cament de gènere que recullin els resultats del treball per projectes desen-volupat de forma col·laborativa.
Fer servir els dispositius digitals com a eines per a la difusió i comunicació de missatgescríticsendiferentsformats(textos,blogs,audiovisuals…).
Aprendre a aprendre.
És una de les princi-pals competències, ja que implica que l’estudiant desenvo-lupi la seva capacitat d’iniciar l’aprenen-tatge i persistir-hi, organitzar tasques i temps, i treballar de manera indivi-dual o col·laborativa per aconseguir un objectiu.
Tenir disposició permillorar les capacitats d’exposició i comunicació oral,escrita,audiovisualidigital,perutilitzarargumentssòlidsacol·loquisidebats.
Construir capacitats –essencials per a l’aprofundiment democràtic– perescoltaraltresopinionsiestardisposatamodificarelseupropipuntdevista.
Mantenirlacuriositatperplantejar-sepreguntes,identificarivalorarladiver-sitat de respostes, desenvolupar les estratègies necessàries per prendredecisionsètiques,raonadesicrítiques.
Ser conscient de com els nous aprenentatges es relacionen amb el coneixe-mentprevi(ampliant-loimillorant-lo)obédecomajudenaqüestionari,sis’escau,superarlesideesprèviesqueestinguinsobreelstemesdetreball.
Aprofitar l’espai col·laboratiu que suposa el treball per projectes per: a)explorar les possibilitats pròpies en el desenvolupament d’habilitats per a la participació,larelacióambels/lesaltres,lacomunicacióefectivaib)obser-var i aprendre de les diferents estratègies d’aprenentatge desplegades pels companys icompanyes,especialmentde les tasquesd’investigació (cercad’informació,contrastdefonts,anàlisi,entrevistes,visites;capacitatd’anàlisi,de síntesi, decomunicació) associadesal treball a l’entornde la sobiraniaalimentàriaambenfocamentdegènere.
Competència motriu.
Afrontar de manera autònoma, crítica, creativa i expres-siva les diverses situacions de l’àmbit motor per adquirir els hàbits de la pràctica d’activitats físiques i esportives que ajuden a assolir el benestar integral mitjançant un estil de vida saludable.
Integraralavidaquotidianadeformaconscientl’activitatfísica,enqualsevolde lessevesexpressions,comunelement indispensablepera lacura i lamilloradelasalutenlasevaintegritatielgaudid’unavidaequilibrada,iden-tificanttotselsaspectesextrínsecsiintrínsecsvinculatsaaquesta.
15
CONCRECIÓCURRICULAR
COMUNES ALS 4 TERRITORIS
VINCULACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ AMB L’ENFOCAMENT DE SOBIRANIA ALIMENTÀRIA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
Competències soci-als i cíviques.
Fan referència a les capacitats de relacionar-se amb les persones i participar de manera activa, participativa i democràtica de la vida social i cívica.
Abordar la problemàtica de l’alimentació des d’una perspectiva ecosistè-mica, amb un enfocament local-global, i partint dels principis de justíciasocial i ambiental.
Identificar les conseqüències socials i ambientals derivades delmanteni-mentdelsistemadeproduccióagroindustrialilasevainfluènciasobrel’aug-mentdelesinjustícies,lareproducciódelesdesigualtatsil’aguditzaciódela crisi ecològica en què estem immerses.
Conèixerelsprincipisdelasobiraniaalimentàriaambenfocamentdegènerei argumentar críticament el seu potencial polític transformador per al canvi social.
Incorporar l’enfocament de gènere per analitzar els rols i impactes de/en dones i homes de cadascun dels models de producció sobre els quals estan desenvolupant el treball per projectes.
Desenvolupar un judici ètic que permeti prendre decisions basades en crite-ris de justícia social i ambiental.
Identificarelscanvisindividualsquepodenassumircomaciutadanesiciu-tadansperafavorirlasostenibilitatdelavida,iqueimplicaranlamodificaciódepautesdeconsum,derelacióambaltrespersones,d’alimentació,etc.
Proposar iniciatives que afavoreixin la implicació col·lectiva en accions desensibilitzacióiconstrucciódeciutadaniacríticaendiferentsespais:familiar,escolar,municipal…
Sentit de la ini-ciativa i esperit emprenedor.
Implica les habilitats necessàries per con-vertir les idees en actes, com la creati-vitat o les capacitats per assumir riscos i planificar i gestionar projectes.
Seleccionar un problema relacionat amb els continguts de treball a l’entorn delasobiraniaalimentàriaambenfocamentdegèneresobreelqualesvolaprofundir per buscar solucions assumibles individualment i col·lectivament.
Transformar ideesen accionsdemanera creativa, realista i ajustadaa lesnecessitats del context.
Construir en els projectes escolars de models de negoci basats en els prin-cipisdel’economiasocialisolidària.
Imaginar,dissenyariportaratermeprojectesrealitzablesrelacionatsamblaproblemàticadel’alimentacióqueimpliquencompromisos/accionsdesen-sibilització,presadeconsciènciaicanvid’actitudsafavord’unconsumjusti responsable.
Establirunsistemadeseguimentquepermetiidentificarmillorespergarantirla bona marxa del projecte i criteris d’avaluació que permetin extreure apre-nentatges que es puguin aplicar a altres iniciatives similars amb posterioritat.
Consciència i expressions culturals.
Fa referència a la capacitat d’apreciar la importància de l’expressió mit-jançant la música, les arts plàstiques i escèniques o la literatura.
Treballarenequipperdefinirdemaneracol·laborativalesideescentralsdelguió narratiu –a favor de l’agroecologia, el consum just i responsable i lasostenibilitat de la vida– sobre les quals giraran els clips de vídeos que faran.
Visibilitzardemaneraexplícital’enfocamentdegènere.
Elaborarproductesbasatsencosmovisionsnoeurocèntriquesdel’alimen-tacióidelavidaengeneral,méscentradesenelbenestardelespersonesidel planeta que en l’acumulació de capital i poder.
Elaborarenequipelguiótècnicinarratiudelvídeo.
Generarelproducteaudiovisualfinalcomaformad’expressió,representacióicomunicaciód’emocions,vivènciesiideesqueexemplifiquinelcompromísambunaalimentaciósana,saludable,ecològicaiculturalmentadequada.
Font:Elaboraciópròpia.
16
Quadres3a6.Objectiusd’etapa.Correspondènciaamblaselecciódecontingutspermatèriesicomunitatspera3rd’ESO
Qu
adre
3. E
usk
adi
MA
TÈ
RIA
OB
JEC
TIU
S D
’ETA
PA
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
TC
RIT
ER
IS D
’AV
ALU
AC
IÓ
Bio
log
ia i
Ge
olo
gia
1.Utilitzarelconeixementcientíficdel’organisme
humà,explicantelfuncionam
entdelpropicosiles
condicionsquepossibilitenlasalut,perdesenvolu
-parhàbitsdecuresiatencióiaugmentarelbenestar
pe
rso
nal
i co
mu
nit
ari.
2.Utilitzarelconeixementcientíficsobreelfunciona-
mentdelsecosistemes,explicantlesinteraccions
ques’hiprodueixen,aixícoml’equilibriielsfactors
queelspertorben,pervalorar,gestionarigaudirde
lanatura,analitzarcríticam
entlesinteraccionsdela
ciè
nci
a i l
a te
cno
log
ia a
mb
la s
oci
eta
t i e
l me
di a
mb
i-e
nt
i par
tici
par
act
ivam
en
t i r
esp
on
sab
lem
en
t e
n p
ro
de
l de
sen
volu
pam
en
t so
ste
nib
le.
3.Obtenirinformaciósobretemescientífics,utilitzant
diversesfonts,incloent-hilestecnologiesdelainfor-
mac
ió i
la v
alid
esa
pe
r fo
nam
en
tar
i ori
en
tar
tre
bal
ls
sobretemescientíficsiadoptar-hiactitudspersonals
crít
iqu
es
i fo
nam
en
tad
es.
4.Interpretardemaneraactivaicríticaelsmissatges
qu
e c
on
ten
en
info
rmac
ió r
efe
rid
a a
les
ciè
nci
es
i produirmissatgescientíficsutilitzantadequadam
ent
elllenguatgeoraliescrit,aixícomaltressistemesde
no
taci
ó i
rep
rese
nta
ció
pe
r co
mu
nic
ar-s
e d
e f
orm
a p
reci
sa i
po
de
r d
on
ar e
xplic
acio
ns
i arg
um
en
taci
on
s enl’àm
bitdelesciències.
Co
nti
ng
uts
comuns(B1).
B1.
1 Fer,am
bl’ajutd’unguió,investigacions
(…)aplicantlametodologiailesestratègies
pròpiesdeltreballcientífic,valorantlaseva
exe
cuci
ó i
inte
rpre
tan
t-n
e e
ls r
esu
ltat
s.
B1.
3 Formar-seunaopiniópròpia,expres-
sar-
se a
mb
pre
cisi
ó i
arg
um
en
tar
sob
re
situacionsiproblemes,buscant,seleccionant
iinterpretantinformaciódecaràctercientífic.
Les
pe
rso
ne
s i
lasalut(B3).
Projecte
d’in
vest
igac
ió
(B6).
B3
.7 Identificarapartirdelconeixementdel
conceptedesalutim
alaltia,elsfactorsqueel
de
term
ine
n.
B3
.8 Reconèixerlaim
portànciadelshàbitsi
est
ils d
e v
ida
salu
dab
les
en
el m
ante
nim
en
t delsòrgans,aparellsisistemesimplicats
en
la n
utr
ició
usa
nt
exe
mp
les
i sit
uac
ion
s pràctiques.
B6
.14
Fe
r in
vest
igac
ion
s se
nzi
lles
sob
re a
lgu
n
ecosistemadel’entornproperidentificant-ne
elscomponents,elsfactorsdesencadenants
dedesequilibrisivalorantlaim
portànciade
pro
teg
ir-lo
i co
nse
rvar
-lo
.
17
CONCRECIÓCURRICULAR
Qu
adre
3. E
usk
adi
MA
TÈ
RIA
OB
JEC
TIU
S D
’ETA
PA
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
TC
RIT
ER
IS D
’AV
ALU
AC
IÓ
Lle
ng
ua
cast
ell
ana
i L
ite
ratu
ra
1Comprendrediscursosorals,escritsiaudiovisuals,
procedentsdediferentsàmbitsd’úsdelallengua,i
interpretaram
bactitudcrítica,tantelseucontingut
comlasevaforma,perrespondreeficaçmentadife
-re
nts
sit
uac
ion
s co
mu
nic
ativ
es.
2Expressar-seiinteractuaroralmentiperescritde
formaadequada,coherenticorrecta,ambactitud
respectuosa,decooperacióicrítica,perrespondre
eficaçmentadiferentsnecessitatscomunicatives.
4.Gaudirdetextosliterarisescrits,oralsiaudiovisuals,
referencialsideselecciópròpia,perdonarsentitala
pròpiaexperiència,comprendreelm
ónidesenvolu
-p
ar la
se
nsi
bili
tat
est
èti
ca.
7.Usar,am
besperitcríticiautonomia,lestecnologies
de
la in
form
ació
i la
co
mu
nic
ació
pe
r o
bte
nir
info
rma-
ció,comunicar-seicooperar.
Co
mu
nic
ació
oral.Parlar,
esc
olt
ar i
con
-versar(B2).
B2
.1 C
om
pre
nd
re t
exto
s o
rals
en
dife
ren
ts
suports,reconeixentiinterpretantelsentit
glo
bal
i se
lecc
ion
ant
les
info
rmac
ion
s i l
es
dad
es
relle
van
ts.
B2
.4 Participareninteraccionsoralssobre
tem
es
d’in
terè
s so
cial
.
Co
mu
nic
ació
e
scri
ta. L
leg
ir i
escriure(B3).
B3
.2 C
om
pre
nd
re t
exto
s e
scri
ts e
n d
ifere
nts
suports,reconeixentiinterpretantelsentit
glo
bal
i se
lecc
ion
ant
les
info
rmac
ion
s i l
es
dad
es
relle
van
ts.
B3
.3 F
er
text
os
exp
osi
tiu
s i d
’arg
um
en
taci
ó
eficaços,clarsibenestructurats.
Ed
uca
ció
fís
ica
1.Identificarianalitzartotselsaspectesquedefineixen
un
a ac
tivi
tat
físic
a i e
spo
rtiv
a sa
lud
able
pe
r p
od
er
valorar,deformaconscient,elsbeneficisquelaseva
pràcticaaportaperassolirelbenestar,entotesles
sevesdimensions,adoptantunaactitudcríticaenvers
lavisióquetélasocietatdelasalut,l’activitatfísicai
esportiva,eltractam
entdelcosilaimatgecorporal.
Act
ivit
at f
ísic
a i
salut(B2).
B.2
.5 Reconèixerlaim
portànciaperalasalut
d’u
na
alim
en
taci
ó e
qu
ilib
rad
a.
18
Font:ElaboraciópròpiaapartirdelCurrículumdel’EducacióBàsicaPlaHeziberri2020.ComunitatAutònomadelPaísBasc,2015.Disponiblea:http://www.euskadi.eus/conteni-dos/informacion/heziberri_2020/es_2_proyec/adjuntos/EB_curriculo_completo.pdf
Qu
adre
3. E
usk
adi
MA
TÈ
RIA
OB
JEC
TIU
S D
’ETA
PA
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
TC
RIT
ER
IS D
’AV
ALU
AC
IÓ
Ge
og
rafia
i H
istò
ria
8.Conèixerelsproblemesactualsdelessocietatscon
-temporànies,analitzant-nelespossiblesarrelshis
-tòriquesisocials,iavaluant-nelesdiferentsrealitats
i sit
uac
ion
s a
l’efe
cte
d’e
lab
ora
r u
n ju
dic
i pe
rso
nal
críticiraonatsobreaquestes,ipromoureiemprendre
actuacionsalternativeseficaces,adiferentsesca-
les,permillorarlesrelacionsentrelespersones,els
diferentsgrupssocials,aixícoml’úsresponsabledels
recu
rso
s n
atu
rals
.
9.Identificarelsprocessosim
ecanismesqueregeixen
els
fe
nò
me
ns
soci
als
anal
itza
nt
les
rela
cio
ns
en
tre
fetssocials,polítics,econòmicsiculturals,utilitzant
aqu
est
co
ne
ixe
me
nt
pe
r co
mp
ren
dre
la p
lura
litat
d
e c
ause
s q
ue
exp
liqu
en
l’ev
olu
ció
de
les
soci
eta
ts
actu
als
i ob
ten
ir u
na
visi
ó r
aon
ada
i crí
tica
de
la h
is-
tòria,pertaldepoderincidirsocialmentamillorar-la
com
a c
iuta
dan
s.
11.Fertasquesdegrupiparticiparendiscussionsi
debatsam
bunaactitudconstructiva,oberta,respon
-sable,críticaitolerant,fonam
entantadequadam
ent
lessevesopinionsipropostes;valorantladiscrepàn
-ciaieldiàlegcomunavianecessàriaperalasolució
delsproblemesiconflicteshumansisocialsidesen
-vo
lup
ant
tècn
iqu
es
de
tre
bal
l en
gru
p p
er
aco
nse
gu
ir tantunassolim
entcreatiucomú,comunaintegració
po
siti
va e
n u
na
soci
eta
t o
n p
rim
a la
inte
racc
ió d
e la
p
ers
on
a i e
l gru
p.
12.Obtenirinformaciódecaràctergeogràficihistòric,
planificant,seleccionantirelacionantinformació
verbal,gràfica,icònica,estadísticaicartogràfica,pro
-cedentdefontsdiverses,incloent-hilaqueproporci-
on
en
els
mit
jan
s d
e c
om
un
icac
ió i
les
tecn
olo
gie
s d
e
lainformacióidelacomunicació,perelaborar-neuna
síntesii,siescau,sabercomunicarelsresultatsobtin
-g
uts
a la
re
sta
de
man
era
org
anit
zad
a i i
nte
l·lig
ible
.
L’espaihumà.
Organització
econòmica,
soci
al i
po
lític
a (B2).
B2
.1 Identificarelsprincipalsagentsiinstituci
-onseconòmics,lesfuncionsqueexerceixen
enelm
arcd’unaeconomiacadacopmés
interdependent,iaplicaraquestconeixement
al’anàlisiivaloraciód’algunesrealitatseco
-n
òm
iqu
es
pro
pe
res.
B2
.3 Identificarcaracterístiquesiproblemes
enl’agriculturabasca,espanyolaieuropea.
B2
.12
Analitzaruncaslocalitzatal’entorn,les
conseqüènciesmediambientalsdelesactivi
-tatseconòmiques,idiscriminar-hiformesde
de
sen
volu
pam
en
t so
ste
nib
le.
19
CONCRECIÓCURRICULAR
Qu
adre
4. I
lle
s B
ale
ars
MA
TÈ
RIA
OB
JEC
TIU
S D
’ETA
PA
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
TC
RIT
ER
IS D
’AV
ALU
AC
IÓ
Bio
log
ia i
Ge
olo
gia
2.Aplicar,enlaresoluciódeproblemes,estratè
-giespròpiesdelesciències,comaraladiscus-
siódel’interèsdelsproblemesplantejats,la
formulaciód’hipòtesis,l’elaboraciód’estratègies
deresolucióidissenysexperimentals,l’anàlisi
deresultats,laconsideraciódelesaplicacionsi
rep
erc
uss
ion
s d
e l’
est
ud
i re
alit
zat
i la
inve
stig
a-ci
ó d
e c
oh
erè
nci
a g
lob
al.
4.Obtenirinformaciósobretemescientífics
utilitzantdiferentsfonts,incloent-hilesTIC,i
valo
rar-
ne
el c
on
tin
gu
t p
er
fon
ame
nta
r i o
rie
nta
r tr
eb
alls
so
bre
aq
ue
sts
tem
es.
5.Adoptaractitudscrítiquesfonam
entadesen
el c
on
eix
em
en
t d
e la
bio
log
ia i
la g
eo
log
ia p
er
analitzarqüestionscientífiquesindividualmento
en
gru
p.
6.Desenvoluparactitudsihàbitsfavorablesala
promociódelasalutpersonalicomunitàriai
faci
litar
est
ratè
gie
s q
ue
pe
rme
tin
afr
on
tar
els
ri
scs
de
la s
oci
eta
t ac
tual
en
asp
ect
es
rela
cio
-natsam
bl’alimentació,elconsum,lesdrogode
-p
en
dè
nci
es
i la
sexu
alit
at.
7.Comprendrelaim
portànciad’utilitzarelsconei-
xem
en
ts d
e la
bio
log
ia i
la g
eo
log
ia p
er
sati
sfe
r le
s n
ece
ssit
ats
hu
man
es
i par
tici
par
en
la n
ece
s-sàriapresadedecisionssobreproblemeslocals
i glo
bal
s.
8.Conèixerivalorarlesinteraccionsdelaciènciai
latecnologiaamblasocietatielm
ediambient,
així
co
m la
ne
cess
itat
de
ce
rcar
i ap
licar
so
luci
-o
ns
ade
qu
ade
s p
er
avan
çar
cap
a la
so
ste
nib
ili-
tat,fentatencióalsproblemesam
bquèestroba
avuilahumanitat,especialmentelsqueafecten
mésdirectam
entlesIllesBalears.
Me
tod
olo
gia
científica(B1).
B1.
2Cercar,seleccionariinterpretarlainformació
decaràctercientíficiutilitzaraquestainformació
performar-seunaopiniópròpia,expressar-seamb
pre
cisi
ó i
arg
um
en
tar
sob
re p
rob
lem
es
rela
cio
nat
s am
b e
l me
di n
atu
ral i
la s
alu
t.
Les
pe
rso
-nesilasalut,
pro
mo
ció
de
la
salut(B4).
B4
.3 Descobrir,apartirdelconeixementdels
conceptesdesalutim
alaltia,elsfactorsqueels
de
term
ine
n.
B4
.11
Re
con
èix
er
la d
iferè
nci
a e
ntr
e a
lime
nta
ció
i n
utr
ició
i d
ifere
nci
ar e
ls p
rin
cip
als
nu
trie
nts
i le
s funcionsbàsiquesd’aquests.
B4
.12
Relacionarlesdietesam
blasalutatravés
d’exemplespràctics.
B4
.13
Argumentarlaim
portànciad’unabonaali-
me
nta
ció
i d
e l’
exe
rcic
i fís
ic p
er
a la
sal
ut.
20
Qu
adre
4. I
lle
s B
ale
ars
MA
TÈ
RIA
OB
JEC
TIU
S D
’ETA
PA
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
TC
RIT
ER
IS D
’AV
ALU
AC
IÓ
Lle
ng
ua
cast
ell
ana
i L
ite
ratu
ra
4.Empraram
bautonomiaiesperitcríticelsmitjans
de
co
mu
nic
ació
so
cial
i le
s te
cno
log
ies
de
la
informacióilacomunicacióperobtenir,inter-
pretar,elaboraripresentarendiferentsformats
informacions,opinionsisentimentsdiversosi
pe
r p
arti
cip
ar e
n la
vid
a so
cial
.
5.Interaccionar,expressar-seicomprendre
oralmentoperescrit,demaneracoherent
iadequadaalscontextosacadèmic,sociali
cultural,iadoptarunaactitudrespectuosaide
coo
pe
raci
ó.
13.Usartantlesfontsim
presescomlesdigitalsper
obtenir,seleccionaritransm
etreinformacióiper
produirtreballsacadèmicsam
brigor,claredati
coh
erè
nci
a.
16.Valorarlaim
portànciad’emprarelregistrelin
-güísticadequatacadasituaciócomunicativa..
Co
mu
nic
ació
oral.Escoltari
parlar(B1).
B1.
1 Comprendretextosoralsdediferentsàmbits:
personal,acadèmic/escolarisocial.
B1.
6 Aprendreaparlarenpúblic,ensituacionsfor-
malsiinformals,deformaindividualoengrup.
Co
mu
nic
ació
e
scri
ta. L
leg
ir i
escriure(B2).
B2
.3 M
anife
star
un
a ac
titu
d c
ríti
ca d
avan
t la
lect
ura
detextosoobresliteràriesmitjançantunalectura
reflexivaquepermetiidentificaractitudsd’acordo
de
saco
rd r
esp
ect
ant
a to
ta h
ora
les
op
inio
ns
de
ls
altr
es.
Ed
uca
ció
Fí
sica
1.Conèixerivalorarelsefectesbeneficiosos,els
risc
s i l
es
con
trad
icci
on
s q
ue
l’ac
tivi
tat
físic
a téperalasalutindividualilacol·lectivaiper
al d
ese
nvo
lup
ame
nt
pe
rso
nal
i la
qu
alit
at d
e
vidamitjançantlapràcticahabitualisistemàtica
d’a
ctiv
itat
s fís
iqu
es.
2.Mostrarunaactitudcríticadavantelsmodels
corporalsidesalutilesmanifestacionsfisico
-esportivescomafenòmenssocioculturals,i
instaurarhàbitssaludables.
Salut(B1).
B1.
1 R
eco
nè
ixe
r e
ls f
acto
rs q
ue
inte
rve
ne
n e
n
l’acc
ió m
otr
iu i
els
me
can
ism
es
de
co
ntr
ol d
e la
intensitatdel’activitatfísica,aplicar-losalapròpia
pràcticairelacionar-losam
blasalut.
21
CONCRECIÓCURRICULAR
Font:ElaboraciópròpiaapartirdelDecret34/2015,de15demaig,pelquals’estableixelcurrículumdel’EducacióSecundàriaObligatòriaalesIllesBalears.Disponiblea:http://www.caib.es/eboibfront/es/2015/10308/564908/decreto-34-2015-de-15-de-mayo-por-el-que-se-establ
Qu
adre
4. I
lle
s B
ale
ars
MA
TÈ
RIA
OB
JEC
TIU
S D
’ETA
PA
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
TC
RIT
ER
IS D
’AV
ALU
AC
IÓ
Ge
og
rafia
i H
istò
ria
1.Identificarelsprocessosielsmecanismesdels
fetspolítics,econòmicsiculturalsilesrelacions
ques’estableixenentreaquests.Empraraquest
con
eix
em
en
t p
er
com
pre
nd
re le
s ca
use
s q
ue
ex
pliq
ue
n l’
evo
luci
ó d
e le
s so
cie
tats
i e
ls s
eu
s problemesmésrellevants.
2.Identificar,localitzarianalitzar,adiferents
escales,elselementsbàsicsdelm
edifísiciles
inte
racc
ion
s e
ntr
e a
qu
est
s e
lem
en
ts i
els
gru
ps
hu
man
s a
l’ho
ra d
’em
pra
r l’e
spai
i e
ls r
ecu
rso
s.
Valorarlesconseqüènciesdetipuseconòmic,
social,cultural,políticimediambientald’aques-
tesinteraccions.Conèixerlaproblemàticaespe
-cíficadel’úsdelsrecursosalesIllesBalears.
3.Comprendreelterritoricomelresultatdela
inte
racc
ió d
e le
s so
cie
tats
am
b e
l me
di q
ue
o
rgan
itze
n i
en
el q
ual
es
de
sen
volu
pe
n.
9.Cercar,seleccionar,comprendreirelacionar,
amb
els
mè
tod
es
i le
s tè
cniq
ue
s p
ròp
ies
de
la
geografiailahistòria,informaciódetipusverbal,
gràfic,icònic,estadísticicartogràficprocedent
defontsdiverses,incloent-hil’entornfísici
social,lesbiblioteques,elsmitjansdecomu
-n
icac
ió i
les
tecn
olo
gie
s d
e la
info
rmac
ió i
la
comunicació;tractaraquestainformaciód’acord
amblafinalitatqueespersegueixicomunicar-la
als
altr
es
de
fo
rma
org
anit
zad
a i i
nte
l·lig
ible
.
10.Duratermetasquesengrupiparticiparen
debatsam
bunaactitudconstructiva,críticai
tolerant,fonam
entantadequadam
entlesopini-
onsivaloranteldiàlegcomunavianecessària
pe
r so
luci
on
ar e
ls p
rob
lem
es
hu
man
s i s
oci
als.
L’espaihumà
(B1).
B1.
3 C
on
èix
er
i an
alit
zar
els
pro
ble
-m
es
i els
re
pte
s m
ed
iam
bie
nta
ls a
ls
qu
als
han
de
fe
r fr
on
t le
s Ill
es
Bal
e-
arsiEspanya,l’origenqueteneni
les
po
ssib
les
vie
s p
er
sup
era
r-lo
s.
B1.
12 Entendrelaideadedesenvo
-lu
pam
en
t so
ste
nib
le i
les
imp
licac
i-onsqueté.
22
Qu
adre
5. C
atal
un
ya
MA
TÈ
RIA
OB
JEC
TIU
S D
’ETA
PA
(e
xpre
ssat
s co
m a
co
mp
etè
nci
es)
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
TC
RIT
ER
IS D
’AV
ALU
AC
IÓ
Ciè
nci
es
de
la
nat
ura
lesa
: b
iolo
gia
i g
eo
log
ia
4.Identificariresoldreproblemescientíficssus-
ceptiblesdeserinvestigatsenl’àm
bitescolar,
queim
pliquineldisseny,larealitzacióila
com
un
icac
ió d
’inve
stig
acio
ns
exp
eri
me
nta
ls.
11.Adoptarmesuresam
bcriteriscientíficsque
evit
in o
min
imit
zin
els
imp
acte
s m
ed
iam
bie
n-
tals
de
riva
ts d
e la
inte
rve
nci
ó h
um
ana.
12.Adoptarmesuresdeprevencióihàbitssalu
-dablesenl’àm
bitindividualisocial,fonam
en
-ta
de
s e
n e
l co
ne
ixe
me
nt
de
les
est
ratè
gie
s d
e
deteccióirespostadelcoshumà.
14.Adoptarhàbitsd’alim
entacióvariadaiequili
-b
rad
a q
ue
pro
mo
gu
in la
sal
ut
i evi
tin
co
nd
uc-
tesderisc,trastornsalimentarisim
alalties
asso
ciad
es.
Teo
rie
s i f
ets
ex
pe
rim
en
-tals…(B2).
B2
.2 A
rgu
me
nta
r e
l pu
nt
de
vis
ta p
rop
i so
bre
te
me
s sociocientíficscontrovertitsapartirdellegircrítica-
me
nt
do
cum
en
ts s
ob
re r
ece
rqu
es
fete
s p
er
altr
es
pe
r p
od
er v
alo
rar
els
pro
ced
ime
nts
i le
s ra
on
s ap
ort
ade
s.
La
nu
tric
ió
humana(B4).
B4
.5 Justificarlaim
portànciadel’alimentacióequili
-b
rad
a fe
nt
refe
rèn
cia
a la
ne
cess
itat
de
nu
trie
nts
de
le
s cè
l·lu
les
i la
rela
ció
de
les
die
tes
amb
la s
alu
t.
B4
.11 Valorarlaim
portànciad’hàbitssaludablescom
l’alim
en
taci
ó v
aria
da
i eq
uili
bra
da.
Lle
ng
üe
s ca
tala
na
i ca
ste
llan
a
1.Obtenirinformació,interpretarivalorarelcon
-tingutdetextosescritsdelavidaquotidiana,
de
ls m
itja
ns
de
co
mu
nic
ació
i ac
adè
mic
s p
er
com
pre
nd
re’ls
.
3.Desenvoluparestratègiesdecercaigestióde
la in
form
ació
pe
r ad
qu
irir
con
eix
em
en
t.
4.Planificarl’escritd’acordamblasituació
comunicativa(receptor,intenció)iapartirdela
ge
ne
raci
ó d
’ide
es
i la
seva
org
anit
zaci
ó.
9.Emprarestratègiesd’interaccióorald’acord
amblasituaciócomunicativaperiniciar,man
-te
nir
i aca
bar
el d
iscu
rs.
Dim
en
sió
lec-
tora(B1).
B1.
2 Llegir,comprendre,interpretarivalorartextos
escritspropisdelavidaquotidiana,delesrelaci
-onssocials,delavidaacadèmicaidelsmitjansde
comunicació,captantelsentitglobal,identificantla
informaciórellevant,extraientinformacionsconcre
-tes,fentinferències…
Dim
en
sió
escrita(B2).
B2
.6 Escriuretextosenrelacióambl’àm
bitd’úsde
lavidaquotidiana,delesrelacionssocials,delavida
acadèmicaidelsmitjansdecomunicació,ienrelació
amblafinalitatquepersegueixen.
Dim
en
sió
ora
l (B3).
B3
. 10
Ap
ren
dre
a p
arla
r e
n p
úb
lic e
n s
itu
acio
ns
for-
malsiinformals,demaneraindividualoengrup.
B3
.11 Participarendebatsicol·loquisajustant-se
pro
gre
ssiv
ame
nt
a le
s n
orm
es
qu
e e
ls r
eg
ule
n p
er
a l’intercanvicomunicatiu:coherència,cohesió,correc-
ció,adequació.
23
CONCRECIÓCURRICULAR
Font:ElaboraciópròpiaapartirdelDecret187/2015,de25d’agost,d’ordenaciódelsensenyamentsdel’educaciósecundàriaobligatòriaaCatalunya.Disponiblea: https://www.siis.net/documentos/legislativa/503987.pdf
Qu
adre
5. C
atal
un
ya
MA
TÈ
RIA
OB
JEC
TIU
S D
’ETA
PA
(e
xpre
ssat
s co
m a
co
mp
etè
nci
es)
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
TC
RIT
ER
IS D
’AV
ALU
AC
IÓ
Ed
uca
ció
fís
ica
1Aplicarunpladetreballdemilloraoman
-te
nim
en
t d
e la
co
nd
ició
fís
ica
ind
ivid
ual
am
b r
ela
ció
a la
sal
ut.
2.Valorarelsefectesd’unestildevidaactiu
apartirdelaintegraciód’hàbitssaludables
enlapràcticad’activitatfísica.
Co
nd
ició
fís
ica
isalut(B1).
B1.
5 Reconèixerlaim
portància
d’u
na
alim
en
taci
ó e
qu
ilib
rad
a i d
e
lesadaptacionsnecessàriessegons
l’act
ivit
at f
ísic
a q
ue
es
de
sen
volu
pa.
Ciè
nci
es
soci
als:
g
eo
gra
fia i
his
tòri
a
3.Interpretarqueelpresentésproductedel
passat,percomprendrequeelfuturésfruit
de
les
de
cisi
on
s i a
ccio
ns
actu
als.
5.Explicarlesinterrelacionsentreelsele
-mentsdel’espaigeogràfic,pergestionar
les
acti
vita
ts h
um
ane
s e
n e
l te
rrito
ri a
mb
cr
iteri
s d
e s
ost
en
ibili
tat.
7.Analitzardiferentsmodelsd’organitza
-ciópolítica,econòmicaiterritorial,iles
desigualtatsquelageneren,pervalorar
com
afe
cte
n la
vid
a d
e le
s p
ers
on
es
i fe
r p
rop
ost
es
d’a
ctu
ació
.
11Formar-seuncriteripropisobreproblemes
soci
als
relle
van
ts p
er
de
sen
volu
par
un
p
en
sam
en
t cr
ític
.
13.Pronunciar-seicomprometre’senla
defensadelajustícia,lallibertatilaigual
-ta
t e
ntr
e h
om
es
i do
ne
s.
Act
ivit
at
eco
nò
mic
a i
org
anit
zaci
ó
política(B2).
B2
.1 Analitzar,permitjàd’indicadors
socioeconòmics,elsdesequilibris
enladistribuciódelsrecursos,
exp
lican
t-n
e p
oss
ible
s ca
use
s i
conseqüències,iidentificarles
me
sure
s d
e s
up
ort
al d
ese
nvo
lup
a-m
en
t so
ste
nib
le.
B2
.2 A
nal
itza
r as
pe
cte
s d
el f
un
ci-
on
ame
nt
de
l’e
con
om
ia e
n e
l mó
n
iaEuropaenparticular,destacant
la in
terd
ep
en
dè
nci
a e
ntr
e p
aïso
s i
alg
un
es
de
les
dife
ren
ts p
olít
iqu
es
eco
nò
miq
ue
s.
B2
.3 C
arac
teri
tzar
i an
alit
zar
els
e
spai
s ag
rari
s i d
isti
ng
ir e
ls p
rin
ci-
pal
s ti
pu
s d
e p
aisa
tge
s ag
rari
s d
el
mó
n.
B2
.4 D
esc
riu
re i
anal
itza
r e
ls e
spai
s in
du
stri
als
i dis
tin
gir
alg
un
s ti
pu
s d
e p
aisa
tge
s in
du
stri
als.
Lo
calit
zar
lesprincipalsàreesdeproducció
industrial,centresdeproducciódel
món,iidentificarelsfactorsactuals
de
loca
litza
ció
i d
e d
esl
oca
litza
ció
d
ins
de
la g
lob
alit
zaci
ó e
con
òm
ica.
24
Qu
adre
6. P
aís
Val
en
cià
MA
TÈ
RIA
OB
JEC
TIU
S D
’ETA
PA
(Noapareixenespecificatspermatèria,demanera
qu
e d
els
ge
ne
rals
d’e
tap
a n
’he
m s
ele
ccio
nat
únicam
entelsquetenenunavinculaciómés
directaam
baquestaexemplificaciócurricular)
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
TC
RIT
ER
IS D
’AV
ALU
AC
IÓ
Bio
log
ia i
Ge
olo
gia
i)Desenvoluparmetodologiesdidàctiquesinnova
-doresqueincloguinl’aprenentatgecooperatiu,
elsprojectesinterdisciplinaris,l’úsdelestecno
-logiesdelainformacióilacomunicació,aixícom
lapràcticadel’educacióinclusivaal’aula.
k)Elaborarmaterialsdidàcticsorientatsal’ense
-n
yam
en
t i l
’ap
ren
en
tatg
e b
asat
s e
n l’
adq
uis
ició
d
e c
om
pe
tèn
cie
s.
Me
tod
olo
gia
científicaipro
-je
cte
d’in
vest
i-gació(B1).
B1.
4 Plantejarproblemesrellevantscomapuntde
par
tid
a d
’un
a in
vest
igac
ió d
ocu
me
nta
l o e
xpe
ri-
mental,formulantpreguntessobrefenòmens
nat
ura
ls i
pro
po
sar
les
hip
òte
sis
ade
qu
ade
s p
er
contrastar-lesatravésdel’experimentacióol’ob
-se
rvac
ió i
l’arg
um
en
taci
ó.
B1.
6 Planificartasquesoprojectes,individualso
col·lectius,iferunprojected’investigacióenequip
sobreelm
edinatural…
Les
pe
rso
ne
s i
lasalut(B2).
B2
.6 Diferenciarelshàbitspersonalsiculturals
d’alim
entaciódelsprocessosfisiològicsdenutrició,
identificarelsprincipalstipusdenutrientsenels
aliments,lessevesfuncionsilescaracterístiques
d’unadietaequilibrada,justificantlarellevància
delshàbitsalimentarissaludablesidelapràc-
tica
hab
itu
al d
e l’
exe
rcic
i fís
ic p
er
incr
em
en
tar
el
benestariprevenirl’obesitat,admetentlaneces-
sita
t d
’aju
t d
avan
t e
ls t
rast
orn
s d
e la
co
nd
uct
a alimentària.
25
CONCRECIÓCURRICULAR
Qu
adre
6. P
aís
Val
en
cià
MA
TÈ
RIA
OB
JEC
TIU
S D
’ETA
PA
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
TC
RIT
ER
IS D
’AV
ALU
AC
IÓ
Lle
ng
üe
s ca
tala
na
i ca
ste
llan
a
i)Desenvoluparmetodologiesdidàctiquesinnova
-doresqueincloguinl’aprenentatgecooperatiu,
elsprojectesinterdisciplinaris,l’úsdelestecno
-logiesdelainformacióilacomunicació,aixícom
lapràcticadel’educacióinclusivaal’aula.
k)Elaborarmaterialsdidàcticsorientatsal’ense
-n
yam
en
t i l
’ap
ren
en
tatg
e b
asat
s e
n l’
adq
uis
ició
d
e c
om
pe
tèn
cie
s.
Escoltaripar
-lar(B1).
B1.
1Participaractivam
entirespectuosamenten
intercanviscomunicatius…sobretemesdel’actuali-
tat
prò
xim
s al
s in
tere
sso
s d
e l’
alu
mn
at.
B1.
3 In
terp
reta
r te
xto
s o
rals
i au
dio
visu
als
de
gèneres,tipologiesiregistresdiferents…propisde
l’àmbitpersonal,acadèmicisocial…emprant,de
maneraautònoma,lesestratègiesdecomprensió
oraladequadesaltextialpropòsitdel’escolta,per
form
ar-s
e u
na
op
inió
prò
pia
.
Lle
gir
i esc
riu
re
(B2).
B2
.5 R
eal
itza
r am
b c
reat
ivit
at t
asq
ue
s o
pro
jec-
tesdetreballindividualsocol·lectius,deforma
reflexivaidialogada,sobretemesmotivadors
peral’alumnat,seguintlesfasesdelprocésd’un
projectedetreball,perobtenirunproductefinal
originaldecaràcterexpositiuod’argumentació.
Avaluarambl’ajutdeguieselprocésielproducte
final;icomunicardeformapersonalelsresultats
ob
tin
gu
ts.
Ed
uca
ció
fís
ica
i)Desenvoluparmetodologiesdidàctiquesinnova
-doresqueincloguinl’aprenentatgecooperatiu,
elsprojectesinterdisciplinaris,l’úsdelestecno
-logiesdelainformacióilacomunicació,aixícom
lapràcticadel’educacióinclusivaal’aula.
k)Elaborarmaterialsdidàcticsorientatsal’ense
-n
yam
en
t i l
’ap
ren
en
tatg
e b
asat
s e
n l’
adq
uis
ició
d
e c
om
pe
tèn
cie
s.
Co
nd
ició
fís
ica
isalut(B1).
B1.
4 A
nal
itza
r la
re
laci
ó e
ntr
e le
s ac
titu
ds
i est
ils d
e
vidasaludablesam
blaim
atgecorporal,lesactivi
-tatsd’oci,l’activitatfísicail’esport,laprevencióde
mal
alti
es
i ad
dic
cio
ns
i evi
de
nci
ar a
qu
est
es
con
-ductesielsseusbeneficisenlasevavidapersonali
en
el c
on
text
so
cial
act
ual
.
26
Qu
adre
6. P
aís
Val
en
cià
MA
TÈ
RIA
OB
JEC
TIU
S D
’ETA
PA
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
TC
RIT
ER
IS D
’AV
ALU
AC
IÓ
Ge
og
rafia
i H
istò
ria
i)Desenvoluparmetodologiesdidàctiquesinnova
-doresqueincloguinl’aprenentatgecooperatiu,
elsprojectesinterdisciplinaris,l’úsdelestecno
-logiesdelainformacióilacomunicació,aixícom
lapràcticadel’educacióinclusivaal’aula.
k)Elaborarmaterialsdidàcticsorientatsal’ense
-n
yam
en
t i l
’ap
ren
en
tatg
e b
asat
s e
n l’
adq
uis
ició
d
e c
om
pe
tèn
cie
s.
L’espaihumà
(B3).
B3
.3 R
ela
cio
nar
les
actu
acio
ns
de
ls a
ge
nts
so
cial
s i
políticssobrel’espaigeogràficamblanecessitatde
satisferlesnecessitatssocialsbàsiques…iselec-
cio
nar
exe
mp
les
de
co
m a
qu
est
s co
mp
ort
ame
nts
iinteressostenenconseqüènciesam
bientalsi
soci
oe
con
òm
iqu
es
en
el c
on
text
d’u
na
eco
no
mia
demercat,percomprendremillorelsprocessos
econòmicsipolíticsméssignificatius.
B3
.4 Analitzarladinàm
icaielfuncionam
entd’es-
paisgeogràficsdediferentordredemagnitudila
globalitatdelesinterconnexionsqueelsconfi-
gureniexemplificar-lesprenentcomareferència
l’intercanvideproductesibéns…id’informació…,el
de
spla
çam
en
t d
e p
ob
laci
ó i
la p
resa
de
de
cisi
on
s p
olít
iqu
es
i eco
nò
miq
ue
s.
B3
.6 Estimarelgraud’idoneïtatd’algunespolíti-
quessocials,econòmiquesoterritorialspelquefa
alasevacapacitatdegenerarconflictespolítics,
desigualtatssocialsiproblemesmediambientals,
ado
pta
nt
un
a ac
titu
d c
ríti
ca i
ela
bo
rar
pro
po
ste
s b
asad
es
en
el r
esp
ect
e d
els
dre
ts h
um
ans
i el
de
sen
volu
pam
en
t so
ste
nib
le.
Font:ElaboraciópròpiaapartirdelDecret87/2015,de5dejuny,delConsell,pel qual estableix el currí-culum i desplega l’ordena-ciógeneraldel’EducacióSecundàriaObligatòriaidelBatxillerat a la Comunitat Valenciana.Disponiblea:https://www.docv.gva.es/portal/portal/2015/06/10/pdf/2015_5410.pdf
27
CONCRECIÓCURRICULAR
Quadre7.Selecciódeblocsdecontinguticriterisd’avaluaciópermatèriesicomunitats.3Rd’ESO
MA
TÈ
RIA
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
T
CR
ITE
RIS
D’A
VA
LUA
CIÓ
CA
TALU
NY
AP
AÍS
VA
LE
NC
IÀE
US
KA
DI
ILL
ES
BA
LE
AR
S
Bio
log
Ia i
Ge
olo
gia
Re
cerc
a.
Me
tod
olo
gia
.
B2
.2 A
rgu
me
nta
r p
un
ts d
e v
ista
pro
pis
so
bre
te
me
s so
cio
ci-
entíficscontrovertits.
B1.
4 Plantejarproble
-m
es
relle
van
ts c
om
a
pu
nt
de
par
tid
a d
’un
a re
cerc
a d
ocu
me
nta
l o
exp
eri
me
nta
l.
B1.
6 Planificar
tasq
ue
s o
pro
jec-
tes
ind
ivid
ual
s o
co
l·le
ctiu
s.
B1.
1 i 3
Fe
r re
cer-
ques,formar-seuna
op
inió
prò
pia
.
B1.
2 In
terp
reta
r in
for-
maciódecaràcter
científiciemprar-la
pe
r ar
gu
me
nta
r.
Nutrició,persones,
salu
t.
B4
.5 Justificarla
importànciadel’ali-
me
nta
ció
eq
uili
bra
da.
B4
.11 Valorarla
importànciad’hàbits
salu
dab
les
com
l’a
lime
nta
ció
var
iad
a i
eq
uili
bra
da.
B2
.6 Hàbitsperso
-n
als
i cu
ltu
rals
. Ju
s-tificarlarellevància
delshàbitsalimenta
-ri
s sa
lud
able
s.
B3
.7 C
on
eix
em
en
t d
el c
on
cep
te d
e
salu
t i m
alal
tia.
B3.8Reconèixerla
importànciadels
hàbitsielsestilsde
vid
a sa
lud
able
s.
B6
.14
Fe
r re
cerq
ue
s se
nzi
lles
sob
re a
lgu
n
eco
sist
em
a d
e l’
en
-tornproperidentifi-
cant…desequilibrisi
valorantlaim
portàn
-ci
a d
e p
rote
gir-
los
i co
nse
rvar
-lo
s.
B4
. 3, 1
1, 1
2 i
13
Co
mp
ren
dre
els
co
nce
pte
s d
e s
alu
t i
mal
alti
a. D
ifere
nci
ar
alim
en
taci
ó i
nu
tric
ió.
Establirlarelació
en
tre
die
ta i
salu
t. R
eco
nè
ixe
r la
imp
or-
tànciadelabona
alim
en
taci
ó.
28
MA
TÈ
RIA
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
T
CR
ITE
RIS
D’A
VA
LUA
CIÓ
CA
TALU
NY
AP
AÍS
VA
LE
NC
IÀE
US
KA
DI
ILL
ES
BA
LE
AR
S
Lle
ng
ua
cast
ell
ana
i lit
era
tura
Co
mu
nic
ació
ora
l. Escoltariparlar.
B3
. 10
i 11Parlaren
públic.Participarde
de
bat
s.
B1.
1 Participar
d’in
terc
anvi
s co
mu
nic
atiu
s.
B1.
3 In
terp
re-
tar
text
os
ora
ls i
aud
iovi
sual
s.
B2
.1 C
om
pre
nd
re
text
os
ora
ls e
n
diferentssuports,
reco
ne
ixe
nt
i in
ter-
pre
tan
t e
l se
nti
t g
lob
al i
sele
ccio
nan
t le
s in
form
acio
ns
i le
s d
ade
s re
lleva
nts
.
B2
.4 Participard’inte
-ra
ccio
ns
ora
ls s
ob
re
tem
es
d’in
terè
s so
cial
.
B1.
1 C
om
pre
nd
re
text
os
ora
ls d
e
diferentsàmbits,
personal,acadèmic/
esc
ola
r i s
oci
al.
B1.
6 A
pre
nd
re a
p
arla
r e
n p
úb
lic.
Co
mu
nic
ació
esc
rita
. L
leg
ir i e
scri
ure
.
B1.
2 Llegir,com
-prendre,interpretari
valo
rar
text
os
esc
rits
p
rop
is d
e la
vid
a quotidiana,deles
relacionssocials,de
la v
ida
acad
èm
ica
i de
ls m
itja
ns
de
co
mu
nic
ació
.
B2
.6 Escriuretextos
en
re
laci
ó a
mb
la
finalitat.
B2
.5 F
er
pro
ject
es
de
tre
bal
l in
div
idu
als
o c
ol·l
ect
ius
seg
uin
t fasesfinsaassolirun
productefinal.
B3
.2 C
om
pre
nd
re
text
os
esc
rits
en
diferentssuports,
reco
ne
ixe
nt
i in
ter-
pre
tan
t e
l se
nti
t g
lo-
bal
i se
lecc
ion
ant
les
info
rmac
ion
s i d
ade
s re
lleva
nts
.
B3
.3 F
er
text
os
exp
o-
siti
us
i d’a
rgu
me
nta
-cióeficaços,clarsi
be
n e
stru
ctu
rats
.
B2
.3 D
em
ost
rar
acti
tud
crí
tica
dav
ant
la le
ctu
ra d
e t
exto
s i
lecturareflexiva.
29
CONCRECIÓCURRICULAR
MA
TÈ
RIA
BLO
CS
DE
C
ON
TIN
GU
T
CR
ITE
RIS
D’A
VA
LUA
CIÓ
CA
TALU
NY
AP
AÍS
VA
LE
NC
IÀE
US
KA
DI
ILL
ES
BA
LE
AR
S
Ed
uca
ció
fís
ica
Co
nd
ició
fís
ica
i sa
lut.
B1.
5 R
eco
nè
ixe
r la
importànciadel’ali-
me
nta
ció
eq
uili
bra
da
i l’a
dap
taci
ó e
n f
un
ció
d
e l’
acti
vita
t fís
ica.
B1.
4 R
ela
ció
en
tre
ac
titu
ds
i est
ils d
e
vid
a sa
lud
able
s am
b la
imat
ge
co
r-poral,prevencióde
mal
alti
es.
B.2
.5 Im
portànciaper
a la
sal
ut
d’u
na
ali-
me
nta
ció
eq
uili
bra
da.
B1.
1 R
eco
nè
ixe
r fa
c-torsd’acciómotriu,
me
can
ism
es
de
co
ntr
ol d
e l’
acti
vita
t física,relacióambla
salu
t.
Ge
og
rafia
i H
istò
ria
Act
ivit
at e
con
òm
ica
i org
anit
zaci
ó p
olí-
tica.L’espaihumà.
B2
.1 A
nal
itza
r d
ese
-q
uili
bri
s e
n la
dis
trib
u-
ciódelsrecursos,cau
-sesiconseqüències,
i me
sure
s d
e s
up
ort
al
de
sen
volu
pam
en
t so
ste
nib
le.
B2
.2 A
nal
itza
r l’e
con
o-
mia
de
l mó
n d
est
a-ca
nt
la in
terd
ep
en
-d
èn
cia
en
tre
paï
sos.
B2
.3 C
arac
teri
tzar
e
spai
s ag
rari
s d
el
mó
n.
B2
.4 A
nal
itza
r e
spai
s in
du
stri
als.
Lo
calit
zar
pri
nci
pal
s ce
ntr
es
de
p
rod
ucc
ió d
el m
ón
iidentificarfactors
actu
als
de
loca
litza
ció
i d
e d
esl
oca
litza
ció
d
ins
de
la g
lob
alit
za-
ció
eco
nò
mic
a.
B3
.3 A
ctu
acio
ns
de
ls a
ge
nts
so
cial
s i
po
lític
s so
bre
l’e
spai
geogràfic,exemples
deconseqüències
amb
ien
tals
en
el
con
text
d’u
na
eco
-n
om
ia d
e m
erc
at.
B3
.4 Analitzardinà-
miques,interconne
-xions,intercanvide
pro
du
cte
s.
B3
.6 G
rau
d’id
on
eï-
tat
de
po
lítiq
ue
s →
conflictes,actitud
crít
ica →p
rop
ost
es
de
de
sen
volu
pa-
menthumà(DH)i
de
sen
volu
pam
en
t sostenible(DS).
B2
.1 Identificarels
pri
nci
pal
s ag
en
ts i
inst
itu
cio
ns
eco
nò
mi-
ques,lesfuncionsque
exe
rce
ixe
n e
n e
l mar
c d
’un
a e
con
om
ia c
ada
copmésinterdepen
-dent,aplicantaquest
coneixemental’anàlisi
i val
ora
ció
d’a
lgu
ne
s re
alit
ats
eco
nò
miq
ue
s p
rop
ere
s.
B2
.3 Identificarcarac
-te
ríst
iqu
es
i pro
ble
me
s e
n a
gri
cult
ura
.
B2
.12
Cas
loca
litza
t al’entorn,conse
-qüènciesmediambi-
en
tals
de
les
acti
vi-
tatseconòmiques,
dis
crim
inan
t fo
rme
s d
e d
ese
nvo
lup
ame
nt
sost
en
ible
.
B1.
3 C
on
èix
er
i an
alit
zar
pro
ble
me
s m
ed
iam
bie
nta
ls.
B1.
12 Entendrela
ide
a d
e d
ese
nvo
lu-
pam
en
t so
ste
nib
le
i le
s im
plic
acio
ns
queté.
Font:Elaboraciópròpia.
30
2.Enfocamentdedrets.Posaelfocussobrel’anàlisidelesdesigualtatsambl’objectiudepromourepolítiquesiimpulsaraccionsencaminadesaresoldreelrepartimentinjustielsdesequilibrisdepoder,d’unabanda,iaeliminarlapobresail’exclusió,del’altra.Estracta,endefinitiva,degenerarcondicionsperquè les persones i les comunitats puguin desenvolupar els seus propis models socials i polítics d’acordambelsseusdrets,culturaiterritorisdesdeperspectivescrítiques,diversesifeministes.
3.Enrealitat,enfunciódecomexploremelmodelagroindustrialielmodelagroecològic,veuremquel’enfocamentambquès’abordacadascunad’aquestesfasesilesconseqüències/impactesquegene-rensónradicalmentdiferents.Perexemple,elprimermodelgeneragranquantitatderesidusideixallesnotractats,altamentcontaminantsidegranimpacteambiental;mentrequeelsegonplantejatotelprocésproductiuambl’objectiudereduiralmàximl’impacteambiental,decontribuiralaregeneraciódels ecosistemes –respectant els cicles naturals– i de generar la menor quantitat possible de residus ideixalles(o,almenys,quepuguinserrecuperatsperanoususosorecicladesperareaprofitar-los).L’enfocament,enaquestcas,ésintegral.
4.FemserviraqueststermesambelsentitqueelsdonaBoaventuradeSousaSantos:“ElSudglobalnoés,aleshores,unconceptegeogràfic,finsitotquanlagranmajoriad’aquestespoblacionsviuenenpaï-sosdel’hemisferisud.Esmésaviatunametàforadelpatimenthumàcausatpelcapitalismeielcolonia-lismeaescalaglobalidelaresistènciapersuperar-loominimitzar-lo.PeraixòésunSudanticapitalista,anticolonialiantiimperialista.ÉsunSudqueexisteixtambealNordglobal,enlaformadepoblacionsexcloses,silenciadesimarginadescomhosónelsimmigrantssensepapers,elsaturats,lesminoriesètniquesoreligioses,lesvíctimesdesexisme,l’homofòbiaielracisme”(2011:35).
PROPOSTATEMÀTICA
Elprojectesecentraràenl’anàlisid’unaproblemàticarellevantcoméslaqüestiódel’alimentació.Estractad’untemacomplexquepotohadeserabordatdesdediferentsàreesdeconeixementique,
percomprendre’l,calintegrarpuntsdevistaeconòmics,polítics,socials,culturals,dedrets...2,semprepartintd’anàlisisquetinguinencomptelesimplicacionsdegènere,lasostenibilitatdelavidail’èticadelajustícia,tant social com ambiental.
Aquestaexemplificacióplanteja l’estudide l’alimentaciódesdelciclequeabastai)l’extraccióiutilitzaciódematèriesprimeres;ii)laproducciód’aliments–enparticular,laproduccióagrícolairamadera-;iii)latrans-formaciódelsaliments; iv)ladistribució;v)elconsumivi) lagestióderesidus i deixalles3.
Aquesta anàlisi ens permetrà, d’una banda, rastrejar el funcionamentdel model agroindustrial –economia lineal–,degranimpacteambientalisocial.L’impacteésevidentquanobservemlaprofundacrisiecològicaen què estem immerses i la pobresa i desigualtat característica de les societats del sud global,agreujadescomaconseqüènciadel’acciódelnord global4.
31
PROPOSTATEMÀTICA
MATÈRIA PRIMERA PRODUIR CONSUMIR RESIDUS
D’altrabanda,coneixeremelmodelagroecològic–economia circular– queconnectaamblapropostadesobiraniaalimentàriaambenfocamentdegènereiqueconstitueixunaalternativaalsistemaalimentariactual,ja que es basa en criteris de justícia social i sostenibilitat ambiental.
Vivimenunmónglobalitzatenquèelsistemacapitalista-extractivistas’ha presentat com l’únic mode de producció possible –per això diem queéshegemònic–is’haestèspertotelplaneta,iafectanosolamentleseconomieslocals iregionals,sinóquetambécolonitzalesnostresmentsmitjançant recursos de caire social, educatiu i comunicatiu. Elresultatd’aquestdarrerfactoréslaproducció iextensiód’unaculturaindividualista i hiperconsumista que suposa un poderós obstacle per cercarmodelsalternatiuscentratsenelbécomú i lasostenibilitatdela vida.
Elsistemadeproducciócapitalistaesbasaenunaeconomia lineal que notéencompteelslímitsdelplaneta,nitampoclesnecessitatsdelespersonesicomunitatsperviureunavidadigna,justaisostenible.Estractad’unmodelqueaguditzalaprofundacrisiecològica,quedeixaforagransmajoriesdelplanetaaugmentantlapobresa,ladesigualtatil’exclusió.És el que es coneix com a sistema d’extraure-produir-consumir-llençar.
Figura1.Economialineal
Hihaaltres sistemesdeproduccióque intenten respectaralmàximels cicles naturals, que són respectuosos amb el planeta, amb lespersones,els seus territoris i lessevescultures.Que intenten ferunús sosteniblede lesmatèriesprimeres, limitant almàxim lautilitza-ciód’energiesfòssilsquesesubstitueixenpernetesirenovables,queprodueixenperalconsumnecessari,quepotencienl’economialocal,elsciclescurtsdecomercialització,lareduccióderesidusilareutilit-zació/reciclatgecomaestratègiaperaprofitaralmàximelsrecursos.Parlemdel’economia circular.
32
Figura2.Economiacircular
Pera l’anàlisicríticade la realitat icomprendremillor lesproblemàti-quesdel’alimentacióésimprescindibleincloureunamiradafeministaal’anàlisideleslògiquessocioeconòmiquesd’unialtremodel.
Les dones pageses s’han ocupat al llarg dels segles de la cura de les persones–treballreproductiu–;delaproducciód’aliments(cultivantlaterra,cuidantelbestiar,gestionantelsrecursos–aigua, llavors…–acu-mulant coneixement i sabers transmesosdegeneracióengeneració,respectant els cicles naturals i alimentant les seves famílies) –treballproductiu–; ide lagestió,organització i curade lacomunitat–treballcomunitari–.Totaixòhaformatparthistòricamentd’unaesferaprivada,invisibilitzada i escassament reconeguda. Per la seva banda, l’esferapública de les tasques del camp ha estat tradicionalment en mans dels homes, que s’han ocupat de les transaccions econòmiques, venentproductesafiresimercats,ocupant-sedelacompravendadebestiariostentantdemaneramajoritàrialatinènciaipropietatdelaterra.
MATÈRIA PRIMERA
PRODUIR
CONSUMIR
RESIDUS
RECICLAR
33
PROPOSTATEMÀTICA
6.Per“agència”ensreferim a la capacitat que desenvolupen les dones com a agents actives de canvi i pro-motoresdinàmiquesde transformacions socials.Endefinitiva,la capacitat d’actuar sobre el món i de trans-formar-lo. Augmentar la capacitat d’agència de les dones requereix processos de decons-trucció dels supòsits patriarcals i andro-cèntrics amb què han estat educades/so-cialitzades;processosde conscienciació per entendre críticament la realitat i els sistemes dedominació;iproces-sos d’apoderament per augmentar les possi-bilitats d’acció política col·lectiva a favor de la justícia i l’equitat.
5.Entenemper“cures”tot el conjunt d’acti-vitats encaminades a proporcionar benestar físic,psíquic,afectiuiemocional a les perso-nas i a les comunitats. Aquestestasques,que són molt diverses i desiguals depenent de les situacions i els contextos,s’hanvisttravessades per les categoriesdegènere,parentesciedat,demaneraque,històri-cament,s’haatribuïtales dones la respon-sabilitatdelescures,invisibilitzant la seva existència,atorgantunvalorescàsaaquestesfeines i restant l’impor-tànciaquetenenpera la sostenibilitat de la vida.
Aquesta desigualtat de gènere ha augmentat amb l’expansió d’un modelcapitalistaque–amb lacercadelmàximbeneficieconòmicalmenor cost– ha impulsat l’agroindústria i ha deixat l’alimentació en mansdegransmultinacionals.Elsprocessosd’acaparamentdeterres,de mecanització de la producció i d’augment de la complexitat dels sis-temesdetransformació,distribucióicomercialitzacióhantingutcomaconseqüènciaeldesplaçamentol’expulsiódepagesesipagesosdelsseusterritoris,procésquehadeixatlesdonesenunasituaciódemésvulnerabilitat.
L’alternativa que representa el model de sobirania alimentària té en compteaquestes desigualtats i incorpora la mirada feminista a la proposta per transitar cap a models alimentaris justos,sostenibles,saludablesicul-turalmentadequats.Unamiradaqueproposaelsegüent:
Corresponsabilitat en les tasques de cures. Les cures5,essencialspera la sostenibilitat de la vida, i quehan estat assumides/assumeixen majoritàriament lesdones,s’handeredistribuir perquè es reparteixin de manera equitativa entre homes i dones.
Reconeixement de la feina de les dones pageses enlaproducciód’aliments,enlaconservaciódellavors,en la generació i transmissió de sabers i coneixements –populars i cien-tífics–,en laposadaenmarxadepràctiquesagrícolesquepreservenl’equilibridelsecosistemes,querespectenelsciclesnaturalsipreser-ven la biodiversitat.
Apoderament de les dones pageses. Les dones pageses com a sub-jectepolític,queimplicanosolamentenfortirlasevacapacitatd’agèn-cia6,sinócontribuira lavisibilitzaciódelesseves lluites, resistències iprojectes polítics.
34
METODOLOGIA
Amb el treball sobre els sistemes alimentaris actuals pretenem afa-vorirunaprenentatgesignificatiu,promourelaparticipacióactivade l’alumnat i facilitar el desenvolupament de capacitats vincu-
ladesalarecerca,elconeixementdelarealitatlocal-globaldesdelacomplexitat,lacercadesolucionscocreativesalsproblemesplantejatsielcompromísambaccionsdetransformació.Totaixò,juntamentambeldesenvolupamentd’habilitatscomunicatives,sónelementscentralsde la proposta.
Peraaquestaexemplificacióproposem treballar amb lametodologiad’aprenentatgebasatenprojectes(ABP),unapropostaquedonaprota-gonismeal’alumnatdurantelseuprocésd’aprenentatge.
La metodologia d’ABP facilitarà el desenvolupament d’un programadecaràcterinterdisciplinariquepermetiestablirrelacionsiconnexionsentresabers,contingutsimarcsinterpretatiusconstruïtsdesdelacom-plexitat i la transversalitat.
Gràciesalsprocessosd’investigacióqueincorporalametodologiad’ABP,les i els estudiants estaran en condicions de comprendre els contextos iinteressosquehihadarreredelnegocidel’alimentació;d’analitzar-lodesde lacomplexitat;d’identificar lesdiferènciesentreelsprocessosextractius,productius,dedistribució,consum igestióderesidusexis-tents entre els dos models antagònics que representen els sistemes de producció agroindustrial i agroecològic. I tot això observat i valorat des d’unplantejamentèticiunamiradaecosistèmica,feministaidedrets.
35
METODOLOGIA
La tasca d’investigació que ha de desenvolupar el grup sobre el tema de treball incorpora diverses estratègies:
1. Establimentd’unpladetreballcol·laboratiu.
2. Elaboraciód’esquemesderelacionsimapesconceptuals.
3. L’úsd’unaàmpliavarietatdefonts.
4. Anàlisi d’informació enquèés necessari identificar agents,interessos en joc i causes que generen que el problema d’es-tudi es manifesti com a tal.
5. Comprensiódelsimpactesiconseqüènciesperalasocietaten general i per a determinats col·lectius en particular.
6. Cercad’alternativesjustesiequitativesidefiniciódecompro-misosdecanviassumiblesenl’àmbitindividualicol·lectiu.
7. Definició d’un canal de comunicaciómitjançant el qual escompartiran els coneixements apresos amb un públic deter-minat. Aquesta estratègia compleix una triple funció:
} Proporcionar a l’alumnat informació sobre tot el que s’haaprèsduranteldesenvolupamentdelprocés.
} Brindar-los l’oportunitat de sistematitzar i organitzar la informació de manera estructurada.
} Conscienciar el públic receptor sobre les conseqüènciesper a la salut de les persones i del planeta dels sistemes alimentaris actualment vigents i de les possibles alternati-vesvinculadesalasobiraniaalimentàriaambenfocamentde gènere.
36
Quadre8.Aprenentatgebasatenprojectes
RESPECTE DEL PROCÉS DE TREBALL
1. Fasedemotivació.Estractadesuggerirunaactivitatqueresultimotivadoraperal’alumnat,quedespertilasevacuriositatdeconèixerlatemàticaques’abordaiquel’animiaresponsabilitzar-sedelprocésdetreball.
2. Ideesprèvies.Els i lesestudiantsesdevenenconscients iexpressenallòque jasaben/desconeixen sobre el projecte.
3. Comença la fase de recerca amb una hipòtesi acompanyada d’una pregunta generadoraqueguiaelprocés.Cadagrupdefiniràelseuitinerari,elsrecursosaquèacudirà,lainformacióqueprecisa…
4. Elaboraciódeltreballfinalque,enfunciódelformattriat,donaràcomaresultatunproducteounaltre(text,audiovisual,presentació,mural,peçaartística,maqueta,blog…).Enaquestaexemplificaciósuggerimcomaproductefinall’elaboraciód’unvídeo.
RESPECTE DEL TREBALL EN EQUIP
1. Constituir el grup d’estudiants que conformarà cada equip (3 personesmínim, 5màxim).Ésinteressantquesiguiungrupheterogeni,queaporticapacitatsdiverses.
2. Debaticoncreciódelprocésdetreballdeformaparticipativaiambuncompromísexprésdecomplirlesresponsabilitatsindividualsidegrup.
3. Anàlisiinicialdelproblema.Posadaencomúdeconeixementsprevissobreaquest.Propostadetemes,enfocamentsoaspectesqueconvéinvestigar.
4. Repartimentequitatiudetasquessimilars (ésadir, totselsmembresfanrecerca,totselsmembresanalitzen,totselsmembresredacten…;laideaésafavorirqueelsquedesenvolupenmillor–omésfàcilment–unestasquesajudenelscompanys/esicomparteixinconeixements,destreses,habilitats...).
5. Treballd’investigació ianàlisi.S’hauranfixat terminisperestablirelsmomentsdetreballindividual,posadaencomú(quepodentenirdiversoscicles),anàlisiidebatsobre continguts.
6. Comunicació dels resultats en la fase d’esborrany. Moments en què els diferents grups comparteixen i contrasten les seves conclusions amb les de la resta d’equips. Així s’obre la possibilitat d’enriquir el treball amb possibles aportacions i suggeri-ments dels companys i companyes.
7. Acordsielaboraciódeltreball.Triadelformat:textual,presentació–impress,powerpoint,prezi…–,audiovisual,artístic…
8. Comunicació:ésrecomanablequecadamembredelgruptinguiunaresponsabilitatsimilar en aquesta tasca.
Font:Elaboraciópròpia.
37
METODOLOGIA
ROL DOCENT
Elroldelsprofessors iprofessoresésfonamentalperguiartotelpro-cés i acompanyar el treball a l’aula dels diferents equips. Cal prestar unaatencióespecialalesdinàmiquesinternesdelsgrups,demaneraqueesfaciefectivalafilosofiaqueguialametodologiad’ABPd’afavorirl’aprenentatgemitjançantlacol·laboraciómútua,eltreballcol·laboratiu,lasumadecapacitats,l’assumpcióderesponsabilitats,l’autonomiaieldesenvolupament de pensament crític.
Talcomveurem,tambéimplicamotivarelsnoisinoies,connectarambelsseus interessos, resoldredubtes,orientar-losencadascunadelesfases,establirunsistemad’avaluacióquenoesbasiúnicamentenelresultat,sinótambéenelprocésd’aprenentatge,iqueinvolucril’alum-natdemaneraquecadagrupde treballpugui,alseu torn,avaluarelpropiaprenentatgeilamarxadelconjuntdelprocés.
És molt important que els/les estudiants coneguin des del principi el sistemad’avaluacióquees faràservirpervalorarelseu treball indivi-dual ieltreballdegrup,demaneraquesàpiguenqueestractad’una avaluació global –del conjunt del procés– i comprensiva –no sols referidaal’adquisiciódecompetènciesicontinguts,sinótambéal’en-fortiment de capacitats relacionades amb la seva disposició al treball en equip,amblaincorporaciódel’anàlisidegènere,ambelseupaperperdinamitzar el treball en equip i participar de manera crítica i responsable.
Quel’alumnatdisposid’aquestainformaciódesdel’inicidelprocéspotajudar-lo a organitzar millor la seva feina i a responsabilitzar-se del con-junt de tasques i activitats previstes en aquesta proposta estructurada conformealametodologiad’ABP.
Així,desdelcomençamenttindranlesrúbriquesd’avaluacióquecom-partimalfinald’aquestaexemplificació:
} Rúbricad’Observaciódegènere.Posa’tlesulleresliles!!!
} Rúbrica d’Avaluació de competències clau
} Rúbrica d’Avaluació del treball en grup
} Rúbrica d’Avaluació de continguts
} L’alumnat avalua
38
7.Enaquestaexem-plificaciósuggerimque elaborin mate-rialaudiovisual,toti que el professorat pot explorar/pro-posar altres formes decomunicació,demanera que l’alum-nat que ho prefereixi pugui redactar petits textos o articles breus(quetambéespoden difondre mit-jançant les xarxes socials).D’aquestamanera,s’amplienles possibilitats co-municatives i s’obre l’opció de millorar l’aprenentatge sobre diferents eines i es-tils comunicatius.
Instagramer, youtuber, influencer…són termesquehem incorporatdel’anglèsiqueensajudenaidentificaralgunsrolsvinculatsal’úsdelesxarxes socials i referits a persones que mitjançant vídeos breus en línia
comparteixenlasevavisió–delavida,del’actualitat,delamoda,ten-dències…–queopinen,donenconsells,suggereixenplans…i,d’aquestamanera,aconsegueixenincrementarelnombredeseguidorsiseguido-res que se sumen a la seva xarxa.
Periniciareltreballperprojectesproposemqueesconverteixineninflu-encers/influenciadors7,creadorsdetendènciesafavord’unaalimenta-ciósaludable,sostenibleijusta.Estractaquedesenvolupinlacapacitatdecomunicar–demaneraclara,críticaiefectiva–lanecessitatdetran-sitarcapaaltresmodelsalimentarisquegenerenmés justíciasocial iambiental.
Estractad’unaactivitatquearrencaalprincipidelaintervencióal’aulaperòqueofereixresultatsalfinal,perquèperdesenvolupar-la–percrearelscontingutsdelsaudiovisualsproposatscomaproductefinal–caldràqueelsilesjovesquehaginfetelprocésderecercaquecomportaeltreball per projectes.
Convéqueconeguindesdelcomençamentl’estructuradetreballquehihadarreredelacreaciódecàpsules/videoclipstemàtics,quepodemresumirdelamanerasegüent.
1. Handecomençarinformant-sesobreunaproblemàticad’alimen-tacióqueelsmotivi(pertipusdeproducte:refrescs,menjarràpid,snacks...;percomposició:sucre,sal,greixossaturats,additius,con-servants...;persistemadeproducció:industrial,intensiu,ecològic;perproximitat:productesquilomètrics,productesdetemporada;pels impactes que genera: al planeta, en termes de gènere, enrelació amb l’empitjorament o la millora de la vida de les persones –productoresi/oconsumidores–).
Es tracta de buscar informació sobre el tema, d’analitzar-lo, decomprendre la problemàtica que l’envolta (causes, abast, con-seqüències locals iglobals…)d’entendrecomensestàafectant id’identificaralternativespersolucionar-lo.Aquí,elmateixprocésd’investigacióaportaràinformaciórigorosaisuficient.
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
FASE 1. MOTIVACIÓ
39
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
2. Creaciódecontingut (títol, resum,#etiquetesohashtags,segui-mentalesxarxes…)tenintencomptequeladuradadelvideocliphauriadeserde3a5minuts.Pertalques’ajustinaltemps,peròsobretotperquèelcontingutsigui interessant i rellevant,handecrearunguiód’estructurasenzillaqueidentifiquielsegüent:
a. Elproblemaqueesvolabordar–ésbocomençarl’enregistra-ment amb una idea que enganxi o que generi curiositat.
b. L’explicació de per què passa.
c. Les dues o tres idees centrals que ajuden a comprendre’l.
d. Lapropostad’alguna/esalternativa/esfactible/s,demaneraque qui el vegi tingui referències de què pot fer per millorar/canviar la situació.
3. Han de conèixer algunes pautes elementals que cal tenir encompte amb vista a l’enregistrament del vídeo i que tot seguit esmentem.
a. Originalitaticreativitat.Nosolsenelcontingut,sinótambéenla forma de mostrar-lo.
b. Aspectes tècnics. Tenen a veure amb els equips d’enregistra-ment,peròtambéamblail·luminació,elstipusdeplans,elsescenaris,lamúsica,elsfonsilafeinad’edicióposterior.
c. Duradadelvídeocontrolada.Idealment,entre3i5minuts.
4. Fitxadelvídeo.Ésimportantperordenar-los,peròtambéperfaci-litar-ne la cerca tant dins del mateix canal que haguem creat com ambvistaalescerquesgenerals.Lafitxahadetenirtítol,descrip-ció,etiquetes,duradaidata.
5. Handecrearuncanal(peralconjuntdel’aula)onaniranpenjanttotselsvídeosquegenerindurantelprocés.Calquetinguiuntítolcurt,enunciatiuisuggeridoriafegir-hiunaimatgequel’identifiqui.
6. Handerecollirianalitzarlesrespostes/reaccionsquegenericadavídeo per disposar de referències sobre quines coses cal potenciar i/o millorar.
40
FASE 2. IDEES PRÈVIES
Peranalitzarlesideesprèviesquetél’alumnatsobreelsistemaali-mentari (producció-distribució-consum-gestióde residus)comp-temambunagrandiversitatd’estratègies, comaraqüestionaris,
debatsguiats,resoluciódeproblemes,plugesd’idees,elaboracióargu-mentativaapartirdefotos,dibuixos,vídeos,etc.
Podem escollir-ne una o combinar-les, segons el que sigui mésconvenient.
Atalld’exemple,suggerim:
Quadre9.Sondeigd’ideesprèvies
MATÈRIA SUGGERIMENT DE TASQUES
GEOGRAFIA I HISTÒRIA
Saps què són els aliments quilomètrics?
Quinéselpaperdelesdonesenlaproducciód’aliments?
Perquèhihaalimentsquevenendetanlluny?
Qui produeix els meus aliments?
Paguemunpreujustperalsaliments?
BIOLOGIA I GEOLOGIA
És el mateix alimentació que nutrició?
Podriesenumeraralgunsnutrientsessencialsperalbondesenvolupamentdelesfun-cions vitals?
Creus que la teva alimentació es correspon amb una dieta equilibrada?
Creusquehihaalgunarelacióentrealimentacióisalut?Perquè?
LLENGUA I LITERATURA
Defineix:alimentfresc,productedetemporada,alimentprocessat,conserva,alimentcongelat.
Preparaunguióambelsargumentsqueset’acudeixinperordenarlestevesideesambvistaaldebatqueesfaràal’aulaambeltema:perquèimportasicomproenunagransuperfície o en una petita botiga de barri o un mercat?
Titulardepremsa:“Elspobressónobesos”.Estractad’aportarargumentsafavoroencontrad’aquestaafirmació,debatre-laaclassei,després,contrastar-laperlainforma-cióqueaportal’article(vegeuelsannexos)
EDUCACIÓ FÍSICA
Existeixalgunarelacióentreexercicifísicialimentació?
Quèvoldirmenjarbéisa?
Quinessónlesconseqüènciesdenotenirhàbitsalimentarissaludables?
41
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
Font:Elaboraciópròpia.
Elconeixementdelesideesprèvies–delesquals,elsilesjoveshandeserconscients–seràd’utilitatpertraçarelspassosqueescorresponenamblesfasessegüents,peròpelquefaaaquestacalprestaratencióalesideesprèviesquesiguinerrònies,confuses,falses…pertald’idearalgunaactivitatqueelsajudiaqüestionar-les.
Por exemple, si consideren que alimentació i nutrició són conceptessinònims,elspodempreguntar:potserqueunapersonabenalimen-tadaestiguimalnodrida?Aixíiniciemundiàlegqueelsajudaràaferquelasevareflexióinicialvagimésenllà,aidentificarcontradiccions,aposarendubtealgunescreences…(allòqueenpsicologiadel’aprenentatgeesconeixcomacreaciódeconflictecognitiu) ique faràqueestiguinmésdisposatsaincorporardeformaconsistentelsnousaprenentatgesqueesgenerinenelprocésd’investigacióposterior.
https://www.astursalud.es/documents/31867/36150/5.+Lengua.pdf/0dad3e53-b7a9-7884-39a3-9d7ab5b97412
EDUCACIÓ FISICA
42
Perrespondreaaquestapreguntacaldràqueelsilesestudiantsfacinelsegüent:a) posinenmarxaunprocésderecerca;b) triar les conclusions mésrellevantsquese’nderivin;c)identificarunaestratègiadesensibi-lització/conscienciació ciutadana i d) posar-la en marxa.
Formació dels grups de treball (d’entre3 i 5persones). Perdefinir lacomposiciódecadagrupdetreball,l’idealseriaquefossinelsmateixosnois i noies els que s’agrupessin conforme a les seves preferències. No obstantaixò,suggerimqueelprofessoratintervingui,sical,peraconse-guirquenohihagigransdisparitats,ésadir,queelsgrupssiguinhomo-genis entre ells –respecte de la potencialitat de treball– i heterogenis ensi,pelsmembresqueintegrencadascun,demanera,quecomptemamb diferents capacitats que enriqueixin l’aprenentatge generat durant elprocés.
FASE 3. PROJECTE D’INVESTIGACIÓ
Elprojecteprovadedilucidar,enl’amplisectordel’alimentació,lesconseqüènciesqueesderivendelsmodelsdeproduccióiconsumpropis del capitalisme per contraposar-les a les que generen altres
modelsbasatsenlasostenibilitat i lasobiraniaalimentària.Perfer-ho,establirem comparacions entre l’agroindústria i l’agroecologia seguint elprocésquevade l’extracciódematèriesprimeresa lageneració/reduccióitractament(ono)deresidus.
Establimunahipòtesi:
I l’acompanyem d’una pregunta generadora:
Unainformaciórigorosaicríticasobreelsimpactesnegatiusquegeneral’actual sistema alimentari contribuiria a augmentar la consciència ciutadana a favordel’agroecologiacomamodelgeneradordejustíciasocialiambiental,enmarcdelasobiraniaalimentària.
Com conscienciaries les persones del teu entorn sobre la necessitat de portar unaalimentaciósana,saludable,socialmentjustaiambientalmentsostenible?
43
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
Quadre10.Passosperfacilitarelprocésderecerca
Font:Elaboraciópròpia.
Delimitació d’un problema/ cas de recerca
Sistematització de la informació
Anàlisi del material
Elaboració de síntesis i conclusions
Comunicació
Cerca i selecció d’informació
Què cal que sapiguem? Criteris de seleccióQuin tipus de fonts podem emprar?Onlapodemtrobar?
ConceptesbàsicsQuè ens diuen les fonts? Organitzaciódelainformació
Què sabem del tema?Quines interpretacions podem oferir?Quinessónlesconclusionsmésrellevants?
Quèvolemexposar,comaresultatdeltreball,aaltresgrups?(alumnat,paresimares,centreescolar,barri...).Com ho exposarem? Tria d’un canal de comunicació.
Elaboraciód’unfitxer
Què volem investigar?1
2
3
4
5
6
44
¿Què volem investigar?
Pas 2. Cerca i selecció d’informació
Què cal que sapiguem?
Biologia i Geologia
Característiques dels aliments (classificació dels aliments, tipus de nutrients, fun-cions,transformacionsdelsaliments…)
Quins elements han de caracteritzar un alimentació sana o una dieta equilibrada? Què són els perfils nutricionals i per a què serveixen?Tenen implicacions en les regulacions que es fan quant a l’etiquetatge i la publicitat?
Elmodeldesobiraniaalimentàriaésunaalternativaalmodelagroindustrial?
Quinsmodelsd’alimentaciósónmésbeneficiososperalavidadelespersonesila sostenibilitat del planeta?
Pas 1. Delimitació d’un problema/cas de recerca
45
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
Biotecnologia(OMG,pesticides,herbicides,adobs…).L’alimentaciódelfutur,tendèn-cies,problemes…
L’agriculturaindustrialconvencionalnecessitallavorsd’altrendiment,adobsifertilitzantsperauncreixementràpidipesticides,herbicidesque protegeixin les collites de plagues i malalties. Què són els organis-mesmodificatsgenèticament(OMG)?OMGitransgènicssónelmateix?Quicontrolalesllavors,enmansdequisón?Elsistemadeproduccióde llavors industrials garanteix la biodiversitat? Quins són els efectes sobre la terra i els ecosistemes de l’ús massiu i intensiu de pesticides i fertilitzants?
Alternatives,dietessaludables
Figura3.Trianglealimentari
Font: https://www.gezondleven.be/files/voeding/Healthy-Living-2017-Food-Triangle.pdf
UNITAT DIDÀCTICA: Elsucre,undolçmoltamarg
UNITAT DIDÀCTICA: Qui ens alimenta? La nostra salut i la del planeta enmansdelesmultinacionals(sobretot,launitat2:quinssónelsaliments que ens ajuden a estar sans i quins ens fan emmalaltir? i les activitatssobreperfilsnutricionals).
46
Geografia i Història
} Agriculturademercat.Elspagesosilespagesessotaelmodelagroindustrial.
} Sobiraniaalimentària.Elspagesosilespagesessotaelmodelagro-ecològic.
} Economialineal.Quèés?Coms’articulaelcicled’extracció,produc-ció/transformació,distribució,consumiresidus?
} Economiacircular.Quèés?Coms’articulaelcicled’extracció,pro-ducció/transformació,distribució,consumiresidus?
} Com era l’alimentació abans de l’expansió del model agroindustrial?
} Enfocamentlocal-global.Vinclessocialsieconòmicsentrepaïsosempobrits i països enriquits en relació amb l’alimentació.
} Quins rols han exercit/exerceixen les dones en la producció agrícola? Ienl’alimentaciófamiliar/alallar?Estemtransitantcapamodelsmésequitatiusicorresponsables?
} Conseqüènciessocialsdelsdosmodelsenrelacióa:accésitinènciadeterres,desplaçamentsimigracions,impactesdegènere,condi-cionslaborals,vidadigna,famiobesitat.
} Conseqüènciesambientalsd’unialtremodel.
Figura4.Comsorgeixl’agroindústria
Font:Elaboraciópròpia.
47
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
} →Cominflueixenelsmissatgespublicitarisenlaconstrucciódelanostraimatge,enlapercepciódelsnostrescossos,enlacaracterit-zació de què entenem per bellesa?
} Com relaciona la publicitat el consum de determinats aliments amb la salut i la bellesa?
} Quinalecturaenpodemferdesd’unpuntdevistadegènere,feminista?
Llengua i literatura
Comprensió lectora.Elllenguatgepublicitari.Lapublicitatdelsaliments(menjarràpid,dolços,alimentsdietètics…).
Figura5.Etiquetatged’aliments
Font:Elaboraciópròpia.(VegeulacampanyaMentidapodrida: https://cat.justiciaalimentaria.org/actualitat/mentida-podrida-denuncia-la-publici-tat-alimentaria)
Expressió escrita i comunicació oral.Elllenguatgeaudiovisual(guionsnarratiusitècnics,producció,edició,emissió).Alimentaciósanaisaludable.
Discursos ètics i estètics.
UNITAT DIDÀCTICA: Qui ens alimenta? La nostra salut i la del planeta enmansdelesmultinacionals(enparticular,laUnitat1:Perquèconvi-uenfamiobesitatalnostremón;il’activitat3.5delaUnitat3:Perquèmengemtanmalament?)
ACTIVITAT:Històriesdevidadelesdonespageses
UNITAT DIDÀCTICA: Repartiment de tasques: corresponsabilitat
48
} Relacióentrealimentació,nutricióisalut.Elpaperdel’activitatfísicailesnecessitatsnutricionalsenfunciódelescaracterístiques(edat,sexe,activitatquotidiana,diversitatfuncional…).
} Esport,alimentació,salut.Anàlisidelsmodelsalimentarisassociatsalessocietatsdeconsum(dietes,suplementsvitamínics,preparatsnutricionalsindustrials,preparatsfarmacològics…).Contrastamblesaportacionsd’unaalimentaciósana,saludable,agroecològica…
} Culte al cos. Creació de necessitats estètiques associades al con-ceptedebellesa/cossossans…
Figura6.Elblogcomarecurscomunicatiu
Font:Elaboraciópròpia.
UNITAT DIDÀCTICA: Som publicitat
UNITAT DIDÀCTICA: Qui ens alimenta? La nostra salut i la del planeta enmansdelesmultinacionals(sobretot,laUnitat3:Perquèmengemtanmalament?)
Educació Física
49
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
Figura7.Realitzaciódecurtmetratges
Font:fotogramadelvídeofetperalumnatde4td’ESO delCol·legiLestonnac(Barcelona)(2016-2017). https://vimeo.com/221597717.
Quin tipus de fonts podem emprar?
} Textos,articlesidocuments
} Vídeos,pel·lícules,curtmetratges,documentals…
} Blogs,pàgineswebiportals
} Xarxessocials(Facebook,Twitter,Instagram,Pinterest,Youtube...)
} Viquipèdia
} Dadesestadístiques(taules,gràfics...)
} Imatges,fotosicartells
} Mapesiplànols
} Testimonis orals
On ho podem trobar?
} Biblioteques
} Internet
} Premsa
} Associacions,ONGD,movimentssocials,plataformesicol·lectiusdiversos
} Institucions públiques
UNITAT DIDÀCTICA:
Laruletadela(mala)fortuna
50
Peralarecollidad’informació,comptemambunampliventalldefontsdiverses.Ésinteressantqueelprofessoratintrodueixiunabreureflexiósobre les formes amb què es presenta la informació i que suggereixi la pertinènciadecontrastar les fonts, sobretot,quanemprem fontsqueinterpretenunarealitatdeterminada;enelnostrecas,totallòrelacionatambl’alimentació,elssistemesalimentarisielsseusimpactessocialsiambientals.Perfer-ho,espotfacilitarunarelaciódemitjansnoconven-cionals que aporten visions diferents de les hegemòniques (organitza- cions,movimentssocials,premsaalternativa…).Senseafanyd’exhausti-vitat,aportemalgunesreferències:
} ATTACTV:http://www.attac.tv/
} Ecologistesenacció:https://www.ecologistasenaccion.org/
} Economiasolidària:https://www.economiasolidaria.org/soberania-alimentaria
} ElSalto:https://www.elsaltodiario.com/
} JustíciaAlimentària:https://justiciaalimentaria.org/
} LaVíaCampesina:https://viacampesina.org/es/
} Otromundoesposible:http://www.otromundoesposible.net/
} Soberaníaalimentaria,diversidadyculturas: https://www.soberaniaalimentaria.info/presentacion
Pas 3. Sistematització de la informació
Elaboració d’un fitxer
Es tracta que cadascun dels mem-bres dels grups petits sistematitzi tota la informació que hagin anat trobant i consultant per poder compartir-la amb la resta de companys i companyes.
Per fer-ho, cal que organitzin totesles fonts i la documentació que hagin recopilatenformadefitxesquepuguinserfàcilmentconsultadesperiniciarlafasesegüentdelprocés.
Figura8.Fitxer
Font:Elaboraciópròpia.
51
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
Lafitxahadecontenir lesdadesbàsiquesquepermetin recuperareldocument(textualoaudiovisual)semprequecalgui.
Elprofessoratpotvalorarsiconvéqueaboquinlainformaciódelesfit-xes a alguna aplicació que pugui actuar com a base de dades de manera que,alhora,siguiaccessibleperalconjuntdegrupsdelaclasse.
Pas 4. Anàlisi de la informació
Conceptes bàsics
Després d’haver recollit i sistematitzat tota la informació necessària,com a pas previ a l’anàlisi pròpiament dita es proposa aclarir algunsconceptes:
Feina productiva • Feina reproductiva
Divisió sexual del treball • Igualtat/equitat •Tasques de cures
Agricultura intensiva • Agricultura extensiva
Agricultors/agricultores • Pagesos/pageses
Llavors industrials i transgèniques • Llavors tradicionals i varietats locals
Adobs i fertilitzants químics • Adobs i fertilitzants naturals
Plaguicides químics • Mètodes naturals alternatius per al control de plagues
Monocultiu • Policultiu
Què ens diuen les fonts? Organització de la informació
Aquestéselmomentd’extraurelainformacióvaluosaqueelsgrupshanestat recuperant durant el procésde recerca i de connectar-la entresi, demaneraque augmenti la comprensió sobre laproblemàticadel’alimentació,elsmodelsalimentaris,elssistemesdeproducció-distri-bució-consumielsefectespera lasalut, lavidadelespersones–enaspectesindividuals,peròtambésocials,dedrets,impactedegènere,etc.– i el planeta.
Per fer-ho, us oferim dues fitxes que poden ajudar els nois i noies aanalitzar la informació que han recuperat tant de textos escrits com audiovisuals.
52
TEXTOSESCRITS
Figura9.Anàlisidetextosescrits
Font:Elaboraciópròpia.
Lectura atenta del document:
▪ 1alecturacompletadeltext ▪ 2alecturaperidentificarconceptesi/oparaulesnoves.Cercadesignificats
▪ 3alecturaperidentificarisubratllarlesidees principals
Elaboració d’un mapa i/o esquema conceptual
Contrast amb altres textos i recollida de diferents interpretacions sobre el mateix tema
Elaboració d’una estructura explicativa/comprensiva del problema que s’estigui treballant:
▪ Introducció(presentaciódeltema) ▪ Descripció (dades i situacions que l’exemplifiquin)
▪ Causes(contextualitzacióhistòrica) ▪ Conseqüències ▪ Conclusions (interpretacions explicati-ves,aportacionspròpies)
53
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
AUDIOVISUALS
Figura10.Anàlisidetextosaudiovisuals
Font:Elaboraciópròpia.
1 Treball individual.Visionatdelvídeocom-plet per obtenir una primera impressió del tema que planteja i de la manera de presentar-lo
2 Tornar a veure el vídeo,aquestcopambmésatenció,emprantelcomandamentperaturar la imatge i/o retrocedir sempre que calgui,ianotarenunpaper:
} Vocabularidesconegut,conceptesnous,referènciesaespaisgeo-gràficsquecallocalitzar,dadesrellevants
} Idees clau
3 Amb tot el que hem anotat, s’ha de fer un esquema quereflecteixil’estructuradelvídeo(introducciódeltema,exemples,explicacionsqueofereix,aquinesconclusi-onsarriba...)
4 Reunir-se en grups petits. Contrastar el que cada persona hagi escrit en cadas-cunadelesfasesanteriors.Elaborarunesquema conjunt
54
Pas 5. Elaboració de síntesis i conclusions
Què sabem del tema? Quines interpretacions podem oferir? Quines són les conclu-sions més rellevants?
Enaquestafaseésimportantestablirrelacionsentrelescosesapresesen diferents àrees de coneixement perquè d’aquestamanera l’alum-nat estarà en millors condicions d’oferir interpretacions complexes imésprofundessobreeltema.Podràdesvelarlesproblemàtiquesquecomparteixlapagesiaendiferentsindrets,elsimpactesdelsdiferentsmodelsproductiusenunesialtresregionsdelplaneta,elsefectesquegeneren els diferents sistemes –l’agroindustrial i l’agroecològic– sobre lavida i elsdretsde lesdones i dels homes, les conseqüènciesquetenensobreelplaneta,elsecosistemes,laconservació/recuperaciódelabiodiversitat…
Reprenemlatemàticasobrelaqualhanfetrecercaelsgrups,perquèapartird’aquestenfocamenthaurand’organitzar lesconclusionsmésrellevantsdelprocésd’informacióianàlisi.
El model de sobirania alimentària és una alternativa al model agroindustrial?
Estractadecaracteritzarelstretsmésimportantsdelsdosmodelsquehem enfrontat.
L’agricultura industrial en el marc de la globalització neoliberal. Agri-cultura de mercat.
} Grans corporacions i multinacionals en el negoci de l’alimentació. Biotecnologia,llavorsd’altrendiment,fertilitzantsipesticides.
} Impactesocial:dependència,augmentdeladesigualtat,lapobresa,els desplaçaments i les migracions.
} Impacte sobre la vida de les dones: invisibilització de les seves aportacionsiconeixements,desigualtatdedrets(perexemple,enlatinènciadeterres).
} Laculturadel’hiperconsum,laculturadel’espectacle,laculturadels cossos sotmesos a la disciplina de l’estètica convencional generitzant.
} Elsestilsdevida,elmenjarescombraria,l’alimentacióràpida.
} Impacteecològic:escalfamentglobal,desforestació,exhaurimentdelesenergiesfòssils,augmentdelsresidusilesdeixalles.
55
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
La sobirania alimentària, alternativa agroecològica per a societats més justes i equitatives.
} Visióintegraldelsecosistemes,incloent-hielcomponentsocial.
} Sistemesagrícolessostenibles.Producciód’alimentssansisaluda-bles.
} Resiliència.Rotaciódecultius,recursosnaturals,biodiversitat,rege-neraciódelaterra…
} Revitalitzaciódel’entornrural.Controlsobreelterritori,petitesexplotacions agrícoles i/o ramaderes.
} Justíciasocial.Condicionsdignesperalspagesosipageses,recu-peracióivaloraciódesabersiconeixements,enfortimentcomuni-tari,participació,xarxesialiances.
} Equitatdegènere.Paperdelesdonesenl’àmbitrural,laproducciód’aliments,lacuradelespersones,l’alimentaciófamiliarielcon-sum.
} Comercialitzaciódirecta,mercatslocals,agriculturadeproximitat,productes locals i de temporada.
} Consum just i responsable.
} Energiesrenovables,reduccióderesidus,reciclatge.
Quins models d’alimentació són més beneficiosos per a la vida de les persones i la sostenibilitat del planeta?
Perrespondreaaquestapregunta,caldràquealesconclusionsargu-mentemperquètriemunmodelinounaltre,tenintencompteelscri-terissegüents:
} Efectessobrelasalut.
} Efectessobrelavidadelespersonesilescomunitats(productoresiconsumidores).
} Criteris de justícia social i equitat de gènere.
} Implicacions per a la sostenibilitat ambiental.
56
Pas 6. Comunicació
Haarribatelmomentdeprepararelsdispositiusdecomunicacióambquèfinalmentelsequipspresentaranelseutreball.Comquese’lshapro-posatqueesconverteixineninfluenciadors/influencers de l’alimentació sanaisaludable,lasobiraniaalimentàriaambenfocamentdegènereielcanvisocialnecessaripera laconstrucciódesocietatsmés justes,equitativesicuidadores,laprimeratascaésdecidirenquinaxarxasocial(Instagram,Youtube,Facebook,Twitter…)penjaranelsvídeosproduïts.Enqualsevolcas,calcrearuncomptei/ocanalassociatsalgrup-classe,on tots els equips de treball abocaran els seus exercicis.
Preparació. Per tal que aquesta fase comunicativa també responguials principis de l’educació crítica amb què s’ha plantejat el conjunt de laproposta,seria interessantelaborartoteslestasquesqueexigeixlaproducciód’unclipdevídeodemaneracol·lectiva,tambédecaraaquiprotagonitzaelcurtmetratge.Pertant,unapossibilitatésqueeltextqueesproduiràesreparteixientretoteslespersonesqueintegrenl’equip.Sino,siesprefereixrodarplansonnomésapareixunapersona,pertalque tots els membres de l’equip tinguin l’oportunitat de protagonitzar almenysunadelescàpsulesdevídeoespodenpreparardiversoscurtsque formarien part d’una sèrie.
Cal que disposin d’un guió per a cada vídeo que respongui a l’esquema bàsicsegüent:
} Introducció (plantejamentdelproblema).
}Desenvolupament (breu explicació del context,lescauses,elsperquès).
} Conclusions (quins efectes se’n deriven per a lespersones,lescomunitats,elplaneta).
} Alternatives (què poden fer les persones en l’àmbitindividualicol·lectiupertransitarcapamodelsalimentarisjustos,sansisostenibles).
57
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
Suggeriments per als equips de treball:
1. Anuncia de quèparlaràs: “avui parlaremde l’alimentació sana i saludable” i,totseguit,fesunapreguntaquegeneriinterès:“sabemquèmengem?”.Altresexemples:
“Parlaremd’alimentsprocessatsiultraprocessats”.“Sabíeuqueelconsumdesucresrefinats,greixosinsansisalnohadeixatd’augmentardurantelsdarrers30anysiel70%d’aquestsingredientsestanocultsenalimentsprocessats?”.Font: https://www.eldiario.es/tribunaabierta/alimentacion-enferma_6_750035016.html
“Sabíeuquintipusd’alimentaciófaqueensposemmalalts?(excésdegreixos,sucres,sal…)”.“El44%delapoblacióespanyolanopotseguirunaalimenta-ciósaludabledegutalseucost,ilesmalaltiesassociadesaunaalimentacióinadequada,comladiabetis,elcàncerielsproblemescardiovascularssónelprimerdesajustdesalutaEspanya”.Font: https://www.eldiario.es/tribunaabierta/ali-mentacion-enferma_6_750035016.html
“Perquècadacophihamésgentobesa?”“Unarecerca,publicadaalTheNewEnglandJournalofMedicine,revelaquemésde2.000milionsdepersonesalmón tenen problemes de salut relacionats amb l’obesitat i el sobrepès”. Font: https://www.agenciasinc.es/Noticias/Una-de-cada-tres-personas-en-el-mundo-tiene-obesidad-o-sobrepeso
2. Totseguit,explicaelproblema(potsutilitzaralgunesdadesquecridinl’atenció),larelacióquetéambelcontextmésampli,lescausesquehihadarreredelasituacióqueespreténcanviar…
3. Conclusions: es tracta de plantejar amb claredat els efectes que el problema abordattéperalespersonesilasocietat(entermesdesalut,desigualtatdegènere,impacteeconòmic,manipulació,mancadecontrolsobrelanostraali-mentació,dependència,desplaçamentsforçosos…)itambéperalsecosistemesielplaneta(pèrduadebiodiversitat,degradaciódesòls,contaminació…).
4. Proposaalternatives.Indicaalgunesdelessolucionsquesónal’abastdelespersonesreceptoresdelvídeo,suggereixcanvisd’hàbitsalimentaris,decon-sum…Tambéésinteressantproposaraccionsméscol·lectives,engeneral,totallòqueenspuguiajudaracaminarcapa lasobiraniaalimentària (incidirenelcentreeducatiu,creargrupsdeconsum,comprarapersonesproductoreslocals,promourel’agroecologia,sensibilitzaraltrespersones…).
58
Perprepararelguiótècnicproposemferservirunaestructuramoltsenzilla:
Quadre11.Exempled’esquemaperelaborarunguiótècnic
TÍTOL DE L’AUDIOVISUAL. GUIÓ TÈCNIC
Escena 1 Interior - DÍA __/__/____
Núm. Pla Descripció del vídeo
Descripció de l’àudio
Etiquetes Durada
1 Curt?
Mitjà?
Panorà-mic?
S’observa una aula sense estu-diants.Placurtdela paperera on hi ha embolcalls de brioixeria i dolços processats.
Entraxifacarade preocupació.
Aixòtambépassa a la teva classe?Parla-rem del refrigeri que fem a l’hora delpati.Ulleresde xocolata o macedònia de fruita?
#alimentsultraproces-sats
#alimentsfrescos
45seg.
2
A TENIR EN COMPTE
Parlarambclaredat,mantenirunritmeviu:niexcessivamentlentnimassaràpid.
Adequarl’entonacióalcontingutdelmissatge:sorpresa,dubte,pregunta,admiració,interès…
Donar explicacions breus i clares dels conceptes tècnics que emprem.
Atenció a l’ús d’un llenguatge inclusiu, no sexista. Visibilit-zarl’enfocamentdegènere,comafectaelqueestemexpli-cant a lesdones,quèpodem ferper afavorir sistemesmésequitatius…
Prestaratencióaldecorat.Totique,engeneral,esfanplanscurtsomitjans,semprevabédisposard’unadecoraciósug-geridor i atractiva relacionada amb la temàtica que estemtractant.
59
DESENVOLUPAMENTDELAPROPOSTA
L’important és elmissatge. Per això convénodistreure’ns ambmovi-mentsexcessius(delesmans,elsbraços…).Aixònosignificaquehaguemdemantenirungestadustoseriós–defet,recórreral’humorésunbonrecurs–,simplementestractad’intentarnodistreureelpúblicperacon-seguir que el contingut li arribi clar i sense soroll.
Peralafased’enregistrament, edició i producció del vídeo seria inte-ressantcomptarambelsuportdel’equipdocentdel’assignaturad’Edu-cacióplàstica,visualiaudiovisual.
Uncoptinguemelscurtmetratgeseditatséselmoment de pujar-los al compte i/o canal que hem obert per incorporar-los als treballs del grup-classe. Aquí ens ajudaran les etiquetes i els hashtags que asso-ciem als diferents continguts.
Tambéésinteressantanimarquelespersonesqueelsveginpuguindei-xar els seus comentaris.
L’equip docent implicat en aquesta proposta pot preparar conjuntament amb l’alumnat una presentació al centre,alaqualcaldriaconvidarnosolament la restadedocents iestudiants, sinó també les famílies (espotcomptarambl’AMPAperalapreparacióidifusiódelaconvocatòria)i els agents socials amb qui s’ha col·laborat durant el desenvolupament del projecte.
Tambéseriainteressantquealgunsdelsvídeosproduïtsespoguessinpresentar a algun dels diversos festivals de curts i documentals que hi puguin haver als diferents territoris.
} Evennial. Plataformad’organització, publicació i gestióde festivalsde cinema, certàmens audiovisuals, fotografia, culturals i artístics. https://evennial.com/es/festivals
} Festival de cinema lent. ÉsunfestivaldeGuadalajara,createl2011perContrapicadoFilmsiElrincónlento,amblaintenciódemotivarlagent que transmeti les seves idees mitjançant imatges i donar l’opor-tunitatalpúblicdevisionarunaltretipusdecinema.Latemàticaquel’identificaesbasaen la ideade“lentitud”o “vida lenta“,queente-nem com un cúmul d’accions (respecte del medi ambient i les perso-nes,consumresponsable,defensadelacultura,decreixement,vidaiocialternatiu,cooperació,sobiraniaalimentària,economiasocial…)quefanqueels individusmillorinlasevaqualitatdevida,controlinel seu temps i siguin crítics amb l’actual sistema econòmic i social. http://contrapicado.es/festival-de-cine-lento/
} Curts en femení. Curtmetratges fets per dones. https://cortosenfemenino.net
60
} TRAMA.Coordinadorademostresifestivalsdecinema,vídeoimul-timèdia fets per dones. https://tramabcn.wordpress.com/
IMPORTANT. És un bon moment per sondejar en quina mesura el centre educatiu estaria disposat a assumir compromisos a favor de la sobirania alimentàriaamitjàillargtermini.Perexemple,laintroducciód’alimentssaludablesalacafeteriaoalmenjador,l’organitzaciód’unacampanyadesensibilitzaciódecaraalbarri,laposadaenmarxad’unhortescolar…
AVALUACIÓ
Centradaenelprocés,participativaiglobal.Encaminadaavalorarno tan sols l’aprehensió/apropiació/integració de coneixements –cognitius,emocionals,procedimentals–,sinótambédecapaci-
tats que enforteixin la construcció de subjectes crítics transformadors: responsabilitat, consciència crítica, visió feminista, compromís ambl’equitat i la justícia social per a la sostenibilitat de la vida..
Aquísuggerim5rúbriquesperavaluardiferentsdimensionsintegradesalprocésd’aprenentatgeresultantd’aplicarlametodologiad’aprenen-tatgebasatenprojectes,concretament:
} Rúbricad’observaciódegènere.Posa’tlesulleresliles!
} Rúbrica d’Avaluació de competències clau
} Rúbrica d’Avaluació de l’alumnat sobre el treball en grup
} Rúbrica d’Avaluació de continguts
} L’alumnat avalua
61
AVALUACIÓ
Quadre12.Rúbricad’observaciódegènere
EX
CE
L·L
EN
T
Eq
uit
at d
e g
èn
ere
i b
on
a co
nvi
vèn
cia
NO
TAB
LE
Bon
pot
enci
al p
er a
re
laci
ons
equ
itat
ives
SU
FIC
IEN
T
Ten
sio
ns
qu
e p
od
rie
n
ten
ir in
flu
èn
cia
de
g
èn
ere
INS
UFI
CIE
NT
De
sig
ual
tat
de
gè
ne
re
Co
m s
’han
fo
rmat
els
g
rup
s?, T
en
de
ixe
n a
fo
rmar
gru
ps
seg
re-
gat
s o
mix
tos?
S’a
gru
pe
n d
’un
a m
ane
ra e
qu
ilib
rad
a.L
a m
ajo
ria
de
gru
ps
són
mix
tos.
Engeneralsónsegre
-gats,algunsmixtos.
Tota
lme
nt
sep
arat
s.
Co
m e
s re
par
teix
en
els
ro
ls d
ins
de
ls g
rup
s?
Qu
ante
s d
e le
s p
er-
son
es
po
rtav
eu
s d
els
g
rup
s só
n n
oie
s?
S’e
stab
leix
ro
taci
ó d
e
rols
pe
rqu
è t
ote
s le
s p
ers
on
es
de
sen
volu
pin
ca
pac
itat
s d
ive
rse
s (lideratge,representa
-ció,comunicació…).
Mésdel60%.
Enlamajoriadegrups
s’h
an r
ep
arti
t le
s ta
s-q
ue
s i r
ols
de
man
era
equitativa,perònoen
tots
.Alvoltantdel60%.
Enlamajoriadegrups
elrepartimenttébiaix
de
gè
ne
re.
Am
b p
rou
fe
ine
s u
n
30%.
Les
no
ies
se s
ole
n
ocuparmésde
tasq
ue
s d
e s
up
ort
i m
ed
iaci
ó q
ue
d
e li
de
ratg
e i
rep
rese
nta
ció
.C
ap.
Es
ten
en
en
co
mp
te d
e
la m
ate
ixa
man
era
les
ne
cess
itat
s i i
nte
ress
os
de
no
is i
no
ies
en
els
g
rup
s d
e t
reb
all?
Les
ne
cess
itat
s i i
nte
-re
sso
s d
e n
ois
i n
oie
s s’escolten,valoren,
reco
ne
ixe
n i
rep
re-
sen
ten
en
re
laci
ó a
la
seva
co
he
rèn
cia
amb
eltreballques’està
de
sen
volu
pan
t se
nse
ca
p d
iferè
nci
a p
el
quefaaqüestionsde
gè
ne
re.
Les
ne
cess
itat
s i i
nte
-re
sso
s d
e n
oie
s i n
ois
s’
esc
olt
en
ap
are
ntm
en
t am
bigualtat,però,en
el c
on
jun
t d
el t
reb
all
finals’observamés
rep
rese
nta
ció
de
les
opinionsdelsnois,ino
esvaloren,implícita-
ment,lesaportacions
de
les
no
ies
de
la
mat
eix
a m
ane
ra.
Les
ne
cess
itat
s i
inte
ress
os
de
les
no
ies
apar
en
tme
nt
s’e
sco
l-te
n p
erò
te
ne
n p
oc
reco
ne
ixe
me
nt
i re
pre
-se
nta
ció
en
el t
reb
all
gru
pal
.
Les
ne
cess
itat
s i
inte
ress
os
de
les
no
ies
sole
n q
ue
-dar-seensegonpla,
les
seve
s ap
ort
aci-
on
s s’
infr
aval
ore
n
o n
o s
e’ls
do
na
importànciaenel
de
sen
volu
pam
en
t d
el t
reb
all e
n g
rup
.
S’h
an d
ete
ctat
inte
r-ru
pci
on
s a
l’ho
ra d
e
par
lar?
Re
spe
cte
n e
l to
rn d
e
par
aula
i e
sco
lte
n le
s o
pin
ion
s d
e la
re
sta.
Pràcticam
entnohiha
hagutinterrupcions,i
qu
an n
’hi h
a h
agu
t n
o
s’h
a o
bse
rvat
de
svia
ció
p
er
mo
tiu
s d
e g
èn
ere
.
N’h
i ha
hag
ut
alg
un
es
imajoritàriam
enthan
afe
ctat
les
no
ies.
Hihahagutinterrupci
-o
ns
con
stan
ts i
maj
ori
-tàriam
enthanafectat
les
no
ies.
POSA’T LES ULLERES LILES!
62
EX
CE
L·L
EN
T
Eq
uit
at d
e g
èn
ere
i b
on
a co
nvi
vèn
cia
NO
TAB
LE
Bon
pot
enci
al p
er a
re
laci
ons
equ
itat
ives
SU
FIC
IEN
T
Ten
sio
ns
qu
e p
od
rie
n
ten
ir in
flu
èn
cia
de
g
èn
ere
INS
UFI
CIE
NT
De
sig
ual
tat
de
gè
ne
re
Hi h
a h
agu
t al
gu
n
con
flic
te o
te
nsi
ó p
er
mo
tiu
s d
e g
èn
ere
?
Elgruptéunabona
har
mo
nia
i h
a d
ese
n-
volu
pat
la c
apac
itat
d
’inte
rve
nir
de
fo
rma
po
siti
va p
er
reg
ula
r elspossiblesconflic
-te
s q
ue
so
rge
ixin
pe
r qüestiódegènere.
Pràcticam
entnohi
ha
hag
ut
ten
sio
ns
i el
gru
p le
s h
a re
solt
am
b
no
rmal
itat
.
Hihaalgunestensions
enaquestsentit,però
puntuals/noidentifico
si t
en
en
a v
eu
re a
mb
el
gè
ne
re.
Faltesderespecte,
no
fe
r ca
s d
’alg
ú o
d
iscr
imin
acio
ns.
So
vin
t e
s p
rod
ue
ixe
n e
nve
rs
les
no
ies
o q
ual
se-
volpersona,peròen
rela
ció
am
b la
imat
ge
o
els
est
ere
oti
ps
de
gènere(“sermarieta”,
“marimacho”,gras,
prim,etc.).
S’h
an a
bo
rdat
els
co
n-
tin
gu
ts d
es
d’u
na
pe
rs-
pe
ctiv
a d
e g
èn
ere
?
Só
n c
on
scie
nts
de
la
ne
cess
itat
d’a
cud
ir a
fon
ts d
’info
rmac
ió q
ue
vi
sib
ilitz
in e
l pap
er
de
lesdonesenl’àm
bitde
l’alim
en
taci
ó (f
ein
a p
ro-
ductiva,reproductivai
decures,comunitària).
A l’
ho
ra d
e v
alo
rar
la
bo
nd
at d
e c
adas
cun
d
els
mo
de
ls a
lime
nta
-ri
s h
an o
bse
rvat
l’im
-pacte(positiu/negatiu)
qu
e t
en
en
so
bre
les
do
ne
s i l
a se
va c
apa-
cita
t p
er
cre
ar e
qu
itat
e
ntr
e h
om
es
i do
ne
s.
Gairebésempresón
con
scie
nts
de
la
ne
cess
itat
d’a
cud
ir a
fon
ts d
’info
rmac
ió q
ue
vi
sib
ilitz
in e
l pap
er
de
lesdonesenl’àm
bitde
l’alim
en
taci
ó (f
ein
a p
ro-
ductiva,reproductivai
decures,comunitària).
A l’
ho
ra d
e v
alo
rar
la
bo
nd
at d
e c
adas
cun
d
els
mo
de
ls a
lime
nta
-ri
s h
an o
bse
rvat
l’im
-pacte(positiu/negatiu)
qu
e t
en
en
so
bre
les
do
ne
s.
Nomésenalguns
caso
s h
an e
stat
co
ns-
cie
nts
de
la n
ece
ssit
at
d’a
cud
ir a
fon
ts d
’info
r-m
ació
qu
e v
isib
ilitz
in
el p
ape
r d
e le
s d
on
es
enl’àm
bitdel’alimen
-tació(feinaproductiva,
reproductivaidecures,
comunitària).
A v
eg
ade
s h
an a
sse
-n
yala
t al
gu
n im
pac
te
po
siti
u/
ne
gat
iu d
e
cad
a m
od
el a
lime
nta
ri
sob
re la
vid
a d
e le
s d
on
es.
Gairebémaisóncons-
cie
nts
de
la n
ece
ssit
at
d’a
cud
ir a
fon
ts d
’info
r-m
ació
qu
e v
isib
ilitz
in
el p
ape
r d
e le
s d
on
es
enl’àm
bitdel’alimen
-tació(feinaproductiva,
reproductivaidecures,
comunitària).
No
só
n c
apaç
os
d’a
sse
nya
lar
imp
acte
s p
osi
tiu
s/n
eg
atiu
s d
e
cad
a m
od
el a
lime
nta
ri
sob
re la
vid
a d
e le
s d
on
es
Font:Elaboraciópròpia.
63
AVALUACIÓ
Quadre13.Rúbricad’avaluaciódecompetènciesclau
CO
MP
ET
ÈN
CIE
SE
STÀ
ND
AR
D
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
EX
CE
L·L
EN
T
Ho
aco
nse
gu
eix
NO
TAB
LE
No
to
talm
en
t
SU
FIC
IEN
T
Am
b d
ificu
ltat
INS
UFI
CIE
NT
No
ho
aco
nse
gu
eix
Co
mp
etè
nci
a e
n c
om
un
i-ca
ció
lin
gü
ísti
caA
prè
n a
co
mu
nic
ar d
e
maneracríticaiefectiva,
generantidees,estruc-
turantelconeixement,
do
nan
t co
he
rèn
cia
i co
he
sió
al d
iscu
rs i
a le
s p
ròp
ies
acci
on
s i t
asq
ue
s.
És
cap
aç d
’ela
bo
rar
un
discursclar,estructurat,
pre
cís
i in
tere
ssan
t i e
l co
mu
nic
a d
e m
ane
ra
crít
ica
i efe
ctiv
a.
És
cap
aç d
’ela
bo
rar
un
d
iscu
rs e
stru
ctu
rat
i el
com
un
ica
corr
ect
ame
nt.
Eldiscursrevelaalgunes
llacunesdeconeixement,
l’estructuraéslleuge
-ra
me
nt
con
fusa
. La
com
u-
nicacióésmillorable.
Eldiscurséserràtic,no
mantéunaestructura
lòg
ica.
La
com
un
icac
ió n
o
ésefectiva.
Co
mp
etè
nci
a m
ate
-m
àtic
a i c
om
pe
tèn
cie
s b
àsiq
ue
s e
n c
ièn
cia
i te
cno
log
iaD
ese
nvo
lup
a u
na
mir
ada
èti
ca s
ob
re e
ls a
ven
ços
científicsitecnològics
asso
ciat
s a
l’alim
en
taci
ó
pe
r p
ren
dre
de
cisi
on
s ra
on
ade
s e
n la
tri
a e
ntr
e
mo
de
ls a
gro
ind
ust
rial
s i
mo
de
ls a
gro
eco
lòg
ics.
Inco
rpo
ra s
em
pre
cri
teri
s è
tics
de
just
ícia
so
cial
i am
bie
nta
l pe
r val
ora
r e
ls
avençoscientíficsitec-
no
lòg
ics
en
fu
nci
ó d
e la
se
va c
apac
itat
pe
r cu
idar
i p
rote
gir
la v
ida
de
les
pe
rso
ne
s i d
el p
lan
eta
.
Incorporagairebésempre
crite
ris
èti
cs d
e ju
stí-
cia
soci
al i
amb
ien
tal
pe
r val
ora
r e
ls a
ven
ços
científicsitecnològicsen
fun
ció
de
la s
eva
cap
aci-
tat
pe
r cu
idar
i p
rote
gir
la
vid
a d
e le
s p
ers
on
es
i de
l p
lan
eta
.
Nomésavegades
inco
rpo
ra c
rite
ris
èti
cs d
e
just
ícia
so
cial
i am
bie
nta
l p
er v
alo
rar
els
ave
nço
s científicsitecnològicsen
fun
ció
de
la s
eva
cap
aci-
tat
pe
r cu
idar
i p
rote
gir
la
vid
a d
e le
s p
ers
on
es
i de
l p
lan
eta
.
No
inco
rpo
ra c
rite
ris
èti
cs d
e ju
stíc
ia s
oci
al i
amb
ien
tal p
er v
alo
rar
els
avençoscientíficsitec-
no
lòg
ics
en
fu
nci
ó d
e la
se
va c
apac
itat
pe
r cu
idar
i p
rote
gir
la v
ida
de
les
pe
rso
ne
s i d
el p
lan
eta
.
64
CO
MP
ET
ÈN
CIE
SE
STÀ
ND
AR
D
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
EX
CE
L·L
EN
T
Ho
aco
nse
gu
eix
NO
TAB
LE
No
to
talm
en
t
SU
FIC
IEN
T
Am
b d
ificu
ltat
INS
UFI
CIE
NT
No
ho
aco
nse
gu
eix
Co
mp
etè
nci
a d
igit
alProdueixcontinguts
dig
ital
s re
laci
on
ats
amb
la
sobiraniaalim
entàriaam
b
en
foca
me
nt
de
gè
ne
re
qu
e r
ecu
llen
els
re
sult
ats
de
l tre
bal
l pe
r p
roje
cte
s d
ese
nvo
lup
at d
e m
ane
ra
col·l
abo
rati
va.
Cre
a m
ate
rial
s au
dio
visu
-alscomplexos,originals
i in
no
vad
ors
qu
e f
acili
-te
n la
co
mp
ren
sió
de
la
problemàticaalimentària
i le
s se
ves
alte
rnat
ive
s.
Co
mb
ina
div
ers
es
tècn
i-q
ue
s d
’en
reg
istr
ame
nt
aud
iovi
sual
i in
teg
ra
dife
ren
ts e
ine
s T
IC i/
o d
e
pro
gra
mar
i pe
r a
l’ed
ició
i d
ifusi
ó.
Cre
a m
ate
rial
s au
dio
visu
-alsoriginalsquereflectei-
xenelm
ésrellevantdela
problemàticaalimentària
i le
s se
ves
alte
rnat
ive
s.
Empraalgunestècniques
d’e
nre
gis
tram
en
t au
dio
-vi
sual
i in
teg
ra a
lgu
ne
s e
ine
s T
IC o
pro
gra
mar
i p
er
a l’e
dic
ió i
difu
sió
.
Cre
a m
ate
rial
s au
dio
visu
-al
s co
rre
cte
s q
ue
ab
ord
en
d
e m
ane
ra s
intè
tica
la
problemàticadel’alimen
-ta
ció
i al
gu
ne
s al
tern
ati-
ves.EmpraleseinesTIC
méssenzillesperala
tasc
a d
’ed
ició
i d
ifusi
ó.
Cre
a m
ate
rial
s au
di-
ovi
sual
s se
nzi
lls q
ue
ab
ord
en
de
man
era
po
c estructuradalatemàtica,
no
ofe
reix
alt
ern
ativ
es.
Tédificultatsperemprar
ein
es
TIC
se
nzi
lles
d’e
di-
ció
i d
ifusi
ó.
Co
mp
etè
nci
es
soci
als
i cí
viq
ue
sAbordalaproblemàtica
de
l’al
ime
nta
ció
de
s d
’un
a p
ers
pe
ctiv
a e
cosi
stè
-mica,ambenfocament
local-global,idesdels
pri
nci
pis
de
just
ícia
so
cial
iambiental.Identifica
els
can
vis
ne
cess
aris
: individuals(modificació
de
pau
tes
de
co
nsu
m i
d’alim
entació)icol·lectius
(inic
iati
ves
qu
e a
favo
-re
ixe
n la
imp
licac
ió e
n
acci
on
s d
e s
en
sib
ilitz
ació
i c
on
stru
cció
de
ciu
ta-
dan
ia c
ríti
ca e
n d
ive
rso
s espais:fam
iliar,escolar,
municipal…).
És
cap
aç d
’an
alit
zar
la
problemàticadel’alimen
-ta
ció
de
s d
’un
a m
irad
a complexaiinterdisciplinà-
ria,d’avaluarelsim
pactes
de
l mo
de
l ag
roin
du
stri
al
vigent,dereconèixerel
mo
de
l ag
roe
colò
gic
co
m
a al
tern
ativ
a p
rom
oto
ra
de
just
ícia
am
bie
nta
l i
soci
al i
de
co
mp
rom
etr
e’s
am
b e
ls c
anvi
s in
div
idu
als
i co
l·le
ctiu
s n
ece
ssar
is p
er
cam
inar
cap
a la
so
bir
ania
alimentàriaam
benfoca
-m
en
t d
e g
èn
ere
.
És
cap
aç d
’an
alit
zar
la
problemàticadel’alimen
-ta
ció
inco
rpo
ran
t co
ne
i-xementsinterdisciplinaris,
d’a
sse
nya
lar
els
imp
acte
s mésgreusdelm
odel
agroindustrialvigent,
de
val
ora
r e
l mo
de
l ag
roe
colò
gic
co
m a
al
tern
ativ
a p
rom
oto
ra d
e
just
ícia
am
bie
nta
l i s
oci
al
i d’a
ssu
mir
alg
un
s ca
nvi
s in
div
idu
als
i co
l·le
ctiu
s p
er
cam
inar
cap
a la
so
bir
ania
alimentàriaam
benfoca
-m
en
t d
e g
èn
ere
.
Téconeixementsdela
problemàticadel’alimen
-ta
ció
de
s d
’un
a vi
sió
dis
-ciplinària.Coneixalguns
tre
ts d
el m
od
el a
gro
in-
dustrialiagroecològic.Es
com
pro
me
t a
fer
alg
un
ca
nvi
ind
ivid
ual
a f
avo
r d
el c
on
sum
re
spo
nsa
ble
.
Tédificultatsperpresen
-ta
r d
e m
ane
ra e
stru
c-turadalaproblemàtica
de
l’al
ime
nta
ció
i p
er
com
pre
nd
re l’
abas
t d
els
im
pac
tes
ne
gat
ius
de
l m
od
el a
gro
ind
ust
rial
. C
om
pro
mís
po
c co
n-
sist
en
t am
b e
ls c
anvi
s n
ece
ssar
is p
er
cam
inar
ca
p a
la s
ob
iran
ia a
lime
n-
tàriaam
benfocamentde
gè
ne
re.
65
AVALUACIÓ
CO
MP
ET
ÈN
CIE
SE
STÀ
ND
AR
D
D’A
PR
EN
EN
TAT
GE
EX
CE
L·L
EN
T
Ho
aco
nse
gu
eix
NO
TAB
LE
No
to
talm
en
t
SU
FIC
IEN
T
Am
b d
ificu
ltat
INS
UFI
CIE
NT
No
ho
aco
nse
gu
eix
Se
nti
t d
e la
inic
iati
va i
esp
eri
t e
mp
ren
ed
or
Tran
sfo
rmar
ide
es
en
ac
cio
ns
de
man
era
cre
-ativa,realistaiajustada
a le
s n
ece
ssit
ats
de
l co
nte
xt.
Éscapaçd’idear,planifi
-ca
r i e
xecu
tar
pro
ject
es
col·l
abo
rati
us
(de
se
nsi
-bilització,incidència,pro
-ducció…)enlíniaambles
pro
po
ste
s d
e la
so
bir
ania
alimentàriaam
benfoca
-m
en
t d
e g
èn
ere
pe
r d
on
ar
resp
ost
a a
alg
un
de
ls
pro
ble
me
s ab
ord
ats
en
relacióamblaproblemà-
tica
de
l’al
ime
nta
ció
.
Haparticipatactivam
ent
de
la p
osa
da
en
mar
xa
d’u
n p
roje
cte
co
l·lab
o-
rati
u p
er
do
nar
re
spo
sta
a al
gu
n d
els
pro
ble
me
s ab
ord
ats
en
re
laci
ó a
mb
laproblemàticadel’ali-
mentació,implicant-seen
les
tasq
ue
s d
’exe
cuci
ó.
Haprespartd’algunes
acci
on
s a
favo
r d
e la
sobiraniaalim
entàriaam
b
enfocamentdegènere,
decaràcterpuntual.
De
ixa
qu
e s
igu
i la
rest
a d
e
com
pan
ys i
com
pan
yes
qu
e id
eïn
i p
osi
n e
n m
arxa
ac
cio
ns
a fa
vor
de
la
sobiraniaalim
entàriaam
b
en
foca
me
nt
de
gè
ne
re
assuminttasquesdeperfil
bai
x i p
oc
com
pro
mís
.
Co
nsc
ièn
cia
i exp
ress
ion
s cu
ltu
rals
Visibilitzardemanera
exp
lícit
a l’e
nfo
cam
en
t d
e
gè
ne
reG
en
era
r e
l pro
du
cte
audiovisualfinalcoma
formad’expressió,repre
-se
nta
ció
i co
mu
nic
ació
d’emocions,vivènciesi
ideesqueexemplifiquinel
com
pro
mís
am
b u
na
ali-
mentaciósana,saludable,
eco
lòg
ica
i cu
ltu
ralm
en
t ad
eq
uad
a.
És
cap
aç d
e g
en
era
r au
dio
visu
als
cre
atiu
s i d
e
qu
alit
at p
er
fer
com
pre
n-
sib
le a
l pú
blic
re
cep
tor
la
problemàticadel’alimen
-ta
ció
. És
cap
aç d
’em
pra
r u
n ll
en
gu
atg
e in
clu
siu
i n
o
sexista.Presentaelscon
-ti
ng
uts
de
s d
’un
en
foca
-m
en
t d
e g
èn
ere
i o
fere
ix
solu
cio
ns
i alt
ern
ativ
es
a fa
vor
d’u
na
alim
en
-taciósana,saludable,
eco
lòg
ica
i cu
ltu
ralm
en
t ad
eq
uad
a.
És
cap
aç d
e g
en
era
r au
dio
visu
als
amb
els
co
nti
ng
uts
mín
ims
pe
r fe
r co
mp
ren
sib
le a
l pú
blic
receptorlaproblemà-
tica
de
l’al
ime
nta
ció
. É
s ca
paç
d’e
mp
rar
un
lle
ng
uat
ge
incl
usi
u i
no
sexista.Téencompte
l’en
foca
me
nt
de
gè
ne
re i
sug
ge
reix
alm
en
ys d
ue
s ac
cio
ns
(un
a in
div
idu
al
iunacol·lectiva)afavor
d’unaalimentaciósana,
saludable,ecològicai
culturalmentadequada,
fàcilmentassumiblesper
a q
ual
sevo
l pe
rso
na.
És
cap
aç d
e g
en
era
r u
n
aud
iovi
sual
qu
e a
bo
rda
alg
un
co
nti
ng
ut
rela
cio
-natamblaproblemàtica
del’alimentació.Empra
un
lle
ng
uat
ge
incl
usi
u
i no
sex
ista
. Su
gg
ere
ix
alg
un
a ac
ció
a f
avo
r d
’un
a al
ime
nta
ció
sal
ud
able
.
És
cap
aç d
e g
en
era
r u
n
aud
iovi
sual
so
bre
la p
ro-
blemàticadel’alimenta
-ci
ó p
erò
no
aco
nse
gu
eix
e
stru
ctu
rar
corr
ect
ame
nt
elseucontingut.Noté
en
co
mp
te l’
en
foca
me
nt
de
gè
ne
re n
i em
pra
un
lle
ng
uat
ge
incl
usi
u i
no
se
xist
a. N
o o
fere
ix s
olu
ci-
on
s a
favo
r d
e la
so
bir
ania
alimentària.
Font:Elaboraciópròpia.
66
Quadre14.Rúbricad’avaluaciódeltreballengrupM
OLT
C
OM
PE
TE
NT
C
OM
PE
TE
NT
M
ILLO
RA
BL
E
INS
UFI
CIE
NT
Sat
isfa
cció
pe
l tr
eb
all e
n e
qu
ipHamostratuna
ele
vad
a sa
tis-
facc
ió p
er
po
de
r tr
eb
alla
r e
n g
rup
i d
ese
nvo
lup
ar u
n
pro
ject
e d
e f
orm
a co
l·lab
ora
tiva
.
S’h
a se
nti
t cò
mo
de
e
n e
l tre
bal
l de
g
rup
i h
a p
og
ut
par
tici
par
de
l p
roje
cte
de
sen
vo-
lup
at d
e m
ane
ra
col·l
abo
rati
va.
Haparticipat
sen
se e
ntu
si-
asm
e p
erò
am
b
corr
ecc
ió d
el
pro
ject
e d
ese
nvo
-lu
pat
de
man
era
co
l·lab
ora
tiva
.
No
s’h
a se
nti
t a
gu
st t
reb
alla
nt
en
e
qu
ip.
Re
alit
zaci
ó d
e le
s ta
squ
es
gru
pal
s Hamantingutuna
acti
tud
po
siti
va i
proactiva,aportant
les
seve
s ca
pa-
cita
ts a
l gru
p i
apre
ne
nt
de
les
de
la
re
sta
de
co
mp
a-n
yes
i co
mp
anys
. A
jud
a a
cre
ar u
n
amb
ien
t d
e t
reb
all
ade
qu
at i
acce
pta
le
s cr
ítiq
ue
s i
reco
man
acio
ns
de
la r
est
a d
e
com
pan
ys/
es.
Hamantingutuna
acti
tud
act
iva
i s’h
a re
spo
nsa
bili
tzat
de
le
s ta
squ
es
qu
e li
h
an c
orr
esp
ost
.
So
l aju
dar
a c
rear
u
n a
mb
ien
t d
e
tre
bal
l ad
eq
uat
i ac
cep
ta la
maj
ori
a d
e c
ríti
qu
es
i re
com
anac
ion
s d
e la
re
sta
de
co
mp
anys
/e
s.
Hafetlestasques
asse
gu
ran
t e
l mínimnecessari,
pe
rò s
en
se im
pli-
car-s’him
és.
No
aju
da
a cr
ear
u
n a
mb
ien
t d
e
tre
bal
l ad
eq
uat
i n
o s
ol a
cce
pta
r le
s cr
ítiq
ue
s n
i le
s re
com
anac
ion
s d
e la
re
sta
de
co
mp
anys
/e
s.
No
se
mp
re h
a co
mp
lert
am
b le
s ta
squ
es
assi
gn
a-d
es
pe
l qu
e f
a al
te
mp
s i l
a fo
rma
de
fe
r-le
s.
Cre
a m
al a
mb
ien
t d
e t
reb
all.
Cri
tica
e
ls i
les
com
pa-
nyes,peròno
acce
pta
les
crít
i-q
ue
s d
e la
re
sta.
Re
spo
nsa
bili
tat
ind
ivid
ual
Hacomplertamb
tote
s le
s ac
tivi
tats
as
sig
nad
es.
Organitzamoltbé
les
tasq
ue
s i a
dm
i-n
istr
a e
l te
mp
s d
e
maneraeficient.
Hafetlagran
maj
ori
a d
’act
ivit
ats.
Organitzabéles
tasq
ue
s i e
l te
mp
s p
er
fer-
les.
Noméshafet
alg
un
es
de
le
s ac
tivi
tats
p
rop
osa
de
s.
Laplanificació
de
les
tasq
ue
s i l
’org
anit
zaci
ó
de
l te
mp
s só
n
mill
ora
ble
s.
No
fa
cap
act
ivit
at.
Laplanificació
delestasquesés
caò
tica
i e
ls t
em
ps
pre
vist
os
clar
a-mentinsuficients.
Competència Aprendre a aprendre. Aprofitar l’espai col·laboratiu quesuposael treballperprojectespera: a) explorar lespossibilitatsprò-pieseneldesenvolupamentd’habilitatpera laparticipació, la relacióambelsilesaltres,lacomunicacióefectivai,b)observariaprendredeles diferents estratègies d’aprenentatge desplegades pels companys i companyes, especialmentpelque fa a les tasquesde recerca (cercad’informació, contrast de fonts, anàlisi, entrevistes, visites; capacitatd’anàlisi,síntesiicomunicació)associadesaltreballalvoltantdelasobi-raniaalimentàriaambenfocamentdegènere.
67
AVALUACIÓ
MO
LT C
OM
PE
TE
NT
C
OM
PE
TE
NT
M
ILLO
RA
BL
E
INS
UFI
CIE
NT
Pre
sen
taci
ó d
el p
ro-
ject
e i
ela
bo
raci
ó d
els
au
dio
visu
als
Elprojectepresentatés
exce
l·le
nt
i els
co
nti
ng
uts
–
qu
e in
corp
ore
n l’
en
foca
-m
en
t d
e g
èn
ere
– s
’ab
or-
de
n p
arti
nt
d’u
n e
nfo
-ca
me
nt
inte
rdis
cip
linar
i. S
’arg
um
en
ta a
mb
pre
cisi
ó
la lò
gic
a q
ue
po
rta
a d
efe
nsa
r la
so
bir
ania
ali-
mentàriadavantelm
odel
agro
ind
ust
rial
.
Elguiódelsvídeos
presentatsésdegran
qu
alit
at i
la r
eal
itza
ció
au
dio
visu
al e
xce
l·le
nt.
Elprojectepresentatés
mo
lt b
o i
els
co
nti
ng
uts
s’
abo
rde
n d
es
d’u
n e
nfo
-camentinterdisciplinari,
l’en
foca
me
nt
de
gè
ne
re
noméss’aplicaenalguns
apar
tats
. S’a
po
rte
n p
rou
ra
on
s p
er
de
fen
sar
la
sobiraniaalim
entària.
Elguiódelsvídeospre
-sentatsésboilarealit
-za
ció
au
dio
visu
al c
lara
i in
tere
ssan
t.
Elprojectepresentat
éscorrecte,elscontin
-g
uts
s’e
stru
ctu
ren
pe
r disciplines,l’enfocament
de
gè
ne
re e
s tr
acta
en
un
ap
arta
t. S
’ap
ort
en
alg
un
es
rao
ns
pe
r d
efe
nsa
r la
sobiraniaalim
entària.
Elguiódelsvídeospre
-sentatsésmillorableila
real
itza
ció
au
dio
visu
al
mo
de
sta.
Elprojectepresentatés
confúsil’estructuradefi-
cient.Presentaerrorsen
la d
esc
rip
ció
de
ls m
od
els
al
ime
nta
ris.
Elsvídeoss’hanrealit
-zatsenseguióprevi,el
resultataudiovisualés
deficient
Par
tici
pac
ióD
em
ost
ra g
ran
inte
rès
pelstemesabordats,
form
ula
pre
gu
nte
s pertinents,hicontribueix
amb
les
seve
s o
pin
ion
s i
reflexions,participaacti
-va
me
nt
de
ls d
eb
ats
de
cl
asse
i e
s m
ost
ra a
ten
t i
ob
ert
als
arg
um
en
ts d
els
co
mp
anys
i co
mp
anye
s.
De
mo
stra
inte
rès
pe
ls
temesabordats,hicontri-
bu
eix
am
b le
s se
ves
op
i-nionsireflexions,participa
acti
vam
en
t d
els
de
bat
s d
e c
lass
e.
De
mo
stra
inte
rès
mo
de
rat
pelstemesabordats,
par
tici
pa
de
ls d
eb
ats
de
cl
asse
en
la m
esu
ra q
ue
se
li d
em
ana
la s
eva
op
i-nióolessevesreflexions
sobrelesqüestionsde
de
bat
.
Mo
stra
po
c in
terè
s p
els
temesabordats,tédifi
-cu
ltat
s p
er
mo
stra
r le
s sevesopinionsireflexions
inomésparticipadels
debatsdeclassesiés
imp
resc
ind
ible
.
68
MO
LT C
OM
PE
TE
NT
C
OM
PE
TE
NT
M
ILLO
RA
BL
E
INS
UFI
CIE
NT
Act
itu
ds
i val
ors
Esmostraméscrítica
gràciesalainformació
qu
e h
a re
bu
t.
Valoralesdiferentspers
-p
ect
ive
s p
er
abo
rdar
la
problemàticadel’alimen
-tacióitéencomptela
dim
en
sió
loca
l-g
lob
al.
És
con
scie
nt
de
la in
terr
e-
lacióexistententrehàbits
deconsumiproblemà-
tiquesactualsdesalut,
mediambientals,econò
-m
iqu
es
i so
cial
s.
Mo
stra
pre
dis
po
sici
ó p
er
fer
un
can
vi d
’alim
en
taci
ó
ambhàbitsméssaluda-
blesiunconsummés
resp
on
sab
le.
Esmostrasolidàriai
empàticatantam
breali-
tats
i p
ers
on
es
pro
pe
res
comllunyanes.Tam
bého
ésam
blaconservaciódel
planeta,jaqueenténla
inte
rre
laci
ó e
ntr
e c
on
sum
i i
mp
acte
am
bie
nta
l i
soci
al.
Co
me
nça
a m
ost
rar-
se
méscríticagràciesala
info
rmac
ió q
ue
ha
reb
ut.
Valoraelproblemapre
-se
nta
t d
es
d’u
n e
nfo
ca-
me
nt
loca
l-g
lob
al.
Co
me
nça
a s
er
con
scie
nt
de
la in
terr
ela
ció
exi
ste
nt
entrehàbitsdeconsumi
problemàtiquesactuals
desalut,mediambientals,
eco
nò
miq
ue
s i s
oci
als.
Estàdisposadaafer
alg
un
s ca
nvi
s p
er
pra
cti-
carunaalimentaciómés
salu
dab
le i
amb
un
co
n-
summésresponsable.
Mo
stra
so
lidar
itat
i e
mp
atia
am
b le
s re
alit
ats
pro
pe
res
i am
b la
co
nse
r-va
ció
de
l pla
ne
ta.
Pocesperitcrític,tendeix
a re
pe
tir
el q
ue
diu
la
info
rmac
ió d
e la
qu
e
dis
po
sa.
Ab
ord
a e
l pro
ble
ma
pre
sen
tat
ún
icam
en
t d
es
d’a
spe
cte
s co
nn
ec-
tats
am
b la
sev
a re
alit
at
qu
oti
dia
na.
Tédificultatspertraçar
la in
terr
ela
ció
exi
ste
nt
entrehàbitsdeconsumi
problemàtiquesactuals
desalut,mediambientals,
eco
nò
miq
ue
s i s
oci
als.
Esmostradisposadaa
fer
els
can
vis
en
l’al
ime
n-
taci
ó q
ue
no
li s
up
osi
n
ren
un
ciar
al m
od
el p
oc
salu
dab
le i
sost
en
ible
quehamantingutfinsal
mo
me
nt.
Mo
stra
po
ca s
olid
arit
at i
em
pat
ia d
avan
t e
ls p
ro-
ble
me
s so
cial
s i a
mb
ien
-ta
ls p
rese
nta
ts.
Tédificultatsperanalitzar
la in
form
ació
crí
tica
me
nt.
Fa le
ctu
res
inco
nn
exe
s i/
o p
arci
als
de
la p
rob
le-
màticadel’alimentació.
Noéscapaçdecompren
-d
re la
inte
rre
laci
ó e
xist
en
t entrehàbitsdeconsumi
problemàtiquesactuals
desalut,mediambientals,
eco
nò
miq
ue
s i s
oci
als.
No
mo
stra
dis
po
sici
ó
a as
sum
ir ca
nvi
s p
er
pra
ctic
ar u
na
alim
en
taci
ó
méssaludableiam
bun
consummésresponsable.
Noesmostrasolidà-
ria
amb
les
pe
rso
ne
s p
ob
res
ni a
mb
el p
lan
eta
i,amés,facomentaris
de
safo
rtu
nat
s i/
o p
oc
resp
ect
uo
sos.
Font:Elaboraciópròpia.
69
AVALUACIÓ
Quadre15.Rúbricad’avaluaciódecontinguts
Mat
èri
aB
loq
Cri
teri
s d
’ava
luac
ióE
XC
EL·
LE
NT
Ho
aco
nse
gu
eix
NO
TAB
LE
No
to
talm
en
t
SU
FIC
IEN
T
Am
b d
ificu
ltat
INS
UFI
CIE
NT
No
ho
aco
nse
gu
eix
Bio
log
ia i
Ge
olo
gia
Nutrició,per-
sones,salut.
B4
.5 Justificarla
importànciade
l’alim
en
taci
ó e
qu
ili-
brada(CT).
B3
.8 R
eco
nè
ixe
r la
importànciad’hà-
bit
s i e
stils
de
vid
a saludables(EU).
B2
.6Hàbitsper-
son
als
i cu
ltu
-rals.Justificarla
rellevànciadels
hàbitsalimentaris
saludables(CV).
B4
.13
Arg
um
en
tar
laim
portància
d’u
na
bo
na
alim
en
-ta
ció
i d
e l’
exe
rcic
i fís
ic p
er
a la
sal
ut
(IB).
Identificaiexplica
la c
om
po
sici
ó i
fun
ció
qu
e t
en
en
elsalim
entsmés
imp
ort
ants
. Id
en
-tificalesdietesi
est
ils d
e v
ida
salu
-d
able
s i e
ls d
ifere
n-
ciadelshàbitsno
salu
dab
les.
Co
ne
ix
exe
mp
les
con
cre
ts
depràctiques
soci
als
qu
e p
erj
ud
i-q
ue
n la
sal
ut
i sap
co
m e
vita
r-lo
s.
Co
ne
ix i
esm
en
ta la
co
mp
osi
ció
i fu
nci
ó
qu
e t
en
en
alg
un
s d
els
alim
en
ts
mésimportants.
Identificalesdietes
i est
ils d
e v
ida
salu
-d
able
s i e
ls d
ifere
n-
ciadelshàbitsno
salu
dab
les.
Presentadificultats
pe
r an
om
en
ar la
co
mp
osi
ció
i fu
nci
ó
qu
e t
en
en
alg
un
s delsalim
entsmés
imp
ort
ants
. Li
costaidentificar
les
die
tes
i est
ils
de
vid
a sa
lud
able
s i e
ls d
ifere
nci
a delshàbitsno
salu
dab
les.
No
co
ne
ix la
co
mp
osi
ció
i fu
nci
ó
qu
e t
en
en
alg
un
s delsalim
entsmés
imp
ort
ants
. No
dis
-ti
ng
eix
qu
ine
s só
n
les
die
tes
i est
ils d
e
vid
a sa
lud
able
s i n
o
salu
dab
les.
CT:
Cat
alu
nya
EU:Euskadi
CV:ComunitatValenciana
IB: I
lles
Bal
ear
s
70
Mat
èri
aB
loq
Cri
teri
s d
’ava
luac
ióE
XC
EL·
LE
NT
Ho
aco
nse
gu
eix
NO
TAB
LE
No
to
talm
en
t
SU
FIC
IEN
T
Am
b d
ificu
ltat
INS
UFI
CIE
NT
No
ho
aco
nse
gu
eix
Lle
ng
ua
cast
ell
ana
i lit
era
tura
Co
mu
nic
ació
oral.Escoltari
par
lar.
B3
. 10
i 11
Parlaren
públic.Participaren
debats(CT).
B1.
1 C
om
pre
nd
re
text
os
ora
ls d
e
diferentsàmbits,
personal,acadè
-m
ic/
esc
ola
r i s
oci
al
(IB).
Mo
stra
se
mp
re u
na
acti
tud
mo
lt f
avo
ra-
ble
a p
arla
r e
n
pú
blic
i s’
exp
ress
a co
rre
ctam
en
t.
Estructuraperfec-
tam
en
t e
l mis
satg
e
qu
e v
ol c
om
un
icar
. É
s ca
paç
d’a
po
rtar
ar
gu
me
nts
sò
lids
perjustificarla
importànciade
l’en
foca
me
nt
de
so
bir
ania
alim
en
-tàriadesd’una
pe
rsp
ect
iva
de
g
èn
ere
.
La
maj
ori
a d
e
veg
ade
s m
os-
tra
un
a ac
titu
d
favo
rab
le a
par
lar
enpúblici,en
general,s’expressa
corr
ect
ame
nt.
So
l est
ruct
ura
r e
l mis
satg
e q
ue
vo
l co
mu
nic
ar. É
s ca
paç
d’a
po
rtar
al
gu
ns
arg
um
en
ts
a fa
vor
de
la im
po
r-tànciadel’enfoca
-m
en
t d
e s
ob
iran
ia
alimentàriades
d’u
na
pe
rsp
ect
iva
de
gè
ne
re.
Alg
un
s co
ps
s’an
ima
a p
arla
r e
n
públic,l’expressió
ésmillorable.
Estructuraamb
aju
t e
l mis
satg
e
qu
e v
ol c
om
un
icar
. Proposalasobi-
raniaalim
entària
amb
en
foca
me
nt
de
gè
ne
re c
om
a
alte
rnat
iva
pe
rò
amb
pro
u f
ein
es
apo
rta
arg
um
en
ts
relle
van
ts.
Gairebémai
s’an
ima
a p
arla
r e
n p
úb
lic i
sem
pre
tédificultatsper
exp
ress
ar-s
e
correctam
ent.El
missatgenoés
estructurat,nopot
exp
licar
l’e
nfo
ca-
me
nt
de
so
bir
ania
alimentàriades
d’u
na
pe
rsp
ect
iva
de
gè
ne
re.
Co
mu
nic
ació
e
scri
ta. L
leg
ir i e
scri
ure
.
B2
.5 F
er
pro
ject
es
de
tre
bal
l in
div
i-d
ual
s o
co
l·le
ctiu
s seguintfasesfinsa
asso
lir u
n p
rod
uct
e
final(CV).
B3
.3 R
ed
acta
r te
xto
s ex
po
siti
us
i d’a
rgu
me
nta
ció
eficaços,clarsiben
estructurats(EU).
Haparticipatacti-
vamentdelprocés
detreballd’ABP,
seg
uin
t to
tes
les
fases,aportantles
seve
s ca
pac
itat
s a
la r
est
a d
e c
om
pa-
nye
s/co
mp
anys
i imprimintuncaràc
-tercrítical’anàlisi
delaproblemà-
ticaalim
entària.
Elsaudiovisuals
resu
ltan
ts h
an e
stat
cr
ític
s i p
rop
osi
tiu
s.
Haparticipatdel
procésdetreball
d’ABP,seguint
gairebétotesles
fases,aportantles
seve
s ca
pac
itat
s a
la r
est
a d
e c
om
pa-
nye
s/co
mp
anys
. Elsaudiovisuals
resu
ltan
ts s
ob
re la
problemàticaali-
mentàriahanestat
clar
s i s
ug
ge
reix
en
al
tern
ativ
es.
Hanecessitat
sup
ort
pe
r p
arti
-cipardelprocés
detreballd’ABP,
col·l
abo
ran
t-h
i tan
so
ls e
n a
lgu
ne
s fases.Elsaudio
-vi
sual
s re
sult
ants
so
bre
la p
rob
le-
màticaalimentària
són
se
nzi
lls i
po
c cr
eat
ius.
Am
b p
rou
fe
ine
s h
a p
arti
cip
at d
el
procésdetreball
d’ABP.Elsaudio
-vi
sual
s re
sult
ants
sobrelaproblemà-
ticaalim
entàriasón
d’e
scas
sa q
ual
itat
ielcontingut,
con
fús.
71
AVALUACIÓ
Mat
èri
aB
loq
Cri
teri
s d
’ava
luac
ióE
XC
EL·
LE
NT
Ho
aco
nse
gu
eix
NO
TAB
LE
No
to
talm
en
t
SU
FIC
IEN
T
Am
b d
ificu
ltat
INS
UFI
CIE
NT
No
ho
aco
nse
gu
eix
Ed
uca
ció
Fí
sica
Co
nd
ició
fís
ica
i sal
ut.
B1.
1 R
eco
nè
ixe
r fa
cto
rs d
’acc
ió
motriu,m
ecanis
-m
es
de
co
ntr
ol d
e
l’activitatfísica,
rela
ció
am
b la
sal
ut
(IB).
B1.
4 R
ela
ció
en
tre
ac
titu
ds
i est
ils d
e
vid
a sa
lud
able
s am
b im
atg
e c
orp
o-
ral i
pre
ven
ció
de
malalties(CV).
B1.
5 R
eco
nè
ixe
r laim
portànciade
l’alim
en
taci
ó e
qu
i-lib
rad
a i a
dap
taci
ó
en
fu
nci
ó d
e l’
acti
-vitatfísica(CT).
B.2
.5Im
portància
pe
r a
la s
alu
t d
’un
a al
ime
nta
ció
eq
uili
-brada(EU).
És
cap
aç d
e r
ela
ci-
onarlaim
portància
de
co
mb
inar
un
a ac
tivi
tat
físic
a ad
e-
qu
ada
jun
tam
en
t am
b u
na
alim
en
-ta
ció
san
a p
er
du
r u
n e
stil
de
vid
a sa
lud
able
.
Inco
rpo
ra a
ls s
eu
s hàbitsquotidiansel
con
sum
d’a
lime
nts
locals,ecològicsi
vari
ats.
És
cap
aç d
e
discernir,desd’un
pu
nt
de
vis
ta c
ríti
c i d
es
de
la p
ers
-pectivadegènere,
la d
iferè
nci
a e
ntr
e
un
co
s sa
i la
ide
a d
e b
elle
sa/
salu
t q
ue
pre
sen
ta la
p
ub
licit
at d
es
de
la
lòg
ica
pat
riar
cal i
d
e m
erc
at.
Re
con
eix
la im
po
r-tànciadel’activitat
físic
a i d
e l’
alim
en
-ta
ció
san
a.
Inco
rpo
ra a
ls s
eu
s hàbitsquotidiansel
con
sum
d’a
lime
nts
lo
cals
. Re
con
eix
lainfluènciade
la p
ub
licit
at e
n la
im
atg
e c
orp
ora
l i
es
mo
stra
crí
tica
am
belscànonsde
be
llesa
usu
als.
Nomésavegades
est
able
ix la
re
laci
ó
en
tre
act
ivit
at f
ísic
a i a
lime
nta
ció
san
a.
Reconeixlainfluèn
-ci
a d
e la
pu
blic
i-ta
t e
n la
imat
ge
co
rpo
ral.
No
est
able
ix r
ela
-ci
on
s su
bst
anti
ves
en
tre
act
ivit
at f
ísic
a i a
lime
nta
ció
san
a.
No
es
mo
stra
crí
-ti
ca a
mb
la p
ub
li-ci
tat
de
ls c
oss
os
ni
amb
els
mo
de
ls d
e
be
llesa
qu
e v
en
.
72
Mat
èri
aB
loq
Cri
teri
s d
’ava
luac
ióE
XC
EL·
LE
NT
Ho
aco
nse
gu
eix
NO
TAB
LE
No
to
talm
en
t
SU
FIC
IEN
T
Am
b d
ificu
ltat
INS
UFI
CIE
NT
No
ho
aco
nse
gu
eix
Ge
og
rafia
i H
istò
ria
Act
ivit
at
eco
nò
mic
a i
org
anit
zaci
ó
po
lític
a. L
’es-
paihumà
B2
.1 A
nal
itza
r d
ese
qu
ilib
ris
en
la
dis
trib
uci
ó d
els
recursos,causes
iconseqüènciesi
me
sure
s d
e s
up
ort
al
de
sen
volu
pa-
me
nt
sost
en
ible
(CT).
B3
.6 G
rau
d’id
on
eï-
tat
de
po
lítiq
ue
s →
conflictes,actitud
crít
ica
pro
po
ste
s DHiDS(CV).
B2
.3Identificar
cara
cte
ríst
iqu
es
i pro
ble
me
s e
n
agricultura(EU).
B1.
3 C
on
èix
er
i an
alit
zar
pro
ble
me
s m
ed
iam
bie
nta
ls
(IB).
Empraambperti-
nè
nci
a i i
nic
iati
va
fon
ts d
ive
rse
s p
er
identificarlesprin
-ci
pal
s ca
ract
erí
sti-
qu
es
de
ls d
ifere
nts
m
od
els
alim
en
tari
s vigents,comprèn
pe
rfe
ctam
en
t la
in
terr
ela
ció
d’e
le-
ments(energètics,
tecnològics,finan
-cers,ambientals,
desalut,condició
social…)iexposa
amb
gra
n p
reci
sió
lesconseqüències
socials,econòmi-
ques,polítiques,
amb
ien
tals
i cu
ltu
rals
de
riva
de
s d
e c
adas
cun
d’e
lls.
De
mo
stra
te
nir
un
a o
pin
ió p
ròp
ia i
arg
um
en
tad
a am
b
solv
èn
cia
qu
e li
p
erm
et
de
bat
re
ambcorrecció,
asse
rtiv
itat
i p
reci
sió
co
nce
p-
tual
so
bre
els
se
us
avan
tatg
es
i in
con
ven
ien
ts.
Empraambinicia
-ti
va f
on
ts d
ive
rse
s peridentificarles
pri
nci
pal
s ca
rac-
terí
stiq
ue
s d
els
d
ifere
nts
mo
de
ls
alim
en
tari
s vi
ge
nts
i le
s se
ves
inte
rre
-lacions,exposa
corr
ect
ame
nt
les
conseqüències
socials,econòmi-
ques,polítiques,
amb
ien
tals
i cu
ltu
rals
de
riva
de
s decadascund’ells,
i de
mo
stra
te
nir
un
a o
pin
ió p
ròp
ia i
arg
um
en
tad
a am
b
suficiènciaqueli
pe
rme
t d
eb
atre
am
b a
sse
rtiv
itat
i co
rre
cció
co
n-
cep
tual
so
bre
els
se
us
avan
tatg
es
i in
con
ven
ien
ts.
Empraambindica-
cio
ns
fon
ts d
ive
rse
s peridentificarles
pri
nci
pal
s ca
rac-
terí
stiq
ue
s d
els
d
ifere
nts
mo
de
ls
alim
en
tari
s vi
ge
nts
i le
s se
ves
inte
rre
-la
cio
ns
i an
alit
za
en
lín
ies
ge
ne
rals
lesconseqüències
socials,econòmi-
ques,polítiques,
amb
ien
tals
i cu
ltu
-ra
ls d
eri
vad
es
de
cadascund’ells,i
de
mo
stra
te
nir
un
a o
pin
ió a
rgu
me
n-
tad
a m
ínim
ame
nt
qu
e li
pe
rme
t d
eb
atre
am
b
corr
ecc
ió s
ob
re e
ls
seu
s av
anta
tge
s i
inco
nve
nie
nts
.
Empraamberrors,
tot
i hav
er
reb
ut
pautes,fonts
div
ers
es
pe
r id
en
-tificarlesprincipals
cara
cte
ríst
iqu
es
de
ls d
ifere
nts
m
od
els
alim
en
tari
s vi
ge
nts
i le
s se
ves
interrelacions,i
anal
itza
de
man
era
in
ade
qu
ada
les
conseqüències
socials,econòmi-
ques,polítiques,
amb
ien
tals
i cu
ltu
-ra
ls d
eri
vad
es
de
cadascund’ells,i
de
mo
stra
te
nir
un
a o
pin
ió e
scas
sa-
mentargumentada,
cosa
qu
e li
imp
e-
de
ix d
eb
atre
am
b
corr
ecc
ió s
ob
re e
ls
seu
s av
anta
tge
s i
inco
nve
nie
nts
.
Font:Elaboraciópròpia.
73
AVALUACIÓ
Quadre16.L’alumnatavalua
PROCÉS ENSENYAMENT-APRENENTATGE AUTOAVALUACIÓ
Sobre l’actuació docent
}El/ladocenthaexpressatambclaredatlapro-postadetreball,haresoltelsdubtesplantejatsis’ha adaptat als ritmes de la classe.
}El/ladocenthageneratunambientd’aprenen-tatge que ha incentivat una interacció social positiva, la participació activa en les tasquesd’equip i la motivació per aprendre.
}El/la docent ha promogut la cerca activa, lacol·laboració i la interacció de suport mutu a la classe.
}El/ladocenthasuggeritunavarietatd’estratè-gies d’aprenentatge per animar el desenvolupa-ment del pensament crític i facilitar els proces-sos de recerca.
Individual
}M’he sentit motivat/ada amb la proposta de tre-ballsobrealaproblemàticadel’alimentació.
}Com a resultat del treball en equip crec que he après a col·laborar i he incorporat habilitats útils per a les meves relacions interpersonals i socials.
} L’enfocament de gènere amb què hem abordat el treball m’ha ajudat a superar estereotips i acti-tuds sexistes i/o discriminatòries.
}He incorporat aprenentatges nous sobre elsmodels alimentaris vigents i alternatius.
} L’enfocament de gènere m’ha ajudat a visibilit-zarlesaportacions,coneixementsisabersdelesdones, els seusdrets i propostes a favorde lasobiraniaalimentària.
}Grau d’esforç personal, d’assumpció de res-ponsabilitat i de col·laboració amb les tasques col·lectives.
}Grau de satisfacció amb el producte final(audiovisuals).
}Soc capaç d’assumir compromisos concrets i realistespermillorarelsmeushàbitsdeconsum.
Sobre la metodologia d’aprenentatge basada en projectes (ABP)
}Elpladetreballhaestatclariatractiu.
}Elscontingutsreferitsalaproblemàticadel’ali-mentació han resultat suggeridors i atractius.
} Lametodologiad’ABPhapermèsladescobertad’aspectes nous i ha facilitat l’aprenentatge interdisciplinari.
} Lametodologiaofereixmésoportunitatsdepar-ticipació activa i debat col·lectiu.
}Eltreballgrupalhaaportatmésriquesaalpro-jecte de recerca.
} La interacció entre els/les companys/es del gruphapermèssuperarlesdificultatssorgidesdurantelprocés.
} La realització dels audiovisuals ha estat ade-quada per comunicar els aprenentatges.
Treball en grup
}Tots/es els membres del grup han fet aportaci-ons en funció de les seves capacitats.
}Elgrups’haorganitzatbéperobtenirelsmillorsrendiments del treball col·lectiu.
} Les interaccions amb la resta de grups i amb el conjunt de la classe han estat molt positives.
}Elgruphatingutlacapacitatdesuperarlesdifi-cultats sorgides durant el procés de treball i,especialment,enrelacióamblesquepresentenun biaix de gènere.
}Hem tingut la capacitat de suggerir/construirconjuntament propostes col·lectives de consum alternatiu.
Font:Elaboraciópròpia.
74
RECURSOS
Food is culture. Slow Food International.
https://www.youtube.com/watch?v=Mr4Zo1jW_7k
Històries de Vida de dones camperoles.
https://www.alimentaccion.net/es/recursos/activitat-hist%C3%B2ri-es-de-vida-de-dones-camperoles
Juntos podemos enfriar el planeta - Soberanía Alimen-taria. Vía campesina y Grain.
https://www.youtube.com/watch?v=ZlAccOmFdiQ
75
RECURSOS
La història de les coses. Workgroup for sustaninable production an consumption.
https://www.youtube.com/watch?v=9GorqroigqM
La història de les solucions. The Story of Stuff Project.
https://www.youtube.com/watch?v=cpkRvc-sOKk
Environmental Justice Atlas.
http://ejatlas.org/
76
Per mesurar la petjada eco-lògica. Country Overshoot Days.
https://www.footprintnetwork.org/
Premis sombra. Ecologistes en acció.
https://www.ecologistasenaccion.org/article34513.html
Reparto de tareas: corres-ponsabilidad. De la Peña, Eva María.
http://www.educarenigualdad.org/documento/?id=1229
77
RECURSOS
Aplicació a l’aula d’una visió socioecològica. Recull d’activitats per a educa-ció secundària. Justícia alimentària.
http://www.alimentaccion.net/es/recursos/aplicacio-laula-duna-vi-sio-socioecologica-recull-dactivi-tats-educacio-secundaria
Trabajos: empleo, cuidados i división sexual del trabajo. FUHEM.
http://www.fuhem.es/proyecto_igualdad/pdf/cap_3.pdf
Unitat didàctica: ¿Qui ens alimenta? La nostra salut i la del planeta en mans de les multinacionals. Justícia alimentària.
https://www.alimentaccion.net/sites/default/files/DAME%20VENENO-SECUNDARIA-PDF-CATA-LAN.pdf
78
Unitat didàctica: El sucre, un dolç molt amarg. Justícia alimentària.
https://www.alimentaccion.net/es/recursos/el-su-cre-un-dol%C3%A7-molt-amarg-uni-tat-did%C3%A0ctica-interdisci-plin%C3%A0ria-secundaria
Unitat didàctica: Som publi-citat. Justícia alimentària.
http://www.alimentaccion.net/sites/default/files/Som%20publicitat_ok.pdf
Unitat didàctica: La ruleta de la (mala) fortuna. Justícia alimentària.
https://www.alimentac-cion.net/es/recursos/la-ruleta-de-la-mala-fortuna
79
RECURSOS
BIBLIOGRAFIA
} ÁlvarezRivera,Beatriz(2012):Porfolio docente.Valencia,Trilemaeducación.Disponible a:
� http://www.ceice.gva.es/documents/162784507/163142369/Porfolio.pdf
} BahamondeCobo,RafaelArturo(2017):De la agroindustria a la agroecología: una reflexión para el caso ecuatoriano. Disponible a:
� http://repositorio.puce.edu.ec/handle/22000/14234
} Egea,Alex;Barbeito,Cécileetal.(2012):Competencias y EpD. La educación para el desarrollo en el currículum escolar desde la perspectiva de las competencias básicas. Barcelona,Edualter/EscoladePau.Disponiblea:
� http://edualter.org/documents/competencies/mec/mec.pdf
} Gallar, David y Ángel Calle (2017): “La construcción de sujetos políticos y laagroecología: una lucha por la vida”. Dossier Agroecología, un paso más hacia la sostenibilidad de la vida enBoletínEcos, núm.39. FUHEMEcosocial. pàg. 16-22.Disponible a:
� http://www.fuhem.es/ecosocial/articulos.aspx?v=10241&n=0
} DeSousa Santos, Boaventura (2011): “Epistemologías del Sur” enUtopía y Praxis Latinoamericana,vol.16,núm.54,juliol-setembre,pàg.17-39.UniversitatdelZulia,Maracaibo(Veneçuela).Disponiblea:
� http://www.redalyc.org/service/redalyc/downloadPdf/279/27920007003/1 �
80
ANNEXOS
ELS POBRES SÓN OBESOS
JavierMato(14jul.2018-16:16)
Cadaany,elsexecutiusd’ungrapatdegransmultinacionalsdel’ali-mentació,nomésdemitjadotzena,compareixendavantelsagres-sius inversors internacionals per explicar-los els seus resultats
econòmics.Elsanalistesborsaris,querepresentenelsamosdelsdiners,escruten acuradament els resultats però mai s’enduen una decepció: els gestorsd’aquestesempresespresentenaugmentssistemàticsdelvolumdenegociidelsbeneficis,confirmenl’expansióamésiméspaïsos,com-prenmésimésmarqueslocals,d’aquestesdetotalavida,iconsolidenlaseva presència mundial sense que ningú se’ls resisteixi. Les seves vendes semblenimmunesalescrisis,l’atur,alesguerresoalsvaivenspolítics.Lesbonificacionsanualsdelsexecutiusquepremienresultatstanbrillantsespaguenreligiosamentiambgustperquèelnegocivamoltbédesdefadècadesidècades.Elsdirectorsfinancersd’aquestesempresesutilitzensofisticatspowerpointsperassenyalarcomelROIestàaugmentant,comlesvendesesdisparen,comlesmarquesesconsolideni,lògicament,comelsmercatspremienaquestsvalorsambmillorscotitzacions.Enrealitat,totalagestió,evolucióiresultatsdelesmultinacionalsdel’alimentacióesresumeixenunainterminablesuccessiódefletxescapamunt.
Encaraesrecordacomundiaunad’aquestesempresesvaenviarundelsseusdirectiusaBalears,vasignarunxecalportadordenimésnimenysque22.000milionsdepessetes,iesvaquedarambElCaserío,lacèlebremarcaifàbricamenorquina.Elramader,lamàd’obra,elconeixementdis-ponibleperpartdel’equiphumàielpeculiargustdelformatgeerentanirrellevantsque,pocdesprés,lamultinacionalvatocareldosivaendur-seel logotip ielnom, l’únicqueelsvalia lapena, ivandeixarallòabando-nat, amansde l’excèntricRuizMateos. En realitat, ElCaserío ambproufeines era un obstacle irrellevant per al domini absolut del mercat espa-nyoldelformatgeatalls,queeral’estratègiaconcebudaalaseucentrald’aquestacompanyia.Quanuntéunmodeldenegociinfal·lible,quanl’èxitestàgarantit,quans’estàpreparatperaconseguirelquecapcomerciantlocalmainovasomiar,llavorsfernegocisésunpasseig.
Noobstantaixò,desdelpuntdevistaètic,elsnegocisdel’alimentaciósónungranengany.Resqueestiguitipificatpenalment,peròvergonyósdesdequalsevolaltreangle.No,aquestesmultinacionalsnovenenproductescaducats,nofanpassarolidegira-solperverged’oliva,niensenganyenambelsingredients,peròtenentruc.Totéstransparent,peròmentider.Un
81
ANNEXOS
enganycientíficamentdissenyatperquènilesautoritatsnielsmitjansdecomunicació molestin.
Desde ja faalgunesdècades,aquestesgransempreseshandescobertcom crear addicció al menjar, mitjançant certs ingredients, resultat deltreball de laboratori, que aconsegueixen enganxar els consumidors. LafamosaR+D aplicada al paladar o,millor, al compte de resultats. En uncas,lapublicitatrevelal’estratègia:“quanfaspop,nohihastop”,diucor-rectament un anunci d’unes patates xips. La química ho permet. Normal-ments’emprenaltíssimesdosisdesucrecombinadesambcarbohidrats,enmoltscasosprocedentsdelblatdemoro,moltconcentrats,quefaci-liten l’absorció del primer, proporcionant una satisfacció immediata. Und’aquests components químics, un xarop de fructosa, present en infini-tatd’alimentsiinexistentalanaturalesa,suposael12%detotalaingestamundialdecalories.Resd’il·legal,perògenssaludable.
Aquestscomponentsquímics,freqüentmentcombinatsambedulcorants,greixos,sal,potenciadorsdelgustocafeïna,sónpresentsenpràcticamenttotselsproductesindustrials,desdelespizzesalsgelats,delesgaletesals cereals per esmorzar, dels refrescos a lespatates xips.Ungelat dexocolatacontéaquestscarbohidratsbarrejatsambfarinarefinada,sal,oli,cacau,potenciadorsdelgusticonservants,finsaarribarals37ingredients,generantunabarrejatremendamentsatisfactòriaperalpaladar,davantlaqualcosael“fetaSóller”tépocrecorregut.
Desde faduesdècades, els investigadors independentshananatdes-velantaquestasituació,sobretotapartirdelsefectessobrelasalut,lògicquanalgunsd’aquestsaliments,finsitotelsmésinsospitats,multipliquenper deu i per vint la ingesta de calories. “L’entorn del menjar ha canviat dràsticament[enelsúltimsanys]amblairrupciódelsàpats(...)altamentaddictius–diuundelsseusarticlesacadèmics–.Al’erapreindustrial,elshumanssobrevivienambunadietamínimamentprocessada,altaenpro-teïnes,gransicontingut,irelativamentbaixaensal.(...)Amblaindustria- lització i l’avenç tecnològic, passem [a una dieta] abundant en calories,ambnivellsdegreix,sucre,sal,cafeïnaigustartificialmentincrementats”.Unaporciódepizza industrial pot tenir perfectamentvintvegadesméscalories que una taronja. Molts acadèmics comparen obertament l’efecte d’aquestamanipulacióalimentàriaamblesdrogues,perquèl’objectiuésgeneraraddicció,fidelitzantiaugmentantelconsum.
Gairebé ningú coneix aquests estratagemes, però unaminoria de con-sumidors intueixqueelsproductes industrialsnosónsans;altrapartdela societat no ho sospita, però prefereixmenjar comho ha fet sempre,però,unaproporciócreixentdeciutadansesdeixaseduir.AixòestradueixenquèalsEstatsUnits,perexemple,el35%de lapoblacióésobesa;a
82
Espanyajasomel17%,mentrequemésdel50%téexcésdepes.Del1970aavui, l’obesitataEspanyas’hatriplicat,enparal·lela lamercantilitzaciódelnegocidel’alimentació.Observinquinacontradicció:facentanys,elspobresesconeixienperquèestavenmoltprims;avuipassaexactamentelcontrari,estanobesosperquènotenenlaformaciósuficientpermenjarbéicauenenaquestmenjarràpid.
Mentre aquestes grans multinacionals avancen ocupant els buits que deixalalegislació,elsnostrespolíticsnisen’hanassabentat,entrealtrescosesperquèarajanoestanpreocupatsambl’explotació.Elcapitalismesalvatgedemostraquel’Adornoméspessimistateniaraó.Aquítenenunabonallistadeproblemesalarecercad’unasolució,peròtenimmalasortperquèelsnostrespolíticstenensolucionsiestanbuscantproblemes.Elquevapassarambeltabac,enspassaaraambmésintensitatambl’ali-mentació.Peròcomqueaixònoentradinsdelqueéspolíticamentcor-recte,totsmirencapaunaaltrabanda.
JavierMatoésperiodistaiprofessordelCESAG. ElMundo,Acontracorriente.http://www.elmundo.es/baleares/2018/07/14/5b4a0591e2704e2f338b45c4.html
83
ANNEXOS
EL TRÀNSIT DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL A L’AGROINDÚSTRIA
Elpasmésimportant,vaserlaseparacióentreelsconreusielsanimalsde granja, perquè d’aquesta manera, les corporacions poguessinoferir les entrades industrials que reemplaçarien les funcions com-
plementàries entre ambdós grups (principalment preparació de campsdeconreu,alimentperalbestiariadobnaturald’origenanimal).Així,vansorgirgranscorporacionsquevenienmaquinàriaagrícola impulsadapercombustiblesfòssils,fertilitzantsquímicsipinsosfabricatsabasedeblatdemoroifarinadesoja.D’altrabanda,lesoperacionsderamaderiainten-siva,alhora,vanincentivarlesgransexplotacionsagrícolesenpassardelaproducciód’alimentsperalconsumhumàalaproducciódepinsosperaanimals,enparticularapartirdesojaiblatdemoro[…].
Enaquestsentit,elsnousmonocultiuseren,engranmanera,vulnerablesatottipusdeplagues, (cominsectes,malalties, fongs,malesherbes) iamesuraqueaquestess’adaptavenalsplaguicidesartificials,cadacopse’nrequeriamésquantitat.Ambeltemps,lesprincipalsaplicacionsdelatec-nologia genètica als conreus serien aquells dissenyats per augmentar la tolerànciadelsconreusfarratgers(sojaiblatdemoro)aquantitatsdegli-fosat(herbicida)cadacopmésgrans[…].
Enaquestmateixsentit,tambéésmoltimportantassenyalarquel’apariciódel’agroindústria,ésfonamentalmentunesdevenimentíntimamentlligata la lògica de funcionament inherent al sistema econòmic capitalista de propietatprivada[…]
Així doncs, coma resultatde la conjunciód’aquests factors i forces,vaemergir una “cadena” de sectors involucrats directament i indirectament enlaproducció,transformacióicomercialitzaciód’aliments,fibres,llavors,productesquímicsisubstratsfarmacèutics.Cadenaalaqual,s’haacabatanomenantagroindústria(Agrifood.info,2017).Les“baules”ala“cadena”del’agroindústriainclouenelssectorssegüents:
}Laproducciódeproductes indiferenciats (commodities) com: alimentsnoelaborats,l’aqüicultura,fibraisubstratsquímics.
}La transformació terciària dels productes indiferenciats en producteselaborats.
}La producció d’entrades per als sectors primaris i terciaris.
}La comercialització al detall i a l’engròs –tant de matèries primeres com d’aliments processats, fibra i altres productes relacionats–, alsconsumidors.
}Laprestaciódeserveis,decapacitació,finançament,recercaiassessora-ment tècnic a totes les baules de la “cadena”.
Font:BahamondeCobo,RafaelArturo(2017:29-32).
http://repositorio.puce.edu.ec/handle/22000/14234
Alimentacción és la proposta educativa de VSF-Justícia Alimentària i Hegoa per promoure un model alternatiu d'alimentació basat en els principis de la Sobirania Alimentària, on el centre escolar es converteix en institució compromesa amb la bona alimentació i la sostenibilitat de la vida. Des de Alimentacción, acompanyem al professorat i alumnat a través de formacions, tallers, recursos didàctics, etc. amb l'objectiu de generar consciència crítica i mobilitzar la comunitat educativa davant les conseqüències socials, econòmiques i ambientals que es deriven del nostre model alimentari (producció, distribució, comercialització i consum). Aquesta iniciativa socioeducativa aborda la qüestió de l'alimentació amb un enfocament global, des de les perspectives de gènere i sostenibilitat. Alimentacción compta amb el suport de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).
![Obres terminològiquesObres terminològiques Vocabulari de les xarxes socials [en línia] Lèxic d’additius alimentaris (actualització 2016) [en línia] Lèxic de fàrmacs (actualització](https://img.pdfslide.es/doc/110x75/5f0b5f5a7e708231d4303201/obres-terminolgiques-obres-terminolgiques-vocabulari-de-les-xarxes-socials-en.jpg)
