LA MARIETA

[1803; deriv. Del nom de Maria, com a nom de dona vulgaríssim, per antonomàsia] f 1 ARQ Nom popular donat a la campana de la torre del rellotge situada a la plaça de la Vila, que està decorada amb frisos molt treballats amb l’escut de Gràcia i relleus de Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Sacrament.

2 HIST Segons la llegenda, el 1870, durant l’aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d’abril, impulsada per una corda fins al terrat d’una veïna. Les tropes del general Gaminde (anomenat popularment com a General Bum-Bum), situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana i per això hom pot escoltar el seu so esquerdat. 3 FILO Campana situada al Campanar de Gràcia, emblema de llibertat i democràcia durant les revoltes populars dels anys 1870, 1873 i 1874. La pressió popular l’any 1929 va fer restituir les campanes al seu lloc després d’un intent de fondre-les per a la torre del rellotge de l’Exposició Universal a la plaça Espanya. 4 MÚS Marieta vola, vola, tu que portes camisola. Si m’ensenyes el camí del cel, et donaré pa amb mel. 5 LIT La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat per Innocenci López i Bernagossi el 8 de maig de 1870. En principi era bilingüe i tractava la política estatal criticant les accions catalanistes, però va anar modificant la seva actitud i féu una política catalana d’esquerres entre la classe obrera. Des del 2 de juliol de 1932 fins a la seva desaparició va ser propietat d’ERC. 6 MAT El campanar va ser coronat amb un rellotge de 4 esferes i la maquinària la va construir Albert Billeter, autèntic precursor dels rellotges elèctrics. La torre mesura 33,5 metres d’alçada i és de forma octagonal (8) amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font, però molt aviat la seva esveltesa es va veure minvada al desaparèixer els 3 graons que circumdaven la base, per l’elevació del nivell de la plaça. 7 ENTOM Nom donat a diverses espècies d’insectes coleòpters de la família dels coccinèl·lids, de cos arrodonit i globulós, amb els èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs. Cal destacar-ne la marieta de set punts (Coccinella septernpunctata). 8 BOT Bolet no comestible de la família de les russulàcies (Russula sanguinea), de barret escarlata i cama rosada, anomenat també crualba sanguínia i puagra vermella. m desp Home efeminat.

VOTA’M! No deixarem indiferents