7/31/2019 NOGU, Joan (2004). Llocs buits, paisatges
ignorats*
1/2
ANUARI TERRITORIAL 2003
44
Un dels efectes ms notables i menys estudiats dels actuals
processos de metropolitzaci i urbanitzacidifusa i dispersa pel
territori s l'aparici d'infinitat d'espais buits, desocupats,
aparentment lliures; es-pais sense cap funci clara en el nou
entramat urb ms enll del seu potencial valor especulatiu, sem-pre
que siguin urbanitzables. Apareixen com a terra de ning, territoris
sense rumb i sense personalitat,despossets del carcter primigeni,
de la ra de ser en un territori que ha deixat d'existir. Sn espais
in-determinats, amb lmits imprecisos, d'usos incerts, expectants,
en ocasions hbrids entre all que handeixat de ser i el que no se
sap si seran mai. Sn els terrains vagues, llocs estranys que
semblen con-demnats a un desterrament des del qual contemplen,
impassibles, els circuits dinmics de producci iconsum dels que han
estat apartats i als quals alguns no tots tornaran algun dia.
Aquests espais intersticials opacs i abandonats es multipliquen
en les perifries urbanes, entre i alscostats de les autopistes,
autovies i cinturons orbitals, sn potents eixos viaris
imprescindibles per-qu el nou sistema urb inspirat en l'urban
sprawl nord-americ funcioni esquivant la contnuaamenaa del
collapse. Aquests espais erms entre autopistes han servit ben
sovint d'escenaris msaviat tenebrosos i fnebres per al cinema
d'acci i la novella negra. Sn el decorat preferit de J.G.Ballard,
un dels escriptors que ms bon partit n'ha tret. Novelles com Crash
(1971) i L'illa del ciment(1973), amb accentuades dosis d'erotisme
i violncia, on es fa servir l'autombil com a metfora se-xual i tamb
com a metfora global de la vida de l'individu en la societat
contempornia, sn un ve-ritable cant a un dels paisatges ms
desolats, inhspits i, al seu torn, quotidians i familiars dels
nos-tres entorns.
Qu hem de fer amb aquest paisatge? Centenars d'hectrees s'hi
afegeixen any rere any i, malgrat tot,ning no sap qu fer-ne, ms
enll d'algunes intervencions cosmtiques en aquelles rotondes
tantils que s'han ests pel pas com una espcie d'epidmia i que han
arribat fins i tot a recndits nu-clis rurals sense gaireb el ms
mnim volum de trnsit rodat. A les administracions els supera
aquestnou paisatge: tot i disposar del beneplcit de les prpies
instncies planificadores, no s'hi sentencompromeses, fet pel qual
no han desenvolupat l'aparell teric, metodolgic i instrumental
necessa-ri per acarar-lo. Noms alguns ajuntaments han gosat
plantar-li cara amb decisi i imaginaci.
Tinc la impressi que una font interessant d'inspiraci per a
orientar-nos sobre com tractar aquestsespais buits i qu fer amb el
paisatge pot venir de l's espontani que la gent els atribueix. Un
exem-ple paradigmtic s el de l'horta familiar, d'autoconsum,
concebuda com una activitat de lleure. Laproliferaci d'aquesta
horta en els terrenys dels marges fluvials nascuts arran de la
canalitzaci de lamajoria dels cursos d'aigua de l'rea metropolitana
de Barcelona ha estat espectacular. Deixant debanda les
discrepncies esttiques i els problemes sobretot de salubritat que
una activitat d'aquest
Llocs buits, paisatges ignorats*
Joan Nogu
* Article publicat al suplement Cultura/s de La Vanguardia el 26
de febrer del 2003
7/31/2019 NOGU, Joan (2004). Llocs buits, paisatges
ignorats*
2/2
45
ANUAR I TERRITOR IAL 2003 Reflexions sobre els fets ms destacats
de lany
tipus, desproveda de control, pugui generar, la veritat s que,
des d'un punt de vista social i territo-rial, es tracta d'una
demostraci palpable que aquests espais obsolets abandonats poden
ser objected'un s social alternatiu, imaginatiu, fuga, verstil,
variable, que difcilment es produir a l'espai es-tructurat,
planificat, eficient i productiu que els ha engendrat en forma
d'externalitats territorials noprevistes.
Llocs de transgressi
s aleshores quan es converteixen en espais dissidents, de
transgressi, i s aleshores, precisament, quanms en podem aprendre,
malgrat el seu momentani anacronisme i fins i tot la seva innegable
cutresa.Nombroses ciutats argentines per posar l'exemple d'una
societat tan castigada i alhora tan capa de res-postes imaginatives
han vist nixer sota les seves autopistes elevades pistes de tennis
i espais de reunifreqentats per les murgas barriales (grups
musicals que s'inspiren en la msica del Riu de la Plata de
ladarreria de segle), on assagen les seves canons i preparen les
seves protestes socials.
S'hauria de comenar rescatant aquests espais de l'anonimat;
fer-los visibles, cartografiar-los. Ensadonarem que n'hi ha molts i
amb dimensions ben variades i que no noms estan localitzats a
lesperifries urbanes de les grans metrpolis, sin tamb a les ciutats
mitjanes i petites i fins i tot, devegades, al centre mateix de la
ciutat. Potser aleshores podrem desenvolupar una cosa com ara la
lleiespacial de l'abandonament, de la desestructuraci del
territori, del component negatiu de la urba-nitzaci de la qual
semblem sentir-nos tan orgullosos. Caldria, per tant, fer-ne mapes,
fotografiar-los,recrrer-los i, sobretot, sentir aquests paisatges
oblidats i decadents per poder arribar a parlar-ne coma subjectes i
no com a mers residus dels usos que els marginen. Potser desprs ens
atrevirem a pro-posar-hi intervencions paisatgstiques sense caure
en la mera jardineria, sin apostant per l'experi-mentaci de nous
usos i cnons esttics.
Febrer del 2003
