Upload
jordi-bas
View
466
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
http://aixoplugat.blogspot.com
Citation preview
Membranes cel·lulars
1. La membrana plasmàtica
2. Les membranes de secreció:1. Matriu extracel·lular2. La paret cel·lular
La membrana plasmàtica
És un embolcall continu que envolta tota la cèl·lula i que separa el medi intern del medi extern. Això vol dir que és el lloc d’intercanvi d’aigua i substàncies (en els dos sentits), segons les necessitats de la cèl·lula: permeabilitat selectiva.
A més aquesta estructura és dinàmica (els seus components es desplacen)
La membrana plasmàtica
Observada al microscopi electrònic (10nm) es veuen: dos zones fosques que corresponen a les zones hidrofíliques o caps polars una zona clara que correspon a les parts hidrofòbiques.Aquest estructura es repeteix en totes les membranes citoplasmàtiques, per això, també se l’anomena membrana unitària.
La membrana plasmàtica
La seva composició és bàsicament:
1. Lípids: del grup dels fosfolípids i colesterol (10-40%), menys a les cèl·lules vegetals i bacteris, que dóna rigidesa.
2. Proteïnes: són globulars i allargades. Poden ser:Intrínseques:
*Transmembrana:*Intrínseques
Perifèriques:* Externes* Internes
La membrana plasmàtica
3. Glúcids: únicament en la cara exterior, units a proteïnes (glucoproteïnes) o a fosfolípids (glucolípids). Donen protecció en front de moltes substàncies.
Per això són coneguts també com a receptors de membrana.
GLICOCÀLIX: cel. animalsA la cara interna ja hi trobem una capa de proteïnes filamentoses que tindràn funcions de subjecció, donar forma, etc.
La membrana plasmàtica
L’estructura global rep el nom de mosaic (conjunt de diverses molècules) fluid, doncs no és estàtic.
video membrana
La membrana plasmàtica
Funcions:
- Mantenir estable el medi intern.- DOBLE CAPA LÍPIDICA:
- Mantenir separats medi aquós exterior de l’interior.- Impermeable per susbt. polars.- Permeable per subst. apolars.
- Procés endocitosi i exocitosi.- PROTEÏNES DE MEMBRANA:
- Regular entrada i sortida molècules. (nutrients, susbt. rebuig)
- Regular entrada i sortida ions (diferencia de potencial. INT – negatiu.)
- Reconeixement cel·lular.- Activitat enzimàtica.- Transducció de senyals (intervenció d’hormones).- Constituir unions intercel·lulars.- Constituir punts d’ancoratge (citoesq. Intern i matriu
extracel.).
La membrana plasmàtica
Funcions:
1. La zona glucídica i proteica funciona com a receptora d’informació exterior.
2. La zona glucídica és zona de reconeixement dels glòbuls blancs (antígen)
La membrana plasmàtica
Funcions:
3. Manté uns gradients electroquímics amb l’exterior que li permeten mantenir el medi intern constant (homeostasi cel·lular)
4. Controla el pas de substàncies en ambdues direccions de forma passiva o activa (despesa d’energia)
La membrana plasmàtica
5. És la zona d’alimentació i excreció de molècules grans que obliguen a generar vesícules fagocítiques, endocítiques o de excreció-secreció
La membrana plasmàtica
Entre les cèl·lules hi ha un espai intercel·lular on hi ha substàncies que fan de ciment. A més hi ha una sèrie d’unions cel·lulars que permeten una certa comunicació o interacció entre les cèl·lules.
La membrana plasmàtica
a) Desmosomes: estructures aïllades com botons adhesius.b) Unions tipus Gap o canals proteics: intercanvi directa de compostosc) Unions íntimes: proteïnes d’unió
unions
La membrana plasmàtica
Aquestes unions permeten:
1. Unió i cohesió entre cèl·lules iguals per donar lloc a teixits
2. Coordinar l’acció entre cèl·lules.
3. Intercanmvi de substàncies per mantenir un equilibri cel·lular
La membrana plasmàtica
A més hi ha adaptacions funcionals:1. Microvellositats: són plecs de membrana molt fins i solen tenir més de mil per cèl·lula. Serveixen per augmentar la superfície de relació.2. Invaginacions: són plecs grans i escassos: serveixen per l’intercanvi de substàncies3. Sinapsis: serveixen per l’intercanvi de senyals en forma d’impuls elèctric.
La membrana plasmàtica
Transport: PERMEABILITAT SELECTIVA
Substàncies apolars: lípids, N2, O2
Substàncies amb polaritat baixa (molècules petites): glucosa, CO2
Substàncies polars.
+
Dific
ult
at
pas
I
Proteïnes:
* Passiu: sense despesa energètica
- difusió: (simple o facilitada)+ gradient de concentració+ gradient elèctric+ gradient electroquímic
* Actiu
Transport passiu
Transport actiu
Difusió facilitada
La membrana plasmàtica
Transport: ACTIU
- Determinades proteïnes de membrana.- Comporta CONSUM d’Energia. (ATP)
- Bomba Na+ - K+
Gràcies a ella ,tenim POTENCIAL DE MEMBRANA
- Regular entrada i sortida de diferents subst. Per COTRANSPORT
- Equilibra les concentracions (evita ÒSMOSI)
- Bomba de Ca2+
- Bomba de Protons H+
Bomba Na K
potencial de membrana
La membrana plasmàtica
L’ impuls nerviós
- POTENCIAL DE REPÓS:- Bombes Na-K: normalment- Canals Na: tancats- Canals K: tancats- Interior negatiu
- POTENCIAL D’ACCIÓ- Canals de Na: opertura- Interior positiu
- DESPOLARITZACIÓ de la membrana
- PROPAGACIÓ POTENCIAL d’acció (o impuls nerviós)- Canals K: opertura
- REPOLARITZACIÓ : torna a presentar el Potencial de Repós.- Bombes Na-K: ajust concentracions- Zones posteriors: reben Na i la fan menys negatives. Despolarització.- OPERTURA CANALS Na
Impuls nerviós
La membrana plasmàtica
- - cèl·lules de Schwann- Nòduls de Ranvier
SINAPSI
- Fenedura Sinàptica- Neurona presinàptica- Neurona postsinàptica- Neurotransmissors- Botó sinàptic
- Despolarització: excitació Canals Na, inici impuls nerviós.
- (p.e: acetilcolina) Excitadors- Hiperpolarització: més gran de la membrana
- (p.e: GABA) Inhibidors
Sinapsis
La membrana plasmàtica
Exocitosi i endocitosi
- Formació xarxa de CLATRINA
La membrana plasmàtica
Tipus endocitosi
- Pinocitosi- Ingesta líquids i substàncies dissoltes en petites
vesícules.
- Fagocitosi- Ingesta partícules grans de nutrients o
microorganismes.- S’hi uneixen els lisosomes (a l’endosoma) i esforma un
vacúol digestiu.
Membranes de secreció – Matriu extracel·lular
- Pròpia dels Teixits Animals.
- Funcions:- Nexe unió- Omplir espais intercel·lulars- Donar consistència als teixits i òrgans.
- Composta de:- Xarxa de fibres proteiques:
- Col·lagen- Elastina- Fibronectina
- Substància Fonamental Amorfa.- Estructura gelatinosa de glicoproteïnes hidratades
Membranes de secreció – Matriu extracel·lular
- Estructura:- Col·lagen: proteïna filamentosa.
- 3 cadenes que formen una triple hèlix.- Proporciona estructura i consistencia.
- Elastina: proteïna filamentosa.- Comportament elàstic en cas de tracció.
- Fibronectina:glicoproteïna.- Funció adherent.
- Substància fonamental amorfa:- Proteoglicans.
- Àcid hialurònic.- Proteïnes filamentoses.- Glicosaminglicans.
- Són molt hidròfiles i retenen aigua i ions.- Pot acumular:
- dipòsits de Fosfat Càlcic: teixit ossi.- Quitina: exoesquelet artròpodes.- Sílice: esponges.
Membranes de secreció - La paret cel·lular
paret cel·lular: està present en diferents organismes:* Bacteris: formada fonamentalment per mureïna)* Algues: cel·lulosa * Fongs: el glúcid més abundant és la quitina* Cèl·lules vegetals cel·lulòsiques.
La paret vegetal dóna:- protecció- rigidesa- suport mecànic- manté l’equilibri osmòtic.
Gram+: paret més fina però més difícil de trencar pels antibiòtics
Gram -: paret més gruixuda però més fàcilment atacble pels antibiòtics
Membranes de secreció - La paret cel·lular bacteriana
Procés de turgència
Procés de plasmolisi
Membranes de secreció - La paret cel·lular vegetal
Capes:
- Làmina mitjana- Paret primaria- Paret secundària
Membranes de secreció - La paret cel·lular vegetal
Membrana de secreció - La paret cel·lular1. Composició química de la paret cel·lular
2 tipus de components:Components fibril·lars: fibres de cel·lulosa: (XARXA)Fibril·les microfibril·les macrofibril·les
fibres
Components amorfs: diversos tipus de molècules: (MATRIU)* aigua* sals minerals• Pectines• Es pot impregnar de:
• Lignina: rigidesa• Suberina i cutina:
impermeab.• Carbonat càlcic
Membranes de secreció - La paret cel·lular
Membranes de secreció - La paret cel·lular3. Modificacions de la parte vegetal
La paret vegetal pot patir modificacions gràcies al dipòsit de substàncies que afegeixen determinades propietats o característiques:a) mineralitzacions: dipòsits de sals com CO3Ca o de sílice que donen rigidesa.b) lignificació: transformació de cel·lulosa en lignina que és un lípid hidrofòbic, propi de cèl·lules de sosteniment i de conducció.c) cutinització: transformació de cel·lulosa en cutina que és un lípid impermeabilitzant propi de cèl·lules epidèrmiquesd) suberificació: transformació en suberina o suro (lípid en capes)