Embed Size (px)
Citation preview
Número 15
Revista de l’Associació de Pares de Persones amb Discapacitat AuditivaDesembre 2014
Fem visible ladiscapacitatauditiva
2 |
ADRECES D’INTERÈS
EDITAASPASC/Ramón Nadal, 4Palma de Mallorca
DEPÒSIT LEGALDL PM 999-2013ISSN 2340-891X
CONSELL EDITORIAL IREDACCIÓJaime FerrerMª Magdalena VanrellMª Agnès MeliàCarme ZoiloAndreu SerraMateu BoschJoana Mª Pons
COL.LABORA EQUIP TÈCNICD’ASPASAlejandro LarreaLluís SolerColoma MaríaCarolina YáñezCati Balaguer
DISSENY, MAQUETACIÓ IIMPRESSIÓGràfiques LOYSE
FES-TE SOCIC/Ramón Nadal, 4Palma de MallorcaTelf 971 45 81 50
ENS POTS SEGUIR A::
www.aspasmallorca.com
www.facebook.com/ASPASMallorca
@ASPASMallorca
VISITA ELS NOSTRES BLOCSwww.aspasleehablacomunica.com / www.aspasformayemplea.com
Conselleria d´Educació, Cultura i Universitats
Escolarització i beques escolars
www.educacioicultura.caib.es
C/Salvà, nº14 2º Plnata
Telf 971733774
CENTRE BASECentre de Valoració i Reconeixement de la
Discapacitat www.dgad.caib.es
C/Joan Crespí, 11 Palma Tf. 971 178 991
Av. del Raiguer, 95 Inca Tf. 971 501 732
C/Pou Fondo, 17 Manacor Tf. 971 846 187
IMASInstitut Mallorquí d´Afers Socials
Ajudes per persones amb discapacitat
www.imasmallorca.net
C/General Riera, 67 Palma T. 971763325
C/ Del Cuartel s/n Inca Tf. 971 880 216
C/ De Jose López, 2 Manacor T. 871986142
SOIBTreball i formació
www.soib.caib.es
Camí Vell de Bunyola, 43, 1º
Edifici Rotonda Asima, despatx 21 -
Polígon de Son Castelló
Tf. 971 177 248
SVAPServei de Valoració i Atenció Primerenca
www.dgad.caib.es
C/Joan Maragall nº17, Palma de Mallorca
TElf: 971 775580
BUEN SONIDOCentre Auditiu
www.buensonido.net
Av. Comte de Sallent, 4 Palma
Tf. 971 909050
GAESCentre Auditiu
www.gaes.es
Av. Comte de Sallent, 15. Palma
Tf. 971 495 275
ADVANCED BIONICSwww.advancedbionics.com
Advanced Bionics Spain S.L.
Av. de la Industria 13-15 03690,
San Vicente del Raspeig. Alicante
Tf. 965 200 210
MEDELwww.medel.com/es/
Centro Empresarial Euronova,
Ronda de Poniente num.2, 2ºA
Tres Cantos, E-28760 Madrid
Tf. 91 8041527
FIAPASConfederación Española de
Familias de Personas Sordas
www.fiapas.es
Pantoja nº 5, local. 28002 Madrid.
Tf. 91 576 51 49
| 3
EDITORIAL SUMARI
P rendre decisions per un ma-teix, afrontar situacionsquotidianes i resoldre-les, lideim autonomia personal.
La persona amb discapacitat auditivas'enfronta a multitud de barreres no sem-pre fàcils de resoldre, però amb una edu-cació integradora, la implicació i suportfamiliar i les ajudes tècniques necessà-ries, pot aconseguir una vida autònoma iindependent. Encara que sempre estiguinpresents les barreres de comunicació.
Les noves tecnologies, cada vegada méseficients, els permeten accedir a la infor-mació i al coneixement. Dret que és detots.
Per a una gran part de la societat la dis-capacitat auditiva és un món desconegut.Només si existeix un compromís i coordi-nació entre serveis i prestacions, la per-sona podrà ser més autònoma.
Entre tots hem d'aconseguir que la perso-na amb discapacitat auditiva adquireixiplena autonomia al seu dia a dia, al tre-ball, a la família, a l’escola… Només així,serà un ciutadà de ple dret.
Mª DoloresSánchez
Vocal de la JuntaDirectiva d’ASPAS
i de FIAPAS
SumariActivitats d'ASPAS 4El gran museu de les cultures i els petits xefs revolucionen els nostres centres
Premis a la Solidaritat i Accessibilitat, un exemple d'acte accessible
Millora i evolució de les competències professionals, a través de la formació
ocupacional
Entorn associatiu 9Avaluació del grau de satisfacció de famílies i persones ateses a ASPAS
Accessibilitat 10Ajudes per a la llar
Articles i entrevistes 12Amb veu pròpia
Ajudes econòmiques 17Resum d’ajudes permanents
Notícies breus 18Pacte per a la Inclusió Social
Inici del nou programa CaixaProinfància
Aspas visita Gaes Barcelona
ASPAS Café 19
Palma: Seu PrincipalC/ Ramón Nadal, 4
07010 Palma de MallorcaTel. 971 458 150Fax: 971 280 786
Inca:Avda. Jaume I, 57, bajo
07300 Inca
Manacor:Ronda del Port, 6407500 Manacor
Missió:
Defensar, reivindicar i
garantir els drets i
interessos de les persones
amb discapacitat auditiva i
de les seves famílies.
4 |
El gran museu de les cultures i els petits xefsrevolucionen els nostres centres
Durant el mes de juliol als centres d'ASPAS Palma i Manacor es van realitzar tallers grupals al voltant de dos temes d'interès
Aquests tallers tenen com a objectiu fo-mentar el treball en equip i la implicació fa-miliar, millorar les habilitats socials i poten-ciar la comunicació des d'un enfocamentmés lúdic i dinàmic.
Al centre d'Aspas Palma es va elaborar el ta-ller de les cultures, en el qual els nostresusuaris van poder conèixer tradicions, for-mes de vida, alimentació i història de la cul-tura grega, romana, egípcia, xinesa, islàmicai maya. El taller va finalitzar amb una repre-sentació, en la qual van participar usuaris,tècnics i familiars. El centre de Palma es vaconvertir, per un dia, en un gran museu.
Al centre de Manacor es va optar per realit-zar un taller de cuina, on es van poder co-nèixer i manipular aliments de la nostra illa,experimentar amb productes i receptes,gaudir de la música i transformar-se en ex-perts cuiners. Es va finalitzar aquest talleramb una jornada culinària en la qual totsparticiparen.
Agraïm la participació de tots els usuaris iles seves famílies, que ens van acompan-yar en aquest projecte.
ACTIVITATS D’ASPAS
| 5
ACTIVITATS D’ASPAS
Premis a la Solidaritat i Accessibilitat, un exemple d'acte accessible
La presidenta del Consell de Mallorca,Maria Salom i la consellera de BenestarSocial i presidenta de l’Institut Mallorquíd'Afers Socials (IMAS), Catalina Cirer, vanpresidir l'acte de lliurament dels PremisConsell de Mallorca a la Solidaritat i Ac-cessibilitat, que un any més van ser con-vocats per l’IMAS i que es van celebrar alTeatre Principal de Palma de Mallorca eldia 16 de setembre.
En total, aquest any es van rebre 52 can-didatures, de les quals 7 van resultar pre-miades. En la categoria d’Accessibilitatels premis es van atorgar al Sr. MaximinoDomínguez i al projecte “Natura per a to-thom” de Creu Roja. En la categoria deCooperació, els premis van ser per al pa-re Pere Riera Cànaves (a títol pòstum) i alprojecte de finalització d'un centre de sa-
lut a Mali de la Fundació Balcat Solidaris.En la categoria de Serveis Socials, van re-bre el premi el Sr.Manuel Zafra, el centreMater Misericordiae i el documental “Mésque un barri”.
El Servei d'Accessibilitat d'ASPAS va feraccessible l'acte per a les persones ambdiscapacitat auditiva. Les accions d'ac-cessibilitat de l'acte van consistir en la re-serva de files davanteres, dotades ambbucle magnètic, i la subtitulació en direc-te de tot l'acte.
ASPAS, instal.lador oficial de Bucles Magnètics
ASPAS signa un conveni de col·laboració amb FUNDOSA ACCESSIBILITAT, entitatque pertany a ILUNION, el grup d'empreses d'ONCE i la seva Fundació, mitjançantel qual ASPAS es converteix en instal·lador oficial de bucles magnètics.
Com funcionen? Els bucles magnètics transmeten una senyal d'àudio directament a un audiòfon o implant cocleareliminant el renou de fons, així com la reverberació i altres distorsions acústiques que redueixen laqualitat del so, permetent a la persona amb discapacitat auditiva la millora de la qualitat de la co-municació.Per a garantir la qualitat de l'accessibilitat auditiva fent servir bucles magnètics és molt importantque la instal·lació del sistema del bucle compleixi l'estàndard UNEIX 60118-4:2007
Beneficis:Utilitzant el model de característiques i potènciaadequada resulten de gran utilitat en:4 Auditoris, cinemes, teatres…4 Institucions, ajuntaments…4 Mostradors d’atenció al públic…4 Recepció d’hotels, hospitals…4 Punts d’ informació a aeroports, estacions…4 Oficines bancàries, comissaries de policia…4 Finestres d’expedició d’entrades, taquilles…4 Benzineres, cabines de seguretat, caixers de supermercat…
Entorn legislatiuLa normativa d'accessibilitat que aconsella o obliga a complir latecnologia d'escolta assistida està creixent en tot el món.
Les persones amb discapacitat enprocés de millora d'ocupació, es tro-ben amb un món laboral que demandacada vegada un nivell més alt de for-mació als treballadors. L'evolucióconstant en les competències profes-sionals dels treballadors, suposa unamillora en les seves possibilitats d'in-serció, de manteniment del lloc de tre-ball i en la seva capacitat d'adaptacióal mercat laboral.
Per aquest motiu des del servei de for-mació d'ASPAS, hem iniciat un certifi-cat de professionalitatde nivell 2 denominat“Activitats de GestióA dm i n i s t r a t i v a ” .Aquesta formació pre-tén donar continuïtatals cursos de nivell 1, de la família “admi-nistració i gestió”, realitzats a ASPAS du-rant aquests últims dos anys.
Alguns dels alumnes que ja van tenir l'o-portunitat d'obtenir el certificat d’ “Ope-racions auxiliars de serveis administra-tius” actualment participen en aquestcurs, seguint un itinerari formatiu-laboralde millora en les seves competències.
Aquesta formació compta amb un total de8 alumnes. El curs va començar el passatmes d'octubre i finalitzarà el proper mesde juliol, amb la realització del mòdul depràctiques formatives en entorns reals de
treball. Els cursos de formació es duen aterme gràcies al cofinançament del SOIB idel Servei Públic d'Ocupació Estatal.
Amb aquesta formació, els alumnes ad-quiriran les competències professionalsper exercir la seva activitat laboral a lesàrees d'administració, recursos humans,així com treballs en assessories laborals,gestories, etc.
| 7
Alumnes i formadores del curs d’activitats de gestió administrativa.
Millora i evolució de les competènciesprofessionals, mitjançant la formació ocupacional
Un certificat de professionalitat és undocument que acredita a un treballador/aamb qualificació professional del CatàlegNacional de les Qualificacions Professionals
ACTIVITATS D’ASPAS
8 |
xxxxxACTIVIDADES DE ASPAS
En la línia d'ASPAS cap a la milloracontínua dels seus serveis, i així comens marca la norma UNE-EN-ISO9001:2008 en la qual l'entitat estàcertificada, durant els mesos de junyfins a setembre d'aquest any, les fa-mílies i persones ateses a l'associacióvan participar en una enquesta ambl’objectiu de conèixer el grau de satis-facció dels serveis i instal·lacions ambels quals compte a l'associació.
Els resultats obtinguts han estat moltsatisfactoris. Van participar un total de195 persones, que representen un41.1% de participació, produint-se unincrement respecte a l'enquesta quees va realitzar a l'any 2011, en la quales va obtenir un 32.7% de participa-ció.
L'índex de satisfacció general de les per-sones ateses i de les famílies, en relacióa l'entitat, va ser d'un 4.7 (d'una escalad'1 a 5).El més destacat i enriquidor han estat elscomentaris que ens han fet arribar les fa-mílies i usuaris que van participar enl'enquesta. Agraïm molt especialment lesseves valoracions i, totes i cadascunad'elles, seran tingudes en compte permillorar l'associació i la prestació de totsels serveis. Gràcies.
| 9
ENTORN ASSOCIATIU
Avaluació del grau de satisfacció defamílies i persones ateses a ASPAS
El que podria millorar-se:4 “Més tallers i cursos”4 “Més ajudes per accedir ala compra de audiòfons”
El més positiu:4 “Qualitat humana, professionalitat i calidesa de l'equip”4 “Que he après més del que sé”4 “La sensació de no estar sol i desorientat”
Ordenats per grau de coneixementResposta de caràcter múltiple (els enquestats poden contestar diversos canals)
10 |
ACCESSIBILITAT
AJUDES PER A LA LLAR
DESPERTADOR BELLMAN & SYMFONPRO: És un despertador lluminós, acús-tic (100*dB) i vibrador.
TCL 210 RELLOTGE DESPERTADOR DEVIATGE DIGITAL: Rellotge despertadorportàtil amb alerta visual lluminosa ialerta per vibració extra forta.
TCL 190: RELLOTGE DESPERTADORANALÒGIC: Despertador analògic ambsenyalitzacióextra forta i alarma de vibració sensefil. Alarma ajustable fins a 90dB.
DISPOSITIUS D’ALERTAPermeten detectar diferents avisos com el timbre de la porta, el plor d'un nadó, o la presència de fum a una habitació.
TRANSMISSORS I RECEPTORS BELLMAN VISIT 868: Els trans-missors són dispositius que es col·loquen a una estança de lallar i envien el senyal a un receptor que avisa de la situació
mitjançant llum o vibració. Els transmissors són fixos, i no re-quereixen instal·lació i els receptors poden ser fixos, portàtilso de polsera.
“L'accessibilitat universal és aquellacondició que han de complir els entorns,processos, béns, productes i serveis, aixícom els objectes o instruments, eines idispositius, per ser comprensibles, utilit-zables i practicables per totes les perso-nes en condicions de seguretat, comodi-tat i de la forma més autònoma i naturalpossible”.
Actualment, l'accessibilitat ha deixat deser sinònim de supressió de barreres físi-ques per adoptar una dimensió més pre-ventiva i àmplia, generalitzable a tot tipusd'espais, productes i serveis. Es tractad'una variable fonamental per garantir elcompliment del principi d'igualtat d'opor-tunitats, convertint-se gradualment en unreconeixement general, com a millora de
la qualitat de vida de tots els ciutadans. A continuació presentem una sèrie d'ele-ments que permeten eliminar les barrerescomunicatives tant a la llar com en el diaa dia de les persones amb discapacitatauditiva. *Informació proporcionada per dos delsnostres patrocinadors: GAES i BUEN SO-NIDO.
DESPERTADORSExisteixen despertadors que combinen el senyal acústic amb un senyal lluminós i vibratori.
| 11
ACCESSIBILITAT
DISPOSITUS PER A TV I AUDIOExisteixen una sèrie d'amplificadors i sistemes d'inducció per a facilitar la recepció del so
d'una forma clara i directa sense interferir a l’entorn.
S ENNHE I S ER830TV / 840TV:Ampl i f i cador,sense fil per FMo per infrarojos,per a televisió osistema d'àu-dio.
SENNHEISER830S/ 840S:Ampl i f icadorsense fil, perFM o per infra-rojos, per TV o sistema d'àudioamb collaret bucle que transmetel so a l'audiòfon o implant.
M U S I CLINK: Làmi-nes d'induc-ció per es-coltar músi-ca amb l'audiòfon o l'implant. Éscompatible a través de la bobinatelefònica (posició T).
TV 2400: Auri-cular sensefil, estèreoamb amplifi-cador per TV,iPod/iPhone ireproductorde CD i MP3.
DISPOSITIUS PER A LA COMUNICACIÓ PERSONALPermeten seguir qualsevol conversa en reunions de treball, restaurants, entorns sorollosos, etc.
BELLMAN AUDIO MAXI:Amplificador digital. Téfunció de telebobina pera teatres o cinemes ambbucle instal·lat. Com aaccessoris presenta: co-llaret, bucle, auriculars,
estetoclip, micròfon extern i kitcable TV.
BELLMAN DOMINO: Amplifica-dor Wireless. Presenta àudiod'alta definició i inclou collaretbucle i auriculars.
COMFORT CONTEGO: Comuni-cació sense fil per FM. És undisposi t iudigital sen-se fil per aclasse, tele-visió, telèfon… Es poden aco-plar múltiples receptors amb unsol transmissor.
COMFORT DIGISYSTEM: SISTE-MA DE COMUNICACIÓ DIGITALPER A IMPLANTS COCLEARS:Converses, conferències, telè-fon, a classe…
WHATSAPP MESSENGER: És una aplicacióde missatgeria multiplataforma que et per-
met enviar irebre mis-satges sen-se pagarper SMS.
Disponible per tot tipus de smarphones. Noté un cost addicional per enviar missatgesi mantenir-te en contacte amb els teusamics. A més d'enviar missatges de text,es poden crear grups, i enviar un nombreil·limitat d'imatges, vídeos i missatgesd'àudio.
ROGER VOICE:Aplicació quepermet conver-tir, en temps re-al, l'àudio rebuten text. Així elreceptor el potllegir i respondre per veu. És una aplicacióque actualment està disponible per a dis-positius Android i per a textos en anglès;està previst que al desembre es pugui uti-litzar en espanyol i posteriorment s'adap-tarà als dispositius IOS. És molt útil per ales persones que tenen problemes d'audi-ció i utilitzen la comunicació oral.
IMO: Aplicació per Android i IOS, és gratuï-ta i permet realitzar vídeo, cridades o en-viar missatgeria instantània sense cost ad-dicional. Les vídeo-trucades són molt útilsper a les persones amb discapacitat audi-tiva que utilitzen la llengua de signes per acomunicar-se.
NOVES TECNOLOGIES APP PER A MÒBILSPermeten una comunicació econòmica i accessible a totes les persones. A continuació expliquem algunes
de les aplicacions existents per millorar la comunicació a través del telèfon mòbil.
12 |
ARTICLES I ENTREVISTES
Amb veupròpia
En aquest article volem apropar-nos a tres persones amb dis-capacitat auditiva: tres persones dife-rents amb tres històries diferents. Trespersones que parlen amb veu pròpia.
Aquestes persones ens permetran co-nèixer quines són les principals barre-res amb les que les persones amb dis-capacitat auditiva s'enfronten cada diaen el seu entorn. Barreres que existei-xen, que no es veuen… però que hisón. Perquè només coneixent-les, po-drem detectar-les i canviar aquest entorn… perquè això, ésresponsabilitat de tots: només si l'entorn laboral, educatiu i
personal és capaç d'adaptar-se a la diferència de cadascunade les persones amb discapacitat audi-tiva, només així s'aconseguirà la plenainclusió social a la comunitat.
La inclusió social no és un cúmul de bo-nes intencions… és un dret. La UnióEuropea la defineix com “el procés queassegura que aquells en risc de pobresai exclusió social, tinguin les oportunitatsi recursos necessaris per a participarcompletament en la vida econòmica,
social i cultural gaudint un nivell de vida i de benestar que esconsideri normal a la societat en la que ells viuen”.
Les persones entrevistades defineixen iexpliquen què és la discapacitat auditivapartint i basant-se en les dificultats quetroben al seu dia a dia. Així, na Margaritadiferencia molt bé entre “sentir” i “escol-tar o entendre”: “no ho entens tot quanescoltes, i les pròtesis auditives m'ajudena entendre”.
D'altra banda, coincideixen en la impor-tància de la visibilitat de la discapacitatauditiva perquè es produeixi una inclusiósocial real. Com ens explica n’Isidoro“Quan surto del meu cercle normal d'a-mics o familiars és quan em trobo ambles barreres. El meu cercle proper d'a-mics m'entén i saben com sóc, però laresta de la societat no. La discapacitat noés únicament de qui la pateix, també hoés de l'entorn”. O com diu na Maria:“Sempre hi ha algú que em mira diferentperquè sóc sorda i perquè de vegades nom'entén. Però els meus amics i la mevafamília saben com sóc, m’estimen i m'ac-cepten bé”.
Així n’Isidoro destaca que el coneixementde les dificultats de la persona amb disca-pacitat auditiva per part de l'entorn properté altres conseqüències i beneficis: “Dinsd'aquest cercle, doncs, el veí, el botiguer,el del supermercat, tothom ja em coneix.Llavors, amb el temps, es consciencien,prenen part activa. A part,amb el temps, també tu hivas sentint millor i si estàstranquil, més assossegat,sembla que no, però l'audi-ció també és molt més níti-da, més clara”. De tota manera, els tresafirmen que no sempre es poden eliminaraquestes barreres: “Sempre hi haurà ba-rreres…, la persona que no entén, la per-sona que no sap connectar amb mi…”. Ien aquests casos com afirma n’Isidoro“s'aprèn, bé, no a tombar aquestes barre-res, s'aprèn a conviure amb elles... Hi hamoltes barreres, però es superen. No estomben, però un aprèn a saltar-les”. Fer visible la discapacitat no ha estat tas-
ca fàcil pera les perso-nes entre-v i s t a d e s .N ’ I s i d o r o
recorda l'aïllament amb el que va viuredurant molt temps: “T'aïlles... clar, si noentens, per por a ficar la pota, retrocedei-xes, et fas enrere, et fas enrere i arriba unmoment que estàs sol. La sordesa és unasolitud molt dolenta. I el pitjor de tot ésque quanta més gent, més sol et trobesperquè menys entens, més ansietat t'en-tra, més…, jo m'he aixecat i he sortit co-rrent ...dient-li a la meva dona. per favor,porta'm a casa, porta'm a casa”.
Amb la mateixa línia, na Maria amagava laseva discapacitat: “Va haver-hi una tem-porada que amagava la meva discapacitati fins i tot, deia mentides. A vegades, emdeixava l'implant a casa perquè la gent noem digués res”. N’Isidoro comenta que“per mi, abans, dir-li a una persona queera sord era inconcebible. Ara, per exem-ple, una manera de trencar una barrera ésdir-li a la persona: perdona, parla'm a poca poc, mira veus (assenyalant el seu im-plant). És l'única manera…Llavors, de ve-gades, la persona es veu violentada, i joels hi dic que no s’hi sentin violentats. Jam'ho va dir un cirurgià: el cec no veu elmón i el sord s'aïlla del món”.
| 13
ISIDORO TOMÁS – Porto Cristo / 57 anys / Topògraf / Diagnosticat d’Hipoacúsia neurosensorialprofunda als 45 anys / Portador d'implant coclear: “Hi ha moltes barreres, però es superen. No estomben, però un aprèn a saltar-les”.
ARTICLES I ENTREVISTES
“Quan surt del meu cerclenormal d'amics o familiars
és quan em trobamb les barreres”
Així, un aspecte que des-taquen les persones en-trevistades té a veure ambl'esforç personal de supe-ració que han hagut de re-alitzar per trencar aquestes barreres iaconseguir els objectius personals ques'han anat proposant: “Estic molt satisfe-ta que als 25 anys estigui a la Universitatestudiant fisioteràpia, pensava que mai hiarribaria” ens comenta na Margarita. N’I-sidoro es refereix també a aquest aspec-
te, encara que afegeix que l'ajuda de pro-fessionals qualificats és un factor clau inecessari: “amb l'ajuda de personal qua-lificat, logopedes, metges… he arribatfins a aquí, però també amb molt treballpersonal. El treball és esgotador i fa faltamolta paciència”.
Així també n’Isidoro afirma que unmateix ha de treballar-se l'audició iplanteja una tasca per a totes les per-sones amb discapacitat auditiva: “Joarribava a casa meva, i feia un exerci-ci i després un altre. M'he assegutmoltes vegades a la meva terrassa pertornar a conèixer el meu barri auditi-vament. Jo m'asseia i escoltava lespersianes i em deia: això és la persia-na de la fruiteria, això és el bar d'abaixmontant la terrassa… Em sento orgu-llós d'això, perquè jo hi he posat moltaobstinació. Amb ajuda, clar, amb l'aju-da dels professionals... però aquestssons, els he tornat a aprendre jo totsol. Això és molt important. Jo sí diria auna altra persona que torni a reconèi-xer els sons del seu barri”.
Tots ells destaquen que un factor clauen la seva evolució han estat les aju-des tecnològiques. Així, na Maria ensexplica el canvi que va suposar el pas-sar de ser portadora d'un audiòfon aun implant coclear: “La meva vida hacanviat molt des que porto l'implant.No el puc portar a la platja i sense ellno hi sento i vaig perduda”. Na Marga-rita destaca l'ús de sistemes de fre-qüència modulada (FM) a l'aula, queella utilitza a la universitat durant lesclasses: “Em resulta molt difícil seguirles classes perquè el professor es girai no puc llegir els llavis i em costa aga-far tot el que diuen. A més hi ha moltesparaules que són semblants i em cos-ta entendre-ho, però l’FM m'ajudamolt perquè ho sento molt bé i noem perdo”. Els telèfons mòbils d'úl-tima generació amb aplicacions comel Whatsapp també han suposat unamillora molt significativa quant a la
relació entre persones, especialment en-tre les persones amb discapacitat auditi-va: “Prefereixo missatges perquè és mésràpid i segur per entendre-ho, gairebé noparlo pel telèfon” comenta na Margarita.
Un dels àmbits més importants en la inclu-
14 |
MARIA MASCARÓ – Manacor / 14 anys / Estudiant de PQPI de Perruqueria / Diagnosticada d’hipoacú-sia neurosensorial profunda als 5 anys / Portadora d'implant coclear: “El primer dia que em van posarl'implant em vaig emocionar quan vaig sortir al carrer i vaig començar a escoltar els sorolls”.
ARTICLES I ENTREVISTES
“Amb l'ajuda de personal qualificat, logopedes,metges… he arribat fins a aquí, però també amb molt treball personal. El treball ésesgotador i cal tenir molta paciència”
sió social de les persones és la feina.De les persones entrevistades nomésn’Isidoro té experiència com a treba-llador, i va incidir, a la seva entrevista,en les dificultats i limitacions amb lesquals es va trobar: “Jo em ficava al lliti tenia malsons per haver d'anar-me’na treballar l'endemà. Jo treballava aun entorn molt sorollós, i perillós, a laconstrucció de carreteres. Sempreestava amb una alerta que m'esgota-va, psíquica i físicament, perquè estàsen tensió, no fas un treball relaxat,perquè tens por, temor. No fas el teutreball en condicions perquè no estàspendent del teu treball, estàs pendentdel que passa, de la màquina…, d'es-tar fora de perill”. En aquest cas, des-taca que el suport dels seus com-panys de treball va ser el factor queva minimitzar aquestes dificultats:“En la topografia sempre van duespersones juntes, i jo tenia un com-pany que estava bastant sensibilitzat,ell em donava un walkie i em deia“Isidoro, mira a la teva dreta”, “No,Isidoro, tu això no ho facis, ja ho faigjo, tu m'esperes al cotxe”, i es busca-va un altre company perquè l’ajudés”.
Pel que fa a aspectes de la societatamb els que els entrevistats creuenque s'ha d'avançar i millorar per a laseva plena inclusió social, destacaen primer lloc la importància de lasensibilització cap a tota la societatsobre la discapacitat auditiva; sensi-bilització queha de partir del'aprenentatgede les personesnormoients so-bre pautes de comunicació universal. NaMaria creu que és fonamental que la gent“parli poc a poc i clar, que ens mirin a lacara i que ens parlin a prop”, mentre queper na Margarita seria important que “nohi hagi tant soroll al carrer, que la gent nocridi perquè em molesta i que la gent noes giri quan parla amb mi. Si m'ho han de
repetir que no s'enfadin,o que m'ho diguin ambaltres paraules sensemolestar-se”. Tots ells
destaquen que un espai no accessible ésel cinema.
Per a n’Isidoro la solució és molt senzilla:“No els hi diria res, simplement els posariaun tap i els diria: Al carrer!...Perquè les pa-raules s'obliden. Els fets no s'obliden....Tant de bo per mitja hora pogués prestar-
los la meva audició i treure'ls al carrer”.
Les persones entrevistades reclamen elseu dret a ser partícips de la societat atots els nivells i a tots els àmbits, partintdel fet que la plena inclusió s'aconse-gueix dia a dia, pas a pas. Com comentan’Isidoro “sembla que no, però cada diavas donant una petita passa que et faavançar i al cap de l'any són moltes pas-ses i en fan una de gran. Cal aprendre aveure això”.
| 15
MARGARITA BENÍTEZ – Son Servera / 25 anys / Estudiant de Fisioteràpia a la UIB / Diagnosticada d’hipo-acúsia neurosensorial moderada de grau II als 6 anys / Portadora d'audiòfons: “Amb les dificultats quetinc, estic orgullosa de mi mateixa, estic satisfeta d'haver arribat a la universitat perquè pensava que maihi arribaria”.
ARTICLES I ENTREVISTES
“… jo sempre estava en unaalerta que t'esgotava,psíquica i físicament”
16 |
xxxxx
| 17
AJUDES ECONÒMIQUES
Resum ajudes permanentsTan el Govern de les Illes Balears com l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), proporcionen ajudes permanents per ales persones adultes amb discapacitat reconeguda superior al 65% i/o per a les famílies amb menors amb discapacitat re-coneguda superior al 33%.
AJUDES AUDIÒFONS IB-SALUTTots els menors de 0 a 16 anys d'edat amb hipoacúsia bila-teral que siguin portadors d'audiòfons, tindran dret a rebreuna ajuda econòmica de 843€ per cada dispositiu, així comuna ajuda de 28€ pels motllos adaptadors. Tota la docu-mentació s'haurà de lliurar a la seu central del IB-SALUT si-tuada al C/ Reina Esclaramunda nº9 baixos de Palma deMallorca.
PENSIÓ NO CONTRIBUTIVA D'INVALIDESALa pensió no contributiva d'invalidesa (PNC) es dóna a totesles persones que tinguin reconegut un grau de discapacitatigual o superior al 65% i els seus ingressos siguin inferiorsa 5.122,60€ anuals. La quantia de l'ajuda és de 365,90€ almes .Tota la documentació s'haurà de lliurar a la Direcciógeneral d'Atenció a la Dependència al C/ Via Alemanya nº 6baixos de Palma de Mallorca.
PRESTACIÓ FAMILIAR PER FILL A CÀRREC ME-NOR DE 18 ANYS AMB O SENSE DISCAPACITATLa prestació familiar per fill a càrrec és una assignacióeconòmica que es reconeix per cada fill a càrrec del bene-ficiari menor de 18 anys. Si el menor no té reconegut ungrau de discapacitat igual o superior al 33%, es tindrà encompte la renda de la unitat familiar, els ingressos de laqual no podran superar els 11.519,16€. Per contra, si elmenor té reconegut un grau de discapacitat igual o supe-rior al 33%, no es tindrà en compte la renda de la unitatfamiliar. L'import de l'ajuda és de 291€ anuals quan estracti de menors sense grau de discapacitat, per contra, sitenen el grau de discapacitat l'import serà de 1000€anuals. Tota la documentació s'haurà de lliurar en qualse-vol de les oficines de l'Institut Nacional de la SeguretatSocial.
PRESTACIÓ FAMILIAR PER FILL A CÀRREC MAJOR DE 18 ANYS AMB 65% DE DISCAPACITATLa prestació familiar per fill a càrrec és una assignació eco-nòmica que es reconeix per cada fill a càrrec del beneficia-ri major de 18 anys, amb un grau de discapacitat igual o su-perior al 65%. En aquest cas no es tindran en compte els in-gressos de la unitat familiar. L'import de l'ajuda és de365,90€ al mes. Tota la documentació s'haurà de lliurar enqualsevol de les oficines de l'Institut Nacional de la Segure-tat Social.
BEQUES PER A ALUMNES AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIUEls alumnes que estiguin cursant estudis en nivells d'en-senyament no universitari i que tinguin reconegut un graude discapacitat igual o superior al 33% podran accedir a lesbeques que atorga el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.Les beques inclouen menjador escolar, material didàctic,transport escolar, etc. Tota la documentació s'haurà de lliu-rar al centre escolar on l'alumne estigui escolaritzat.
Inici del nou programacaixaproinfànciaPer vuitè any consecutiu, el passat mes d'octubre va co-mençar el programa CaixaProinfància, per aconseguir la
promoció socioeducativa dels menors en si-tuació de vulnerabilitat social.
El programa està ges-tionat per la “Xar-
xa per a la In-clusió SocialEAPN Illes
Balears” i és unainiciativa de l'Obra
Social “La Caixa” di-rigida a menors de 0
a 16 anys, les famílies dels qualses troben en situació de pobresaeconòmica i vulnerabilitat social,amb la finalitat de promoure i
donar suport al seu desen-volupament d'una manera
integral i afavo-rint la igualtatd'oportunitats
per a la infància iles seves famílies.
18 |
NOTÍCIES BREUS
Pacte per a la Inclusió SocialLa “Xarxa per a la Inclusió Social EAPN-BALEARS”, de la qual AS-PAS en forma part, va signar el passat 16 d'octubre, amb els par-tits polítics amb representació parlamentària, un pacte per a lainclusió social. Amb la signatura d'aquest pacte, les parts signa-tàries s'han compromès a introduir a les administracions públi-ques de les Illes Balears tot un seguit de mesures orientades a lainclusió social de les persones en situació de pobresa i/o exclu-sió social i, a més, a simplificar i facilitar la relació de les entitatssocials que treballen amb aquests col·lectius i l'administració. Lavigència d'aquest acord s'estableix per quatre anys, amb uncompromís de revisió anual.
El passat 19 de setembre l'equip de coordinació i gerència d'AS-PAS va assistir a la presentació de la revista “Oímos” de Cochlear,dirigida i creada per i per a les persones amb implants coclears. Ala visita a la seu central deGAES a Barcelona els pro-fessionals d'ASPAS vantenir l'oportunitat de co-nèixer les seves instal·la-cions i el procés d'elabo-ració de les pròtesis audi-tives que ofereix GAES atotes les persones quepresenten pèrdues auditi-ves. Acte de presentació revista “OIMOS”
Fàbrica GAES Barcelona
Aspas visita Gaes Barcelona
| 19
ASPAS CAFÉ
Descarrega't la nostra aplicació
A ASPASCAFÉ tenim menús que s'adap-ten a les necessitats de cada celebració:sopars i dinars d'empresa, celebracionsfamiliars, trobades formatives, etc.
Demana pressupost sense compromís
Telf. 971 254 228 - 617 979 700(sms/whatsapp)
Celebra els teus esdeveniments a ASPAS CAFÈ
Consulta el menúdiari i reservadirectament
Acte de presentació revista “OIMOS”
ASPAS CAFÉ segueix creant llocs de feina El cafè restaurant ocupa a l'actualitat a 13 persones, entre elles 11 persones amb discapacitat. El nostre restaurant obre diàriament de di-lluns a dissabte, oferint un menú de primera qualitat fidelitzat pels nostres clients. Seguim creant i mantenint llocs de treball.El passat 2 de desembre es va concedir a ASPAS Café el premi a l'Accessibilitat i el disseny universal que concedeix PREDIF-IB.
També pots reservar i consultarel nostre menú diari a:
www.aspasmallorca.comTf. 971 254 282
