Nota de Conjuntura Econòmicaeconomia.gencat.cat › web › .content › 70_economia_cat... · La informació del primer trimestre del 2019 apunta que el creixement del PIB continua

Número 105 Juliol de 2019

Anàlisi de l’evolució de l’economia catalana i el seu entorn Informe anual del 2018

NCE Nota de Conjuntura Econòmica

Nota de Conjuntura Econòmica Anàlisi de l’evolució de l’economia catalana i el seu entorn Número 105. Informe anual del 2018. Juliol de 2019 ISSN: 2013-3480 © Generalitat de Catalunya. Departament de Vicepresidència, i d’Economia i Hisenda

Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons del tipus reconeixement d’autoria, usos no comercials i sense obra derivada. Resum de la llicència: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca Llicència completa: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca Edició Direcció General d'Anàlisi Econòmica Passeig de Gràcia, 19 08007 Barcelona http://economia.gencat.cat Redacció Direcció General d'Anàlisi Econòmica, amb la col·laboració de la Direcció General de Pressupostos Data de tancament: 15 de juliol de 2019 Disseny gràfic Enric Jardí

http://economia.gencat.cat/

Índex de continguts Introducció 4

Els trets més destacats de l’evolució de l’economia catalana el 2018 7

1. L’entorn de l’economia catalana 12

2. El producte interior brut 24

Requadre 1. La població de Catalunya en l’horitzó 2030 44

3. El comerç exterior 52

Requadre 2. El turisme a Catalunya l’any 2018 67

4. La dinàmica empresarial 73

Requadre 3. L’empresa exportadora 81

5. El mercat de treball 86

Requadre 4. Mesures alternatives de l’atur 101

6. L’evolució dels preus 109

7. L’evolució dels salaris i dels costos laborals 119

Requadre 5. El salari mínim 131

8. L’àmbit monetari, financer i borsari 140

9. El sector públic 151

9.1 El sector públic administratiu de la Generalitat 151

9.2. El sector públic local 159

9.3. L’Administració central a Catalunya 161

Requadre 6. L’Enquesta de condicions de vida 164

Requadre 7. La renda familiar disponible bruta a les comarques i altres demarcacions territorials 173

Requadre 8. Els indicadors de benestar i progrés social 185

10. Recull d’indicadors econòmics 193

11. Recull d’indicadors socials i de gènere 198

4 Nota de Conjuntura Econòmica. 105 Juliol de 2019

Introducció El 2018 l’economia catalana encadena per cinquè any consecutiu un creixement positiu, amb un avanç del PIB del 2,6 %. L’economia catalana es troba en una fase més madura del cicle econòmic en què el creixement és més moderat que en anys anteriors. Aquesta moderació s’ha produït en un context de desacceleració econòmica en l’àmbit mundial, motivada per les tensions comercials i unes condicions financeres globals menys favorables, especialment per a les economies emergents. Amb tot, l’economia catalana ha avançat a bon ritme, superant el creixement de la zona euro (1,9 %). L’augment de la incertesa en diferents fronts s’ha traduït en un afebliment del comerç mundial que ha passat de créixer un 5,4 % el 2017 a un 3,8 % el 2018. El fet que Catalunya hagi augmentat el seu grau d’integració en el mercat global des que es va iniciar la recessió econòmica és positiu, ja que les empreses que exporten tendeixen a ser més productives i innovadores. Cal posar en valor que, en un entorn internacional menys favorable i amb una demanda interna creixent, el nombre d’empreses exportadores regulars s’hagi mantingut. La major obertura a l’exterior, però, també comporta un major grau d’exposició als riscos internacionals, principalment orientats a la baixa. En aquest sentit, l’evolució menys positiva de les exportacions catalanes amb l’estranger (que han passat d’un creixement del 5,1 % el 2017 al 2,0 % el 2018) ha vingut en bona part condicionada per la manca de dinamisme dels principals mercats d’exportació de les empreses catalanes, tant els tradicionals com els nous mercats d’exportació a l’Amèrica del Nord i Àsia. Amb tot, el 2018 l’economia catalana ha mostrat un elevat grau de resiliència enfront les turbulències globals i s’ha situat entre les economies més dinàmiques de la zona euro. Catalunya segueix sent l’economia que més activitat genera a l’Estat, i actualment representa un 19,1 % del PIB espanyol. L’evolució positiva de l’economia catalana també es reflecteix en un creixement del PIB equilibrat en dos sentits. D’una banda, tant la demanda interna com l’externa han contribuït de forma positiva al creixement. De l’altra, tots els sectors d’activitat han crescut en termes reals (excepte l’agricultura, que ha retrocedit lleugerament). El mercat laboral ha registrat avanços notables el 2018. El nombre d’ocupats va augmentar situant la taxa d’ocupació en el 67,9 % (67,3 % a la zona euro i 62,4 % a Espanya), la població activa va créixer després


de diversos anys de caiguda o estancament i la taxa d’atur va continuar reduint-se fins a arribar a un 11,5 %. La millora generalitzada dels indicadors relatius a l’atur mereix una menció especial: respecte al 2017, s’ha reduït en 2,3 punts percentuals la taxa d’atur de les dones, ha disminuït la taxa d’atur de llarga i de molt llarga durada (en 1,6 i 1,4 punts, respectivament) i ha baixat en 2,7 punts la taxa d’atur dels joves. Tot i les millores, es tracta d’un àmbit amb marge de millora ja que la taxa d’atur continua sent més alta que la mitjana europea. Cal tenir present, però, que la raó per la qual hi ha més atur a Catalunya que a la zona euro no es deu al fet que hi hagi menys ocupació relativa, sinó al fet que entre la població que no treballa (un 32,1 % a Catalunya i un 32,7 % a la zona euro) hi ha una proporció més elevada de població a Catalunya que vol treballar i no pot (un 8,9 % enfront d’un 6,1 % a la UEM). Altrament, la recuperació progressiva dels salaris lleugerament per sobre de la inflació, ha fet que es mantingui el poder adquisitiu dels salaris, a diferència de l’any 2017. L’Agenda 2030 insta els governs a treballar perquè el creixement econòmic sigui sostenible i inclusiu. En aquest sentit, més enllà del creixement del PIB, cal destacar que el 2018 el PIB per habitant de Catalunya s’ha situat un 13 % per sobre de la mitjana de la UE-28 i s’ha recuperat el nivell de PIB per habitant en termes reals previ a la crisi. Tant o més rellevant encara, és la disminució en els índexs de desigualtat i l’augment de la renda disponible. Amb tot, la nota negativa en l’àmbit del benestar i el progrés social la trobem en l’augment de la pobresa relativa, amb especial incidència en les dones, i l’augment en la taxa de pobresa en el treball, que arriba a màxims des del 2013. Els principals reptes de Catalunya en l’àmbit social actualment són l’ocupació, els nivells de desigualtat i pobresa i la demografia. Tot i l’augment del nombre d’ocupats dels darrers anys, el nombre de llocs de treball segueix estant un 5,5 % per sota del nivell del 2007. És necessari, per tant, que es continuï creant ocupació a bon ritme i que tant aquesta nova ocupació com l’actual estiguin basades en relacions laborals més estables i menys precàries. Així, perquè el desenvolupament sigui sostenible i inclusiu, l’augment de l’ocupació i la millora en la qualitat del treball s’ha de veure reflectida en menors nivells de pobresa i desigualtat. Pel que fa als reptes demogràfics, cal destacar l’envelliment progressiu de la societat, la baixa natalitat i la gestió dels fluxos migratoris previstos en els propers anys (tot i estar previsiblement lluny de les xifres registrades fa una dècada). Per continuar reforçant l’economia catalana també és indispensable continuar millorant la productivitat. Aquesta millora ha de venir de la mà de l’impuls de l’activitat industrial, un motor de creixement imprescindible per reforçar el procés d’internacionalització i innovació


de les empreses catalanes. Aquest impuls de la productivitat també ha de comptar amb millores de la qualitat dels factors de producció en un sentit ampli, tant pel que fa al capital humà com pel que fa a la inversió en els actius materials i immaterials més productius. La transició energètica, la digitalització i la transició cap a una economia circular i de zero emissions ofereixen un ampli ventall d’oportunitats que no s’han de desaprofitar. L’esforç que ha fet la Generalitat els darrers anys per reduir el dèficit públic ha estat remarcable. El dèficit ha passat de 9.100 milions d’euros el 2010 a 1.025 milions d’euros el 2018 (una reducció del 90 %). De fet, el 2018 la Generalitat de Catalunya va complir amb els tres objectius (dèficit, despesa i deute) establerts en la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Amb tot, és necessari recuperar marge de maniobra en les finances públiques per poder garantir-ne la sostenibilitat i així poder respondre davant escenaris adversos i reptes estructurals. Finalment, els principals organismes internacionals coincideixen en el fet que el 2019, el dinamisme econòmic continuarà moderant-se ja que els riscos a la baixa apareguts durant 2018 persistiran en els propers mesos. En l’àmbit internacional, el 2019 s’espera una moderació en l’activitat econòmica dels EUA, la zona euro i la Xina. En el cas de Catalunya, les previsions macroeconòmiques publicades el juny d’aquest any pel Departament de la Vicepresidència i d’Economia i d’Hisenda apunten a un creixement del 2,2 % el 2019, una taxa que continuarà estant per sobre de la de la zona euro (1,2 %). Es tracta d’un alentiment gradual del ritme d’expansió de l’activitat econòmica cap a taxes més properes al potencial de creixement de l’economia, en un context on els vents de cua del període de recuperació (l’expansió del comerç mundial, els estímuls monetaris i fiscals, i el preu del petroli més contingut) s’han afeblit. En els propers anys l’economia catalana ha de continuar reforçant la seva solidesa per donar resposta als principals reptes que té davant.


Els trets més destacats de l’evolució de l’economia catalana el 2018

• El PIB mundial va créixer el 3,6 % el 2018, una desacceleració de dues dècimes en relació amb el 2017 però un ritme més elevat que el període 2012-2016. Aquesta moderació en el dinamisme global s’explica, fonamentalment, per les tensions comercials creixents i unes condicions financeres globals menys favorables. La zona euro va moderar el seu creixement econòmic fins a l’1,9 %, cinc dècimes menys que el 2017 i per sota del 2 % per primer cop des del 2014. Destaca la moderació d’Alemanya i Itàlia. Per al 2019 s’espera que la moderació econòmica continuï de forma generalitzada.

• El 2018 l’economia catalana va mantenir un creixement significatiu, d’un 2,6 %, però més moderat que en anys anteriors a causa de l’entorn exterior menys favorable. L’economia catalana encadena ja cinc anys amb un creixement positiu i amb un ritme significativament, per sobre de la mitjana de la zona euro. La informació del primer trimestre del 2019 apunta que el creixement del PIB continua essent notable, amb un increment intertrimestral d’un 0,6 %, superior als augments trimestrals que es van registrar al llarg del 2018.

• Aquesta senda de creixement continuat ha permès recuperar el nivell de PIB per habitant en volum d’abans de la crisi. El PIB total ja s’havia recuperat l’any 2016.

• El 2018 els serveis i la construcció van mantenir una expansió significativa de la seva activitat econòmica (amb augments del 2,9 % i 4,7 %, respectivament). Dins dels serveis, va destacar el dinamisme de les activitats professionals, científiques i administratives. La indústria va tenir un creixement més dèbil (un 1,1 %), després del fort creixement del 2017 (4,8 %). L’afebliment de la indústria durant el 2018 ha estat un tret força comú dins de la zona euro.

• El 2018 tant la demanda interna com la demanda externa han contribuït de forma positiva al creixement del PIB. La demanda interna va alentir el creixement fins a un 2,5 %, per l’augment més moderat del consum privat (2 %) mentre que la inversió va mantenir un increment significatiu (4,6 %). Destaca el


creixement de la inversió en béns d’equipament (4,7 %) en un context d’incertesa global. El saldo amb l’exterior va aportar 0,4 punts percentuals al creixement del PIB. Aquest saldo exterior positiu (de gairebé 30.000 milions d’euros) representa el 12,2 % del PIB (que es divideix en un 5,7 % de saldo amb l’estranger i un 6,5 % de saldo amb la resta de l’Estat).

• Les exportacions catalanes han presentat una tendència contínua a l’alça els darrers anys. Entre el 2009 i el 2018 l’increment de les exportacions ha estat del 72,8 %. Les exportacions de béns a l’estranger el 2018 van moderar-se fins a augmentar en un 1,1 % en termes corrents, condicionades per l’afebliment del comerç a Europa, mentre que les importacions van mantenir un elevat ritme de creixement, d’un 6,9 %. El sector alimentari i el de vehicles van ser els principals frens al creixement de les exportacions el 2018.

• El turisme estranger ha tingut una evolució molt positiva el 2018 ja que el nombre de turistes (19,1 milions) ha estat molt semblant al de l’any passat però, en canvi, la seva despesa ha augmentat un 7,2 %. Destaca l’augment del turisme de països de fora la UE-28, com els EUA (que ha crescut un 21,8 %). El turisme intern dels catalans augmenta un 2,0 %, mentre que el turisme dels residents a l’estat espanyol disminueix un 6,6 %.

• Les inversions privades i de capital risc van augmentar un 68,8 % el 2018 (1.756 milions d’euros) i destaca l’augment del 13,4 % de les inversions en start ups amb seu a Catalunya (228,8 milions d’euros). També va tenir un comportament positiu l’emprenedoria, que va continuar sent més elevada que en països de l’entorn. La taxa d’emprenedoria a Catalunya va ser del 8,1 %. La taxa emprenedora femenina (7,7 %) es va mantenir per sota de la masculina (8,6 %) però la distància s’escurçà a la meitat en només un any.

• El nombre d’empreses amb domicili social a Catalunya va augmentar un 1,5 % i el d’empreses amb activitat a Catalunya va créixer un 1,7 % durant el 2017. En termes relatius van créixer en especial les empreses de dimensió més gran i les del sector industrial.

• El nombre total d’empreses exportadores va ser de 47.918 (2,7 % més que el 2017), de les quals 17.239 (un 0,9 % més) eren exportadores regulars. Entre 2013 i 2018 augmenta el nombre d’empreses exportadores regulars, el volum exportat i el percentatge que representen respecte el total d’empreses exportadores.


• L’any 2018 l’economia catalana va seguir generant ocupació a bon ritme encadenant així cinc anys de creixement sostingut després del sotrac de la crisi. El nombre d’afiliats va augmentar en 97.924 persones (un 3 % més) i el nombre d’ocupats segons l’EPA va augmentar en 86.900 persones en mitjana anual (un 2,7 % més).

• La taxa d’ocupació de la població de 15 a 64 anys va ser d’un 67,9 %, un punt superior al 2017, i supera per segon any consecutiu la mitjana de la zona euro (67,3 %). Per sectors, l’any 2018 l’ocupació va créixer amb força a la construcció i als serveis, mentre que es va desaccelerar a la indústria.

• El creixement de l’ocupació indefinida durant el 2018 va ser notable (2,7 %), però menor que el de l’ocupació temporal (4,6 %), de manera que la taxa de temporalitat va pujar fins a un 21,9 % (al conjunt de l’Estat aquesta xifra se situa en un 26,8 %, mentre que a la zona euro és molt inferior, del 16,2 %). En termes nets, el 2018 van crear-se 86.700 nous llocs de treball assalariats en mitjana, un 68,3 % dels quals van ser ocupats per treballadors indefinits i un 31,7 % per treballadors temporals.

• La població activa va créixer un 0,4 % l’any 2018, després de sis anys de caiguda o estancament.

• La taxa d’atur va seguir a la baixa, des del màxim que va registrar l’any 2013 (un 23,1 %) fins arribar el 2018 a un 11,5 % (1,9 punts menys que el 2017). És la taxa d’atur més baixa en una dècada (el 2008 va ser del 8,9 %).

• La millora de l’atur va ser generalitzada per col·lectius. Continuen, però, destacant les elevades taxes d’atur dels joves de 16 a 24 anys (27,7 % el 2018, 2,7 punts menys que el 2017) i dels estrangers no comunitaris (23,1 %). La proporció d’atur de llarga durada sobre el total d’aturats va baixar fins a un 45,3 %, cinc punts per sota del 2017 i el valor més moderat des del 2009. Per la seva banda, l’atur de molt llarga durada va reduir-se notablement fins a un 29,1 % (el 2017 era d’un 34,9 %).

• La infrautilització del treball va més enllà de la taxa d’atur. A Catalunya, les persones que treballen a temps parcial de manera involuntària i que hi voldrien treballar a jornada completa representen un percentatge important. Aquest percentatge va assolir un màxim l’any 2016 (57,6 % del treball a temps parcial) i el 2018 baixa fins al 48,3 % (la taxa més baixa des del 2011).


• Segons les poblacions de projecció de l’Idescat, l’any 2030 la població de Catalunya assolirà els 8 milions d’habitants. El creixement vindria principalment per efecte de la migració, ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) serà pràcticament nul en aquest període. En l’horitzó 2030 la població major de 65 anys serà d’1,8 milions i representarà el 22,3 % de la població total (el 2018 representa el 18,8 %).

• La inflació s’ha mantingut moderada durant el 2018 (1,8 %), mentre que la inflació subjacent, encara resta més continguda (1,1 %), en línia amb Espanya i la zona euro.

• Els costos laborals per treballador i mes van augmentar un 2,0 % el 2018, el major increment registrat des de l’any 2009, i en contrast amb el descens d’un 0,3 % registrat l’any 2017. La recuperació progressiva dels indicadors salarials, amb un increment lleugerament per sobre de la inflació, permet que el poder adquisitiu dels salaris es mantingui, a diferència de l’any 2017.

• Les desigualtats salarials es redueixen amb la recuperació econòmica: el 2017 (darrer any amb dades disponibles) el salari mitjà per jornada de treball del decil 9 (D9) va ser de 4,8 vegades el salari del decil 1 (D1). Aquesta ràtio D9/D1 era 5,4 el 2014.

• El Banc Central Europeu va mantenir els tipus d’interès de referència en mínims històrics però l’estoc de crèdit va seguir disminuint (-4,0 %), com ve succeint des del 2010. L’estoc de dipòsits va créixer un 7,2 %.

• Els principals índexs borsaris del món van registrar força volatilitat durant el 2018 i van tancar l’any amb caigudes significatives. L’índex EuroStoxx-50 va acumular una disminució del 14,3 % i l’IBEX-35 del 15,0 %.

• Els comptes de la Generalitat de Catalunya del 2018 van presentar un dèficit de 1.025 milions d’euros, equivalent a un 0,44 % del PIB, un 17,6 % inferior al de l’any anterior. Cal destacar que aquest any, per primer cop, la Generalitat ha complert amb els objectius de dèficit, deute i despesa. Els ingressos no financers van augmentar un 3,4 % el 2018 i les despeses no financeres van créixer un 2 %.

• Les inversions liquidades de l’Estat a Catalunya representen l’any 2018 el 10,4 % del total regionalitzat, notablement per sota del pes econòmic de Catalunya en el conjunt de l’Estat (19,1 %). A més, l’any 2018 es va executar el 51,8 % del pressupost inicial.


• De la bateria d’Indicadors de Benestar i Progrés Social que publica l’Idescat, en termes generals, els indicadors amb millores més notables el 2018 són els referits a les condicions de treball (milloren tots els indicadors relatius a l’atur) i els referits a l’educació. En particular, l’abandonament (d’un 17 %) encara supera la mitjana de la zona euro (11 %), però és molt inferior al d’abans de la crisi (quan superava el 30 % de la població de 18 a 24 anys).

• Un fet remarcable el 2018 és que el creixement de la renda disponible de les persones (4,9 %) i de les llars (4,3 %) s’ha donat en paral·lel a una reducció dels indicadors de desigualtat (índex de Gini i S80/20).

• L’augment del llindar de pobresa, derivat de l’increment de la renda mediana, ha comportat que determinats col·lectius amb ingressos molt estables (com ara els pensionistes), que l’any anterior tenien la renda just per sobre del llindar, enguany passin a situar-se per sota. Això s’ha traduït en un augment de la taxa de risc de pobresa (TRP) que ha crescut del 20,0 % al 21,3 %. La pobresa relativa augmenta però l’absoluta disminueix. Les dones són les principals afectades per l’increment de la pobresa relativa.

• L’any 2016, la renda familiar disponible bruta (RFDB) a Catalunya va créixer un 1,5 % i consolida el creixement iniciat l’any 2014. És destacable el fet que el pes de la remuneració dels assalariats creix en tots els àmbits territorials.


1. L’entorn de l’economia catalana L’economia mundial es va desaccelerar lleugerament el 2018 però el creixement va seguir sent superior al del període 2012-2016 L’any 2017 s’havia produït un repunt en l’activitat econòmica a nivell global, tant en les economies avançades com en les emergents i en desenvolupament. Després que el 2017 el PIB mundial augmentés un 3,8 %, el ritme més elevat des del 2011, es va produir una moderació de la taxa de creixement el 2018, fins al 3,6 %. Amb tot, el ritme de creixement va ser superior al del període 2012-2016 (3,5 % de mitjana). Aquesta moderació es va produir tant a les economies avançades, que van créixer un 2,2 % (dues dècimes menys que el 2017), com en les economies emergents i en desenvolupament (4,5 % el 2018, tres dècimes menys que l’any precedent). Entre els motius d’aquesta moderació cal destacar les tensions comercials entre els EUA i la Xina, que han generat incerteses a escala internacional en un moment de cert esgotament del cicle expansiu. La moderació en el comerç internacional, però, no va ser prou acusada com perquè els intercanvis anuals creixessin menys que els anys 2015 i 2016 segons dades de l’FMI. Aquestes dades anuals, però, amaguen que les mesures i anuncis de noves mesures proteccionistes, van afectar l’evolució del comerç mundial de béns al llarg del 2018 i en especial a l’Àsia emergent. Els primers mesos del 2019 mostren una continuïtat en l’afectació d’aquestes mesures.

0

1

2

3

4

5

2014 2015 2016 2017 2018 2019* 2020*

Creixement interanual del PIB (%)

Creixement globalEconomies avançadesEconomies emergents i en desenvolupament

*Previsions (abril de 2019)Font: FMI.


0

1

2

3

Economiesavançades

Japó Regne Unit Zona euro Estats Units

Creixement del PIB a les economies avançades (% de variació interanual)

2017 2018

Font: FMI i Eurostat.

(% de variació anual del PIB)

2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020Economia mundial 3,6 3,4 3,4 3,8 3,6 3,3 3,6

Economies avançades 2,1 2,3 1,7 2,4 2,2 1,8 1,7

Estats Units 2,5 2,9 1,6 2,2 2,9 2,3 1,9

Japó 0,4 1,2 0,6 1,9 0,8 1,0 0,5

Regne Unit 2,9 2,3 1,8 1,8 1,4 1,3 1,3

Zona euro 1,4 2,1 2,0 2,4 1,9 1,2 1,4

Alemanya 2,2 1,5 2,2 2,2 1,4 0,5 1,4

França 1,0 1,1 1,2 2,2 1,7 1,3 1,4

Itàlia 0,1 0,9 1,1 1,7 0,9 0,1 0,7

Espanya 1,4 3,7 3,2 3,0 2,6 2,2 1,9 Economies emergents i en desenvolupament

Xina 7,3 6,9 6,7 6,8 6,6 6,3 6,1

Índia 7,4 8,0 8,2 7,2 7,1 7,3 7,5

Rússia 0,7 -2,5 0,3 1,6 2,3 1,6 1,7

Amèrica Llatina i Carib 1,3 0,3 -0,6 1,2 1,0 1,4 2,4

Àfrica subsahariana 5,1 3,2 1,4 2,9 3,0 3,5 3,7 Orient Mitjà, nord d'Àfrica i Pakistan

Comerç mundial 3,9 2,8 2,2 5,4 3,8 3,4 3,9

Font: World Economic Outlook, FMI (abril del 2019), Comissió Europea (juliol de 2019) i Ministeri d'Economia i Empresa (abril de 2019).

Previsions de creixement econòmic

4,5 4,4 4,8

3,21,55,2 2,2 1,8

Projeccions

4,7 4,3 4,6 4,8

2,9 2,6


-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

Gen.2016

Gen.2017

Gen.2018

Gen.2019

Abr.2019

Estats Units d'Amèrica JapóZona euro Altres economies avançadesÀsia emergent Europa emergentAmèrica llatina Àfrica i Orient mitjàTotal comerç mundial

Evolució del comerç mundial de béns per àrees geogràfiques(contribucions al percentatge de variació intertrimestral del comerç, mitjana mòbil de 3 mesos)

Font: CPB World Trade Monitor.

Economies emergents

i en desenvolupament

Amèrica Llatina

Orient Mitjà, nord d'Àfrica

i Pakistan

Rússia Àfrica subsahariana

Xina Índia0

1

2

3

4

5

6

7

8

2017 2018Font: FMI.

Creixement del PIB a les economies emergents i en desenvolupament(% de variació interanual)


La moderació en els ritmes de creixement tindrà continuïtat el 2019, especialment en les economies avançades Els principals organismes internacionals coincideixen en què, per a aquest any, el dinamisme econòmic seguirà reduint-se perquè es mantenen les incerteses globals del 2018. D’aquesta manera, l’FMI preveu que el PIB creixerà un 3,3 % el 2019, amb un augment de l’1,8 % en les economies avançades i del 4,4 % en les emergents. Així, el creixement serà tres dècimes inferior al del 2018 (quatre menys en les economies avançades i una menys en les emergents). La previsió baixista s’explica principalment per la desacceleració dels EUA i de la zona euro entre les economies avançades, i per la moderació progressiva de la Xina en les emergents. La FED va seguir incrementant els tipus d’interès mentre que el BCE els va mantenir en nivells mínims el 2018 El Banc Central Europeu va mantenir els tipus sense canvis en mínims històrics durant tot el 2018, per bé que va reduir el volum de compra d’actius progressivament. Per contra, la Reserva Federal dels EUA va incrementar els seus tipus de referència quatre cops al llarg del 2018, situant-los un punt percentual més elevats que un any enrere a tancament de l’exercici. D’aquesta manera, la distància entre les dues àrees monetàries es va seguir eixamplant i mentre que la política monetària europea va seguir sent clarament expansiva, la nord-americana es va situar en nivells neutrals. Cal apuntar que ambdós bancs centrals han decidit ajornar els increments de tipus d’interès que tenien previstos per al 2019 i fins i tot s’han plantejat rebaixes de tipus. El preu del petroli va augmentar durant bona part de l’any per caure fortament els últims mesos del 2018 A tancament del 2018, el preu del barril de petroli Brent havia disminuït un 8,9 % en euros i un 12,3 % en dòlars en termes interanuals. Però aquesta variació amaga que fins a l’octubre el preu del petroli va augmentar un 25,7 % (en dòlars), de manera que es va donar continuïtat a la tendència a l’alça iniciada el 2016 i es van assolir valors màxims des de 2014 (82 dòlars el barril). Per contra, en els dos últims mesos del 2018 la caiguda va ser del 30,3 %, fins a tancar l’any en mínims de gairebé un any i mig (57 dòlars per barril). L’encariment dels deu primers mesos de l’any va venir motivat per una demanda creixent, els acords entre països productors per contenir l’oferta, la substitució del carbó per altres fonts energètiques, i algunes tensions en països productors. Per contra, la reducció del preu en el


tram final del 2018 va ser conseqüència de les tensions comercials i la moderació de l’activitat econòmica mundial, que van causar una reducció de la demanda. Els preus de les matèries primeres no energètiques no van presentar una variació destacada durant el 2018 (0,8 % en mitjana anual), malgrat un creixement fort a l’inici de l’exercici. El 2019 el petroli ha tornat a encarir-se fins a l’abril pel compliment dels acords entre la majoria dels productors principals de petroli a nivell mundial per tal de restringir l’oferta, sumat a problemes a Veneçuela i sancions a l’Iran. Els EUA van accelerar el seu creixement econòmic fins al 2,9 % El PIB dels Estats Units d’Amèrica va avançar un 2,9 % el 2018, de manera que va igualar el creixement del 2015, nivell que no s’assolia des del 2006. Aquest increment, a més, es va anar accelerant al llarg de l’exercici. Una mostra d’aquest dinamisme va ser l’assoliment d’una taxa d’atur del 3,7 % el novembre de 2018, el valor mensual més baix en mig segle (3,9 % en el conjunt de l’any). L’impuls al creixement econòmic va ser principalment fiscal. El Govern federal havia adoptat mesures fiscals expansives a finals del 2017 i això va tenir un impacte positiu sobre la demanda interna, que va incrementar el consum privat i, especialment, la inversió. Per contra,

120

140

160

180

200

25

50

75

100

125

Gen.2014

Gen.2015

Gen.2016

Gen.2017

Gen.2018

Maig2019 Ín

dex

de p

reus

de

mat

èrie

s pr

imer

es

Pre

u de

l bar

ril

Evolució del preu del barril de petroli Brent i del preu de les matèries primeres

Dòlars per barrilEuros per barrilÍndex de preus de matèries primeres no energètiques en dòlars (eix dret)

Font: Banc d'Espanya.


malgrat les mesures proteccionistes, les exportacions van augmentar però les importacions van créixer més. Aquest creixement de la demanda es va produir en un moment de retirada d’estímuls monetaris, ja que la Reserva Federal va realitzar quatre increments de tipus durant el 2018, justificats per uns nivells mínims d’atur i una inflació que va acabar superant el 2 %. En negatiu, cal recordar que la despesa pública es va veure afectada per les desavinences polítiques, que van provocar un tancament de l’administració a l’inici i al final del 2018. La tendència creixent del PIB ha tingut continuïtat durant l’inici del 2019, quan en el primer trimestre el PIB ha avançat un 3,2 % interanual. Així doncs, no sembla que les incerteses derivades de les tensions comercials i un creixement global més moderat hagin afectat encara la primera economia del món. Malgrat això, la Reserva Federal ha aturat les alces de tipus d’interès previstes per a enguany, i les previsions macroeconòmiques segueixen preveient una desacceleració per al 2019. El PIB del Japó va tornar a un creixement modest el 2018 per la caiguda de la inversió L’economia nipona havia accelerat el seu ritme de creixement el 2017, fins a l’1,9 %, la taxa més elevada en quatre anys. Després d’aquest repunt, el ritme es va contenir fins al 0,8 % el 2018. Aquesta moderació va tenir diverses causes però cal destacar l’impacte que els desastres naturals van tenir sobre la inversió privada en construcció. La inversió pública també va caure i el consum privat es va estancar després del repunt del 2017. Les tensions comercials entre la Xina i els EUA

-1

0

1

2

3

4

5

I 2014

II III IV I 2015

II III IV I 2016

II III IV I 2017

II III IV I 2018

II III IV I 2019

Creixement interanual del PIB (%)

Zona euro Espanya EUA Japó

Font: Eurostat, INE, Bureau of Economic Analysis i Cabinet Office.


tampoc van ajudar, ja que després de quatre anys de contribucions positives de la demanda externa, les importacions van créixer més que les exportacions. La Xina i l’Índia van presentar dinàmiques econòmiques més moderades però de les més elevades del món El PIB de la Xina va créixer un 6,6 % el 2018 de manera que el dinamisme econòmic va seguir sent molt elevat, però va ser el creixement més baix des del 1990, després d’una moderació progressiva, frenada momentàniament el 2017. Al component tendencial a la baixa s’hi van afegir les tensions comercials amb els EUA, que van dificultar les exportacions i encarir les importacions; així com un enduriment de les condicions financeres per a reduir riscos sistèmics, el què va incloure un control més estricte del finançament no bancari. Les previsions econòmiques apunten que la moderació en les taxes de creixement seguirà (6,3 % el 2019 i 6,1 % el 2020). El creixement de l’Índia va seguir sent especialment elevat el 2018 (7,1 %) lleugerament per sota del 2017, quan el ritme es va moderar fortament pels ajustos monetaris i fiscals aprovats. A més dels efectes de les reformes internes, el 2018 es va produir un empitjorament de la balança comercial. Per a l’any 2019 s’espera una acceleració petita del ritme de creixement (fins al 7,3 %) gràcies a l’impuls del consum i la inversió, amb unes polítiques monetària i fiscal expansives. Amèrica Llatina va mantenir un creixement econòmic agregat positiu però moderat durant el 2018 L’economia llatinoamericana va créixer un 1,0 % el 2018, una mica per sota de la taxa del 2017. Entre les economies més grans de la regió, Brasil va mantenir un creixement de l’1,1 %, lluny de les caigudes dels anys 2015 i 2016 gràcies, a la recuperació de la demanda privada. Mèxic també va mantenir el ritme de creixement del PIB, en el 2,0 %, amb un impuls de la demanda externa pel dinamisme dels EUA però una moderació de la demanda interna. Xile i Perú van créixer al 4,0 %, mentre que Argentina va veure caure el seu PIB un 2,5 % per desequilibris com la inflació i les tensions financeres, i Veneçuela va decréixer un 18,0 %, amb una escalada de preus extraordinàriament elevada. Per al 2019, l’FMI preveu que l’economia d’Amèrica Llatina s’acceleri lleugerament.


L’Europa emergent i en desenvolupament va moderar el seu ritme de creixement mentre que Rússia va repuntar Els països emergents i en desenvolupament d’Europa van créixer el 3,6 % el 2018, taxa inferior al 6,0 % del 2017. Aquesta moderació va respondre, principalment, al comportament de Turquia, castigada per l’enduriment de les condicions financeres internacionals degut a la seva dependència externa, una inflació elevada i la depreciació de la lira; així com pel debilitament de Romania, que va notar la reducció dels estímuls europeus. Per contra, les altres dues economies més grans d’aquesta àrea, Polònia i Hongria, van mantenir taxes de creixement properes al 5 % durant el 2018. Rússia, d’altra banda, va passar d’un creixement de l’1,6 % el 2017 al 2,3 % el 2018. El PIB es va veure afavorit per un repunt dels preus del petroli. L’Orient Mitjà, Nord d’Àfrica, Afganistan i Pakistan van moderar el seu creixement, mentre que l’Àfrica subsahariana el va augmentar lleugerament El PIB del conjunt de països de l’Orient Mitjà, Nord d’Àfrica, Afganistan i Pakistan va passar del 2,2 % el 2017 fins a l’1,8 % el 2018 per les tensions geopolítiques. Una part de la moderació s’explica per la caiguda de l’activitat a l’Iran afectat per sancions; mentre que Emirats Àrabs i Aràbia Saudita van millorar les seves taxes de creixement econòmic, i Egipte i Pakistan van presentar increments destacables. A l’Àfrica subsahariana el PIB va passar d’un 2,9 % el 2017 a un 3,0 % el 2018. Les dues economies principals de la regió, Nigèria i Sud-àfrica van presentar creixements modestos el 2018, mentre que altres països com Angola, Kènia, Etiòpia, Ghana o Tanzània van incrementar el PIB a ritmes més destacats, en línia amb els anys precedents. El creixement econòmic de la zona euro es va alentir el 2018 i va ser inferior al 2 % per primer cop des del 2014 El PIB de la zona euro va créixer l’1,9 % el 2018, cinc dècimes menys que el 2017, quan s’havia assolit la taxa més alta des del 2007. De fet, únicament cinc dels dinou països de l’àrea van incrementar el seu creixement el 2018. Aquesta moderació generalitzada va tenir causes múltiples, en què van destacar l’enduriment de les condicions financeres globals, les tensions comercials sobre una economia oberta


com l’europea, les incerteses polítiques externes i domèstiques, amb rellevància especial de les negociacions sobre el Brexit, o l’alentiment de la indústria, especialment en el cas de l’automòbil a Alemanya. Aquest creixement econòmic contingut i una inflació per sota dels objectius del Banc Central Europeu (1,8 % d’índex general de preus i 1,2 % sense comptar els productes energètics i els aliments no elaborats), van afavorir que el BCE mantingués una política monetària expansiva. De cara al 2019, les previsions dels organismes internacionals més destacats preveuen que el dinamisme econòmic es segueixi moderant. Durant l’any 2017, l’euro s’havia apreciat en relació al dòlar (12,3 %), al iuan (7,0 %) i al ien (9,2 %). En canvi, durant el 2018 aquesta tendència va canviar, amb una depreciació del 3,8 % en relació amb el dòlar i del 4,3 % en relació amb el ien, mentre que la relació amb el iuan es va mantenir (apreciació del 0,4 % a tancament de l’any) malgrat una depreciació forta el més de maig que es va revertir el juliol.

0

1

2

3

4

Itàlia Alemanya França Zona euro Espanya Catalunya

Creixement del PIB(% de variació interanual)

2017 2018

Font: Eurostat i Idescat.

6,5

7,0

7,5

8,0

8,5

9,0

1,0

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

Gen.2014

Gen.2015

Gen.2016

Gen.2017

Gen.2018

Maig2019

Iuan

/eur

o

$/eu

ro

Evolució del tipus de canvi de l'euro

$/euro Iuan/euroFont: BCE.


D’aquesta manera, en un context d’incerteses internacionals, l’euro va sumar competitivitat als productes catalans a fora de la zona euro, tot i que va encarir relativament les importacions cotitzades en aquestes monedes, com el petroli. Per països, cal destacar que les economies més grans de la zona euro, Alemanya, França i Itàlia, van presentar creixements del PIB dels més baixos de l’àrea el 2018: 1,4 % en el cas d’Alemanya, afectada especialment per la reducció de l’activitat a la indústria automobilística; 1,6 % a França, on les tensions socials del tram final de l’any van penalitzar l’activitat; i 0,9 % a Itàlia, on es va produir una desacceleració generalitzada degut, principalment, a les incerteses polítiques. Entre les economies més grans, Espanya també va moderar el seu ritme de creixement econòmic el 2018 (2,6 %), però va seguir presentant una taxa superior a la mitjana. Fora de la zona euro, el Regne Unit va moderar el seu creixement fins a l’1,4 %, malgrat les incerteses sobre la resolució del Brexit, en línia amb els països de l’entorn. Les finances públiques de la zona euro van seguir millorant, però el dèficit va continuar en un entorn de creixement positiu menor El 2018 es va repetir la paradoxa de que tots els països de la zona euro van veure créixer el seu PIB però majoritàriament van ser incapaços d’equilibrar els seus comptes públics. Aquest dèficit va ser més contingut que el 2017, ja que es va passar del -1,0 % al -0,5 % del PIB. La millora agregada s’explica perquè únicament en quatre dels estats de la zona euro el saldo va empitjorar, i ho va fer en països relativament petits. Tot i així, tres de les quatre economies més grans van presentar un dèficit de les seves administracions públiques de més del 2 %. En aquest sentit, Espanya mereix una menció especial ja que malgrat un creixement del PIB set dècimes superior al conjunt de la zona euro, els seus comptes públics van presentar un dèficit relatiu només superat per Xipre i al mateix nivell que França, amb un creixement econòmic menor. El 2017 havia estat l’economia amb pitjor saldo entre els Estats de la zona euro. Pel que fa al rendiment del deute públic a la zona euro, durant el 2018, es van observar tendències diferenciades. Alemanya va rebaixar el tipus d’interès del seu deute de forma progressiva; Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda van presentar uns rendiments força estables; i Itàlia es va veure penalitzada per les incerteses polítiques i va incrementar notablement el rendiment del seu deute a 10 anys. Així doncs, les


primes de risc van créixer moderadament amb l’excepció d’Itàlia, que ho va fer en 100 punts bàsics durant el 2018.

Variació del PIB i saldo de les administracions públiques

2017 2018 2017 2018

Irlanda 7,2 6,7 -0,3 0,0

Malta 6,8 6,7 3,4 2,0

Letònia 4,6 4,8 -0,6 -1,0

Eslovènia 4,9 4,5 0,0 0,7

Eslovàquia 3,2 4,1 -0,8 -0,7

Estònia 4,9 3,9 -0,4 -0,6

Xipre 4,5 3,9 1,8 -4,8

Lituània 4,1 3,5 0,5 0,7

Àustria 2,6 2,7 -0,8 0,1

Països Baixos 2,9 2,6 1,2 1,5

Espanya 3,0 2,6 -3,1 -2,5

Luxemburg 1,5 2,6 1,4 2,4

Finlàndia 2,7 2,3 -0,8 -0,7

Portugal 2,8 2,1 -3,0 -0,5

Grècia 1,5 1,9 0,7 1,1

Zona euro 2,4 1,9 -1,0 -0,5

França 2,3 1,7 -2,8 -2,5

Alemanya 2,2 1,4 1,0 1,7

Bèlgica 1,7 1,4 -0,8 -0,7

Itàlia 1,7 0,9 -2,4 -2,1

Font: Eurostat.

Dèficit (-) o superàvit (+) % de variació del PIB (% sobre el PIB)

3,0

4,5

6,0

7,5

9,0

10,5

12,0

-1

0

1

2

3

4

5

Gen.2014

Gen.2015

Gen.2016

Gen.2017

Gen.2018

Abr.2019

Evolució del rendiment del deute públic a 10 anys (%)

Alemanya Espanya Irlanda Itàlia Portugal Grècia (eix dret)Nota: el BCE no ha publicat la dada de Grècia corresponent al juliol de 2015, mes durant el qual s'estava negociant el tercer programa d'ajuda financera d'aquest país.Font: BCE.


L’economia espanyola va seguir moderant el dinamisme però el seu PIB va créixer més que el de la zona euro El PIB d’Espanya va seguir creixent a taxes elevades en comparació amb els països de l’entorn (2,6 % el 2018) però aquesta taxa va ser inferior a la dels anys precedents (3,0 % el 2017, 3,2 % el 2016 i 3,6 % el 2015). D’aquesta manera, l’economia espanyola va créixer set dècimes més que la zona euro i va presentar el dinamisme més elevat entre les economies grans europees. Aquest creixement, més contingut però encara robust, va permetre seguir creant ocupació de manera intensa (un 2,5 % a temps complet equivalent) i reduir la taxa d’atur fins al 15,3 % de la població activa, gairebé dos punts percentuals menys que l’any 2017. Com en el cas del PIB, aquestes millores van ser més modestes que en anys precedents, i l’atur espanyol seguí sent el segon més elevat d’Europa, malgrat presentar un comportament més favorable que la mitjana des del 2014. Les dades del PIB relatives al primer trimestre del 2019 mostren un repunt lleu en el creixement de l’economia espanyola (2,4 % interanual el primer trimestre del 2019, enfront d’un 2,3 % a finals del 2018), per bé que les previsions d’organismes nacionals i internacionals coincideixen en que el PIB seguirà moderant el seu creixement aquest any i el proper.

0,0

0,4

0,8

1,2

0,0

1,5

3,0

4,5

I 2014

II III IV I 2015

II III IV I 2016

II III IV I 2017

II III IV I 2018

II III IV I 2019

Evolució del PIB de l'economia espanyola

% de variació intertrimestral (eix dret) % de variació interanual (eix esquerre)

Font: INE.


2. El producte interior brut El 2018 l’economia catalana va mantenir un creixement significatiu, d’un 2,6 %, però més moderat que en anys anteriors a causa de l’entorn exterior menys favorable Durant l’any 2018 l’activitat econòmica a Catalunya va experimentar una moderació, derivada principalment d’un context internacional menys positiu, que va provocar una evolució menys favorable de la demanda externa i del sector industrial sobretot a la segona meitat de l’any. El creixement del PIB va ser d’un 2,6 %, per sota dels augments dels anys anteriors (el creixement respectiu durant els anys 2015, 2016 i 2017 havia estat d’un 3,9 %, d’un 3,4 % i d’un 3,3 %). De tota manera, l’economia catalana encadena ja cinc anys amb un creixement positiu i amb un ritme significatiu i per sobre de la mitjana de la zona euro. Pel que fa als augments intertrimestrals del PIB català durant el 2018, van ser més baixos que en anys anteriors (oscil·lant entre un 0,4 % i un 0,5 %, mentre que l’any 2017 havien estat d’entre un 0,8 % i un 1,1 %). En definitiva, el ritme de creixement interanual del PIB català es va alentir progressivament: mentre que el primer trimestre del 2018 era d’un 3,3 % interanual, va tancar el quart trimestre amb un avanç d’un 1,8 % interanual. La informació del primer trimestre del 2019 apunta que el creixement del PIB continua essent notable, amb un increment intertrimestral d’un 0,6 %, superior als augments trimestrals que es van registrar al

0

1

2

3

4

0,0

0,3

0,6

0,9

1,2

I 2016

II III IV I 2017

II III IV I 2018

II III IV I 2019

Evolució del PIB

% de var. intertrimestral (eix esquerre) % de var. interanual (eix dret)

Font: Idescat.


llarg del 2018. El creixement interanual del primer trimestre ha estat d’un 2,1 %, una mica més alt que el ritme del quart trimestre del 2018 (1,8 %). Per tant, la moderació en el creixement econòmic a Catalunya durant el 2018 s’explica fonamentalment per factors externs com l’afebliment del comerç mundial degut a les tensions proteccionistes i l’augment de les incerteses globals (derivades d’elements com el Brexit). L’economia de la zona euro també s’ha vist afectada per aquest panorama més incert, i el seu creixement durant el 2018 va alentir-se fins a un 1,9 %, el ritme més baix des de l’any 2014. La desacceleració dins la zona euro va ser pràcticament generalitzada per països, si bé destaca la moderació en el casos d’Alemanya i Itàlia, que van alentir el seu creixement fins a un 1,4 % i un 0,9 % respectivament (en el cas italià amb creixements interanuals negatius a finals d’any). En definitiva, l’economia catalana va continuar amb un creixement força més alt que a la mitjana de la zona euro, tal com ha vingut passant des de l’inici de la recuperació econòmica el 2014. Pel que fa a l’economia espanyola, el creixement del PIB el 2018 va ser d’un 2,6 %, igual que en el cas català, si bé en la primera part de l’any l’economia catalana creixia per sobre de la mitjana estatal, mentre que en la part final de l’any l’alentiment va ser més marcat en el cas català. La moderació més intensa de l’economia catalana s’explica per una major desacceleració del sector industrial i per la menor empenta del sector de la construcció (el VAB de la construcció va créixer un 7,6 % a l’economia espanyola enfront un 4,7 % a l’economia catalana).

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Evolució del PIB a Catalunya, Espanya i la zona euro(% de variació anual)

Catalunya Zona euro Espanya

Font: Idescat, INE i Eurostat.


L’any 2018 es va recuperar el nivell de PIB per habitant, en valors constants, d’abans de la crisi Gràcies al creixement d’ençà de la recuperació, l’any 2016 el PIB ja va retornar als nivells previs a la crisi en termes corrents, mentre que fins el 2017 no va recuperar el nivell del 2007 en valors constants (en volum). Pel que fa al PIB per habitant, l’any 2016 també va assolir-se el nivell del 2007 en termes corrents, però no ha estat fins al 2018 que s’ha recuperat el valor previ en termes constants. El PIB per habitant, ajustat per PPS, ha estat un 13 % superior a la mitjana de la UE-28, una posició relativa que segueix essent inferior a la del 2007

L’economia catalana va patir amb més intensitat els efectes de la crisi econòmica que el conjunt de la zona euro i de la UE. El PIB català va caure més, i al mateix temps la seva població durant aquell període va registrar un creixement una mica més alt que a l’economia europea. Com a resultat, el PIB per habitant català va retrocedir de manera important en comparació amb el nivell de la UE-28: l’any 2007 representava un 126,9 % del PIB per habitant mitjà a la UE-28 (ajustat per paritat de poder de compra, PPC), mentre que el 2013 havia baixat fins a situar-se en un 110,5 % en comparació de la mitjana europea. Quan s’aplica la correcció de les PPC, també es té en compte el comportament del nivell relatiu de preus. Des del 2014 l’evolució del PIB per habitant relatiu a la UE va començar a millorar, perquè l’economia catalana va experimentar un creixement del PIB força

26.000

27.000

28.000

29.000

30.000

31.000

32.000

33.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Evolució del PIB per habitant en valors corrents i en volum (euros)

PIB pc valors corrents PIB pc volum

Font: Idescat.


superior al de la zona euro. Així, l’any 2017 el PIB per habitant a Catalunya en PPC era un 114,4 % de la mitjana comunitària. L’any 2018 el creixement del PIB català va tornar a superar el de la UE-28, però amb un diferencial de creixement una mica inferior, alhora que l’augment poblacional també va ser més alt (d’un 0,7 % a Catalunya i d’un 0,3 % a la UE-28). Això va determinar que l’any 2018 el PIB per habitant augmentés més a la UE-28 que a Catalunya, de manera que la posició relativa va tornar a retrocedir lleugerament, fins a un 113,5 % de la UE-28. D’altra banda, en el cas de l’economia espanyola la tendència és similar, i si l’any 2017 el PIB per habitant a Espanya en PPC era un 91,9 % de la mitjana de la UE-28, l’any 2018 la posició relativa va retrocedir fins a un 91,4 %. L’aportació de la productivitat total dels factors al creixement del PIB va ser nul·la l’any 2018, per bé que en el període de recuperació la seva aportació mitjana ha estat notable, d’1,0 punt D’altra banda, l’ocupació va seguir amb una evolució positiva durant l’any 2018 (tal com es desprèn de les dades de l’EPA o de l’afiliació a la Seguretat Social), de manera que el creixement econòmic va continuar sent força intensiu en ocupació, mentre que la productivitat va mostrar una evolució poc dinàmica. De fet, l’aportació de la productivitat total dels factors (PTF) al creixement del PIB va ser nul·la el 2018, de manera que el creixement econòmic va comptar amb una aportació destacable del conjunt de factors de producció, de 2,5 punts percentuals (1,8 punts el treball i 0,7 punts el capital). El retrocés de la productivitat aparent del treball (-0,7 %) en conjunció amb el retrocés de l’estoc de capital per treballador (-1,8 %) condueixen a aquesta aportació nul·la de la productivitat el 2018. Aquestes dades, però, s’emmarquen en un període de recuperació econòmica (2014-2018), en

60

80

100

120

140

2000 2007 2013 2018

Índex (UE-28=100) Índex (UEM-19=100)

Evolució del PIB per habitant de Catalunya en comparació amb la UE-28 i la zona euro (ajustat per PPC)

Font: Idescat i Eurostat..


què la PTF manté una forta aportació al creixement del PIB, d’1,0 punts de mitjana, força per sobre de l’aportació mitjana en el període 2001-2018 (de 0,3 punts), i també una mica per sobre de l’aportació que ha tingut durant la recuperació a Espanya i a la zona euro. En aquest període de recuperació el PIB ha crescut un 3 % de mitjana, gràcies a l’aportació esmentada de la PTF, una aportació creixent del capital (de 0,5 punts de mitjana) i una aportació destacada del factor treball (d’1,5 punts de mitjana).

(% de variació interanual, llevat de les contribucions al creixement del PIB)

2014 2015 2016 2017 2018

PIB 1,8 3,9 3,4 3,3 2,6

Contribució al creixement del PIB

de la PTF* 0,9 2,2 0,9 1,0 0,0

del treball* 0,5 1,2 2,0 1,7 1,8

del capital* 0,3 0,5 0,5 0,6 0,7

Dades de referència

Relació capital-treball* -0,2 -1,0 -2,5 -1,8 -1,8

Productivitat aparent

del treball* 0,9 1,7 -0,2 0,2 -0,7

del capital* 1,1 2,8 2,3 2,0 1,0

* taxes de variació i aportacions calculades en termes logarítimics.

Productivitat total dels factors per components

Font: Idescat i Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

Catalunya Espanya Zona Euro EUA

2001-2018 2001-2006 2007-2009 2010-2018 2014-2018

Evolució de la PTF de Catalunya en termes comparats(mitjana de l'aportació al creixement anual del PIB, en punts percentuals)

Font: elaboració a partir d'Idescat i Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, i AMECO.


El saldo exterior de l’economia catalana té un signe positiu i força més alt que abans de la crisi, gràcies al superàvit amb l’estranger i també amb la resta d’Espanya Cal destacar que un dels canvis rellevants de l’economia catalana els darrers anys ha estat la millora que s’ha produït en el saldo d’intercanvis amb l’exterior (que també anomenem demanda externa), i sobretot en el seu component d’intercanvis amb l’estranger. En l’etapa expansiva prèvia a la recessió, el saldo amb l’exterior va anar disminuint el seu signe positiu a causa d’un saldo negatiu creixent amb l’estranger. En altres paraules, durant aquells anys la demanda externa va tenir una contribució negativa al creixement (que es basava íntegrament en un avenç excessiu de la demanda interna), i per aquest motiu, el pes del saldo exterior sobre el PIB va anar disminuint. A partir de l’any 2009 el saldo amb l’estranger passa a ser positiu i amb una clara millora progressiva, de manera que el saldo total d’intercanvis amb l’exterior ha augmentat el seu pes sobre el PIB, des d’un 3,2 % el 2007 fins al 12,2 % el 2018. Aquest augment s’explica perquè ara es registra un superàvit en els intercanvis comercials amb l’estranger (a diferència del dèficit que es registrava en el període 2002-2007), i també es manté el superàvit en els intercanvis comercials amb la restat de l’Estat. El pes del saldo exterior l’any 2007, d’un 3,2 % del PIB, es dividia en un -5,2 % de saldo amb l’estranger i un 8,3 % de saldo amb la resta de l’Estat, mentre que el 2018 el pes del saldo exterior (d’un 12,2 %) es divideix en un 5,7 % de saldo internacional i un 6,5 % de saldo amb la resta de l’Estat. Aquesta millora del saldo exterior respon als guanys de competitivitat registrats durant la recessió i l’etapa de recuperació. Cal puntualitzar que l’any 2018 el saldo positiu amb l’estranger s’ha reduït lleugerament (ha passat d’un 6,7 % sobre el PIB a un 5,7 %), a causa de

-10

-5

0

5

10

15

2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018

Pes del saldo exterior i els seus components(% sobre el PIB)

Saldo amb l'estranger Saldo amb Espanya Saldo exteriorFont: Idescat


l’efecte de les tensions comercials globals sobre els fluxos comercials de Catalunya, però ara com ara aquest saldo positiu continua sent notable i molt diferent del patró que presentava en l’etapa expansiva pre-crisi. En aquest sentit, caldrà veure si l’evolució menys favorable del comerç mundial és un fet conjuntural o esdevé més permanent si es consolida el gir proteccionista del comerç mundial. L’any 2018 la demanda interna va aportar al creixement del PIB 2,2 punts percentuals, mentre que la contribució del saldo exterior va ser de 0,4 punts Durant els anys de recessió, l’economia catalana va experimentar un enfonsament en la demanda interna, mentre que la demanda externa va registrar una aportació significativa al creixement, tot i que insuficient per compensar la forta contribució negativa de la demanda interna. Durant l’any 2015, la reactivació de la demanda interna va ser molt forta, però els últims tres anys l’aportació de la demanda interna al creixement ha estat força equilibrada, i sense el risc que es tornés a reproduir el patró previ a la crisi, que es basava en una aportació al creixement excessiva de la demanda interna. En particular, l’any 2018 la demanda interna va créixer un 2,5 %, una mica menys que l’any anterior (2,9 %), però al mateix ritme que l’any 2016. En termes de contribució al creixement del PIB, la demanda interna va tenir una aportació de 2,2 punts. La demanda externa va seguir registrant una aportació positiva al creixement (0,4 punts), tot i que més baixa que els dos anys anteriors. Tal com s’analitza més endavant, la contribució de la demanda externa va ser inferior l’any 2018 perquè l’aportació del component d’intercanvis amb l’estranger va ser negativa (-0,4 punts percentuals), en gran mesura per la desacceleració de les exportacions.

-6

-4

-2

0

2

4

6

Demanda interna Demanda externa PIB

Font: Idescat

Demanda interna i externa. Aportacions al creixement del PIB (%)


El consum privat va alentir l’avanç fins a un 2 %, en un context de la taxa d’estalvi en mínims Cal destacar que l’any 2018 tots els components de la demanda interna van seguir mostrant un to positiu, però una mica més moderat. El consum privat va avançar un 2 %, quatre dècimes menys que el 2017. El seu creixement està estretament relacionat amb la millora de la renda disponible, que es va beneficiar del creixement de l’ocupació i de la recuperació dels salaris, després d’anys d’estancament o retrocés. La inflació també va restar relativament moderada (sobretot la inflació subjacent), tot i el repunt en els mesos centrals de l’any a causa de l’encariment del petroli, i va contribuir a sostenir el consum. Val a dir que tot i que el consum de les llars encara no ha recuperat els nivells (en termes constants) d’abans de la crisi, les dades sobre la taxa d’estalvi (només disponibles per al conjunt de l’Estat) mostren que aquesta està en mínims històrics (4,9 % de la renda disponible, també de les més baixes del nostre entorn econòmic), de manera que això pot afavorir noves moderacions en el creixement del consum privat. Per la seva banda, el consum de les administracions públiques va créixer un 1,9 %, a un ritme una mica inferior al del 2017, i perllonga la trajectòria moderada dels últims tres anys.

PIB pel costat de la demanda(% de variació interanual)

2013 2014 2015 2016 2017 2018

Demanda interna -4,3 1,8 4,8 2,5 2,9 2,5

Despesa en consum de les llars -4,8 1,4 3,4 2,1 2,4 2,0Despesa en consum de les administracions públiques 1

-2,8 0,1 5,6 1,2 2,1 1,9Formació bruta de capital 2 -4,1 4,7 8,4 4,7 5,2 4,6

FBCF (béns d'equipament i altres actius) -0,6 4,7 8,9 4,3 4,7 4,7FBCF (construcció) -8,5 2,5 4,2 5,1 4,9 4,2

Saldo amb l'exterior 3 i 4 3,0 0,3 -0,2 1,2 0,8 0,4

Saldo amb l'estranger 4 1,3 -0,3 0,6 0,7 0,2 -0,4Exportacions totals de béns i serveis amb l'estranger 3,9 3,2 4,1 4,4 5,1 2,0Importacions totals de béns i serveis amb l'estranger 0,5 4,6 3,0 3,0 5,6 3,6

Saldo de la resta de l'Estat 4 1,7 0,6 -0,8 0,5 0,6 0,8PIB -1,0 1,8 3,9 3,4 3,3 2,61 Inclou la despesa en consum de les institucions sense f inalitat lucrativa al servei de les llars.2 Inclou la variació d'existències.3 Inclou el saldo amb l'estranger i amb la resta d'Espanya.4 Aportació al creixement del PIB.

Font: Idescat.


La inversió va mostrar un creixement notable (4,6 %), tant en els components de béns d’equipament com de construcció L’any 2018 la formació bruta de capital va experimentar un creixement significatiu (4,6 %). Tot i l’empitjorament de la confiança econòmica a nivell internacional, sobretot a causa de les tensions comercials, la inversió va seguir amb un ritme notable, només sis dècimes per sota del creixement del 2017. Val a dir que la inversió és el component que ha presentat una expansió més intensa des de la recuperació econòmica, empesa per la necessitat de renovar els equipaments que havien quedat obsolets durant la crisi i fer front a la recuperació de la demanda. Les condicions financeres favorables (amb un to encara expansiu en la política monetària del BCE) també han estat essencials per al creixement de la inversió. Pel que fa als components de la formació bruta de capital, la inversió en béns d’equipament va mantenir el ritme de creixement en un 4,7 %. La inversió en construcció va mantenir un avenç també significatiu (4,2 %), però lleugerament inferior al dels dos anys anteriors (quan va situar-se al voltant d’un 5 %). En particular, es va registrar un creixement de la inversió en construcció residencial, mentre que la inversió en obra pública va mostrar una evolució poc dinàmica, i dins d’uns registres absoluts molt baixos. Bona part d’aquests indicadors s’analitzen amb més detall en aquest capítol, a l’apartat dedicat a l’evolució dels principals sectors productius que es deriva del PIB pel costat de l’oferta. En el cas de la formació bruta de capital, també cal esmentar l’efecte de la inversió directa estrangera (d’ara endavant, IED). Les dades oficials procedents del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme recullen una part dels fluxos d’IED, tot i que no contemplen alguns conceptes que sí que es consideren en les estadístiques de Balança de Pagaments a escala internacional (com ara els beneficis reinvertits o el finançament relacionat entre empreses del mateix grup). Aquestes dades, que tenen de manera estructural una volatilitat molt alta, mostren que l’any 2018 els fluxos d’IED rebuts a Catalunya van ser de 2.986 milions d’euros, amb un descens d’un 11,7 % en comparació amb l’any 2017, si bé la reducció va ser força inferior a la que es va registrar l’any 2017 (d’un 59,1 %). Cal tenir en compte que l’any 2016 el volum d’IED rebut havia arribat a màxims (per primera vegada des de l’inici de la sèrie l’any 1993, es van superar el 8.000 milions d’euros); els anys 2017 i 2018 es va produir un descens significatiu dels fluxos rebuts. L’altra consideració a tenir en compte quan s’analitzen les dades d’IED és que les dades es veuen condicionades per l’efecte seu: molt sovint les inversions s’assignen al territori on està la seu social de l’empresa estrangera, en lloc del territori on es materialitza la inversió real. El trasllat de seus empresarials fora de Catalunya que va tenir lloc a finals del 2017 i a principis del 2018, ha intensificat aquest efecte seu,


distorsionant en major mesura que en el passat la distribució territorial de l’IED. A tall d’exemple, al període 2000-2016 la comunitat de Madrid va absorbir un 53,8 % dels fluxos IED rebuts a Espanya, el 2017 aquest percentatge va ser un d’un 63,4 % i el 2018 ha pujat per sobre del 85 %, el pes més alt de la sèrie històrica. Al mateix temps, el comportament d’aquestes dades de fluxos IED a Catalunya contrasta amb altres fonts d’informació que es basen en el territori on es materialitza la inversió real, que només computen les inversions que impliquen nova capacitat de producció, i que apunten a una evolució força positiva els darrers anys. L’informe d’Acció que analitza la inversió estrangera a Catalunya l’any 2018 xifra l’IED rebuda, d’acord amb la base de dades FDI Markets del Financial Times, en 3.801 milions d’euros, el tercer volum més alt de la sèrie històrica (que comença l’any 2003). A més, es van crear 25.947 llocs de treball associats a aquesta IED (gairebé un 70 % més que en l’any 2017), de manera que Catalunya va posicionar-se com la segona regió d’Europa occidental en creació d’ocupació (després del Sud-est d’Anglaterra). D’altra banda, el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme també calcula l’estoc d’IED per comunitats autònomes, amb una estimació del seu valor monetari i de l’ocupació associada. Mentre que en la primera mesura la xifra s’assigna per comunitats autònomes segons el lloc de la seu social de la filial estrangera, l’estimació de l’ocupació associada a l’IED té en compte on està radicada l’activitat productiva, de manera que s’intenta depurar l’efecte seu. D’acord amb aquestes dades (les més recents són del 2017), un 22,5 % del total de l’ocupació associada a IED a Espanya corresponia a Catalunya, mentre que Madrid representava un 29,1 % d’aquesta ocupació. L’empitjorament del context internacional va frenar les exportacions a l’estranger, de manera que el saldo amb l’estranger va registrar una contribució negativa al creixement L’any 2018 la situació menys favorable del context internacional va afectar la demanda externa procedent de l’estranger, de manera que va tenir una aportació negativa de 0,4 punts al creixement del PIB, sobretot a causa de l’afebliment de les exportacions. Cal recordar que l’aportació del saldo amb l’estranger va ser positiva els anys 2015, 2016 i 2017, si bé el 2014 també va ser negativa. Val a dir que l’aportació al creixement del saldo total amb l’exterior va continuar sent positiva (excepte l’últim trimestre del 2018), perquè la contribució positiva dels intercanvis amb la resta de l’Estat (de 0,8 punts) va compensar amb escreix la contribució negativa del saldo amb l’estranger.


Les exportacions totals de béns i serveis a l’estranger es van incrementar un 2 % l’any 2018, la qual cosa representa el creixement en volum més lleu des de l’any 2009, ja que es va acusar l’escalada de tensions comercials globals i l’afebliment econòmic de la zona euro. Dins de les exportacions totals, les que més es van frenar van ser les exportacions de béns i serveis (1,4 %), mentre que el consum de no residents va mantenir un creixement notable (5,2 %). Per la seva banda, les importacions totals de béns i serveis de l’estranger van alentir el creixement fins a un 3,6 % (el 2017 havien augmentat un 5,6 %), de manera que la desacceleració va ser menys marcada que en el cas de les exportacions, i això explica l’aportació negativa del saldo d’intercanvis amb l’estranger. El 2018 els serveis i la construcció van mantenir una expansió significativa de la seva activitat econòmica, mentre que la indústria va mostrar signes de feblesa Pel que fa a l’oferta, l’any 2018 tots els sectors d’activitat van mostrar un creixement positiu en termes reals excepte l’agricultura (que va anotar un descens en volum d’un 0,4 %). Tant la construcció com els serveis van mostrar creixements significatius (4,7 % i 2,9 %, respectivament), mentre que la indústria va afeblir el seu creixement (1,1 %), després del fort dinamisme dels anys 2015, 2016 i 2017. La indústria va créixer un 1,1 %, un ritme molt inferior als tres anys anteriors Entrant més en detall, el sector industrial va alentir de manera important el seu creixement fins a un 1,1 %, ja que és el sector més

PIB pel costat de l'oferta(% de variació interanual)

2013 2014 2015 2016 2017 2018

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

6,8 0,9 -3,4 4,1 3,7 -0,4

Indústria -0,8 2,8 5,7 3,8 4,8 1,1

Indústria manufacturera 0,3 3,6 5,1 3,9 5,9 1,7

Construcció -10,0 -1,1 4,5 5,2 5,8 4,7

Serveis 0,1 1,6 2,8 2,9 2,6 2,9

VAB -0,6 1,7 3,4 3,2 3,2 2,6

Impostos nets sobre productes

-5,5 3,3 10,2 5,9 5,1 2,5

PIB -1,0 1,8 3,9 3,4 3,3 2,6

Font: Idescat.


obert al comerç exterior i, per tant, va ser el més afectat per l’empitjorament del context internacional. L'avanç feble del 2018 contrasta amb el dinamisme industrial dels anys 2015, 2016 i 2017, quan el VAB del sector va augmentar un 5,7 %, un 3,8 % i un 4,8 % respectivament. A més, en la segona meitat del 2018 l’evolució del sector industrial va tornar-se negativa, i va tancar el quart trimestre amb una caiguda del VAB d’un 2,4 % interanual, el primer descens des del 2013. Un element important a tenir en compte durant l’any 2018 és que la indústria de l’automòbil va haver d’adaptar-se a la nova normativa d’emissions de CO2 (en vigor des del setembre del 2018). Segons diversos organismes (com la Comissió Europea o el Banc d’Espanya), això afecta negativament l’evolució d’aquest subsector, que té un pes rellevant sobre el conjunt del sector industrial català, de manera que també explica una part de l’evolució més desfavorable de la indústria al llarg del 2018.

Si s’analitza l’evolució dels diferents subsectors industrials, des de la perspectiva dels darrers cinc anys, la major part de subsectors han experimentat un creixement positiu de l’índex de producció industrial (tret de les branques de paper i arts gràfiques, d’activitats extractives, d’energia elèctrica i gas, i de l’aigua). Entre els subsectors més dinàmics en aquesta etapa de recuperació hi ha el d’equips elèctrics i electrònics, la indústria tèxtil i de confecció, la branca relacionada amb

Evolució de la producció industrial(% de variació mitjana anual)

2014-2018 Any 2018

IPI general 2,3 0,8

Indústries extractives -0,5 2,8

Indústries manufactureres 2,8 1,7

alimentació, begudes i tabac 1,8 1,4

tèxtil, confecció, cuir i calçat 4,6 0,8

paper, arts gràfiques i suports enregistrats -1,0 -3,0

indústries químiques 2,8 -0,5

productes farmacèutics 2,3 2,3

cautxú i matèries plàstiques 4,3 -0,7

altres productes minerals no metàl·lics 2,3 -8,0

metal·lúrgia i productes metàl·lics 4,0 3,9

materials i equips elèctrics, electrònics i òptics 4,7 2,8

maquinària i equips mecànics 3,3 7,3

material de transport 1,5 3,3

altres indústries manufactureres 4,8 3,8

Energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat -1,2 -6,9

Subministrament d'aigua -0,1 -5,7

Font: Idescat.


els materials plàstics i el cautxú, i també l’epígraf d’altres indústries manufactureres (que inclouen activitats com la fabricació de mobles, d’articles per l’esport, de joguines o de productes de joieria). No obstant això, durant el 2018 augmenta el nombre de branques amb una evolució negativa, i destaca en particular el retrocés dels altres productes minerals no metàl·lics, de les branques energètiques (electricitat, gas i aigua) i del paper i arts gràfiques. Però a més, cal tenir en compte que en la segona meitat del 2018 el deteriorament va ser força generalitzat per subsectors, i algunes branques que van començar l’any amb una evolució positiva, van tancar l’any amb reduccions notables. L’exemple més important és el de la indústria del material de transport, que tot i que en el conjunt del 2018 va mostrar un increment mitjà d’un 3,3 %, a la part final del 2018 va registrar un descens molt acusat de la producció (-14,4 % interanual el desembre). Com ja s’ha comentat, una part d’aquesta reducció està relacionada amb el problemes de la indústria a l’hora d’adaptar la seva producció a la nova normativa comunitària d’emissions.

La feblesa del sector industrial ha estat força generalitzada a escala europea

La feblesa dels sectors industrials durant el 2018 ha estat un tret força comú dins les economies avançades, i especialment dins de la zona euro. El clima de tensions comercials globals i el procés d’adaptació de la indústria automobilística al nou marc d’emissions expliquen en part aquesta desacceleració generalitzada en el sector industrial. En el conjunt del 2018 el VAB industrial a Catalunya va augmentar un 1,1 %, un increment similar al de la zona euro, i més alt que el d’Alemanya o França. Tot i això, en la segona meitat del 2018 la tendència negativa en l’activitat industrial va ser més accentuada en el cas català. Això contrasta amb l’evolució durant el període 2014-2017 , en el què el VAB industrial havia registrat a Catalunya un creixement força superior al del conjunt de la zona euro i al de les principals economies de l’entorn europeu.

D’altra banda, un dels elements més rellevants de la indústria catalana és el pes de l’ocupació en branques de manufactures de contingut tecnològic alt i mitjà alt. A Catalunya, el pes de les manufactures de contingut tecnològic alt va representar un 1,4 % del total de l’ocupació el 2018, per sobre de les principals economies europees (1,1 % a la zona euro), amb l’excepció del motor industrial continental, Alemanya. El mateix passa amb les indústries de contingut tecnològic mitjà alt, que a Catalunya van representar el 5,5 % de l’ocupació el 2018 (5,0 % a la zona euro). Així doncs, els dos blocs de més contingut tecnològic dins


de la indústria manufacturera concentren a Catalunya el 6,8 % de l’ocupació total, per sobre de la zona euro (6,1 %), Itàlia (6,1 %), França (4,2 %) o Espanya (4,1 %), tot i que per sota d’Alemanya (9,9 %).

La construcció va mantenir una expansió forta el 2018 (4,7 %), però una mica més suau que els dos anys anteriors

Un dels trets més rellevants de la darrera recessió va ser l’enfonsament del sector de la construcció, després de la bombolla experimentada durant els anys anteriors. El sector va acumular davallades molt intenses (sobretot en la part residencial, però també en l’obra pública) i el VAB no va recuperar el creixement positiu fins a l’any 2015. L’any 2018 el sector va seguir creixent de manera significativa, a un ritme d’un 4,6 %, el més dinàmic entre els grans sectors d’activitat, però una

0

1

2

3

4

5

Itàlia Alemanya França Zona Euro Espanya Catalunya

2018 2014-2017 (creixement mitjà)

Evolució del VAB de la indústria a Catalunya i el seu entorn(% de variació en volum)

Font: Idescat i Eurostat.

0

2

4

6

8

10

Alemanya Catalunya Itàlia Zona euro UE-28 França Espanya Regne Unit

Ocupació manufacturera segons contingut tecnològic a Catalunya i el seu entorn. 2018 (% sobre l'ocupació total)

Manufactures d'alta tecnologia Manufactures de mitjana-alta tecnologia

Font: Eurostat


mica inferior al seu creixement els dos anys anteriors (quan va superar el 5 %). El nivell d’activitat de la construcció durant el 2018 va ser poc més de la meitat del que es registrava abans de la crisi, però cal tenir en compte que en el període previ a la recessió les xifres també eren excessivament altes a causa de la bombolla del sector. Així, l’any 2018 el pes del sector sobre el total del VAB va ser d’un 5,4 % (el mínim va assolir-se l’any 2012 amb un 4,8%, mentre que el màxim va ser d’un 11,9% l’any 2004). Aquest pes de la construcció dins l’estructura de l’economia catalana és similar al que té el sector dins la zona euro (on representa un 5,3 % del VAB), i és inferior al pes que té dins l’economia espanyola (6,5 % del VAB total).

El creixement del sector continua recolzant-se fonamentalment en el creixement de l’edificació residencial, és a dir, en la construcció d’habitatges. D’una banda, els habitatges iniciats (segons els visats de nova construcció) van incrementar-se un 28 %, a un ritme una mica més suau que els anys anteriors. Cal tenir en compte que en valor absolut el nombre de visats actual és molt inferior a les xifres extraordinàries que s’anotaven abans de la crisi, en el període de bombolla immobiliària (l’any 2018 es van registrar gairebé 13.000 projectes, mentre que l’any 2006 se’n registraven més de 125.000). Pel que fa a les compravendes, més d’un 80 % van ser d’habitatge usat, si bé el creixement de les d’habitatge nou va ser més intens.

En el cas dels preus d’adquisició, van experimentar un creixement superior al 8,5 %, tant en el cas de l’habitatge nou com l’usat. Aquest fort augment, que mostra el dinamisme que enregistra el mercat de l’habitatge, va ser similar al dels anys 2016 i 2017. El preu dels habitatges de lloguer també va mostrar un augment important: segons dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, l’any 2018 les rendes de lloguer a Catalunya (en termes de preu per

Indicadors del mercat de l'habitatge

Valor absolut

Var. interanual (en %)

2007 111.482 100,0 84.842 -32,4

2013 45.408 61,4 2.401 -39,0

2014 47.865 64,2 3.635 51,4

2015 55.373 68,3 5.423 49,2

2016 66.447 73,7 7.489 38,1

2017 76.369 80,0 10.091 34,7

2018 81.020 86,9 12.917 28,0

1 Visats de direcció d'obra nova dels col·legis d'arquitectes tècnics.Font: INE i Ministeri de Foment.

Habitatges iniciats1 Índex de preu de l'habitatge

nou

Compravenda d'habitatges nous i

usats


habitatge, ja que no es disposa de la mesura per metre quadrat) van créixer un 6,8 %, amb un creixement més suau que el registrat l’any 2017 (9,9 %) i similar al del 2016 (6,8 %). Pel que fa a l’obra pública, durant el 2018 es va produir un descens intens de la licitació oficial (d’un 40,6 %), que va tornar al valor més baix des de l’any 2013. La reducció es deriva sobretot del retrocés en la licitació de les administracions territorials (Generalitat i administració local), que és el component principal (representa més d’un 65 % de la xifra total de licitació), mentre que la licitació estatal també va disminuir una mica. Aquesta evolució contrasta amb el fort creixement que va experimentar la licitació oficial l’any 2017 (d’un 44,2 %), si bé és cert que des de l’any 2011 les xifres absolutes han restat en valors molt baixos en comparació amb les del període 1995-2007, tant en el cas de la licitació de les administracions territorials com en l’estatal. El sector de serveis va mostrar un creixement sòlid durant el 2018 (2,9 %), amb un dinamisme fort a les activitats professionals, científiques i administratives El sector de serveis van avançar un 2,9 % l’any 2018, tres dècimes per sobre del creixement del 2017 i igual que el 2016. El sector de serveis és el que té més pes sobre l’economia, amb una participació d’un 73 % sobre el VAB total. És un sector heterogeni, que es veu impulsat per factors de demanda també diferents. En l’evolució recent de l’economia destaca, sobretot, l’avenç dels serveis professionals (en part com a demanda intermèdia del sector industrial, cada vegada més dependent dels serveis que s’hi relacionen), i també dels serveis que donen

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Ens territorials Estat

Font: Ministeri de Foment.

Evolució de la licitació oficial d'obres (milions d'euros)


resposta al creixement del consum privat i del consum públic (el comerç, el turisme i els serveis públics essencials: Administració pública, ensenyament i sanitat). L’any 2018 el VAB del sector de serveis va experimentar creixements positius a gairebé totes les branques principals, llevat de les activitats artístiques i recreatives (que van disminuir un 0,6 %) i de les activitats financeres i d’assegurances. Cal destacar que aquest últim subsector va seguir amb la dinàmica descendent iniciada l’any 2009, amb un retrocés d’un 3 % l’any 2018, que va ser una mica més suau que als tres anys anteriors. El comerç, el transport i l’hoteleria, amb un pes sobre el VAB del 25,7 %, van créixer un 2,1 %. Les activitats d’informació i comunicació van mostrar un creixement important (4,8 %), però més moderat que l’any 2017. El creixement del VAB de l’Administració pública, l’educació, la sanitat i els serveis socials, format majoritàriament per serveis de no mercat, va ser notable, d’un 2,5 %. Però el creixement relatiu més important es va produir en les activitats professionals, científiques i administratives, que va anotar una expansió molt intensa (10,3 %), derivada de la demanda intermèdia procedent de la resta de subsectors productius. A més, aquesta darrera branca, que representa un 10,2 % del total del VAB, ha guanyat pes de manera significativa al llarg de l’actual recuperació econòmica (l’any 2013 el seu pes era d’un 8,8 %).

Evolució i pes del VAB per sectors econòmics (2018)% de variació Pes sobre el total (%)

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca -0,4 1,0

Indústria 1,1 20,7

Indústria manufacturera 1,7 17,7

Construcció 4,7 5,4

Serveis 2,9 73,0

Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles; transport i emmagatzematge, i hoteleria

2,1 25,7

Informació i comunicacions 4,8 4,2

Activitats financeres i d'assegurances -3,0 3,4

Activitats immobiliàries 1,7 11,2

Activitats professionals, científiques i tècniques; activitats administratives, i serveis auxiliars

10,3 10,2

Administració pública, educació, sanitat i serveis socials 2,5 14,2

Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment, i altres serveis -0,6 4,0

VAB 2,6 100,0

Font: Idescat.


La despesa de turisme estranger va tornar a experimentar un augment significatiu (7,2 %), mentre que l’afluència de turistes va mantenir-se en màxims L’any 2018 els indicadors turístics van mostrar una evolució força positiva en termes de despesa, mentre que en termes de nombre de turistes van mostrar un comportament menys dinàmic. L’any 2018 es van comptabilitzar 19,1 milions de turistes estrangers a Catalunya, xifra que va suposar un nou rècord, però que és molt similar a la registrada l’any 2017. Les pernoctacions de turistes estrangers també van mostrar un perfil moderat, amb un augment d’un 0,8 %. Cal destacar que a la segona meitat del 2018 l’arribada de turistes va accelerar-se lleugerament. En termes de despesa de turisme estranger, l’any 2018 es va assolir un valor màxim de 20.606 milions d’euros, la qual cosa implica un increment significatiu, d’un 7,2 % (cal recordar que l’any 2017 el creixement havia estat encara més intens, d’un 10,1 %). Per a informació més detallada dels resultats del turisme a Catalunya durant l’any 2018, podeu consultar el requadre que figura en aquesta publicació. A banda del turisme estranger, el nombre de turistes procedents de Catalunya també va créixer un 2 %, en contrast amb el turisme de la resta de l’Estat, que va experimentar un retrocés (-6,2 %). En definitiva, els indicadors turístics suggereixen que l’any 2018 es van rebre un nombre de turistes estrangers similar al 2017, però amb una despesa associada força més alta. El VAB agrari va disminuir un 0,4 % el 2018 El VAB del sector agrari, silvícola i pesquer va registrar un retrocés en volum d’un 0,4 % l’any 2018, en contrast amb l’ augment dels anys 2016 (4,1 %) i 2017 (3,7 %). Segons estimacions del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, si es considera el VAB

Demanda turística a Catalunya (2018)

Milions de viatges % de variació

Milions d'euros % de variació

Catalunya1 20,5 2,0 2.238 6,6

Resta de l'Estat 4,8 -6,2 1.787 -6,0

Turisme estranger2 19,1 0,0 20.606 7,2

Total 44,4 0,2 24.631 6,1

1No inclou els viatges a l'habitatge propi.

Font: Idescat i Observatori del Treball i Model Productiu.

Turistes Despesa turística

2Turistes que visiten Catalunya com a primera destinació dins de l'Estat espanyol; no inclou les visites a Catalunya com a destinació secundària.


en preus corrents (i sense tenir en compte els subsectors de la silvicultura i la pesca), també s’hauria produït un descens degut a la forta davallada dels preus ramaders, i a l’augment dels consums intermedis (tant en valor com en volum), sense que el lleuger augment de la producció ramadera i l’alça dels preus agrícoles ho poguessin contrarestar. Els primers mesos del 2019 l’economia catalana manté un creixement significatiu (2,1 % interanual el primer trimestre) Pel que fa a l’any 2019, com ja s’ha comentat, l’activitat econòmica a Catalunya ha continuat creixent a bon ritme. El primer trimestre el creixement del PIB ha estat d’un 2,1 %, tres dècimes més alt que el ritme del quart trimestre del 2018 (1,8 %), amb signes d’estabilització després de la pèrdua progressiva de dinamisme durant el 2018. Aquesta dada més favorable del primer trimestre s’explica en bona mesura per la caiguda més moderada del sector industrial. Tot i que les exportacions registren un cert descens interanual, les importacions també han retrocedit, de manera que la contribució de la demanda externa al creixement ha millorat en comparació a finals del 2018. D’altra banda, el consum privat ha alentit l’avanç fins a un 1,1 % interanual, mentre que la inversió manté un creixement notable (4,1 %). Els indicadors relacionats amb el sector serveis i construcció, segueixen mostrant senyals de solidesa, mentre que el sector industrial i les dades d’exportacions de béns continuen amb un to més feble que en anys anteriors. Les previsions apunten a que el 2019 el creixement serà més moderat per l’entorn internacional menys favorable Les darreres previsions macroeconòmiques de Catalunya per als anys 2019 i 2020 (publicades el mes de juny de 2019) apunten a un escenari de creixement una mica més moderat, d’acord amb un entorn exterior menys favorable i també en línia amb una fase més madura del cicle econòmic. El creixement previst per a l’economia catalana és del 2,2 % el 2019 i de l’1,9 % el 2020, creixement que es continua situant per sobre del de la majoria d’economies del nostre entorn. Aquest escenari de creixement més moderat per al 2019 és compartit amb el nostre entorn, amb previsions lleugerament superiors al 2% per a l’economia espanyola (del 2,2 % en concret) i força inferiors per a la mitjana de la zona euro (de l’1,2 %). Els riscos a la baixa que han contribuït a la moderació de l’activitat econòmica el 2018 continuaran sent determinants en l’evolució econòmica d’enguany i del 2020.


Per components, el creixement de l’any 2019 seguirà impulsat per la demanda interna, però amb una moderació generalitzada de tots els components. El consum privat creixerà un 1,9 %, ritme similar a la despesa en consum de les administracions públiques (1,8 %). Tot i que les condicions favorables de finançament i la situació més sanejada de les empreses són elements de suport per a la formació bruta de capital, aquesta moderarà el seu creixement (3,0 %), per l’efecte de la incertesa global sobre els plans d’inversió de les empreses. L’aportació prevista de la demanda externa seguirà sent positiva el 2019 (de 0,3 punts), gràcies a la contribució favorable del saldo amb la resta de l’Estat (de 0,4 punts) que compensa l’aportació lleugerament negativa del saldo amb l’estranger (de -0,1 punts). Les exportacions a l’estranger creixeran menys que les importacions (amb augments del 2,8 % i 3,5 %, respectivament), però amb una certa acceleració en comparació amb la feblesa mostrada per les exportacions el 2018. L’ocupació continuarà amb una evolució positiva, tot i que amb un augment més lent per la moderació econòmica, i la taxa d’atur seguirà a la baixa per a situar-se en taxes properes al 10 % (10,2 % el 2019 i 9,5 % el 2020).

Previsions macroeconòmiques de Catalunya2018 2019 (p)1 2020 (p)1

PIB pm % de variació real 2,6 2,2 1,9

PIB pm Milions d'euros 242.323 251.259 260.988

Demanda interna Aportació al creixement 2,2 1,9 1,7 Despesa en consum de les llars % de variació real 2,0 1,9 1,6 Despesa en consum de les administracions públiques2

Formació bruta de capital3 % de variació real 4,6 3,0 2,9

Saldo exterior Aportació al creixement 0,4 0,3 0,3

Saldo amb l'estranger Aportació al creixement -0,4 -0,1 0,1

Exportacions de béns i serveis % de variació real 2,0 2,8 3,5

Importacions de béns i serveis % de variació real 3,6 3,6 3,8

Saldo amb la resta d'Espanya Aportació al creixement 0,8 0,4 0,2

Llocs de treball creats4 Milers 107,0 59,3 37,9

Llocs de treball creats4 % de variació 3,4 1,8 1,1

Taxa d'atur estimat (EPA) % aturats / població activa 11,5 10,2 9,51 Previsió.2 Inclou la despesa en consum de les institucions sense f inalitat lucrativa al servei de les llars.3 Inclou la variació d'existències.4 En termes equivalents a temps complet.Font: Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda (juny 2019).

% de variació real 1,9 1,8 1,7


Requadre 1. La població de Catalunya en l’horitzó 2030 Institut d’Estadística de Catalunya L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) elabora amb periodicitat quinquennal les projeccions de població de Catalunya, a fi d’avaluar les xifres, l’estructura per edat i sexe i la distribució territorial que tindrà la població de Catalunya a curt, mitjà i llarg termini. Les Projeccions de població base 2018 ofereixen resultats per a Catalunya en el període 2018-2061 i resultats territorials (41 comarques i Aran, municipi de Barcelona, 8 àmbits del Pla territorial i 4 províncies) en el període 2018-2038. Amb l’objectiu de recollir la incertesa inherent al futur, s’ofereixen els resultats en 3 escenaris de població (baix, mitjà i alt). L’escenari mitjà es considera com l’escenari de referència i és l’emprat en aquesta anàlisi. La població de Catalunya creixerà i se situarà en 8 milions el 2030 La població de Catalunya va registrar un augment extraordinàriament alt durant el primer decenni del segle XXI, principalment derivat de la intensa migració provinent de l’estranger. A partir de l’any 2009 el creixement s’alenteix, reflectint el canvi de cicle econòmic. La població catalana va registrar l’any 2012 el seu valor màxim, lleugerament per sobre dels 7,5 milions d’habitants. Seguidament, la població va disminuir durant 3 anys, com a conseqüència d’un creixement migratori de signe negatiu, però posteriorment ha recuperat el creixement positiu i el 2019 ha marcat un nou valor màxim, de 7,6 milions d’habitants. La població de Catalunya creixerà a curt i mitjà termini, d’acord amb l’escenari mitjà de les projeccions de població base 2018. En el període 2018-2030 la població creixeria en gairebé mig milió de persones, principalment per efecte de la migració, ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) serà pràcticament nul en aquest període. L’any 2030 la població de Catalunya assoliria els 8 milions d’habitants.


Catalunya creixerà per la immigració, ja que el saldo natural serà negatiu o molt feble Els naixements continuaran disminuint en el curt termini, per la disminució del nombre de mares potencials i la baixa fecunditat, i després es recuperarien moderadament fins a valors semblants als registrats el 2012-2013. No es preveu que en els propers 20 anys s’assoleixi de nou la xifra màxima de 89.000 naixements registrats el 2008. L’esperança de vida continuarà augmentant, i se situarà en 83,2 anys per als homes i 88 per a les dones el 2030. Tanmateix, l’arribada a edats molt avançades de generacions cada vegada més nombroses farà augmentar el nombre de defuncions de manera constant. Com a resultat, el saldo natural serà negatiu en 2018 i per primera vegada en la història recent de Catalunya, hi haurà més defuncions que naixements. El saldo natural serà negatiu en el total del període, si bé en alguns anys prendrà valors lleugerament positius. Els fluxos de migració amb la resta d’Espanya seran molt semblants als actuals, amb un saldo migratori moderadament positiu (les entrades seran lleugerament superiors a les sortides). Els fluxos d’entrada i sortida de

6.000.000

6.500.000

7.000.000

7.500.000

8.000.000

8.500.000

2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030

Població segons diferents escenaris. Catalunya. 2000-2030

Font: Idescat.

Registrat Mitjà Baix i Alt

Components del creixement demogràfic. Escenari mitjà. Catalunya. 2006-2030

Naixements Defuncions Saldo

1-1-2006 a 1-1-2018 931.387 733.815 197.572 351.316 548.888

1-1-2018 a 1-1-2030 788.869 806.161 -17.292 482.895 465.603

Font: Idescat

Creixement natural Creixement migratori

Creixement total


migració amb l’estranger seran importants, amb més entrades que sortides, i el saldo migratori mitjà anual serà de magnitud semblant a l’observat en els anys 2016-2017, al voltant de 40.000 persones per any. La població en edat de cursar educació primària disminuirà un 17,8 % d’aquí al 2030 L’evolució futura de la població en edat escolar ve determinada principalment pels efectius actuals de població infantil i per l’evolució de la natalitat. La tendència general és que la població en edat escolar tindrà fluctuacions, amb etapes d’augment i etapes de disminució. Aquest no és un fenomen nou, tenint en compte que aquestes fluctuacions ja s’estan produint en l’actualitat, i és una conseqüència dels cicles que s’han produït (generacions plenes i buides) i que es produiran en el nombre de naixements. Els sistemes escolars obligatori i postobligatori s’hauran d’anticipar a l’evolució fluctuant de la població que transitarà per les diverses etapes del sistema escolar. La població escolar disminuirà principalment a les etapes d’educació infantil i primària, i la disminució més intensa serà al grup de 6 a 11 anys. En canvi, la població augmentarà en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari perquè hi arribaran les generacions més nombroses nascudes al voltant de l’any 2008. La població de 16 a 64 anys augmentarà lleugerament fruit dels saldos migratoris, però serà més envellida En l’evolució futura de la població de 16 a 64 anys s’observen dues tendències. La primera tendència és que a curt i mitjà termini el més previsible és que continuï la recuperació de la població en edat laboral,

Població per cicle educatiu. Escenari mitjà. Catalunya. 2000-2030Milers

2000 2010 2018 2020 2030

de 0 a 17 anys 1.064 1.347 1.414 1.410 1.298 -8,2%

de 0 a 2 anys 174 260 211 199 209 -1,2%

de 3 a 5 anys 163 247 227 222 205 -9,6%

de 6 a 11 anys 336 440 507 494 416 -17,8%

de 12 a 15 anys 249 265 319 336 307 -4,0%

de 16 i 17 anys 143 135 150 158 161 7,6%

de 18 a 24 anys 664 537 515 540 637 23,7%

Font: Idescat.

Creixement 2018-2030


que segons l’escenari mitjà s’estabilitzaria el 2030 al voltant dels gairebé 5,1 milions de persones. Aquest valor és superior al màxim observat el 2009 (5 milions). La segona tendència és l’envelliment de l’estructura interna de la població en edat laboral, que es concreta en l’augment de la població major de 45 anys, tant en valor absolut com en pes dins de la població en edat laboral. Aquesta tendència, que es va iniciar fa dues dècades, és comuna als tres escenaris de projecció i és conseqüència de la inèrcia de la piràmide de població actual i del trànsit les generacions més nombroses del baby-boom (que tenen actualment entre 35 i 55 anys) cap a edats properes a la jubilació. La població de 45 a 64 anys representa el 42,6 % de la població en edat laboral l’any 2018, un percentatge superior al de l’any 2000 que era del 34,6 %. El pes d’aquest grup d’edat dins la població en edat laboral continuarà augmentant fins a assolir el 46,1 % l’any 2030. Augment sostingut de la població major de 65 anys i major de 80 anys La població de més edat, la de 65 anys i més, ha augmentat de manera progressiva i constant en les darreres dècades i ho continuarà fent en el futur. Es tracta d’un procés irreversible, determinat en gran mesura

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

4.500.000

5.000.000

5.500.000

2000 2005 2010 2015 2020 2025 2030

De 16 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anysDe 45 a 54 anys De 55 a 64 anys

Evolució de la població de 16 a 64 anys. 2000-2030

Font: Idescat


per l’actual estructura per edats de la població, i comú a la majoria dels països desenvolupats. L’envelliment es pot quantificar en termes absoluts, mesurat com el nombre de persones d’edat avançada, i també en termes relatius, mesurat en relació amb la resta de la població. La població major de 65 anys és d’1,4 milions el 2018 i representa el 18,8 % de la població total. En l’horitzó 2030 la població major de 65 anys serà d’1,8 milions i representarà el 22,3 % de la població total. A llarg termini, en l’horitzó 2060 la població major de 65 anys seria de 2,6 milions de persones i representaria el 29,8 % de la població. En termes absoluts, l’envelliment serà especialment visible en el nombre de majors de 80 anys, que passarà dels 460.000 habitants el 2018 als 567.000 el 2030 i 1.173.000 el 2060, dues vegades i mitja el valor actual. En particular, en les properes dècades es produirà una eclosió de la població nonagenària i centenària: dels 2.200 centenaris del 2018 es passaria a 5.300 el 2030 i 28.200 el 2060. L’índex de dependència de la gent gran continuarà creixent L’índex de dependència de la gent gran és una ràtio que mesura la població major de 65 anys existent per cada 100 persones de 15 a 64 anys1. És un dels indicadors utilitzats per l’Eurostat en l’àmbit europeu per analitzar els reptes futurs en matèria de pensions i despesa pública, en tant que és una aproximació a la ràtio entre jubilats i treballadors potencials. El 2018, el valor de l’índex de dependència de la gent gran a Catalunya és de 28,7, molt semblant al d’Espanya i al de la Unió Europea, que són de 29,6 i de 30,5, respectivament. Alguns països europeus presenten actualment valors superiors, com ara Itàlia (35,2), Grècia (34,1), Portugal (33,3) i Alemanya (32,8). En l’horitzó 2030 l’índex de dependència de la gent gran a Catalunya augmentarà moderadament (34,5) i continuarà en valors inferiors als de la mitjana europea

1 A fi de permetre la comparabilitat entre els països europeus, on hi ha diferències en l’edat legal de jubilació, aquesta és la definició utilitzada per l’Eurostat per a l’índex de dependència de la gent gran (conegut en anglès com ‘old-age dependency ratio’).


projectats per a aquell mateix any (39,1)2. En canvi, més enllà de 2030 l’increment serà més intens i en l’horitzó 2050 l’índex se situarà en 51,6 segons l’escenari mitjà. Això implica que es passarà progressivament de tenir aproximadament 4 persones en edat de treballar per cada major de 65 anys a tenir-ne 2. Aquesta evolució es produirà també a Espanya i al conjunt de la Unió Europea. Es pot observar que els valors de l’índex a Catalunya i Espanya evolucionen més moderadament que en altres països fins a l’any 2030. La raó és que a la majoria dels països del centre i nord d’Europa, com ara França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia, el baby boom de la segona meitat del segle XX va ser anterior, de manera que aquests països porten una dècada d’avançament en termes d’envelliment de la seva estructura demogràfica. Les comarques litorals i prelitorals, les que més creixeran, i les comarques occidentals, les més envellides i menys dinàmiques La majoria de les comarques guanyaran població a mitjà termini. Segons l’escenari mitjà, l’any 2030 la població serà superior a l’actual en tres de cada quatre comarques. Les comarques que presentaran un creixement més gran en termes relatius seran el Gironès (11,5 %), el Baix Penedès (11,5 %), el Tarragonès (11,1 %) i el Maresme (10,1 %), on la població augmentaria més del 10 % respecte a la població actual. Les comarques més dinàmiques seran les situades en el litoral i prelitoral barcelonins i gironins, i les del litoral tarragoní (excepte les de l’Ebre).

2 La font de les dades d’Espanya és l’INE i la de la Unió Europea i la resta de països és Eurostat, tant les dades observades com les projectades.

Índex de dependència de la gent gran. Catalunya, Espanya i Unió Europea. 1990-2060(població de 65 anys i més per cada 100 persones de 15 a 64 anys)

1990 2000 2010 2018 2020 2030 2040 2050 2060

Catalunya escenari baix 20,5 25,1 24,2 28,7 29,4 35,5 46,4 55,2 54,9

Catalunya escenari mitjà 20,5 25,1 24,2 28,7 29,2 34,5 44,2 51,6 52,1

Catalunya escenari alt 20,5 25,1 24,2 28,7 29,1 34,0 42,8 49,4 50,7

Espanya 20,8 24,5 24,9 29,6 30,4 37,6 49,4 58,1 55,0

Unió Europea 20,6 23,2 26,1 30,5 31,7 39,1 46,4 50,3 51,6

Font: Idescat, INE i Eurostat


A l’extrem oposat, en una de cada quatre comarques la població disminuirà a mitjà termini. Les comarques de la Terra Alta (-8 %), el Pallars Sobirà (-4,2 %), les Garrigues (-3,7 %) i l’Alta Ribagorça (-3,3 %) són les que perdrien més població en termes relatius. Creixement de la població (%). Comarques i Aran. 2018-2030 Font: Idescat Si s’analitza a escala dels àmbits del pla territorial, el Penedès (8,1 %), les Comarques Gironines (7,8 %) i el Camp de Tarragona (7,8 %) serien els àmbits amb un creixement més gran en termes relatius d’aquí al 2030, seguits del Metropolità (6,2 %). El creixement seria més moderat a les Comarques Centrals (5,5 %) i a Ponent (2,5 %), mentre que els creixements més febles es registrarien a l’Alt Pirineu i Aran (0,2 %) i les Terres de l’Ebre (-0,7 %). Dins de l’Àmbit Metropolità el creixement seria desigual: Barcelona creixeria un 2,1 %, la resta del Barcelonès un 4,3 % i la resta de l’Àmbit Metropolità, un 9,3 %. La ciutat de Barcelona passaria dels 1,614 milions d’habitants el 2018 als 1,648 milions el 2030. El creixement natural serà negatiu o només lleugerament positiu en la majoria dels àmbits territorials i en 2030, 3 de cada 4 comarques tindran més defuncions que naixements (actualment aquest fet ja s’esdevé en 2 de cada 4 comarques). En conseqüència, el saldo migratori serà el component que marcarà el creixement de la població


a mitjà termini. Els territoris que més creixeran són els que tinguin més migració combinada amb un saldo natural positiu (Comarques Gironines, Camp de Tarragona i Àmbit Metropolità sense Barcelonès). En l’altre extrem, els territoris més envellits (Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran) registraran el creixement natural més negatiu (-4,2 %), fet que limitarà el seu creixement poblacional. L’envelliment és una tendència global de la població de Catalunya que afecta a totes les comarques. Els fluxos migratoris dins de Catalunya de les dècades passades, i en menor mesura les diferències de fecunditat, han comportat l’existència de comarques més envellides i de comarques més rejovenides. Aquestes diferències es mantindran en el mitjà termini. L’any 2018 el percentatge de població major de 65 anys a Catalunya era del 19 %, però amb grans diferències entre el 15 % a l’Aran i el 29 % a la Terra Alta. El 2030 el percentatge haurà pujat al 22 % a Catalunya, amb un mínim del 19 % al Gironès i un màxim del 32 % a la Terra Alta. De fet, l’any 2030 en 14 comarques (totes a la meitat occidental de Catalunya) més del 25 % de la població tindrà 65 anys o més. Es constata, doncs, que en el futur existirà una dualitat territorial: les comarques litorals i prelitorals seran més dinàmiques poblacionalment, rebran més migració, seran més joves i creixeran més. En canvi, les comarques occidentals continuaran sent les menys dinàmiques poblacionalment, seran més envellides i tindran creixement negatiu o feble.

-5% 0% 5% 10%

Terres de l'Ebre

Alt Pirineu i Aran

Ponent

Comarques Centrals

Àmbit Metropolità

Comarques Gironines

Camp de Tarragona

Penedès

Creixement natural Creixement migratori

Creixement de la població (%). Àmbits del pla territorial. 2018-2030

Font: Idescat.


3. El comerç exterior Catalunya va obtenir un superàvit comercial de béns i serveis del 12,2 % del PIB el 2018 Durant el 2018 l’economia catalana va obtenir un superàvit comercial de béns i serveis de 29.535 milions d’euros, equivalent al 12,2 % del PIB. D’aquest percentatge, 5,7 punts percentuals corresponen al comerç amb l’estranger i 6,5, al comerç amb la resta de l’Estat. Els bons resultats comercials s’han anat afermant els darrers anys, amb un superàvit comercial que ha guanyat 4,2 punts del PIB des de l’any 2000. En aquest període, s’ha produït una millora molt important del saldo comercial internacional, que ha passat de ser deficitari (-4,6 % del PIB el 2000) a obtenir superàvit (5,7 % el 2018). En el cas del comerç amb la resta de l’Estat, l’evolució ha estat inversa, de manera que el superàvit que hi havia l’any 2000, del 12,6 %, s’ha anat reduint fins a representar un 6,5 % l’any 2018. El 2018 el superàvit comercial va ser vuit dècimes inferior al del 2017 i nou dècimes inferior al de 2016 (valor màxim en la sèrie de la comptabilitat catalana). Aquest descens s’explica per la contribució negativa del saldo amb l’estranger. Les exportacions a l’estranger de béns i serveis van passar a representar el 38,2 % del PIB; les importacions, per la seva banda suposen un 32,5 % del PIB.

El comerç de béns i serveis de Catalunya(% sobre el PIB)

2000 2007 2011 2014 2018

Saldo comercial 8,0 3,2 8,9 12,7 12,2

amb l'estranger -4,6 -5,2 2,4 6,0 5,7

amb la resta de l'Estat 12,6 8,3 6,5 6,7 6,5

Exportacions de béns i serveis - - 62,9 67,2 -

a l'estranger 34,1 30,3 33,2 37,6 38,2

a la resta de l'Estat - - 29,7 29,6 -

Importacions de béns i serveis - - 54,0 54,5 -

de l'estranger 38,7 35,5 30,8 31,6 32,5

de la resta de l'Estat - - 23,2 22,9 -

Font: marc input-output de Catalunya 2011, 2014 i comptes econòmics anuals (Idescat).


Les exportacions de béns i serveis a l’estranger presenten a Catalunya un canvi de tendència l’any 2018. L’efecte de les tensions comercials en l’àmbit mundial s’ha afegit a un afebliment de la indústria –en particular, el sector de l’automòbil, que s’ha hagut d’adaptar a les noves regulacions d’emissions– que ha suposat una moderació de les exportacions totals fins al 2,0 %. Aquest fet, combinat amb una evolució més expansiva de les importacions (3,6 %) ha impulsat una contribució negativa del saldo amb l’estranger de quatre dècimes. En el cas dels intercanvis amb la resta de l’Estat, el 2018 l’aportació al creixement del PIB de Catalunya va ser positiva (0,8 punts), de manera que, en conjunt, el saldo comercial de l’economia catalana va aportar 0,4 punts al creixement del PIB. Aquest saldo comercial és dels més elevats entre els països de la zona euro, només per darrere del de Luxemburg, Irlanda i Malta, i per davant del de països com Holanda, Alemanya o Espanya.

Evolució del comerç de béns i serveis2014 2015 2016 2017 2018

Saldo amb l'exterior1 0,3 -0,2 1,2 0,8 0,4

Saldo amb estranger1 -0,3 0,6 0,7 0,2 -0,4Exportacions totals de béns i serveis amb l'estranger2 3,2 4,1 4,4 5,1 2,0

Importacions totals de béns i serveis amb l'estranger2 4,6 3,0 3,0 5,6 3,6

Saldo amb la resta de l'Estat1 0,6 -0,8 0,5 0,6 0,8

1 Aportació al PIB. 2 Percentatge de variació en volum.Font: Idescat.

-6

-3

0

3

6

9

12

15

2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018

Font: Idescat.

Pes del saldo exterior i dels seus components(% del PIB)

Saldo exterior Saldo amb l'estranger Saldo amb Espanya


Les exportacions de béns a l’estranger guanyen quota en detriment de les exportacions a la resta de l’Estat Pel que fa al comerç de béns, les exportacions catalanes miren cada vegada més cap a l’estranger, i l’any 2018 van assolir una quota del 64,6 % del total. Això no significa que les exportacions a la resta de l’Estat hagin disminuït en valors absoluts, ja que entre 1998 i 2018 van augmentar un 7,7 % en valors corrents, xifra molt inferior, però, a la variació del 164 % experimentada per les exportacions a l’estranger en el mateix període.

42,7 43,1 46,145,6

48,0

52,7

59,5 61,263,6

64,6

57,3 56,9 53,9 54,452,0

50,0 47,3

40,538,8

36,435,435

40

45

50

55

60

65

1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018

a l'estranger a Espanya

Exportacions de béns per destinació (% del total)

Font: C-Intereg i Idescat.

31,2

12,2 10,66,8

4,42,0

0

5

10

15

20

25

30

35

Irlanda Catalunya Holanda Alemanya Zona euro EspanyaFont: Idescat i Eurostat.

Saldo exterior en el marc europeu. 2018(% del PIB)


El 2018 les exportacions de béns a l’estranger van moderar-se fins a augmentar en un 1,1 %, mentre que les importacions van mantenir un elevat ritme de creixement, d’un 6,9 % en termes corrents Les estadístiques que elabora l’Idescat, a partir de les dades de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), permeten analitzar les característiques i la dinàmica dels fluxos de comerç de béns amb l’estranger. A diferència de les dades comptables anteriors, les dades de duanes es refereixen únicament als intercanvis de béns, la valoració dels quals es fa en valors corrents. Per tal d’obtenir una visió més àmplia de com ha reaccionat el comerç internacional de Catalunya, en aquest apartat s’analitza l’evolució dels fluxos de béns l’any 2018 i el darrer quinquenni. Les exportacions de béns de Catalunya a l’estranger van augmentar un 1,1 % el 2018, creixement que, afegit al dels darrers anys, ha permès que el valor actual de les exportacions superi en un 16,8 % el del 2014. No obstant això, en termes reals, si es pren com a referència l’evolució dels preus del comerç de l’economia espanyola, les exportacions de béns es van reduir un 1,9 % el 2018. D’altra banda, el mateix any les importacions de béns van créixer a un ritme del 6,9 % en termes nominals; en termes reals, però, el creixement va ser inferior per l’augment que van experimentar els preus d’importació, i es va situar a l’entorn del 2,4 %. Les dades mostren que el creixement de les importacions de béns en termes corrents (del 24,9 % des del 2014) és superior al de les exportacions, fet que contrasta amb el creixement més elevat de les exportacions en els anys immediatament posteriors a la crisi econòmica (entre 2009 i 2014 les exportacions van créixer un 45 %, mentre que les importacions ho van fer un 26,4 %).

0,0

2,5

5,0

7,5

10,0

2014 2015 2016 2017 2018

Evolució del comerç de béns amb l'estranger (% de variació interanual, dades en valors corrents)

Exportacions Importacions

Font: Idescat i AEAT.


La competitivitat de costos millora, però els indicadors de competitivitat revelada empitjoren l’any 2018 El 2018 els indicadors de la posició competitiva revelada (que mesuren l’evolució de la quota de mercat de les exportacions catalanes de manufactures en els principals mercats) mostren una tendència desfavorable. Les quotes de mercat empitjoren lleugerament a la zona euro i als mercats de la resta d’Europa. En canvi, trobem una evolució favorable respecte als mercats de la resta del món, que trenca la tendència negativa. Després d’uns anys de millora continuada, l’any 2016 i 2017 els indicadors de competitivitat en costos van presentar una evolució desfavorable. L’any 2018, en canvi, reprèn la senda de millora respecte

60

70

80

90

100

110

2014 2015 2016 2017 2018

Posició competitiva revelada de la indústria(Índex 1999 = 100)

Mercats principals Zona euro Resta d'Europa Resta del món

Font: Idescat.

110

111

112

113

114

2014 2015 2016 2017 2018

Envers els països desenvolupats Envers la zona euro

Índexs de competitivitat segons costos laborals unitaris en manufactura i tipus de canvi (dades de l'economia espanyola; índex 1999=100)*

*L'increment de l'índex indica pèrdua de competitivitat.Font: Banc d'Espanya.


dels països de la UEM, com dels països desenvolupats. La depreciació de l’euro enfront del dòlar i altres divises té un paper molt rellevant. Les exportacions a la Unió Europea creixen per sota de la mitjana del total el 2018 Les exportacions catalanes van experimentar un nou rècord de volum l’any 2018, assolint els 71.649 milions d’euros. Pel que fa a la seva destinació, les exportacions cap als països de la Unió Europea van créixer un 0,6 %, per sota del creixement de les exportacions totals (1,1 %). Aquesta evolució intensifica la dinàmica dels anys anteriors, en què el creixement de les exportacions catalanes es recolzava en els mercats extracomunitaris. En el període 2014-18, les exportacions destinades a la UE han crescut un 15,4 %, mentre que les dirigides als mercats extracomunitaris han crescut un 19,3 %. D’aquesta manera, les exportacions a la UE van representar el 64,6 % del total d’exportacions l’any 2018. La dinàmica geogràfica de les exportacions mostra, com és habitual, diferències importants dins de la mateixa UE. Així, les exportacions a França (client principal de Catalunya a la UE) i Portugal van liderar el creixement i van assolir una variació del 2,4 % i del 4,6 % el 2018,

Exportacions i importacions de béns per àrees i països(valors corrents, % de variació)

2014-2018 2018 2014-2018 2018

Països de fora la Unió Europea 19,3 2,0 31,2 8,0

Unió Europea 15,4 0,6 20,5 6,1

Alemanya 3,8 -4,1 27,0 5,5

França 15,9 2,4 6,8 4,0

Itàlia 22,6 -1,7 24,7 6,7

Portugal 18,8 4,6 4,8 10,4

Regne Unit 1,0 -2,6 11,4 11,7

Resta d'Europa 10,8 -1,8 17,9 12,1

Suïssa 19,3 2,5 61,6 24,5

Amèrica del Nord 42,9 -3,5 27,0 19,2

EUA 42,8 -3,2 26,4 19,4

Amèrica llatina 15,9 6,5 8,5 -6,3

Resta del món 20,1 3,6 38,4 7,8

Japó 18,9 0,8 48,0 -3,1

Xina 42,0 -3,0 44,8 1,5

Total 16,8 1,1 24,9 6,9




respectivament. En canvi, les exportacions a altres mercats principals dels béns catalans van reduir-se en termes corrents, com a Alemanya (-4,1 %), el Regne Unit (-2,6 %) i Itàlia (-1,7 %). En el conjunt del període 2014-2018, destaca el baix creixement dels mercats alemany (3,8 %) i britànic (1,0 %), molt per sota de la mitjana europea, i el fort augment de les exportacions a Itàlia (22,6 %). Fora de la UE, en els darrers anys és especialment remarcable el creixement relatiu de les exportacions al Japó (18,9 %), la Xina (42 %) i els Estats Units (42,8 %). En termes absoluts, el mercat que més ha contribuït al creixement de les exportacions per al període 2014-18 ha estat França, el principal client internacional de Catalunya, aportant 2,6 punts percentuals del creixement total. Itàlia, Portugal i els EUA han tingut una aportació significativa (1,8, 1,3 i 1,3 punts percentuals, respectivament). L’augment d’exportacions a la Unió Europea ha aportat 10 punts al creixement total de les exportacions entre el 2014 i el 2018 (és a dir, el 59,5 % del creixement de les exportacions). Els anys immediatament posteriors a la crisi, quan l’atonia europea va empènyer les empreses catalanes a exportar a nous mercats, la quota de les exportacions als mercats de la resta del món va començar a augmentar.

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0


Comerç de béns per àrees i països(% de variació 2014-2018)



Pel que fa a les importacions, el creixement durant el període 2014-2018 va ser superior al de les exportacions. Les importacions provinents de la UE-28 van continuar sent les més importants (56,6 % del total el 2018) i van demostrar un comportament similar al de les

Principals orígens de les importacions

2014 2018 % de variació

Aportació al creixement (punts

percentuals)Alemanya 17,2 17,5 27,0 4,7

França 10,4 8,9 6,8 0,7

Itàlia 7,9 7,9 24,7 2,0

Portugal 2,3 2,0 4,8 0,1

Regne Unit 3,5 3,1 11,4 0,4

Suïssa 2,1 2,8 61,6 1,3

Estats Units d'Amèrica 3,7 3,5 26,4 1,0

Japó 1,9 2,2 48,0 0,9

Xina 8,3 9,6 44,8 3,7

Unió Europea (UE-28) 58,8 56,6 20,5 12,1

Resta del món 41,2 43,4 31,2 12,9

Total importacions 100,0 100,0 24,9 24,9


Pes sobre el total (%) 2014-2018

Principals destinacions de les exportacions

2014 2018 % de variació

Aportació al creixement (punts

percentuals)Alemanya 11,5 10,7 3,8 0,4

França 16,4 16,0 15,9 2,6

Itàlia 8,2 8,7 22,6 1,8

Portugal 6,8 6,8 18,8 1,3

Regne Unit 6,2 5,5 1,0 0,1

Suïssa 3,3 3,3 19,3 0,6

Estats Units d'Amèrica 2,9 3,5 42,8 1,3

Japó 1,2 1,2 18,9 0,2

Xina 1,7 2,1 42,0 0,7

Unió Europea (UE-28) 64,8 64,6 15,4 10,0

Resta del món 35,2 35,4 19,3 6,8

Total exportacions 100,0 100,0 16,8 16,8


Pes sobre el total (%) 2014-2018


exportacions, amb un guany de quota de mercat del comerç extracomunitari. El principal mercat d’origen de les importacions catalanes el 2018 va continuar sent Alemanya (17,5 %), seguit de la Xina i de França. La dinàmica importadora entre el 2014 i el 2018 permet veure que un 18,9 % de l’increment del període correspon a Alemanya, amb 4,7 punts de contribució sobre un creixement total del 24,9 %. L’aportació de la Xina és també molt destacable, amb un 14,9 % del total (3,7 punts percentuals). L’aportació al creixement de les importacions provinents de mercats extracomunitaris ha estat superior a la dels mercats de la UE. El sector alimentari i l’exportació de vehicles, principals frens al creixement de les exportacions el 2018 El 2018 l’evolució dels sectors exportadors va ser poc homogènia, amb un creixement robust del principal sector exportador, la química (2,9 %), així com també de la maquinària (2,4 %). D’altra banda, l’exportació de vehicles de motor, que havia liderat la contribució al creixement de les exportacions catalanes en els darrers anys, es va frenar (-0,1 %) mostrant una clara tendència descendent aquest any. El sector alimentari també va evolucionar a la baixa (-2,5 %). En el cas de les importacions, el 2018 van destacar especialment els sectors de la química i dels vehicles de motor, essent el creixement dels

Exportacions i importacions per sectors econòmics(% de variació en valors corrents)

2014-2018

Any 2018

2014-2018

Any 2018 Exportacions Importacions

Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca

4,5 -1,2 -0,7 -3,9 2,1 4,1

Productes energètics; extracció i refinació de petroli

43,7 -18,5 -0,7 25,9 3,1 9,4

Alimentació i begudes 19,3 -2,5 16,3 -0,2 11,7 6,9

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 5,6 0,5 21,8 -1,0 8,2 9,8

Indústries químiques 16,8 2,9 20,5 12,0 24,0 20,1

Metal·lúrgia i productes metàl·lics 14,7 1,5 28,9 6,2 6,0 5,6

Maquinària i equips 22,8 2,7 31,0 1,5 14,2 15,9Vehicles de motor i altres materials de transport

13,3 -0,1 63,3 10,3 17,6 17,2

Resta d'activitats 21,3 10,7 25,7 5,1 13,1 11,2

Total 16,8 1,1 24,9 6,9 100,0 100,0


Exportacions Importacions % sobre el total (2018)


dos principals sectors importadors del 12 % i 10,3 %, respectivament. La importació de productes tèxtils ha disminuït un 1 %, mentre que els productes energètics, d’oscil·lació força volàtil, s’han disparat un 25,9 %. En el conjunt del període 2014-2018, els augments relatius més significatius d’importacions també els van protagonitzar l’automoció i la maquinària, juntament amb la metal·lúrgia.

4,1 9,4

6,9

9,8

20,15,6

15,9

17,2

11,2

Importacions per sectors econòmics. 2018(% del total)2,1 3,1

11,7

8,2

24,0

6,0

14,2

17,6

13,1

Agricultura Productes energètics AlimentacióTèxtil Indústries químiques Metal·lúrgiaMaquinària i equips Vehicles de motor Resta d'activitats

Exportacions per sectors econòmics. 2018(% del total)


-10

0

10

20

30

40

50

60

70


Exportacions i importacions per sectors econòmics(% de variació 2014-2018)



Els béns intermedis van presentar els creixements relatius més elevats en exportacions i importacions el 2018 Les exportacions de béns intermedis van representar el 55,9 % del total, amb un creixement del 3,7 % anual, impulsat pel creixement de les exportacions energètiques i industrials. D’altra banda, els béns de consum (37,3 % del total) van disminuir (-2,4 %), en part per la caiguda de les exportacions d’automòbils. Les exportacions de béns de capital van experimentar un creixement molt moderat el 2018 (1,2 %), després d’haver-se reduït el 2017. En l’estructura importadora catalana, les importacions de béns intermedis representen la part més important (59,6 % el 2018), fet que està relacionat amb el fort pes transformador de l’economia catalana. Les importacions de béns de consum signifiquen el 33,6 % i les de béns d’equipament, el 6,8 %. El comportament de les importacions mostra una evolució força homogènia segons la destinació econòmica dels béns.

Exportacions i importacions per destinació econòmica dels béns(% de variació)

2014-2018 Any 2018 2014-2018 Any 2018

Béns de consum 13,1 -2,4 43,2 5,4

aliments, begudes i tabac 17,5 -3,1 26,6 3,9

altres béns de consum 11,3 -2,2 47,4 5,7

Béns de capital 26,6 1,2 36,0 4,6

maquinària i altres béns d'equipament 15,1 2,5 37,2 5,9material de transport i altres béns de capital 53,6 -1,0 33,2 1,6

Béns intermedis 18,4 3,7 15,5 8,1

productes d'agricultura, silvicultura i pesca 27,4 7,9 -8,0 -10,4productes energètics i industrials 18,2 3,6 17,0 9,2

Total 16,8 1,1 24,9 6,9



Importacions per destinació econòmica

Aportació al creixement (punts percentuals)

2014-2018 2014 2018

Béns de consum 12,7 29,3 33,6

Béns de capital 2,2 6,2 6,8

Béns intermedis 10,0 64,5 59,6


% sobre el total


Si s’analitza la contribució de les importacions de cada categoria de béns es poden apreciar canvis substantius entre el 2014 i el 2018 per l’efecte de l’augment de la demanda interna (en especial, el consum). Així, el creixement de les importacions des de 2014 es concentra en els béns de consum. Les exportacions de vehicles, que ha estat el factor més important en el creixement de les exportacions dels darrers anys, s’han frenat Quan es desagrega la informació per productes per analitzar de forma més específica les exportacions, es comprova la importància tant del pes de les exportacions de vehicles (16,2 % el 2018) com de la seva aportació al creixement total des de 2014 (1,5 punts percentuals). No obstant això, aquest epígraf ha caigut un 2,6 % el 2018. Dins del rànquing de l’any 2018 dels deu productes amb més pes en les exportacions catalanes (a dos dígits de la TARIC), també hi van destacar les matèries plàstiques i la maquinària. L’automoció i la maquinària són les importacions que més han crescut en termes absoluts els darrers anys Entre les principals importacions, les que van aportar més al creixement entre 2014 i 2018 van ser les de vehicles automòbils (7,3 punts percentuals) i les de maquinària (2,0 punts en el cas del material elèctric i 1,9 punts en el cas dels aparells mecànics).

Evolució de les principals exportacions(% de variació i contribució)

Aportació al creixement

Any 2018 2014-2018 2014-2018 2014 201887 Vehicles -2,6 9,4 1,5 16,1 16,2

39 Matèries plàstiques 7,4 18,0 1,4 7,6 7,6

84 Maquinària i aparells mecànics 4,7 20,3 1,4 6,7 6,8

85 Maquinària i material elèctric 0,4 18,5 1,2 6,4 6,3

30 Productes farmacèutics 6,5 14,8 0,9 6,4 6,1

02 Carns i despulles comestibles -7,6 13,9 0,5 3,9 3,8

27 Combustibles -16,3 33,3 1,1 3,3 3,729 Prod. químics orgànics 8,0 2,6 0,1 3,7 3,2

33 Essències i perfumeria 11,4 23,8 0,7 2,8 2,9

38 Altres productes químics -11,4 15,9 0,4 2,6 2,6


% de variació Pes sobre el totalProductes TARIC


El 2018 les exportacions industrials d’alt contingut tecnològic van continuar creixent per sobre de la mitjana Les exportacions industrials que incorporen més contingut tecnològic van experimentar un creixement de l’1,2 %, percentatge molt inferior al mostrat l’any 2017 (9,5 %), però més elevat que el del conjunt de productes industrials el 2018 (0,6 %), i ja representen l’11,1 % del total. No obstant això, són les exportacions de nivell tecnològic mitjà alt les que més creixen el 2018 (un 2,3 %), pel creixement dels productes químics. En el cas de les importacions, les que van créixer més van ser les de contingut tecnològic mitjà baix (10,7 %).

Evolució de les principals importacions(% de variació i contribució)


Any 2018 2014-2018 2014-2018 2014 201887 Vehicles 7,4 69,4 7,3 10,5 13,3

27 Combustibles 39,0 9,1 1,1 12,2 7,7

84 Maquinària i aprells mecànics 2,1 24,0 1,9 8,1 7,885 Maquinària i material elèctric 3,4 27,8 2,0 7,1 7,029 Prod. químics orgànics 9,7 15,8 1,1 6,7 5,639 Matèries plàstiques 11,5 29,2 1,5 5,1 4,830 Productes farmacèutics 0,4 11,2 0,5 4,3 3,8

62 Peces i complements de vestir, excepte de punt

2,4 29,7 1,0 3,3 3,4

90 Instruments i aparells d'òptica, precisió i medicoquirúrgics

0,5 23,0 0,6 2,8 2,7

61Peces i complements de vestir, de punt 3,0 25,8 0,8 3,0 2,9

Pes sobre el total


Productes TARIC% de variació

8,5

9,0

9,5

10,0

10,5

11,0

11,5

2014 2015 2016 2017 2018

Exportacions de productes industrials d'alt contingut tecnològic (% sobre les exportacions de productes industrials totals)

Catalunya Espanya

Font: Idescat


La perspectiva dels darrers anys permet apreciar el fort creixement relatiu de les exportacions d’alt contingut tecnològic (que creixen per damunt de la resta d’exportacions), amb un creixement del 31,7 % entre el 2014 i el 2018. Amb tot, l’aportació més elevada al creixement de les exportacions va recaure en els productes de contingut tecnològic mitjà alt (6,7 punts percentuals, que representen el 39,2 % del creixement total). En el cas de les importacions, l’aportació més elevada també es va produir dins d’aquesta mateixa categoria tecnològica de productes, que van aportar el 57,8 % del creixement total. El sector exportador es contrau els primers mesos del 2019 Durant els primers mesos del 2019, es manté la tendència a la baixa del sector exportador català, iniciada el segon semestre del 2018. Els comptes econòmics del primer trimestre de 2019 mostren una caiguda de les exportacions totals de l’1,1 %, que contrasta amb el creixement

Exportacions i importacions de productes industrials per contingut tecnològic i grups de productes(% de variació i contribució)



Any 2018 2014-2018 2014-2018 Any 2018 2014-2018 2014-2018Nivell tecnològic alt 1,2 31,7 3,1 8,2 31,2 3,8

Productes farmacèutics 1,6 22,1 1,6 16,9 33,9 2,1Productes informàtics, electrònics i òptics -0,2 60,7 1,5 -0,2 27,8 1,7

Altres 60,7 7,1 0,0 75,6 92,4 0,1

Nivell tecnològic mitjà alt 2,3 13,6 6,7 8,2 36,0 16,6

Productes químics 3,5 14,7 2,7 10,2 15,9 2,9Materials i equips elèctrics; maquinària i vehicles

0,8 12,5 3,7 6,8 49,6 12,8

Altres 16,4 20,7 0,4 13,2 42,7 1,0

Nivell tecnològic mitjà baix -4,2 24,3 3,4 10,7 18,2 2,9Cautxú i matèries plàstiques, minerals no metàl·lics i metal·lúrgia

4,2 17,6 1,5 5,7 27,6 2,3

Productes metàl·lics -0,1 15,6 0,5 3,4 29,0 0,7

Altres -23,1 55,6 1,4 28,1 -1,1 -0,1

Nivell tecnològic baix -0,1 14,3 3,8 0,5 20,7 5,3Alimentació, tèxtil, cuir, calçat, fusta i paper -0,5 12,4 3,1 0,3 18,3 4,2

Altres 3,6 37,1 0,7 2,0 40,2 1,1

Total de productes industrials 0,6 17,1 17,1 6,6 28,7 28,7



% de variació % de variació


del 2,0 % mostrat el 2018. Les exportacions de béns i serveis (-1,9 %) es veuen en part compensades pel creixement del consum dels estrangers al territori (3,3 %). Per la seva banda, les importacions totals també disminueixen de manera sobtada un 0,3 %, després d’haver crescut un 3,6 % el 2018, en una dinàmica expansiva ininterrompuda des de 2012. Mentre que el consum dels residents a l’estranger continua a l’alça (5,3 %), l’evolució de les importacions de béns i serveis se situa al -0,6 % interanual. El saldo amb l’estranger es manté en negatiu (-0,3 punts), malgrat la millora en 3 dècimes percentuals respecte del trimestre anterior. En la mateixa línia, pel que fa al comerç de béns, les dades de duanes acumulades fins al primer trimestre de 2019 han mostrat una caiguda interanual de les exportacions de l’1,4 %, on destaca sensiblement la caiguda de l’exportació de vehicles(-15,6 %). Les importacions, per contra, s’han situat en un ritme de creixement del 5,3 %. Finalment, un fet destacable d’aquest primer trimestre de 2019 és la reactivació de les exportacions d’alt contingut tecnològic (5,6 %), a diferència de l’exportació del conjunt de productes industrials, que s’ha reduït un 1,4 %.

67 Nota de Conjuntura Econòmica.105 Juliol de 2019

Requadre 2. El turisme a Catalunya l’any 2018 Un dels fenòmens més destacats de l’economia catalana en els darrers anys, per la seva importància creixent, és l’expansió del turisme i les seves activitats relacionades. La seva contribució al PIB supera l’11 % del total i genera més de 400.000 llocs de treball, segons Turisme de Catalunya. Així mateix, la comptabilitat satèl·lit del turisme, calculada per l’INE a nivell espanyol, estima l’aportació del turisme en un 11,7 % del PIB l’any 2017 i n’associa el 12,8% de l’ocupació total. Catalunya és la primera comunitat de l’Estat en nombre de turistes estrangers i despesa declarada, amb unes xifres que suposen en ambdós casos el 23 % del total. El conjunt d’indicadors turístics ha crescut de manera continuada d’ençà de l’enfonsament de l’any 2009 i ja han superat amb escreix els nivells previs a la crisi. Per als propers anys, l’Organització Mundial del Turisme de les Nacions Unides, preveu que els fluxos internacionals mantinguin el seu increment a un ritme del 3 %-4 % anual, fet que es pot traslladar a un creixement continuat del sector a Catalunya. El 2018 l’oferta turística de Catalunya compta amb més d’un milió de places d'allotjament, un 5,9 % més que l’any anterior. Sense comptabilitzar els habitatges d’ús turístic, segons les dades de l'Eurostat, les places turístiques de Catalunya representaven el 2017 un 22,1 % del total d'Espanya i un 2,5 % de la UE. Les places en allotjaments de turisme rural a Catalunya han augmentat un 2,6 %, en contrast amb l’augment més reduït de les places en establiments

Nombre d'establiments i de places d'allotjament. 2018Establiments

Total Total% de variació

interanualEstabliments hotelers 3.040 313.788 0,5

Càmpings 351 271.908 0,2

Turisme rural 2.465 19.527 2,6

Apartaments turístics 250 14.423 3,1

Habitatges d'ús turístice 74.756 411.368 15,2

Total 80.862 1.031.014 5,9

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat i el Registre de Turisme de Catalunya.

Places

e: estimació.


hotelers (0,5 %) i en càmpings (0,2 %). Les places d’habitatges d’ús turístic, si bé provenen d’una estimació menys fiable que es basa en el nombre d’habitatges registrats, mostren un creixement del 15,2 %. Les pernoctacions en establiments turístics, descompostes per tipus d’establiment i marca turística, mostren una moderada reducció en els establiments hotelers (-0,7 %), on l’augment del 2,9 % a la ciutat de Barcelona, ha estat compensat per les caigudes a la Costa Daurada i la Costa de Barcelona. Les pernoctacions en càmpings han augmentat un 0,4 %, amb la major contribució positiva provinent de la demanda a la Costa Daurada. L’augment de les places de turisme rural ha anat de la mà d’un increment d’un 5,2 % de les pernoctacions en aquest tipus d’establiments. L’increment de pernoctacions en allotjaments de turisme rural s’observa principalment a la Costa Brava (24,1 %) mentre que a les Terres de Lleida i les Terres de l’Ebre ha disminuït un 17,1 % i un 13,1 %, respectivament. En una panoràmica més agregada de les magnituds i evolució de la demanda en aquest sector l’any 2018 basada en les enquestes de moviments turístics i despesa turística realitzades per l’INE, el nombre total de turistes (internacional i intern) supera els 44 milions i s’aprecia un lleu increment del 0,2 % respecte de l’any 2017. Aquesta variació s’explica per un augment del 2,0 % dels viatges interns dels residents a Catalunya (amb pernoctació fora del municipi de residència), l’estabilitat en els viatges dels estrangers i el retrocés dels viatges dels residents a la resta de l’Estat (-6,2 %). Quant a la composició, el pes dels viatges de residents a Catalunya, que inclou

Pernoctacions en establiments turístics segons marca turística. 2018

milers% variació interanual milers

% variació interanual milers

% variació interanual

Barcelona 21.191,7 2,9 - - - -

Costa Brava 11.505,6 0,5 7.327,1 -1,6 392,2 24,1

Costa Daurada 9.800,2 -4,9 5.218,9 4,1 74,9 3,0

Costa Barcelona 10.594,2 -4,1 2.353,7 -1,8 88,8 0,1

Paisatges Barcelona 390,4 -21,6 113,6 -2,8 156,0 2,4

Pirineus 1.451,2 0,0 1.193,4 -2,1 446,4 0,6

Terres de Lleida 469,3 13,1 71,8 -0,3 57,3 -17,1

Terres de l'Ebre 717,8 -9,2 609,3 8,8 45,1 -13,1

Val d'Aran 724,2 8,3 68,7 9,4 nd nd

Total pernoctacions 56.844,6 -0,7 16.956,6 0,4 1.264,8 5,2

Font: Idescat, a partir de l'INE.

Establiments hotelers Càmpings Turisme rural


l’allotjament en segona residència, supera el 46% del total, el dels estrangers el 43 % i el dels residents a la resta de l’estat gairebé assoleix l’11 % del total. La composició per despesa difereix notablement per la major despesa declarada dels estrangers, que tenen una despesa mitjana diària superior i pernocten més dies. Així, la despesa dels estrangers representa un 83,7 % del total, mentre que la dels residents a Catalunya és el 9,1% i la dels residents a la resta de l’Estat assoleix el 7,3 %. La despesa declarada l’any 2018 mostra un comportament diferenciat en aquests grups: augmenta la dels residents a Catalunya (6,6 %) i la dels estrangers (7,2 %), en contrast amb el retrocés de la dels residents a la resta de l’Estat (-6,0 %). En termes de despesa per viatge, són els estrangers qui més gasten (1.077,5 euros), a força distància dels turistes residents a la resta de l’Estat (372,3 euros) i el turisme dels residents a Catalunya (109,3 euros). En aquest darrer cas cal tenir present l’elevada proporció d’allotjament en habitatge propi. Una anàlisi amb major detall del turisme estranger amb les dades provisionals del 2018, mostra uns nivells rècord tant en nombre de visitants internacionals com en l’import de la seva despesa total declarada. D’una banda, el nombre de turistes estrangers ha estat similar al de l’any 2017, assolint els 19,1 milions de visitants. L’estancament podria respondre a l’impacte dels atemptats terroristes de l’agost de 2017, així com a les condicions climàtiques favorables al nord del continent europeu durant l’estiu de 2018. De l’altra, la despesa total s’ha incrementat un 7,2 %, fins assolir gairebé 20.600 milions d’euros.

Composició del turisme per residència. 2018

EstrangersResidents a l'Estat

espanyolResidents a

Catalunya Totalmilions 19,1 4,8 20,5 44,4

% del total 43,0 10,8 46,1 100,0

% var. interanual 0,0 -6,2 2,0 0,2

euros 1.077,5 372,3 109,3 554,7

% var. interanual 7,2 0,1 3,9 5,9

milions d'euros 20.606 1.787 2.238 24.631

% del total 83,7 7,3 9,1 100,0% var. interanual 7,2 -6,0 6,6 6,1

Nota: Inclou turisme en habitatge propi.Font: Idescat i Observatori del Treball i Model Productiu a partir de l'INE.

Turistes

Despesa total

Despesa mitjana


La dinàmica per països d’origen dels turistes ha estat desigual entre els mercats tradicionals (amb un origen més proper) i la resta del món. Els països d’origen més tradicionals, que són Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, els Països Baixos, els països nòrdics i el Regne Unit, han disminuït la seva afluència el 2018, caient un 7,1 %, mentre que el turisme procedent de la resta del món ha crescut un 10,6 %. Aquesta tendència ha estat recolzada en els darrers anys, entre altres factors, per l’increment d’oferta de vols internacionals i per la millora en la renda mitjana de països asiàtics. L’any 2018 destaca especialment per l’increment de turistes provinents dels EUA (21,8 %), el Japó (26,1 %) o la Xina (17,4 %). El cas dels turistes dels EUA és especialment destacable atès que l’any 2018 van elevar la seva participació fins a un 7,1%, alhora que van generar un 11,6% de la despesa del turisme estranger. El conjunt de països més tradicionals ha anat perdent pes sobre el total del turisme estranger i ha passat de representar un 72,3 % l’any 2009 a un 55,7 % l’any 2018.

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Font: Observatori del Treball i de Model Productiu a partir de l'INE.

Evolució del turisme estranger a Catalunya

Turistes (milers) Despesa (milions d'euros)

Composició del turisme estranger. 2018

Total països més tradicionals Resta del món Total turistes

estrangers

milions 10,7 8,5 19,1

% del total 55,7 44,3 100,0

% var. interanual -7,1 10,6 0,0

euros 766,1 1.469,1 1.077,5

% var. interanual 0,0 1,5 7,2

milions d'euros 8.161,5 12.444,5 20.606,0

% del total 39,6 60,4 100,0% var. interanual 7,0 12,2 7,2

Font: Idescat i Observatori del Treball i Model Productiu a partir de l'INE.

Turistes

Despesa mitjana

Despesa total


La despesa declarada també divergeix segons el país d’origen del turisme. Així, els turistes de països d’origen tradicional gasten una mitjana de 766,1 euros a Catalunya, en contrast amb els turistes de la resta del món, que gairebé dupliquen aquesta despesa (1.469 euros). Val a dir que aquesta despesa inclou el transport internacional, que en mitjana suposa el 27 % de la despesa total. El pes creixent del turisme de la resta del món, amb una despesa mitjana més elevada explica, en part, el major creixement de la despesa total en comparació amb el nombre de turistes. Pel que fa a la rendibilitat del sector hoteler, les dades provisionals de l’any 2018 revelen que la facturació mitjana per habitació ocupada en establiments hotelers (ADR) a Catalunya no ha variat respecte de l’any anterior. Les xifres agregades amaguen una gran disparitat per marques turístiques, sent la marca Barcelona l’única que redueix aquest indicador. Quant als ingressos per habitació disponible (RevPAR), aquests han estat un 1,2 % menys que el 2017, disminuint amb força a la marca Paisatges de Barcelona (-19,5 %) però augmentant notablement a la marca turística Terres de Lleida (17,4 %) Un dels reptes de futur de l’economia catalana rau en l’assimilació per part del territori dels fluxos turístics, que es preveu que continuaran creixent en els propers anys. La Generalitat de Catalunya compta amb el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2018-2022 que es marca quatre objectius principals, com són l’increment de la despesa turística diària, com a aproximació de la millora de la qualitat del turisme, la reducció de l’estacionalitat estival, l’augment de l’allotjament en

Indicadors de rendibilitat del sector hoteler. Per marques turístiques. 2018

euros% de variació

interanual euros% de variació

interanualBarcelona 123,5 -2,7 97,1 -2,9

Costa Brava 76,3 1,7 47,1 -1,7

Costa Daurada 83,2 0,8 55,1 -3,5

Costa Barcelona 72,3 3,5 50,8 0,7

Paisatges Barcelona 77,8 0,2 33,6 -19,5

Pirineus 73,3 6,5 23,4 7,9

Terres de Lleida 50,7 0,7 21,4 17,4

Terres de l'Ebre 75,9 8,0 35,2 -0,9

Val d'Aran 90,1 3,2 40,2 10,3

Total 96,3 0,0 65,6 -1,2

ADR: Facturació mitjana per habitació ocupada.RevPAR: Ingressos per habitació disponible.Font: Idescat, a partir de l'Enquesta d'ocupació hotelera de l'INE.

ADR RevPAR


destinacions interiors de Catalunya i la gestió intel·ligent dels fluxos d’entrada que s’estima assoleixin els 21 milions de turistes estrangers l’any 2022.


4. La dinàmica empresarial La confiança empresarial va repuntar a l’inici del 2018 i es va reduir posteriorment, mantenint en tot moment una opinió favorable sobre la marxa del negoci i les expectatives empresarials La confiança de les empreses durant el 2018 va reflectir una valoració favorable sobre la marxa del negoci i les expectatives a curt termini. A l’inici de l’any es va produir un lleuger repunt positiu del clima empresarial, després de la moderació del segon semestre del 2017. Posteriorment, en el context d’un entorn internacional menys favorable i més incert, es produí una reducció dels saldos de respostes de les empreses enquestades, tant pel que fa a la marxa del negoci com a les expectatives empresarials, influïdes per un entorn internacional menys favorable i més incert. Les primeres dades del 2019 apunten a un repunt en les expectatives empresarials malgrat un debilitament de la marxa del negoci. Cal apuntar que la marxa del negoci a la indústria va ser menys favorable que en el conjunt de l’economia en el tancament del 2018, per bé que les percepcions i expectatives sobre la marxa del negoci industrial han repuntat a l’inici del 2019.

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

1T2014

1T2015

1T2016

1T2017

1T2018

1T2019

Expectatives per al següent trimestre de la marxa del negociMarxa del negoci respecte del trimestre anterior

Evolució de l'indicador de clima empresarial(% de saldo de respostes positives-negatives)

Font: Idescat, Cambra de Comerç de Barcelona i INE.


Aquesta evolució també es va observar al conjunt de l’Estat, on els indicadors de confiança foren menys favorables que a Catalunya i fins i tot es van situar en negatiu a finals del 2018. D’altra banda, el nombre d'empreses amb procediments concursals va augmentar un 18,9 % el 2018, circumstància que habitualment es relaciona amb un empitjorament de la dinàmica empresarial. De fet, va ser el primer any d’augment a Catalunya després de quatre anys de reducció. Malgrat això, cal tenir en compte que el nombre de concursos necessaris va disminuir, de manera que una part d’aquest augment pot ser el resultat d’una utilització més generalitzada de la llei de segona oportunitat. No es disposa d’informació sobre els resultats d’aquests procediments concursals per a fer-ne valoracions qualitatives. Els resultats financers, les amortitzacions i el palanquejament impulsen la rendibilitat financera Les dades més recents de la central de balanços del Banc d’Espanya, corresponents a la base trimestral, ofereixen informació provisional relativa al 2018 basada en una mostra d’empreses relativament petita i amb sobrerepresentació de les empreses de més dimensió. Per aquest motiu, els resultats que es derivin de la seva anàlisi s’han d’interpretar amb cautela.

0

2

4

6

8

10

12

14

2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018

Rendibilitat de l'empresa catalana (%)

Rendibilitat dels fons propisRendibilitat de l'actiu netRendibilitat de l'actiu no financer

1 Resultat ordinari net abans d'impostos sobre el patrimoni net (%).2 Resultat ordinari net abans d'interessos i impostos sobre l'actiu net (%).3 Resultat d’explotació abans d'impostos sobre l’actiu no financer (%).4 Estimacions provisionals obtingudes a partir d'enquestes trimestrals del Banc d'Espanya.Font: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, i Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, a partir de les dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya.

4

1

2

3


Aquestes dades rebel·len que el 2018 es va produir un increment de la rendibilitat dels fons propis, afavorida per un palanquejament favorable, i que va mantenir la tendència a l’alça iniciada el 2014. També va contribuir-hi l’augment de la rendibilitat de l’actiu net, impulsada per una reducció de les amortitzacions i dels costos financers, alhora que els ingressos financers van augmentar. Quant a la rendibilitat de l’actiu no financer, el 2018 es va produir una reducció després de l’alça observada des del 2014, degut a un increment de l’actiu corrent i una reducció del VAB. Les empreses catalanes van presentar un balanç de situació sanejat el 2017 A partir de les dades de la central de balanços del Banc d’Espanya, el conjunt d’empreses de la mostra anual per al 2017 va presentar una estructura sanejada des d’un punt de vista de la capacitat per afrontar les obligacions de pagament. Els actius corrents eren suficients per afrontar els passius corrents i l’actiu total permetia respondre al finançament total. Cal apuntar que el patrimoni net representava prop del 41 % del passiu total, percentatge similar a l’observat en l’inici de la recuperació econòmica. Les inversions privades i de capital risc a Catalunya van augmentar un 68,8 % el 2018 L’any 2018 Catalunya va rebre 1.756 milions d’euros d’inversions privades, xifra que es va repartir en 220 operacions, el nombre més elevat de l’Estat (29,2 % del total). Aquest flux va ser un 68,8 %

59,9 40,1

41,3 24,7 14,2 19,8

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Passiu

Actiu

Actiu no corrent Actiu correntPatrimoni net i provisions Finançament a llarg termini amb costFinançament a curt termini amb cost Deute a curt termini sense cost

Estructura del balanç de l'empresa catalana. 2017 (% sobre el total de l'actiu i del passiu)

Font: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, i Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, a partir de les dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya.


superior al del 2017, quan ja havia augmentat un 40,1 %. Pel que fa a l’estoc d’aquest tipus d’inversió, Catalunya acumulava 5.673 milions d’euros a tancament del 2018, un 22,6 % més que el 2017 segons l’Associació Espanyola de Capital, Creixement i Inversió. També van destacar les inversions en start ups amb seu a Catalunya, amb 228,8 milions d’euros (13,4 % més que un any enrere) i 125 start ups finançades, les xifres més altes de l’Estat (45,3 % i 27,2 % del total, respectivament). El nombre d’empreses actives va seguir creixent al llarg del 2017 en un context de tensions institucionals remarcables Amb l’esclat de la crisi econòmica i fins al 2014, Catalunya va perdre 49.000 empreses amb establiment (49.450 si tenim en compte les que tenien el domicili social a Catalunya). Amb la recuperació de l’activitat econòmica, la dinàmica empresarial es va revertir i l’estoc d’empreses actives va augmentar. Entre 2014 i 2018 es va produir un augment de 43.580 empreses amb establiment (i 41.800 amb domicili social). Amb tot, l’1 de gener de 2018 encara no s’havien recuperat totes les empreses perdudes durant la crisi. L’evolució del nombre d’empreses en l’informe d’enguany fa referència a la produïda al llarg del 2017, quan la incertesa política, sumada a un decret llei de l’Estat espanyol que facilitava el trasllat de les seus empresarials, va dur a algunes societats mercantils a canviar el seu domicili social. En aquest context, però, el nombre d’empreses amb activitat a Catalunya va seguir creixent durant el 2017 i ho va fer al mateix ritme que al conjunt de l’Estat (un 1,7 %). Aquesta taxa va ser lleugerament inferior a la dels dos anys anteriors a Catalunya (2,0 % el

-2

-1

0

1

2

3

570

580

590

600

610

620

2013 2014 2015 2016 2017 2018

% de variació anual (eix dret) Milers d'empreses (eix esquerre)

Evolució de les empreses amb domicili social a Catalunya*

* Amb data 1 de gener de cada any.Font: Idescat, a partir del Directori central d'empreses (DIRCE) de l'INE.


2015 i 2,1 % el 2016); a l’Estat aquestes taxes van ser de l’1,6 % el 2015 i l’1,4 % el 2016. Els canvis notarials d’adreça mencionats van condicionar les estadístiques d’empreses amb domicili social a Catalunya, però, amb tot, el nombre va augmentar durant el 2017, un 1,5 %. L’1 de gener del 2018 hi havia un total de 618.366 empreses amb domicili social a Catalunya, de les quals més de la meitat (57,0 %) no tenien assalariats i un 38,1 % en tenia menys de 10, de manera que les microempreses representaven la gran majoria d’empreses de Catalunya. Un 4,0 % eren empreses petites (entre 10 i 49 assalariats), un 0,7 % eren empreses mitjanes i un 0,2 % tenien 250 assalariats o més. Aquests pesos no van variar substancialment en relació amb els anys precedents, però durant el 2017 les empreses grans van presentar l’increment relatiu més elevat, mentre que les empreses sense assalariats van ser les que van créixer menys, i van perdre pes per primer cop des del 2014. Una anàlisi similar però per a les empreses amb activitat, independentment d’on radiqui el seu domicili social, i per sectors d’activitat mostra que durant la crisi econòmica, la pèrdua d’empreses es va concentrar en el sector de la construcció i, en menor mesura, en la indústria, mentre que els serveis van seguir creixent. Aquesta terciarització va continuar amb la recuperació ja que la pràctica totalitat de la creació neta va correspondre a empreses de serveis.

1–9 10–49 50-249 ≥ 250Total amb

assalariatsSense

assalariats Total

Nombre d'empreses*2008 258.862 33.047 5.243 964 298.116 327.904 626.020

2014 230.797 21.592 3.928 820 257.137 319.428 576.565

2018 235.722 24.605 4.628 953 265.908 352.458 618.366

Variació absoluta

2008-2014 -28.065 -11.455 -1.315 -144 -40.979 -8.476 -49.455

2014-2018 4.925 3.013 700 133 8.771 33.030 41.801

2018 6.205 671 82 40 6.998 2.387 9.385

Variació relativa (%)

2016 -0,3 4,4 4,0 1,2 0,2 3,4 2,0

2017 1,1 5,0 6,9 9,6 1,6 2,6 2,1

2018 2,7 2,8 1,8 4,4 2,7 0,7 1,5

* Amb data 1 de gener de cada any.

Evolució del nombre d'empreses amb seu social a Catalunya segons el nombre d'assalariats

Font: Idescat, a partir del Directori central d'empreses (DIRCE) de l'INE, que cobreix totes les activitats econòmiques, excepte la producció agrària i pesquera, els serveis administratius de l'Administració central, autonòmica i local (inclosa la Seguretat Social), les activitats de les comunitats de propietaris i el servei domèstic.


La dinàmica empresarial durant el 2017 (darrer any amb dades disponibles) presenta algunes particularitats. Fou el primer any des de l’esclat de la crisi en què el nombre d’empreses va augmentar en els tres sectors d’activitat principals. La indústria encadenà el segon any en positiu i la construcció va trencar la tendència negativa viscuda des de l’esclat de la crisi immobiliària, amb l’excepció del creixement moderat del 2016. De fet, el nombre d’empreses industrials fou el que va créixer més en termes relatius durant aquest any, seguit de la construcció. No es disposa de dades oficials sobre el nombre d’empreses actives a tancament del 2018, però les estimacions de l’Observatori del Treball i Model Productiu apunten a que durant el 2018 el nombre d’empreses va augmentar al voltant de l’1,3 %, lleugerament per sota del ritme dels anys anteriors. D’altra banda, les estadístiques de creació i dissolució de societats mercantils, malgrat presentar limitacions metodològiques destacables i distar, sovint, de l’evolució dels indicadors més robustos, poden servir per a aproximar la dinàmica empresarial. En aquest sentit, la creació neta de societats mercantils a Catalunya va disminuir un 7,3 % el 2018, una caiguda més moderada que l’any anterior (-15,0 %) però més acusada que en el conjunt de l’Estat (-0,1 %).

Indústria Construcció Serveis TotalNombre d'empreses*

2008 49.398 118.002 468.045 635.445

2014 37.977 74.908 473.558 586.443

2018 38.613 75.418 515.989 630.020

Variació absoluta

2008-2014 -11.421 -43.094 5.513 -49.002

2014-2018 636 510 42.431 43.577

2018 1.346 1.729 7.455 10.530

Variació relativa (%)

2016 -1,7 0,6 2,5 2,0

2017 1,9 -0,8 2,6 2,1

2018 3,6 2,3 1,5 1,7

* Amb data 1 de gener de cada any.

Evolució del nombre d'empreses amb establiments a Catalunya segons el sector d'activitat econòmica

Font: Idescat, a partir del Directori central d'empreses (DIRCE) de l'INE, que cobreix totes les activitats econòmiques, excepte la producció agrària i pesquera, els serveis administratius de l'Administració central, autonòmica i local (inclosa la Seguretat Social), les activitats de les comunitats de propietaris i el servei domèstic.


L’activitat emprenedora, més alta que en la majoria dels països del seu entorn, va seguir creixent el 2018 La taxa d’activitat emprenedora (TEA) mesura el percentatge de població adulta (de 18 a 64 anys) involucrada en activitats emprenedores en fase inicial i que està en possessió, com a mínim, d’una part del capital del negoci. Segons l’informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM) la taxa d’emprenedoria de Catalunya va ser del 8,1 % el 2018, percentatge superior a la mitjana espanyola (6,4 %) i l’europea (8,0 %). La raó principal per a emprendre va ser l’aprofitament d’una oportunitat (56,5 % dels casos), mentre que la necessitat d’obtenir una feina per les dificultats de fer-ho per compte d’altri va representar un 18,1 %, i el 25,4 % restant va correspondre a altres motius o a la combinació d’aquests dos. Així, segons la ràtio oportunitat/necessitat es pot constatar una millora de la qualitat emprenedora des de l’any 2016, i de fet Catalunya se situa per sobre de la majoria dels països del seu entorn. La taxa emprenedora femenina (7,7 %) es va mantenir per sota de la masculina (8,6 %) però la distància s’escurçà a la meitat en un any. Catalunya destaca per una densitat i rotació empresarials elevades El fet que Catalunya es caracteritzi per una activitat emprenedora elevada afavoreix una elevada densitat empresarial. El 2016 Catalunya tenia 89,0 empreses per cada 1.000 habitants, segons dades comparables a nivell europeu, una de les xifres més altes entre les economies principals del continent. Aquest nombre relativament elevat d’empreses du associada una dimensió mitjana reduïda, circumstància que té implicacions sobre l’estructura empresarial, i la capacitat innovadora o exportadora facetes habitualment relacionades amb la dimensió de les empreses.

Catalunya Espanya Alemanya França ItàliaPaïsosBaixos

Empreses per cada 1.000 persones (2016)

89,0 76,7 42,2 68,9 73,4 93,5

Taxa de naixements d'empreses (2016) 11,2 10,3 6,7 9,8 7,9 9,9

Taxa de morts d'empreses (2016) 9,4 8,9 7,5 4,6 8,2 6,9

Taxa d'activitat emprenedora (2018) 8,1 6,4 5,0 6,1 4,2 12,3

Taxa d'activitat emprenedora i densitat empresarial a Catalunya i al seu entorn

Font: Global Entrepreneurship Monitor , INE i Eurostat.


L’estoc d’empreses és resultat dels fluxos d’entrada i sortida, que en el cas català, el 2016, van presentar una rotació superior a la de les altres economies considerades. La taxa de naixements va ser de l’11,2 %, de manera que el dinamisme dels projectes nous va ser elevat; mentre que la de pèrdua d’empreses (9,4 %) va ser també superior a la de l’entorn, fet que pot ser un indicador de la debilitat d’una part dels projectes empresarials iniciats.


Requadre 3. L’empresa exportadora Les exportacions catalanes han presentat una tendència a l’alça des de la caiguda del comerç internacional el 2009. Concretament, entre el 2009 i el 2018 l’increment va ser del 72,8 %, fet que suposa un ritme de creixement mitjà anual acumulat del 6,3 %. A partir del 2013 aquest ritme es va moderar, amb taxes anuals acumulades del 4,0 % i un creixement acumulat del 21,5 %, de manera que l’expansió de les exportacions va continuar. La internacionalització empresarial es pot produir per dues vies diferents: d’una banda, un eixamplament de la base exportadora, és a dir, un increment del nombre d’empreses exportadores (que s’anomena marge extensiu) i, de l’altra, un volum més elevat d’exportacions per empresa (que rep el nom de marge intensiu). També cal tenir en compte que les empreses exportadores es poden classificar en diferents categories en funció de la regularitat de les seves exportacions. D’aquesta manera, una empresa es considera que és exportadora regular quan ven a l’estranger ininterrompudament durant un mínim de quatre anys. A partir de les dades difoses per l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), es pot realitzar una anàlisi de l’empresa exportadora catalana. El nombre total d’empreses exportadores va ser de 47.918 (2,7 % més que el 2017), de les quals 17.239 (un 0,9 % més) eren exportadores regulars. A continuació es presenta una anàlisi d’aquestes dades a mitjà termini. El nombre d’empreses exportadores l’any 2018 era de:

• 47.918 empreses exportadores totals (1.157 menys que el 2013) • 17.239 que exporten regularment (2.557 més que el 2013)

El nombre d’empreses que exporten 50.000 € o més l’any 2018 era de:

• 12.312 empreses exportadores totals (133 menys que el 2013 però 738 més que el 2008). Aquest segment d’empreses representaven el 25,7 % de les empreses exportadores, però el valor de les seves exportacions acumulava el 99,7 % del total.

• 7.624 empreses exportadores regulars (967 més que el 2013 i 685 més que el 2008).

• 4.688 empreses exportadores no regulars (1.100 menys que el 2013 però 53 més que el 2008).


Durant els anys de crisi econòmica, les exportacions van ser, per a moltes empreses, una via fonamental per compensar la caiguda de les vendes interiors, i això va provocar que el nombre d’empreses exportadores augmentés, tot i que amb unes vendes relativament modestes en molts casos, alhora que les empreses ja internacionalitzades van incrementar fortament la seva intensitat exportadora. Amb la recuperació econòmica, la necessitat d’exportar va anar minvant, però els resultats del procés d’internacionalització han tingut continuïtat, ja que s’han anat consolidant les vendes a l’estranger. D’aquesta manera, entre el 2012 i el 2018, i considerant únicament les empreses que exportaven un mínim de 50.000 euros anuals, es va produir un increment del nombre d’empreses exportadores regulars. Una anàlisi amb més detall de l’últim lustre, per a les empreses que exporten més de 50.000 euros anuals, permet observar com després del repunt de les exportacions produït entre el 2010 i el 2012, les vendes a l’estranger van moderar el seu creixement. Les exportacions van créixer principalment gràcies al comportament de les empreses exportadores regulars. En el període 2013-2017 el marge extensiu de les exportadores regulars va contribuir de forma positiva; mentre que el marge intensiu d’aquestes empreses va tenir una contribució destacada però més irregular, aportant en positiu el 2015, 2017 i 2018. La reducció progressiva del nombre d’exportadores no regulars va comportar unes contribucions lleugerament negatives del seu marge extensiu, mentre que les vendes per empresa de les no regulars van

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Nombre d'empreses exportadores regulars i no regulars*

Nombre d'empreses exportadores regularsNombre d'empreses exportadores no regulars

*Les dades fan referència a les empreses que exporten 50.000 euros o més anualment.Font: ICEX.


tenir una contribució positiva destacada el 2015. El 2018, l’augment de les exportacions va ser conseqüència, bàsicament, del marge intensiu de les empreses exportadores regulars. Cada una de les empreses exportadores considerades pot vendre a un o més països. Tenint en compte això, i en relació amb el nombre total d’empreses exportadores regulars amb vendes a l’estranger per import mínim de 50.000 euros, el 64,2 % va exportar el 2018, com a mínim, a la zona euro. Amb percentatges menors, les empreses van vendre a la resta de la Unió Europea (28,5 %), resta d’Europa (16,7 %), Amèrica del nord (12,1 %), Amèrica llatina (23,1 %), Àsia sense Orient mitjà (17,8 %), Orient mitjà (11,8 %) i Àfrica (18,5 %). Resulta destacable que tots aquests pesos van augmentar durant el període 2014-2018, tret de la zona euro, de manera que el procés d’internacionalització de les empreses catalanes ha anat acompanyat d’una diversificació creixent dels seus mercats, especialment cap a la resta de la UE i Amèrica del Nord. El nombre d’empreses exportadores regulars es va mantenir estable el 2018, amb una intensificació d’aquesta diversificació de mercats més enllà de la zona euro, probablement com a resposta a la moderació del creixement en algunes economies d’aquesta àrea, però a uns ritmes menors que en els anys precedents, excepte en el cas d’Amèrica del Nord.

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Marge intensiu. Empreses exportadores no regularsMarge extensiu. Empreses exportadores no regularsMarge intensiu. Empreses exportadores regularsMarge extensiu. Empreses exportadores regularsVariació interanual de les exportacions de béns (%)

Contribució al creixement de les exportacions de béns(contribucions en punts percentuals, llevat de la variació interanual, en %)

2

2

3

3

1

1 Les dades fan referència a les empreses que exporten 50.000 euros o més anualment.2 Contribució a la variació de les exportacions de béns derivada de la variació del valor mitjà exportat.3 Contribució a la variació de les exportacions de béns derivada de la variació del nombre d'empreses exportadores.Font: elaboració a partir de dades de l'ICEX.


L’evolució del nombre d’empreses exportadores i dels marges extensius analitzats permeten constatar que el teixit empresarial català va apostar per la internacionalització. Les dades de la central de balanços del Banc d’Espanya també confirmen una creixent intensitat exportadora de l’empresa catalana des de l’any 2009. Les vendes d’empreses catalanes a l’estranger van incrementar-se un 6,2 % el 2018, mentre que les vendes a Catalunya i a la resta de l’Estat van créixer un 4,8 %. El grau d’obertura també va augmentar per via de les compres, ja que les provinents de l’estranger van augmentar un 7,0 % mentre que les compres a proveïdors catalans i espanyols van créixer un 2,0 %. La internacionalització empresarial es pot analitzar amb més detall emprant les dades d’aquesta font del Banc d’Espanya per a l’any 2017. El grau d’internacionalització de les vendes es va diferenciar per sector d’activitat, ja que la indústria va destinar un 46,2 % de les vendes a fora d’Espanya i el percentatge va ser del 15,9 % en els serveis. D’altra banda, les vendes a l’estranger van augmentar més que les destinades al mercat intern espanyol en les empreses petites i grans, no així en el cas de les empreses de dimensió mitjana. La internacionalització, però, va seguir sent molt superior en les empreses de més dimensió, ja que les vendes a l’estranger van representar un 7,3 % del total en el cas de les empreses petites, un 17,8 % en el de les mitjanes i un 37,8 % en el de les grans. Cal apuntar que les diferències en el grau d’obertura per sectors i dimensió no van canviar excessivament entre el 2015 i el 2017.

-100

-50

0

50

100

150

Zonaeuro

Resta dela UE

Restad'Europa

Amèricadel Nord

Amèricallatina

ÀsiasenseOrientmitjà

Orientmitjà

Àfrica

2014-2017 (mitjana anual) 2018

Variació interanual del nombre d'empreses exportadores regulars* segons el destí de les exportacions**

*Les dades fan referència a les empreses que exporten 50.000 euros o més anualment.**Les empreses estan comptabilitzades en totes les regions a les què exporten.Font: ICEX.


Aquesta concentració de l’activitat exportadora també queda reflectida en les dades de l’ICEX. Si s’ordenen les empreses exportadores segons la seva intensitat, el 87,3 % de les empreses amb menys vendes a l’estranger van acumular únicament l’1,9 % del valor exportat el 2018; mentre que en l’altre extrem, el 3,5 % de les empreses amb més vendes a l’estranger van concentrar el 87,6 % de les exportacions. D’altra banda, la intensitat exportadora de les empreses que venen a l’estranger amb regularitat és clarament superior a les que exporten de forma intermitent.2 2 Per a una anàlisi més detallada de l’empresa exportadora segons el volum exportat, consulteu http://economia.gencat.cat/web/.content/70_economia_catalana/arxius/articles-economia/19-04-Empresa-exportadora.pdf .

0

10

20

30

40

50

60

70

Menys de 25m Entre 25m i500m

Entre 500m i5M

Entre 5M i 50M Més de 50M

Empreses Valor

Nombre d'empreses exportadores i valor exportat segons el valor exportat per empresa. 2018 (% sobre el total de Catalunya)

m=milers, M=MilionsFont: ICEX.


5. Mercat de treball L’any 2018 l’economia catalana va seguir generant ocupació a bon ritme, tot i el ritme més moderat de l’activitat econòmica L’any 2018 l’economia catalana va seguir creant ocupació a un ritme molt notable, tot i que una mica inferior als anys previs, en sintonia amb la moderació també observada en el creixement del PIB (que va ser d’un 2,6 %). D’aquesta manera, ja s’encadenen cinc anys de recuperació en l’ocupació després del sotrac de la crisi. El nombre d’afiliats va augmentar el 2018 un 3 %, un creixement significatiu, però per sota dels augments dels tres anys anteriors (que van ser superiors al 3,5 % anual). L’ocupació mesurada per l’Enquesta de població activa (EPA) va mostrar un ritme més coherent amb l’evolució del PIB, ja que el seu creixement va ser d’un 2,7 %, dues dècimes més baix que l’increment del 2017. En termes absoluts (i en mitjana anual), el 2018 el nombre d’afiliacions va incrementar-se en 97.924, mentre que el nombre d’ocupats segons l’EPA va augmentar en 86.900 persones. Pel que fa a l’evolució en el transcurs del 2018, a partir de l’estiu va experimentar-se una lleu desacceleració en el creixement de l’afiliació i de l’ocupació de l’EPA, de manera que van tancar el quart trimestre amb creixements interanuals d’un 2,9 % i d’un 2,3 %, respectivament. Les estadístiques de síntesi de l’Idescat també confirmen el creixement significatiu de l’ocupació el 2018. Segons les dades dels comptes econòmics anuals de l’Idescat el nombre de llocs de treball va créixer el 2018 un 2,8 %, després d’haver augmentat un 3 % el 2017. Per tant, totes les fonts estadístiques apunten que el creixement de l’ocupació va ser intens, amb un ritme similar al creixement del PIB, que reflecteix un estancament o augment molt escàs de la productivitat aparent del treball. Tot i l’evolució favorable de l’ocupació durant els últims anys, encara no s’ha recuperat el volum d’ocupació previ a la crisi. Així, mentre que el PIB ja va tornar l’any 2016 a recuperar el valor en volum anterior a la recessió, el nombre de llocs de treball encara se situa un 5,5 % per sota del nivell que presentava l’any 2007, mentre que la taxa d’ocupació encara és 3,4 punts inferior.


Cal destacar que l’ocupació també va mostrar dinamisme a l’economia espanyola: durant el 2018 l’ocupació EPA i l’afiliació van augmentar un 2,7 % i un 3,2 %, respectivament, amb taxes similars o una mica més altes que en el cas català. Per sectors, l’any 2018 l’ocupació va créixer amb força a la construcció (5,1 %) i als serveis (3 %), mentre que es va desaccelerar a la indústria Les dades sectorials d’afiliació mostren que tots els grans sectors d’activitat, tret de l’agricultura, van crear ocupació. En termes relatius, la construcció va tornar a encapçalar el 2018 el creixement de l’afiliació (un 5,1 % anual), seguida dels serveis (3 %); a la indústria l’afiliació va

80

85

90

95

100

105

110

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

La dinàmica del PIB i el mercat de treball (en nombres índex, 2007=100)

PIB en volum Llocs treball

Font: Idescat.

-4

-2

0

2

4

2013 2014 2015 2016 2017 2018

Dinàmica de l'ocupació(% de variació interanual)

Ocupació a Catatunya (EPA)Afiliació a la Seguretat Social a CatalunyaOcupació a Espanya (EPA)Afiliació a la Seguretat Social a Espanya

Font: Idescat, INE i Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.


incrementar-se un 2,6 %, mentre que l’agricultura va anotar un descens de l’afiliació d’un 1,5 %, el primer des de l’any 2014. Com sol ésser habitual, el gros de la creació d’ocupació (gairebé un 80 % de les noves afiliacions) es va concentrar en el sector de serveis, pel seu gran pes en l’economia. En particular, va produir-se un dinamisme notable de l’ocupació en serveis essencials (com ara els d’administració pública, de sanitat i d’ensenyament, serveis que són en bona mesura de no mercat). Pel que fa a la indústria, l’afiliació va augmentar a bon ritme en mitjana del 2018 (2,6 %), però a la part final del 2018 va alentir el ritme (amb augments interanuals per sota del 2 %). Això s’explica per l’afebliment registrat en l’activitat industrial, tal com s’apunta a d’altres capítols d’aquest informe anual, tenint en compte a més que l’ocupació és un indicador retardat del cicle econòmic. D’altra banda, tot i que la construcció acumula diversos anys amb un creixement molt dinàmic de l’afiliació, encara presenta uns nivells d’ocupació relativament baixos (encara no s’ha recuperat el nombre d’afiliats que es registrava l’any 2011, en plena crisi). En un àmbit més desagregat, les dades de l’afiliació a la Seguretat Social permeten observar que el 2018 la creació d’ocupació va continuar sent molt generalitzada per branques d’activitat. En el sector industrial les activitats que més van contribuir a l’augment de l’afiliació van ser les d’alimentació i de reparació i instal·lació de maquinària, amb increments del 2,9 % i del 9,4 % interanual, respectivament; mentre que en termes relatius, destaquen els creixements a les indústries farmacèutica (4,5 %) i del cuir i el calçat (7,9 %). D’altra banda, la branca del sector de serveis que més va contribuir a l’afiliació va ser l’Administració pública amb un augment del 6,9 % interanual, seguida de la sanitat (4,0 %), les activitats de programació i consultoria informàtica (9,2 %), l’educació (2,9 %) i el comerç majorista (2,2 %).

-7,5

-5,0

-2,5

0,0

2,5

5,0

7,5

Gen.2014

Gen.2015

Gen.2016

Gen.2017

Gen.2018

Maig2019

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Evolució de l'afiliació a la Seguretat Social a Catalunya per grans sectors (% de variació interanual)

Font: Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.


També destaquen els increments en termes relatius de l’afiliació a les activitats de serveis socials sense allotjament (10,2 %) i de transport aeri (15,3 %). En definitiva, poques branques van registrar una evolució negativa, però sí que s’ha de destacar la caiguda de l’afiliació del personal domèstic de les llars (-4,0 %), de les activitats jurídiques i de comptabilitat (-2,0 %), de la reparació d’ordinadors i articles d’ús domèstic (-4,7 %), i de la indústria de la confecció (-2,0 %). L’any 2018 l’ocupació creada va ser íntegrament ocupació assalariada Pel que fa a les característiques de l’ocupació generada l’any 2018, el creixement de l’ocupació es va seguir recolzant en l’augment de l’ocupació assalariada (amb un creixement d’un 3,2 %), en la mateix línia dels darrers anys. En canvi, el nombre d’ocupats no assalariats va estar estancat, després de la lleu disminució del 2016 i 2017. L’altra font estadística de referència per al treball no assalariat, l’afiliació al règim d’autònoms, també apunta a un creixement feble d’aquest tipus de treball durant aquests últims anys de recuperació econòmica. En particular, el 2018 l’afiliació al règim d’autònoms va incrementar-se un 0,5 % anual, el creixement més baix dels últims anys.

-300

-250

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Variació del nombre d'ocupats (milers de persones)

No assalariatsAssalariats amb contracte de treball temporalAssalariats amb contracte de treball per temps indefinit

Font: Idescat.


Pel que fa al tipus de jornada, el nombre de treballadors amb jornada completa va augmentar un 2,9 %, mentre que els treballadors a temps parcial van alentir la seva evolució fins a un 1,4 %, per sota dels dos anys anteriors. La taxa de parcialitat va situar-se en un 14,1 %, dues dècimes per sota del 2017. Cal recordar que la taxa de parcialitat va augmentar gradualment des de l’any 2004 (quan era inferior al 9 %) fins a assolir màxims d’un 15,3 % els anys 2013-2014, i als últims quatre anys ha restat força estable al voltant del 14 %. Paral·lelament, una proporció molt rellevant del treball a temps parcial és involuntari, a diferència del que passa a altres països europeus, encara que l’any 2018 s’ha produït un descens notable: l’any 2018, un 48,3 % dels treballadors a temps parcial a Catalunya tenien aquesta jornada per no haver pogut trobar una feina a temps complet. Aquest percentatge és inferior al del 2017 (54,3 %) i també al corresponent a Espanya (54 % el 2018). L’ocupació indefinida va créixer a bon ritme (2,7 %), però menys que l’ocupació temporal, de manera que la taxa de temporalitat va pujar fins a un 21,9 % L’any 2018 l’ocupació indefinida va augmentar un 2,7 %, a un ritme una mica més suau que el del 2017 (3 %). El nombre d’ocupats temporals també va moderar una mica l’avanç, però el seu augment (4,6 %) va superar al dels treballadors indefinits. En termes nets, el 2018 en mitjana van crear-se 86.700 nous llocs de treball assalariats, un 68,3 % dels quals van ser ocupats per treballadors indefinits i un 31,7 % per treballadors temporals. El major creixement relatiu del treball temporal va provocar que la taxa de temporalitat pugés tres dècimes, fins a un 21,9 %, el valor més alt des del 2007.

55,9 49,466,3

44,1 50,633,7

0

20

40

60

80

100

Catalunya Espanya Zona euro

Distribució del creixement de l'ocupació assalariada per tipus de contracte, 2013-2018 (en %)

Indefinit Temporal



En aquest sentit, cal recordar que abans de la crisi la taxa de temporalitat havia assolit màxims (va superar el 26 % l’any 2006), després va baixar amb la recessió (perquè es destruïa amb més intensitat el treball temporal) i amb la recuperació econòmica ha tornat a elevar-se gradualment. Al conjunt de l’Estat la temporalitat en el treball, que és més acusada que a Catalunya, va ser d’un 26,8 % el 2018 (el valor més alt des del 2008). En canvi, la taxa de temporalitat a la zona euro és inferior (16,2 %). L’any 2018 la temporalitat del sector públic (24,2 %) va superar la del sector privat (21,5 %) Pel que fa a la taxa de temporalitat a Catalunya, és una mica més alta en el cas de les dones (22,6 %) que en els homes (21,2 %), mentre que és molt elevada en el grup de població més jove (16-24 anys), amb un valor d’un 66,1 %. D’altra banda, la taxa de temporalitat és més baixa com més alt és el nivell de formació (per exemple, els ocupats amb estudis superiors tenen una temporalitat d’un 18,1 %, força inferior a la mitjana). Finalment, cal destacar que l’augment de la temporalitat el 2018 va concentrar-se al sector públic, on la taxa de temporalitat va pujar fins a un 24,2 %, de manera que va superar la del sector privat (21,5 %). Gran part dels contractes temporals van ser de molt curta durada Les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies relatives a l’evolució de la contractació mostren un augment del nombre total de contractes d’un 4,6 % l’any 2018, amb un increment d’un 12,5 % anual en el cas dels contractes indefinits i d’un 3,3 % per als contractes temporals. Cal recordar que de manera estructural el gruix de contractes són temporals (el 2018 un 86,1 % del total de contractes1). Però un any més, el que és especialment preocupant a banda de l’alta temporalitat és l’elevat grau de rotació laboral: molts treballadors temporals roten de manera freqüent entre treballs de durada molt curta, i sovint poden tractar-se de recontractacions a les mateixes empreses (que es coneix com a recalls). Així, més d’un 40 % dels contractes temporals signats durant el 2018 (un 43,4 %) van tenir una 1 Hi ha cinc comarques, però, amb un percentatge de contractes temporals que supera el 90 %: l’Alt Camp, el Baix Ebre, la Conca de Barberà, el Pallars Sobirà i la Ribera d’Ebre.


durada màxima d’un mes, i en particular un terç dels contractes (un 34 %) van ser de molt curta durada (inferiors o iguals als 7 dies). Els percentatges d’aquestes modalitats contractuals, a més, van guanyar pes durant el 2018 (el 2017 van representar un 41,3 % i un 32 % respectivament). Així mateix, la contractació mitjançant d’empreses de treball temporal (ETT) va créixer un 8,6 %, per sobre de l’augment mitjà de la contractació temporal (3,3 %). Així, aquestes empreses van augmentar la quota de mercat per sisè any consecutiu, amb la gestió del 22,1 % del total dels contractes registrats (l’any 2012 aquest percentatge era d’un 17,5 %). La meitat dels contractes gestionats per les ETT tenen una durada màxima de 7 dies. La taxa d’activitat va reduir-se fins a un 78 %, la més baixa des de l’any 2007, però encara se situa en valors elevats La menor entrada d’immigrants deguda a la crisi econòmica a Catalunya va afectar l’evolució de la població en edat de treballar (de 16 a 64 anys), que va disminuir durant el període 2010-2015 (amb un descens mitjà d’un 0,9 % anual). No obstant això, les dades de l’EPA mostren que des del 2017 la població en edat de treballar ha tornat a créixer, i l’any 2018 el creixement s’accentua, amb un augment d’un 1 % anual. El gruix del creixement va concentrar-se en la població de 16 a 64 anys nascuda a l’estranger, que va incrementar-se un 6,1 % el 2018. Per tant, en els últims anys de creixement econòmic sembla que els fluxos d’immigració haurien tornat a augmentar moderadament -després d’un cert retrocés o estancament durant la recessió-, si bé amb molta menys intensitat que en el període d’expansió econòmica previ a la crisi. De fet, les estimacions de població de l’Idescat mostren que la població a Catalunya torna a créixer els tres últims anys (i arriba a un màxim a principis del 2019, de més de 7.600.000 persones) gràcies a l’aportació positiva del component migratori.

10

15

20

25

30

35

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Taxa de temporalitat (% d'assalariats temporals/ total assalariats)

Catalunya Espanya Zona euroFont: Enquesta de població activa (EPA), de l'INE, i Eurostat.


Per la seva banda, la població activa va augmentar el 2018 un 0,4 %, amb una tendència de lleu recuperació, després de sis anys de caiguda o estancament. Tot i l’augment en la població activa, la taxa d’activitat de 16 a 64 anys va caure sis dècimes, fins a un 78 %, ja que el creixement de la població va ser més gran que el de la població activa. Així, la taxa d’activitat va situar-se al valor més baix des del 2007, si bé continua en valors encara elevats (no molt allunyats del màxim històric, d'un 79,1 %, que es va assolir l’any 2011).

Magnituds del mercat de treball a Catalunya i a Espanya

2016 2017 2018

Quart trimestre del 2018

Primer trimestre del 2019

Catalunya

Població activa (% de variació interanual) -0,1 0,1 0,4 1,2 2,0

Població ocupada (% de variació interanual) 3,4 2,9 2,7 2,3 2,7

Assalariats amb contracte de treball indefinit Assalariats amb contracte de treball temporalPoblació en atur (% de variació interanual) -15,6 -14,6 -14,0 -5,8 -2,6

Taxa d'activitat de la poblacióde 16 a 64 anys (%) Dones 74,9 74,6 73,8 74,4 74,3

Homes 82,8 82,6 82,4 82,6 82,0

Taxa d'ocupació de la poblacióde 16 a 64 anys (%) Dones 62,1 63,8 64,8 64,9 65,2

Homes 70,7 72,2 73,3 73,5 72,8

Taxa d'atur (%) 15,7 13,4 11,5 11,7 11,6

Població de 16 a 24 anys 34,3 30,4 27,7 27,6 30,4

Taxa de temporalitat (%) 21,2 21,6 21,9 22,1 20,8

Proporció d'ocupació a temps parcial (%) 14,2 14,3 14,1 14,6 14,3

Espanya

Població activa (% de variació interanual) -0,4 -0,4 0,3 0,5 0,7

Població ocupada (% de variació interanual) 2,7 2,6 2,7 3,0 3,2

Població en atur (% de variació interanual) -11,4 -12,6 -11,2 -12,3 -11,6

Taxa d'activitat de la poblacióde 16 a 64 anys (%)Taxa d'ocupació de la poblacióde 16 a 64 anys (%)Taxa d'atur (%) 19,6 17,2 15,3 14,4 14,7

Font: Enquesta de població activa (EPA), de l'INE.

62,1

3,8

3,2

78,1

69,0

74,6

63,6

78,0 78,5

4,6

75,4 74,9

69,0

74,9

64,063,4

66,4

60,5

68,0

75,1

2,2

78,8

3,0

69,2

78,6

5,5

2,8

12,3 5,6

2,7


Per gènere, es va reduir més la taxa d’activitat de 16 a 64 anys de les dones, que va retrocedir vuit dècimes fins a un 73,8 %, mentre que la dels homes va baixar dues dècimes fins a un 82,4 %. No obstant això, en comparació amb el període previ a la crisi (2008), ha estat la taxa d’activitat dels homes la que s’ha reduït (gairebé quatre punts), mentre que la de les dones ha crescut de manera clara (era d’un 70 % l’any 2008). Per grups d’edat, l’any 2018 va reduir-se la taxa d’activitat de les franges d’edat que la tenen més alta (sobretot de les persones de 35 a 44 anys). Paral·lelament, la taxa d’activitat de la població de 16 a 24 anys va pujar per segon any consecutiu, fins a un 44 %, després d’haver registrat un descens continu des del 2005 fins al 2016. En aquest àmbit cal dir que per aquesta franja d’edat un increment de la taxa d’activitat no necessàriament és un tret positiu si està relacionat amb un abandonament prematur dels estudis (de fet, durant l’any 2018 l’abandonament de la població de 18 a 24 anys va restar pràcticament estancat en un 17 %, després de cinc anys de millores significatives). La taxa d’ocupació de la població de 16 a 64 anys va pujar fins al 69 % i supera la mitjana de la zona euro per segon any consecutiu Des de l’any 2014 la forta creació d’ocupació ha permès que la taxa d’ocupació a Catalunya vagi recuperant-se gradualment. L’any 2018 la taxa d’ocupació de la població de 16 a 64 anys va pujar un punt, fins a un 69 %, una pujada més moderada que en anys anteriors, també perquè la població en edat de treballar va accelerar-ne el creixement. La taxa d’ocupació encara continua per sota del màxim d’un 72,4 % que es va assolir el 2007. La millora del 2018 va ser pràcticament

-2,0

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Evolució de la població i la població activa (% de variació anual)

Població de més de 16 anys Població de 16 a 64 anysPoblació activa de 16 a 64 anys

Font: Enquesta de població activa (EPA), de l'INE.


generalitzada per gènere i grups d’edat. La taxa d’ocupació dels homes va situar-se en un 73,3 %, i la de les dones en un 64,8 %, en tots dos casos aproximadament un punt per sobre de les dades per al 2017. Per grups d’edat, cal destacar que els col·lectius a partir dels 35 anys van presentar ja el 2017 una taxa d’ocupació igual o superior que abans de la crisi, però en canvi els dos grups d’edat més jove encara van mostrar una taxa d’ocupació molt inferior (tot i la millora dels anys recents). Per tant, hi ha sobretot marge de millora en la taxa d’ocupació de la franja de 25 a 34 anys (amb una taxa d’un 77,5 %, 7 punts més baixa que la que registrava l’any 2007). En el cas del col·lectius de 16 a 24 anys la taxa d’ocupació va ser d’un 31,8 % el 2018 (1,8 punts per sobre del valor del 2017), però lluny dels valors de deu anys abans, quan se situava prop del 50 %. Aquest gran diferencial s’explica per una situació d’ocupació més negativa que abans de la crisi, però també cal tenir en compte que en aquells moments la taxa d’ocupació juvenil era molt alta perquè molts joves abandonaven la vida educativa atrets per la forta creació de treballs poc qualificats, i això va disparar l’abandonament escolar prematur. Actualment, l’abandonament (d’un 17 %) encara supera la mitjana de la zona euro (11 %), però és molt inferior al d’abans de la crisi (quan superava el 30 % de la població de 18 a 24 anys). Pel que fa a la comparació de la taxa d’ocupació amb la zona euro, en aquest cas, es considera la població de 15 a 64 anys (que és l’interval d’edat que utilitza l’Eurostat per al càlcul d’aquesta taxa a la UE). La taxa d’ocupació a Catalunya el 2018 va ser d’un 67,9 %, un punt superior al 2017, i per segon any consecutiu per sobre de la mitjana de la zona euro (67,3 %). Per tant, la raó per la qual hi ha més atur a Catalunya que a la zona euro no es deu al fet que hi hagi menys ocupació relativa, sinó al fet que entre la població que no treballa (un

67,9 % 67,3 %

8,9 % 6,1 %

23,2 % 26,6 %

0

20

40

60

80

100

Catalunya Zona euro

% d'ocupats (taxa d'ocupació) % d'aturats % d'inactiusFont: elaboració a partir de dades de l'Eurostat i l'Idescat.

Distribució percentual de la població de 15-64 anys en edat de treballar. 2018 (%)


32,1 % restant per a Catalunya i un 32,7 % a la zona euro) hi ha una proporció més elevada de població a Catalunya que vol treballar i no pot (un 8,9 % enfront d’un 6,1 % a la UEM). En canvi, a Catalunya hi ha menys percentatge de població que es declara inactiva (23,2 % enfront del 26,6 % a la UEM). La taxa d’atur va baixar el 2018 fins al 11,5 %, la més baixa en deu anys Segons l’EPA la població en atur va disminuir l’any 2018 un 14 %, la qual cosa equival a 70,8 milers d’aturats menys. Aquesta reducció de l’atur va derivar-se de la creació d’ocupació (86,9 milers de noves persones ocupades), mentre que a la vegada va produir-se un augment de la població activa (en 16 milers de persones). És a dir, que la major part dels nous treballs generats van ser ocupats per persones en atur (70,8 sobre 86,9 milers), i una part petita per persones que van incorporar-se a la població activa. La reducció en la població aturada des del 2014 ha determinat que la taxa d’atur anés disminuint, des del màxim que va registrar l’any 2013 (un 23,1 %). El 2018 la taxa d’atur mitjana va ser del 11,5 % (1,9 punts menys que el 2017). Millora generalitzada de la taxa d’atur per col·lectius, però continuen destacant les taxes molt elevades dels joves de 16 a 24 anys (27,7 %) o els estrangers no comunitaris (23,1 %) La millora en la taxa d’atur l’any 2018 va ser també generalitzada per col·lectius. La taxa d’atur de les dones va baixar 2,3 punts, fins al 12,1 %, mentre que la dels homes va baixar 1,6 punts, fins al 10,9 %. La taxa d’atur dels joves de 16 a 24 anys (la més elevada entre els grups d’edat) va baixar des d’un 30,4 % l’any 2017 fins a un 27,7 % el 2018, gràcies a la millora de l’ocupació del col·lectiu i l’entrada moderada d’actius. La resta de grups d’edat va presentar taxes d’atur molt més baixes: la del grup de 25 a 54 anys va ser del 10,0 % i la del grup de 55 a 64 anys, de l’11,1 %. D’altra banda, la taxa d’atur de la població estrangera no comunitària va continuar en valors elevats (23,1 %), si bé el seu descens els últims anys ha estat destacat (l’any 2015 era d’un 34,5 %). Per nivell d’estudis, la taxa de les persones amb estudis superiors va ser del 6,4 %, molt inferior a la mitjana (11,5 %). La taxa d’atur de les persones que com a màxim han cursat l’educació secundària obligatòria va ser força superior a la mitjana (un 16,9 %), encara que el 2017 i el 2018 va registrar una millora acusada, i ha reduït molt la


diferència amb la taxa d’atur de les persones que han completat l’educació secundària de segona etapa. Pel que fa a la comparació amb la zona euro, les diferències més pronunciades van correspondre als joves i a la població estrangera no comunitària, amb una taxa d’atur força més alta a Catalunya. La població de 55 a 64 anys també mostra una taxa d’atur força més alta que a la zona euro. Un dels indicadors que va empitjorar significativament durant la crisi va ser l’atur de llarga durada (la proporció de població en atur que busca feina des de fa més d’un any). Des de l’any 2014 aquest col·lectiu

0

5

10

15

20

25

30

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Evolució de la taxa d'atur (% d'aturats / població activa)

Catalunya Espanya Zona euroFont: Idescat, INE i Eurostat.

Taxa d'atur d'alguns col·lectius de població (%)

Zona euro

2017 2018Variació

2018 (pp.) 2018

Total 13,4 11,5 -1,9 8,2

Sexe

Homes 12,5 10,9 -1,6 7,9

Dones 14,4 12,1 -2,3 8,6

Edat

De 15 a 24 anys 30,4 27,7 -2,7 16,3

De 25 a 54 anys 11,8 10,0 -1,8 8,4

De 55 a 64 anys 13,9 11,1 -2,8 6,0

Nivell de formació assolit

Fins a la secundària obligatòria 20,3 16,9 -3,4 14,9

2a etapa de l'educació secundària 14,1 13,2 -0,9 7,4

Superior 7,3 6,4 -0,9 5,0Taxa d'atur de la població estrangera no UE-28 26,2 23,1 -3,1 16,2

Font: Idescat i INE.

Catalunya


ha anat disminuint en nombre i també s’ha anat reduint la seva proporció sobre el total d’atur. Durant el 2018 va reduir-se el nombre d’aturats en totes les categories de temps de cerca de treball (els que busquen des de fa menys de 6 mesos, entre 6 mesos i 1 anys, etc.). A més, la proporció d’atur de llarga durada va baixar fins a un 45,3 %, cinc punts per sota del 2017 i el valor més moderat des del 2009. Per la seva banda, l’atur de molt llarga durada, el de la població que fa més de dos anys que busca feina, va reduir-se notablement fins a un 29,1 % (el 2017 era d’un 34,9 %). Cal tenir en compte que l’any 2018 el pes de l’atur de llarga durada sobre el total d’atur a Catalunya i a Espanya ja va ser inferior a la mitjana de la zona euro, però la seva incidència sobre la població activa és més alta (perquè hi ha un major volum comparatiu de persones aturades, tant de curta com de llarga durada). D’altra banda, cal tenir en compte que el col·lectiu de població aturada és un dels que presenta més vulnerabilitat quant a la seva renda. Segons dades de l’EPA, des del 2010 fins al 2017 el percentatge de població en atur que rep prestació o subsidi per desocupació va anar disminuint de manera gradual, des d’un 43,1 % fins a un 26,1 %. Aquesta disminució de la cobertura s’explica per diversos motius, com ara la reducció de les prestacions i subsidis (i l’enduriment en les condicions d’accés) que va aplicar-se durant la recessió, mentre que als anys més recents la cobertura també baixa pel descens en la proporció d’atur de llarga durada. L’any 2018 el percentatge de població en atur que rep prestació va millorar fins a un 27,7 %, el primer augment en vuit anys. De tota manera, la cobertura és relativament baixa, i suggereix que moltes persones tenen unes condicions laborals poc favorables i amb molta rotació, que els impedeixen generar drets a percebre prestacions d’atur.

0

100

200

300

400

500

600

0

10

20

30

40

50

60

70

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

(mile

rs d

e pe

rson

es)

(% s

obre

el t

otal

d'a

tura

ts)

Atur de llarga durada

Població en atur entre 1 i 2 anys (eix dret)Població en atur des de fa més de dos anys (eix dret)% Atur de llarga durada (eix esquerre)% Atur de molt llarga durada (eix esquerre)



La taxa d’atur estatal va baixar fins al 15,3 %, però encara és la segona més alta de la zona euro (amb una taxa mitjana d’un 8,2 %)

Al conjunt de l’Estat la població en atur també va seguir a la baixa, per cinquè any consecutiu, gràcies a la creació d’ocupació, mentre que la població activa va començar a recuperar-se, com en el cas català. La taxa d’atur espanyola va reduir-se des d’un 17,2 % el 2017 fins a un 15,3% el 2018. Per comunitats autònomes, les taxes d’atur més reduïdes van correspondre a Navarra i al País Basc (10 % en ambdós casos) i a la Rioja (10,4 %), mentre que les més altes van ser les d’Extremadura (23,6 %), Andalusia (23 %) i Canàries (20,1 %). Pel que fa a la zona euro, la taxa d’atur va seguir a la baixa durant el 2018, fins al 8,2 %, la més baixa des del 2008. La millora va ser de nou generalitzada, amb un descens de la taxa d’atur a tots els països de la zona euro. Amb tot, les diferències entre països van ser molt àmplies: les taxes d’atur més elevades van seguir sent les de Grècia (19,3 %) i Espanya (15,3 %), mentre que les més reduïdes van ser les d’Alemanya (3,4 %), Malta (3,8 %) i els Països Baixos (3,8 %).

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

2013 2018

Font: INE i Eurostat.

Catalunya

Màxim = Grècia

Mínim = Alemanya

Màxim = Grècia

Mínim = Alemanya

Taxa d’atur de Catalunya en el marc dels països de la zona euro (2013 i 2018)

Catalunya

L’atur registrat va reduir-se un 6,0 %

El 2018 l’atur registrat va continuar la seva caiguda amb un 6,0 % interanual, si bé el ritme de descens va disminuir quasi bé a la meitat respecte del 2017 (11,1 %). A l’inici de l’any la reducció de l’atur registrat va seguir afeblint-se, mentre que en els últims mesos del 2018 va tornar a accentuar lleugerament el descens i va registrar una disminució del 6,0 % el desembre, la mateixa caiguda que la mitjana anual.


D’altra banda, a Espanya l’atur registrat va caure un 6,5 % el 2018, un ritme molt similar al de Catalunya. L’evolució de l’atur registrat també ha estat molt semblant, amb l’excepció dels mesos d’estiu en què el ritme de caiguda a Catalunya va disminuir força més que a Espanya.

El mercat de treball ha continuat oferint senyals positius els primers mesos del 2019 La informació disponible per al 2019 mostra que el mercat de treball ha seguit millorant, però a un ritme una mica més moderat que el 2018. Les dades d’afiliació són les que mostren en major mesura aquesta tendència. Així, el creixement de l’afiliació s’ha alentit fins a arribar al mes de maig a un 2,3 % interanual (en el conjunt del 2018 havien augmentat un 3 %). En el cas de l’EPA, no es detecta aquesta moderació, ja que l’ocupació segons l’enquesta ha crescut el primer trimestre del 2019 un 2,7 % interanual, igual que el ritme mitjà del 2018. La taxa d’atur s’ha situat en aquest primer trimestre en el 11,6 %, mentre que la població activa comença a donar mostres d’un creixement més intens. Finalment, l’atur registrat també ha moderat el ritme de caiguda, amb un descens del 4,6 % interanual durant els primers cinc mesos, per sota de les davallades dels últims quatre anys.

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

Gen.2014

Gen.2015

Gen.2016

Gen.2017

Gen.2018

Maig2019

Evolució de l'atur registrat(% de variació interanual)

Catalunya Espanya

Font: oficines de treball de la Generalitat i Servei Públic Estatal d'Ocupació.


Requadre 4. Mesures alternatives de l’atur Una de les variables fonamentals en l’àmbit laboral és la població desocupada o en atur. L’enquesta de població activa (EPA) és la font estadística oficial que mesura la població desocupada i la taxa d’atur (que és el percentatge de població activa que està en situació d’atur). L’EPA utilitza la definició d’atur de l’Organització Internacional del Treball, que és la que es considera comparable a escala internacional. Aquesta definició considera com a persones en atur les que, en el moment de ser enquestades, estan sense feina, estan disponibles per treballar en un termini màxim de dues setmanes, i han cercat feina d’una manera activa les darreres quatre setmanes. Per tant, no inclou determinades situacions properes a l’atur, com les persones que volen treballar però que no fan una cerca realment activa. També descarta aquells inactius “desanimats”, que no cerquen feina perquè creuen que no la trobaran (per exemple, per manca de dinamisme de l’economia, o pel seu perfil formatiu o professional). Per tant, l’estricta definició d’atur de l’OIT fa que alguns organismes i institucions també estimin addicionalment mesures alternatives del grau d’utilització del factor treball, amb uns criteris més relaxats i que inclouen determinats col·lectius que tenen situacions força similars a l’atur. Per exemple, als EUA el Bureau of Labor Statistics publica sis indicadors d’infrautilització del factor treball, dins dels quals està inclosa la taxa d’atur oficial. Alguns treballs, com Felgueroso (2014), realitzen el càlcul d’alguns d’aquests indicadors alternatius a l’atur per al cas espanyol a partir de les microdades de l’EPA, mentre que al treball de Segarra (2017) s’estimen aquests indicadors per a les comunitats autònomes espanyoles. En aquest requadre es presenten aquests indicadors per al cas català, per al període 2005-2018. En primer lloc, es presenten els resultats per a l’any 2018, després s’analitza l’evolució dels indicadors durant tot el període considerat, amb una anàlisi més detallada des de la perspectiva de gènere, i finalment també es realitza una comparació amb la mitjana espanyola. Seguint els treballs de Segarra (2017) i Felgueroso (2014), els indicadors calculats són els següents:


• Atur U3: És la definició oficial d’atur, que considera les persones

que no treballen, que afirmen que volen treballar, que estan disponibles per treballar en un termini màxim de dues setmanes, i que han cercat feina d’una manera activa durant les darreres quatre setmanes. També inclou a aquelles persones que no treballen perquè s’incorporaran a un lloc de feina en els propers tres mesos. Per a l’any 2018, el nombre de persones en atur a Catalunya segons l’EPA va ser de 436.421, i la taxa d’atur d’un 11,5 %.

• Atur U4: - Atur U3 - persones desanimades (és a dir, aquelles que no treballen,

estan disponibles i no han cercat feina en les darreres 4 setmanes perquè pensen que no en trobaran)

- persones inactives afectades per mesures de regulació d’ocupació.

Per a l’any 2018, aquest col·lectiu U4 va ser de 464.139, i implicaria una taxa d’atur (TU4) d’un 12,1 % (aquests nous aturats també es consideren dins la població activa).

• Atur U5:

- Atur U4 - persones que afirmen que sí que volen treballar, que estan

disponibles i que no cerquen feina per raons diferents a les dels desanimats. D’aquest col·lectiu es descompten els inactius afectats per un ERE per evitar la doble comptabilització (perquè ja s’han comptat a l’indicador U4).

Per a l’any 2018, el col·lectiu U5 va ser de 510.817 persones, i implicaria una taxa d’atur (TU5) d’un 13,2 %.

• Atur U6:

- Atur U5 - aquells ocupats a temps parcial amb caràcter involuntari, és a

dir, que declaren que treballen a temps parcial perquè no han trobat una ocupació a jornada completa.

Per a l’any 2018, aquesta definició suposaria 740.160 persones desocupades, i una taxa d’atur (TU6) d’un 19,1 %. El nombre de persones ocupades a temps parcial involuntari és de 229.344. Cal tenir en compte que en aquest cas es computa com a aturat a persones que l’EPA cataloga com a ocupats, si bé és cert que suposen una infrautilització del factor treball perquè voldrien treballar més hores. En aquest sentit, una manera addicional per mesurar aquest tipus de subocupació és la que proposen Bell i Blanchflower (2018), que parteixen de la idea que un ocupat a


temps parcial involuntari només podria incrementar l’oferta de treball de manera parcial. Per tant, mesuren la subocupació amb la diferència en l’excés d’hores de treball dels que volen treballar menys hores respecte a les hores de treball addicionals que voldrien treballar els subocupats.

D’acord amb aquestes definicions d’atur, el col·lectiu més nombrós i que implica un efecte a l’alça més gran en la taxa d’atur oficial és la consideració dels ocupats a temps parcial involuntari, inclosos en l’indicador U6. Així, mentre els indicadors U4 i U5 suposen un augment de la taxa d’atur de 0,6 i de 1,1 punts percentuals respectivament, l’indicador U6 comportaria una taxa d’atur gairebé 6 punts superior. D’altra banda, si analitzem l’evolució d’aquests indicadors alternatius des del 2005, s’observa que a partir de la recessió econòmica a l’any 2008 va experimentar-se un deteriorament molt acusat en tots ells. La taxa d’atur va disparar-se fins a assolir un màxim d’un 23,0 % l’any 2013. Les taxes U4 i U5 van evolucionar força en paral·lel a la taxa d’atur, mentre que la taxa U6 va mostrar l’escalada més gran i va ampliar diferències respecte la taxa d’atur estàndard. Això s’explica perquè el percentatge de treballadors a temps parcial involuntari (sobre el total d’ocupats a temps parcial) va disparar-se des d’un

6,9 6,5 6,5 8,9

16,2 17,7 19,222,5 23,1

20,3 18,615,7 13,4 11,5

0

5

10

15

20

25

30

35

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Indicadors alternatius a la taxa d'atur (%)

Increment derivat de U6: treballadors a temps parcial involuntari

Increment derivat de U5: altres inactius que no busquen, però volen treballar iestan disponiblesIncrement derivat de U4: desanimats i ERO

Taxa d'atur (TU3)

21,0

12,810,010,2

28,531,129,6

25,223,3

26,1

19,121,3

23,7

10,9

Font: Elaboració pròpia a partir de microdades de l'EPA.


23,9 % l’any 2007 fins a un màxim d’un 57,6 % l’any 2016; el 2018 el percentatge va ser d’un 48,3 %. A més, aquest percentatge ha anat a l’alça tant en el cas dels homes com de les dones i el 2018 se situa en el 49,9 % per als homes i el 47,8 % per a les dones. Cal tenir en compte, però, que en nombre absolut hi ha moltes més dones que homes amb treball a temps parcial: així, l’any 2018, va haver 229.300 ocupats a temps parcial involuntari, i més d’un 70 % d’aquest col·lectiu eren dones. La recuperació econòmica a partir del 2014 ha comportat una evolució a la baixa de la taxa d’atur tradicional i dels indicadors alternatius, però la importància d’aquesta subocupació derivada del temps parcial involuntari no sembla haver-se corregit de manera significativa, i el diferencial de la taxa U6 en comparació amb la taxa d’atur oficial (U3) sembla ser persistent. En aquest sentit, alguns treballs com el del Banc d’Espanya (2017) apunten a que l’augment del pes d’aquesta subocupació a partir de la crisi econòmica podria haver-se tornat permanent. Els canvis tecnològics i alguns canvis legals en la regulació del temps parcial (durant els anys 2012 i 2013), que van afavorir la flexibilització d’aquest tipus de treball amb la possibilitat de realitzar hores complementàries, poden haver incentivat també el seu ús. Per tant, en paral·lel a la reducció de la taxa d’atur, esdevé un repte reduir el pes de la subocupació, ja que implica una infrautilització i desaprofitament de capital humà, perjudica les rendes salarials d’aquest col·lectiu (és un dels elements que pot explicar l’estancament salarial dels darrers anys) i fins i tot pot afectar negativament a la ocupabilitat de les persones subocupades, amb el perill que s’allargui la seva permanència en treballs a temps parcial involuntaris i poc remunerats.

0

10

20

30

40

50

60

70

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Total Dones Homes


Evolució del percentatge de treball a temps parcial involuntari (%)


Des d’una perspectiva de gènere, en la major part del període aquests indicadors d’atur han estat més alts per a les dones que per als homes. L’única excepció és el període de recessió (2008-2014) perquè els sectors inicialment més afectats per la crisi, com la construcció, tenien menys percentatge d’ocupació femenina i això va fer que la taxa d’atur de les dones no es disparés tant com la dels homes. En canvi, si es considera la taxa U6 això canvia, ja que aquesta taxa ha estat sistemàticament més alta per a les dones que per als homes en tot el període 2005-2018. Per tant, durant la crisi la taxa d’atur de les dones no va augmentar tant, però es van deteriorar les condicions de l’ocupació femenina, amb un augment significatiu en el pes del treball a temps parcial involuntari. Com hem vist abans, en nombre absolut hi ha moltes més dones amb treballa a temps parcial involuntari (i també a temps parcial total), i per aquest motiu la taxa U6 és molt superior a la taxa d’atur oficial (més que en el cas dels homes). Amb la recessió el diferencial entre aquestes dues taxes va eixamplar-se tant per als homes com per a les dones. Amb dades per al 2018, per al cas de les dones s’observa un diferencial entre la taxa U6 i U3 de 11,2 punts, mentre que per als homes és de 4,4 punts (l’any 2005 el diferencial era de 6,9 i 1,8 punts, respectivament).

5,9 5,2 5,69,0

17,2 18,6 19,823,2 23,7

20,617,8

14,612,5 10,9

0

5

10

15

20

25

30

35

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Indicadors alternatius a la taxa d'atur per als homes (%)


Increment derivat de U5: altres inactius que no busquen, però volen treballari estan disponiblesIncrement derivat de U4: desanimats i ERO

Taxa d'atur (TU3)

17,019,5

22,225,6

28,527,1

22,921,420,0

10,97,27,07,7

15,3

Font: elaboració pròpia a partir de les microdades de l'EPA (INE).


Finalment, quan es calculen aquests indicadors alternatius a l’atur per a l’Estat espanyol, s’observa que per a l’any 2018, la taxa d’atur oficial ha estat d’un 15,3 %, mentre que les taxes U4, U5 i U6 haurien estat d’un 16,3 %, 18,1 % i 24,6 % respectivament. L’evolució d’aquestes taxes ha estat molt similar al cas català, amb un deteriorament amb la crisi econòmica i una millora els anys més recents. Totes les taxes calculades mostren un valor més baix en el cas català, però el diferencial més ampli correspon a la taxa U6, que l’any 2018 era a Catalunya 5,8 punts més baixa que la d’Espanya (mentre que la taxa d’atur era 3,8 punts inferior). La pitjor situació comparativa en el cas espanyol s’explica sobretot perquè el temps parcial involuntari (d’un 54 % l’any 2018) té un pes una mica més alt que a Catalunya; mentre que la proporció d’ocupats a temps parcial és molt semblant en ambdós casos. En definitiva, aquests tipus d’indicadors permeten fer una anàlisi més detallada sobre el funcionament del mercat de treball, i posen sobre la taula el pes creixent de determinades formes d’ocupació més precàries i que tenen externalitats negatives de cara a la millora de la productivitat o a la reducció del risc de pobresa en el treball. El seguiment d’aquests indicadors alternatius, complementaris a la taxa d’atur oficial, és necessari per garantir una millor avaluació de la realitat econòmica i, per tant, un millor disseny de les polítiques públiques.

8,3 8,1 7,6 8,7

15,016,5

18,421,7 22,4

20,0 19,416,9

14,412,1

0

5

10

15

20

25

30

35

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018


Increment derivat de U5: altres inactius que no busquen, però volen treballar i estandisponiblesIncrement derivat de U4: desanimats i ERO

Taxa d'atur (TU3)

Indicadors alternatius a la taxa d'atur per a les dones (%)

23,326,0

28,330,531,7

34,132,4

28,025,6

22,2

15,314,215,2 13,6

Font: elaboració pròpia a partir de les microdades de l'EPA (INE).


Referències bibliogràfiques: BANC D’ESPANYA. « Medidas alternativas de desempleo para la economía española». Requadre al Informe trimestral para la economía española. Tercer trimestre de 2017 [en línia], 2017. FELGUEROSO, F. «Midiendo el paro como los americanos: aún más líderes». Nada es gratis [Madrid], disponible en línia a: <http://nadaesgratis.es/felgueroso/subempleo-y-precariedad-indicadores-para-la-recuperaci%C3%B3n>, 2014. FELGUEROSO, F, JANSEN, M. «¿Por qué no crecen los salarios en España? (II): Paro, subempleo y precariedad». Nada es gratis [Madrid], disponible en línia a: <http://nadaesgratis.es/felgueroso/por-que-no-crecen-los-salarios-en-espana-ii-paro-subempleo-y-precariedad> [Consulta: 2 juny del 2019], 2018. SEGARRA, R. «Paro oficial y medidas alternativas», disponible en línia a: < http://agendapublica.elpais.com/paro-oficial-mediciones-alternativas/> [Consulta: 2 juny del 2019], 2017.

9,1 8,5 8,211,3

17,9 19,9 21,424,8 26,1 24,4 22,1 19,6 17,2 15,3

0

5

10

15

20

25

30

35

40

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Indicadors alternatius a la taxa d'atur (%). Espanya


Increment derivat de U5: altres inactius que no busquen, però volentreballar i estan disponiblesIncrement derivat de U4: desanimats i ERO

Taxa d'atur (TU3)

25,0

17,714,615,6

35,136,534,6

30,028,1

32,5

24,627,1

29,9

17,0



BELL, D., BLANCHFLOWER D. « Underemployment in the US and Europe». NBER Working Papers 24927, National Bureau of Economic Research, Inc., 2018.


6. L’evolució dels preus La inflació es va moderar durant el 2018, i va tancar l’any amb una inflació mitjana de l’1,8 % Durant el 2018 la inflació va seguir la tendència dels darrers anys i es va mantenir moderada, amb un creixement interanual de l’1,8 %, quatre dècimes per sota de l’any anterior. L’evolució dels preus del petroli va influenciar en la tònica general de la inflació que, si bé a la part central de l’any va registrar taxes de creixement interanual elevades, la resta de l’any va restar en taxes moderades i, fins i tot, va baixar el mes de desembre. Per la seva banda, la inflació subjacent es va mantenir molt continguda, per sota del 2 %, un fet que és habitual des de l’any 2013. Aquesta moderació s’explica, entre d’altres factors, perquè les expectatives d’inflació segueixen molt moderades, alhora que el consum privat, en l’actual fase de recuperació econòmica, manté una tendència de creixement però sense els excessos d’altres fases d’expansió econòmica. En aquest sentit, i tal com es veurà més endavant, el comportament de la inflació subjacent que s’observa a Catalunya no és diferent del de les economies del seu entorn.

-1,5

-0,5

0,5

1,5

2,5

3,5

-60

-40

-20

0

20

40

60

80

100

Gen.2014

Gen.2015

Gen.2016

Gen.2017

Gen.2018

Abril2019

Evolució del preu del petroli i la inflació (% de variació interanual)

% de variació interanual del preu en euros del barril Brent (eix esquerre)inflació interanual (%) (eix dret)inflació subjacent interanual (%) (eix dret)

Font: INE i Banc d'Espanya.


L’encariment del petroli va impulsar els preus de consum a l’alça L’evolució dels preus de consum al llarg del 2018 reflecteix l’efecte de la cotització del petroli. El preu del cru va restar en nivells relativament alts durant el 2017 i 2018. En particular, durant el 2018 la cotització va pujar durant el segon i el tercer trimestre, amb uns creixements força elevats en comparació amb un any abans, i això va empènyer a l’alça la inflació durant aquells mesos. D’altra banda, la depreciació de l’euro respecte del dòlar observada durant el 2018 va accentuar l’efecte inflacionista del petroli. Addicionalment, cal també tenir en compte que els preus del petroli incideixen més en la inflació catalana que en la mitjana europea, a causa de la ponderació més alta dels productes energètics dins l’IPC català. Els preus de tots els grups de despesa van augmentar moderadament El 2018, la major part dels grups de despesa de l’IPC general van presentar augments moderats de preus, si bé en el cas dels transports, un grup molt vinculat a l’evolució del petroli, es va registrar un increment del 3,9 %. Aquest increment es pot considerar relativament elevat, si es compara amb l’evolució de la resta de grups i també amb els creixements negatius assolits en el període 2013-2016. El segon grup on més van créixer els preus el 2018 va ser el de l’habitatge (2,4 %) a causa, sobretot, de l’increment dels preus de la rúbrica corresponent a calefacció, llum i distribució d’aigua. Aquesta rúbrica inclou l’electricitat, que durant el 2018 va créixer un 4,8 % de mitjana a Catalunya. En aquest comportament alcista del 2018, hi van incidir tant el comportament dels preus de la llum (molt sensibles a pujades en el preu del petroli), com els de l’aigua. Dins del grup de l’habitatge cal destacar que el subgrup del lloguer va mantenir, durant tot l’any, una evolució de preus molt continguda (amb un increment mitjà d’un 1,1 % el 2018). En contrast, les dades de l’informe anual de l’Agència Catalana de l’Habitatge reflecteixen que els lloguer mitjà contractual a Catalunya van créixer considerablement aquest any (un 6,6 % de mitjana anual1). Sembla, doncs, que l’IPC no estaria capturant en tota la seva magnitud el comportament dels preus dels lloguers. 1 A Barcelona ciutat l’augment ha estat del 6,0 % i a l’àmbit metropolità d’un 7,0 %.


El grup de les comunicacions és el tercer grup que més va créixer, nou dècimes més respecte el 2017. Els preus dels aliments, per la seva banda, van créixer un 2,0 %. Dins d’aquest grup, destaca el comportament de la fruita fresca, que en mitjana de l’any va experimentar un creixement de preus del 6,7 %, registre que contrasta amb el d’un any abans (-0,5 %). La resta de grups va presentar increments de preus més moderats, que van oscil·lar entre l’1,9 % del grup dels hotels, cafès i restaurants i el descens del 0,1 % del lleure i la cultura. La inflació subjacent del 2018 va ser d’un 1,1 % i segueix en taxes inferiors a les d’abans de la crisi El 2018 la inflació subjacent es va situar en l’1,1 %, dues dècimes per sota de la de l’any anterior, i es va mantenir molt continguda al llarg de l’any, amb taxes mai superiors a l’1,3 %. Cal posar de relleu que, des de l’any 2014, la inflació subjacent es manté en taxes clarament inferiors a les que es registraven abans de la crisi, i que la recuperació econòmica es combina amb una inflació molt moderada. En aquest sentit, cal

Gen

eral

Alim

ents

Beg

udes

, al

coho

l i ta

bac

Ves

tit

Hab

itatg

e

Par

amen

t

de

la ll

ar

Med

icin

a

Tran

spor

ts

Com

unic

acio

ns

Lleu

re i

cultu

ra

Ens

enya

men

tH

otel

s, c

afès

i r

esta

uran

ts

Altr

es b

éns

i se

rvei

s

Catalunya

2013 1,7 0,0 6,1 0,2 1,7 1,7 5,1 -0,1 -4,3 1,3 10,5 0,9 2,7

2014 0,1 0,1 1,2 0,2 1,7 -0,1 0,7 -1,1 -6,1 -0,7 0,9 0,5 1,6

2015 -0,2 1,8 1,1 0,4 -1,5 0,2 0,1 -4,5 -1,8 0,1 1,3 1,0 2,0

2016 0,1 1,7 0,4 0,7 -3,6 1,0 0,2 -2,0 2,5 -0,6 1,1 1,3 2,0

2017 2,2 1,7 1,6 0,6 3,2 0,3 1,2 4,7 1,2 1,6 0,9 2,2 1,5

2018 1,8 2,0 1,8 0,9 2,4 0,5 0,8 3,9 2,1 -0,1 0,7 1,9 1,2

Desembre del 2018 1,4 1,6 1,4 1,1 3,1 0,8 1,0 0,3 2,1 -0,2 1,0 2,0 1,6

Espanya

2013 1,4 2,8 6,1 0,0 0,9 0,9 6,9 0,4 -4,2 0,7 8,1 0,5 2,1

2014 -0,2 -0,3 1,4 0,1 1,3 -0,5 0,1 -0,9 -6,1 -1,4 1,8 0,5 1,0

2015 -0,5 1,2 1,4 0,3 -2,1 -0,2 0,1 -4,5 -1,8 -0,4 1,1 0,8 1,6

2016 -0,2 1,4 0,5 0,6 -4,2 0,2 -0,2 -2,1 2,6 -1,0 0,6 1,1 1,6

2017 2,0 1,2 1,7 0,5 3,9 -0,4 0,7 4,2 1,3 1,1 0,9 1,9 0,9

2018 1,7 1,6 1,9 0,9 2,4 0,1 0,3 3,6 2,2 -0,2 0,8 1,9 0,9

Desembre del 2018 1,2 1,3 1,4 0,9 2,5 0,3 0,9 0,2 2,3 -0,1 1,0 1,8 1,1

Font: elaboració a partir de les dades de l'INE.

Evolució de l'IPC per grups de despesa (% de variació interanual)


destacar que, després de diversos anys d’estancament o reducció en els salaris, l’any 2018 van créixer un 2,0 %, la taxa més elevada dels darrers anys, sense que aquest increment hagi modificat el comportament de la inflació subjacent. No obstant això, en endavant, la inflació subjacent podria repuntar, si continua l’acceleració del cost laboral unitari, com a conseqüència del creixement dels salaris en un context d’escàs dinamisme de la productivitat aparent del treball. En el gràfic anterior, on es descompon l’evolució de la inflació subjacent els últims 14 anys, destaquen dos fenòmens. En primer lloc, que abans de la crisi la inflació subjacent era tradicionalment molt més alta que l’actual, amb valors sempre superiors al 3,0 %, i amb diferencials amb la zona euro més elevats que els actuals. En el període 2002-2006 no eren estranys els diferencials superiors al punt i mig. Durant els anys de crisi (2009-2014), amb l’augment dels nivells d’atur i el descens dels salaris, la inflació subjacent va experimentar una clara davallada amb valors gairebé sempre per sota del 2,0 %. És en aquest darrer període de recuperació econòmica, que comença l’any 2015, quan es pot constatar que la inflació subjacent es manté en valors moderats, que oscil·len persistentment per sota de l’1,5 %. El segon fenomen que es pot observar té relació amb la composició de la inflació subjacent: els tres grups que la componen (els béns industrials sense productes energètics, l’alimentació elaborada i els serveis) presenten ara una evolució molt més moderada que abans de la crisi, si bé la

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018

Descomposició de la inflació subjacent per components (Evolució 2004-2018. Catalunya)

ServeisBéns industrials sense productes energèticsAlimentació elaboradaInflació subjacent

Font: INE.


moderació més intensa és la protagonitzada per la inflació als serveis, que, a més, és la que té una ponderació més alta dins la inflació subjacent. L’any 2018 va tenir una ponderació del 531,5 ‰. Dels tres grups especials de despesa que formen part de la inflació subjacent, el de l’alimentació elaborada, begudes i tabac va ser el més inflacionista l’any 2018 (1,5 %), amb un registre que va superar el dels quatre anys anteriors. El grup dels serveis va experimentar una inflació quatre dècimes més baixa que el 2017 (1,4 %). Per la seva banda, el creixement del grup dels béns industrials sense productes energètics es va alentir en dues dècimes respecte de l’any anterior (0,2 %). Si s’observen els grups especials que no formen part de la inflació subjacent, es constata que el principal component que explica les diferències entre ambdues taxes, la general i la subjacent, és el dels productes energètics, els preus dels quals van créixer un 6,5 % el 2018. Tot i que és una taxa relativament elevada, va ser 1,5 punts percentuals inferior a la taxa de 2017. Aquest grup inclou els preus de carburants i combustibles i, a més, inclou el preu de l’electricitat, que, com ja s’ha esmentat, també va determinar el comportament de l’IPC durant els mesos centrals. Entre d’altres factors, el sistema de fixació dels preus de l’electricitat i el mateix encariment del petroli estarien al darrere del comportament dels preus d’aquest grup. Durant bona part de la segona meitat del 2018, l’increment dels preus de l’electricitat, el gas i altres combustibles es va mantenir per sobre del 8,0 % interanual.

-1,0

0,0

1,0

2,0

3,0

Gen.2014

Gen.2015

Gen.2016

Gen.2017

Gen.2018

Abril.2019

Inflació subjacentAlimentació elaboradaBéns industrials sense productes energèticsServeis

Evolució de la inflació subjacent i dels seus components a Catalunya(% de variació interanual)

Font: INE.


El 2018 el diferencial de preus amb Espanya va ser d’una dècima i amb la zona euro va ser nul La inflació a Espanya va ser de l’1,7 %, tres dècimes per sota de l’any anterior. Pel que fa a la inflació subjacent, va experimentar un creixement d’un 0,9 % anual, dues dècimes per sota de la que va registrar-se el 2017 i també dues dècimes inferior a la inflació subjacent a Catalunya. Pel que fa a l’IPC de les comunitats autònomes, Catalunya va ser la segona comunitat on es va registrar una inflació més elevada (1,8 %), només per darrere de Castella - La Manxa (1,9 %). A l’altre extrem, la comunitat que va registrar un increment més baix de preus va ser Múrcia (1,4 %), de manera que no hi va haver molta dispersió entre comunitats autònomes. En general respecte de l’any 2017, totes les comunitats van experimentar creixements de l’IPC més moderats.

Evolució de l'IPC per grups especials (% de variació interanual)

Total Serveis

Béns industrials

sense productes energètics

Alimentació elaborada,

begudes i tabac

Alimentació no elaborada

Productes energètics1

Catalunya

2013 1,9 1,9 1,1 3,2 3,2 -0,3

2014 0,4 0,4 0,1 0,6 -0,7 -1,1

2015 0,9 1,0 0,5 1,2 2,9 -8,8

2016 1,1 1,2 0,9 1,1 2,4 -8,3

2017 1,3 1,8 0,4 1,1 2,8 8,0

2018 1,1 1,4 0,2 1,5 3,1 6,5

Desembre del 2018 1,0 1,5 0,4 0,7 3,3 2,7

Espanya

2013 1,4 1,4 0,6 3,1 3,6 0,0

2014 0,0 0,1 -0,4 0,4 -1,2 -0,8

2015 0,6 0,7 0,3 0,9 1,8 -9,0

2016 0,8 1,1 0,5 0,8 2,3 -8,6

2017 1,1 1,6 0,2 0,7 2,6 8,0

2018 0,9 1,5 0,0 1,0 3,1 6,1

Desembre del 2018 0,9 1,5 0,2 0,5 3,2 2,11Inclou els preus de carburants i combustibles i el d'altres productes energètics (electricitat, etc.). Font: INE.

Índex sense aliments no elaborats ni productes energètics


El diferencial d’inflació entre Catalunya i Espanya es va mantenir força estable durant el 2018, i sempre per sota de les tres dècimes. En la mitjana de l’any, a Catalunya la inflació va ser 0,1 punts més elevada, un diferencial molt reduït i una mica inferior al dels anys anteriors (va situar-se en 0,3 punts en el període 2013-2016). Les diferències més importants es van localitzar en els grups de la medicina, on la inflació va ser mig punt més elevada a Catalunya, i en els grups de parament de la llar i aliments, amb un diferencial positiu de 0,4 punts percentuals. Per subgrups, destaca el diferencial en el grup dels serveis d’allotjament, on els preus van créixer a Espanya 3,3 punts per sobre del que ho van fer a Catalunya. El 2018 la inflació a la zona euro va ser d’un 1,8 %. Tot i la moderació, cal destacar que els anys 2017 i 2018 han estat els anys amb la inflació observada més elevada des de l’any 2014. Pel que fa al comportament dins de l’any 2018, també es va observar un increment de preus més acusat els mesos centrals de l’any, amb màxims del 2,4 % els mesos de juliol i octubre. En termes generals, la inflació catalana i la de la zona euro es van mantenir en nivells similars, amb diferencials molt petits, fet que ja és habitual els darrers anys. Aquest fet contrasta amb el que havia passat des de finals de 2013 i fins a finals de 2016, en què la inflació a la zona euro va estar gairebé sempre per sobre de la inflació catalana. A partir d’aleshores, la inflació de la zona euro va passar a mantenir-se, pràcticament sempre, per sota de la catalana. Aquest fet vindria explicat, en part, per la ponderació més important que té el

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

Gen.2014

Gen.2015

Gen.2016

Gen.2017

Gen.2018

Abril2019

Diferencial d'inflació amb EspanyaDiferencial d'inflació subjacent amb EspanyaDiferencial d'inflació amb la zona euroDiferencial d'inflació subjacent amb la zona euro

Evolució dels diferencials d'inflació de Catalunya amb Espanya i amb la zona euro (punts percentuals)

Font: INE.


petroli en l’índex de preus català, de manera que les oscil·lacions derivades de les variacions en el preu del petroli són més accentuades a Catalunya que a la zona euro. La inflació subjacent de la zona euro també es va mantenir en valors baixos durant el 2018, i en el conjunt de l’any va registrar una taxa d’un 1,2 % anual. En els països de l’euro, destaca la taxa d’Estònia (3,4 %), l’única que supera el llindar del 3 %. La segueixen les altres dues repúbliques bàltiques, Letònia (2,6 %) i Lituània (2,5 %). Eslovàquia també va registrar una taxa del 2,5 %. Per la seva banda, la taxa més baixa es va registrar a Irlanda (0,7 %). Els preus industrials de sortida de fàbrica van créixer un 2,7 % interanual el 2018 L’índex de preus industrials de sortida de fàbrica (IPRI) havia registrat taxes interanuals negatives entre els anys 2014 al 2016. L’any 2017 va recuperar els registres positius (4,3 %), però el 2018 la taxa de creixement dels preus dels productes industrials es va alentir fins al 2,7 %. L’increment més important de preus es va concentrar en el grup de l’energia (8,1 %) que va reduir en 4,9 punts percentuals la taxa que es va registrar el 2017. Els béns intermedis van créixer un 2,5 %, els béns d’equipament ho van fer un 1,1 % i els de consum, un 0,5 %. Al conjunt de l’Estat, els preus industrials van pujar tres dècimes més que

-8,0

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

Gen.2015

Gen.2016

Gen.2017

Gen.2018

Abril2019

Catalunya Espanya Zona euro

Evolució de l'índex de preus industrials (% de variació interanual)

Font: INE i Eurostat.


a Catalunya (3,0 %) però, en canvi, tots els grups es van encarir menys que a Catalunya, excepte el grup dels béns intermedis, que es va encarir un 2,6 %, una dècima més que a Catalunya. A la zona euro, l’IPRI va créixer a un ritme més elevat, del 3,2 % en termes de mitjana anual. El 2018 el deflactor del PIB experimenta un creixement del 0,6 %, cinc dècimes menys que l’any 2017 El 2018 el deflactor del PIB va experimentar un lleuger increment (0,6 %), cinc dècimes menys que el 2017, i va tornar a la moderació de les taxes del període 2009-2016, en què el creixement mitjà va ser d’un 0,4 % anual. Durant el període 2000-2008, en canvi, s’havia incrementat un 3,7 % de mitjana cada any, per tant, l’evolució del deflactor del PIB també corrobora que l’economia catalana, d’ençà de la crisi, experimenta una evolució molt més moderada en els seus preus. Per grans sectors d’activitat, tots van registrar un creixement positiu del deflactor el 2018, excepte el sector de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, que es caracteritza per la seva volatilitat. El de la indústria va augmentar un 0,4 %, en contrast amb la caiguda del 2017. El deflactor de la construcció va ser el més elevat de tots els sectors (1,5 %) però, tot i amb això, va ser moderat si es té en compte el comportament marcadament alcista que mostrava abans de la crisi. Als serveis, el

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

Evolució del deflactor del PIB per sectors(% de variació anual)

Deflactor del PIB Indústria Construcció ServeisFont: Idescat.


deflactor va augmentar un 0,4 %, una mica per sota del creixement del 2017 (1,0 %), de manera que va ser el sector determinant perquè el 2018 el deflactor del PIB tingués un creixement inferior al 2017. Aquesta moderació en el creixement del deflactor del serveis és un dels punts clau que explica la disminució del diferencial amb els preus de la zona euro. Dins dels components de demanda, es consolida el creixement del deflactor del consum privat iniciat el 2017, i que el 2018 va ser d’un 1,8 %, després d’un període de tres anys en què el creixement havia registrat valors força propers a zero. Això suggereix que el creixement del consum privat es començaria a traslladar a la formació de preus, després de diversos anys d’estancament. També destaca l’augment del deflactor de la formació bruta de capital fix (1,6 %) i el de les importacions (2,6 %), que reflecteix l’encariment del preu del petroli. Pel que fa al cas espanyol, el deflactor del PIB va créixer un 1,0 %, quatre dècimes més que a Catalunya, i el deflactor del consum privat va experimentar un creixement moderat (1,6 %). Destaca la diferència entre el creixement del deflactor de les importacions a Espanya (3,1 %) i a Catalunya (2,6 %), que va ser de cinc dècimes. Per la seva banda, la variació del deflactor de la zona euro (1,4 %) va ser lleugerament més alt que el creixement registrat el 2017 (1,1 %). Per tant, l’evolució registrada el 2018 va ser molt similar al cas català.


7. L’evolució dels salaris i dels costos laborals El 2018 els costos laborals van augmentar un 2,0 %, després d’un període d’estancament i fins i tot retrocés en algun any Els costos laborals per treballador i mes van augmentar un 2,0 % el 2018, lleugerament per sobre de la inflació (1,8 %), i en contrast amb el descens d’un 0,3 % registrat l’any 2017. Cal recordar que durant el període 2014-2017 els costos laborals havien mostrat una tendència d’estancament i fins i tot retrocés en algun any. La recuperació progressiva dels indicadors salarials permet que el poder adquisitiu dels salaris es mantingui, a diferència de l’any 2017. Al conjunt de l’Estat els costos laborals van augmentar un 1,0 % el 2018, si bé cal destacar comportaments diferenciats amb un ventall que va d’un retrocés dels costos del 0,9 % a Castella-La Manxa, del 0,8 % a Andalusia i del 0,7 % a La Rioja, a creixements del 3,3 % a Balears i del 2,5 % al País Basc. A Catalunya el cost laboral creix l’any 2018 el doble que al conjunt de l’Estat. No obstant això, si ens fixem en els anys de la recuperació, és a dir, en l’evolució entre els anys 2013 i 2017, el cost laboral mitjà per treballador i mes presenta una dinàmica similar en ambdues economies, amb augments acumulats del 0,7 % a Catalunya i de l’1,1 % al conjunt de l’Estat.

-5

-3

-1

1

3

5

I2014

III I2015

III I2016

III I2017

III I2018

III I2019

Costos laborals a Catalunya Costos laborals a EspanyaInflació de Catalunya

Evolució dels costos laborals per treballador i mes a Catalunya i al conjunt de l'Estat (% de variació interanual)

Font: Enquesta trimestral del cost laboral (INE).


Entre els components dels costos laborals, la part del cost salarial (un 74,9 % del total) també va augmentar un 2,0 % en el conjunt del 2018, si bé cal distingir l’augment del cost salarial ordinari, d’un 2,5 %, del retrocés del cost salarial extraordinari (que comprèn les pagues

-0,9-0,8-0,7

-0,10,1

0,40,6

1,01,1

1,31,31,51,61,6

2,02,1

2,53,3

Castella-La ManxaAndalusia

La RiojaValència

MúrciaExtremadura

AstúriesMitjana estatal

GalíciaCastella i Lleó

MadridAragó

CantàbriaCanàries

CatalunyaNavarra

País BascBalears

Cost laboral per treballador i mes a les comunitats autònomes 2018 (% de variació anual)

Font: Enquesta trimestral del cost laboral (INE).

2017 2018 2017 2018

Catalunya

Cost laboral total -0,3 2,0 -0,2 1,8

Cost salarial -0,3 2,0 -0,1 1,7

Cost salarial ordinari 0,2 2,5 0,2 2,3

Cost salarial extraordinari -3,0 -1,2 -2,1 -1,9

Cost laboral no salarial -0,4 2,3 -0,4 2,1

Hores pactades 0,1 0,0 - -

Hores efectives de treball 0,0 0,2 - -

Espanya

Cost laboral total 0,2 1,0 0,1 1,2

Cost salarial 0,1 1,0 0,0 1,2

Cost salarial ordinari 0,2 1,2 0,0 1,4

Cost salarial extraordinari -0,2 0,1 0,2 -0,1

Cost laboral no salarial 0,5 1,0 0,3 1,2

Hores pactades 0,1 -0,1 - -

Hores efectives de treball 0,1 -0,2 - -

Cost pertreballador i mes

Cost per hora de treball efectiva

Costos salarials i laboralsDades anuals (% de variació interanual)

Font: Enquesta trimestral de cost laboral (INE).


extraordinàries així com els endarreriments), de l’1,2 %. A Espanya els costos salarials van augmentar el 2018 un 1,0 %, amb un augment de l’1,2 % de la part del cost salarial ordinari i un lleuger avanç del cost salarial extraordinari (0,1 %). Pel que fa als costos laborals no salarials (que representen el 25,1 % dels costos laborals, i inclouen les cotitzacions a la Seguretat Social i altres percepcions no salarials), l’evolució del 2018 també va presentar un augment més intens a Catalunya en relació al conjunt de l’Estat (d’un 2,3 % i un 1,0 % respectivament). Durant el 2018, el nombre d’hores efectives de treball per treballador es va mantenir gairebé estable tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat; amb una variació del 0,2 % i -0,2 % respectivament. Així, els costos laborals per hora treballada a Catalunya es van situar el 2018 en 21,3 euros, un 1,8 % més que el 2017 (al conjunt estatal van augmentar un 1,2 %). Aquesta pauta d’expansió dels costos laborals, però, no s’estén per igual a tots els sectors productius. El dinamisme d’aquests costos en el sector de serveis (amb un augment del 2,7 % anual) contrasta amb l’avanç moderat a la indústria (0,7 %) i la caiguda a la construcció (-0,8 %). Dins el sector de serveis, aquest increment es concentra a les activitats d’informació i comunicacions (13,7 %), al comerç al detall i a l’engròs (9,5 % i 6,9 % respectivament), i a les activitats immobiliàries, professionals i tècniques (7,1 %); aquestes quatre són les úniques branques que presenten un augment del cost laboral per sobre de la mitjana del sector. No obstant això, les primeres senyals del 2019 indiquen que l’augment dels costos laborals del sector de serveis s’estén a la majoria de les seves branques d’activitat.

2017 2018 2017 2018

Costos laborals per treballador i mes

Total -0,3 2,0 0,2 1,0

Indústria 0,3 0,7 0,7 0,6

Construcció -0,9 -0,8 -0,6 1,1

Serveis -0,3 2,7 0,2 1,1

Costos salarials ordinaris per treballador i mes

Total 0,2 2,5 0,2 1,2

Indústria 0,7 0,7 0,6 0,9

Construcció -0,2 -0,9 0,0 0,7

Serveis 0,2 3,3 0,1 1,3

Costos laborals i costos salarials ordinaris per sectors productiusDades anuals (% de variació interanual)

Catalunya Espanya

Font: Enquesta trimestral de cost laboral (INE).


En el conjunt de l’Estat l’evolució mostra menys diferències entre sectors productius. Els costos del sector de serveis i la construcció augmenten un 1,1 % l’any 2018 mentre els de la indústria creixen un 0,6 %. Per la seva banda, l’evolució seguida pels costos salarials ordinaris per treballador i mes també ens confirma aquestes diferències entre Catalunya i el conjunt de l’Estat. L’augment salarial mitjà pactat el 2018 va ser d’un 1,95 %, per sobre del pactat el 2017 Els increments salarials pactats el 2018 van repuntar de mitjana fins a un 1,95 %, i per tant s’apropen a les recomanacions del IV Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2018-2020. Aquest acord, signat pels agents socials el juliol del 2017, recomana un increment salarial fix a l’entorn del 2 % per a cada any i un increment variable de l’1 % vinculat a la productivitat, els resultats, l’absentisme o altres indicadors. Les tarifes salarials pactades es van incrementar un 1,98 % en els convenis d’àmbit sectorial i un 1,33 % en els convenis d’empresa. Com ja havia succeït els anys anteriors, les clàusules de garantia salarial van tenir un paper testimonial, atès que la variació revisada va ser gairebé idèntica a la variació pactada inicialment. El 2018 el nombre de treballadors de Catalunya coberts per la negociació col·lectiva va augmentar un 10,7 % en relació amb el 2017 (es compara la informació del 2017 i 2018 registrada fins al juny del 2018 i 2019, respectivament), per l’augment en els convenis sectorials, si bé les dades del 2018 són provisionals. Al conjunt de l’Estat, l’augment de treballadors coberts va ser similar (8,0 %).

6,9

9,5

1,5

1,0

13,7

-0,2

7,1

1,5

-1,2

-8,9

-0,5

-0,9

Comerç engròs i reparació vehicles

Comerç detall

Transport i emmagatzematge

Hostaleria

Informació i comunicacions

Activitats financeres i assegurances

Activitats immobiliàries i professionals

Activitats administratives i serveis auxiliars

Administració pública

Educació

Sanitat i serveis socials

Activitats culturals i altres serveis

Costos laborals per treballador i mes per branques d'activitat del sector de serveis. 2018 (% de variació anual)

Font: Enquesta trimestral del cost laboral (Idescat).


A principis del 2019, els convenis col·lectius recullen un creixement de les tarifes salarials del 2,11 % per al 2019. No obstant això, convé destacar l’augment progressiu dels salaris pactats en els convenis de nova signatura per al conjunt de l’Estat (amb un augment del 3,6 % fins al juny). Es tracta, però, de dades que actualment només estan disponibles per al conjunt de l’Estat. Aquesta dinàmica de les tarifes podria guanyar intensitat en els propers mesos, com a conseqüència de l’augment del salari mínim interprofessional, que podria tenir un impacte sobre la resta de la distribució salarial. També convé destacar un augment significatiu del nombre de treballador afectats per la negociació col·lectiva, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat. D’altra banda, amb les dades del cost laboral i de l’increment salarial pactat es pot estimar la contribució de la deriva salarial, que indica la part de l’augment salarial que no s’explica per la negociació col·lectiva. Així, s’observa que des del 2014, en mitjana, els factors englobats sota el concepte de deriva van contrarestar gairebé l’increment salarial pactat. L’informe anual del Banc d’Espanya d’enguany suggereix que la contribució negativa de la deriva recull principalment el nivell retributiu més baix dels nous entrants a l’ocupació. Les dades del 2018 suggereixen que el creixement del cost salarial a Catalunya s’ha aproximat al ritme d’avanç de les tarifes de la negociació col·lectiva.

Any d'efectes econòmics Àmbit

Acords col·lectius

Treballadors afectats

Increment salarial pactat (%)

Informació registrada fins al juny del 2018

Total 532 1.124.457 1,51

Empresa 436 86.066 1,03

Sector 96 1.038.391 1,55

Informació registrada fins al juny del 2019

Total 682 1.331.914 1,46

Empresa 568 101.102 1,00

Sector 114 1.230.812 1,49

Total 456 1.244.355 1,95

Empresa 359 65.953 1,33

Sector 97 1.178.402 1,98

Font: Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.

Nota: aquesta estadística no recull els convenis d'àmbit estatal amb efectes a Catalunya. En cada període es comptabilitzen els acords col·lectius de nova signatura (convenis f irmats a partir de l’any en què el conveni té efectes econòmics) així com aquells acords plurianuals amb caràcter previ i que tenen efectes econòmics durant l'any indicat. Les dades inclouen les revisions derivades de les clàusules de salvaguarda i les del 2018 tenen caràcter provisional.

Increment salarial pactat a Catalunya segons l'àmbit de negociació i l'any d'efectes econòmics dels acords (% de variació interanual)

2017

2018

2017


Els costos laborals unitaris mantenen la tendència de recuperació de la competitivitat-cost respecte de la zona euro des de l’esclat de la crisi Des de l’esclat de la crisi, l’economia catalana ha emprès un procés de recuperació de la competitivitat-cost a partir de l’ajust dels costos laborals unitaris. Cal tenir present que, entre els anys 2000 i 2008, l’evolució del cost laboral unitari nominal va presentar un caràcter marcadament expansiu en relació amb les economies de la zona euro, fins al punt d’acumular un diferencial de 18 punts respecte de la posició relativa de l’any 2000. L’ajust del període 2008-2016 també va ser molt intens, protagonitzat principalment per la moderació salarial, com també per la recuperació de la productivitat aparent. L’any 2017 el cost laboral unitari nominal es manté en una posició relativa similar a la del 2016, és a dir, 4 punts per sobre de la posició de l’any 2000. El cost laboral unitari real, que equival al cost laboral unitari nominal deflactat pel deflactor del PIB, és una aproximació al pes de les rendes derivades del treball sobre el PIB, i des del 2010 assenyala una pèrdua del pes d’aquestes rendes, en especial quan agafem com a referència l’evolució de la zona euro.

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

2014 2015 2016 2017 2018

Salaris pactats Cost no salarial Deriva Cost laboral (%)

Evolució del cost laboral i les contribucions dels seus components (% de variació interanual, i contribucions)

Font: elaboració pròpia a partir d'INE i Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.


L’evolució del salari per hora en termes reals és en gran part negativa al llarg de la recuperació, i en especial quan es corregeixen els canvis en la composició de l’ocupació A continuació s’analitza la dinàmica del salari brut per hora en termes reals a partir de l’efecte dels preus, l’efecte dels canvis en la composició de l’ocupació i la dinàmica del salari per hora sense aquest efecte composició. L’INE difon des de l’any 2016 l’índex de preus del treball, un indicador que mostra l’evolució del salari per hora corregit de l’efecte de composició, és a dir, l’evolució del salari per hora d’una mostra representativa de persones treballadores que no hagin sofert canvis en la qualitat o la quantitat del seu treball. L’objectiu d’aquest indicador és mesurar el canvi en el preu del factor treball com a resultat de les pressions del mercat de treball. En primer lloc, convé destacar l’efecte favorable dels canvis en la composició de l’ocupació des de l’any 2009 sobre l’evolució del salari brut per hora. En els primers anys de la crisi, l’efecte composició va pressionar el salari mitjà a l’alça, probablement per la destrucció de llocs de feina amb retribucions per sota del salari mitjà. Posteriorment, l’efecte composició suggereix la lectura oposada: la creació de llocs de treball amb remuneracions més elevades que la mitjana. Aquesta tendència recent podria reflectir la recuperació del sector industrial, que, tot i presentar un ritme de creació d’ocupació menys intens que el dels serveis i la construcció, es tracta d’un sector amb remuneracions

95

100

105

110

115

120

2000 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017

Cost laboral unitari nominalRemuneració per hora de treball assalariatVAB per hora de treball a preus constantsCost laboral unitari real

Font: elaboració pròpia a partir d'INE i Eurostat.

Evolució del cost laboral unitari i els seus components a Catalunya respecte de la zona euro (en nombres índex, 2000=100)


més elevades que la mitjana. Caldrà observar si a partir del 2018, any en què el sector industrial ha començat a afluixar el ritme de creació d’ocupació, l’efecte composició es manté en signe positiu. En segon lloc tenim l’efecte negatiu dels preus sobre el salari brut per hora, sobretot al llarg del període de crisi, ja que l’aportació negativa de la inflació ha estat inferior en la recuperació, perquè l’increment dels preus de consum ha estat relativament moderat. I, per últim, convé destacar la dinàmica del salari per hora corregit de l’efecte de composició, l’anomenat índex de preus del treball (IPT). En els primer anys de la crisi, anys 2009 i 2010, l’IPT va créixer, en contrast amb la devaluació interna del període 2011-2013, anys en què el salari per hora corregit va caure en termes nominals. A continuació, l’IPT s’estanca en els anys de recuperació. De fet, el 2017 l’IPT per a l’economia catalana se situava un 0,2 % per sota del nivell del 2013. Si tenim en compte l’evolució dels preus, la dinàmica d’aquest indicador és negativa (-1,9 % en el conjunt d’aquests anys de recuperació econòmica), de manera que s’ha reduït el poder adquisitiu d’una mostra representativa de persones treballadores que no han sofert

-6

-4

-2

0

2

4

6

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Salari per hora corregit de l'efecte composicióEfecte composicióEfecte preusSalari per hora en termes realsSalari per hora corregit de l'efecte composició en termes reals

Evolució del salari mitjà brut per hora real a Catalunya(% de variació interanual)

Nota: El salari per hora corregit de l’efecte composició s’obté de l’Índex de Preus del Treball (IPT) de l’INE. L’efecte composició recull el diferencial entre el creixement del salari mitjà brut per hora de l’EAES i el del salari corregit de l’efecte composició, i reflecteix els efectes sobre el salari mitjà dels canvis en l'estructura productiva. L’efecte preus reflecteix el diferencial entre la inflació i el creixement del salari mitjà brut per hora nominal de l’EAES. El salari per hora en termes reals és la suma de les variacions del salari per hora corregit, l'efecte composició il'efecte preus.Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat i INE.


canvis en la qualitat ni la quantitat del seu treball. Al conjunt de l’Estat, l’IPT retrocedeix un 0,4 % en aquests anys, caiguda que arriba a l’1,5 % quan s’incorpora l’efecte dels preus. Les desigualtats salarials es redueixen amb la recuperació econòmica, però els efectes de la crisi encara es fan notar, sobretot en els col·lectius amb salaris més baixos L’anàlisi a partir de la distribució salarial per decils permet afinar com s’ha produït l’ajust dels salaris dels darrers anys i quins estrats salarials n’han estat els més afectats. Es parteix de la informació sobre el salari de l’ocupació principal de l’Enquesta de població activa (EPA). Els grups de persones de la part baixa i mitja de la distribució salarial van ser els més afectats durant els anys de crisi. Durant el període 2014-2017 s’observa una millora del decil 1, però encara a molta distància de revertir els efectes causats per la crisi. Així, durant el període 2007-2017 el salari mitjà real del decil 1 va caure un 13,5 %, i el dels decils 2-3 va caure un 11,7 %. L’evolució de la retribució mitjana dels decils 4-9 és més favorable, però el 2017 se situa lleugerament per sota del nivell del 2007. En aquest darrer grup convé apuntar una evolució més desfavorable de la retribució mitjana dels decils 4-5. Per contra, el decil amb més renda és l’únic que ha registrat una millora del salari mitjà real, amb un augment del 6,7 % respecte al 2007. Aquesta evolució més negativa dels salaris de la part baixa i mitja de la distribució salarial va fer que en els anys de crisi la diferència entre estrats salarials augmentés considerablement. En els últims anys de

-6 -4 -2 0 2 4

CantàbriaGalícia

La RiojaAstúriesNavarra

AragóMúrcia

AndalusiaValència

Castella i LleóBalears

Total estatalCatalunyaPaís BascCanàries

MadridCastella-La Manxa

Extremadura

Evolució del salari per hora de les CA corregit de l'efecte composició, 2013-2017 (% de variació acumulada real i nominal)

% variació real % variació nominal

Font: elaboració a partir d'INE (Índex de preus del treball i IPC).


recuperació econòmica les diferències s’han reduït lleugerament, però encara queda molt per revertir els efectes dels anys de crisi. Cal destacar, però, que l’anàlisi se centra només en les persones treballadores amb jornada a temps complet, i per tant deixa fora el conjunt de persones amb jornada a temps parcial. Aquest darrer apunt és rellevant atès que la literatura (entre altres, Fernández Kranz, 2017) assenyala que l’ajust del temps de treball és el principal factor que explica la caiguda de les remuneracions anuals, sobretot pel que fa a les persones sense un vincle estable al mercat de treball. Les ràtios de desigualtat salarial han millorat en els últims tres anys, si bé la desigualtat es manté força per sobre dels nivells de l’any 2008. Així, el 2017 el salari mitjà per jornada de treball del decil 9 (D9) va ser de 4,8 vegades el salari del decil 1 (D1). També es pot apreciar que la ràtio D5/D1 (quocient entre la mediana i el decil 1) presenta un pes destacable a l’hora d’explicar la ràtio D9/D1 (un 55 % l’any 2017). En altres paraules, les diferències salarials es concentren a la part baixa de la distribució. El 2017 el salari mínim va augmentar una quantia considerable (8,0 %) fins a situar-se als 9.907,80 €. És molt difícil identificar els efectes salarials d’aquest augment. En qualsevol cas, el 2017 el salari mitjà per jornada de treball del decil 1 va augmentar un 8,3 %, i el del primer quartil de la distribució (salari que separa el 25 % de persones amb salaris més baixos i la resta) va augmentar un 5,7 %, per sobre de l’augment salarial mitjà del 3,0 %. En els propers anys caldrà seguir

70

80

90

100

110

120

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Decil 1 Decils 2-3 Decils 4-5 Decils 6-9 Decil 10

Nota: Els decils fan referència als grups de població que resulten de dividir la distribució salarial en 10 parts iguals. El salari fa referència a la mitjana del salari mensual de l'ocupació principal del grup de població indicat.Font: elaboració pròpia a partir d'Enquesta de Població Activa (INE).

Evolució del salari mitjà real per decils pels treballadors amb jornada a temps complet, 2007-2017 (en nombres índex, 2007=100)


amb molta atenció els efectes dels augments del salari mínim el 2018 (4,0 %) i sobretot el 2019 (22,3 %), ja que fan pensar que s’hauria d’observar una certa compressió salarial per a la part baixa i mitja de la distribució. Tot i això, el salari mínim va lligat al temps treballat, i com s’ha comentat, un factor important que explica la caiguda en la remuneració anual durant els anys de crisi és la disminució del temps de treball. Per tant, el col·lectiu beneficiat per un augment progressiu del salari mínim no experimentarà una millora substancial de les condicions de vida si el nombre d’hores treballades al llarg de l’any és baix. La bretxa salarial entre homes i dones va empitjorar l’any 2016, si bé es manté per sota de l’espanyola i la de la zona euro El gènere és una de les variables que més incideixen en els salaris. Segons els criteris oficials de la Unió Europea, la bretxa salarial entre homes i dones es va situar el 2016 en el 14,9 %, per sota de la d’Espanya (15,1 %) i la de la zona euro (16,4 %). Cal fer notar la millora d’aquest indicador a Catalunya des del 2010, si bé el 2016 la bretxa ha empitjorat 1 punt percentual. Amb tot, durant el període 2010-2016 la millora ha estat més destacable que al conjunt de l’Estat i la zona euro. No obstant la millora dels darrers anys, la bretxa salarial per gènere segueix sent especialment acusada en un ventall ampli d’ocupacions: les del sector de serveis (23,4 % l’any 2017), les artesanes i el personal qualificat de la indústria i la construcció (22,4 %), les de direcció i gerència (20,6 %), i el personal tècnic i professional de suport (20,3 %).

Descomposició de la ràtio D9/D1 entre les ràtios D9/D5 i D5/D1 a CatalunyaAnys 2008, 2014 i 2017

Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat.

Nota: Els decils fan referència als 9 valors que divideixen la distribució salarial en 10 parts iguals, per exemple el decil 1 és el salari que separa el 10% de persones amb salaris més baixos de la resta. Els quocients de les ràtios comparen el salari mitjà per jornada de treball dels decils que s'indiquen.

48,2% 51,8%

2008Ràtio D9/D1 = 4,4

42,8%57,2%

2014Ràtio D9/D1 = 5,4

D9/D5 D5/D1

45,0%55,0%

2017Ràtio D9/D1 = 4,8


Referències bibliogràfiques Fernández Kranz, Daniel (2017). «Los salarios en la recuperación española», Cuadernos de Información Económica, 260, 1-12.

2010 2014 2015 2016

Catalunya 18,4 16,5 13,9 14,9

Espanya 16,2 14,9 14,2 15,1

Zona euro 17,0 16,8 16,6* 16,4*


Evolució de la bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya, al conjunt del'Estat i la zona euro (%, per hora treballada)

Nota: La bretxa salarial es defineix com a percentatge de la diferència del guany salarial brut per horadels homes i les dones sobre el guany salarial dels homes. La població objecte d'estudi són tots elstreballadors per compte d'altri que prestin els seus serveis en comptes de cotització de 10 o méstreballadors. L'àmbit de cobertura sectorial exclou l'administració pública, les llars que ocupenpersonal domèstic i els organismes extraterritorials.* Dada provisional.

15,8

20,6

11,4

20,3

17,3

23,4

22,4

14,7

14,4

0 15 30

Total

Direcció i gerència

Personal tècnic i professionals científics iintel·lectual

Personal tècnic i professional de suport

Personal administratiu

Ocupacions del sector de serveis

Ocupacions artesanes i personalqualificat de la indústria i la construcció

Personal operari d'instal·lacions imaquinària

Ocupacions elementals

Bretxa salarial entre homes i dones per tipus d'ocupació, 2017 (%, per hora treballada)

Nota: La bretxa salarial es defineix com a percentatge de la diferència del guany salarial brut per hora dels homes i les dones sobre el guany salarial dels homes.Font: Enquesta anual d'estructura salarial (Idescat).


Requadre 5. El salari mínim a Catalunya L’1 de gener del 2019 va entrar en vigor el nou salari mínim interprofessional (SMI), fixat en 12.600 € anuals per a una persona que treballi a temps complet durant tot l’any. És a dir, 14 pagues mensuals de 900 € o 12 de 1.050 €, l’equivalent a 30 € per dia treballat. El nou salari mínim equival a un augment del 22,3 % respecte del nivell del 2018, l’increment més alt des de finals dels anys 1970. Si es descompta l’evolució dels preus de consum, el salari mínim ha sobrepassat el 2019 el nivell del 1979, en un 6,3 % si prenem com a referència la inflació de Catalunya i en un 17,9 % si ens fixem amb la d’Espanya. Després del període 2010-2016, anys en què l’SMI va restar gairebé estancat, s’encadenen 3 anys amb revisions destacables, del 8,0 % el 2017, del 4,0 % el 2018 i del 22,3 % el 2019. Aquests increments han afavorit la convergència del salari mínim d’Espanya amb el d’altres economies de l’entorn. L’índex de Kaitz, que és la ràtio entre el salari mínim i la mediana salarial, era d’un 37,3 % a Espanya el 2016, el tercer país de l’OCDE per la cua. El 2017 va augmentar fins el 40,2 %, però es va mantenir a la mateixa posició. Aquests percentatges són

Evolució del Salari mínim interprofessional en termes reals a Catalunya i Espanya. 1979-2019 (índex base 1979 = 100)

70

80

90

100

110

120

Catalunya Espanya

Font: elaboració a partir d'INE i Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.


insuficients davant la resolució del Parlament Europeu en què es recomana fixar un nivell mínim del 60% del salari mitjà1, ja que segons l’Airef (2018), amb les pujades del 2017 al 2019, l’índex de Kaitz espanyol se situaria lleugerament per sobre del 50 %. Segons l’OCDE, el 2017 l’índex de Kaitz de la zona euro se situava en el 50,8 %, mentre que el dels països de l’OCDE en el 53,7 %2. Si desagreguem per comunitats autònomes, l’índex de Kaitz presenta una variació elevada ja que, mentre que el salari mínim és homogeni a nivell territorial, les medianes salarials són força desiguals. El 2017 Catalunya presentava una mediana salarial de 21.719,75 €, la tercera més alta per darrera només del País Basc i Navarra, de manera que l’índex de Kaitz se situava en el 45,6 %3. 1 En alguns casos l’índex de Kaitz fa referència al salari mitjà ja que acostuma a ser una informació més fàcil d’obtenir, però és preferible l’ús de la mediana salarial ja que així es té en compte part de la desigualtat salarial. 2 Per a la zona euro s’ha fet la mitjana de l’índex de Kaitz de França, Portugal, Eslovènia, Lituània, Luxemburg, Letònia, Grècia, Eslovàquia, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Irlanda i Estònia. Per a l’OCDE s’ha fet la mitjana dels països membres amb salari mínim, i s’ha exclòs Espanya. En tots els casos la mediana salarial és la dels treballadors a temps complet. 3 Aquesta divergeix de la dada de l’OCDE anteriorment comentada perquè l’OCDE, per motius de comparabilitat internacional, té en compte la remuneració dels treballadors a temps complet. Les dades per CA, per contra, tenen en compte tots els treballadors.

57,757,5

55,955,0

54,354,1

53,553,1

51,951,4

50,750,0

49,149,1

45,945,6

42,238,7

ExtremaduraCanàries

Castella-La ManxaMúrcia

AndalusiaValència

GalíciaCastella i Lleó

CantàbriaBalears

La RiojaTotal estatal

AstúriesAragó

MadridCatalunya

NavarraPaís Basc

Índex de Kaitz per comunitats autònomes. 2017 (% de l'SMI respecte la mediana salarial)

Font: Enquesta anual d'estructura salarial (INE) i Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.


Els impactes que pot generar un salari mínim, o augments del seu nivell, són diversos. Els estudis s’acostumen a focalitzar en els impactes a curt termini sobre els llocs de treball. En aquest punt l’evidència empírica no és concloent, si bé, en general, s’observen efectes molt limitats sobre l’ocupació, tant positius com negatius, amb un lleuger biaix cap als negatius (és a dir, cap a una reduïda destrucció d’ocupació en el curt termini). Els col·lectius potencialment més afectats serien aquells amb llocs de feina on teòricament la productivitat és més baixa, com podrien ser els ocupats per gent jove o persones sense qualificació professional. Més enllà de l’ocupació, també convé tenir present altres àrees potencials d’impacte com el poder de negociació, la distribució salarial, els preus, els marges empresarials, la productivitat, o el consum, entre d’altres. A més, els impactes poden variar en funció de l’horitzó temporal que es faci servir. Un dels efectes que més interès té, més enllà de l’ocupació, és l’impacte que pot generar a la resta de la distribució salarial, no només a les persones que veuran augmentat el seu salari de manera directa. Així, el salari mínim té el potencial de comprimir la distribució salarial pressionant a l’alça els salaris que es troben per sobre de o propers al nivell del salari mínim. Per tant, és plausible que el salari mínim permeti millores en els indicadors de pobresa, si bé l’evidència empírica suggereix un impacte limitat. Aquest fet es pot atribuir al grau d’incidència baix del salari mínim sobre les persones en risc de pobresa. Així, a Espanya només al voltant del 10 % de persones en risc de pobresa treballen i cobren una remuneració igual o inferior a l’SMI (Kranz, 2019). Això es pot explicar per motius diversos. En primer lloc, la major part de persones en risc de pobresa no estan ocupades. Segon, malgrat que una persona pugui cobrar un salari per hora per sobre de l’SMI, si al llarg de l’any el temps de treball és baix, la seva retribució anual pot ser insuficient per garantir unes condicions de vida adequades. El tercer motiu té a veure amb els joves, un dels col·lectius més afectats per l’SMI, que en molts casos no s’han emancipat i resideixen en llars que no estan en risc de pobresa. Per tant, l’abordatge de la pobresa és complex i requereix d’un ventall de polítiques més ampli (Nota d’Economia, 2016). Un aspecte que sembla clar és que els efectes que un salari mínim pot generar sobre l’economia dependran de la seva estructura, principalment del model productiu i les institucions del mercat de treball com la negociació col·lectiva. Així, la intensitat dels efectes estaria relacionada positivament amb el grau de cobertura del salari


mínim, és a dir, la proporció de persones que cobren una retribució igual o inferior al nivell mínim legalment establert 4 i que per tant estarien afectades directament. Els augments dels últims anys, especialment el del 2019, han reobert el debat a l’entorn del salari mínim, amb nombrosos estudis sobre la incidència de l’SMI a Espanya. Felgueroso (2018) estima amb dades de la MCVL5 que la cobertura de l’SMI el 2017 estaria a l’entorn del 2,5-3,0 %. El mateix autor fa una estimació per als anys següents6 i calcula que amb els augments de l’SMI, la cobertura a Espanya augmentaria fins a l’entorn d’un 3,2 % el 2018 i un 7,6 % el 2019. Aquesta mateixa estimació es fa per a Catalunya amb resultats d’un 2,4 % el 2018 i un 6,1 % el 2019. S’observa, doncs, que la cobertura a Catalunya seria inferior a l’espanyola. Per altra banda, Lacuesta et al. (2019) estimen la cobertura per al conjunt de l’Estat en un 2,4 % o un 1,6 % el 2017 segons la font utilitzada7. Segons Eurostat, amb dades del 2010 i del 2014 Espanya presentava una taxa propera a l’1,0 %, la més baixa de la UE només per davant de Bèlgica. En resum, l’afectació directa de l’SMI és baixa, si bé els últims anys pot haver augmentat significativament. A continuació es presenta una estimació de la cobertura de l’SMI a Catalunya feta amb les dades de la MCVL del 2017. S’ha fet servir la informació salarial procedent de les bases de cotització anuals, pel conjunt de persones assalariades del Règim General de la Seguretat Social deixant fora el personal funcionari o amb contractes de pràctiques o formació, i sense tenir en compte els treballadors de la llar8. 4 En l’estudi present s’ha considerat que una persona està coberta per l’SMI quan la seva retribució és igual o inferior a l’SMI més un marge de 2,5 %, seguint Felgueroso (2018). 5 La Mostra contínua de vides laborals (MCVL) és una mostra aleatòria del 4 % d’individus d’un any concret que hagin tingut relació amb la Seguretat Social, en què la informació que es proporciona per a aquests individus són els registres laborals de l’any corresponent més tots els registres històrics disponibles. 6 Amb les dades de la MCVL del 2017, aplicant un increment salarial mitjà i suposant que la distribució de dies i hores de treball es manté igual. 7 La cobertura del 2,4 % s’obté si s’utilitza la MCVL i se seleccionen els treballadors a temps complet que han treballat tots els dies d’un mes determinat. En canvi, la cobertura de l’1,6 % s’obté de dades que provenen de l’EPA. 8 La MCVL és una font de dades procedent de registres administratius no tractats, amb tots els errors a les dades que això comporta. Per aquest motiu, s’ha dut a terme una anàlisi de robustesa a partir de l’exclusió de registres atípics, com ara els extrems de la distribució. Els resultats obtinguts es mantenen i estan a disposició de les persones interessades.


Així, la cobertura de l’SMI el 2017 a Catalunya se situaria a l’1,07 %. Si diferenciem per gènere, la cobertura és lleugerament superior per les dones (1,17 %) que pels homes (0,98 %). D’altra banda, la MCVL també permet extreure resultats segons el domicili de residència habitual de les persones treballadores, i es disposa del municipi concret quan aquest té més de 40.000 habitants. En el conjunt de la mostra per a Catalunya s’observen diferències destacades. Així, les províncies de Lleida i Tarragona són les que presenten taxes de cobertura més altes, especialment les dues capitals (2,18 % i 1,74 % respectivament). En l’àmbit metropolità, Badalona i Santa Coloma de Gramenet registren les cobertures més elevades (1,37 %). La taxa a la ciutat de Barcelona (1,03 %) es troba lleugerament per sota de la mitjana, mentre que a la ciutat de Girona la cobertura se situa en el 0,89 %. A l’extrem inferior, els municipis que registren cobertures més baixes són Sant Feliu de Llobregat (0,40 %), Esplugues de Llobregat (0,43 %) i Manresa (0,48 %).

Cobertura del salari mínim a Catalunya. 2017 (%)Total 1,07

Dones 1,17

Homes 0,98

Font: elaboració a partir de la Mostra contínua de vides laborals del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Cobertura del salari mínim en el territori de Catalunya. 2017 (%)

Província de Lleida 1,78

Lleida 2,18

Resta de la província* 1,60

Província de Tarragona 1,61

Tarragona 1,74

Reus 0,99


Província de Girona 0,96

Figueres 1,03

Girona 0,89


Província de Barcelona 0,96

Santa Coloma de Gramenet 1,37

Badalona 1,37

Mataró 1,29

Vic 1,29

(continua a la pàgina següent)


Per edats es confirma la cobertura més alta per a les persones joves. Així, els menors de 18 anys presenten una taxa del 4,77 %, molt per sobre de la mitjana. A mesura que avancem d’edat l’afectació disminueix, si bé fins al grup de 25 a 29 anys la cobertura es manté força per sobre de la del conjunt de la mostra. La taxa de cobertura de les persones que han mantingut relació amb la Seguretat Social per primer cop el 2017 se situa en el 3,47 %, també molt per sobre de la mitjana. A la taula següent s’observa, com era d’esperar, que el gruix de les persones que accedeixen per primera vegada al mercat laboral durant el 2017 es concentra en la gent jove. Així, fins als 29 anys, en què s’observen cobertures força superiors a la mitjana, es concentra el 82,9 % de les persones que han mantingut relació amb la Seguretat Social per primera vegada. Per contra, la cobertura per a les persones amb registres d’afiliació a la Seguretat Social previs al 2017 cau fins el 0,97 %, lleugerament per sota de la mitjana. Davant el risc potencial que el salari mínim dificulti l’accés al mercat de treball, especialment per a la gent jove, alguns països com ara Bèlgica o els Països Baixos tenen nivells diferenciats de salari mínim per a les persones joves.

(continuació)

Vilanova i la Geltrú 1,17

Rubí 1,16

Hospitalet de Llobregat 1,12

Viladecans 1,04

Barcelona 1,03

Cerdanyola del Vallès 0,99

Gavà 0,94

Terrassa 0,89

Sant Boi de Llobregat 0,82

El Prat de Llobregat 0,78

Mollet del Vallès 0,71

Castelldefels 0,71

Sabadell 0,70

Cornellà de Llobregat 0,66

Sant Cugat del Vallès 0,62

Granollers 0,55

Manresa 0,48

Esplugues de Llobregat 0,43

Sant Feliu de Llobregat 0,40

Resta de la província* 0,91*Els individus amb domicili en municipis més petits de 40.000 habitants s'han agrupat en aquesta categoria.Font: elaboració a partir de la Mostra contínua de vides laborals del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.


Si es té en compte el tipus de jornada, s’observa una cobertura més baixa per a les persones treballadores amb jornada a temps complet, mentre que les persones amb jornades a temps parcial presenten una afectació de l’1,57 %. Aquest resultat indicaria que les persones amb jornades parcials també estan ocupades en llocs de feina amb salaris més precaris, ja que per si sola la diferència en la jornada no hauria de fer augmentar la cobertura de l’SMI, el qual depèn de les hores treballades. Per grups de cotització es confirma que aquelles ocupacions amb una qualificació més elevada són les que presenten una cobertura menor. Per contra, els grups més afectats per l’SMI són els subalterns (1,39 %), els oficials de tercera i especialistes (1,39 %), els auxiliars administratius (1,24 %) i especialment les persones treballadores sense qualificació professional (2,57 %).

Cobertura del salari mínim a Catalunya. 2017 (%)

Entrada al mercat de treball (sistema de la Seguretat Social)

Primer accés durant el 2017* 3,47

Primer accés en anys previs al 2017 0,97

Per tipus de jornada

Temps complet 0,87

Resta de jornades 1,57


*El primer registre d'afiliació de l'individu a la Seguretat Social és del 2017.

% de cobertura

% de primers entrants al mercat de treball*

de cada grup

% de cada grup entre els primers entrants al

mercat de treball*Menys de 18 anys 4,77 86,3 8,9

De 18 a 21 anys 3,11 38,9 47,8

De 22 a 24 anys 2,19 10,3 13,4

De 25 a 29 anys 1,38 4,8 12,8

De 30 a 34 anys 1,10 2,4 7,1

De 35 a 44 anys 0,69 0,9 6,9

De 45 a 55 anys 0,87 0,4 2,4

De 55 a 64 anys 0,66 0,2 0,6

65 anys o més 0,80 0,3 0,1

Total 1,07 4,0 100,0


*El primer registre d'afiliació de l'individu a la Seguretat Social és del 2017.

Cobertura del salari mínim per grups d'edat i relació amb l'accés al mercat de treball a Catalunya. 2017 (%)


Per branques d’activitat s’observa força variabilitat en la taxa de cobertura. Destaquen -amb una afectació que supera el doble de la mitjana- la branca d’altres serveis (que comprèn les activitats associatives, la reparació d’ordinadors i altres efectes, i les activitats de serveis personals) amb un 2,9 % i les activitats artístiques i d’entreteniment amb un 2,49 %. A continuació, les activitats administratives (1,77 %) i l’agricultura (1,73 %) destaquen amb una cobertura elevada. Per altra banda, les activitats financeres i

Cobertura del salari mínim per grup de cotització a Catalunya. 2017 (%)

Enginyers, llicenciats i direcció 0,16

Enginyers tècnics, pèrits i ajudants titulats 0,42

Caps administratius i de taller 0,16

Ajudants no titulats 0,85

Oficials administratius 0,43

Subalterns 1,39

Auxiliars administratius 1,24

Oficials de primera i segona 0,63

Oficials de tercera i especialistes 1,39

Sense qualificació professional 2,57


Cobertura del salari mínim per branques d'activitat a Catalunya. 2017 (%)Altres serveis 2,90

Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 2,49

Activitats administratives i serveis auxiliars 1,77

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 1,73

Educació 1,44

Activitats immobiliàries 1,37

Hostaleria 1,33

Activitats sanitàries i de serveis socials 1,30

Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes 1,11

Activitats professionals, científiques i tècniques 0,96

Construcció 0,69

Informació i comunicacions 0,66

Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 0,47

Transport i emmagatzematge 0,44

Subministrament d'aigua; i sanejament, gestió de residus i descontaminació 0,26

Indústries manufactureres 0,26

Activitats financeres i d'assegurances 0,22



d’assegurances (0,22 %), la indústria manufacturera (0,26 %) i el subministrament d’aigua i activitats de sanejament i residus (0,26 %) presenten unes taxes molt per sota de la mitjana. En resum, els augments recents del salari mínim han permès convergir cap als nivells relatius dels països del nostre entorn, malgrat que encara queda força distància respecte de les recomanacions del Parlament Europeu. Les diferències salarials a escala territorial (que sovint reflecteixen diferències en el cost de la vida) conviden a valorar la idoneïtat de flexibilitzar el salari mínim perquè no sigui homogeni. A priori, les baixes taxes de cobertura suggereixen efectes limitats sobre l’ocupació en el curt termini. No obstant això, la incidència en determinades branques d’activitat o col·lectius (com les persones joves que accedeixen al mercat de treball) és més elevada. La identificació d’aquests impactes permetria millorar el disseny de la política econòmica, amb l’objectiu de mitigar-los. D’altra banda, el disseny de polítiques addicionals també és un requisit per aprofitar els efectes positius potencials del salari mínim, com podrien ser la reducció de les desigualtats salarials o les millores de productivitat en el llarg termini. L’anàlisi que es presenta és un primer pas per conèixer la incidència de l’SMI a Catalunya de manera més detallada, i valorar la idoneïtat de mesures específiques per al cas català. Referències bibliogràfiques Airef. Informe sobre las líneas fundamentales de los presupuestos de las Administraciones Públicas, pàg. 100-112, 2019 Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (2016) «Anàlisi i eines per fer front a la pobresa i la desigualtat», Nota d’Economia número 102, 2016 Felgueroso, F. «Salario mínimo: más datos para el debate», Nada es Gratis, 2018 Kranz, D. F. «¿Subir el salario mínimo en España? Sí, pero con prudencia», Cuadernos de información económica, núm. 268, 2019 Lacuesta, A. et al. «Un análisis del impacto de la subida del salario mínimo interprofesional en 2017 sobre la probabilidad de perder el empleo», Banc d’Espanya, Documentos ocasionales, núm. 1902, 2019


8. L’àmbit monetari, financer i borsari El BCE va mantenir una política monetària expansiva durant el 2018 mentre que la FED va seguir augmentant els tipus d’interès Durant l’any 2018, el Banc Central Europeu va mantenir els tipus d’interès sense canvis en el 0,00 % per a les operacions principals de finançament, 0,25 % per a la facilitat marginal de crèdit i -0,40 % per a la facilitat de dipòsit. Pel que fa a la política de compra d’actius, el BCE va passar dels 60.000 milions mensuals el 2017 a la meitat entre gener i setembre i els va reduir fins als 15.000 milions fins desembre. Així, el BCE va mantenir una política monetària expansiva però va iniciar una moderació en les seves mesures. Per la seva banda, la Reserva Federal va realitzar quatre increments de tipus, d’un quart de punt cadascun, durant el 2018, des d’una forquilla de l’1,25 – 1,50 % fins a una del 2,25 – 2,50 %. Aquest nivell de tipus va ser considerat per diversos analistes com a neutral en termes d’orientació de política monetària. En l’inici del 2019, els dos organismes monetaris de referència han aturat els increments de tipus previstos per a enguany davant les incerteses econòmiques mundials. El BCE ha deixat de comprar actius des de l’1 de gener però reinverteix íntegrament el principal d’aquells que vencen. Mentrestant, la FED ha anunciat que no realitzarà increments de tipus durant el 2019 i ha moderat la reducció progressiva d’actius que s’estava produint en el seu balanç. L’estoc de finançament total a Espanya va augmentar el 2018 però el crèdit per a activitats productives i per a la compra d’habitatge va disminuir L’estoc de finançament agregat de l’economia espanyola va seguir augmentant durant el 2018 i va tancar l’exercici amb un increment de l’1,7 %, impulsat especialment per les societats no financeres i l’administració pública. Aquests augments, però no van ser generalitzats per instruments ni usos, ja que va disminuir el crèdit al


sector privat un 3,6 %, especialment per a les activitats productives (-7,3 %) i per a la compra d’habitatge (-1,4 %). En canvi, va augmentar el finançament provinent de préstecs de l’exterior per a les societats no financeres (5,1 %), que també es van finançar en major mesura mitjançant valors diferents d’accions (10,3 %). A més, va créixer el finançament per al consum de les llars (5,1 %) i l’endeutament de les administracions públiques (2,5 %). Les primeres dades disponibles per al 2019 mostren una continuïtat d’aquestes tendències. Quant al crèdit nou concedit durant el 2018, va augmentar el destinat al consum de les llars (17,0 %) i a l’habitatge (10,8 %). En canvi, va disminuir el crèdit relacionat amb els pagaments a termini de targetes de crèdit (-5,9 %). D’altra banda, a les societats no financeres els descoberts i línies de crèdit van caure un 9,3 %. Els crèdits de menys d’un milió d’euros, que habitualment corresponen a pimes també van disminuir (-4,7 %); mentre que els de més d’1 milió d’euros, que principalment reben les empreses grans, van augmentar un 10,9 %. L’estoc de crèdit va continuar disminuint a Catalunya, mentre que els dipòsits van recuperar part de la caiguda del final del 2017 A Catalunya, l’estoc de crèdit havia finalitzat el 2017 amb una caiguda destacable, en part explicada per l’efecte estadístic dels canvis de domicili social d’algunes societats l’últim trimestre. Aquest efecte estadístic es va arrossegar durant els tres primers trimestres del 2018, amb taxes negatives -al voltant del 9,5 %- mentre que en l’últim trimestre del 2018 la caiguda es va moderar (-4,0 %). D’aquesta manera es va mantenir la tendència a la baixa iniciada el 2010 però al ritme més moderat des del 2014. El crèdit privat va passar de caure a un ritme del 9,5 % els tres primers trimestres, a tancar l’exercici amb una reducció del 3,6 %. Per contra, el crèdit a les administracions públiques va accelerar la caiguda durant el 2018 (-12,2 % a tancament de l’any). La disminució del crèdit privat a Catalunya durant el 2018 va ser menor que al conjunt de l’Estat. A Espanya l’estoc de crèdit privat va caure un 4,1 % el 2018, malgrat que no s’hi havia produït la reducció estadística del 2017 derivada dels canvis de domicili en el cas català, però havia presentat reduccions menors que Catalunya en els anys anteriors. L’evolució del crèdit privat a Catalunya el 2018 va seguir disminuint alhora que el PIB creixia, de manera que el seu pes relatiu es va continuar reduint com havia succeït des del 2010, i va representar un 81,9 % del PIB a tancament del 2018, lleugerament per sobre de la ràtio del 2001.


L’estoc de dipòsits bancaris del sector privat resident a Catalunya va tancar l’any 2018 amb un increment del 7,2 %. Aquest creixement es va produir a partir del segon trimestre, després de la caiguda produïda l’últim trimestre del 2017, quan alguns clients van canviar els seus dipòsits a sucursals fora de Catalunya. Cal tenir en compte que la territorialització que fan les entitats financeres es realitza en funció del domicili de la sucursal bancària on es registra el dipòsit; per aquest motiu, si un client trasllada el seus dipòsits a una sucursal bancària fora de Catalunya, estadísticament aquell dipòsit deixa d’estar registrat a Catalunya i passa a estar-ho a la comunitat autònoma on es troba la sucursal bancària de destinació. Amb tot, la recuperació durant el 2018 no va compensar la caiguda del 16,0 % que s’havia registrat el tancament del 2017.

(% de variació interanual)

Crèdit Total Crèdit Privat1 Crèdit a les AP Crèdit Total Crèdit Privat Crèdit a les AP

2014 -6,4 -7,6 15,6 -3,1 -4,6 23,6

2015 -4,7 -4,3 -10,8 -4,4 -4,0 -9,5

2016 -10,7 -10,4 -16,4 -4,0 -4,1 -2,1

2017 -8,3 -8,1 -11,7 -2,5 -1,9 -11,4

1r trimestre 2018 -9,3 -9,4 -6,3 -4,0 -3,5 -11,0

2r trimestre 2018 -9,5 -9,6 -8,7 -3,3 -2,9 -8,6

3r trimestre 2018 -9,5 -9,5 -9,8 -3,6 -3,3 -9,3

4t trimestre 2018 -4,0 -3,6 -12,2 -4,5 -4,1 -11,6

1La caiguda registrada durant el 2016 es deu a un efecte estadístic en la comptabilització creditícia entre sectors f inancers i no f inancers. La caiguda del 4t trimestre de 2017 s’explica per l’efecte estadístic del trasllat del domicili social d’algunes empreses fora de Catalunya.Font: Banc d'Espanya.

Evolució de l’estoc de crèdit de les entitats de dipòsit

Catalunya Espanya

0

30

60

90

120

150

180

2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018

Estoc de crèdit de les entitats de dipòsit a Catalunya*(% del PIB)

Administració pública Sector privat*Estoc a tancament d'any.Font: Idescat i Banc d'Espanya.


Per tipologia, resulta rellevant que els dipòsits a termini van seguir caient, com s’havia produït des del 2014, tot i que la reducció a final del 2018 (-16,1 %) va ser més moderada que els ritmes observats des del 2016. Per contra, els dipòsits a la vista i d’estalvi van créixer un 17,9 % durant el 2018, continuant amb la tendència dels anys anteriors. En cap dels dos casos es va recuperar l’estoc previ a la caiguda de l’últim trimestre del 2017. Aquesta evolució va ser coherent amb uns tipus d’interès molt baixos, que provoca que els dipòsits tinguin molt poca rendibilitat; mentre que els canvis en la composició van respondre, possiblement, a la voluntat de disposar d’uns actius més líquids davant les incerteses i aquesta baixa rendibilitat. Els dipòsits del sector públic, per la seva part, van seguir creixent durant el 2018 (un 12,0 % al final de l’any). Aquests dipòsits, però, acumulaven únicament el 5,6 % del total de dipòsits a Catalunya. El 2018 els índexs dels mercats de renda variable van registrar molta volatilitat i van tancar l’any amb pèrdues destacables Després d’un 2017 d’estabilitat i guanys importants, els principals índexs borsaris es van caracteritzar per augments de la volatilitat i caigudes generalitzades el 2018. Un dels principals elements

Nota: El Banc d'Espanya inclou la Cessió temporal d'actius des del juny del 2017.Font: Banc d'Espanya.

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

I2014

III I2015

III I2016

III I2017

III I2018

III

Evolució dels dipòsits (milers de milions d'euros)

Vista i Estalvi Termini Cessió temporal d'actius


d’inestabilitat va ser el temor a un fre generalitzat de l’activitat degut a la constant revisió a la baixa de les previsions econòmiques, especialment a Europa, si bé de moment no s’ha acomplert del tot. Un altre dels factors destacats, que també té efectes sobre les expectatives econòmiques, va ser la guerra comercial dels EUA i la Xina iniciada per l’administració Trump. Les mesures proteccionistes també van tenir impacte a altres economies, especialment les més integrades al comerç mundial. D’altra banda, la retirada gradual de les mesures expansives de política monetària, el nivell elevat del deute empresarial global i la pressió dels costos laborals a l’alça van fer augmentar la incertesa sobre els resultats i el finançament de les empreses, i d’aquesta manera també es van intensificar els temors a una possible caiguda general de l’activitat econòmica. A nivell europeu, les negociacions del Brexit, el conflicte polític català i la moció de censura a Espanya, i la formació del nou govern italià i la posterior negociació del pressupost amb la Comissió Europea, van generar inestabilitat política que també va afectar els mercats de renda variable. D’altra banda, a finals de l’any el BCE relaxava les mesures expansives de política monetària i feia efectiva la finalització del programa de compra d’actius (Quantitative Easing en anglès), si bé els seguirà reinvertint els venciments. Recentment, el BCE també ha anunciat que no es preveuen augments dels tipus d’interès per abans de juny del 2020, i en funció del context econòmic fins i tot es podrien retallar encara més. Després dels mals resultats del 2018, les borses han registrat dinàmiques molt més positives en el començament del 2019. El fre en el relaxament de les mesures expansives de política monetària i l’expectativa d’acord entre els EUA i la Xina, van impulsar els índexs borsaris a l’alça, però noves tensions comercials i les previsions a la baixa de l’activitat han fet moderar la dinàmica positiva a mesura que ha anat avançant l’any. En el tancament de juny el balanç dels principals índexs borsaris en l’acumulat de l’any és positiu, amb increments de dos dígits en la majoria dels casos. D’altra banda, els inversors han substituït valors de renda variable per valors de renda fixa, fet que ha pressionat la rendibilitat dels bons de deute públic a la baixa. Així, el bo alemany a 10 anys registri rendiments negatius, i la corba de tipus d’interès del deute públic dels EUA s’ha invertit en alguns trams, indicant que el rendiment dels bons sobirans a curt termini està per sobre de la rendibilitat d’alguns bons a llarg termini.


Les borses europees van tancar el 2018 amb registres negatius En aquest context els principals índexs borsaris europeus van registrar pèrdues acumulades de més de dos dígits en el tancament del 2018. L’EuroStoxx-50, índex de referència de la zona euro i que conté les seves 50 empreses més grans per capitalització borsària, va caure un 14,3 %. El parquet alemany va ser el que va registrar més pèrdues (-18,3 %). Per altra banda, el MIB-40 italià va caure un 16,1 % i l’FTSE-100 britànic un 12,5 %. Pel que fa al CAC-40 francès, després de tres trimestres amb una dinàmica positiva, va registrar una caiguda de l’11,0 % en el tancament de l’any. Per la seva part, l’IBEX-35 va registrar una caiguda del 15,0 % el 2018, en línia amb la resta de borses europees. La cotització del sector elèctric és la que va presentar més bons resultats, mentre que la del sector bancari va ser la més castigada en el conjunt de l’any. La tendència a la baixa dels grans bancs espanyols, tot i que amb alts i baixos, es va mantenir durant el 2018. El sector bancari es va veure especialment castigat per les crisis de l’economia argentina i de la lira turca, degut a la seva exposició en aquests mercats. D’altra banda, la indefinició jurídica del Tribunal Suprem amb les diferents interpretacions de quina de les parts d’un contracte hipotecari s’ha de fer càrrec de l’impost d’actes jurídics documentats, també va fer augmentar la incertesa sobre la cotització dels grans bancs espanyols. En la primera meitat del 2019 els principals índexs borsaris han registrat guanys significatius, si bé el ritme s’ha anat moderant a mesura que ha anat avançant l’any. Per la seva banda, l’IBEX-35 és un dels índexs que menys ha crescut durant els primers mesos del 2019.

Rendibilitats dels principals índexs borsaris internacionals(% de variació de l'acumulat de l'any)

2019

2014 2015 2016 2017 2018 JunyEuro Stoxx 50 Zona euro 3.473,7 1,2 3,8 0,7 6,5 -14,3 15,7

CAC 40 França 5.539,0 -0,5 8,5 4,9 9,3 -11,0 17,1

Dax Xetra 30 Alemanya 12.398,8 2,7 9,6 6,9 12,5 -18,3 17,4

FTSE 100 Regne Unit 7.425,6 -2,7 -4,9 14,4 7,6 -12,5 10,4

FTSE MIB 40 Itàlia 21.234,8 0,2 12,7 -10,2 13,6 -16,1 15,9

IBEX 35 Espanya 9.198,8 3,7 -7,2 -2,0 7,4 -15,0 7,7

Dow Jones Industrial Av EUA 26.600,0 7,5 -2,2 13,4 25,1 -5,9 14,3

S&P 500 EUA 2.941,8 11,4 -0,7 9,5 19,4 -6,2 17,3

Nasdaq Comp. EUA 8.006,2 13,4 5,7 7,5 28,2 -3,9 20,7

Nikkei 225 Japó 21.275,9 7,1 9,1 0,4 19,1 -12,1 6,3

Font: Bloomberg.

Cotització a 28 de juny del

2019


Els principals índexs borsaris dels EUA registren rècords durant l’any, però a la recta final del 2018 cauen amb força Els mercats de renda variable dels EUA van arribar a registrar màxims històrics en el tercer trimestre de l’any, però a l’octubre van patir pèrdues considerables i la tendència a la baixa es va mantenir fins a final del 2018, transformant els guanys acumulats durant els nou primers mesos en pèrdues en el tancament de l’any. Així, es va trencar la ratxa de dos anys seguits marcant màxims històrics. L’S&P-500 va caure un 6,2 %, el Dow Jones un 5,9 % i el Nasdaq un 3,9 %. Per la seva part, l’índex japonès Nikkei-225 va presentar una evolució molt semblant a la de les borses nord-americanes. Durant l’any, l’índex nipó va arribar a registrar màxims, però la davallada de Wall Street a la tardor el va arrastrar a la baixa i va tancar el 2018 amb una caiguda del 12,1 %. Les borses estatals van caure de manera generalitzada durant el 2018 Les borses estatals es van contagiar de les pèrdues generalitzades i van registrar caigudes de més de dos dígits, després d’un 2017 amb resultats positius per a tots els parquets. L’índex BCN Global-100 va disminuir un 17,4 %, el de la borsa de Bilbao un 15,7 %, el del parquet madrileny un 15,0 % i el de la borsa de València va caure un 12,6 %.

80

90

100

110

120

130

140

150

160

Gen.2014

Jul. Gen.2015

Jul. Gen.2016

Jul. Gen.2017

Jul. Gen.2018

Jul. Gen.2019

Jun.

Evolució dels principals índexs borsaris(índex base 31/12/2013 = 100)

IBEX-35 EuroStoxx-50 DAX-30 CAC-40 FTSE-100 S&P-500

Font: Bloomberg.


D’altra banda, el BCN Mid-50, que agrupa 50 empreses representatives del segment mitjà del mercat de valors espanyol, també va registrar pèrdues (-11,9 %), si bé lleugerament inferiors que els principals índexs estatals. En comparació a l’IBEX-35, el BCN Mid-50 ha registrat una evolució bastant més favorable des del 2014. Per la seva part, l’índex Latibex All Share, representant del mercat borsari de valors llatinoamericans, va registrar guanys del 10,3 % durant el 2018, en contrast amb la resta d’índexs. Durant els primers mesos del 2019 els índexs borsaris estatals han registrat variacions positives, en línia amb el comportament general de les borses, si bé en el cas espanyol l’augment ha estat lleugerament

Rendibilitats dels principals índexs borsaris estatals(% de variació de l'acumulat de l'any)

2019

2014 2015 2016 2017 2018 JunyIBEX 35 9.198,8 3,7 -7,2 -2,0 7,4 -15,0 7,7

Barcelona Global 100 717,4 5,9 -12,0 0,3 7,3 -17,4 7,0

Bilbao 2000 1.431,2 0,6 -5,4 -5,6 5,9 -15,7 7,6

IGBM (Madrid) 926,2 3,0 -7,4 -2,2 7,6 -15,0 7,4

IGBV (València) 1.232,1 8,6 -7,4 3,6 6,6 -12,6 10,2

BCN Mid 50 22.499,2 -9,6 18,8 11,4 16,0 -11,9 11,3

FTSE Latibex All Share 2.505,1 -16,1 -39,2 71,0 9,0 10,3 15,0

Font: Bloomberg.

Cotització a 28 de juny del

2019

80

100

120

140

160

Gen.2014

Jul. Gen.2015

Jul. Gen.2016

Jul. Gen.2017

Jul. Gen.2018

Jul. Gen.2019

Jun.

Evolució de l'IBEX-35 i el BCN Mid-50(índex base 31/12/2013 = 100)

IBEX-35 BCN Mid-50

Font: Borsa de Barcelona.


inferior. Destaquen els índexs BCN Mid-50, Latibex All Share i el de la Borsa de València, amb increments de dos dígits en el tancament de juny. El sector elèctric és l’únic que va registrar guanys a la Borsa de Barcelona Tots els índexs sectorials de la Borsa de Barcelona van registrar pèrdues el 2018, amb l’excepció del sector de les elèctriques que va augmentar un 8,5 %. Els sectors més castigats van ser el de comerç i finances (-50,0 %) i el bancari (-29,3 %). Les rendibilitats sectorials el 2018 han caigut molt respecte del 2017, seguint la tònica general dels mercats de valors. Fins el juny del 2019 els índexs sectorials de la Borsa de Barcelona han registrat guanys, amb l’excepció dels índexs dels sectors bancari i d’alimentació, agricultura i forestal, que presenten una caiguda lleugera. La contractació de la Borsa de Barcelona guanya pes per tercer any consecutiu i se situa en el 28,5 % del conjunt de les borses estatals El volum de contractació de la Borsa de Barcelona el 2018 ha caigut lleugerament (-1,6 %) respecte del 2017 i se situa en 166.994 milions d’euros. La variació en el volum d’accions és de llarg el valor que més

8,5

-29,3

-3,3

-12,7

-20,9

-23,3

-22,7

-50,0

-6,3

-60 -40 -20 0 20 40

Elèctriques

Bancs

Químiques

Ciments, construcció i immobiliàries

Metal·lúrgia

Alimentació, agricultura i forestal

Tèxtils i papereres

Comerç i finances

Serveis i diversos

Rendibilitat dels índexs sectorials de la Borsa de Barcelona (% de variació de l'acumulat de l'any)

2017 2018 Juny del 2019



impacte té sobre el volum total negociat degut a la seva magnitud. Respecte de l’any anterior també destaca la caiguda dels títols d’efectes públics, que han passat de representar el 16,4 % del total de títols negociats el 2014 a un 0,3 % el 2018. Així, el pes de la renda variable va representar el 99,7 % del total del volum de contractació el 2018. Un dels principals motius de la caiguda de la negociació en el mercat de deute públic de Catalunya ha estat el canvi d’estructura de la cartera d’endeutament de la Generalitat. Durant els darrers anys s’ha produït una progressiva disminució del deute viu representat en valors i un augment del deute viu representat en préstecs i línies de crèdit, derivats principalment dels nous mecanismes de finançament a càrrec del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Des del febrer del 2019 la Generalitat de Catalunya ha abandonat el FLA i s’acull als mecanismes del Fons de Facilitat Financera (FFF). El volum de contractació de la Borsa de Barcelona el 2018 respecte del total de borses de l’Estat va ser del 28,5 %, que representa 2,4 punts percentuals més que l’any anterior. D’aquesta manera la Borsa de

Tipus de valor 2014 2015 2016 2017 2018

% de variació interanual en el

2018Deute públic 34.853,9 22.594,3 3.716,5 1.852,4 457,1 -75,3

Bons FTA1 1.397,0 160,8 591,0 43,6 65,8 50,9

Accions2 176.570,2 182.919,3 142.045,9 166.409,8 165.298,5 -0,7

Fons 970,6 485,9 635,8 552,0 -13,2

Warrants 194,8 179,2 101,9 144,0 41,4

Drets 3.025,5 1.335,1 687,1 476,3 -30,7

Segon Mercat 0,1 0,4 0,3 0,2 -13,5

Total 212.821,1 209.865,4 148.354,0 169.730,8 166.994,0 -1,61 Fons de titulització d'actius. 2 El 2014 les accions inclouen els fons, w arrants, drets i segon mercat.


Volum efectiu de contractació a la Borsa de Barcelona(milions d'euros)

Pes de les borses estatals en el volum de contractació(%)

2014 2015 2016 2017 2018

Punts percentuals de variació

2014 - 2018Barcelona 23,2 21,4 23,2 26,1 28,5 5,3

Madrid 58,4 59,5 64,6 62,3 59,9 1,5

Bilbao 9,7 9,3 8,4 9,0 8,8 -0,9

València 8,7 9,8 3,8 2,7 2,9 -5,8



Barcelona guanya pes per tercer any consecutiu, en detriment sobretot de la borsa de València. Des del 2014 el pes del volum de contractació del parquet barceloní ha crescut 5,3 punts percentuals, mentre que el pes de la borsa de Madrid ha augmentat 1,5 punts percentuals. El 2018 el nombre d’operacions en el mercat del deute públic va seguir la tendència a la baixa amb una caiguda del 56,1 % i se situa en 343 operacions. De la mateixa manera, el volum de contractació va caure un 75,3 % respecte del 2017 i va ser de 457,1 milions d’euros. Aquesta disminució és conseqüència, com ja s’ha comentat, del canvi d’estructura en la cartera d’endeutament de la Generalitat de Catalunya. A 28 de juny del 2019 el nominal admès a negociació en aquest mercat, és a dir l’estoc del volum de contractació en el mercat del deute públic de Catalunya, va ser de 3.413,29 milions d’euros i estava representat per 16 emissions de bons i obligacions i de 8 pagarés.

Nombre d'operacions Variació interanual (%) Milions d'euros Variació interanual (%)

2014 4.554 -29,5 34.853,9 -17,7

2015 3.803 -16,5 22.594,3 -35,2

2016 1.553 -59,2 3.716,5 -83,6

2017 781 -49,7 1.852,4 -50,2

2018 343 -56,1 457,1 -75,3

Font: Borsa de Barcelona i Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.

Mercat del deute públic de Catalunya a la Borsa de Valors de Barcelona(Dades acumulades de l'any)


9. El sector públic

9.1. El sector públic administratiu de la Generalitat Els comptes del sector públic administratiu de la Generalitat inclouen l’Administració de la Generalitat, el Servei Català de la Salut i les entitats autònomes administratives, és a dir, totes les entitats que tenen un pressupost de caràcter limitador. S’hi incorpora també l’Institut Català de la Salut, tot i que és una entitat de dret públic subjecta al dret privat i no forma part, per tant, del sector públic administratiu. D’altra banda, la informació que es presenta aquí exclou els ingressos i les despeses de transferències de l’Administració central als ens locals i el Fons europeu de garantia agrícola, perquè la Generalitat únicament n’exerceix la funció pagadora. El 27 d’octubre de 2017 el Senat va autoritzar al Govern de l’Estat la intervenció de l’autonomia de Catalunya mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. D’aquesta manera, el Govern de l’Estat va ordenar el cessament dels membres del Govern de la Generalitat, l’assumpció de les competències de les conselleries per part dels ministeris corresponents, la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya pel dia 21 de desembre del 2017. Per aquest motiu, va ser impossible la presentació del Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2018 dins dels terminis necessaris. El 2018, els comptes públics es van regir per les condicions de la pròrroga pressupostària que estan recollides a la Instrucció 1/2017, de 12 de desembre, conjunta de la Direcció General de Pressupostos i la Intervenció General, per la qual s’estableixen els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017. La Generalitat compleix amb l’objectiu de dèficit del 0,4 % del PIB Els comptes de la Generalitat de Catalunya del 2018 van presentar un dèficit de 1.025 milions d’euros, equivalent a un 0,44 % del PIB. Amb aquesta xifra, el dèficit compleix l’objectiu assignat pel Ministeri


d’Hisenda. L’import del dèficit s’ha reduït un 17,6 % en relació amb l’any anterior. Els ingressos no financers van augmentar un 3,4 %, fet que compensa l’efecte negatiu sobre el dèficit del creixement del 2 % de les despeses i l’empitjorament d’un 70,4 % dels ajustos SEC. El 2018, la Generalitat de Catalunya també va complir amb els dos altres objectius establerts en la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. D’una banda, el nivell de deute pública es va situar en el 34 %, lleugerament per sota de l’objectiu del 34,1 %. D’altra banda, la taxa de variació de la despesa computable a efectes de compliment de la regla de despesa va ser de l’1,6 %, creixement menor a la taxa de referència establerta, que era del 2,4 %. Els principals ajustos negatius incorporats per l’aplicació de la metodologia SEC el 2018 van ser les aportacions de capital a les unitats administratives i la variació de la despesa desplaçada. Aquesta última s’ha més que doblat en relació amb l’any anterior. El resultat de les empreses va aportar un ajust positiu.

2017 2018

Ingressos no financers 24.136 24.956

Despeses no financeres 25.249 25.757

Resultat no financer -1.113 -802

Ajustos SEC (1) -131 -223

Aportacions de capital a les unitats administratives -656 -666

Resultat de les empreses 760 817

Interessos -34 52

Variació despesa desplaçada -215 -454

Altres ajustos 14 28

Dèficit SEC -1.244 -1.025

% s/PIB -0,56 -0,44(1) Sistema europeu de comptes.Font: Sistemes Corporatius Econòmics Financers de la Generalitat de Catalunya i IGAE.

Evolució del resultat no financer i el dèficit del sector públic administratiu de la Generalitat de Catalunya 2017-2018. (Milions d'euros)


Les bestretes del model de finançament van augmentar A continuació es detalla l’evolució dels diferents ingressos de la Generalitat.

-4,5-4,1

-2,3 -2,1

-2,7-2,8

-0,9-0,6 -0,4

-5

-4,5

-4

-3,5

-3

-2,5

-2

-1,5

-1

-0,5

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

% P

IB

Evolució del dèficit SEC de la Generalitat de Catalunya

Font: Generalitat de Catalunya.

2018Variació 2017-

2018% de variació

2017-2018Bestretes model de finançament 17.648 685 4,0

IRPF 8.633 284 3,4

IVA 6.960 481 7,4

Impostos especials 2.469 103 4,4

Fons de suficiència 762 33 4,5

Fons de garantia -1.176 -217 -22,6

Liquidacions del model de finançament 1.521 -234 -13,3

Tributs cedits 3.638 174 5,0

Successions i donacions 511 52 11,3

Patrimoni 534 23 4,4

Transmissions patrimonials i AJD 2.035 86 4,4

Determinats mitjans de transport 97 2 2,1

Tram autonòmic impost hidrocarburs 213 -2 -0,7

Taxa del joc 245 12 5,3

Gravamen de protecció civil 4 0 4,7


Ingressos no financers del sector públic administratiu de la Generalitat de Catalunya. Drets liquidats. (Milions d'euros)


L’any 2018 els ingressos no financers liquidats del sector públic administratiu de la Generalitat van ser de 24.956 milions d’euros, un 3,4 % superiors als liquidats en l’exercici anterior. Aquest increment s’explica principalment per l’augment del 4 % de les bestretes del model de finançament, i, en menor mesura, per l’alça de la liquidació dels tributs no subjectes a bestretes. En canvi, les liquidacions del model de finançament es van reduir. El gros dels ingressos pressupostaris de la Generalitat són les bestretes a compte del model de finançament, que suposen el 70,7 % dels ingressos no financers. Les bestretes del tram autonòmic de l’IRPF es van incrementar un 3,4 % i les de l’IVA, un 7,4 %. La bestreta del fons de suficiència va augmentar un 4,5 % mentre que l’aportació de la Generalitat al fons de garantia dels serveis públics fonamentals va augmentar un 22,5 %. Les liquidacions del model de finançament es van reduir un 13,3 %. Els ingressos per tributs cedits es van incrementar un 5 %. La liquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats va créixer un 4,4 %, per un augment del número de

(continuació)

2018Variació 2017-

2018% de variació

2017-2018

Altres impostos 203 54 36,3

I. grans establiments comercials 12 -3 -17,7

I. estades establiments turístics 61 8 16,2

I. dipòsits en entitats de crèdit 58 1 1,4

I. risc mediambiental elements radiotòxics 10 3 33,8I. emissió de gasos i partícules a l'atm. produïda per la indústria 0 -1 -56,6

I. emissió d'òxids de nitrogen a l'atm. produïda per l'aviació comercial

4 1 33,6

I. sobre els habitatges buits 16 -2 -11,5

I. begudes ensucrades envasades 42 19 84,7

I. provisió de continguts 0 27 -99,8

Resta de taxes i altres ingressos 782 -7 -0,9

Transferències corrents (1) 900 66 8,0

Transferències de capital 187 74 65,1

Ingressos patrimonials 56 -3 -5,6

Alienació inversions 19 10 111,2

Total ingressos no financers 24.956 820 3,4(1) No inclouen les que formen part de les bestretes del model de f inançamentFont: Sistemes Corporatius Econòmics Financers de la Generalitat de Catalunya.


liquidacions malgrat el descens de la quota mitjana. Aquests ingressos reflecteixen el dinamisme del mercat immobiliari que, no obstant, és més atenuat que l’exercici anterior. L’impost sobre el patrimoni també va créixer un 4,4 %, i l’impost sobre successions i donacions, un 11,3 %. Els ingressos de l’impost sobre determinats mitjans de transport van augmentar un 2,1 %, en canvi, els del tram autonòmic de l’impost sobre hidrocarburs es van mantenir estables. Els altres impostos tenen un pes més reduït i es van incrementar un 36,3 % pels impostos de creació recent: l’impost sobre begudes ensucrades envasades té un import molt superior al del 2017, quan no va estar vigent tot l’exercici, i els impostos ambientals inclouen l’impost sobre el risc mediambiental d’elements radiotòxics, de nova creació però anul·lat pel Tribunal Constitucional l’abril de 2019. D’altra banda, l’impost sobre els habitatges buits i l’impost sobre grans establiments comercials es van reduir l’11,5 % i el 17,7 %, respectivament. Els ingressos de l’impost sobre estades en establiments turístics van créixer un 16,2 % i els de l’impost sobre dipòsits en entitats de crèdit, un 1,4 %. L’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional el 2017, i presentava aquell any un import negatiu per les devolucions efectuades. La liquidació de la resta de taxes i altres ingressos es va mantenir pràcticament al mateix nivell que l’any anterior. Les transferències corrents que no formen part del model de finançament van augmentar un 8 % per l’alça del fons per a polítiques actives d’ocupació, establert en la Conferència sectorial d’ocupació i afers laborals, de les transferències per a beques, per a la dependència i pel Programa d’ocupació juvenil de la UE. Al seu torn, les transferències de capital es van incrementar un 65,1 % perquè s’ha inclòs una donació realitzada per una fundació privada, destinada a operacions de capital, i perquè es va ingressar el FEDER, que l’exercici anterior no es va rebre, i es va incrementar el FEADER.

2018Variació

2017/2018% variació 2017/2018

Actius financers 131 -68 -34,1

Passius financers 12.154 3.743 44,5

Total ingressos financers 12.285 3.675 42,7

Font: Sistemes Corporatius Econòmics Financers de la Generalitat de Catalunya.

Ingressos financers del sector públic administratiu de la Generalitat deCatalunya. Drets liquidats. (Milions d'euros)


Els ingressos patrimonials van disminuir un 5,6 %, mentre que el capítol d’alienació d’inversions reals es va doblar per la venda d’edificis i terrenys. El 2018, els ingressos financers van ser de 12.285 milions d’euros, import un 42,7 % més gran que l’any anterior. Les despeses no financeres presenten un increment del 2 % Per tal d’analitzar les despeses de la Generalitat del 2018, es presenten, en primer lloc, les dades corresponents a la liquidació pressupostària i, a continuació, en termes de despesa meritada, per poder comparar de forma homogènia l’evolució real d’aquestes despeses. El total d’obligacions reconegudes per operacions no financeres del sector públic administratiu el 2018 va ser de 25.757 milions d’euros, amb un increment del 2 % respecte del 2017. El detall per capítols mostra que les despeses per remuneració del personal es van incrementar un 4,2 %. Aquest creixement inclou l’increment retributiu de l’1,5 % tot l’any i del 0,25 % des del juliol, així com l’augment de docents i personal de l’ICS. Les despeses corrents en béns i serveis van augmentar un 1,2 %. El principal factor que ho explica és l’augment de la compra de serveis del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i del CatSalut. D’altra banda, es va incrementar la despesa dels serveis informàtics d’alguns departaments, però, en canvi, van caure les despeses de subministrament de material sanitari i productes farmacèutics i analítiques de l’ICS, per una menor comptabilització. Els interessos i les despeses de formalització del deute van créixer un 7,3 %, bàsicament per l’augment del volum del deute, atès que el tipus d’interès del FLA pràcticament no ha variat entre els dos exercicis. Les transferències corrents van augmentar un 1,6 % respecte del 2017. Els increments principals es van localitzar a la Renda garantida de ciutadania i a despesa en farmàcia. També van créixer les transferències als Centres Especials de Treball, a les corporacions locals pel fons per al foment del turisme i per programes socials i d’ocupació, al Consorci dels Serveis Socials de Barcelona, a les universitats, a l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca i a l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa (ACCIÓ). D’altra banda, van disminuir les transferències a entitats del Departament de Territori i Sostenibilitat, el PUOSC, les vacunes i les transferències als consells comarcals per menjador i transport escolars com efecte del


sistema de bestretes que s’hi aplica. També es van reduir les transferències a l’Agència Tributària de Catalunya perquè disposava de romanents de tresoreria, a l'Institut Català de les Empreses Culturals i a l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, en gran mesura per l’anul·lació de l’Impost sobre la provisió de continguts digitals per part del Tribunal Constitucional. Les inversions reals van disminuir un 8,1 %, principalment per la menor despesa en edificis, en inversions per compte propi del Departament de Territori i Sostenibilitat i per una caiguda de les aportacions a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU. Les transferències de capital es van reduir un 9 %, amb descensos de les transferències a entitats dels departaments d’Empresa i Coneixement i de Territori i Sostenibilitat i a les corporacions locals. També disminueixen el PUOSC i l’execució d’avals. En canvi, van augmentar el Foment del Contracte Global d'Explotació i les transferències del CatSalut, del Consell Català de l’Esport i a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Per tal d’analitzar l’evolució real de les despeses entre els dos exercicis, a continuació es mostren les despeses ajustades en termes meritats. Aquest ajust consisteix, d’una banda, a sumar la despesa pendent de comptabilitzar i, d’una altra, a excloure la despesa comptabilitzada durant l’any procedent d’exercicis anteriors. En conjunt, el 2018 la despesa meritada va augmentar un 2,9 %, per tant, va quedar lleugerament per sobre de l’augment de les obligacions reconegudes. Les principals diferències de l’evolució de les despeses meritades amb la de les obligacions reconegudes tenen lloc al capítol de compres de béns i serveis, que va créixer un 4,3 %, en què la major part de l’increment correspon als concerts sanitaris del CatSalut i, en menor mesura, als subministraments de l’ICS; i en els interessos, que disminueixen un 2 %.

2018Variació 2017-

2018% variació 2017-

2018Despeses personal 7.762 312 4,2

Compra de béns i serveis 8.354 100 1,2

Interessos 850 57 7,3

Transferències corrents 7.876 124 1,6

Inversions reals 448 -40 -8,1

Transferències de capital 468 -46 -9,0

Total despeses no financeres 25.757 508 2,0


Despeses no financeres del sector públic administratiu de la Generalitat deCatalunya. Obligacions reconegudes. (Milions d'euros)


De les despeses financeres, els passius financers es van doblar per variacions en el calendari de cancel·lacions del deute públic i dels préstecs a curt termini d’ens de fora del sector públic i dels préstecs a llarg termini dels del sector públic.

2018Variació 2017-


2018Despeses personal 7.783 318 4,3

Compra de béns i serveis 8.707 359 4,3

Interessos 753 -16 -2,0

Transferències corrents 7.851 161 2,1

Inversions reals 444 -33 -6,9

Transferències de capital 474 -55 -10,5

Total despeses no financeres 26.012 734 2,9


Despeses no financeres ajustades del sector públic administratiu de la Generalitat de Catalunya. (Milions d'euros)

2018Variació 2017-


2018

Actius financers 686 -60 -8,1

Passius financers 10.609 5.403 103,8Total despeses financeres 11.296 5.342 95,7


Despeses financeres del sector públic administratiu de la Generalitat de Catalunya. Obligacions reconegudes. (Milions d'euros)


9.2. El sector públic local El 2018 els ingressos no financers dels pressupostos dels ens locals van augmentar un 2,9 % Els comptes del sector públic local a Catalunya inclouen els ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les mancomunitats i les entitats d’àmbit territorial inferior al municipi. El 2018, els ingressos no financers consolidats pressupostats pel sector públic local van ser d’11.115 milions d’euros, xifra que era un 2,9 % més alta que la de l’exercici anterior. Els ajuntaments, que gestionen el gros dels recursos del sector públic local, van incrementar els ingressos no financers pressupostats un 3,1 %. Les diputacions van augmentar els ingressos un 3,2 %, l’Àrea Metropolitana da Barcelona, un 3,9 % i els consells comarcals, un 9,1 %. Els principals ingressos (més de dues terceres parts) provenen dels impostos directes i les transferències corrents, que es van incrementar un 2,6 % i un 2,1 %, respectivament. Al seu torn, les taxes i altres ingressos es van mantenir estables mentre que les transferències de capital van augmentar un 23,4 %. Els ingressos financers pressupostats del sector públic local per al 2018 van disminuir un 6,8 %, fins als 861 milions.

2018 % distribució% variació 2017-

2018Impostos directes 4.399 36,7 2,6

Impostos indirectes 341 2,8 19,3

Taxes i altres ingressos 1.995 16,7 0,4

Transferències corrents 3.950 33,0 2,1

Ingressos patrimonials 192 1,6 9,1

Alienació d'inversions reals 572 4,8 10,4

Transferències de capital 1.801 15,0 23,4

Ingressos no financers 11.115 92,8 2,9

Actius financers 200 1,7 -10,4

Passius financers 661 5,5 -5,7

Ingressos financers 861 7,2 -6,8

Total ingressos 11.976 100,0 2,2

Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Ingressos del sector públic local a Catalunya. Pressupost 2018. (Milions d'euros)


Les despeses no financeres pressupostades es van incrementar un 4,1 % Les despeses no financeres pressupostades del sector públic local l’any 2018 van ser d’11.057 milions d’euros i es van incrementar un 4,1 % en relació amb l’any anterior. Al seu torn, les despeses financeres pressupostades el 2018 van ser de 937 milions d’euros i es van reduir un 11,3 %. La despesa no financera dels ajuntaments, que és la major part del total de la dels ens locals, es va incrementar un 3,5 %. Els consells comarcals van presentar els creixements més intensos de les despeses no financers, amb un increment d’un 9,6 %. Per la seva banda, la despesa de les diputacions es va incrementar un 4,2 % i la de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un 5,2 %. El capítol de despeses en béns i serveis, que suposa el 35,3 % de la despesa total, es va incrementar un 3,6 %. Les despeses del personal, que representen el 29,1 % del total, es van incrementar un 4,1 %, i les transferències corrents, amb un pes inferior, van créixer un 2,7 %. En canvi, es va continuar reduint la despesa en interessos, amb un descens del 21 %. Les inversions reals van créixer un 7,5 %.

2018 % distribució% variació 2017-2018

Despeses personal 3.491 29,1 4,1

Despeses de béns i serveis 4.232 35,3 3,6

Interessos 81 0,7 -21,0

Transferències corrents 1.673 13,9 2,7

Fons de contingència 82 0,7 42,2

Inversions reals 1.417 11,8 7,5

Transferències de capital 80 0,7 5,6

Despeses no financeres 11.057 92,2 4,1

Actius financers 251 2,1 -0,5

Passius financers 686 5,7 -14,7

Despeses financeres 937 7,8 -11,3

Total despeses 11.994 100,0 2,7

Font: Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Despeses del sector públic local a Catalunya. Pressupost 2018. (Milions d'euros)


9.3. L’Administració central a Catalunya La recuperació de l’ocupació i el consum impulsen la recaptació de l’AEAT La recaptació de l’Administració central a Catalunya, realitzada per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), el 2018 va ser de 43.040 milions d’euros, amb un creixement de l’11,3 %, més elevat que el del total de la comunitats autònomes, que es va situar en un 7,7 %. La recaptació de l’IRPF va augmentar un 7,6 % a Catalunya, com a conseqüència del creixement dels salaris i pels bons resultats de la declaració anual de la campanya 2017. La recaptació per l’IVA va augmentar un 7,9 %, però sense tenir en compte el canvi en el sistema de declaració (SII) l’increment seria més reduït (3,9 % per al total). La recaptació de l’impost sobre societats va créixer un 48,2 % a Catalunya, en part perquè la recaptació l’any anterior va ser reduïda. Al seu torn, els impostos especials van créixer un 5,9 % a Catalunya. Les inversions liquidades de l’Estat a Catalunya representen el 13,5 % del total regionalitzat El projecte de Pressupostos generals de l’Estat per al 2019 no va ser aprovat i l’exercici es regirà per la pròrroga pressupostària. Per aquest motiu, no es disposa de la distribució territorialitzada de les inversions previstes per l’Estat per al 2019. Pel que fa a la inversió liquidada a Catalunya, el volum l’any 2018 va ser de 757 milions d’euros (sense incloure-hi la Seguretat Social), que representa un 10,4 % del total d’inversions regionalitzades.

La recaptació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària a Catalunya

Milions d'euros% Catalunya/ total regional Catalunya

Total regional

IRPF 16.636 21,1 7,6 7,6

Impost de societats 5.586 22,5 48,2 7,3

IVA 17.060 24,4 7,9 10,2

Impostos especials 1.556 7,6 5,9 1,1

Resta d'impostos 2.201 22,8 1,9 6,2

Total 43.040 21,1 11,3 7,7

Font: Agència Estatal d'Administració Tributària.

% variació 2017-20182018


Cal tenir en compte que el procés d’execució presenta canvis en relació amb els pressupostos inicials. Des del 2013 les obligacions reconegudes són més baixes que els crèdits inicials. L’any 2018 es va executar el 51,8 % del pressupost inicial. Durant el procés d’execució del pressupost es territorialitza una part de les inversions que inicialment no s’havien assignat a cap comunitat autònoma específica. Així, les inversions executades corresponents als ministeris i organismes van ser més altes que les pressupostades, mentre que l’execució de les inversions de les empreses públiques (que són les de més volum) va ser més baixa.

2018% sobre el total

regionalitzat CatalunyaTotal

regionalitzatMinisteris i organismes 173 4,5 51,6 132,3

Empreses públiques 583 17,3 51,9 50,6

Total 757 10,4 51,8 75,5

Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.

Inversions liquidades dels ministeris, organismes autònoms i empresespúbliques del 2018. (Milions d'euros)

% execucióCatalunya

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

%

MEU

R

Evolució de les inversions liquidades dels ministeris, organismes autònoms i empreses públiques

inversions Estat a Catalunya (eix esquerre)% total CA (eix dret)

Font: Intervenció General de l'Administració de l'Estat.


L’import de la inversió liquidada per l’Estat (excloent la Seguretat Social) a Catalunya els darrers anys té el seu màxim en l’any 2018, que sobrepassa el nivell de l’any 2009, i el mínim del 2011, quan va ser menys de la meitat que el 2009. El pes de la inversió liquidada a Catalunya sobre el conjunt de la inversió regionalitzada a Espanya és fluctuant. En el període 2009-2015 va ser del 8,2 % de mitjana, i els anys 2011 i 2012 s’assoleixen els mínims. El 2017, la inversió liquidada va assolir un 13,5 %, per després passar al 10,4 % el 2018. Aquests registres estan molt per sota del pes econòmic de Catalunya en el conjunt de l’Estat (un 19,1 % l’any 2018, segons el PIB de la comptabilitat regional de l’INE).


Requadre 6. L’Enquesta de condicions de vida La renda mitjana de la població i de les llars experimenta el creixement més elevat de la sèrie, que comença el 2013 L’Enquesta de condicions de vida (ECV) és una operació estadística de caràcter anual, harmonitzada en l’àmbit europeu, que té com a objectiu disposar d’informació sobre aspectes econòmics de les llars, com ara els ingressos i la distribució d’aquests ingressos, i sobre aspectes relacionats amb les condicions de vida i l’exclusió social. Les dades de la darrera ECV estan datades l’any 2018, però la informació que s’hi recull es refereix a l’any anterior, és a dir, el 2017, quan el creixement de l’economia i l’ocupació ja feia tres anys que mostrava signes de recuperació, després d’anys d’un fort ajust provocat per la crisi. Això explica la millora dels ingressos mitjans de les llars que s’ha detectat en les darreres edicions de l’ECV, que en aquesta darrera edició ha estat significativa. Concretament, la darrera enquesta

Per llarPer

persona

Per unitat de

consum (1) Per llarPer

persona

Per unitat de

consum (1)

Sense fills dependents (2) 28.703 15.703 20.490 5,1 5,1 4,7

Unipersonal 17.998 17.998 17.998 8,3 8,3 8,3

Dos adults sense fills dependents 32.090 16.045 21.393 6,2 6,2 6,2

Altres llars sense fills dependents 44.772 13.597 20.859 0,3 0,6 0,6

Amb fills dependents 40.662 11.081 19.161 4,4 4,4 4,3

Un adult amb un o més fills dependents 19.902 8.938 13.387 -7,0 -5,6 -2,9

Dos adults amb un o més fills dependents 40.870 11.182 19.522 2,4 2,1 1,8

Altres llars amb fills dependents 54.728 11.459 19.879 17,3 16,4 15,9

No consta - 9.108 14.104 - -29,0 -28,5

Total 32.763 13.338 19.791 4,3 4,9 4,4

Font: Idescat.

Renda mitjana neta(en euros) % variació 2017/2018

Renda mitjana neta anual per llar, persona i unitat de consum per composició de la llar. 2018

(1) La renda mitjana per persona s'obté dividint els ingressos nets de la llar entre el nombre de membres d'aquesta llar. En canvi, els ingressos per unitat de consum de la llar s'obtenen dividint els ingressos totals de la llar entre el nombre d'unitats de consum. Per determinar el nombre d'unitats de consum equivalents de les llars s'utilitza l'escala de l'OCDE modif icada, que dona un pes d'1 al primer adult, un pes de 0,5 a la resta d'adults i un pes de 0,3 als menors de 14 anys.(2) Els f ills dependents són la població menor de 18 anys i la que té entre 18 i 24 que viu almenys amb un dels pares i que és econòmicament inactiva.


mostra un creixement d’un 4,9 % en la renda mitjana de la població (l’any anterior el guany havia estat només d’un 0,4 %), i d’un 4,3 % en el cas de les llars (l’any anterior el guany havia estat del 0,2 %). Milloren els principals indicadors de desigualtat Amb l’augment del nivell de renda, també han millorat els nivells de desigualtat. Així, les dues mesures de desigualtat que publica l’Idescat coincideixen a mostrar una disminució, després del repunt de l’any anterior: l’índex de Gini ha passat del 31,8 en l’ECV 2017 al 30,3, en la darrera ECV. Al seu torn, la ràtio S80/S20 ha passat de 5,7 a 5,2 en el mateix període. En ambdós casos, és la xifra més baixa de tota la sèrie homogènia, que comença el 2013. Empitjora l’indicador de pobresa monetària L’increment de la renda mitjana i la millora de les desigualtats contrasta amb el creixement de la taxa de persones que es troben en risc de pobresa (TRP), que ha passat del 20,0 % al 21,3 %, el nivell més alt de tota la sèrie homogènia. L’augment del llindar de pobresa, derivat de l’increment de la renda mediana, ha comportat que determinats col·lectius amb ingressos molt estables (com ara els pensionistes), que l’any anterior tenien la renda just per sobre del llindar, enguany passin a situar-se per sota. Així doncs, augmenta la pobresa relativa però no l’absoluta. Tot seguit es presenta un gràfic on es mostra l’evolució de la TRP entre els anys 2013 i 2018, que són els anys per als quals es disposa d’una sèrie homogènia. A més a més, aquest període recull els dos darrers anys de

5

6

7

30

31

32

33

34

2013 2014 2015 2016 2017 2018

Índe

x S

80/2

0

Índe

x de

Gin

i

Evolució dels principals índexs de desigualtat

Índex de Gini Índex S 80/20

Font: Idescat.


la crisi econòmica i els primers anys de la recuperació. En el gràfic també s’ha representat l’evolució de la renda mediana, a partir de la qual es calcula el llindar de risc de pobresa. Finalment, el gràfic inclou, en vermell, la TRP calculada amb un llindar de risc de pobresa ancorat l’any 2013. Aquesta darrera TRP també és rellevant, perquè permet veure quin percentatge de persones ha superat, l’any 2018, el llindar que el 2013 definia una persona com a pobra. Aquest llindar no depèn del creixement de la renda i no es veu afectat pel fenomen segons el qual una persona, sense variar la seva renda, pot ser considerada pobra un any i deixar-ho de ser el següent. El llindar es manté estable, i únicament es deflacta segons les variacions dels preus. Així doncs, el que es pot comprovar és que la TRP relativa (amb el llindar relatiu de cada any) ha experimentat un creixement els quatre darrers anys de la sèrie, i que aquest comportament contrasta amb l’increment de la renda mediana, que ha pujat notablement. Aquest fet és plausible, ja que és precisament el creixement de la renda mediana el que fa créixer el llindar i, per tant, el percentatge de persones que queden ubicades per sota. El llindar ancorat, doncs, ens ofereix una informació complementària: el 2013, el 19,8 % de les persones es trobaven per sota dels 9.422 euros anuals. L’any 2018, el percentatge de persones que es trobaven per sota d’aquests ingressos (deflactats segons les variacions de l’Índex de preus de consum) es va reduir en 2,2 punts percentuals (fins al 17,6 %).

15.500

16.000

16.500

17.000

17.500

18.000

18.500

15,0

16,0

17,0

18,0

19,0

20,0

21,0

22,0

2013 2014 2015 2016 2017 2018

Ren

da m

edia

na (€

)

Taxa

de

risc

de p

obre

sa (%

)

Taxa de risc de pobresa, renda mediana i taxa de risc de pobresa ancorada l'any 2013

TRP ancorada 2013 TRP Renda mediana

Nota: la taxa de risc de pobresa ancorada en un any n permet veure quantes persones han superat, en anys posteriors, el llindar que definia una persona com a pobra l'any n. El llindar, doncs, es manté estable i només es deflacta segons les variacions dels preus.

Font: Idescat i elaboració pròpia.


En aquest punt de l’anàlisi convé fer atenció a dues dades que poden complementar i ajudar a entendre els canvis produïts en la part baixa de la distribució de la renda. En primer lloc, la intensitat de risc de pobresa, que mesura com de lluny estan respecte del llindar les persones de la part baixa de la distribució, ha disminuït el darrer any en 2 punts percentuals, i ha passat del 30,3 % al 28,3 %, la dada més baixa des del 2013. Així doncs, a la part baixa de la distribució sembla que s’han experimentat millores, fet que concordaria amb la reducció dels índexs de desigualtat, però aquestes millores no han estat de prou entitat com perquè aquestes persones hagin superat el llindar. L’altra dada que il·lustra el comportament de la renda a la part baixa de la distribució és la taxa de risc de pobresa severa, és a dir, el percentatge de persones que tenen ingressos per sota del 40 % de la mediana. Aquesta dada ha millorat en 1,1 punts percentuals, i ha assolit el valor de 8,6 %, el valor més baix de la sèrie 2013-2018. Semblaria, doncs, que els individus amb menys renda s’apropen al llindar del 60 %.

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

Taxa de risc de pobresa per comunitats autònomes (%)*2013 i 2018

2013 2018(*) El càlcul de les taxes de risc de pobresa s'ha fet a partir del llindar d'ingressos espanyol. Font: INE.


A banda de la TRP que publica l’Idescat, calculada amb un llindar d’ingressos de les llars catalanes, l’INE publica un altra taxa de risc de pobresa basada en un llindar únic per a totes les comunitats autònomes i calculat a partir dels ingressos estatals. Aquesta taxa és la que publica l’Eurostat per als NUTS-2. Les xifres de pobresa que s’obtenen per a Catalunya són més baixes amb els càlculs de l’INE que els de l’Idescat. En aquest segon cas, les dades de pobresa ofereixen una visió més propera a la realitat econòmica en què viu la població catalana. Així doncs, si es té en compte el llindar d’ingressos estatal, la TRP a Catalunya el 2018 va ser del 13,6 %, la tercera més baixa, només per darrere del País Basc (8,6 %) i de Navarra (8,9 %). Aquesta taxa suposa una millora d’1,4 punts percentuals respecte de l’any anterior. Per al global d’Espanya, la TRP va ser del 21,5 %, una dècima menys que el 2017. En aquest sentit, és pertinent destacar que el llindar ha crescut el darrer any un 4,1 %, i que aquest fet ha anat acompanyat d’una evolució de la taxa de risc de pobresa a la baixa, fet que no ha passat a Catalunya, on el creixement del llindar ha anat acompanyat d’un increment de la TRP. Aquest fet està relacionat amb la posició dels individus i de les llars dins de la distribució. Com hem vist fins ara, la TRP monetària permet identificar la població que viu per sota d’un llindar d’ingressos determinat. No obstant això, els ingressos monetaris no són l’únic factor per identificar la pobresa, sobretot quan es volen comparar àmbits i països diferents. Per aquest motiu, per intentar identificar la pobresa d’una forma multidimensional, es consideren tres indicadors, que donen lloc a un indicador genèric i de referència de la UE, denominat taxa de risc de pobresa o exclusió social, o taxa AROPE (acrònim del seu nom en anglès, At Risk of Poverty and/or Exclusion). Els tres components a partir dels quals s’obté aquest indicador són els següents: 1) la taxa de risc de pobresa (el percentatge de població que viu per sota del llindar de risc de pobresa, que es fixa en el 60 % de la mediana dels ingressos per unitat de consum); 2) la taxa de privació material severa (o taxa PMS, que valora la carència forçada d’uns béns i serveis determinats); i 3) la taxa de persones que viuen en llars amb una intensitat de treball molt baixa (o taxa BIT, un indicador que valora la intensitat de treball a cada llar). El sistema d’agrupació per al càlcul de la taxa AROPE considera la població que satisfà, almenys, una de les condicions dels seus tres components. En el quadre següent es presenten els resultats de Catalunya, obtinguts a partir dels dos llindars de referència, el català i l’espanyol, i es comparen amb els resultats d’Espanya.


Les dones són les que més empitjoren la seva taxa de risc de pobresa, i assoleixen la taxa més alta des de 2013 La desagregació per edats mostra una tendència especialment negativa, l’elevat creixement de la taxa de risc de pobresa en els majors de 64 anys, que tradicionalment havien gaudit d’una situació millor que la dels altres trams d’edat (fet que es traduïa en taxes de risc de pobresa notablement més baixes). El 2013, la TRP per als majors de 64 anys era del 12,4 %, mentre que el 2018 aquesta taxa és 6,8 punts percentuals superior (19,2 %). La TRP de les persones de 16 a 64 anys es manté relativament estable (20,2 %), mentre que la TRP dels menors de 16 anys, que és la més elevada (28,0 %) ha baixat mig punt en l’últim any. En el quadre següent es mostra la TRP per sexe i per composició de la llar els dos darrers anys. Destaca el creixement de 3,4 punts percentuals de la pobresa relativa en les dones (24,1 %) enfront de la reducció de nou dècimes en la població masculina (18,4 %).

FontTaxa de risc de

pobresa

% de persones amb privació material

severa

% de persones que viuen en llars amb baixa

intensitat de treball Taxa AROPE

IdescatCatalunya: 21,3 %

Llindar català

Catalunya: 6,5 % Catalunya: 5,8 % Catalunya: 24,7 %

INE i Eurostat

Catalunya: 13,6 %

Espanya: 21,5 %Llindar espanyol

Catalunya: 6,5 %

Espanya: 5,4 %

Catalunya: 5,8 %

Espanya: 10,7 %

Catalunya: 18,9 %

Espanya: 26,1 %

Taxa de risc de pobresa o exclusió social i els seus components (%). 2018

Font: Idescat, INE i Eurostat.

10

15

20

25

30

2013 2014 2015 2016 2017 2018

Taxa de risc de pobresa per edat (%)

< 16 anys 16 - 64 anys 65 anys i més Total

Font: Idescat.


Segons la composició de la llar, el risc de pobresa té més incidència en les llars amb fills dependents (amb una taxa del 25,3 %) i, especialment, en el cas d’un adult amb un o més fills dependents (amb una taxa del 42,9 %, 7,6 punts percentuals més que el 2017). En aquest punt, cal fer esment al fet que en l’edició del 2016 de l’ECV es van incloure nous indicadors de risc de pobresa que consideren com a ingrés el fet de disposar d’un habitatge en propietat (valorat com un lloguer imputat). El 2018 la inclusió d’aquest lloguer imputat representa un increment d’un 13,9 % en els ingressos mitjans de les llars catalanes, una reducció de 2,5 punts percentuals de la taxa de risc de pobresa i de 2,1 punts de la taxa AROPE. Els resultats de l’estadística, tenint en compte aquests ingressos imputats, milloren els indicadors de pobresa dels col·lectius en què l’habitatge en propietat està més estès; és el cas dels més grans de 65 anys, que milloren la taxa de risc de pobresa, que es redueix del 19,2 % al 8,7 %. La taxa AROPE empitjora nou dècimes, a causa de l’increment de la taxa de risc de pobresa i de la taxa de persones amb privació material severa Les dades més recents de la taxa AROPE ens mostren un descens molt important de la taxa BIT (baixa intensitat del treball), que se situa, el 2018, en el 5,8 %.

Persones en risc de pobresa per sexe i per tipus de llar. 2017-2018

SexeDones 778,0 20,7 913,0 24,1Homes 694,3 19,3 668,8 18,4Tipus de llarSense fills dependents (1) 550,6 15,6 623,4 17,1

Unipersonal 209,2 27,6 210,2 26,7Dos adults sense fills dependents 201,7 11,8 244,3 14,3Altres llars sense fills dependents 139,8 13,0 169,0 14,9

Amb fills dependents (1) 908,5 24,2 950,8 25,3Un adult amb un o més fills dependents 92,7 35,3 114,7 42,9Dos adults amb un o més fills dependents 598,8 22,3 693,1 25,8Altres llars amb fills dependents 217,0 26,8 142,9 18,0

No consta 13,2 23,1 7,6 24,6Total 1.472,3 20,0 1.581,8 21,3

Font: Idescat.

2018Persones

(milers) Taxa

(1) Els f ills dependents són la població menor de 18 anys i la que té entre 18 i 24 que viu almenys amb un dels pares i que és econòmicament inactiva.

2017Persones

(milers) Taxa


Aquest nivell és coherent amb les dades de recuperació de l’ocupació, tot i que és poc exigent amb la qualitat de l’ocupació a què es refereix: és suficient que les persones de la llar treballin més d’un 20% del seu potencial de treball perquè deixin de ser considerades dins del col·lectiu de baixa intensitat. La taxa BIT, doncs, no aporta gaire informació sobre la temporalitat i la precarietat d’aquesta nova ocupació. La pobresa monetària a Catalunya afecta en menor mesura que a Espanya, però és més elevada que a Europa Les dades comparatives respecte d’Espanya mostren uns resultats més favorables a Catalunya en tots els components de la taxa AROPE, excepte pel que fa a la taxa PMS, on la diferència és d’1,1 punts. La diferència més important es produeix en la taxa BIT (5,8 %), que queda 4,9 punts percentuals per sota de la registrada a Espanya (10,7 %). Les dades disponibles de la UE-28 corresponen al 2017 i, per tant, les comparacions estan subjectes als canvis que s’hagin produït el 2018. Els resultats de Catalunya del 2018 mostren una taxa de risc de

Taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) i els seus components. 2013-2018

Taxa de risc de pobresa

Taxa de privació material severa

(PMS)

Taxa de persones que viuen en llars

amb BIT Taxa AROPE2013 19,8 6,1 10,8 24,5

2014 20,9 6,3 12,0 26,0

2015 19,0 6,7 8,8 23,5

2016 19,2 5,5 7,2 22,5

2017 20,0 5,0 8,8 23,8

2018 21,3 6,5 5,8 24,7

Font: Idescat.

Taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) i els seus components.Catalunya, Espanya i la Unió Europea. 2018

Catalunya Espanya UE-28*

Taxa de risc de pobresa 21,3 21,5 16,9

Taxa de privació material severa (PMS) 6,5 5,4 6,6

Taxa de persones que viuen en llars amb BIT 5,8 10,7 9,5

Taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) 24,7 26,1 22,4

Font: Idescat, INE i Eurostat.* 2017


pobresa monetària (del 21,3 %) superior a la taxa mitjana europea (del 16,9 % el 2017); la taxa AROPE a Catalunya (del 24,7 % el 2018) també és superior a la de la UE (del 22,4 % el 2017). La taxa de risc de pobresa en el treball arriba al seu màxim des de 2013, i es col·loca en el 14,4 %. El que s’ha esmentat sobre la taxa BIT anteriorment és coherent amb les dades de la taxa de risc de pobresa en el treball, que el 2018 mostren els valors més elevats des de que existeix la sèrie homogènia. Així doncs, el 2018, el 14,4 % de les persones que van treballar no van aconseguir superar el llindar d’ingressos, i aquesta realitat va ser especialment acusada en les persones de 18 a 24 anys, amb una taxa de risc de pobresa en el treball del 22,2 %. La taxa de risc de pobresa en el treball a la UE-28 és del 9,4 % (dada de 2017), cinc punts percentuals per sota de la dada catalana, que també és la segona més elevada si la comparem amb els 28 països de la UE, amb dades de 2017, només per darrere de la de Romania (17,4 % el 2017).

8

9

10

11

12

13

14

15

2013 2014 2015 2016 2017 2018

Taxa de risc de pobresa en el treball (%)

Catalunya Espanya UE-28



Requadre 7. La renda familiar disponible bruta a les comarques i altres demarcacions territorials La renda familiar mostra els ingressos bruts disponibles de la població resident en cada territori. La part principal d’aquests ingressos es deriva de l’activitat productiva, que pot exercir-se en el mateix àmbit comarcal de residència, o no. Aquests ingressos derivats del treball i del capital són el que es coneix com a ingressos primaris. Per al còmput de la renda familiar disponible bruta (RFDB), cal afegir a aquests recursos el resultat (positiu o negatiu) del procés distributiu que prové, bàsicament, del sector públic. D’aquesta manera, la RFDB és la magnitud que mostra els recursos disponibles de les famílies en cada territori un cop s’hi han incorporat els fluxos de prestacions socials (en efectiu), i els pagaments d’impostos directes i de cotitzacions socials que recauen en les rendes familiars. Per aquest motiu, la distribució de la RFDB pot variar substancialment respecte de la distribució del PIB; hi incideixen de manera especial factors com la mobilitat laboral entre comarques, la situació laboral dels residents, l’edat, les prestacions socials rebudes, el volum d’impostos directes, etc. L’Idescat estima les dades de la RFDB de les comarques a partir de la informació que l’INE elabora de la RFDB per a Catalunya. A més de les dades comarcals, l’Idescat ofereix dades de la RFDB per àmbits del Pla territorial, per municipis de més de 5.000 habitants i per capitals de comarca. En aquest requadre es presenten les dades de l’evolució de la RFDB i de la RFDB per habitant de les demarcacions comarcals i dels àmbits territorials entre el 2011 i el 2016 (darrer any amb dades disponibles), i se’n destaquen les dades més significatives a nivell municipal. Prèviament es comenten les dades d’aquestes magnituds referides al conjunt de Catalunya, de les quals s’obté informació a través del compte de renda de les llars. L’any 2016 la renda familiar disponible bruta a Catalunya va créixer un 1,5 % i consolida el creixement iniciat l’any 2014 L’any 2016, la RFDB de Catalunya va experimentar un creixement anual en termes corrents d’un 1,5 %, si bé la RFDB per habitant va


augmentar menys (un 1,2 %) a causa de l’increment de la població. Entre els principals components, destaca el creixement d’un 3,3 % de les remuneracions dels assalariats que, tot i ser elevat, és menor que el que es va registrar l’any anterior (5,9 %). On sí que s’aprecia un increment notable respecte d’anys anteriors és en l’excedent brut d’explotació, que després de la caiguda de l’1,3 % el 2014 i del lleuger increment del 0,1 % el 2015, el 2016 ha crescut un 3,0 %. Al seu torn, les rendes netes de la propietat van caure un 7,5 %, principalment per efecte dels tipus d’interès. En total, les rendes primàries van augmentar un 2,5 %, un increment similar al de l’any anterior (2,8 %). El compte de renda de les llars mostra que el 2016 les rendes primàries generades a Catalunya van ser un 11,9 % superiors a la renda bruta que finalment van rebre les famílies després del procés distributiu. Entre els principals components d’aquesta redistribució, les prestacions socials van créixer un 1,8 % i les transferències corrents van caure un 4,2 % en el flux de recursos. En el flux d’usos, en canvi, les transferències corrents van créixer un 2,7 %. Finalment, tant els impostos directes sobre la renda i patrimoni (3,1 %) com les cotitzacions socials (4,1 %) van augmentar. En conjunt, la renda familiar disponible bruta va créixer un 1,5 %, fet que consolida el creixement iniciat l’any 2014. En el conjunt del període 2011-2016, la RFDB de les llars es va mantenir relativament estable i ja es registra una variació positiva d’un 1,1 % després de la disminució acumulada del 0,3 % en el període 2011-2015. En termes de renda per capita, va créixer un 1,8 %. Entre els

La renda familiar disponible bruta a Catalunya

2016

Milions d'euros

% sobre RFDB

% de variació 2015-2016


Compte d'assignació de la renda primària

Recursos Remuneració dels assalariats 101.837 80,3 3,3 1,0

Recursos Excedent brut d'explotació 31.466 24,8 3,0 0,6

Recursos Rendes netes de la propietat 8.666 6,8 -7,5 6,9

Total saldo rendes primàries 141.969 111,9 2,5 1,3

Compte de distribució secundària de la renda

Recursos Prestacions socials 32.859 25,9 1,8 2,2

Recursos Altres transferències corrents 6.696 5,3 -4,2 -12,4

Usos Impostos sobre renda, patrimoni, etc -17.860 -14,1 3,1 7,1

Usos Cotitzacions socials -28.097 -22,2 4,1 -1,1

Usos Altres transferències corrents -8.731 -6,9 2,7 -7,5

Renda familiar disponible bruta 126.837 100,0 1,5 1,1

Font: INE.


principals canvis d’aquest període destaca l’augment de les rendes netes de la propietat (6,9 %) i dels impostos directes sobre la renda i el patrimoni (7,1 %). També s’observa un important retrocés de les transferències corrents, tant en el flux de recursos (-12,4 %) com en el d’usos (-7,5 %). La caiguda de les cotitzacions socials de tot el període (-1,1 %) se suavitza respecte del període 2011-2015 per la recuperació en els nivells d’ocupació. Osona ha estat la comarca més dinàmica, i encapçala el creixement de la RFDB el 2016, amb un 3,2 % L’any 2016 la majoria d’àmbits territorials van millorar la seva RFDB respecte de l’any anterior; només es va reduir a les Terres de l’Ebre (-1,6 %) i a Ponent (-1,0 %). L’any anterior, les Terres de l’Ebre ja havien reduït la seva RFDB (-1,0 %), però a Ponent havia crescut un 0,2 %. En canvi, l’Alt Pirineu i Aran, que el 2015 havia registrat una caiguda del 3,1 %, el 2016 va capgirar la tendència i va créixer un 0,1 %. La població es va recuperar en tots els àmbits, excepte a Ponent, a l’Alt Pirineu i Aran i a les Terres de l’Ebre, de manera que la majoria de les variacions de la RFDB per capita van quedar més contingudes. A escala comarcal, destaca el creixement de la RFDB a Osona, que el 2016 va ser del 3,2 %. L’any anterior el creixement va ser de l’1,6 %. Dins d’aquesta comarca, destaquen creixements importants de la RFDB de Manlleu (5,2 %), Torelló (5,0 %) i Vic (4,6 %). El 2016, també van augmentar per sobre del 2 % el Baix Llobregat i la Cerdanya (2,8 %), el Vallès Occidental i el Maresme (2,6 %), el Pla de l’Estany (2,3 %), l’Alt Empordà (2,2 %), Aran i el Garraf (2,1 %). Com que hi ha hagut variacions de població, algunes variacions de la RFDB per capita queden relativitzades. Així doncs, el creixement de la renda per habitant a Osona va quedar en el 2,5 %, només per darrere del de la Cerdanya (2,9 %). També van experimentar creixements relativament notables el Vallès Occidental (2,4 %), i l’Alt Empordà, el Baix Llobregat i la Selva (2,3 %). Pel que fa a les comarques on la RFDB va caure més pronunciadament, cal citar en primer lloc les Garrigues i el Pallars Jussà (-3,9 %). La caiguda en ambdues comarques és més pronunciada que la que es va registrar el 2015. També empitjoren la Noguera (-3,5 %) i el Priorat (-3,1 %). En termes de renda per capita, aquestes comarques també són les que van reduir de manera més significativa la seva RFDB, juntament amb el Montsià. Pel que fa als municipis, l’any 2016 Castelldefels encapçalava el creixement de la RFDB, amb un increment d’un 12,9 % respecte de l’any anterior. El segueixen Cervelló (10,3 %) i Castelló d’Empúries (8,5 %). A la banda contrària, el municipi on més va baixar la RFDB


l’any 2016 va ser Sant Fruitós de Bages (-22,5 %), però cal recordar que l’any anterior havia experimentat un creixement del 38,1 %, de manera que són habituals aquestes oscil·lacions tan destacades en aquest municipi de la comarca del Bages de poc menys de 8.400 habitants. Per darrere d’aquest municipi, destaquen les disminucions de la RFDB a Roda de Berà (-6,6 %), Riudoms (-6,1 %) i Alcarràs (-5,5 %). En termes de RFDB per habitant, els municipis amb una renda per habitant més elevada van ser Matadepera (26,4 mil euros), Sant Just Desvern (25,9 mil euros) i Sant Cugat (23,9 mil euros). Lloret de Mar (10,9 mil euros) i Castelló d’Empúries (11,1 mil euros) van ser els dos municipis amb una renda per habitant més baixa. En tot el període 2011-2016 encara no es recuperen els registres positius de creixement de la RFDB en cap àmbit territorial, a excepció de l’Àmbit metropolità de Barcelona Si ens fixem en tot el període 2011-2016, cal recordar que fins a l’any 2014 no hi havia cap àmbit que hagués registrat creixements de la RFDB. En incloure l’any 2015, l’Àmbit metropolità de Barcelona ja va experimentar un creixement del 0,6 %, per bé que no hi havia cap altre àmbit que creixés. Ara, si es té en compte l’any 2016, el creixement de la RFDB segueix recuperant-se a l’Àmbit metropolità de Barcelona (2,4 %), i té un paper determinant en la recuperació de la RFDB a nivell de Catalunya (1,1 %), però la resta d’àmbits encara no han recuperat els registres positius. Hem de tenir en compte que el període inclou uns anys molt durs de crisi que està costant molt de recuperar. L’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran va registrar una disminució d’un 9,2 % en tot el període, mentre que a les Terres de l’Ebre ho va fer un 6,2 % (i agreuja la caiguda acumulada entre els anys 2011 i 2015, que va ser d’un 4,8 %). En termes de renda per capita aquests descensos es moderen, tot i que aquests dos àmbits segueixen sent els més castigats (-4,1 % a l’Alt Pirineu i Aran i -1,5 % a les Terres de l’Ebre). A la banda contrària, tres àmbits registren evolucions positives en la renda per capita en tot el període: l’Àmbit metropolità de Barcelona (2,3 %), l’àmbit de les Comarques gironines (1,4 %) i les Comarques centrals (1,2 %). En l’àmbit comarcal succeeix el mateix que en el cas dels àmbits territorials: en el període 2011-2015 ja es van registrar alguns creixements que no s’observaven en el període 2011-2014, però en el període 2011-2016 el creixement positiu encara no és majoritari, i de fet només un terç de les comarques registren un creixement positiu en tot el període. Destaca el cas del Baix Llobregat, on la RFDB va créixer un 6,3 % en el període 2011-2016. En termes de renda per capita, el Baix Llobregat també va ser la comarca que va registrar el creixement


per habitant més elevat (6,0 %). Osona (4,9 %), el Vallès Occidental (4,7 %) i el Vallès Oriental (3,6 %) acaben de conformar el grup amb un creixement més important de la RFDB, tot i que, si es té en compte el nombre d’habitants, cal destacar també la comarca de la Selva i la del Garraf, amb creixements per habitant d’un 4,6 % i un 3,7 %, respectivament. El fet que en aquestes dues comarques la població es reduís (-0,4 % al Garraf i -2,7 % a la Selva) ajudaria a explicar el fenomen. A la banda contrària, trobem l’Alta Ribagorça, amb un descens de la RFDB d’un 11,9 % i un descens de la població molt important en tot el període, d’un 8,5 %, que es tradueix en una reducció de la RFDB per capita d’un 3,7 %. El Pallars Jussà (-10,5 %) i el Pallars Sobirà (-10,1 %) també encapçalen la llista de comarques on més es va reduir la RFDB en termes absoluts entre els anys 2011-2016. Si es té en compte l’evolució de la població, l’Alt Urgell es perfila com la comarca on més va caure la RFDB en termes de renda per capita (-5,6 %), seguida del Moianès (-5,5 %) i del Tarragonès (-4,5 %). Pel que fa a l’àmbit municipal, Castelldefels també encapçala el creixement de la RFDB en el període 2011-2016 (23,4 %), seguit de Tona (18,7 %) i Cervelló (13,4 %). En canvi, on més va caure la RFDB va ser a Cardona (-12,5 %) i a La Sénia (-11,9 %). En l’àmbit comarcal, l’any 2016 només tres comarques tenen un valor indexat de la RFDB per habitant superior a la mitjana catalana Entre els anys 2011 i 2016, l’evolució diferent de la renda familiar i de la població va evolucionar cap a una polarització de les posicions relatives de les demarcacions territorials respecte de la mitjana de Catalunya. L’Àmbit metropolità de Barcelona és l’únic que va incrementar la seva RFDB per capita indexada, i ho va fer en set dècimes. L’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran va ser el que més posició relativa ha perdut, i va passar del 88,1 de l’any 2011 (és a dir, un 11,9 % per sota de la mitjana de Catalunya) al 83,3. En l’àmbit comarcal, l’any 2016 només tres comarques tenen un valor indexat de la RFDB per habitant superior a la mitjana catalana: el Barcelonès (un 12,9 % superior a la mitjana), el Baix Llobregat (un 4,9 %) i el Vallès Occidental (un 2,2 %). Destaca el cas del Baix Llobregat, que el 2011 es trobava gairebé al nivell de la mitjana catalana (100,8) i que el 2016 ja presentava un valor de 104,9. Per la seva banda, el Montsià (71,0) i el Baix Ebre (75,3) són les que més s’allunyen de la mitjana catalana.


En l’àmbit municipal (entre els municipis de més de 5.000 habitants i capitals de comarca), Matadepera, Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès són els municipis amb una situació relativa més elevada respecte de la mitjana de Catalunya pel que fa a la RFDB per capita, amb uns valors indexats de 155,6, 152,3 i 140,5, respectivament. A la banda contrària hi trobem Lloret de Mar (64,2), Castelló d’Empúries (65,3) i Ulldecona (65,8). La dispersió de la RFDB per capita comarcal ha crescut al llarg del període 2011-2016 En l’àmbit comarcal, l’anàlisi temporal de la dispersió de la renda familiar per capita permet confirmar una certa divergència en l’evolució d’aquestes rendes al llarg del període 2011-2016. El coeficient de variació (CV) ponderat per la població augmenta des del 10,6 % l’any 2011 al 11,3 % l’any 2016. És possible distingir dos períodes diferenciats segons les causes que provoquen aquest increment de la divergència. En el període 2011-2014 (que coincideix en part amb el darrer període de crisi ), la divergència s’explica principalment perquè hi ha dues comarques (el Barcelonès i el Tarragonès) amb un pes demogràfic important on la seva renda per habitant s’allunya de la mitjana –la primera comarca ho fa per sobre i la segona per sota de la mitjana. En el segon període (2014-2016), que coincideix amb la recuperació econòmica, es produeix una convergència del Barcelonès cap a la mitjana, però acaba pesant més el fet que hi ha moltes altres comarques que divergeixen de la mitjana. Es pot destacar el cas del Baix Llobregat, que està per sobre

10,0

10,5

11,0

11,5

2011 2012 2013 2014 2015 2016Nota: el coeficient de variació ponderat s’obté dividint la desviació típica ponderada amb la mitjana ponderada de la renda per habitant. Les ponderacions recullen la població de cada comarca. Els valors més elevats indiquen una dispersió més elevada, i per tant una divergència en la distribució de la renda per capita comarcal.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Idescat.

Evolució del coeficient de variació de la RFDB per capita de les comarques (%)


de la mitjana i millora, de manera que contribueix a la divergència de la RFDB per capita comarcal. En sentit contrari, el Baix Ebre, Montsià, Baix Empordà, Baix Penedès, Segrià i Tarragonès, s’allunyen per sota de la mitjana, perquè empitjora la seva renda relativa. La composició de la RFDB per components revela un creixement del pes de la remuneració dels assalariats en tots els àmbits territorials Pel que fa al pes dels components de la RFDB, hi ha diferències notables a escala territorial. El 2016, el Camp de Tarragona és l’àmbit on la remuneració dels assalariats té més pes en el conjunt de la RFDB (84,9 % l’any 2016). Per contra, l’Alt Pirineu i Aran és l’àmbit on aquest component té menys importància (un 68,4 % sobre el total). Cal esmentar que, a Catalunya, el pes de la remuneració dels assalariats ha crescut respecte del 2015, i ha passat del 79,5 % al 80,3 % actual. El Tarragonès és la comarca amb un pes de la remuneració dels assalariats més elevada (87,4 %), seguida del Gironès (87,0 %) i l’Aran (85,9 %). Destaca la Terra Alta, que segueix sent la comarca on la remuneració dels assalariats és més baixa, tot i que el seu pes ha crescut, i ha passat d’un 47,6 % el 2015 a un 50,6 % el 2016. Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, el Pallars Sobirà és la comarca on té un pes més elevat (representa el 40,2 % de la seva RFDB). Per àmbit territorial, és a l’Alt Pirineu i Aran on l’excedent brut d’explotació té més pes (33,7 %). Pel que fa a les prestacions socials, tot i que entre àmbits no es registren diferències destacables, tenen un pes important al Berguedà, on representen el 37,9 % de la RFDB. La Cerdanya, en canvi, és la comarca on les prestacions socials tenen menys pes (un 19,5 %). Quant als usos, cal fer esment de les cotitzacions socials. Tot i que entre àmbits territorials no es registren diferències destacables, tenen un pes important a Aran, on representen el 26,1 % de la RFDB, 10,6 punts percentuals per sobre de la Terra Alta (15,5 %). En el cas dels impostos, també és a l’Aran on es registra un pes més elevat sobre la RFDB (16,1 %), al contrari del que passa a la Terra Alta (-6,7 % de la RFDB). La comparació entre RFDB i PIB permet caracteritzar les comarques en quatre grans grups A nivell territorial, l’Idescat publica, a banda de la RFDB, el PIB. Es va publicar un resum dels resultats en el número 103 de la revista Nota d’Economia. La sèrie disponible és la mateixa que la de la renda i


cobreix els anys 2011 a 2016. La comparativa entre aquestes dues macromagnituds en termes indexats permet caracteritzar algunes comarques. Per exemple, hi ha algunes comarques amb una RFDB per habitant molt elevada respecte de la mitjana de Catalunya que, en canvi, tenen un PIB per habitant de magnituds més discretes. És el cas, per exemple, del Maresme o el Garraf. Aquestes comarques es caracteritzen per ser zones molt poblades i molt properes a Barcelona. Bona part de la població d’aquestes comarques es desplaça diàriament a Barcelona i a localitats properes per desenvolupar les seves activitats laborals. A la banda contrària, algunes comarques amb un PIB per habitant molt elevat respecte de la mitjana tenen una RFDB per capita relativament baixa. En la majoria de casos són comarques força industrialitzades. N’hi ha que concentren molta població, com l’Alt Camp i el Tarragonès, però també n’hi ha d’altres que, tot i no concentrar bosses de població molt importants, compten amb un sector industrial força desenvolupat, com és el cas de la Segarra, la Conca de Barberà o la Ribera d’Ebre, que és on s’ubiquen els dos reactors de la planta nuclear d’Ascó. Un tercer grup l’integren les comarques més dinàmiques, amb una RFDB per capita i un PIB per capita relativament elevats respecte de la mitjana de Catalunya. Són sobretot les comarques més centrals de l’Àrea Metropolitana (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental) i algunes de les comarques centrals més dinàmiques, com Osona o el Bages. En darrer terme, trobem les comarques amb les dues macromagnituds per habitant més allunyades de la mitjana de Catalunya. Són bàsicament les comarques de les Terres de l’Ebre (amb l’excepció de la Ribera d’Ebre), les comarques de muntanya, algunes comarques gironines com la Selva, l’Alt Empordà i el Baix Empordà, i també bona part de les comarques de Ponent.

Renda familiar disponible bruta (RFDB)

RFDB Població

RFDB per

habitant RFDB Població

RFDB per

habitant

RFDB per

habitant. 2011

RFDB per

habitant. 2016

PIB per habitant.

2016Àmbit metropolità de Barcelona 1,9 0,8 1,1 2,4 0,1 2,3 106,2 106,9 108,1Baix Llobregat 2,8 0,5 2,3 6,3 0,3 6,0 100,8 104,9 102,9

Barcelonès 1,3 0,3 1,1 0,2 -1,4 1,6 113,4 112,9 123,2

Maresme 2,6 0,8 1,8 2,0 0,7 1,2 98,8 98,4 67,5

Vallès Occidental 2,6 0,3 2,4 4,7 1,1 3,6 100,5 102,2 98,2

Vallès Oriental 0,9 0,3 0,6 3,6 1,1 2,5 97,0 97,8 102,3

(segueix a la pàgina següent)

Catalunya =100% de variació 2011-2016

Comarca



(continuació)

RFDB Població

RFDB per


RFDB per

habitant

RFDB per

habitant. 2011

RFDB per

habitant. 2016

PIB per habitant.

2016Comarques gironines 1,7 0,3 1,4 0,0 -1,4 1,4 85,8 85,4 86,5

Alt Empordà 2,2 -0,1 2,3 -0,4 -1,9 1,6 77,2 76,9 75,2

Baix Empordà 1,2 -0,3 1,5 -3,8 -1,6 -2,2 83,3 79,8 71,3

Garrotxa 1,1 -0,2 1,2 0,0 -0,6 0,6 96,7 95,8 100,5

Gironès 1,8 1,2 0,6 2,2 0,9 1,3 94,3 94,5 104,8

Pla de l'Estany 2,3 0,4 1,9 0,6 1,2 -0,6 96,3 94,4 92,2

Ripollès -0,5 -0,5 0,0 -6,7 -5,0 -1,8 100,6 97,3 79,4

Selva 1,9 -0,4 2,3 1,7 -2,7 4,6 77,8 80,0 83,0Camp de Tarragona 0,7 0,1 0,7 -2,4 -1,0 -1,3 89,9 87,1 100,4Alt Camp -0,8 -0,2 -0,7 -0,9 -2,2 1,3 89,2 88,8 104,8

Baix Camp 1,1 0,4 0,7 -0,1 -1,5 1,4 86,4 86,2 75,5

Conca de Barberà 0,7 -0,6 1,3 -3,9 -4,5 0,7 90,4 89,6 109,4

Priorat -3,1 -1,0 -2,0 -6,4 -6,4 0,0 86,6 85,2 61,8

Tarragonès 0,9 0,3 0,7 -4,0 0,6 -4,5 92,8 87,3 119,1

Terres de l'Ebre -1,6 0,0 -1,5 -6,2 -4,8 -1,5 78,5 76,2 75,8

Baix Ebre -1,1 -1,1 0,0 -5,8 -4,3 -1,5 77,6 75,3 70,2

Montsià -2,0 0,5 -2,4 -5,6 -4,0 -1,6 72,8 71,0 59,4

Ribera d'Ebre -1,7 -1,0 -0,7 -8,2 -5,8 -2,6 92,6 88,8 147,6

Terra Alta -2,3 -1,0 -1,3 -8,1 -8,1 0,0 89,6 88,2 73,3Ponent -1,0 -0,3 -0,7 -2,5 -1,9 -0,7 90,3 88,2 85,8

Garrigues -3,9 -0,6 -3,3 -7,5 -5,0 -2,6 90,5 86,8 68,3

Noguera -3,5 -0,7 -2,8 -5,0 -3,7 -1,4 85,5 83,1 72,8

Pla d'Urgell -1,3 0,1 -1,4 -1,3 -0,6 -0,7 86,9 84,9 87,5

Segarra -0,1 -0,1 0,0 -3,2 -3,2 0,0 87,3 86,3 102,7

Segrià -0,3 0,4 -0,6 -1,5 -0,9 -0,6 92,9 90,9 88,8Urgell -1,1 -0,4 -0,7 -3,5 -2,8 -0,7 85,5 83,7 79,9Comarques centrals 0,7 0,1 0,6 -0,1 -1,3 1,2 96,3 95,8 89,6

Bages -1,1 0,2 -1,2 -2,7 -2,1 -0,6 97,2 94,7 88,5Berguedà -0,7 -0,7 0,0 -4,8 -5,9 1,2 97,2 96,5 74,7

Moianès -0,3 1,0 -1,3 -4,0 1,6 -5,5 98,4 91,6 68,6

Osona 3,2 0,7 2,5 4,9 0,5 4,4 95,6 98,3 96,6Solsonès -1,5 -0,2 -1,4 -4,6 -2,6 -2,0 88,2 84,6 79,7


Comarca

% de variació 2015-2016 % de variació 2011-2016 Catalunya =100


(continuació)

RFDB Població

RFDB per


RFDB per

habitant

RFDB per

habitant. 2011

RFDB per

habitant. 2016

PIB per habitant.

2016Alt Pirineu i Aran 0,1 -0,6 0,7 -9,2 -5,3 -4,1 88,1 83,3 78,0

Alt Urgell -0,2 -1,0 0,8 -9,9 -4,5 -5,6 84,8 79,1 68,0

Alta Ribagorça -0,1 -0,7 0,6 -11,9 -8,5 -3,7 96,4 91,3 85,4

Aran 2,1 0,0 2,2 -3,0 -3,0 0,0 85,2 83,5 117,4

Cerdanya 2,8 -0,1 2,9 -9,5 -5,6 -4,1 87,5 82,2 74,0

Pallars Jussà -3,9 -1,2 -2,6 -10,5 -7,5 -3,3 91,3 86,5 66,9

Pallars Sobirà 0,0 -0,7 0,7 -10,1 -6,5 -3,9 92,0 87,2 78,5

Penedès 1,4 0,7 0,7 0,0 0,0 0,0 91,9 90,6 69,8

Alt penedès 1,5 0,2 1,3 -0,9 0,4 -1,2 97,7 94,9 94,9

Anoia 1,0 1,0 0,0 -0,9 -0,2 -0,7 89,8 88,0 69,0

Baix Penedès 0,6 0,6 0,0 -3,4 -1,3 -2,2 81,7 78,2 58,9

Garraf 2,1 0,2 1,8 3,3 -0,4 3,7 96,6 98,2 59,5

Catalunya 1,5 0,3 1,2 1,1 -0,7 1,8 100,0 100,0 100,0

Font: Idescat.

Comarca

% de variació 2015-2016 % de variació 2011-2016 Catalunya =100

Renda familiar disponible bruta. Any 2016(% de cada component sobre la RFDB)

Remuneració d'assalariats

Excedent brut

d'explotacióPrestacions

socialsCotitzacions

socials ImpostosÀmbit metropolità de Barcelona 80,6 24,8 25,6 -22,1 -14,6 5,8Baix Llobregat 83,6 24,4 24,0 -22,3 -13,5 3,9

Barcelonès 77,5 24,7 27,1 -21,6 -15,6 7,9

Maresme 80,5 27,2 24,4 -22,5 -14,4 4,9

Vallès Occidental 85,1 24,0 24,2 -23,1 -13,9 3,7

Vallès Oriental 83,4 25,2 24,1 -22,7 -12,9 2,9

Comarques gironines 81,2 25,7 25,1 -23,0 -13,5 4,5

Alt Empordà 79,6 29,6 23,7 -23,4 -14,2 4,7

Baix Empordà 77,4 29,9 25,1 -22,6 -14,7 4,8Garrotxa 79,2 21,2 28,0 -21,6 -12,3 5,5Gironès 87,0 22,8 23,4 -24,0 -14,1 4,9

Pla de l'Estany 82,6 25,2 22,3 -22,8 -12,7 5,4

Ripollès 72,2 22,4 34,5 -20,2 -12,2 3,3

Selva 80,0 25,5 26,1 -22,6 -12,1 3,1


Recursos (%) Usos (%)

Altres


(continuació)

Remuneració d'assalariats

Excedent brut

d'explotacióPrestacions

socialsCotitzacions

socials ImpostosCamp de Tarragona 84,9 22,6 26,1 -23,2 -13,7 3,2

Alt Camp 80,0 22,3 27,0 -22,0 -11,6 4,3

Baix Camp 85,0 22,8 25,7 -23,3 -13,6 3,4

Conca de Barberà 74,8 25,0 27,6 -20,6 -10,9 4,2

Priorat 61,9 34,4 28,3 -18,6 -9,6 3,5

Tarragonès 87,4 21,9 26,1 -23,7 -14,5 2,7

Terres de l'Ebre 70,1 27,1 30,8 -20,4 -10,7 3,1

Baix Ebre 73,1 25,0 31,1 -21,0 -11,4 3,2

Montsià 69,2 27,9 30,3 -20,6 -10,0 3,1

Ribera d'Ebre 73,1 25,0 31,1 -20,3 -12,3 3,4

Terra Alta 50,6 39,4 30,2 -15,5 -6,7 2,1

Ponent 76,3 26,8 25,4 -21,7 -11,5 4,7

Garrigues 58,4 34,8 28,2 -17,3 -8,5 4,3

Noguera 65,7 31,8 27,0 -19,7 -9,8 5,0

Pla d'Urgell 74,9 28,4 23,7 -21,5 -10,5 5,1

Segarra 79,2 28,4 23,4 -23,4 -11,9 4,3

Segrià 80,2 24,8 25,1 -22,4 -12,3 4,6

Urgell 72,8 26,4 27,3 -20,8 -10,8 5,1

Comarques centrals 76,8 22,0 29,7 -21,1 -12,0 4,6

Bages 77,8 20,1 31,7 -21,0 -12,3 3,7

Berguedà 62,7 23,2 37,9 -17,6 -10,3 4,1

Moianès 78,1 29,0 24,7 -21,8 -13,0 3,0

Osona 79,6 23,0 25,8 -22,0 -12,2 5,9Solsonès 68,7 30,5 26,8 -19,8 -10,2 4,0Alt Pirineu i Aran 68,4 33,7 25,0 -20,1 -12,3 5,2

Alt Urgell 64,2 31,0 27,8 -18,2 -10,3 5,6

Alta Ribagorça 63,9 36,4 24,0 -18,4 -11,8 5,9

Aran 85,9 31,9 20,7 -26,1 -16,1 3,8

Cerdanya 71,7 37,6 19,5 -21,4 -14,4 6,9

Pallars Jussà 61,6 29,7 32,4 -17,7 -10,4 4,4

Pallars Sobirà 63,6 40,2 23,0 -19,0 -10,8 3,0

Penedès 81,3 25,2 26,4 -22,4 -13,6 3,0

Alt penedès 82,8 23,7 25,6 -22,5 -12,5 2,8

Anoia 81,4 22,6 27,9 -22,4 -12,3 2,8

Baix Penedès 78,4 25,7 30,1 -22,0 -13,9 1,7

Garraf 81,9 28,0 23,9 -22,7 -15,3 4,1

Catalunya 80,3 24,8 25,9 -22,2 -14,1 5,2

Font: Idescat

Nota: l'Idescat presenta informació territorialitzada de la RFDB i dels principals components del compte de renda de les llars. En aquest quadre, el saldo net dels components no territorialitzats s'agrupa a l'epígraf "altres".

Recursos (%) Usos (%)

Altres


Renda familiar disponible bruta per habitant de les comarques catalanes. Any 2016. Índex Catalunya=100. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.


Requadre 8. Els indicadors de benestar i progrés social El passat 28 de juny es va publicar l’actualització dels Indicadors de benestar i progrés social, establerts per un grup de treball amb membres tant de l’Idescat com de la DG de Pressupostos i de la DG d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat de Catalunya. Aquests indicadors –que s’actualitzen dos cops l’any- pertanyen als àmbits de Condicions de vida i treball, Salut, Educació, Medi Ambient, Habitatge, Seguretat i transport, Inclusió, drets i participació i Oci i cultura. En aquest requadre n’analitzarem tant l’evolució més recent. El bloc de les condicions de vida i treball En primer lloc, el bloc que fa referència a les condicions de vida i treball presenta una millora en tots els indicadors relatius a l’atur: baixa l’atur en general, l’atur entre les dones, les taxes d’atur de llarga i de molt llarga durada i, especialment, millora l’atur dels joves, que baixa 22,5 punts entre els anys 2013 i 2018 (a la zona euro va baixar 7,3 punts en el mateix període).

Indicadors de benestar i progrés social. Catalunya.Unitats: Percentatge, excepte quan s'indica el contrari.

2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució

Condicions de vida i treball

Renda mitjana neta anual de les llars (euros) 30.423 30.407 30.655 31.339 31.411 32.763

S80/S20 5,7 6,5 6,0 5,5 5,7 5,2Taxa de població en risc de pobresa o d'exclusió social (AROPE)Taxa de dones en risc de pobresa o d'exclusió social (AROPE)Taxa de menors de 18 anys en risc de pobresa o d'exclusió social (AROPE)Taxa de risc de pobresa 19,8 20,9 19,0 19,2 20,0 21,3

Taxa de risc de pobresa en el treball 11,4 11,7 11,2 12,0 12,2 14,4

Baixa intensitat de treball 10,8 12,0 8,8 7,2 8,8 5,8

Privació material severa 6,1 6,3 6,7 5,5 5,0 6,5

Intensitat de risc de pobresa 27,0 37,3 35,7 29,0 30,3 28,3


27,6 29,9 29,4 25 27,7 31,2

24,1 26,8 23,8 24 24,5 27,5

24,5 26 23,5 22,5 23,8 24,7


Tot i els descensos de l’atur entre els anys 2013 i 2018, Catalunya se segueix situant en el quart quartil dels països de la UE-28, tal i com es pot veure en el diagrama de caixa següent: Cal dir que aquests descensos tan importants de l’atur no tenen per què traduir-se en augments notables del benestar de la societat. Com es veurà més endavant, el 2018 la taxa de risc de pobresa en el treball va registrar un màxim des de l’any 2010. Dins d’aquest primer bloc també s’hi inclouen indicadors que es calculen a partir de l’Enquesta de condicions de vida. S’observa un increment de la pobresa relativa, tot i que milloren els indicadors de desigualtat i la renda mitjana neta anual. Pel que fa a la taxa AROPE, que mesura el percentatge de persones que es troben en risc de pobresa i/o exclusió social, Catalunya empitjora en termes relatius en el context europeu. En el següent diagrama de caixa

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

2013 2018Font: INE i Eurostat.

Catalunya

Màxim = Grècia

Mínim = Alemanya

Màxim = Grècia

Mínim = Txèquia

Taxa d’atur de Catalunya en el marc dels Estats de la Unió Europea 28 (2013 i 2018)

Llegenda

Màxim

Mediana

Mínim

Quartil 3

Quartil 1

(continuació)

2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució

Cobertura de les prestacions de desocupació 33,8 30,2 27,9 27,0 26,0 27,7

Taxa d'ocupació de 20 a 64 anys 63,9 66,2 67,7 70,1 71,8 72,9

Taxa d'atur 23,1 20,3 18,6 15,7 13,4 11,5

Taxa d'atur de les dones 22,4 20,0 19,4 16,9 14,4 12,1

Taxa d'atur dels joves 50,2 47,1 42,3 34,3 30,4 27,7

Taxa d'atur de llarga durada 12,2 11,5 10,4 8,5 6,3 4,7

Taxa d'atur de molt llarga durada 7,6 8,2 7,8 6,5 4,7 3,3

Font: Idescat.


s’observa una convergència progressiva de les taxes AROPE a nivell europeu però un empitjorament relatiu de la situació catalana, representada amb un punt negre: Tal i com ja s’ha avançat, la taxa de risc de pobresa en el treball, que expressa el percentatge de persones que, tot i treballar, els seus ingressos no superen el llindar de risc de pobresa, també experimenta un deteriorament progressiu, i el 2018 es va situar en el 14,4 %, mentre que la mitjana per a la zona euro va ser del 9,4 % (dada de 2017). En el gràfic següent, en què es compara la situació dels països de la UE-28 de l’any 2013 amb la de l’any 2017, es pot comprovar que, la taxa mediana dels països de la UE augmenta, i Catalunya també segueix aquesta tendència amb un augment d’1,8 punts percentuals.

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

2013 2018Font: Idescat i Eurostat.

Taxa AROPE de Catalunya en el marc dels Estats de la Unió Europea 28 (2013 i 2018)

Catalunya Catalunya

Màxim = Bulgària

Mínim = TxèquiaMínim = Txèquia

Màxim = Bulgària

0,0

4,0

8,0

12,0

16,0

20,0

2013 2017Nota: per manca de disponibilitat de dades, el diagrama de caixes es presenta per l'any 2017 en comptes del 2018.Font: Idescat i Eurostat.

Taxa de risc de pobresa en el treball en el marc dels Estats de la Unió Europea 28 (2013 i 2017)

Mínim = Finlàndia

Màxim = Romania

Mínim = Finlàndia

Màxim = Romania

Catalunya Catalunya


Tanmateix, la cobertura de les prestacions per desocupació (que mesura la població desocupada que rep prestacions per desocupació) repunta moderadament el 2018, després d’experimentar una caiguda important en el període 2010-2017. El bloc de la salut L’esperança de vida a Catalunya (83,6 anys el 2016) és una de les més altes del món, i també ho és l’esperança de vida en bona salut en néixer (82,2 anys el 2016). Malgrat això, hi ha alguns indicadors del bloc que mostren una evolució menys favorable. Destaca el percentatge de nenes i nens de 6 a 12 anys amb sobrepès i obesitat, que ha experimentat un creixement de 4,5 punts des del 2013, i ja ha assolit el 35,6 %. Per la seva banda, després d’anys de descens, la proporció de persones de 15 anys i més que consumeixen tabac (a diari o ocasionalment) ha crescut 1,6 punts el darrer any, i el percentatge és del 25,6 %. El bloc de l’educació El bloc dels indicadors referents a educació és el bloc amb millores més destacables en els darrers anys, tot i que encara es troba lluny de la mitjana de la UE-28. Per exemple, l’abandonament escolar el 2018 va ser del 17,0 %, molt allunyat ja del 28,9 % registrat el 2010, el valor més elevat de tots els països de la UE-28. Probablement, el canvi en


2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució

Salut

Esperança de vida en néixer (anys) 83,2 83,4 83,2 83,6 .. ..

Esperança de vida en bona salut en néixer 81,9 82,1 82,6 82,2 .. ..

Consum de tabac en la població de 15 anys i més 26,5 25,9 25,7 24,7 24,0 25,6

Excés de pes en la població de 6 a 12 anys 31,1 30,4 31,8 34,2 36,3 35,6

Estat de salut autopercebut 81,1 83,2 83,3 83,4 80,7 80,4

Adults amb problemes de depressió o ansietat 19,2 15,9 15,0 18,2 15,6 18,0Problemes de salut mental en la població de 4 a 14 anysSatisfacció amb els serveis sanitaris públics 88,1 90,0 89,7 88,7 90,0 89,6

Font: Idescat

4,4 4,5 4,2 4,7 5,1 5,9


les expectatives laborals dels joves estudiants sigui una de les causes d’aquesta millora, però cal tenir en compte que la dada per a la zona euro el 2018 va ser de l’11,0 % i que, tal i com es pot veure en el diagrama de caixa següent, Catalunya segueix mostrant un de les pitjors registres de la UE-28. La reducció de l’abandonament escolar prematur és la tendència general a la UE-28, sobretot en aquells països on el problema l’any 2010 era més accentuat.


2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució

EducacióPoblació de 30 a 34 anys amb estudis de nivell terciariPoblació entre 20 i 24 anys que ha assolit,com a mínim, l'educació secundària postobligatòriaAbandonament prematur dels estudis 24,7 22,2 18,9 18,0 17,1 17,0Població entre 15 i 29 que ni estudia ni treballaCompetències bàsiques amb un baix rendiment dels alumnes a les proves de 4t d'ESO (en tant per u)Competències bàsiques amb un alt rendiment dels alumnes a les proves de 4t d'ESO (en tant per u)Formació permanent de la població de 25 a 64 anys

Font: Idescat.

9,5 8,3 7,6 7,4 7,7 8,8

46,2 47,0 43,1 43,1 44,8 47,3

0,2 0,2

0,3 0,3 0,3 0,6 0,4 0,2

0,3 0,5 0,5 0,2

23,1 20,1 18,4 16,9 15,0 15,4

64,4 68,6 72,4 73,8 73,6 75,1

0,0

4,0

8,0

12,0

16,0

20,0

24,0

28,0

32,0

2010 2018Font: Eurostat.

Taxa d’abandonament escolar prematur de Catalunya en el marc dels Estats de la Unió Europea 28(2010 i 2018)

Mínim = Eslovàquia

Màxim = Catalunya

Mínim = Croàcia

Màxim = Espanya Catalunya


Un dels punts negres, però, és el del percentatge de persones de 25 a 64 anys que reben educació o formació respecte de la població total del mateix grup d'edat. Si bé l’últim any la millora ha estat de 1,1 punts percentuals, el descens global entre els anys 2013 i 2018 ha estat de set dècimes. El bloc del medi ambient En l’apartat de medi ambient, es detecta una millora en el percentatge de recollida selectiva bruta respecte de la generació de residus municipals, que ha pujat gairebé dos punts respecte del 2013. A la banda contrària destaca l'evolució de les emissions de gasos amb efecte hivernacle del Protocol de Kyoto causades per l'acció humana. Expressada en un índex en base 100=1990, la dada ha experimentat un creixement i se situa, el 2016, en el 115,1. El bloc de l’habitatge Després de tres anys en què la variable es trobava relativament estancada, el percentatge de renda de la llar dedicada a les despeses de l’habitatge principal ha experimentat un creixement en el període 2013-2018, i si bé el 2018 ha baixat 4,9 punts percentuals respecte de 2017, segueix estant per sobre de la taxa dels anys inicials de la sèrie. Aquesta dada, que recull el lloguer o els interessos de la hipoteca i altres despeses associades a l'habitatge, com ara subministraments o comunitat de veïns, és més possible que reflecteixi un encariment de l’habitatge, que un descens de la renda. El preu de l’energia, que en els darrers anys s’ha mantingut en nivells elevats, també hi podria haver incidit.


2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució

Medi ambientÍndex d'emissions de gasos amb efecte hivernacle (índex 100=1990)Consum d'energia renovable 8,8 8,7 8,5 8,2 .. ..

Indicador d'ocells agrícoles (índex 100=2002) 88,9 94,2 103,6 95,4 102,4 95,2

Recollida selectiva 38,0 38,2 39,0 38,6 39,9 ..Concentració de contaminació a l'aire per .. partícules en suspensió (µg/m³)

Font: Idescat.

21,0 23,0 26,0 21,0 23,0

110,6 110,6 112,2 115,1 .. ..


En canvi, el percentatge de població amb carència forçada que retarda el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat, etc.) en els últims 12 mesos ha millorat respecte de 2013 en 1,6 punts percentuals, i se situa en el 8,2 %, si bé el darrer any s’observa un increment de sis dècimes. El bloc de la seguretat i el transport El 2018 creixen amb força els fets sobre el patrimoni (robatoris, furts, danys, estafes, etc.), amb un creixement respecte de l’any anterior del 12,3 %. En canvi, millora la percepció del nivell de seguretat dels municipis: el 2017, el percentatge de persones que opinaven que la seguretat del municipi havia pujat 2,5 punts percentuals. El bloc de la inclusió, drets i participació Aquest bloc presenta alguns indicadors amb resultats moderadament positius. Millora la confiança en els polítics catalans, tot i que no


2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució

HabitatgeRenda de la llar dedicada a les despeses de l'habitatge principalRetards en el pagament de les despeses relacionades amb l'habitatge principalHabitatges amb problemes d'humitats, manca de llum i contaminacióHabitacions per persona (mitjana) 1,8 1,8 1,8 1,9 1,8 1,8

Font: Idescat.

22,5 18,1 15,4 14,4 18,7 20,1

9,8 9,9 11,1 9,2 7,6 8,2

21,2 21,6 21,7 25,1 29,8 24,9


2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució

Seguretat i transport

Percepció del nivell de seguretat del municipi 16,4 .. 16,9 .. 19,4 ..Fets contra el patrimoni(nombre en milers)Víctimes mortals per accidents de trànsit (nombre)

Font: Idescat.

272,0 272,0 291,0 282,0 283,0 ..

433,2 419,1 415,0 411,6 430,6 483,5


assoleixen l’aprovat (4,6 el 2018). També baixa moderadament el percentatge de població que percep la corrupció entre els polítics com a molt estesa, i se situa en el 69,3 % de les persones. A la banda contrària, el darrer any empitjora en quatre dècimes la confiança en els tribunals de justícia, i se situa en una puntuació de 3,5 sobre 10. Tampoc es pot considerar positiu que a les eleccions municipals de 2015, només un 18,4 % dels alcaldes van ser dones, tot i ser superior a la xifra del 2011 (14,2 %) . El bloc de l’oci i la cultura La dada més positiva del bloc de l’oci i la cultura és la proporció de persones entre 15 i 69 anys que fan activitat física saludable, que ha crescut de manera molt important entre els anys 2013 i 2018, i se situa en el 82,8 %. El percentatge de població de 3 a 14 anys que cada dia de la setmana fa, com a mínim, una hora d'activitat física extraescolar esportiva o juga al parc o al carrer ha experimentat una millora de gairebé quatre punts respecte de 2017, tot i que encara no s’ha assolit la dada de 2013 (38 %).


2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució

Inclusió, drets i participacióConfiança en els polítics catalans(escala del 0 al 10)Confiança en els tribunals de justícia (escala del 0 al 10)Dones alcaldesses .. .. 18,4 .. .. ..Població que percep la corrupció entre els polítics com a molt estesa

Font: Idescat.

.. 72,6 70,0 69,6 .. 69,3

3,8 3,3 4,4 3,8 3,9 3,5

4,1 3,6 3,4 3,7 3,8 4,6


2013 2014 2015 2016 2017 2018 Evolució

Oci i cultura

Despesa de les llars en serveis culturals 0,6 0,7 0,7 0,5 0,5 ..Activitat física saludable en la població de 15 a 69 anysÚs habitual d'Internet 69,5 75,1 79,4 78,9 81,8 85,1

Oci actiu en la població de 3 a 14 anys 38,0 38,1 37,5 30,6 31,2 35,1

Font: Idescat.

68,6 67,8 74,2 80,9 80,7 82,8


10. Recull d’indicadors econòmics

Producte interior brut (I)Milions d'euros

2014 2015 2016 2017 2018PIB 206.668 215.726 224.687 234.680 242.313

Demanda

Demanda interna 180.337 189.958 195.341 204.273 212.778

Despesa en consum de les llars 112.278 116.241 118.971 124.116 128.824Despesa en consum de les administracions públiques1 32.463 34.772 35.214 36.048 37.109

Formació bruta de capital2 35.595 38.944 41.156 44.109 46.845 Béns d'equipament i altres actius 20.553 22.639 23.765 25.040 26.479 Construcció 14.843 15.576 16.578 18.009 19.202

Saldo exterior 3 26.331 25.767 29.346 30.407 29.535

Saldo amb l'estranger 12.344 13.714 15.471 15.728 13.837

Exportacions béns i serveis amb l'estranger 77.679 81.168 83.692 89.810 92.580

Importacions béns i serveis amb l'estranger 65.335 67.454 68.221 74.082 78.743

Saldo amb la resta Espanya 13.987 12.053 13.875 14.680 15.697

Oferta 13.987 12.053 13.875 14.680 15.697

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 1.916 1.850 1.944 2.319 2.196

Indústria i activitats de sanejament 39.021 41.670 43.101 45.202 45.889

Manufactures 32.991 34.768 36.443 38.488 39.150

Construcció 9.054 9.492 10.283 11.163 11.863

Serveis 140.617 145.377 151.134 156.545 161.755

Total Valor afegit brut 190.608 198.389 206.462 215.229 221.702

Impostos nets sobre productes 16.060 17.337 18.225 19.452 20.611

Producte interior brut 206.668 215.726 224.687 234.680 242.313

Població (a 1 de juliol) 7.429.303 7.436.560 7.472.291 7.519.881 7.572.052

PIB per habitant (euros) 27.884 29.008 30.078 31.223 32.001

1 Inclou la despesa en consum de les institucions sense f inalitat de lucre al servei de les llars.2 Inclou la variació d'existències.3 Inclou el saldo amb l'estranger i amb la resta d'Espanya.Font: Idescat.

Dades anuals


Producte interior brut (II)% variació interanual en volum, llevat dels casos indicats

2015 2016 2017 2018 1r 2018 2n 2018 3r 2018 4t 2018 1r 2019

PIB 3,9 3,4 3,3 2,6 3,3 2,8 2,5 1,8 2,1

PIB (Variació intertrimestral) - - - - 0,4 0,5 0,5 0,4 0,6

Demanda

Demanda interna1 4,1 2,2 2,5 2,2 2,4 2,4 1,9 2,0 1,8

Despesa en consum de les llars 3,4 2,1 2,4 2,0 3,1 1,6 1,7 1,5 1,1Despesa en consum de les administracions públiques2 5,6 1,2 2,1 1,9 2,2 1,4 1,8 2,3 2,8

Formació bruta de capital3 8,4 4,7 5,2 4,6 2,8 6,9 3,9 4,7 4,1

Béns d'equipament i altres actius 8,9 4,3 4,7 4,7 -0,1 8,9 4,2 6,1 4,5

Construcció 4,2 5,1 4,9 4,2 6,3 4,2 3,5 3,0 3,8

Saldo exterior1, 4 -0,2 1,2 0,8 0,4 0,9 0,4 0,6 -0,2 0,3

Saldo amb l'estranger1 0,6 0,7 0,2 -0,4 0,1 -0,8 -0,3 -0,6 -0,3Exportacions béns i serveis amb l'estranger

4,1 4,4 5,1 2,0 4,5 2,2 1,0 0,4 -1,1

Importacions béns i serveis amb l'estranger

3,0 3,0 5,6 3,6 5,0 5,1 2,1 2,4 -0,3

Saldo amb la resta Espanya1 -0,8 0,5 0,6 0,8 0,8 1,2 0,9 0,4 0,6

OfertaAgricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

-3,4 4,1 3,7 -0,4 0,4 0,1 -0,9 -1,2 0,5

Indústria i activitats de sanejament 5,7 3,8 4,8 1,1 3,8 2,5 0,8 -2,4 -0,8

Manufactures 5,1 3,9 5,9 1,7 - - - - -

Construcció 4,5 5,2 5,8 4,7 6,4 3,9 3,5 5,2 5,3

Serveis 2,8 2,9 2,6 2,9 2,9 3,1 2,9 2,9 3,0

Total Valor afegit brut 3,4 3,2 3,2 2,6 3,2 3,0 2,4 1,9 2,3

Impostos nets sobre productes 10,2 5,9 5,1 2,5 3,2 4,1 4,0 3,5 3,2

Producte interior brut 3,9 3,4 3,3 2,6 3,3 2,8 2,5 1,8 2,1

1 Contribució al creixement.2 Inclou la despesa en consum de les institucions sense f inalitat de lucre al servei de les llars.3 Inclou la variació d'existències.4 Inclou el saldo amb l'estranger i amb la resta d'Espanya.Font: Idescat.

Dades anuals Dades trimestrals


Activitat i demanda (I)(% de variació interanual)1

Índex de producció industrial2

Clima industrial

Consum de ciment

Licitació d'obra

públicaHabitatges

iniciats3

Activitat dels

serveis4Pernoctació

hotelera

Passatgers de vols aeris5

Any

2014 1,6 -8,1 -8,2 93,6 51,4 3,0 1,9 4,2

2015 2,6 -3,4 6,2 -26,6 49,2 6,2 3,5 4,0

2016 3,1 -2,0 3,0 -11,6 38,1 2,9 6,9 10,5

2017 3,7 - 16,4 44,2 34,7 5,8 3,0 7,7

2018 0,8 - - -40,6 28,0 5,3 -0,7 5,9

Trimestre

1r 2018 4,5 - -4,8 46,8 16,8 5,5 3,1 9,4

2n 2018 3,0 - -1,0 -46,6 4,1 5,6 -4,0 4,3

3r 2018 -0,6 - -6,7 -61,2 52,8 4,7 -3,5 3,6

4t 2018 -5,4 - - -64,4 54,6 5,3 10,2 8,3

1r 2019 0,2 - - -45,7 -0,9 3,8 2,4 5,31 Excepte el clima industrial, que mesura el resultat del saldo de respostes.2 Sèrie corregida d'efectes de calendari.3 Habitatges d'obra nova visats pels col·legis d'arquitectes tècnics.4 Xifra de negocis.5 No s'inclouen els passatgers en trànsit.Font: Idescat; Departament d'Empresa i Ocupació; Ministeri de Foment i INE.

Activitat i demanda (II)(% de variació interanual)1

Matriculació de turismes

Venda de comerç

al detall2

Importació de béns

de consum

Matriculació de vehicles de càrrega

Importació de béns de

capital

Estoc de crèdit al

sector privat3

Creació de societats

mercantils4

Expectatives de les

empreses5

Any

2014 20,0 2,1 12,9 27,1 11,2 -7,6 0,2 -3,0

2015 27,3 3,2 17,7 37,4 15,5 -4,3 5,2 10,5

2016 10,0 2,7 7,3 6,6 4,2 -10,4 18,6 12,8

2017 8,0 -0,9 7,2 4,6 6,7 -8,1 -15,0 17,6

2018 4,5 0,3 5,4 10,3 4,6 -3,6 -6,3 13,9

Trimestre

1r 2018 11,4 1,6 4,3 5,6 -7,4 -9,4 -15,5 18,7

2n 2018 8,1 0,4 7,6 14,4 10,9 -9,6 -9,5 14,8

3r 2018 3,7 -2,2 3,6 17,6 3,6 -9,5 -9,3 12,6

4t 2018 -4,9 1,5 6,0 4,5 11,4 -3,6 -6,3 9,5

1r 2019 -3,6 0,3 9,1 -9,4 9,4 -1,5 4,7 14,8

1 Excepte les expectatives empresarials, que és un saldo entre respostes positives i negatives. 2 Valors constants (sense estacions de servei).

4 Dades acumulades.5 Expectatives de la marxa del negoci per al trimestre següent.Font: Direcció General de Trànsit, INE, Idescat i Banc d'Espanya.

3 La caiguda del 4t trimestre de 2017 s’explica per l’efecte estadístic del trasllat del domicili social d’algunes empreses fora de Catalunya.


Comerç de béns amb l'estranger i turisme estranger(% de variació interanual)

Total UE-28Nivell

tecnològic alt Total UE-28Nivell

tecnològic altNombre de

persones DespesaAny

2014 2,3 5,7 6,2 7,4 7,9 9,7 7,4 6,6

2015 6,0 6,4 9,8 5,6 6,0 9,1 3,5 3,9

2016 2,0 3,1 8,3 1,5 2,4 3,4 4,4 4,0

2017 6,9 4,6 9,5 9,0 4,6 7,5 5,4 10,1

2018 1,1 0,6 1,2 6,9 6,1 8,2 0,0 7,2

Trimestre

1r 2018 3,4 4,8 -4,4 4,2 4,7 7,2 3,4 10,4

2n 2018 2,4 0,5 -2,7 8,3 10,5 6,3 -3,1 7,5

3r 2018 -0,5 -2,9 2,3 6,8 4,1 12,2 -4,1 3,1

4t 2018 -0,7 -0,1 9,3 8,4 4,9 7,5 11,3 13,4

1r 2019 -1,4 -2,6 5,6 5,3 3,4 5,7 3,9 4,0

Font: Idescat; Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; INE, i Agència Estatal de l'Administració Tributària.

Exportació de béns Importació de béns Turisme estranger

Mercat de treball (I)(% de variació interanual, llevat dels casos indicats)

Activa Ocupada En atur Total16-24 anys

Any

2014 -1,5 2,1 -13,4 79,0 62,9 18,3 20,3 47,1

2015 -0,6 1,5 -9,1 78,9 64,2 19,6 18,6 42,3

2016 -0,1 3,4 -15,6 78,8 66,4 21,2 15,7 34,3

2017 0,1 2,9 -14,6 78,6 68,0 21,6 13,4 30,4

2018 0,4 2,7 -14,0 78,0 69,0 21,9 11,5 27,7

Trimestre

1r 2018 -0,3 3,3 -20,5 77,7 68,1 20,9 12,2 29,5

2n 2018 0,7 2,7 -13,1 78,0 69,1 21,6 11,4 27,4

3r 2018 0,1 2,3 -15,1 78,0 69,6 22,9 10,6 26,3

4t 2018 1,2 2,3 -5,8 78,5 69,2 22,1 11,7 27,6

1r 2019 2,0 2,7 -2,6 78,1 69,0 20,8 11,6 30,4


Població Taxa d'activitat (%

de població de 16-64

anys)

Taxa d'ocupació

(% de població de 16-64 anys)

Taxa de temporalitat

(%)

Taxa d'atur (%)


Mercat de treball (II)(% de variació interanual)

Total Indústria Construcció Serveis Total Indefinits TemporalsAny

2014 1,7 0,2 -2,0 2,4 1,9 -1,5 13,0 21,6 11,9 -6,9

2015 3,5 2,1 5,4 3,7 1,9 4,1 11,9 14,1 11,6 -10,0

2016 3,7 2,7 4,6 3,9 1,2 7,3 9,3 15,5 8,5 -11,9

2017 3,8 2,9 6,0 3,8 0,7 9,1 6,7 9,4 6,3 -11,1

2018 3,0 2,6 5,1 3,1 0,5 8,7 4,5 12,5 3,3 -6,0

Trimestre

1r 2018 3,7 3,3 5,1 3,7 0,6 9,9 7,9 10,8 7,5 -7,4

2n 2018 3,1 2,9 5,1 3,2 0,5 8,1 4,9 10,8 4,0 -5,9

3r 2018 2,4 2,3 4,6 2,4 0,3 7,7 3,8 11,6 2,6 -4,6

4t 2018 2,8 1,7 5,4 2,9 0,6 9,2 4,5 12,5 3,3 -6,1

1r 2019 2,7 1,1 5,8 2,8 0,1 9,0 0,9 -1,4 1,3 -4,9

1 Variació interanual sobre dades acumulades de l'any en curs.Font: Idescat; INE; Eurostat; Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Contractes registrats1

Afiliació a la Seguretat Social

Atur registrat

Tots els règimsRègim

d'autònoms Estrangers

Preus, salaris i costos laborals(% de variació interanual)

IPC

TotalInflació

subjacent

Aliments elaborats, begudes i

tabac

Béns industrials

sense productes energètics Serveis

Aliments no

elaboratsProductes energètics

Any

2014 0,1 0,4 0,6 0,1 0,4 -0,7 -1,1 -1,6 0,6 -1,7

2015 -0,2 0,9 1,2 0,5 1,0 2,9 -8,8 -2,7 0,8 0,7

2016 0,1 1,1 1,1 0,9 1,2 2,4 -8,3 -3,6 1,1 0,1

2017 2,2 1,3 1,1 0,4 1,8 2,8 8,0 4,3 1,5 -0,3

2018 1,8 1,1 1,5 0,2 1,4 3,1 6,5 2,7 2,0 2,0

Trimestre

1r 2018 1,2 1,2 1,9 0,2 1,6 1,6 0,9 1,2 1,6 3,0

2n 2018 2,0 1,1 1,8 0,2 1,4 3,7 6,8 3,0 1,6 1,1

3r 2018 2,3 0,9 1,2 0,2 1,2 3,4 11,3 4,0 1,7 2,3

4t 2018 1,9 1,0 1,0 0,4 1,4 3,6 6,9 2,7 1,9 1,8

1r 2019 1,2 0,9 0,9 0,4 1,2 2,5 2,5 1,5 2,1 2,9

1 Dades acumulades. Les dades anuals inclouen les revisions pactades f ins al f inal del període.2 Cost laboral i salarial ordinari per treballador i mes.Font: Idescat; INE; Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; i Ministeri de de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Salaris pactats

en conveni1

Cost laboral

total2

Preus

Índex de preus

industrials


11. Recull d’indicadors socials i de gènere

Principals indicadors socials i per gènere

Homes Dones TotalReferència

temporalMercat de treball

Taxa d'activitat de la població de 16 a 64 anys (%) 82,6 74,6 78,6 2017

Taxa d'ocupació de la població de 16 a 64 anys (%) 72,2 63,8 68,0 2017

Taxa d'atur (%) 12,6 14,4 13,5 2017

Taxa de temporalitat 21,2 22,6 21,9 2018

Proporció d'ocupació a temps parcial (%) 7,1 22,0 14,1 2018

Bretxa salarial (1) (índex salari/hora dels homes=100) 100,0 85,1 - 2016

Educació

Persones de 30 a 34 anys amb estudis de nivell terciari (%) 40,1 54,1 47,3 2018

Persones de 18 a 24 anys que no acaba l'educació secundària obligatòria (% abandó prematur) 21,5 12,5 17,0 2018

Persones de 18 a 24 anys que ni estudien ni treballen (%) 16,3 16,0 16,1 2018

Alumnes matriculats en universitats catalanes per al curs 2017-2018 (% sobre el total)

45,6 54,4 100 Curs2017-2018

Salut i demografia

Índex d'envelliment (2) (%) 13,1 143,5 121,7 2018

Índex de sobreenvelliment (3) (%) 13,1 19,9 17,0 2018

Esperança de vida en néixer (anys) 80,8 86,3 83,6 2016

Pobresa

Població en risc de pobresa (%) 18,4 24,1 21,3 2018

Població en risc de pobresa en el treball (%) 13,9 15,0 14,4 2018

Població amb molta dificultat per arribar a fi de mes (%) 7,8 9,3 8,5 2018

Poder i presa de decisions

Alcaldes i alcaldesses (%) 81,6 18,4 100 2015-2019

Regidors i regidores electes (%) 64,8 35,2 100 2015-2019

Diputats al Parlament de Catalunya (%) 57,8 42,2 100 2017-2020

Presidents dels consells d'administració. Empreses. IBEX-35 (%) 94,3 5,7 100 2015

Consellers dels consells d'administració. Empreses.IBEX-35 (%) 76,9 23,1 100 2015

Font: Idescat, INE, Eurostat i Institut Català de les Dones.

(1) La bretxa salarial entre homes i dones es defineix com a percentatge de la diferència del guany salarial brut per hora dels homes i les dones sobre el guany salarial dels homes.(2) Quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys. S'expressa en%.(3) Quocient entre el nombre de persones de 85 anys i més i el nombre de persones de 65 anys i més. S'expressa en %.

Documents

Nota de Conjuntura Econòmicaeconomia.gencat.cat › web › .content › 70_economia_cat... · La informació del primer trimestre del 2019 apunta que el creixement del PIB continua