NORMATIVA D’HONESTEDAT ACADÈMICA  

 ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE 

VALÈNCIA   

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA  

(Aprovat en Junta d’Escola de 15 de juliol de 2014)    

 

 

‐2‐  

NORMATIVA D’HONESTEDAT ACADÈMICA DE L’ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERS INDUSTRIALS 

 Preàmbul 

En l’àmbit universitari, el principal indicador que s’empra per a l’accés a titulacions de màster, beques  de  formació  i  recerca,  programes  de  mobilitat  d’estudiants,  estades  en  centres nacionals  o  estrangers,  i  fins  i  tot  el  primer  lloc  de  treball,  és  l’expedient  acadèmic  de l’estudiant. Un bon expedient suposa la realització d’un esforç continu al llarg de diversos anys d’estudi  i suposa  la millor  targeta de presentació de  l’estudiant universitari en concloure els estudis.  

La forta competència requereix, i especialment ara, en una època en què l’oferta de beques i ocupació és escassa, establir mecanismes per prevenir i, si s’escau, denunciar el frau en l’àmbit acadèmic.  L’honestedat  acadèmica  ha  de  ser  un  dels  pilars  en  què  se  sustente  el  sistema formatiu universitari. 

L’Estatut de  l’estudiant universitari, aprovat per Reial decret 1791/2010, de 30 de desembre, estableix  de  forma  meridiana  en  l’article  13  que  “els  estudiants  han  d’abstenir‐se  de  la utilització de procediments fraudulents, o cooperació en aquests, en les proves d’avaluació, en els  treballs que es  realitzen, o en documents oficials de  la universitat”,  i no  solament per  la distorsió del sistema d’avaluació que això suposa, sinó també perquè la formació en valors és igualment part dels objectius formatius de les universitats, com s’indica en l’article 5.  

Quant al paper que atorga  la normativa vigent als  centres en els processos d’avaluació dels seus  estudiants,  els  Estatuts  de  la  Universitat  Politècnica  de  València,  aprovats  per  Decret 182/2011 de la Comunitat Valenciana, estableixen en l’article 16.3 que correspon a les escoles establir  els  criteris  d’avaluació  de  l’alumnat,  així  com  aprovar,  seguir  i  controlar  les metodologies d’avaluació. En aquest mateix sentit es pronuncia  l’article 14.7 de  la Normativa de règim acadèmic i avaluació de l’alumnat, aprovada en Consell de Govern de 28 de gener de 2010,  segons  el  qual  és  funció  dels  centres  establir  els  criteris  docents  i  d’avaluació  de l’alumnat tenint en compte els objectius de cada titulació i els recursos disponibles. 

Això no obstant, quant  a  la  capacitat dels  centres d’actuar davant una  situació de  frau,  els mateixos  Estatuts  de  la  Universitat  Politècnica  de  València  estableixen  en  l’article  53  que correspon al rector,  i solament a ell, adoptar  les mesures corresponents en matèria de règim disciplinari dels estudiants; es deixa, per tant, als centres  les tasques de prevenció, detecció  i denúncia d’aquests actes.  

En el marc universitari  i a nivell estatal, el règim disciplinari dels estudiants universitaris està regulat pel Reglament de disciplina acadèmica aprovat per Decret del 8 de setembre de 1954 que, si bé està derogat parcialment per  les sentències del Tribunal Suprem de 9 de setembre de  1988  i  d’11  d’abril  de  1989,  està  actualment  en  vigor  i,  si  bé  és  cert  que  l’Estatut  de l’estudiant  universitari,  en  la  disposició  addicional  segona,  va  donar  un  termini  d’un  any comptador des de l’entrada en vigor del mateix Estatut per a elaborar una llei reguladora de la potestat  disciplinària  en  la  qual  es  tipificaren  les  infraccions,  sancions  i  mesures complementàries, aquesta encara resta pendent de fer.  

En  termes  generals,  el marc  legislatiu  actual  estableix  que  els  centres podran  comunicar  al rector  les  irregularitats que es detecten en el desenvolupament de  les seues  funcions,  i serà aquest  qui,  si  escau,  incoarà  un  expedient  sancionador  o,  prèviament,  informatiu  si  cal recaptar informació que determine el caràcter de la falta. Després de ser nomenat, l’instructor 

 

 

‐3‐  

practicarà  les diligències necessàries per a esclarir els  fets, donant audiència a  les persones interessades; després d’això es determinarà, si escau,  la sanció que calga  imposar, que podrà anar des d’una amonestació  fins a  l’expulsió de  la universitat,  i  la  reincidència  serà un dels aspectes que determinen la gravetat de les faltes. És aquest factor, el de la reincidència, el que fa aconsellable que tots els fets constituents de falta siguen degudament comunicats per a  la identificació efectiva de qui, sistemàticament, reincidisca. Totes aquestes accions són a banda, òbviament, de  les denúncies a  les autoritats que, de forma  individual o  institucional per part de  la universitat, puguen fer‐se davant els tribunals si  la falta és constitutiva de delicte civil o penal. 

Tot  el  marc  normatiu  descrit  deixa  clar  que  els  centres  i  el  seu  professorat  no  tenen competència en matèria de sanció davant un cas de  frau acadèmic, atès que resten  limitats, com  ja  s’ha dit, a  la prevenció, detecció  i denúncia d’aquests casos. Això no obstant, cal no oblidar que una de  les competències generals dels títols que s’imparteixen a  l’Escola Tècnica Superior  d’Enginyers  Industrials,  i  que,  per  tant,  és  objecte  d’avaluació  en  totes  les  seues matèries, és  la  formació de  l’estudiant en valors que permeta comprendre  la  responsabilitat ètica. És per això que, depenent de l’acte d’avaluació o treball acadèmic de què es tracte, del pes que aquest tinga en la qualificació final de l’assignatura, de la naturalesa del fet i de l’abast d’aquest,  la  falta d’honestedat acadèmica ha de poder repercutir en  l’avaluació de  l’alumne, sempre atenent el principi bàsic de proporcionalitat.  

Els alumnes, en passar per l’Escola, han de prendre consciència clarament des del primer curs que, quan un company seu copia en un acte d’avaluació o presenta un treball acadèmic d’una altra persona com a  seu, qui defrauda perjudica els altres. Per això cal marcar unes normes sobre allò acadèmicament avaluable que determinen què es pot fer i què no, que establisquen mecanismes  per  a  prevenir  el  frau,  i  que  determinen  quin  camí  cal  seguir  per  a  sol∙licitar sancions. És més:  l’estudiant ha de  conèixer aquestes  regles del  joc des del primer  curs, de manera  que,  arribat  el  moment  d’iniciar  possibles  procediments  sancionadors,  no  càpia l’excusa del desconeixement d’aquests criteris generals. 

Els elements avaluables en els quals  se centra aquesta norma  són dos: els actes d’avaluació escrits i els treballs acadèmics.  

Quant  als  actes d’avaluació  escrits,  el desenvolupament  tecnològic  actual possibilita  tenir  a l’abast durant un acte d’avaluació dispositius electrònics, com ara un telèfon mòbil, a l’interior dels  quals  es  pot  emmagatzemar  tota  una  biblioteca  sobre  la  matèria  d’examen.  Si  es considera, a més, una eventual connexió sense fil, el resultat és una possible comunicació amb altres companys que estiguen fent  la mateixa prova o  l’obtenció d’ajuda exterior. Els darrers anys  s’han  registrat  a  l’Escola  casos,  durant  actes  d’avaluació,  d’ús  fraudulent  de  telèfons mòbils, suplantació d’identitat  i, fins  i tot, robatori de claus d’intranet del professorat. D’altra banda, les accions que es proposa dur a terme en aquesta normativa davant un cas fefaent de frau  depenen  essencialment  de  la  premeditació  de  l’acció:  així,  per  exemple,  i  tot  i  ser reprovable,  la cerca d’informació durant un acte d’avaluació en un  company pròxim  sembla menys greu que el fet d’acudir a l’acte amb informació gravada en un dispositiu electrònic o la coordinació  de  més  de  dues  persones  en  l’intercanvi  d’informació  (en  tots  dos  casos  es requereix una intencionalitat clara).  

En  l’àrea dels treballs acadèmics s’observa en general un sorprenent desconeixement, potser no del  tot  inconscient,  sobre  com  cal emprar  la  informació  consultada per a no  caure en el plagi. Per això, abans d’elaborar una normativa respecte al plagi en els treballs acadèmics, ha de fer‐se entendre a  l’estudiant que hi ha formes de citar  i parafrasejar perquè  l’autoria dels seus treballs no quede en dubte. Amb aquest objectiu, s’annexa a aquesta normativa una Guia 

 

 

‐4‐  

de  bones  pràctiques  en  l’elaboració  de  treballs  acadèmics  a  fi  que,  novament,  el desconeixement sobre com cal citar no servisca de pretext. Ací el plagi, a més, es considera no solament en la versió informàtica, és a dir, en allò que es denomina ciberplagi, sinó també amb relació  a  l’intercanvi d’informació entre  grups de  treball d’una mateixa  assignatura per  a  la realització de treballs acadèmics. En concret,  la posada en comú entre tots els alumnes d’un curs de plantilles de resolució d’exercicis acadèmics no hauria de donar‐se en una universitat de prestigi com  la UPV. Una vegada definit el plagi  i com cal evitar‐lo, una normativa  sobre aquesta  qüestió  ha  d’establir mecanismes  per  a  prevenir‐lo  i  detectar‐lo,  i  també  criteris d’actuació.  

 

Article 1. Objecte de la normativa 

La  present  normativa  estableix  i  regula  els  criteris  de  desenvolupament  de  l’avaluació  de l’alumnat  de  l’Escola  Tècnica  Superior  d’Enginyers  Industrials  (ETSEI)  de  la  Universitat Politècnica de València (UPV), sota els principis d’honestedat acadèmica i responsabilitat ètica. 

 

Article 2. Àmbit d’aplicació 

La present normativa és aplicable als actes d’avaluació que es desenvolupen en els títols que siguen  responsabilitat de  l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers  Industrials de  la UPV,  i és de compliment obligat per al seu alumnat  i per al professorat que  impartisca docència a  l’ETSEI, amb independència de la seua adscripció. 

 

Article 3. Difusió  

1.  L’ETSEI  promourà  la  difusió  periòdica  d’aquesta  normativa  entre  l’alumnat matriculat  en alguna de les seues titulacions i entre el professorat que hi impartisca docència. 

2. Els alumnes de nou ingrés que es matriculen en qualsevol titulació impartida a l’ETSEI han de signar durant  el procés de matrícula una declaració de  coneixement  i  lectura de  la present normativa.  

 

Article 4. Responsabilitat ètica 

1.  La  responsabilitat  ètica  en  l’àmbit  acadèmic  serà  objecte  d’avaluació  en  totes  les assignatures que  s’impartisquen  a  l’ETSEI,  la qual  cosa  es  farà  constar  en  les  guies docents respectives.  

2.  L’avaluació de  l’alumnat en matèria de  responsabilitat ètica  serà de no  superada en una assignatura quan qualsevol dels seus actes d’avaluació no es faça sota el principi d’honestedat acadèmica.  Les  activitats  fraudulentes  en  els  actes  d’avaluació  es  consideren  com  una demostració inequívoca de falta de responsabilitat ètica, i aquests actes d’avaluació reben una qualificació  de  zero  (suspens).  Les  implicacions  que,  com  a  conseqüència  d’aquesta qualificació, es deriven del sistema d’avaluació previst en la guia docent de l’assignatura, seran responsabilitat de l’estudiant.  

3. Les reclamacions en matèria d’avaluació que s’originen per  l’aplicació d’aquesta normativa s’han  de  fer  en  la  forma  escaient  i  dins  del  termini  establit,  segons  allò  que  dispose  la Normativa de règim acadèmic i avaluació de l’alumnat de la UPV (BOUPV 35). 

 

 

‐5‐  

4.  En  l’aplicació  de  la  present  normativa  no  es  tindran  en  consideració,  en  cap  cas,  les conseqüències que tinga aquesta aplicació en el progrés  i  la permanència de  l’estudiant en  la titulació que curse, ni el retard que li ocasione en el possible accés a altres titulacions. 

5. Les activitats fraudulentes, a més de repercutir en  l’avaluació de  la responsabilitat ètica en l’àmbit acadèmic, podran donar  lloc a procediments sancionadors en  la forma que dispose  la UPV. 

 Article 5. Actes d’avaluació escrits 

1. Es considera actes d’avaluació escrits en  l’àmbit d’aquesta normativa aquells realitzats per l’alumnat de forma individual i simultània, en una aula, i que conclouen amb el lliurament per part de l’estudiant d’un document escrit amb les seues respostes. 

2.  Els  actes  d’avaluació  i  l’execució  d’aquests  els  planifica  el  professor  responsable  de l’assignatura amb el suport de la resta de professors amb crèdits docents assignats a aquesta. 

3. Dins  dels  períodes  fixats  pel  Calendari  oficial  de  l’ETSEI  per  a  exàmens,  el  centre  ha  de proporcionar prou  recintes per a albergar els alumnes que puguen presentar‐se a cada acte d’avaluació, en quantitat adequada per a assegurar una distància suficient entre els alumnes que dificulte la transmissió d’informació entre aquests. 

4.  Cadascun  dels  recintes  ha  de  vigilar‐lo  almenys  un  professor  de  l’assignatura  i,  si  cal,  el departament ha de proporcionar professors addicionals a bastament per a la vigilància. 

5.  El  professor  encarregat  de  la  vigilància  de  cada  recinte  és  el  responsable  que  el desenvolupament  de  l’acte  d’avaluació  es  faça  segons  la  present  normativa.  Amb  aquest objectiu, el professor ha de portar a terme una vigilància activa que dissuadisca de l’intercanvi d’informació i, si s’escau, el detecte.  

6. Els alumnes que observen activitats fraudulentes en el transcurs d’un acte d’avaluació, o una vigilància passiva del professor, poden informar d’això a través de la Delegació d’Alumnes, fent ús dels recursos previstos per la UPV.  

7. L’estudiant ha de presentar‐se a l’acte d’avaluació al lloc i l’hora indicats en la convocatòria amb el DNI, el passaport, el permís de conduir o el carnet de  la UPV amb foto recognoscible, sempre originals  i en aquest ordre de preferència, que podran  ser  requerits per a  fer‐ne  la identificació.  A  l’estudiant  que  no  puga  identificar‐se  amb  aquests  documents  se  li  podrà impedir l’accés a l’acte d’avaluació i, a l’efecte d’avaluació, es considerarà com no presentat.  

8.  Abans  que  comence  l’acte  d’avaluació,  a  l’estudiant  que  incomplisca  qualsevol  punt d’aquesta  normativa  se  l’advertirà  d’això  i,  si  no  s’hi  adapta,  el  professor  encarregat  de  la vigilància podrà expulsar l’estudiant del recinte i, a l’efecte d’avaluació, es considerarà com no presentat.  

9. Des de  l’inici de  l’acte d’avaluació fins a  l’acabament d’aquest,  l’estudiant no podrà tenir a l’abast  llibres, anotacions, quaderns, motxilles, bosses ni cap altre objecte que no haja  sigut expressament permès  en  la  convocatòria;  el professor ha d’exigir, per  tant, que  aquests  es dipositen en algun lloc a l’interior del recinte d’avaluació. En aquest cas, la pèrdua, sostracció o qualsevol  deterioració  d’aquests  elements  no  serà  responsabilitat  ni  del  professor  ni  de  la Universitat.  

10.  L’estudiant no podrà  tenir  a  l’abast  cap dispositiu  electrònic  com  ara  telèfons mòbils o qualsevol  mitjà  electrònic  d’emissió,  recepció  i/o  emmagatzematge  d’informació,  i  en 

 

 

‐6‐  

qualsevol  cas  aquests  han  de  romandre  completament  apagats  i  fora  del  seu  abast,  amb l’excepció dels que siguen permesos expressament en  la convocatòria d’examen. L’Escola pot proveir el professorat de mitjans electrònics per a la detecció d’aquests dispositius.  

11.  Durant  el  desenvolupament  de  l’acte  d’avaluació,  queda  terminantment  prohibida  la comunicació  entre  els  estudiants  de  forma  oral,  escrita  o  per  qualsevol mitjà  que  implique transmissió d’informació relativa a l’examen. 

12. L’estudiant és el responsable de la custòdia del seu propi exercici i ha de mantenir‐lo fora de  l’abast visual d’altres alumnes; pot sol∙licitar al professor el canvi d’ubicació posat cas que tinga  sospites que  algun  alumne  intenta obtenir  informació del  seu  examen, petició que  el professor ha de concedir sempre que l’espai físic ho permeta. 

13. Una vegada  iniciat  l’acte d’avaluació,  l’estudiant no podrà abandonar el recinte que tinga assignat,  excepte  per  a  donar  per  acabat  l’acte  d’avaluació.  Les  eixides momentànies  del recinte s’han de fer sota l’expressa autorització del professor, i l’estudiant ha de deixar la seua prova d’avaluació degudament protegida. 

14. Durant el desenvolupament de la prova d’avaluació, o immediatament després d’acabar‐la, l’estudiant pot sol∙licitar al professor un document en què es faça constar la seua assistència a aquesta,  document  que  ha  d’incloure  necessàriament  la  titulació,  l’assignatura,  el  lloc  de celebració i l’hora d’inici i finalització de la prova.  

15. Una vegada iniciat l’acte d’avaluació, l’estudiant que incomplisca qualsevol punt d’aquesta normativa, o siga sorprès de forma manifesta obtenint o facilitant  informació, àdhuc en grau de temptativa, sobre la resolució de la prova de qualsevol altra font i per qualsevol mitjà, serà expulsat del  recinte  i,  a  l’efecte d’avaluació,  l’acte  rebrà una qualificació de  zero  (suspens), amb  independència  de  les  conseqüències  que  aquesta  qualificació  tinga  en  l’avaluació  de l’assignatura  d’acord  amb  la  guia  docent  corresponent,  i  sense  perjudici  de  les  accions addicionals a què el fet done lloc. 

16. Donaran  lloc a una qualificació definitiva de  zero  (suspens) en  l’acta de  l’assignatura  les activitats  fraudulentes  en  actes  d’avaluació,  àdhuc  en  grau  de  temptativa,  que  impliquen reincidència dins d’una mateixa assignatura; la implicació organitzada de tres o més alumnes; i la suplantació d’identitat, sempre sense perjudici de  les accions addicionals a què el fet done lloc. 

17.  Davant  qualsevol  incidència  esdevinguda  durant  la  realització  d’un  acte  d’avaluació,  el professor  responsable  de  l’assignatura  ha  d’emetre  un  informe  sobre  els  fets  dirigit  al  cap d’estudis de l’Escola, en el qual ha de fer constar detalladament tant les circumstàncies en què tingué lloc la incidència com les mesures que s’adoptaren. 

 

Article 6. Actes d’avaluació per mitjans informàtics 

1.  Es  considera  actes  d’avaluació  per  mitjans  informàtics  en  l’àmbit  d’aquesta  normativa aquells realitzats per l’alumnat de forma individual i simultània, en una aula i per ordinador. 

2.  Els  departaments  poden,  en  el  marc  de  les  seues  assignatures,  portar  a  terme  actes d’avaluació  per  mitjans  informàtics  sempre  que  s’adopten  les  mesures  oportunes  que garantisquen adequadament la prevenció d’activitats fraudulentes. 

3.  Durant  el  desenvolupament  de  la  prova  d’avaluació,  queda  terminantment  prohibida l’execució de qualsevol altra aplicació  informàtica diferent de  les autoritzades expressament pel professor.  

 

 

‐7‐  

4.  Els  serveis  informàtics  de  l’Escola  poden  incorporar  als  seus  sistemes  els mitjans  tècnics necessaris per a registrar  i/o visualitzar en temps real  les aplicacions que s’executen en cada terminal. 

5. En  la preparació  i el desenvolupament dels actes d’avaluació per mitjans  informàtics  serà aplicable l’article 5 d’aquesta normativa. 

 

Article 7. Treballs acadèmics 

1. Es  consideren  treballs acadèmics en  l’àmbit d’aquesta normativa  tots aquells encarregats pel professorat en el  transcurs d’una  assignatura per als quals,  individualment o  col∙lectiva, calga lliurar un document sotmès a avaluació. S’inclouen entre els treballs acadèmics el treball final de grau (TFG) i el treball final de màster (TFM). 

2. Per a encarregar el  treball acadèmic, el professor de  l’assignatura determina  l’objecte del treball, els continguts que cal incloure en el document, la forma de presentació, el termini de lliurament  i  les  fonts  que  es  poden  consultar  per  a  fer‐lo.  A més,  en  el  cas  dels  treballs col∙lectius, ha d’indicar el nombre d’alumnes per grup i la forma d’agrupació. 

3. En el cas dels treballs col∙lectius, llevat que el professor determine el contrari, el mateix grup pot distribuir  les tasques entre els seus membres, si bé cadascun d’aquests ha de dominar el treball realitzat pels altres.  

4. Llevat que el professor determine el contrari, el treball acadèmic s’ha d’elaborar a partir dels coneixements  transmesos en  l’assignatura,  les consultes que es  facen al professor, qualsevol font bibliogràfica o d’Internet,  i el material docent de  l’assignatura; queda exclòs  l’intercanvi d’informació entre grups de treball. 

5. Les fonts d’informació usades per a l’elaboració del treball acadèmic sempre s’han de citar i referenciar en el document seguint  les  indicacions de  l’annex  I d’aquesta normativa: Guia de bones pràctiques en l’elaboració de treballs acadèmics. 

6. En general, l’absència de citacions i referències en parts del document que les requerisquen pot  repercutir negativament en  la qualificació del  treball acadèmic de  forma proporcional a l’extensió d’aquestes parts amb relació a la del document.  

7. Llevat que hi haja autorització expressa del professor, els treballs acadèmics que de forma inequívoca empren parcialment o total altres treballs acadèmics de la mateixa naturalesa com a  font  d’informació,  fent  passar  com  a  cosa  pròpia  part  o  la  totalitat  d’un  treball  aliè,  es consideraran com a activitat fraudulenta en un acte d’avaluació  i es qualificaran amb un zero (suspens),  amb  independència  de  les  conseqüències  que  aquesta  qualificació  tinga  en l’avaluació  de  l’assignatura  d’acord  amb  la  guia  docent  corresponent.  En  aquests  casos,  el professor  responsable  de  l’assignatura  ha  d’emetre  un  informe  sobre  els  fets  dirigit  al  cap d’estudis de l’Escola, en el qual ha de fer constar detalladament les circumstàncies en les quals van tenir lloc els fets i també les mesures que s’adoptaren.  

8. Els tutors de TFG i TFM i els seus tribunals de qualificació han de vetlar per l’originalitat dels treballs presentats i pel compliment d’aquesta normativa. Les observacions que es facen sobre això  i  la  influència que  aquestes  tinguen en  la qualificació del  treball  s’han de  comunicar  a l’autor durant la defensa oral del treball. 

 

Article 8. Incoació d’accions disciplinàries  

 

 

‐8‐  

1. El cap d’estudis de l’Escola registra i tramita els informes enviats pel professorat amb relació a activitats fraudulentes en actes d’avaluació escrits i en treballs acadèmics.  

2. A  la vista dels  informes rebuts, el cap d’estudis dóna audiència als alumnes  involucrats en presència del secretari de l’Escola, que estén acta de les declaracions i les annexa a l’informe.  

3.  Els  informes  elaborats  sobre  activitats  fraudulentes  en  actes  d’avaluació  escrits  que impliquen  premeditació  anterior  a  l’inici de  l’acte d’avaluació, o  aquells  que  sense  requerir premeditació  impliquen  la  reincidència  d’un  alumne  en  activitats  fraudulentes,  s’eleven directament a la Comissió Permanent amb la proposta de sol∙licitar a la Universitat la incoació d’expedient disciplinari a l’estudiant.  

4. Les activitats  fraudulentes en actes d’avaluació no previstes en aquesta normativa poden donar  lloc  a  accions  sobre  les  quals  decidirà  el  cap  d’estudis  de  l’Escola  seguint  l’esperit general d’aquesta normativa. 

 Disposició addicional primera. Interpretació 

La interpretació de la present normativa correspon, en conjunt, al director, al cap d’estudis i al secretari de l’ETSEI. 

 

Disposició addicional segona. Denominacions 

Totes  les  denominacions  contingudes  en  la  present  normativa  que  s’efectuen  en  gènere masculí  cal  entendre  que  es  fan  i  cal  usar‐les  indistintament  en  gènere masculí  o  femení, segons el sexe de la persona de què es tracte. 

 

Disposició transitòria primera. Plans d’estudi en extinció i PFC 

La  present  normativa  també  és  aplicable  als  actes  d’avaluació  i  treballs  acadèmics  que  es desenvolupen en els títols no adaptats a l’espai europeu d’educació superior (cicles) mentre en dura el procés d’extinció. Així mateix, els projectes finals de carrera es consideren com treballs acadèmics i s’han d’ajustar a allò que es disposa sobre aquests en aquesta normativa.  

 

Disposició final 

La present normativa entrarà en vigor el mateix dia que l’aprove la Junta d’Escola. 

   

 

 

‐9‐  

Annex I: GUIA DE BONES PRÀCTIQUES EN L’ELABORACIÓ DE TREBALLS ACADÈMICS 

 

● Què és el plagi  

Plagiar és, bàsicament, fer passar com a pròpies obres realitzades per altri. Molt possiblement el  frau existeix des de  les primeres pintures  rupestres, però és ara quan  resulta més  senzill portar‐lo a terme: d’una banda,  Internet proporciona des del mateix terminal en què es fa el treball  un  accés  immediat  a  una  infinitat  d’informació  i,  d’altra,  aquesta  es  pot  dur  al document  de  treball  de  forma  pràcticament  instantània.  En  l’àmbit  acadèmic,  aquests  dos aspectes –facilitat d’accés i de còpia–, units a eventuals sobrecàrregues de treball de l’alumnat i, sobretot, a la comoditat, fan que el plagi passe, per molts, de ser un frau a ser vist com una solució.  

Si bé és cert que en moltes ocasions el plagi és intencionat, en moltes altres el frau ocorre per un vertader desconeixement de què és plagi,  i n’hi ha molts que es pensen que allò que està en  Internet  és  informació  de  lliure  ús  i,  per  tant,  creuen  també  que  poden  copiar‐ho  i enganxar‐ho en el seu treball sense cap problema. En general, no es comet plagi quan el treball s’elabora a partir de  les  idees pròpies obtingudes després de  la  lectura de diverses fonts,  les quals han de citar‐se  i referenciar‐se en  la bibliografia del treball, mentre que, per contra, es plagia quan  la  lectura d’un text elaborat a partir d’altres  fonts  fa creure al  lector que  tant el text com la idea que enclou aquest són obra de l’autor del treball.  

 

● Quines conseqüències té el plagi en l’entorn acadèmic  

A més de  les  responsabilitats civils que pot  implicar el  fet de plagiar una obra, presentar un treball  acadèmic  totalment  o  parcialment  plagiat  suposa  un  frau  al  sistema  d’avaluació  de l’alumnat.  Cal  recordar  que molts  accessos  es  prioritzen  a  partir  de  la  nota  de  l’expedient acadèmic, com ara  l’accés a  les titulacions de màster  i als programes de mobilitat,  la tria dels treballs finals de grau i màster i, fins i tot, determinades beques. En general, el plagi desvirtua el sistema de qualificacions, ja que atorga més nota a qui plagia  i, per tant, el deixa en millor posició en els sistemes dependents de l’expedient. D’altra banda, els treballs realitzats sobre la base de la recol∙lecció de fragments d’altres textos donen com a resultat un treball amb estils de  redacció  inconnexos,  amb  enfocaments  constantment  canviants  i  sense  una  línia argumental definida. En aquest sentit, esdevé freqüent trobar alumnes que acaben el seu cicle formatiu a la universitat i tenen vertaders problemes a l’hora d’expressar‐se per escrit, com a conseqüència del  fet que poques  vegades  s’han esforçat  a  sintetitzar  les  seues  idees per  si mateixos i a plasmar‐les en un document.  

A més  de  l’anterior,  els  treballs  acadèmics  són  part  essencial  del  procés  d’ensenyament‐aprenentatge i estan dissenyats pel professorat amb la idea de reforçar i posar en pràctica els coneixements  vistos  a  l’aula.  Per  això,  quan  un  estudiant  lliura  un  treball  en  aparença perfectament  elaborat  però  que  en  realitat  és  còpia  del  treball  d’un  altre  alumne,  pot  fer creure al professor que ha assimilat els conceptes, però això el sol conduir també al fracàs en l’avaluació escrita davant preguntes que, si haguera fet el treball, hauria de saber respondre. En  resum,  la  còpia  en  els  treballs  acadèmics  interfereix  en  el  procés  d’ensenyament‐aprenentatge i el distorsiona, i és un factor important en el fracàs acadèmic de l’estudiant.  

 

 

‐10‐  

● Què cal tenir en compte quan es fa un treball acadèmic en grup  

Quan en el marc d’una assignatura es proposa un  treball acadèmic,  les  condicions d’aquest treball han de determinar dos aspectes importants: d’una banda, si el treball és en grup o si és individual; i d’altra, quines fonts d’informació es poden consultar. En general, en els treballs en grup  s’entén  que  el  treball  l’ha  de  desenvolupar  un  conjunt  d’alumnes  entre  ells  i  per  si mateixos,  mitjançant  el  coneixement  transmès  en  l’assignatura,  la  consulta  de  fonts bibliogràfiques o d’Internet –que hauran de referenciar‐se adequadament– i amb l’ajuda de les tutories que calguen. Dels integrants del grup s’espera que, a través de la posada en comú del treball proposat, troben conjuntament la solució. Això no obstant, sol acceptar‐se la distribució entre ells de les diverses tasques que comprenga el treball, si bé, en acabar‐lo, tots i cadascun d’ells són responsables dels continguts del treball acadèmic en conjunt  i han de conèixer‐lo a fons. 

Per  contra, no  s’admet  l’intercanvi d’informació  entre  grups, ni molt menys  l’ús de  treballs acadèmics elaborats per  altres persones:  això elimina de  l’exercici  la part de  creativitat  i  el redueix a adaptar el treball d’altri a les condicions particulars del grup. En qualsevol cas, si bé aquestes són reflexions genèriques, ha de ser el professor qui delimite quines són les regles de joc específiques dels treballs acadèmics encarregats en el marc de la seua assignatura. 

 

● Com s’evita el plagi 

És  ben  senzill:  els membres  del  grup  han  de  ser  els  propietaris  de  tots  els  continguts  del document  i,  respecte d’aquells  continguts de què no ho  siguen, han d’indicar  amb  claredat meridiana a qui pertanyen aquests mitjançant el sistema de citacions  i referències que trien. En general, sempre que s’use material d’un altre autor subjecte a copyright, ha de demanar‐se autorització al propietari per a usar aquest material. No obstant això, en l’àmbit acadèmic sol acceptar‐se  l’ús  de  material  d’un  altre  autor,  àdhuc  amb  copyright,  sense  necessitat  de demanar  autorització  sempre  que  se  cite  l’autoria  correctament,  l’extensió  amprada  siga raonable, no supose un benefici econòmic a qui usa el material amb copyright  i aquest ús no ocasione  cap pèrdua  econòmica  al propietari.  És molt  important  subratllar que  si  el  treball acadèmic s’ha de publicar posteriorment en el repositori de la UPV RIUNET, encara que no hi haja interès comercial en això, sí que és molt recomanable sol∙licitar els permisos escaients per a evitar seriosos problemes legals.  

 

● Com se cita i referencia un text 

Quan s’empra material d’un altre autor en una obra pròpia, hi ha diversos estàndards emprats habitualment per a  citar  i  referenciar els  treballs originals. Entre aquest es  troben els estils Harvard, Vancouver,  IEEE  o  el  descrit  en  la  norma UNE‐ISO,  els  detalls  de  la  qual,  que  són extensos, poden trobar‐se amb facilitat en Internet. Tots són estils compostos per citacions –inserides en el text del document juntament amb el text o la idea de l’autor original– les quals apunten  a  referències  situades  al  final  del  document  i  que  recullen  amb  precisió  la  font d’informació  que  conté  el material.  En  l’estil Harvard,  per  exemple,  juntament  amb  el  text extret d’una altra font s’indica, entre parèntesis, el cognom de l’autor i l’any de publicació i, al final del text, en un apartat dedicat a referències bibliogràfiques, s’enumeren tots els treballs citats, per ordre alfabètic del primer autor, seguint criteris que depenen de si es  tracta d’un llibre, una revista, una pàgina web, etc. Altres estils, com el Vancouver, empren durant el text nombres  correlatius, bé entre  claudàtors bé  com a  superíndexs, que apunten a  l’apartat de 

 

 

‐11‐  

referències  bibliogràfiques  en  què  s’enumeren,  ordenats  per  nombre,  els  detalls  dels documents citats. En qualsevol cas, una vegada triat l’estil, convé consultar‐ne els detalls. 

 

● Un exemple 

El text següent està extret d’un  llibre hipotètic titulat  Influència de  la dieta en  la malaltia de Wellington,  l’únic  autor  del  qual  és  Francesc  Hernández  i  que  va  ser  publicat  el  2013  per l’editorial Casalud.  

“Els  resultats obtinguts en aquest estudi  suggereixen que  l’ús habitual d’hortalisses en  la  dieta  de  pacients  amb  malaltia  de  Wellington  no  solament  disminueix significativament els símptomes de  la malaltia, sinó que origina un  lleu augment de l’hematòcrit en sang i una disminució moderada del factor de coagulació.” 

Si  en  un  text  vol  fer‐se  ús  d’aquesta  afirmació,  pot  inserir‐se  en  el  document  tal  com  es reprodueix a dalt, emprant un  format que no deixe dubte que es  tracta d’un  fragment d’un altre text, com podria ser posar‐ho entre cometes, amb els caràcters en cursiva i justificat amb uns marges més estrets que els de  la resta del document. Si se segueix  l’estil Harvard, el text podria anar precedit, per exemple, per “D’acord amb les observacions d’Hernández (2013):” Al final  del  document,  en  l’apartat  de  referències  bibliogràfiques,  es  trobaria  la  referència corresponent a aquesta citació com: 

Hernández, F. (2013). Influència de la dieta en la malaltia de Wellington. València: Casalud. 

Aquesta forma de citar literalment sol reservar‐se per a aquells casos en què resulta important subratllar com es va expressar l’autor i en general no se n’ha d’abusar, ja que és més adequada la paràfrasi, com s’explica més endavant en aquesta mateixa guia. 

 

● Com es parafraseja correctament  

En el paràgraf usat com a exemple en  l’apartat anterior, tant el text com  la  idea pertanyen a l’autor. Parafrasejar és amprar la idea de l’autor –per això es fa necessària la citació– però fent servir un  text propi.  És  important destacar que parafrasejar no  consisteix mai  a  canviar  les paraules de  l’autor original perquè el  lector no detecte que és davant un plagi: com s’acaba d’indicar,  la  citació  resulta  necessària.  Parafrasejar  és  llegir  la  idea  d’un  altre  autor, interioritzar‐la  i expressar‐la amb un estil propi o,  fins  i  tot,  combinar aquesta  idea amb  les llegides en altres fonts per generar una afirmació més àmplia. Així, seguint el mateix exemple, en un treball que tractara de les propietats de les hortalisses podria dir‐se: 

Les propietats nutritives de  les hortalisses no solament són saludables sinó que, en alguns casos com  la malaltia de Wellington, proporcionen una millora simptomàtica quan  són  incorporades  en  la  dieta  habitual,  la  qual  cosa  resulta  fins  i  tot  en  el restabliment dels paràmetres sanguinis del malalt (Hernández, 2013). 

 Per contra, no seria parafrasejar sinó simplement alterar el text dir: 

Menjar usualment hortalisses fa minvar notablement els símptomes de la malaltia de Wellington, pujant l’hematòcrit i baixant el factor de coagulació (Hernández, 2013). 

 

● I si la font d’informació és Internet? 

 

 

‐12‐  

Fins i tot els estàndards habituals usats per a citar i referenciar inclouen aquesta possibilitat i, depenent de quin es faça servir, es requereix un format o un altre. Així, per exemple, si el que es  vol  és  referenciar  l’article  que  té  la Wikipedia  en  castellà  sobre  Referencia  bibliográfica mitjançant l’estil ISO 690 de citacions, al final del text, en l’apartat de referències, cal incloure la següent: 

Col∙laboradors  de  Wikipedia.  Referencia  bibliográfica  [en  línia].  Wikipedia,  La enciclopedia  libre,  2014  [data  de  consulta:  26  de  juny  del  2014].  Disponible  en <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=referencia_bibliogr%C3%A1fica&oldid=75182078>.  

Article que, d’altra banda, resulta molt interessant consultar.  

 ● Cal citar totes les afirmacions?  

No, en absolut. No és necessari citar  tot allò que  forma part del coneixement general. De  la mateixa manera, a  la Unió Europea es considera que el material subjecte a copyright passa a ser de domini públic transcorreguts 70 anys després de  la defunció de  l’autor, si bé així  i tot sempre es considera elegant citar‐lo.  

 ● Els gràfics, taules i imatges 

Segueixen el mateix tractament que el text,  llevat que el format en què s’expressa  la  idea és diferent. L’equivalent a parafrasejar, en aquest cas, seria  la generació d’un gràfic, una taula o una  imatge que transmetera  la mateixa  idea. En qualsevol cas, el peu que figure al costat de l’element ha de contenir la referència a l’autor, de la mateixa manera que es fa amb el text.