Número 157 juliol- AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGES ... · caixes i cofres. A l’edat mitjana es vestien amb gonelles, un vestit compost de cos i faldilla que tant ho portaven

el butlletíAMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGESN

úm

ero 1

57

julio

l-se

tem

bre

20

09

EDITORIAL

ARTICLE

COL·LECCIONABLE

CRÒNICA D’ACTIVITATS

ACTIVITATS

2

EdicióAMICS DE L’ART ROMÀNICDEL BAGESCarrer Sabateria, 3 i 5 (Els Carlins)08241 ManresaCorreu-e: [email protected]: http://webs.manresa.net/aarb/

CoordinacióFrancesc Junyent

Disseny i composicióAnna Martí

Imatge de portadaSant Pere d’Or (Santpedor).Fotografia de Francesc Junyent

Consell AssessorJoan BadiaGene CostaMercè MatasJaume Moya

CorreccióJesús Sagués

ImpressióSarrió

Dipòsit legalB-3551984

Tiratge425 exemplars

EDITORIAL

Estem començant una altra vegada el nouCurs dels AARB. Això comporta la presade decisions en els objectius, el disseny denous programes d’activitats, la consegüentrenovació d’il.lusions i de convenciment enla tasca reiniciada.

De nou es plantegen activitats. El Curs deCultura Medieval, les sortides matinals i dejornada sencera, el viatge d’estiu, la confec-ció i edició del Butlletí trimestral, les xerra-des i cursos de divulgació, i d’altres.

Per si això és poc, ho comencem en un noulocal, ubicat al cor de Manresa, dins l’edifi-ci dels Carlins. Local que ha representat untrasllat de llibres, arxius, fotografies imobles des del local de la Seu i una feixugai acalorada tasca, feta majoritàriament pelscompanys de Junta Joan Badia i GeneCosta, als quals agraïm públicament el seuesforç.

I per què aquests esforços, aquestesil.lusions renovades, aquests nous progra-mes i activitats? Aquesta pregunta només téuna resposta:

.................. Perquè l’Entitat ho mereix,i els nostres Socis, també.

Ara només ens resta a la Junta fer duescoses més, que són: la primera, complir elscompromisos assumits davant l’Assembleade l’Entitat, i la segona, la resposta del Socien forma d’assistència als actes, recolza-ment a la tasca de la Junta Directiva i laseva col.laboració i ajuda directa, sobretotquan la Junta ho demana.

LA JUNTA DIRECTIVA

el butlletí

Durant l’Edat Mitjana els senyors de Castellares posaven Grevalosa. Des del segle XIII i finsal XVII la família Grevalosa, probablement ori-ginària del castell de Grevalosa, va tenir eldomini del castell de Castellar.

Aquests senyorsvivien a Manresa,al “palau d’enGrevalosa” voral’església de la Seu,però passaventemporades al cas-tell de Castellar, tal com solien fer aquestesfamílies nobles.

Aquesta noblesa medieval es feia enterrar al’interior de l’església de la Seu on teniencapella pròpia, cada família la seva. Els Greva-losa havien pagat la capella de Sant Pere,patró de diferents hereus de la nissaga, situa-da darrere l’altar major de la basílica.

El 1383 la senyora de Castellar era BlancaVilella, vídua d’en Pericó de Grevalosa.

Per tal de situar-nos en el temps i els esdeveni-ments, cal que primer coneguem una mica lavida d’aquests personatges.

Pericó de Grevalosa va ser un home del seutemps i rang. Immers en la vida pròpia de l’è-poca, va viure negat en conflictes, guerres ibandositats. És conegut sobretot pels plets, leslluites i els delictes de sang. D’entre aquests,destaca la mort de la seva primera dona, Mar-garida del Camp, que hauria tingut lloc entremarç i juliol de 1373 al castell de Castellar.

Pere de Grevalosa és acusat d’aquesta mort iels seus béns són confiscats, però es fa clerguei es posa sota la jurisdicció del Bisbe de Vic.Paga una indemnització de 20.000 sous barce-lonins als seus cunyats, Berenguer i Francescdel Camp i aquests es donen per satisfets. El1374 Pericó de Grevalosa entra al servei d’ar-mes del rei Pere III, enfrontat en aquests

moments en una guerra contra Castella, queha enviat els seus exèrcits al Principat. El sen-yor de Castellar és perdonat dels seus crims iexcessos a canvi d’aquest servei de guerra i elsbéns confiscats li són retornats.

Arreglada la sevasituació, Pere deGrevalosa es tornaa casar i ho faamb Blanca Vile-lla, filla de PereVilella, un merca-

der de Manresa. Blanca era vídua de Jaume deCopons i va aportar un dot de 2.500 sous alnou matrimoni.

D’aquesta unió s’han pogut documentar tresfills: Francesca, Pere, l’hereu, i Ramon.

El 1383 Pericó de Grevalosa ja és mort i elVeguer de Manresa, el dia 9 de març d’aquestmateix any, designa Blanca Vilella com a tuto-ra dels fills.

Tot seguit, Blanquina aixeca inventari delsseus béns al castell de Castellar segons aquestdocument que s’ha conservat al Llibre delsGrevalosa.

“Inventari dels béns e robes que jo, Blanqui-na, muller deixada del difunt Mossèn Pere deGrevalosa, trobí a Castellar, com a tutora demon fill.

Primerament, en la cambra on jo jac, hi hatres cofres. En lo un hi ha dos vestits ço ésuna gonella, un manto gran i un altre mantopetit. Dues vestidures de lleonat amb gonella,manto gran i altre petit. En lo manto gran hiha cinc botons de plata.

En l’altre cofre hi ha dues tovalles taulars,quatre tovallons i sis tovalloles. En l’altrecofre dos capons negres i altres tovalles tau-lars.

En lo llit on jo jac, un matalàs, un parell de

EL CASTELL DE CASTELLAREN TEMPS DE BLANQUINADE GREVALOSA I VILELLA

Roser Parcerisas i Colomer

3

dormia a terra o bé en una mena de caixes ques’anomenaven colgues i no tenien matalassos,sinó que feien servir màrfegues.

Una màrfega era un sac de palla que cada anyen arribar el batre es buidava i s’omplia depalla nova.

llençols, una vànova, una flassada de borra dellana i dos coixins. Dos posts blancs de fus-tam variat, fustam per fer-ne un altre i unabressola d’infant.

Un cove, tres cistells, una senalla, un cenyidorde batí, un paternoster, unes balances, uncapell de sol, dos cofrets petits on hi ha lesalhages, dues ampolletes xiques amb talcs, dostaules, un banc, dos sacs de borra, sis canes defil, una pedrera, un llibre francès, una pollera,cinc canelobres de ferro, dues ampolles i qua-tre tasses, tot de vidre, una barra on hi ha trestovalles taulars, quatre tovallons i tres parellsde draps.”

La roba de vestir i la de casa es guardava encaixes i cofres. A l’edat mitjana es vestien ambgonelles, un vestit compost de cos i faldillaque tant ho portaven homes com dones. Ellleonat fa referència al color i la mostra de laroba semblant a la pell d’un lleó.

Els llits són de posts i hi ha matalassos, llen-çols, flassades i vànoves. La gent del poble

4

EL CASTELL DE CASTELLAR EN TEMPS DE BLANQUINA DE GREVALOSA I VILELLA

Document de l'inventari de Blanquina de Grevalosa.Llibre d'en Grevalosa. AHCM.

Castell de Castellar i església parroquial de Sant Miquel abans de les obres de restauració

5


A l’habitació de la senyora hi ha el bressol deles criatures.

“En la cambra del celler un llit amb màrfega,un matalàs, un parell de llençols de tres teles,i dues vànoves. A l’altre llit hi ha solament lesposts i la màrgefa, dues caixes, un cofre tren-cat, un cove, tres mesures de mitja quartera,dos sedassos, la un petit i l’altre gros, tresbarrals de vidre, tres llençols de tres teles, uncapdell de cordó, uns debanadors, una calde-ra, una pastadora tomba i tres cèrcols, los dosgrans l’altre petit.”

A les habitacions, a part de la roba s’hi trobenmolts altres objectes propis de la vida rural,tot barrejat, a l’estil d’algunes masies.

“Al celler dos tonells plens de vi lo un de tren-ta setzens l’altre de quinze, dos tonells buits,lo un de vint setzens i l’altre de quinze, dosbots, lo un de fusta grossa, l’altre de prima,dos carretells, lo un ple de vi cuit, l’altre de viblanc, una tina, un follador, quatre portado-res, un barral, dos barrals de vidre coberts, dosembuts, lo un de roba, l’altre de fusta, quatrecupells de portadora i un tonellet per tresco-lar, una canada, dues carabasses vinaderes,dos sallons de treure vi. Un quarter de carnsa-lada, i dos sagins.”

En aquesta època al castell hi ha tot l’utillat-ge per a la fabricació del vi i la seva conserva-ció. A la propietat, doncs, s’hi cultivaven vin-yes.

Murs del Castell esquerdats i en perill de ruïna abans de les obres de consolidació.

“En la cuina dues olles de coure, l’una gran il’altra petita, dues calderes, dos cassons, duespaelles, una gran i l’altre petita, dues graelles,una gran i l’altra petita, tres mesures de ferro,dues ferrades, tres cobertors de ferro, tresplats, los dos bons i l’altre trencat, uns cre-malls de ferro, quatre càntirs de terra, un mor-ter de coure ab sa mà, un escon, dos talladorsgrans, dotze de petits, vint escudelles, doscàvecs, una aixada, dos escodes, tres destrals idues falç de segar.”

La cuina del castell està equipada d’acord ambl’època i també hi trobem eines rurals barreja-des amb les olles. Per menjar no es feien ser-vir plats sinó escudelles, això era una peçasemblant a un bol on es posava la sopa o laverdura amb miques de cansalada, possible-ment plat únic.

“A sobre, en la una cambra un llit ab posts i

bancs, matalassos, un parell de llençols de tresteles i dues flassades. En l’altra cambra un llitde posts amb dos llençols de tres teles, uncobertor, dues flassades i una escala de pujaral terrat.”

No sabem com era aquest terrat, gran o petit,però s’hi pujava per una escala de mà, ja quesi fos d’obra no constaria a l’inventari.

“En la cambra nova un llit de posts ab mata-làs, dos llençols de tres teles, dos coixins, uncobertor de borra de llana, dues gonellesnegres i una samarra, tot negre, dues ampo-lles xiques ab llurs talcs, altra ampolla gran ialtra de xica.”

En aquest cas la samarra és segurament unagramalla, un vestit medieval que era una túni-ca que cobria tot el cos fins als peus i que por-taven homes i dones.

6


Pati del Castell amb l'escala per pujar al primer pis. Porta, a la planta baixa, que dóna a una de les sales quemostren arcs gòtics.

7

Els talcs que trobem en aquestes ampolles sónusats com a producte de tocador.

A partir d’aquí l’inventari descriu d’altresbéns com és el gra o el bestiar de què disposael castell.

“Deu quarteres de forment en un graner decasa del forner i vint d’ordi en l’altre granerque hi ha dins de casa.

En la casa del forn dues pasteres, la una cober-ta.

Setanta entre cabres i cabrits, vint-i-cinc ove-lles, quinze anyells, dos porcells, quinze galli-nes i un gall.”

També detalla què hi ha al molí:

“Lo molí ab moles i totes les altres coses quepertanyen a son moliner, dos tremuges, quatrecèrcols de ferro sobrers, sis pics, enclusa, mar-tell i maces. Escombres per lo molí.”

Finalment la senyora fa anotar els jornals queli han de fer a les seves terres:

“Un bon jornal de mena entre lo camp dels

Olivers, la Feixa del Molí i los ferreginals d’enTrescoll, altres dos jornals de mena, un alsVinyals. A Puigfarner cinc jornals de mena.”

Tal com s’entreveu en d’altres documents, alsegle XIV és possible que Puigfarner fos unapropietat directa dels Grevalosa.

Del palau que la senyora té a Manresa en surtmolt poca cosa, tan sols una pica d’oli ialguns mobles. No hi consta res més.

“En lo palau que és a Manresa, a dins, unapica de tenir oli gran, buida, uns armaris,dues taules grans, una taula petita i dosbancs.”

En l’inventari del castell es parla de cinc cam-bres, una cuina, un celler i un terrat. Almenysdues de les cambres són damunt de la cuina imés amunt hi ha el terrat ja que s’hi accedeixmitjançant una escala.

Els Grevalosa degueren viure en un casal-cas-tell d’estil gòtic. El pati d’armes, l’escala queva al primer pis i les dues sales amb arcsgòtics, que es poden veure a baix, ens ho con-firmen.


canada: Recipient de fusta, encerclat de ferro, en forma de tronc de con invertit, amb el damuntpla i amb dos brocs de diferent amplària. Antiga mesura de vi.

escodes: Eina per treballar la pedra

escudelles: Bol que servia per menjar

ferrada: Galleda

follador: Lloc per xafar el raïm

mossèn: Tractament de senyor, que es donava a gent important però que no eren necessàriamentcapellans.

sellons: Càntirs.

samarra: Peça d'abric que fan servir els pastors feta de pell. També vol dir gramalla.

setzè-zena: Mesura de vi.

8

en el seu àmbit parroquial. La major part delsassistents ha vingut fins a St. Esteve, malgratel camí, un xic difícil, i les altes temperaturesdel migdia; a canvi hem pogut fruir de labellesa d’una arquitectura del segle XI, ambuna capçalera triple i ben ornamentada i, amés, esplèndidament integrada en el contextpaisatgístic que l’envolta.

Agraïm a tots els assistents la seva presència,al Mn. J. M. Armesto la seva acollida frater-nal, i volem formular el nostre desig de conti-nuïtat per a l’Entitat; és tot el que ens restacomentar respecte a aquesta trobada.

CRONICA D’ACTIVITATS`

Seguint la tradició de l’Entitat s’ha fet la sor-tida matinal “amb esmorzar inclòs” per donarper finalitzat el Curs. Aquest any, i atesa laproximitat del Viatge d’Estiu, s’ha fet en dis-sabte i justament en la festivitat de Sant Anto-ni.

El lloc escollit ha estat al poble de Montma-jor, al Berguedà, i concretament al pati de laRectoria, aprofitant la proximitat a l’Església,l’existència del Museu Etnogràfic de recentcreació i, sobretot, l’amabilitat del seu rector,Mn. J. M. Armesto.

Com sempre, hem compartit una bona estonade germanor tot despatxant uns talls de cocaamb acompanyament i uns traguinyols delsporrons ben farcits amb el moscatell de rigor.

La part cultural de la trobada ha estat benil.lustrada pel Sr. Rector, que ens ha explicatel procés del Museu esmentat , ens ha facilitatl’ accés a l’Església Parroquial i ens ha deixatla clau de Sant Esteve de Pujol de Planés, mag-nífica mostra del romànic llombard inclosa

Sortida de fi de curs a Montmajor

13.06.2009 Mercè Matas i Cuspinera

Museu a la rectoria de Montmajor. Foto: Mercè Matas

St. Esteve de Pujolde Planes.

Foto: Mercè Matas

nTambé volem posar en clar la confusióque, de vegades, poden crear el nom de cer-tes peces de l’arnès, ja que algunes sónmolt semblants i altres han canviat denom a mesura que passava el temps. Uncas ben clar, tal com hem pogut constatar,el trobem en el mot ausberg, anomenattambé gonió al segle XIII i cota de malla ode malles a partir del segle XIV, a part derebre també inicialment, durant el segle X,el nom de lloriga, terme que molt aviat s’a-plicà només a les defenses del cavall.

Ara volem referir-nos a algunes pecesenconxades que es podien dur damunt osota l’ausberg. Una d’aquestes peces és elperpunt, túnica enconxada i repuntejadaque es duia damunt l’ausberg i que, pel fetde dur-se exteriorment, solia dur orna-ments. Ara bé, també existia una altrapeça, idèntica o molt semblant, que esduia sota l’ausberg, damunt del qual escol·locava una sobrevesta que es podia bla-sonar. En aquest cas, tot i que també espodria identificar amb un perpunt, podiarebre el nom de gambax i més tard gambe-són en catellà, gambaison en francès i cam-bax en català, bé que aquest nom ha estatmolt poc usat. Sigui com sigui aquestapeça costa de diferenciar-la del perpunt,llevat que vulguem identificar-les i distin-gir-les amb un nom diferent segons la sevaposició en el conjunt de l’arnès –damunt osota l’ausberg– i per la seva ornamentació.

Ja hem dit que el mot cambax apareixmolt poc en les fonts escrites i, fins i tot,no ha prosperat, per tal com no apareix enel Diccionari de la Llengua Catalana del’Institut d’Estudis Catalans. Ara bé, aixòno vol dir que no es pugui recuperar.Només cal reutilitzar-lo de nou.

Un mot que el pot substituir és jupó,esmentat per Francesc Eiximenis en elDotzè del Cristià (1385-86), que designaun túnica interior de diverses teles i sovintenconxada que protegia el cos del cavallerdel frec de les malles i més tard de l’arnèsblanc. Altrament, jupó (o gipó) també potdesignar una peça externa que cobreix eltronc des dels muscles fins una mica mésavall de la cintura, cenyida i ajustada alcos, amb mànigues. Per això, en la biblio-grafia anglesa i francesa, trobem el motjupon per designar la túnica externa, dis-posada a manera de sobrevesta o cota d’ar-mes, quan es curta i no sobrepassa elsgenolls.

Per acabar, només fer esment de la parau-la jaquès (jaqué) citada també per FrancescEiximenis en la descripció detallada que farespecte a l’arnès dels cavallers del seutemps. En aquest cas, es tracta d’una peçaque substitueix el perpunt o la sobrevesta.

nEn els peus de foto d’algunes figures noconsta el nom de l’escultor per la senzillaraó que el fabricant no en fa esment.

LXXIII

L’ARNÈS DEL CAVALLER. SEGLES XII - XV

AMPLIACIONS, ACLARIMENTS I CORRECCIONS

Crèdits fotogràfics de les figures

Andrea MiniaturasPàgina: LV

Francesc JunyentPàgines: I, IV, IX, XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII, XVIII, XX, XXI, XXII, XXIII, XXV, XXVI,XXVIII, XXIX, XXX, XXXIII, XXXIV, XXXV, XXXVIII, XLII, XLIV, XLVIII, LII, LIV, LXIV

Joan Maria MasferrerPàgines: XXIV, XXXII, XXXVII, XL, XLVI, L

Joan TomasaPàgines: LIII, LVI

BIBLIOGRAFIA

AINAUD DE LASARTE, Joan. “Pinturas del siglo XIII en el Tinell”, Barcelona. Divulga-ción histórica, vol. I. Barcelona: Editorial Aymà, 1945, pàgs. 86-88.

–Art Romànic. Guia del Museu d’Art Romànic de Catalunya. Barcelona, 1973.

ANONIM. Curial e Güelfa. Edició a cura de Jaume Turró Torrent. Barcelona: HermesEditora General, S.A., 2002

EIXIMENIS, Francesc. Lo Crestià. Barcelona: Edicions 62, 1983.

ESCURA, Xavier; RIART, Francesc; GARCIA, Oriol. L’exèrcit errant. Barcelona: Signa-ment, 1993.

FLUVIÀ I ESCORSA, Armand de. Diccionari General d’Heràldica. Barcelona: Edhasa,1982.

–Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l’Adarga Catalana.Lleida: Ed. Virgili & Pagès, S.A., 1987.

–Els quatre pals. L’escut dels comtes de Barcelona. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1996

–Cavalleria catalana medieval 1177-1433. Cavallers catalans de l’edat mitjana i llurs arma-dures i senyals heràldics. Projecte i realització gràfica de Julià Mumbrú i prefaci de Martíde Riquer. Cabrera de Mar: Ed. Galerada, SCCL., 1998.

FUNCKEN, Liliane; FUNCKEN, Fred. Le costume, l’armure et les armes au temps de lachevalerie. Brussel.les: Casterman, 1977. 2 vols.


LXXIV

`

LXXV


GASOL, Josep Maria. La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva. Man-rea: Caixa d’Estalvis de Manresa, 1978.

GÓMEZ, Miguel. Los Templarios. Madrid: Andrea Press, 2004.

GONZALVO I BOU, Gener. Història del panteó dels comtes d’Urgell. Els sepulcres delmonestir de Bellpuig de les Avellanes. Universitat de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs,Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 2007.

Gran Enciclopèdia Catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, 24 vols.

GRÁVALOS GONZÁLEZ, Luis; MANZANO LAHOZ, Antonio. Guerreros de la Recon-quista. Col. Hombres en uniforme, 3. Valladolid: Quirón Ediciones, 1997.

GRAVETT, Christopher; McBRIDE, Angus. German Medieval armies 1300-1500. Men-at-arms Series. London: Osprey Military, 1985.

–Knights at tournament. Elite Series. London: Osprey Military, 1988.

GRAVETT, Christopher; TURNER, Graham. German medieval armies 1000-1300. Men-at-arms Series. London: Osprey Military, 1997.

HERNÀNDEZ, F. Xavier. Història militar de Catalunya. Temps de conquesta, vol II.Dibuixos de Francesc Riart. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2002.

HERNÀNDEZ, F. Xavier; RIART, Francesc; RUBIO, Xavier. Els exèrcits de Jaume I. Uni-versitat de Barcelona, Editorial Dux, 2009.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua Catalana. 2a reimpr., corre-gida. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Edicions 62, Publicacions de l’Abadia de Mont-serrat; Palma: Moll; València: Edicions 3 i 4, 1997.

JAUME I; DESCLOT, Bernat; MUNTANER, Ramon; PERE III. Les quatre grans cròni-ques. Revisió del text, pròlegs i notes per Ferran Soldevila. Barcelona: Editorial Selecta,1971.

LLULL, Ramon. Llibre de l’Orde de Cavalleria. Barcelona: Edicions 62, 1980.

MARTORELL, Joanot. Tirant lo Blanc. Història de la Literatura Catalana. A cura deMartí de Riquer, amb la col·laboració de Maria Josepa Gallofré, 2 vols. Barcelona: Edi-cions 62 i Edicions Orbis, 1984-1985.

MASPOCH, Mònica. “La decoració dels teginats”. L’art gòtic a Catalunya. Pintura I. Del’inici a l’italianisme. Barcelona: Enciclpèdia Catalana, 2005, pàgs. 72-76.


LXXVI

NICOLLE, David; EMBLETON, G.A. Italian medieval armies 1300-1500. Men-at-armsSeries. London: Osprey Military, 1983.

NICOLLE, David; McBRIDE, Angus. The Normans. Elite Series. London: Osprey Mili-tary, 1987.

–El Cid and the Reconquista 1050-1492. Men-at-arms Series. London: Osprey Military,1988.

NICOLLE, David; ROTHERO, Christopher. The venetian empire 1200-1670. Men-at-arms Series. London: Osprey Military, 1989.

PAGÈS I PARETAS, Montserrat. “El mestre de la conquesta de Mallorca i el seu cercle”.L’art gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme. Barcelona: Enciclopèdia Cata-lana, 2005, pàgs. 60-65.

RIQUER, Martí de. L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals. Barcelo-na: Ariel, 1968.

–Heràldica Catalana. Des de l’any 1150 al 1550, 2 vols. Barcelona: Quaderns Crema,1983.

ROTHERO, Christopher. The armies of Crécy and Poitiers. Men-at-arms Series. London:Osprey Military, 1981.

–The armies of Agincourt. Men-at-arms Series. London, Osprey Military, 1981.

SITJES I MOLINS, Xavier. L’art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Mono-grafies, 13. Manresa: Centre d’estudis del Bages, 1994.

VIOLLET-LE-DUC, Eugène. Encyclopédie Mediévale. Bibliothèque de l’Image. Lonrai:Inter Livres, 1993.

WILKINSON, Frederick. Armas y armaduras. Barcelona: Noguer, 1978.

WISE, Terence; HOOK, Richard; WALKER, William. Medieval heraldry. Men-at-armsSeries. London: Osprey Military, 1980.

WISE, Terence; EMBLETON, G.A. The wars of the Roses. Men-at-arms Series. London:Osprey Military, 1983.

WISE, Terence; SCOLLINS, Richard. The knights of Christ. Men-at-arms Series. London:Osprey Military, 1984.

Dia 28.06.09

Es fa la sortida de Manresa (Plaça Infants) ales 7 hores del matí.

Es va per Balaguer i hi ha una parada a esmor-zar a les 9.30 h. Seguim cap a Pont de Suert ipel Túnel de Viella, entrem a la Vall d’Aran onparem a dinar a Bossost després de fer unavisita a Església de Sta. Maria.

Seguim cap a Frontera francesa i en poca esto-na fem les Visites a St. Bertrand de Commin-ges i St. Just de Valcabrère.

Arribem al nostre cèntric Hotel Continentalde Pau on hi passarem quatre nits.

Dia 29.06.09

La sortida és al matí a les 8.30 h. Les visites esvan fer a MORLAÁS (Església de Sainte-Foy)… a 6,5 quilòmetres de Pau, de gransdimensions i interessant portada. A SEVIG-NACQ (Saint-Pierre), petit nucli rural amb

9


Viatge d’estiu

Del 28.06.09 al 05.07.09Jaume Moya

Mercè Matas i Cuspinera

Valcabrère. Foto: Mercè Matas

St. Bertrand de Comminges. Foto: Mercè Matas

Morlaas. Foto: Mercè MatasSt. Pere Sevignacq. Foto: Mercè Matas

10

església de singularportada escultòricaperò molt erosiona-da.

Tornem a PAU,dinant a l’Hotel i ales 15.30 h fem visitaguiada a LESCAR(antiga Cathèdrale N.Dame), amb unmosaic romànic a lacara interior de la

capçalera. Passejada a peu per la vila de PAU(Castell, Boulevard des Pyrenées, Casino, ParcBeaumont) on acabem el dia.

Dia 30.06.09

Sortida a les 8.00 h. Direcció al Sud, per Lour-des, fins a Gavarnie, on tenim un temps lliu-re per caminar pel Circ i després fer un agra-dable dinar.

A la tarda fem una parada a Lourdes, on,acompanyats per en Domingo, els qui hanvolgut han fet una passejada al Recinte de lesBasíliques.

Dia 01.07.09

Sortida a les 9.30 h. del matí per fer unes visi-tes relacionades amb Hospederies - Hospitalsdel Camí de Santiago. A les 10.30 h., visita aLacommande (Hospital de peregrins ambesglésia romànica i cementiri de pelegrins).Seguim després per Lasseube, fins a la Ciutatd’Oloron - Ste. Marie, on fem el dinar.

A la tarda, visitem en primer lloc la Sainte-Croix, magnífica església dels segles XI i XII,amb una volta o cúpula nervada i grans capi-tells, i tot seguit la Cathédrale de Ste. Marie,

Lescar. Foto: MercèMatas

Lacommande. Foto: Mercè Matas

Circ de Gavernie. Foto: Mercè Matas Oloron. Foto: Mercè Matas


Viatge d’estiu. Del 28.06.09 al 05.07.09

casc històric i on ja s’hi respira l’ambient defestes de San Fermín.

Dia 03.07.09

Sortim des de PAMPLONA, per fer una Rutapel Camí de Sant Jaume amb visites a Torresdel Río (Santo Sepulcro), una passejada a peuper Puente La Reina, travessant el famós“Puente”, a Sta. Mº de Eunate, especial con-junt de planta central i, a les 12.30 h. al Cercode Artajona, acabar el matí amb un recorregutguiat per aquest nucli medieval, tot emmura-llat. El dinar a Tafalla, a l’Hostal-Bar TUBAL,

amb un singularíssim porxo sota el campanar,amb un treball escultòric excepcional que ensdeixa a tots molt impresionats. Tornem aviata l’Hotel, no sense aturar-nos a un granmagatzem de xocolata (LINDT).

Dia 02.07.09

Marxem ja de Fran-ça cap a Pamplona.Sortida de l’hotel ales 8 del matí. Per A-64 i una desviacióper Salies-du-Bearnfins a Sauveterre-de-Béarn on fem lavisita a Saint-André,del segle XII i unpetit passeig sota la

pluja.

Per la D-933, i després d’una parada a St. Jeandu Pied du Port, i per la frontera espanyola,arribem a Roncesvalles (visita a Col.legiata idinar)

Continuem la ruta fins a Pamplona, on ensallotgem a l’Hotel Maisonnave, a l’entrada del

11

Roncesvalles. Foto: Mercè Matas

Torres del Río. Foto: Mercè Matas

St. Jean du Pied du Port.Foto: Mercè Matas

Sauveterre. Foto: Mercè Matas



Puente de la Reina. Foto: Mercè Matas

12

a la Plaza principal de la vila.

A la tarda fem una visita a OLITE, fora deprograma, amb una calor molt forta, però queno ens impedeix veure el Castell, la Col.legia-ta i la romànica de San Pedro.

El sopar especial i de comiat el fem a l’Hotel,en un menjador a part. Els comiats sóndobles; del viatge, ja que ens resten només dosdies per acabar-lo, i dels Moya Matas, com aresponsables dels Viatges de l’Entitat.

El dia 04.07.09

És una jornada especialment preparada pelsMoya Matas, com a una atenció als socis viat-gers dels AARB.



Eunate. Foto: Mercè Matas

Cerco de Artajona. Foto: Mercè Matas S. Pedro de Olite. Foto: Mercè Matas

Sortida de l’hotel a les 9.00 h. i de ruta per LaValdorba, comarca molt propera a Pamplona.Afectuosa rebuda a Casa Lakoak de Garinoáin,on el bon amic Xabier Intxusta ens guia magis-tralment al Sto. Cristo de Cataláin. Ens acom-panya a Orisoáin, on veiem, acompanyats perun altre bon amic, en Jesús, la petita però enig-màtica cripta de l’església del poble. Abans deldinar a Garinoáin, fem una parada a veure elsuposat “hórreo” d’Iracheta, construcció romà-nica de gran solidesa i molt ben conservada.

El dinar a la Casa Lakoak és dels que recorda-rem durant molt de temps. A l’esplèndidceller de la casa, na Juana Mari, esposa d’enXabier, ens ha preparat un “dinar de tast” deles especialitats culinàries, tan bo com benpresentat, i una sobretaula amb els vins ilicors del lloc... que fa que fins a les cinc de latarda no puguem anar a fer la darrera visita aSan Pedro de Etxano. El final de festa nopodia ésser més suggestiu, ja que hem pogutveure romànic, aprendre astrologia, seguir endirecte com el sol ens il.luminava les figuresdels “canecillos” i, fins i tot, tastar l’acústicade la nau eclesial, amb les veus dels nostressocis Mº Jesús i Pere A. Bellorbí.

13



Iratxeta. Foto: Mercè Matas

Katalain. Foto: MercèMatas

Celler de Casa Lakoak. Foto: Mercè Matas

Jaume Moya fent unaexplicació. Foto: MercèMatas

San Pedro de Echano. Foto: Mercè Matas

14

El dia 05.07.09

Sortida de l’Hotel de Pamplona a les 9.30 h.amb maletes. La proximitat de la Festa de SanFermín ens fa canviar el programa i marxar dePamplona per fer una visita a Saragossa, alPalau Castell de l’Aljafería i a la Basílica delPilar. El darrer dinar de comiat el fem a l’àreade servei d’Alfajarín, ja a l’autopista, i seguimla tornada fins a MANRESA, on arribem abona hora per fer les darreres impressions delviatge i els petons i abraçades finals.



Zaragoza - Alcazaba. Foto: Mercè Matas

Lluís Grifell publica un llibre dememòries

Des d’aquest Butlletí aprofitem per comuni-car-vos que el nostre consoci Lluís Grifell hapublicat un llibre de memòries. Té per títolMemòries i aventures d’un temps i un

país (Catalunya 1930-1950). El pròleg és deJosep Ruaix i Vinyet i ha estat editat per Aba-dia editors en el transcurs d’aquest any.

Els qui estiguin interessats a compra-lo elpoden adquirir a la llibreria Rubiralta, situa-da al carrer del Born, 24, de Manresa.

Carles Riera (“Llengua Nacional”, núm. 67,2009) ens diu que aquesta obra és la narraciód’una època de guerres i fortes convulsionssocials a Catalunya. D’altra banda, en destacal’ús d’un lèxic genuïnament nostre, ric enexpressions i modismes i, alhora, totalmentplaner. També valora la tasca del corrector(Josep Ruaix), que ha deixat el text impecable

ALTRES INFORMACIONS

en tots els aspectes lingüístics, de tal maneraque es pot dir que aquest llibre està escrit enautèntic català, senzillament amb gust de casa.

INAUGURACIÓDEL NOU LOCALDELS AARB

Hora A les 19.30 h.

Com ja us hem anatinformant, els AARB,durant aquest estiuhem canviat de local,hem deixat el local dela Seu el qual benaviat estarà en obres, iens hem trasllat alC/Sabateria, 3 i 5, alprimer pis de l’edificidels Carlins. Peraquest motiu farem unacte d’inauguració elproper dilluns 5d’octubre a les 19.30 h.i en el qual ens agrada-ria molt de comptaramb la vostrapresència, i hi estàtothom convidat.

L’acte comptarà tambéamb la presència delregidor de Cultura del’Ajuntament deManresa, el Sr. IgnasiPerramon.

15

ACTIVITATS

EL MONTSENY

Sortida matinalA les 8.30 h del matíde la plaça Infants deManresa en autocar. Al'arribar farem una breuparada per esmorzar.

Visites Al conjunt històric delBrull (Ctra. de Seva aPalautordera BV-5301),on hi ha un centred'informació, hi faremvisites guiades a l'esglé-sia de Sant Martí delBrull, al castellmedieval i a lesmuralles ibèriques.

InscripcionsCal fer la inscripció aViatges Masanés deManresa, a partir deldilluns 14 de setembreper als socis delsAARB, i per als nosocis a partir del dime-cres 16 de setembre. Ladata màxima d'inscrip-ció serà el dissabte dia26 de setembre.Per tal de poder realit-zar la sortida caldràhaver-hi un mínim de25 persones inscrites.Per a més informaciópodeu trucar a: ViatgesMasanés: 938784141(Domingo Vilaseca), obé al 938273302 (JoanBadia).

Sort

ida

ma

tin

al

- D

ium

en

ge 4

d’o

ctub

re

Ina

ug

ura

ció -

Dill

un

s 5

d’o

ctub

re

Tota la informació a http://webs.manresa.net/aarb/

La Junta, conjuntament amb tots els socis de la nostraentitat, volem expressar el nostre condol als familiars dela Sra. Glòria Pons i Senillosa, recentment traspassada.

El seu bon fer es mantindrà en el nostre record.

LOTERIADE

NADAL

Núm. 77795

16

Muralla del Carme, 10-12 - 08240 ManresaTel. 93 872 26 44 - Fax 93 872 15 49

www.e-marquez.com

Els interessats encol.laborar amb la junta d'Amics de l’Art Romànic

del Bages us podeuposar en contacte

amb qualsevol de les persones

de l’actual junta.

OBERT A

TOTHOM

Tota la informació a

http://webs.manresa.net/aarb/

Documents

Número 157 juliol- AMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGES ... · caixes i cofres. A l’edat mitjana es vestien amb gonelles, un vestit compost de cos i faldilla que tant ho portaven