AuditoriNits de Clàssica

René JacobsAkademie für Alte Musik Berlin

Víctor Garcia de Gomar, director artístic de Nits de Clàssica

Gràcies al mecenatge propiciat per l’església a Roma i per les grans famílies a Firenze, aquestes ciutats italianes van esdevenir autèntics centres de creació artística i garantien possibilitats tant als músics com als compositors. A Nàpols, la contínua dominació estrangera no va permetre assentar bases per a aquest creixement cultural fins als segles XVI a XVIII. Encara que sota el poder dels virreis espanyols, a partir del segle XVI s’inicia un dels perío-des més pròspers de la història napolitana. Així, l’estreta relació de la cort de Nàpols amb la corona d’Espanya va fer que un seguit de compositors italians ens deixessin treballs destacats en la història de la Música.

El programa d’aquesta nit s’obre amb el Concerto a 4 en Do menor de Baldassare Galuppi (Burano 1706 - Venècia 1785). Compositor del Vèneto i deixeble d’Antonio Lotti, Galuppi va desenvolupar la seva carrera entre Venècia i Florència. El cromatisme i la sensació sostinguda del Grave donen pas a un del allegros més coneguts del període. Un elegant i dinàmic moviment viu, que s’interromp per iniciar-se al darrer temps, ple de matisos expressius i mostrant una interioritat poètica i misteriosa.

Després d’aquesta petita perla del darrer Barroc, podrem escoltar dues obres dels darrers anys de vida de Gio-vanni Battista Draghi Pergolesi (Lesi 1710 – Pozzuoli 1736): algunes àries de Septem verba a Christo i el seu conegut Stabat Mater.Dip. legal: GI.883-2013

Divendres 28 de juny a les 21 h. Catedral de Girona

René Jacobs

Sunhae Im, soprano Isabelle Druet, mezzosopranoAkademie für Alte Musik Berlin René Jacobs, director

CO

N1

CE

RT

· R

ené

Jaco

bs

Programa:

Baldassare Galuppi Concerto à 4 en do menor per cordes

i baix continu

· Grave

· Allegro

· Andante

Giovanni Battista Pergolesi Septem verba a Christo (fragments)

· Verbum I: Aria “Quod iubes” (Alto)

· Verbum II: Aria “Ah! Peccatoris” (Soprano)

· Verbum IV: Aria “Afflicte” (Alto)

· Verbum VI: Aria “Sic consummasti“

(Soprano)

· Verbum VII: Aria “Quid ultra“ (Soprano)

Durada: 75 min. sense entreacte

CONCERT ENREGISTRAT PER:

Giovanni Battista Pergolesi Stabat Mater (reorquestrat per J. S. Bach)

· Stabat Mater dolorosa

· Cujus animam gementem

· Q quam tristis

· Quae moerebat et dolebat

· Qui est homo, qui non fleret

· Vidit suum dulcem natum

· Eja, Mater, fons amoris,

· Fac ut ardeat cor meum

· Sancta Mater, istud agas

· Fac, ut portem Christi mortem

· Inflammatus et accensus

· Quando corpus morietur

· Amen

“El número inicial de l’Stabat Materde Pergolesi és el duet més perfecte

i emotiu mai escrit”.

Jean-Jacques Rousseau (1712 – 1778), escriptor i filòsof

OB

RA

PO

RTA

DA

: Ger

hard

Ric

hter

: Str

ip 9

19, 2

011.

Dig

ital p

rint o

n pa

per.©

Ger

hard

Rich

ter.

Pergolesi va estudiar composició, violí i orgue amb Francesco Durante i Gaetano Greco. Amb problemes de salut des de petit (es creu que patia d’espina bífida), va morir de tuberculosi als 26 anys amb la consideració d’haver creat el model musical italià del segle XVIII.

Encara que l’autoria de les Set Darreres paraules de Crist (Septem verba a Christo) no va ser provada fins l’any 2009, contenen trets significatius i la qualitat suficient com per no dubtar de la seva autenticitat. Segons els investigadors, sembla que es tractaria d’una obra composta entre el 1730 i 1736 (el darrer any de la vida de l’autor). L’obra, que per la temàtica i per la seva profunda espiritualitat s’havia d’interpretar Divendres Sant, està integrada per set cantates (amb dues àries cadascuna) dedicades a cadascuna de les darreres paraules que va pronunciar Crist a la Creu. Amb la mostra d’àries d’aquesta vetllada podrem apreciar la simplicitat de l’estructura i l’inapel·lable treball del mestre Jacobs en l’articulació, el fraseig i la intenció. No en va, va ser Jacobs qui va fer la primera execució i enregistrament en temps moderns. Pel que fa a l’Stabat Mater, va ser encarregat l’any 1735 pels poderosos Cavalieri della Vergine dei dolori della Confraternita di San Luigi al Palazzo per substituir l’obra amb el mateix text religiós d’Alessandro Scarlatti com-post 20 anys abans per a l’audició en honor a la Verge el divendres abans del Diumenge de Rams de la Setmana Santa. Els requisits eren respectar el text llatí del segle XIII i fer servir els mateixos efectius de què disposaven: 2 veus de castrati acompanyades d’un nombre reduït de cordes i baix continu.

Ja delicat i amb una malaltia avançada i irreversible, accepta l’encàrrec dedicant les seves darreres forces a dues composicions: el Salve Regina i l’Stabat Mater. Les lectures romàntiques del segle XIX han vist en aquesta segona partitura el cant del cigne d’un compositor amb un destí fatal i una vida curta a més de tràgica.

A diferència de l’Stabat Mater d’Scarlatti, Pergolesi fa ús d’un llenguatge musical més proper a l’òpera que fa que hi hagi més contrastos, s’amplifiqui el dolor i es multipliquin les emocions (pathos). L’oposició de seqüèn-cies o estances de diferents caràcters i una orquestra al servei de la melodia són en síntesi alguns dels mitjans d’expressió empleats per Pergolesi. Amb aquesta obra s’obre un nou camí entre l’estil galant (Empfindsamer Stil) i el cromatisme napolità.

René Jacobs, director

BIOGRAFIA

René Jacobs (Bèlgica, 1946) és un dels convidats més destacats d’aquesta edició del cicle Nits de Clàssica. Ja-cobs és reconegut arreu com a contratenor i director d’orquestra, i de fet, va iniciar la seva carrera com a director d’orquestres d’òpera barroca i clàssica.

Jacobs es va introduir en el món de la música fent d’escolà a la Catedral de Gant, Bèlgica. Posteriorment, i seguint estudis de cant i de música, va començar la carrera de contratenor gràcies als germans Kuijken, Gustav Leonhardt i Alfred Deller, que el van animar a cursar-la. Ràpidament va començar a destacar per sobre dels altres i va enregistrar diverses peces de música barroca poc conegudes de compositors com ara Antonio Cesti, Bendetto Ferrari, Luca Marenzio o Pierre Guédron.

Com a director, René Jacobs treballa regularment amb orquestres i conjunts en la interpretació de música sacra i oratoris. Entre els seus col·laboradors podem trobar el Concerto Köln, l’Orchestra of the Age of Enlightenment, l’Akademie Für Alte Musik Berlin, el RIAS-Kammerchor i l’Orquestra Barroca de Freiburg.

El 1991 va ser nomenat director artístic dels programes d’òpera dels Festwochen der Alten Musik a Innsbruck, tasca que combinava amb les classes de cant barroc a l’Schola Cantorum Basiliensis. Un any més tard, l’Òpera Estatal de Berlín el va convidar a ser el director de Cleopatra e Cesare de Karl Heinrich Graun, pel 250è aniversari de l’obra i de l’Òpera de Berlín.

Actualment, Jacobs segueix dirigint grans obres com ara Orontea de Cesi, Xerse & Giasone de Francisco Cavalli o Il Ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi. Cosí fan Tutte i Guilio Cesare de Händel han estat dues interpretacions que han estat molt ben rebudes pel públic i la crítica. El 2011 va guanyar el III Premi Traetta de la Traetta Society per la seva feina i la seva passió en el redescobriment del patrimoni musical europeu.

Sunhae Im, soprano

La soprano coreana Sunhae Im, nascuda a Corea del Sud el 1976, va començar els seus estudis musicals el 1994 a l’Escola de Música i seguidament, a la Universitat Nacio-nal de Seül, per acabar a Hochschule für Musik Karlsruhe d’Alemanya. Ben aviat va començar a guanyar premis com ara el Concurs de la Societat Coreana de Schubert i el Gran Premi de la Joventut de Corea i desè Concurs de Música. El 2000 va ser finalista en el Concurs de Cançó Reine Elisabeth de Brussel·les.

Sunhae Im s’ha convertit en una cantant molt deman-dada amb un repertori que abasta obres de Mozart (Exsultate, Jubilate, Missa en Do menor), Haydn (La Creació, Les Estacions) o J. S. Bach (Passió segons Sant Mateu, Passió segons Sant Joan). Directors de l’alçada de Philippe Herreweghe, William Christie, Fabio Biondi o Jangelborck Thomas, entre altres, l’han dirigit en esce-naris de tot el món.

Isabelle Druet, mezzosoprano

Revelació Lyric des Victoires de la Musique 2010, la mezzosoprano Isabelle Druet combina la seva existosa carrera amb una llarga llista de recitals i concerts d’òpera als escenaris més prestigiosos d’arreu.

Druet va començar a explorar la veu a través de la música tradicional i contemporània, al mateix temps que s’iniciava com a actriu. El 2007 es va graduar al Conservatori de París, on aquell mateix any va guanyar l’Apocalipsi Clàssic Líric Adami. El 2008 va obtenir el segon Premi Queen Elisabeth Internacional de Bèlgica.

Ha cantat sota la direcció de F. X. Roth en la peça Das Lied von der Erde de Mahler i de Zemlinsky Maeterlinck amb l’Orquestra de Lieja. Amb l’Orquestra Nacional de la BBC de Gales, Isabelle Druet va interpretar la Missa Nelson de Haydn. Regularment, també canta en programes de música sacra.

Akademie für Alte Musik Berlin

L’orquestra Akademie für Alte Musik Berlin, més coneguda con a Akamus, es va fundar el 1982 a la capital alemanya. Actualment, la formació compta amb un llarg repertori musical que l’ha fet famosa arreu del món amb un èxit aclaparador. Cada any ofereix més de 100 concerts, des de petites obres de cambra a grans peces simfòniques.

Akamus compta amb un gran reconeixement internacional gràcies al més d’un milió d’enregistraments que ha venut arreu del món i a les actuacions regulars que ofereix en els principals centres musicals d’Europa, a més de gires per Àsia i Amèrica del Nord i del Sud. Les obres que més destaquen de la seva trajectòria són la producció de l’òpera de Purcell Dido i Eneas amb Sasha Waltz & Guests. Amb l’enregistrament de Brockespassion Telemann, el conjunt va ser guardonat amb el Premi MIDEM Clàssic i el Choc de l’Année. El reconeixment més destacat que ha rebut la formació ha estat la nominació als Premis Grammy 2013 com a Millor Gravació de l’òpera de Handel Agripina.

La primera gravació mundial de l’Oratori de Pergolesi, Septem Verba a Christo, amb René Jacobs, va ser molt aplaudida i considerada com un redescobriment molt important.

Amb la reobertura de la Konzerthaus de Berlín el 1984 (antigament conegut com el Teatre de Berlín), l’orquestra protagonitza un seguit de concerts a la capital alemanya i comença a crear el seu propi camí amb invitacions contínues del Berlin Staatsoper Unter den Linden i del Festival de Música Antiga d’Innsburck. La temporada 2012-13, Akamus realitza amb un seguit de concerts propis al Prinzregententheater de Múnic.

Fa 25 anys que René Jacobs dirigeix la formació produint òperes cèlebres i un llarg repertori de produccions d’oratòries. Entre les més actuals i destacades es troba l’òpera La Flauta Màgica de Mozart, aclamada pel públic i pels mitjans de comunicació i reconeguda amb el Premi de la Crítica discogràfica de 2009. Tot i això, el conjunt ha estat dirigit també per Marcus Creed, Reuss Daniel Reuss, Pedro Dijkstra o Rademann Hans-Cristoph.

Per acabar de demostrar que Akamus té una reputació internacional creativa i innovadora totalment merescu-da, ha incorporat la companyia de dansa moderna Sasha Waltz & Guests, que aporta nous elements visuals a les seves interpretacions.

Verbum IV: Aria “Afflicte” (alto) Afflicte, derelicte, Dum, Jesu, te intueor, Pudet meAc coram teRubore totus impleor.

Si corpusDolor cruciat, Si pectus moeror occupat, Quaerelis coelum vapulat, UbiqueProdit seImpatientiaSed.

Te, o Jesu, obsecroUt tua derelictioDet moesto robur animo.DeincepsUniceSit in teMea fiducia.

Verbum VI: Aria “Sic consummasti” (soprano) Sic consummasti omniaQuae amor voluit:Sic crucem, mortem, opprobriaQuae furor intulit.Iam pati desinePro caro homineNam sufficit, O Domine!

Sed heu!Si mihi ultima, Si instat vitae linea, Peccatis gravidumEt mali conscium, Ah! da ne imparatumEt male consummatumMors subito abripiat!

Mentre et veig, Jesús,Afligit, abandonat,m’envaeix la vergonyai, davant teu,el rubor omple el meu rostre.

Si el dolorturmenta el cos,si l’aflicció inunda el pit,els laments abarroten el cel,i, arreu,regna la impaciència.

Per la qual cosa, Jesús, t’imploroque l’abandó en el què et trobesdoni força a l’ànima trista,per tal quedepositi únicamenten tu la meva feper sempre.

Així consumares tot allòque l’amor volia:la creu, la mort, l’oprobiDesencadenats pel furor.Deixa ara el patimentper l’home que tant has estimat.És suficient,Oh, Senyor!

Però, ai las!Quan la darrera horade la meva vida serà davant teuamb el pes dels meus pecatsi mals sobre la consciència,Ah, no deixis que la mortem prengui abans d’haver-mepreparat!

Giovanni Battista Pergolesi Septem verba a Christo (fragments)

Verbum I: Aria “Quod iubes” (alto)Quod iubes, magne Domine, Quod doces, Doctor optime, En Iubens faciam.

Te altum inclamantePro hostibus orante Non ultra taceam.

Ad pedes tuos veteraDepono supplex odia. Tui amoreCorde ac oreDo inimicis veniam, Amicam jungo dexteram:Ignosco.Sed rogo a te gratiam:Da mihi quoque veniam.Ignosce!

Verbum II: Aria “Ah! Peccatoris” (soprano) Ah! peccatoris supplicisExtremo in momentoIn regnum quando veneris, O Domine, memento!

Ne vulneris multicplicisEt copiosi sanguinisFrustretur in me pretiumEt orci claudat barathrumMe miserum, O Domine, memento!

Da suave illud hodieEx ore tuo, Domine, Ut ego quoque audiamSub horam vitae ultimam, Ne peream, memento!

Puix que així ho disposes, gran Senyor,i ens ensenyes, Mestre entre els mestres,Faci’s allò que ordenes.

Mentre tu crides des de l’alturaresant pels teus enemicsNo he de callar per més temps.

Als teus peus Deposo suplicant els odis passats.Pel teu amordono cor i paraula a l’enemic que vingui,i li ofereixo una mà amiga:perdono.Però t’imploro a tu una gràcia:concedeix-me també aquesta mà.Perdona!

Ah recorda, Oh Senyor!, els suplicis del pecadoren aquest moment extremQuan arribis al teu regne.

No em neguis el preude les múltiples feridesi de la sang copiosament vessada i tanca l’abisme infernal.Miserable de mi,Recorda’m, Oh Senyor!

Fes sortir avui de ta bocaSenyor, aquella dolça paraula,Per tal que jo també la sentien la darrera hora de la vidai no pereixi. Recorda’m!

Stabat MaterStabat Mater dolorosaJuxta crucem lacrimosa,Dum pendebat filius.

Cujus animam gementem,Contristatam ac dolentem,Pertransivit gladius.

O quam tristis et afflictaFuit illa benedictaMater unigeniti

Quae moerebat et dolebat,Et tremebat, cum videbatNati poenas incliti.

Quis est homo, qui non fleret,Christi Matrem si videretIn tanto supplicio?

Quis non posset contristari,Piam Matrem contemplariDolentem cum filio?

Pro peccatis suae gentisVidit Jesum in tormentis,Et flagellis subditum.

Vidit suum dulcem natumMorientem desolatum,Dum emisit spiritum.

Eja, Mater, fons amoris,Me sentire vim dolorisFac, ut tecum lugeam.

Fac ut ardeat cor meumIn amando Christum Deum,Ut sibi complaceam.

Stabat MaterProp de la creu, amb dolor,s’estava plorant la Mare,mentre hi veia el seu Fill clavat.

La seva ànima gement,entristida i adolorida,era traspassada pel glavi.

Oh, que trista i afligidaestava, la Mare beneïdadel Fill Unigènit!

Com s’entristia i patia,la Mare pietosa, mentre veiaels sofriments del seu Fill.

Quin home no ploraria,si veiés la Mare de Cristen un suplici tan gran?

Qui no es posaria tristen contemplar la Mare de Cristsofrint amb el seu Fill?

Pels pecats del seu poble,veié Jesús en els turmentsi sotmès als assots.

Va veure el seu dolç Fillet,que moria, desolat,mentre lliurava l’esperit.

Oh Mare, font d’amor,que jo senti la força del dolor;feu-me plorar amb Vós.

Feu que el meu cor s’enardeixien l’amor de Crist Déuper ésser-li agradable.

O quantum doleo,Peccasse me, o Domine, Dolentem respice!

Sic consummasti omnia Quae amor voluit:Sic crucem, mortem, opprobriaQuae furor intulit.O quantum gaudeoDe hoc solatio, O Domine!

Verbum VII: Aria “Quid ultra” (soprano) Quid ultra peto vivereDum, lux mea, extinguerisDum, vita mea, moreris?Nec volo, nec possumSine te posthac vivere, non possum!Sed cupio dissolviEt statim tecum mori.

Hoc unum est quod supplico:Tu meum quoque spiritumSub vitae meae terminumIn manus tuas suscipe, Hoc supplicio!Da mihi tecum vivereIn gloria te frui, te amare,Diligere ac intueri clareIn Patria.

Oh, quin dolor sento d’haver pecat, Oh Senyor!Considera el meu dolor!

Així consumares tot allòque l’amor volia:la creu, la mort, l’oprobiDesencadenats pel furor.Com gaudeixo d’aquest consol, Oh, Senyor!

Qui voldria viure mésquan tu, llum de la meva vida, t’extingeixes,Quan tu, vida meva, et mors?Ni vull, ni pucviure sense tu després, no puc!Només vull desfer-mei, a l’instant, morir amb tu.

Això sol és el que et suplico:que a l’hora de la meva mortacceptis entre les teves manstambé el meu esperit.T’ho suplico!Concedeix-me de viure amb tuI a, en ta glòria, fruir i estimar-te,d’apreciar-te i esguardar-tea la veritable pàtria.

Sancta Mater, istud agas,Crucifixi fige plagas,Cordi meo valide.

Tui nati vulnerati,Tam dignati pro me pati,poenas mecum divide.

Fac me vere tecum flere,Crucifixo condolere,Donec ego vixero.

Iuxta crucem tecum stare,Te libenter sociare,In planctu desidero.

Virgo virginum praeclara,Mihi iam non sis amara,fac me tecum plangere.

Fac, ut portem Christi mortem,Passionis fac consortem,Et plagas recolere.

Fac me plagis vulnerari,Cruce hac inebriari,Ob amorem filii.

Inflammatus et accensus,Per te, virgo, sim defensus,In die judicii.

Fac me cruce custodiri,Morte Christi praemuniri,Confoveri gratia.

Quando corpus morietur,Fac ut animae deneturParadisi gloria.

Amen.

Concediu-me, Mare Santa,de gravar les llagues del Crucificatfortament al meu cor.

Del vostre Fill tot ferit,que tant es dignà de patir per mi,compartiu amb mi els sofriments.

Feu que plori verament amb Vós,compadint el Crucificat,tots els dies de la meva vida.

Desitjo restar vora la creui amb Vós compartirles penes.

Oh Verge, admirable entre les verges,no sigueu amb mi tan severa,deixeu-me plorar amb Vós.

Feu-me portar la mort de Crist,feu-me compartir la seva passiói meditar els seus sofriments.

Féu que les llagues em colpeixin,que la creu m’embriagui,per l’amor del Fill.

Enardit i arravatat,que sigui defensat per Vós, Verge,al jorn del judici.

Féu que sigui protegit per la creu,enfortit per la mort de Cristi confortat per la gràcia.

Quan el cos es morirà,féu que sigui donada a la meva ànimala glòria del paradís.

Que així sigui!

... Baldassare Galuppi va destacar sobretot com a compositor operístic?Aquest músic italià va desenvolupar la seva activitat principalment a Venècia, tot i que també va viatjar a Londres i a Sant Petersburg. Se’l coneixia popu-larment amb el sobrenom d’Il Buranello, per haver nascut a l’illa de Burano. A banda de les òperes, tam-bé va deixar un important catàleg d’obres religioses i instrumentals, sobretot per a teclat.

... el cognom de Pergolesi en realitat era Draghi?L’avi, Cruciano Draghi, que era un sabater de la ciutat de Pergola, va ser el primer en adoptar el nom de Pergolesi. Els seus descendents mantindrien Pergole-si com a pseudònim.

... Pergolesi va ser un dels compositors més influents del segle XVIII?La seva fama va créixer ràpidament, sobretot arran de l’Stabat Mater i l’intermezzo còmic La Serva Padrona, fins al punt que molts compositors publicaven obres amb el nom de Pergolesi. Això ha provocat una gran confusió a l’hora d’identificar la seva música: de les obres publicades en la primera edició Pergolesi (1939-42), s’ha sabut que 69 estan mal atribuïdes, 49 són dubtoses i només una trentena es consideren autèntiques. Altres composicions que posteriorment s’han sabut que eren seves, en canvi, no es van arri-bar a publicar en aquell moment.

... Bach es va interessar per l’obra dels composi-tors italians?L’adaptació a l’alemany de l’Stabat Mater de Pergo-lesi és només una mostra de l’interès que Bach tenia per la música italiana. Va estudiar obres de composi-tors com ara Corelli, Marcello, Albinoni o Vivaldi, i en va transcriure algunes. Prova d’això són el seguit de concerts per a clavecí i orquestra, que tenen l’origen en obres homònimes per a violí i orquestra de Vivaldi. A més, també va transcriure per a orgue diverses peces d’autors italians.

... Pergolesi és un dels compositors de la història de la música que va morir més jove?Tenia només 26 anys i morí de tuberculosi. Hi ha altres casos de músics il·lustres que van marxar prematurament: Schubert (31), Bellini (33), Mozart (35), Purcell i Bizet (36), Mendelssohn (38), Gers-hwin o Chopin (39). El més jove en marxar va ser, però, el bilbaí Juan Crisóstomo de Arriaga, que morí quan encara no havia complert els 20 anys. Malau-radament, mai sabrem fins a on hauria arribat el seu geni, si haguessin viscut més anys.

Pere Andreu Jariod, divulgador musical

S a b i e s q u e . . . ?

BALDASSARE GALUPPIConcerto a Quattro en do menor (núm. 4)Ensemble Il FalconeCD DYNAMIC (2006)

BALDASSARE GALUPPIConcerto a Quattro en do menor (núm. 4)L’Offerta Musicale · Riccardo Stevanato (director)CD TACTUS (1999)

GIOVANNI BATTISTA PERGOLESISeptem Verba a ChristoSophie Karthäuser (soprano) · Christophe Dumaux (contratenor) · Julien Behr (tenor) · Konstantin Wolff (baix)Akademie für Alte Musik Berlin · René Jacobs (director)CD HARMONIA MUNDI (2013)

GIOVANNI BATISTA PERGOLESIStabat Mater (arranjament de Johann Sebastian Bach)Emma Kirkby (soprano) · Daniel Taylor (contratenor) Theatre of Early MusicCD BIS (2009)

GIOVANNI BATTISTA PERGOLESIStabat Mater (versió original de Pergolesi)Sebastian Hennig (nen soprano) · René Jacobs (cotratenor i director)Concerto VocaleCD HARMONIA MUNDI (1983)

C O N 2 C E R T

Quartet Mosaïques

Diumenge 30 de juny a les 20hAuditori de la Mercè

C O N 3 C E R T

Àlex Alguacil

Dimecres 3 de juliol a les 21hClaustre de la Catedral

R e c o m a n a c i o n s P r o p e r s c o n c e r t s

AuditoriNits de Clàssica

Pere Andreu Jariod

M I T J A N S

C O L · L A B O R A D O R S

M E C E N E S

I N S T I T U C I O N S

P A T R O N S