8
ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF 05.06.2012 «Els mitjans no deixen lloc a la música clàssica» Més d’un 28% dels joves deixen la carrera a mitges Mireia Farrés, primera trompeta de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, busca formes d’impulsar el talent català ··· ENTREVISTA 3 Les universitats ho consideren un flagell, però els alumnes no es penedeixen d’abandonar els estudis ··· TREBALL DE CAMP 7 Els humoristes gràfics tornen a les trinxeres La crisi fa que la sàtira catalana i espanyola recuperi l’esperit més crític i mordaç, similar al que tenia a finals de la dècada dels anys setanta. ··· REPORTATGE 4 I 5 Tinta amb compromís

nº7 suplement Cetrencada

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Suplement especial de Cetrencada per a el Punt/Avui

Citation preview

Page 1: nº7 suplement Cetrencada

ESTUDIS DE PERIODISME DE LA UPF

05.06.2012

«Els mitjans no deixen lloc a la música clàssica»

Més d’un 28% dels joves deixen la carrera a mitges

Mireia Farrés, primera trompeta de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, busca formes d’impulsar el talent català ··· ENTREvISTA 3

Les universitats ho consideren un flagell, però els alumnes no es penedeixen d’abandonar els estudis ··· TREBALL DE CAMP 7

Els humoristes gràfics tornen a les trinxeres

La crisi fa que la sàtira catalana i espanyola recuperi l’esperit més crític i mordaç, similar al que tenia a finals de la dècada dels anys setanta. ··· REPORTATgE 4 I 5

Tinta amb compromís

Page 2: nº7 suplement Cetrencada

2.Enllaços DIMARTS5 De juny Del 2012

cetrencada@cetrencadauPF

(*) Handmade: Tot allò que està fet a mà, de manera artesanal, amb tècniques DIY (de l’anglès Do It Yourself, “fes-ho tu mateix”)

Bloc de blocs

Cum laude

L’amic ninotaire

Paula Alemany RipollestudiAnt d’enginyeRiA

deborah Marín (dumbo)ARtesAnA

··· la Paula té 20 anys i estudia enginyeria de Camins, Canals i Ports a la uPC. Durant el primer any de carrera va ser selecciona-da per la universitat París-Sorbo-na per acabar de cursar els estu-dis allà. Per poder accedir-hi va haver de passar de segon a quart curs directament. Aquesta beca només selecciona 14 estudiants repartits per tot el món.

··· Té una botiga en línia (Dum-boShop), ha creat un club soci-al exclusiu per a dones dedicat al handmade* i organitza caps de set-mana per a noies. la Deborah té 31 anys i és llicenciada en Comu-nicació Audiovisual. la seva vida, però, és l’artesania, les manuali-tats i les fotografies. el seu objec-tiu: oferir coses que la gent neces-siti i que la facin feliç.

Blai delsams torresBARistA

··· Amb només 22 anys disposa del seu propi bar, escola de Cafè, a Balaguer. la seva especialitat és el latte Art, un mètode que con-sisteix a fer dibuixos a l’espuma dels cafès. Ha participat en el Con-curs nacional de Baristes i latte Art. Ofereix classes als clients que vulguin aprendre la tècnica per-què “el del barista és un món que no es coneix massa”.

JordiPrat CampsFÍsiC

··· Amant dels números i la físi-ca, el jove investigador de la uni-versitat Autònoma de Barcelona (uAB) jordi Prat, de 23 anys, mai no s’hagués imaginat que parti-ciparia en el descobriment d’una fórmula per aconseguir la invisi-bilitat magnètica. el dispositiu aïlla de les ones magnètiques i pot servir per fer proves a perso-nes amb marcapassos.

Pasta per als catalansRecepteslapastaperalscatalans.catReceptes tradicionals italianes fà-cils de preparar.··· Què: Propostes senzilles i clares de pasta, amb aliments que pots trobar al mercat. Tot adobat amb consells útils.··· Qui: L’Antonella, una napolita-na resident a Catalunya.

Amor a l’artEntrevistesamoralart.catFotoreportatges amb entrevistes a artistes. Relat i fotografia d’estè-tica cuidada.

El galzeranRevista de Medi Ambientgalzeran.wordpress.comSis estudiants de Biologia de la uB fan crítica constructiva sobre l’es-tat de la terra.

·1·

·2·

·3·

PAU ANGLADAHUMORISTA GRÀFIC. ALUMNE DE L’ESCOLA LLOTJA. PUBLICA

A EL ESTAFADOR I A LA CULTURA DEL DUODENOwww.pauanglada.blogspot.com.es

Opinió

Hai acabat d’escurar des-pués de devorar una ta-llada de meló de mo-ro, hai passat la grane-

ra i hai sortit al carrer. És de tarde i m’apetix prendre lo sol. Busco lo meu puesto a la platja i me gito damunt la tovallola amb lo meu biquini roig. Me trobo amb xiquets menuts que juguen a tirar-se l’arena. Com xalen, ells! Me minjo una mançana men-tre contemplo els moixons. I acabo per mirar-me a l’espillet que porto. Xeic, me veig més morena!

El parlar de les Terres de l’Ebre passa gairebé desapercebut. Es co-neixen verbs com ‘rentar els plats’, ‘venir de gust’ o ‘gaudir’, però no se sap què significa ‘escurar’, ‘ape-tir’ o ‘xalar’. Com també s’igno-ren paraules com ‘meló de mo-ro’, ‘granera’ o ‘espill’ i, en canvi, sí que s’exploten altres com ‘síndria’, ‘escombra’ o ‘mirall’. Aquesta és la realitat: la diversitat lingüística és inexistent a Catalunya.

Allò de casa sona a xinèsTal com va demostrar el documen-tal de 30 minuts de TV3 titulat “En-trampats a l’Aldea”, emès ara fa-rà un mes, es necessiten subtítols per entendre la parla de l’Ebre. Su-poso, per tant, que també aniria bé un diccionari. N’hi deu haver algun que tradueixi del català a l’ebrenc i de l’ebrenc al català?

Em fa molta gràcia, perquè we can speak English i, a la vegada, on veut parler français, i vogliono impa-rare l’italiano, o die deutsche Sprac-he, però no dominem ni el llen-guatge que s’empra dintre de les nostres fronteres. És més, molts encara confonen la varietat ebren-ca amb la lleidatana o la valencia-na. Visca, dic jo!

No hi ha variants lingüístiques més importants que altres, però sí que n’hi ha de més valorades a mercè de la major difusió que se’ls dóna. S’utilitza bàsicament el ca-talà central en mires a obtenir un producte potent. De retruc, pe-rò, la llengua perd força i no s’en-riqueix. Cadascú decideix.

Caçant paraules de l’ebre

Qui som? El suplement cetrencada forma part dels treballs realitzats pels estudiants de tercer curs de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Taller Integrat de Periodisme. Aquesta assignatura té lloc en una redacció multimèdia on es realitzen, de forma paral·lela, productes destinats a premsa (el present suplement), ràdio (UPF-Ràdio), televisió (BTV) i Internet (vilaweb.cat/ce-trencada). ··· EDICIÓ Sergi Castells, Laura Fabregat, Gemma Font i Lara Hitos ··· ART I FOTOGRAFIA Lluís Chamorro, Marc Cuscó i Andrea Gómez ··· REDACCIÓ Víctor Cervantes, Anna Corbatera, Judit Contreras, Pep Corral, Núria Díaz, Javier Domínguez, Laura Fabregat, Alberto Fernández, Xavi Fernández, Irene García, Aina Ginard, Alba González i Verónica Hernández ··· PROJECTE EDITORIAL, DISSENY I DOCÈNCIA Tere-sa Domingo i Olga Lamas ··· COORDINACIÓ EDITORIAL Irene da Rocha, Ariadna Fernández, Marta Narberhaus i Xavier Ramon ··· COORDINACIÓ DE LA REDACCIÓ INTEGRADA Salvador Alsius ··· CORRECCIÓ Gabinet Lingüístic ··· FACEBOOK facebook.com/UPFcetrencada ··· TWITTER @cetrencadaUPF ··· E-MAIL [email protected]

LAuRA FABRegAt

···

Page 3: nº7 suplement Cetrencada

Traient l’antifaç.3DIMARTS5 De juny Del 2012

cetrencada@cetrencadauPF

(*) València: El 60% d’alumnes d’instruments de metall de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) són valencians

«Jo mai no he associat la trompeta amb cap sexe»

MIREIA FARRÉS

PRIMeRA DonA TRoMPeTISTA De l’oBC

En un món sovint masculí com és el de la música clàssica, Mireia Farrés és la primera dona que toca la trompeta a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). És, a més, la trompeta principal de l’orquestra i la seva experiència en les grans formacions clàssiques europees l’ha convertit en una reconeguda professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

··· Hi ha molt poques orques·tres on les dones tinguin un rol rellevant. Ets una peça de col·leccionista?··· Fins que me’n vaig anar als es-tats units, no vaig ser conscient que el que jo feia era una cosa es-tranya. no hi ha història de do-nes trompetistes i, si tu ets una nena i l’input que tens és l’orques-tra de Viena, on fins ara tot eren homes, quan has d’anar a esco-llir un instrument, no se’t passa-rà pel cap escollir la trompeta. Tot i així, jo mai no li he posat sexe a la trompeta ni diria que les do-nes estan discriminades en l’àm-bit de la música.··· La música clàssica està prou reconeguda al nostre país?··· Cultura i educació és el primer que es retalla, però després és el primer que es ven. Des del nostre país es mostren els quatre músics catalans als quals després no do-nen suport. el problema princi-pal de la música és que l’espai està molt segmentat. els mitjans parlen molt dels grups pop cata-lans i no deixen lloc per a altres estils. Sembla que a una persona a qui li agrada la música clàssica no pot agradar-li res més.··· Per què tenim la sensació que té un públic envellit?··· la música clàssica no ha aca-bat d’arribar a la gent jove del nos-tre país. A l’estranger, la meitat del públic dels concerts de clàssi-ca són joves. Als euA o a Valèn-cia*, el que interessa als nens és

anar a la banda. Però, aquí, no-més ens preocupem d’omplir les sales, i no que s’omplin de gent a qui realment li interessa la músi-ca. Actualment, amb els alumnes de l’eSMuC no omplim una sala de concerts i encara menys quan es morin la meitat dels abonats, que tenen prop de 80 anys.··· Si el problema està en la for·mació de base, què falta o què sobra a les aules?··· la música a l’escola només es basa a tocar la flauteta dolça ca-da matí i, això, no interessa els nens de 14 i 15 anys. Seria més interessant que un alumne tin-gués oportunitat de treure un te-ma amb guitarra, que no apren-dre la història de la música o el ‘do-re-mi-fa-sol-la-si-do‘. ··· La formació musical és per als privilegiats?··· És cert que hi ha molt poques places per estudiar a l’eSMuC. De trompeta, per exemple,

només n’hi ha dues. Tot i així, molts cops no s’han arribat a co-brir. Com a màxim s’hi presen-ten tres o quatre candidats de tot Catalunya perquè no hi ha mol-ta gent que al final s’hi vulgui de-dicar o que aprovi l’examen teò-ric. no hi ha overbooking.··· Quin consell donaries als jo·ves que s’hi volen dedicar?··· jo l’únic consell que dono és que cadascú faci el que creu a mort. l’apatia em fa pànic. Si a tu t’agrada fer una cosa i en tens moltes ganes, ho acabaràs fent bé. I si ho acabes fent bé, la gent tam-bé ho acabarà estimant.··· T’agradaria que tots els teus alumnes fossin futurs Mireies Farrés?··· no, jo no pretenc que tots els alumnes de l’eSMuC acabin sent solistes de cap orquestra. Si ho són, els ajudaré. Però si el que vol un alumne és tocar en un grup d’animació infantil, que ho faci.

l’important és que arribi a casa realitzat i sentint-se el més feliç del món. ··· Què significa la música a la teva vida?··· Més que una professió, és una vocació. Si poso en una ba-lança les hores que he dedicat, i dedicaré, a aquest instrument en contraposició amb el que n’he rebut econòmicament, la balança sempre es descompen-sa. Però no m’enduc cap desil-lusió, al contrari.··· La música catalana s’ha de reinventar?··· Musicalment parlant, el que tenim a Catalunya està molt bé, però hem d’arribar a més. A fo-ra no ens coneixen. Hi ha tresors que estan molt bé en un racó ama-gats, però hauríem de mostrar-los una mica més a fora del país. Si això vol dir reinventar-se en se-gons quins aspectes, també ens aniria bé. ···

gEMMA FONTALBA gONzáLEz

En una fraseLa primera trompeta “Una xinesa d’un daurat molt lleig que va costar 10.000 pessetes”.···Un lloc on tocar “Al Palau de la Música Catalana pel que representa“.···Si la trompeta no existís... “Voldria tocar el violoncel”.···Per aprendre a tocar... “La marca Stomvi està molt bé. Són una empresa valenciana“.···Si no toquessis clàssic... “Jazz”.···Una peça“Les simfonies de Mahler i Brahms m’encanten”.

Tocar amb una soprano. Mireia Farrés desitjaria poder tocar algun dia amb la veu de Cecilia Bartoli. M. CusCó

Page 4: nº7 suplement Cetrencada

4.Plaça central cetrencada@cetrencadaUPF

(*) Fanzine: Terme anglès per designar una revista de poca difusió, habitualment autoproduïda per aficionats a temes com la música, el còmic o el cinema

Hi ha qui pensa que amb l’hu-mor es pot canviar el món, però no tothom ho veu així. L’humo-

Diuen que l’humor és la millor medicina per superar èpoques difícils. En els últims anys, la sàtira a la premsa escrita ha recuperat un esperit més combatiu, similar al del final del franquisme, i s’ha erigit com a eina per veure la realitat des d’una òptica més mordaç i compromesa.

pEp corralvErónica hErnánDEz

Torna la sàtira més combativa

humor gràfic, mordacitat i crisi

··· Tradicionalment, les dones di-buixants han estat allunyades de la sàtira política. En els darrers anys, però, el còmic ha comen-çat a obrir-se a autores com ara l’argentina Maitena, que publica a l’Editorial Lumen, o Mireia Pérez, que ho fa a Ultrarradio Ediciones a casa nostra. Però, malgrat aquesta obertura, l’humor gràfic continua tenint poca presència femenina. A hores d’ara, elles encara prefe-

reixen dedicar-se a la il·lustració i les novel·les gràfiques en comp-tes de a la crítica social. Tot i així, el dibuixant Manel Fontdevila asse-gura que aquest no és un proble-ma local sinó global: “No hi ha do-nes fent acudits gràfics ni aquí ni a fora. No sabria dir per què passa, però tinc constància que només hi ha aparicions puntuals i que, quan apareixen, s’inflen molt perquè són una raresa”.

com veuen els humoristes gràfics la seva professió?

··· Hem demanat als diferents en-trevistats en aquest reportatge que retratessin, en forma de vinyeta, quina creuen que és la missió de l’humorista gràfic en un context com l’actual, en el qual la crisi eco-nòmica i el pessimisme semblen haver-se instal·lat arreu. Cadascun dels dibuixos respon a una visió di-ferent sobre un mateix camp. Des de la idea que tenen Manel Font-devila, a la portada del suplement, Darío Adanti i Fresús sobre la figu-ra de l’humorista fins la interpreta-ció que Albert Monteys fa de la re-lació entre sàtira i actualitat, cadas-cuna de les vinyetes és una mostra fidel de l’estil i la personalitat que caracteritza cada autor.

1

rista gràfic Albert Monteys, de 41 anys i exdirector de la revista El Jueves, per exemple, és un d’ells. Aquest dibuixant barceloní afir-ma que malgrat que no pugui can-viar res, fer riure a la gent té du-es funcions: eliminar tensions i acompanyar el lector, perquè ve-gi que hi ha altra gent tan empre-nyada com ell. Una opinió que, de fet, comparteixen altres professi-onals del gènere satíric. El també dibuixant Manel Fontdevila, amb més de 30 anys de carrera a pu-blicacions com El Jueves, Público o ElDiario.es, ofereix una visió si-milar. “Hem après que el món no es canvia així com així”, assegura

mentre puntualitza que, ara ma-teix, “ni tan sols estem dient co-ses que no es puguin dir”.

El retorn a les trinxeresEls mateixos dibuixants conside-ren que, en un context com l’ac-tual, l’humor ha tornat a un es-til més combatiu similar al de fi-nals de la dècada dels anys setan-ta. “La gran diferència entre l’hu-mor que es feia fa sis anys i el que es fa avui en dia és que ara hem tornat a la trinxera, la càrrega ide-ològica de la sàtira actual és molt més gran”, explica Monteys. En una línia similar, Fontdevila creu que ara s’han recuperat acudits que, fa un parell d’anys, sembla-ven obsolets com ara els clixés de l’obrer en samarreta i casc patint els abusos de l’empresari engomi-nat, amb ulleres de sol i el cigar entre els dits.

Aquests mateixos estereotips també els exploten altres títols com la recent Mongolia, una pu-blicació mensual en paper prem-sa que va sortir per primer cop al mercat l’abril passat i que s’edi-ta a Madrid. A diferència d’altres capçaleres d’aquest gènere, però, aquesta revista no es queda tan sols en l’humor gràfic sinó que també aposta per incloure textos i notícies curioses que no solen aparèixer a altres mitjans. En pa-raules d’un dels seus responsables, l’exdirector d’art del diari Público, l’argentí Fernando Carballo, la re-vista busca omplir un buit en el mercat de la premsa estatal i po-sar de manifest que molta gent ha matat el paper abans de temps. Carballo considera que això que-da demostrat en la bona rebuda que ha tingut la publicació des de la seva sortida al carrer. El primer número va tenir una difusió ini-

i les noies, on són?

Page 5: nº7 suplement Cetrencada

Plaça central.5DIMARTS5 DE juny DEl 2012

“L’humor actual té una càrrega ideològica molt més gran que el que es feia fa sis anys“ALBERT MONTEYS

cial de 20.000 exemplars que ràpi-dament es van esgotar; del segon se’n van vendre 40.000. El codi-rector de Mongolia creu que l’aco-llida de la revista demostra que la gent està molt empipada i hi ha la necessitat d’un espai on dir les coses d’una altra manera.

Ón és el límit?ja sigui en forma de censura ex-terna o d’autocensura, els humo-ristes gràfics no es posen d’acord sobre si hi ha d’haver alguna res-tricció en la sàtira. Albert Mon-teys és taxatiu sobre això. l’au-tor de la coneguda tira d’El Jue-ves, Tato, considera que l’humor ha de ser molest i ha de poder ex-pressar coses que a la gent li faci cert respecte dir sense cap límit d’entrada. “El pitjor que pot pas-sar és que a algú li molesti l’acu-dit o que aquest no sigui bo”, as-segura Monteys, que també opi-

“Tant de bo mai no ens segrestin Mongolia per censura. Seria com tornar a l’era de les cavernes“FERNANDO CARBALLO

32

(Sevilla, 1982) Director del fanzín satíric Adobo, de di·fusió estatal. Va ser un dels creadors d’En el corral de la Pacheka l’any 2010. També ha col·laborat en la publica·ció virtual Ojo-depez. Va gua·nyar, amb Ado-bo, el premi al millor fanzine a l’Expocómic de Madrid de l’any 2009.

3: Fresús

(Buenos Ai·res, 1971) Di·buixant i il·lustrador ar·gentí. Ha pu·blicat habitu·alment a Cla-rín, El País, La Vanguardia, El Jueves, Foto-gramas i El Pe-riódico de Ca-talunya. Va il·lustrar el còmic Mis problemas con Amenába-ar, amb guió de Jordi Cos·ta. També ha treballat en el camp de l’ani·mació amb la Bárbara Pedri·guera, en curt·metratges com Vacaláctica i Minas de cobre. Actualment co·dirigeix la re·vista Mongolia, en la qual pu·blica mensual·ment les seves vinyetes.

2: DaríoAdanti

(Barcelona, 1971) Direc·tor de la revista El Jueves entre els anys 2006 i 2011, revista en la qual en·cara col·labora. Llicenciat en Belles Arts, la seva trajectò·ria professional va començar a la ja desapa·reguda edito·rial barceloni·na Joc Interna-cional, especia·litzada en jocs de rol i on fe·ia il·lustracions per a jocs com el RuneQuest o llibres com El libro de los trolls. Des de l’any 1997 es·criu la tira set·manal Para tí, que eres joven a El Jueves en col·laboració amb Manel Fontde·vila.

1: AlbertMonteys

virat cap a l’extrema correcció po-lítica. Aquest canvi s’explica, se-gons els dibuixants, per diversos motius. un d’ells l’explica l’hu-morista argentí Darío Adanti, de 41 anys i col·laborador en múl-tiples publicacions des d’El País fins a Mongolia, que apunta cap als hòldings empresarials, firmes que tenen la majoria d’accions d’empreses de diferents àmbits i que han entrat en la comunicació. Adanti considera que s’ha format una xarxa empresarial més enllà dels mitjans i que limita allò del que es pot parlar. Segons aquest humorista gràfic, això ha fet que, moltes vegades, siguin els matei-xos dibuixants els qui s’autocen-suren per no entrar en conflic-te amb l’empresa propietària del mitjà on treballen.

De totes maneres, cal no obli-dar fets relativament recents com ara el segrest, l’any 2007, de la re-vista El Jueves amb motiu de la po-lèmica portada en la qual els prín-ceps d’Astúries mantenien relaci-ons sexuals i posaven en dubte la capacitat laboral de l’hereu de la corona. Fets com aquest demos-tren que el control polític de les vi-nyetes encara continua vigent.

l’amenaça de represàlies com la viscuda per aquest setmanari encara planeja sobre la resta de publicacions. unes conseqüèn-cies que Manel Fontdevila, coau-tor de la famosa coberta junt amb Guillermo Torres, considera des-proporcionades. “l’humor és un contracte que estableixes amb el teu lector i si a tots ens està bé el nivell, no hi ha d’haver cap pro-blema”, explica. També puntua-litza que treure la revista del cercle de lectors habituals, que ja sabien què es podien esperar, va ser el que va desfermar la polèmica.

Mentrestant, altres publicaci-ons d’aquest estil surten al carrer amb continguts tant o més provo-catius i amb la sensació de temp-tar constantment la sort. “Tant de bo mai no ens segrestin Mongolia per censura. Seria com tornar a l’era de les cavernes”, assegura Fer-nando Carballo, qui ja ha viscut alguns incidents d’aquest tipus com ara el tancament del compte de Twitter de la revista. En la seva opinió, “entendre que s’ha de do-nar a la gent la possibilitat de criti-car les personalitats públiques és un senyal de maduresa”.

L’underground de la sàtira les publicacions més alternatives s’erigeixen com una via per esca-par de les limitacions de treballar per als mitjans de comunicació convencionals, encara que això comporti una difusió més limi-tada. un dels exemples en aquest

els lectors s’enduguin les mans al cap. Al mateix temps, però, els editors d’aquest fanzín qüesti-onen els continguts que aparei-xen als mitjans convencionals. Per exemple, aquest dibuixant sevillà destaca que a la televisió habitualment s’emeten coses que per a ell són molt desagradables i, en canvi, hi ha algunes qüestions que ningú no s’atreveix a tocar i de les quals Adobo en fa broma. uns temes que, per més sensibles que siguin, Fresús remarca que no busquen ferir ningú sinó tan sols reflectir una situació i remoure les consciències dels lectors.

Eixamplant el camíun món tan saturat com el de l’hu-mor requereix constantment de figures que trenquin amb els pre-judicis establerts. un dels exem-ples que assenyalen diversos au-tors és la pel·lícula La vida de Bri-an del grup britànic Monty Pyt-hon, de l’any 1979.

la controvertida revisió de la figura de Crist va ser acusada de blasfema, i el film va arribar a es-tar prohibit a països com noruega i Irlanda. Amb el pas dels anys, pe-rò, la seva crítica inicialment mor-daç ha perdut força. “El fet d’anar provocant fa que es vagi eixam-plant el camí d’allò que es pot dir i que al cap d’un temps te n’adonis que aquell acudit era una bajana-da”, assegura el dibuixant manre-sà Manel Fontdevila. Segons el seu company Albert Monteys, “l’hu-mor consisteix a superar fronte-res i guanyar terreny”. Tot això en un panorama socioeconòmic ca-da cop més fosc del qual les rialles en són un dels seus pocs antídots. I, com diu Fontdevila, “si hem de caure tots per un barranc, que al-menys ho fem rient”. ···

(Manresa, 1965) Ha col·laborat habitu·alment a publi·cacions com El Víbora, Totem, Público, eldia-rio.es i El Jue-ves, revista que va dirigir entre els anys 2000 i 2004. La seva sèrie La Pareji-ta S.A. va gua·nyar el pre·mi del Saló del Còmic de Bar·celona al mi·llor guió de l’any 1995.

(A portADA)

ManelFontdevila

na que hi ha una obsessió per allò políticament correcte: parlar del càncer o les relacions de gènere és molt més complicat ara que a la dècada dels anys vuitanta. una etapa, la del primer postfranquis-me, en què la sàtira espanyola es-tava concentrada en publicacions com El Papus o La Codorniz, totes elles amb una línia força provoca-dora i més dura que l’actual.

En els darrers anys, en canvi, sembla que la tònica general ha

sentit és Adobo, un fanzine* au-toeditat a Sevilla però que es ven arreu de l’Estat, incloent Barcelo-na. Els responsables d’Adobo as-seguren que es volen diferenciar de l’humor descafeïnat i amable i opten per una via més crua difí-cilment publicable en els cercles comercials.

un dels seus creadors, que sig-na amb el pseudònim de Fresús, assenyala que la seva intenció no és fer mal encara que busquen que

Page 6: nº7 suplement Cetrencada

6.Traços DIMARTS5 De JUNY DeL 2012

cetrencada@cetrencadaUPF

Una dona vestida de flamenca, amb peineta inclosa, ens dóna la benvinguda i ens diu que l’actua-ció és a punt de començar. es trac-ta de la Isabel Capdevila, la pro-pietària de la galeria d’art Ada de Barcelona, on un dissabte al mes es representa una versió diferent de Noche de Cabaret: un especta-cle temàtic que barreja cant i dan-sa amb humor i literatura.

Lady BonBon, l’explosiva pre-sentadora, dóna inici al show in-troduint les actuacions dels dife-rents artistes entre bromes i som-riures. el Manel i la Sílvia prota-gonitzen un patriòtic tribut a la rumba de Barcelona; amb la con-fusió, la Paca (alter ego canalla de l’Isa) surt de torero, i la Lu sorprèn amb un monòleg burlesc. el du-et Monsieur Cactus, format per l’Alverd i l’Àlex, interpreten temes d’èxit com “Vete” i rumbegen un popurri de diferents estils.

La interacció que uneix l’hete-rogeni equip (entre 21 i 57 anys) és clau, ja que cadascú proposa

Camises amb borles, jerseis de cér-vols o vestits de blondes amb coll rodó. Fins fa poc, aquestes peces ocupaven un lloc secundari a l’al-tell de totes les cases. Però ara són objectes preuats que han conver-tit la roba de la iaia en tendència. París, Berlín, Londres o Los An-geles van ser les primeres ciutats que van apostar per les botigues de segona mà. els barris del Ra-val o de Gràcia han estat envaïts

en aquest entorn hi resideixen 11 persones, totes catalanes. els més joves són la Marialba i en Marc, de 27 i 29 anys, que han decidit emprendre un estil de vida total-ment diferent. Tan a prop i, alho-ra, tan distant.

es lleven abans que el sol. Pri-mer, una estona de meditació in-dividual que s’allarga fins a les set. “Aleshores ens reunim tots a la Gompa, una sala de fusta amb un altar budista, i fem la primera me-ditació en grup”, explica el vene-

El cabaret temàtic que desperta les nits del Raval

Tarda d’estilisme i compres pel circuit vintage de Barcelona

Trobar el Nirvana a prop de la metròpoli

Un grup de joves es concentra en un carrer estret i fosc del Raval, davant d’un aparador tapat amb una cortina. A les 9 en punt s’obren les portes i la gent accedeix a una sala petita on, de fons, se sent una rumba catalana que anima l’ambient.

Són les cinc del matí i s’encenen els primers llums de les habitacions. Trenquen la foscor absoluta que envolta el monestir budista, situat al bell mig del Parc Natural del Garraf. A tan sols 20 minuts de l’atrafegada Barcelona és possible trobar un espai de serenor.

JUdiT CoNTRERASJAviER domíNGUEz

ANdREA GómEzvíCToR CERvANTES

iRENE GARCiALARA HiToS

números adients al tema triat i els assaja individualment. “Po-dem improvisar davant de qual-sevol situació que sorgeixi perquè ens complementem, i això li dó-na molta frescor a l’espectacle”, assegura l’Alverd, que juntament amb l’Àlex, estudia comèdia mu-sical i interpretació.

el cabaret es va començar a re-presentar a la galeria d’art de ma-nera circumstancial, però l’espec-tacle ha acabat lligat a les expo-sicions artístiques. “La relació és absolutament simbiòtica, el pú-blic interessat en els productes de la galeria omple els nostres caba-

rets”, declara la Isabel. L’absència d’escenari elimina barreres amb l’espectador, que esdevé una part més de l’espectacle.

La Isabel comenta que l’objec-tiu és revitalitzar un cabaret fresc i jove al cor de Barcelona amb pro-postes agosarades i actuals que aportin contemporaneïtat i ac-tualitat a les nits de la ciutat. Ai-xò sí, sense perdre el component d’agitació i transgressió com a re-vulsiu social. És més, es conside-ren “una plataforma de denún-cia de l’estat policial al qual la so-cietat està sotmesa pels nous go-vernants”. ···

ESPECTACLES TRANSGRESSoRS AmB HUmoR

LA NAfTALiNA ESTà dE modA

moNESTiR BUdiSTA

rable Khutsap Jamyang Dorje, la-ma del monestir. Un cop acabada la meditació, esmorzen plegats i durant el matí es dediquen a for-mar-se.

Com és el dia dels monjos?La formació dels monjos reque-reix una implicació molt alta i es basa en quatre pilars: la meditació, l’estudi filosòfic del budisme, el ri-tual mantra secret (que té la par-ticularitat de ser més espiritual) i finalment el karma ioga, un tipus de meditació que relaciona cos i ànima per tal d’eliminar la càrre-ga emocional negativa i arribar a un estat d’alliberament.

els lames s’apleguen per dinar i dediquen la resta del dia a con-tinuar amb les tasques del matí, a rebre visites o bé a preparar els cursos que ofereixen als més de mil socis que atenen freqüent-ment les activitats del monestir. A quarts de deu del vespre, quan han acabat l’oració conjunta i el sopar, torna a fer-se fosc a les mun-tanyes del Garraf.

el monestir és obert a tothom, siguin quines siguin les creences de cadascú; és un espai que convi-da a la reflexió. “Amb la crisi ara hi ha més gent que es preocupa per l’interior” assegura el lama Khut-sap Jamyang Dorje, tot i que està convençut que quan les coses va-gin millor substituirem la medi-tació pel consumisme. ···

per aquests establiments especi-alitzats. Qui es mou com un peix a l’aigua entre les botigues de ro-ba vintage és en Guillem Rodrí-guez, un estilista i organitzador de backstages* de tan sols 21 anys. Per a ell, ser vintage “no és una ten-dència, és un estil de vida”.

La primera parada és Retro City, botiga al carrer Tallers, 47, on venen des de jaquetes militars de la Primera Guerra Mundial fins a samarretes del Cobi de l’any 92. “No s’ha de confondre segona mà i vintage; les peces de segona mà

les ha fet servir algú, mentre que el vintage implica una antiguitat superior a 20 anys”, explica el Gui-llem. Produit National Brut (C/ Ramalleres, 16-20) és una altra al-ternativa dins del circuit vintage. Aquesta a més té la peculiaritat que s’hi poden trobar bicicletes i altres peces de col·leccionista pro-cedents de França.

L’últim suggeriment d’en Gui-llem és la botiga Holala!, situada al carrer Valldonzella número 2. Un gran espai dividit en colors i estils: peces militars, mobles an-tics o roba colorista d’estil hippie. en Guillem assegura que aquesta roba ajuda els estilistes a aportar “un aspecte casual i descuidat”, però per als més nostàlgics és es-pecial “per l’herència, el valor re-al de la peça”. ···

Lady BonBon. La presentadora es maquilla acuradament abans de començar l’espectacle. JUDIT CONTRERAS

En Guillem repassa cada setmana les novetats del vintage. A. GómEz

El segon dissabte de cada més pots gaudir de l’espectacle que repre-senten els artistes de l’Ada Caba-ret. Les temàtiques canvien en ca-da actuació: des d’un cabaret esco-cès, fins a l’exòtic Bollywood, pas-sant per la moguda madrilenya.

Adreça Galeria d’art AdaC/del Salvador, 8 (Barcelona)Hora 21.00Web www.ada-bcn.com

Ada Cabaret

(*) Backstage: Zona entre bastidors de les desfilades de moda on els models es vesteixen i els estilistes preparen els conjunts que sortiran a la passarel·la

Page 7: nº7 suplement Cetrencada

Traços.7DIMARTS5 De juny Del 2012

cetrencada@cetrencadauPF

(*) AQU: Organisme dedicat a l’avaluació de les universitats catalanes: des de l’abandonament fins a la inserció laboral

Deixar la carrera suposa un canvi de vida per als joves i alhora un fla-gell per a les universitats. Gaire-bé un 29% dels estudiants aban-donen les seves carreres, i només un 2% d’aquests (un 0,5% del to-tal) en comença una altra. el des-encant de la vida universitària i

les oportunitats que ofereix el món laboral són factors que motiven els joves a prendre un altre camí. Altres branques del coneixement, com les arts o els cicles for-matius, també hi influeixen.

el terme abandonament és polèmic i confús. Tècnica-ment, s’entén que un estudiant deixa els estudis quan fa dos cursos que no està matriculat. no obstant això, les dades obtingudes per l’Agència per a la Qualitat del Sis-tema universitari de Catalunya (AQu*) són incomple-tes. Aquestes només consideren com a estudiants que canvien de carrera aquells que ho fan dins de la matei-xa universitat. Altres que canvien d’universitat o es pas-sen a estudis no universitaris no es veuen representats en els estudis de l’AQu.

Per què suposa un problema per a les universitats que els alumnes deixin els estudis? D’una banda, la imatge de marca en surt perjudicada. De l’altra, hi ha un perju-dici en el finançament de les universitats. el vicerector de Qualitat de la universitat Pompeu Fabra (uPF), Mi-quel Oliver, explica que “reben els diners públics per crè-dit matriculat”. “Quan un alumne abandona la carrera, l’any següent no es perceben els diners que estaven cal-culats, i tothom hi surt perdent”, continua. en defini-tiva, Oliver compara l’abandonament amb “una mena de forat negre que perjudica el finançament”.

Per què deixen la carrera?Dir prou a una carrera és una decisió “valenta”, en pa-

Treball de camp

El flagellde les universitats

Més d’un 28% dels estudiants catalans abandonen la carrera i menys d’un 2% d’aquests en comencen una altra

··· LLuís Chamorro I aIna GInard ···

andrea alonso 22 anysd’EduCaCIó soCIaL aL món LaboraL··· Va començar Educació Social a la Universitat de Barcelona. No podia combinar treball i classes i va aparcar els estudis. Tot i això, pensa sovint a reprendre’ls.

benet boadas 22 anysd’InfErmErIa a bIoLoGIa··· Tenia la carrera d’Infermeria for-ça idealitzada des de feia anys, pe-rò va fer les pràctiques a la plan-ta d’oncologia i va veure que allò no era el que volia. Ara està estu-diant Biologia.

núria fabregat 23 anys d’EmprEsarIaLs a maGIstErI··· Va estudiar Empresarials a la Universitat Rovira i Virgili perquè tenia una nota de tall baixa. Des-prés dels primers exàmens va deci-dir deixar-ho. Ara estudia allò que li agrada: magisteri.

nar feina i estudis. l’AQu estableix com a element de-terminant aquest últim punt, al costat de motius fami-liars. l’edat també és rellevant: les estadístiques demos-tren que les persones d’entre 26 i 30 anys tenen més tendència a deixar la carrera que els més joves. no obs-tant això, aquesta dada es dóna perquè és més habitu-al que aquests alumnes o bé estiguin treballant o bé no comptin amb el suport econòmic de la família.

Malgrat això, el perquè de la renúncia també depèn molt de cada universitat. Aquestes estableixen el règim de permanència, que determina el nombre de crèdits mínims que s’han d’aprovar per continuar. Qui no ar-riba a aquesta fita ha de marxar cap a casa. Per exemple, a la uPF, cal aprovar el 50% dels crèdits, fet que provoca tres quartes parts del total d’abandonaments.

l’AQu i diferents universitats han desenvolupat en-questes i estudis on s’estableix que variables com la ren-da, el barri de procedència, el nivell d’estudis dels pa-res o el fet d’haver estudiat a una escola pública o pri-vada no són determinants en l’abandonament. la va-riable que sí està correlacionada és la nota de tall d’en-trada a la universitat. Si els resultats acadèmics durant el batxillerat són millors, més possibilitats hi ha d’aca-bar la carrera. Així, l’abandonament entre els que acon-segueixen una nota de tall superior al 9 és d’un 12,5%. el percentatge puja fins al 44% (gairebé dotze punts per sobre de la mitjana) entre aquells que obtenen un aprovat (5-6).

Què fan les universitats sobre això?Algunes universitats han estudiat què poden fer per tal de reduir aquestes xifres.És per això que fan campa-nyes de promoció als instituts i fires per atreure els mi-llors estudiants. l’AQu també proposa diferents plans tutorials perquè els estudiants no es trobin desempa-rats. Des de programes informàtics per a l’autoforma-

abandonament universitariQuants estudiants catalans deixen la carrera?

28,4%

0,5%

71,1%Alumnes que continuen els estudis

AbAndonen més els que entren Amb un AprovAt

Alumnes que AbAndonen els estudisAlumnes que hAn AbAndonAt i reprenen uns Altres estudis

Com influeix la nota de tall?

perc

entA

tge

d’A

bAn

5-6 6-7 7-8 8-9 9-10notA de tAll

raules del vicerector de Qua-litat de la uPF. els motius per fer-ho són diversos. el catedrà-tic de Sociologia de la univer-sitat Autònoma de Barcelona (uAB) joan estruch apunta so-bretot a la manca de motivació: “De vegades els estudiants co-mencen una carrera sense te-nir prou informació i després es troben que els continguts no els satisfan”. Afegeix, a més, que sovint les dificultats per seguir els estudis són superi-ors a les que esperaven.

Malgrat això, els estudiants van més enllà i expliquen altres raons. Aquestes van des de la seva manca de nivell acadèmic fins a la dificultat de compagi-

ció, fins a estudiants assessors que comparteixen experiènci-es, passant per la intensificació de la relació entre el professor i l’alumne. l’objectiu és detec-tar l’abandonament a temps i, així, evitar-lo.

un exemple seria la tutorit-zació que aplica la uPF a les carreres de ciències de la salut i les enginyeries durant el pri-mer curs. Ho fan per tal que els seus alumnes aprovin el mí-nim de crèdits exigits. Aques-ta és la via que les universitats catalanes consideren més efec-tiva i, per això, la promouen a totes les carreres a les quals de-tecten una major taxa d’aban-donament. ···

50

40

30

20

10

44,7%

12,5%

l’excel·lent gArAnteix unA

mAjor continuïtAt

Page 8: nº7 suplement Cetrencada

cetrencada DIMARTS5 De juny DeL 2012

cetrencada@cetrencadauPF

ELS CATARRESGrup de pop-folk català, guanyador del premi Enderrock 2012 per “Jenifer”

En confiança

«Per triomfar cal regalar les cançons a la xarxa»

Born a Barcelona. Creuen que la clau per triomfar i donar-se a conèixer “és re-galar les cançons a la xarxa”. De fet, el seu web permet descarre-gar de franc tots els te-mes, encara que tam-bé han posat a la ven-da el darrer disc: Tintin i la contorsionista.

Durant l’estiu del 2011 van arribar a fer 90 con-certs en tres mesos, fins a un ritme de dos diaris, “una autèntica bogeria”. Tot i que ells mateixos es consi-deren un “grup de festa major”, la seva vida és un estrès continu. Per relaxar-se, la Roser confessa que fa galetes i l’Èric diu que li agrada el mar. És el torn d’en jan, però la Roser i l’Èric es miren i rient diuen: “ell no es relaxa mai”.

Reben una trucada: és el seu mànager. Tenen una altra entre-vista en cinc minuts. L’Èric ho re-coneix: “ens resulta impossible desconnectar”. ···

NÚRIA DÍAZ ALBERTO FERNÁNDEZ

La vida d’un grup de música és un no parar. I

no hi ha res com fer una visita al bar Joanet per reposar forces i sentir-te com a casa. En Jan acostuma a prendre un cafè amb llet, l’Èric un te chai i la Roser, una til·la. Per a gustos, Els Catarres. Com a curiositat, apareix al videoclip de la seva cançó “Me’n vaig al camp”.ON PL. SANT AGUSTÍ VELL, 6 PREU CAFÈ 1,15 €

BAR JOANET

Els Catarres asseguren que no surten gaire però

que, quan ho fan, els agrada fer-ho bé. Cap lloc millor per anar a prendre una copa que aquest local del barri del Raval abans de començar la festa. La raó? Una bona absenta casolana i un ambient sensacional. A més, se’l considera un dels bars més antics de la ciutat d’ençà que va ser inaugurat el 1820.ON C/ SANT PAU, 65PREU COPA 5-8 €

MARSELLA

La barreja entre cuina mediterrània i mexicana

i els plats propis són la clau del restaurant Rita Blue. Sol, amb família o amb amics, un menjar aquí i no et podràs resistir a tornar-hi. La seva terrassa és ideal per a les nits d’estiu i, amb una mica de sort, podràs trobar-te alguna actuació en directe. ON PL. SANT AGUSTÍ, 3 PREU MITJÀ 20-30 €

RITA BLUE

(*) Enderrock: Diari digital sobre música catalana que anualment entrega premis als millors treballs i propostes musicals de Catalunya

ELS CATARRESAL BAR JOANETLL. ChAMORRO

joves, aventurers i sense un pla de màrqueting en la vida. en jan Riera, l’Èric Vergés, tots dos de 28 anys, i la Roser Cruells, de 25, es van endinsar de ple a la música fa dos anys. Van crear el seu pro-pi grup, els Catarres, i la fama els va arribar amb la cançó de “jeni-fer” l’estiu del 2011. Gairebé un any després, ja compta amb més d’un milió i mig de visites a youtu-be. Fan música perquè els agrada, tot i que això impliqui, en moltes ocasions, perdre diners.

Són els guanyadors del premi Enderrock* 2012 a la millor lletra de cançó precisament pel seu èxit a la xarxa, “jenifer”, que tracta de caracteritzar la societat catalana basant-se en alguns dels tòpics del país. La bona acceptació del tema entre el públic va ser el que els va encoratjar de manera definitiva per engegar aquest projecte.

ells d’Aiguafreda i ella de Cen-telles, viuen a mig camí entre aquests municipis i el barri del

Adreça’t

GIRONAI Cursa Popular Nocturna La Creu Roja organitza una cursa, oberta per a tots els públics, per recórrer els carrers de la ciutat du-rant la nit. Cal portar llanterna i un bon calçat per superar els 6 km de distància. Una gran alternativa per estar en forma i no patir el sol i la calor del migdia.QUAN 15 DE JUNY A LES 20.00 ON BO-NASTRUC ÇA PORTA, 13 PREU 3 € INSCRIPCIONS T. 972 22 22 22 / [email protected]

BARCELONAMercat VintageL’Aida Domenech i l’Ana Sting, du-es de les blocaires de moda més influents de Barcelona, porten en-davant la cinquena edició d’aquest mercat vintage, on es pot trobar tot tipus de peces de roba de cer-ta antiguitat i de qualitat dels epi-centres de la moda: Berlin, Viena, Milà, París, Madrid i Barcelona. Di-ferents preus segons el que es triï, però sempre assequibles per a to-tes les butxaques. QUAN 9 DE JUNY, DE 12.00 A 19.00 ON hOTEL INTERNATIONAL BARCELONA, RAMBLAS, 78 PREU 5-15 €

REUSFesta Major de Sant PereDurant cinc dies, Reus celebra la seva festa major, que arrenca amb el pregó i la tronada. El programa inclou activitats per a tots els pú-blics, des de revetlles, espectacles i concerts, fins a els tradicionals ge-gants i castells.QUAN DEL 24 AL 28 DE JUNY ON REUS (TARRAGONA) PREU GRATUÏT MÉS IN-FORMACIó FESTESREUS.CAT

LLEIdACastell de GardenyDescobreix el castell del Templer, situat al turó de Gardeny i gaudeix de les vistes de les muralles. Una visita guiada que et transportarà fins a l’època medieval.QUAN DISSABTES I DIUMENGES A LES 10.30 I A LES 12.00 ON TURÓ DE GAR-DENY, s/n PREU ADULTS 2,50 € (GRA-TUÏT PER A MENORS DE 6 ANYS I MA-JORS DE 65)

CETRENCAdA

Cetrencada es fa a un taller inte-grat on estudiants de tercer de Pe-riodisme de la Universitat Pompeu Fabra posen en pràctica els seus coneixements per crear produc-tes periodístics propis:

RàdIOwww.upf.edu/radioupf

TELEvISIówww.btv.cat/cetrencad

WEB www.vilaweb.cat/cetrencada