1naxdia Reflexions secundària

setmana 3-4-2018

GA

BRI

ELISTE

S

PREGArock Et seguiré. Worship Els teus camins són bons Són camins segurs Només a Tu et seguiré Saps millor que jo Allò que em convé Només en Tu confiaré (en Tu confiaré) On tu vas, jo hi vaig On tu vius, jo hi visc Quan tu et mous, jo em moc Et seguiré Si estimes de cor Jo també ho faré Si perdo la vida Et seguiré

Et seguiré Ets el meu camí Ets la Veritat Vull conèixer els teus viaranys Perquè si et conec Jo t’estimaré I si t’estimo, et seguiré (si t’estimo et seguiré) Només a Tu En tu trobo, vida per sempre En tu trobo la meva llibertat En tu trobo l’alegria més plena I et seguiré

Compromís social: Som-hi (Avançar junts)

Dimecres 4 d’abril

https://www.youtube.com/watch?v=5OsC53O_lYU

"Mentre feien camí, un li digué: Et seguiré arreu on vagis." (Lc 9, 57) Et seguiré allà on em portis, sense avançar-me, sense forçar el pas. Sàviament ignorant, aniré

on no sé. Posat el cor en tu, et seguiré.

PENSEM- hi Pasqua: Il·lusió per un nou món Durant la Quaresma els cristians hem dedicat quaranta dies a preparar les festes de Setmana Santa, on hem recordat el final tràgic i el lliurament de Jesús de la seva pròpia vida. Les celebracions religioses d’aquests dies ens han recordat la part tràgica i fosca d’aquells esdeveniments. Però, a continuació, la festa de Pasqua ens ha recordat que la vida de Jesús i la seva mort no van ser un fracàs, ni el final dels seus somnis d’un món diferent. Al contrari, la fe dels seus deixebles en que Ell era “viu” va marcar l’inici d’un moviment que travessa la història de vint segles. Avui, el Jesús viu que ha vençut la mort és el nucli de la fe de milions de persones que continuen creient que la vida és més forta que el dolor i la mort, encara que a vegades sembli el contrari. Sapiguem demostrar també en les nostres vides que l’alegria, la pau i l’esperança són capaces de vèncer la mort, la tristor i la violència. Els cristians intentem portar aquesta alegria i esperança a la resta de persones que ens envolten, perquè creiem que un altre món és possible.

Dimarts 3 d’abril

setmana 3-4-2018

1naxdia Reflexions secundària

GA

BRI

ELISTE

S

Divendres 6 d’abril

Compromís social: Som-hi (Avançar junts)

RELATS El savi i el jove que no volia fer-se preguntes Era un jove culte. Estava acabant els estudis en teologia. Per això li va estranyar molt al savi sentir-li dir: - Jo quan llegeixo un llibre que em produeix dubtes, el deixo immediatament. Jo faig cas al que m'ensenyen els meus mestres i em diuen els meus superiors. El savi es va acostar a ell i li va dir: - Em sembla que comets un greu error. El pitjor que podem fer és deixar de dubtar, de fer-nos preguntes, de buscar. Aquesta és l'única manera d'avançar en els nostres coneixements i en adquirir veritables certeses. Negar-se a reflexionar, agafar-se al principi d'autoritat, és condemnar-se a la passivitat davant de la vida. El jove va replicar: - Sí, però no puc menysprear l'experiència dels meus superiors. L'ancià el va mirar amb simpatia i va contestar: - Tots els mestres han estat alumnes i no s'han convertit en mers repetidors. Perquè es van fer preguntes, perquè van dubtar del que els van ensenyar, van avançar i van descobrir noves coses. Es va aturar tenir un moment i va concloure: - No et demano que caiguis en el dubte permanent. Et demano que no et quedis tancat en la teva veritat. Que reflexions i busquis la part de veritat que segur té aquell que pensa molt diferent a tu. És un bon exercici capgirar el que creiem i mirar-ho des del costat contrari. Has de fer-te preguntes. Interrogant-te sobre els teus dubtes aconseguiràs avançar en la veritat. Vius ressuscitat, al nostre costat. Passes per la meva vida i tan sovint ni m'adono d'aquesta presència callada. Brilles d'una forma discreta, em dones pistes per reconèixer-te, per trobar-te, per estimar-te i seguir-te ... Sovint em costa adonar-me o fins i tot creure-ho; Quantes vegades passes al meu costat cada dia? ... Adap. El rincón del anacoreta

PERSONES La història de Nikhiya: La millor manera de predir el futur és crear-lo.

Nikhiya, 15 anys, viu a l'Índia. Ella té una bona posició, i els seus dos pares són metges. Quan li va donar la seva motxilla a la filla de la minyona, la carta d'agraïment que va rebre la va fer adonar-se que molts nens no tenen el que necessiten per anar a l'escola. Ella va començar el projecte "Bosses, llibres i benediccions", mobilitzant als seus companys per donar material escolar. La seva campanya va augmentar la consciència a través de les xarxes socials i els diaris populars, i la gent va respondre des de tota l'Índia. "Bosses, llibres i benediccions" s'ha estat executant durant 3 anys i ha proporcionat subministraments a més de 7.700 estudiants fins al moment. El seu segon projecte, "Anhelar i aprendre", ha establert fins al moment 35 laboratoris de Física, Química, Biologia i Matemàtiques a 9 escoles. Alguns d'aquests laboratoris també estan

sent compartits per les escoles governamentals properes. Aquests laboratoris estan beneficiant al voltant de 6.000 estudiants. Nikhiya va rebre reconeixement mundial i premis pel seu treball, inclòs el Premi Diana Legacy 2017 i el Premi a la Ciutadania Econòmica Juvenil 2017. Tot això està molt bé. És molt bonic. Les paraules, però, se les emporta el vent. I tu, què estàs disposat a fer perquè això no caigui en sac foradat ? Ja no serveixen les bones intencions. Ha arribat l'hora que et mullis. Aquest és el moment d'oblidar-nos del que fan els altres i veure el que farem cada un de nosaltres. No t'escudis en el teu grup, en els teus amics, en la teva família ... És el moment de prendre la decisió ...

Dijous 5 d’abril