WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 292181115

Precio especial presentandoobligatoriamente este anuncio

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.esOKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es

599€ 999€ 199€

259€Desde:

Individualdesde:

Matrimoniodesde:

Est

as o

fert

as d

e un

idad

es li

mita

das

anu

lan

cual

qui

er o

tra.

TE

RR

ITO

RI

P10

La Unió Europea «passa» del

procés catalàLa independència

de Catalunya és comentada als passadissos de

l’eurocambra, però està lluny de ser

tema prioritari

PREOCUPACIÓ PELS JOCS 2017

TA

RR

AG

ON

A

P06

Mas d’Enric, a punt

La nova presó entrarà en

funcionament el 24-N amb 400 interns

PÀGINES 2 I 3

PERILLA LA CELEBRACIÓ DELS JOCS MEDITERRANIS?L’ACTUAL SITUACIÓ INTERNACIONAL, AMB EUROPA EN ALERTA PER L’AMENAÇA GIHADISTA, QÜESTIONA LA IDONEÏTAT DE FER ELS JOCS D’AQUÍ A UN ANY I MIG

ESPANYA

FRANÇA

ITÀLIA

MARROC

ALGÈRIA

LÍBIA

TUNÍSSIA

EGIPTE

TURQUIA

KOSOVO

SÍRIA

LÍBAN

XIPRE

ANDORRA

MALTA

GRÈCIA

MACEDÒNIA

SÈRBIA

MONTENEGRO

BÒSNIA

CROÀCIA

ESLOVÈNIAMÒNACO

SAN MARINO

ALBÀNIA

MAPA DELS 25 PAÏSOS PARTICIPANTS PREVISTOS A TARRAGONA 2017

18 de novembre de 2015 | Tema de la setmana2 |

TEMA DE LA SETMANA

F rança està en guerra contra l’Estat Islàmic, que té el seu feu a ter-

ritori sirià, i reclama el su-port dels seus socis europeus, fet recollit dins dels estatuts fundacionals de la UE. Els sagnants atacs terroristes de la setmana passada a París, a banda d’aixecar una psicosi general i una sensació d’in-seguretat als països del vell continent, poden tenir una afectació directa en un dels projectes més importants de la ciutat de Tarragona: els Jocs Mediterranis 2017. L’es-deveniment preveu aplegar a la nostra ciutat atletes i vi-sitants de fi ns a 25 països de l’arc del Mediterrani, entre els quals una desena d’estats de confessió musulmana. La creixent amenaça gihadista a Europa i l’evolució dels esde-veniments preocupa els orga-nitzadors de Tarragona 2017 que, a banda de treballar de valent per desplegar disposi-tius de seguretat amb el mà-xim de garanties per als dies de competició, hauran de fer front a partir d’ara amb una conjuntura internacional convulsa i gens idònia per a

l’organització d’una trobada internacional com la que es preveu a casa nostra.

Estaran els països de la Unió Europea o el mateix Comitè Olímpic Internacional dispo-

sats a tirar endavant els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 en l’actual context? És la pre-gunta que ens fem aquesta set-mana a Notíciestgn. El temps i l’evolució dels fets a partir d’ara ens donaran la resposta

en els pròxims mesos. A Tarragona, de moment, no es pensa en l’anul·lació dels Jocs, però sí que es viu amb preocu-pació la situació experimentada per Europa. Els organitzadors de Tarragona 2017 estaran molt

amatents a les determinacions que la UE prengui a partir d’ara per abordar temes cabdals com la gestió de la immigració pro-cedent de països islàmics i, per davant de tot, l’amenaça del terrorisme gihadista a qualse-

L’amenaça gihadista a la UE inquieta l’organització dels Jocs Mediterranis, que hauran de fer front a un context internacional convuls i excepcional

Alerta antiterrorista a Europa, preocupació pels Jocs 2017

FRANÇA DECRETA TRES MESOS D’ESTAT D’EMERGÈNCIA. El president de la República de França, François Hollande, ha decretat l’estat d’emergència al país veí durant els pròxims tres mesos i ha requerit els socis de la UE a actuar conjuntament en la guerra declarada contra l’Estat Islàmic de Síria. El líder gal ha reclamat també a l’eurozona que deixi la política econòmica en segon terme per prioritzar l’actuació en matèria de terrorisme i immigració al vell conti-nent. En aquest context, s’obren interrogants sobre la idoneïtat d’avançar en l’organització d’una trobada internacional com són els Jocs Mediterranis.

Òliver Márquez,Tarragona

| 18 de novembre de 2015 | 3Tema de la setmana

tema de la setmana

«La barbàrie no pot condicio-nar les il·lusions d’una ciutat com Tarragona i el seu territo-ri». Aquesta és la primera con-clusió de Javier Villamayor, regidor responsable dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017, quan se li pregunta sobre la incidència que els atemptats gihadistes a França i l’actual context internacional poden tenir en la projecció de l’es-deveniment esportiu. Villamayor recorda que «els Jocs Mediterranis són un es-deveniment esportiu i cultu-ral i, per tant, poden desen-volupar un paper clau per fraternitzar els països de l’arc mediterrani en un moment de màxima convulsió». Mal-

grat això, el responsable po-lític dels Jocs Mediterranis reconeix que segueix el tema de l’alerta terrorista a Europa amb «evident horror i preocu-

pació. És obvi que cada vega-da que es produeix un drama com el de la setmana passada a París la situació es compli-ca més, especialment quan parlem d’un esdeveniment que ha d’aglutinar voluntats de països de fins a tres con-tinents». En matèria de segu-retat, Villamayor apunta que és «un tema delicat en el qual no és adient posar el focus in-formatiu». El desplegament dels dispositius de seguretat previstos per als dies previs dels Jocs Mediterranis així com els dies de competició ja s’estan perfilant en el si d’una Comissió d’experts in-tegrada per efectius dels Mos-sos d’Esquadra de Catalunya,

de la Guàrdia Civil, de la Poli-cia Nacional i del CNI (Centre Nacional d’Intel·ligència).Des de Notíciestgn ens hem posat en contacte amb altres representants polítics de la ciutat de Tarragona que, de

moment, volen esperar al desenvolupament dels esde-veniments a Europa abans de posicionar-se sobre els efec-tes que l’amenaça gihadista pugui tenir en el projecte tar-ragoní. Només Pau Ricomà, d’ERC, ha apuntat que «sem-pre ens hem mostrat crítics amb els Jocs per aspectes com el finançament o el desenvo-lupament del Pla director. No obstant això, no utilitzarem un tema tan important com la seguretat com a element de confrontació. No s’ha de generar alarmisme, però s’ha de ser conscient que un esde-veniment d’aquesta magni-tud necessita un Pla director de seguretat ben elaborat».

Villamayor: «La barbàrie no pot condicionar les il·lusions de la ciutat de Tarragona»El regidor responsable dels Jocs, Javier Villamayor, veu Tarragona 2017 com una oportunitat per treballar en «l’agermanament» de cultures i països

Pau Ricomà (ERC): «No cal generar alarmisme però és evident que cal un Pla director de seguretat molt ben elaborat»

Caldrà veure si ens internacionals com la UE o el COI estaran per la labor de tirar endavant els Jocs emmig de les tensions entre Occident i Orient

Tarragona 2017 preveu la participació d’un total de 25 països de l’arc mediterrani, entre els quals una desena d’estats islàmics

L’Olimpíada Popular Barcelona 1936, l’esdeveniment que no es va celebrarL’estiu de 2016 farà tot just 80 anys que la ciutat de Barcelona es va quedar sense poder celebrar l’Olimpíada Popular de 1936 per l’esclat de la Guerra Civil espanyola. L’Olimpíada de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936. Estava previst que el certamen comencés el 19 de juliol de 1936 i durés una setmana, fins al 26 de juliol.Barcelona es va presentar com a candidata a organitzar els Jocs Olímpics de 1936. Després de l’èxit de l’Exposició Internacional de 1929, es considerava la ciutat ideal per organitzar uns Jocs. La situació política en 1931, data de la designació, era força convulsa a Espanya i el Comitè Olímpic Internacional (COI) es va decantar per Berlín com a ciutat designada per organitzar l’onzena cita olímpica de l’era moderna. Alemanya era en aquell moment un país democràtic i no va ser fins a 1933 que van arribar els nazis al poder i van establir el Tercer Reich. La pre-paració dels Jocs de Berlín s’orientava a fer una apologia del nazisme i dels seus valors racials i militars, cosa totalment en contra de l’esperit olímpic, tant en l’antiguitat clàssica com en l’era moderna. Es van produir protestes en l’àmbit mundial, sobretot per part d’organitzacions jue-ves i d’esquerres, però finalment el COI va mantenir la celebració dels Jocs a Berlín. Barcelona va decidir organitzar llavors una celebració alternativa, l’Olimpíada Popular, amb l’objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions.En total hi havia previstes competicions en 16 esports com futbol, tennis, bàsquet, boxa, atle-tisme, lluita, pilota basca, i fins i tot escacs. Les despeses corrien per compte del govern francès (600.000 francs), govern espanyol (400.000 pessetes) i Generalitat de Catalunya (100.000 pesse-tes). França tenia un govern d’esquerres presidit per Léon Blum i es va bolcar per donar suport a l’Olimpíada Popular barcelonina. 20.000 visitants van arribar a Barcelona amb motiu de l’Olimpíada Popular, desbordant les previsions. El 18 de juliol, un dia abans de la inauguració oficial, es va fer un assaig general al nou Estadi de Montjuïc. A partir del 19 de juliol de 1936, però, la guerra va frustrar el projecte que el moviment de l’esport popular català havia concebut. El nou ordre revolucionari i les necessitats pròpies del conflicte bèl·lic van posar fi a Barcelona 1936, just unes hores abans d’iniciar-se.

l’aPUnt HIstòrIc

vol punt del continent. Els atemptats de divendres passat a París (amb més de 150 morts) han caigut com un gerro d’aigua freda en el si de l’organització dels Jocs, que des d’un primer moment han promocionat l’esdeveniment com a punt de trobada cultural i esportiu entre els pobles que conflueixen a la Mediterrània (vegeu plànol de portada). A hores d’ara, l’Estat d’alerta an-titerrorista s’ha fixat a nivell 4 (probabilitat alta d’atemptat) en el conjunt d’Espanya i de Catalunya, on els cossos poli-cials estan fent una important tasca per identificar persones

presumptament vinculades a cèdules gihadistes establertes al territori. Malgrat aquesta tasca, en el si de l’organització dels Jocs es té clar que la successió de nous atemptats a Europa d’aquí a l’estiu de 2017 representaria un gran entrebanc a la celebració de l’esdeveniment, tant pel que fa al desplegament en termes de seguretat com pel que fa a la dificultat de disposar del suport de les federacions esportives de cadascun dels països convi-dats. L’escenari internacional no és l’ideal, però de moment els Jocs Mediterranis continuen endavant.

Javier Villamayor

18 de novembre de 2015 | 4 | Sumari i editorial

CLAUS DE LA SETMANA

Frase de la setmana

«Estem en guerra»

François Hollande, president de la República francesa

1412 18

6 8 9Tot a punt per a

l’obertura de la nova presó de Mas d’Enric

El jutge aixeca el secret de sumari del

cas Inipro

Ha passat a França, a una de les capitals més importants d’Europa. Però també va passar a Madrid (Espanya) ara fa uns

anys. I a Nova York (Estats Units d’Amèrica). I a molts altres indrets del món occidental. L’amenaça terrorista islàmica és present en el dia a dia de la ciutadania. I és present en la ment de tothom. Drames com els viscuts la setmana passada a la capital del país veí ens serveixen per recordar que tots, siguem au-toritats de primer nivell o simples ciutadans de la classe treballadora, estem en el punt de mira dels objectius gihadistes. Som vulnerables davant el radicalisme i això crea una psicosi col·lectiva que, tard o d’hora, ens esclatarà a la cara. Després d’uns atemp-tats com els de París és lògic que molts mirem amb recel les persones amb estètica musul-mana quan ens les trobem al supermercat, quan anem a buscar els nens al col·legi o quan fem cua per comprar pa. Sabem que no es pot generalitzar. Que no tots els immigrants de països islàmics són radicals ni combreguen amb el terror, però la psicosi col·lectiva ens

empeny a ser malpensats. I cada vegada ho som més. Els atemptats de divendres passat a França poden marcar un abans i un després en l’actitud d’Europa envers el front islàmic. Des-prés d’anys rebent milers d’immigrants i de li-mitar-se a seguir des de la llunyania l’evolució sociopolítica de l’altre costat del Mediterrani, el conjunt d’estats europeus tenen ara sobre la taula un greu problema. El president gal ha estat clar en la resposta als atacs soferts a la capital parisenca. França està en guerra contra l’Estat Islàmic establert a Síria, país que també està generant greus problemes al conjunt d’Europa per l’emissió incontrolable de refugiats. I Hollande, a més a més, no ho vol fer sol. Invocant els estatuts fundacionals de la Unió Europea exigeix als seus socis que li donin suport (ideològic i mi-litar) en la croada contra el radicalisme i el terror. Perquè demà els fets de París poden re-produir-se a qualsevol altre indret del club. La UE mai s’havia plantejat disposar d’un exèrcit únic per protegir els seus interessos globals... fi ns ara.

Psicosi

Editorial

Entrevista a la directora de cinema

Anna Bofarull

Els distintius de qualitat de casa

nostra: DOP Siurana

Hospitals més ecoefi ciens amb el projecte Bohealth

La Fundació Bonanit, una mà oberta als

sense sostre

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Protagonistes

Canvi del sostre de la piscina del CN TàrracoEl Club Natació Tàrraco ha començat les obres del canvi de sos-tre de la piscina de competició, la piscina interior més antiga del Club. El Tàrraco va iniciar fa un any i mig un projecte de mecenatge per tal de buscar fons per canviar la coberta de la piscina, una xifra que puja a 150.000 euros. Finalment, amb el suport dels socis i amics del Tàrraco, entitats i empreses del territori s’ha aconseguit la xifra de 70.000 euros.

SÍ

Una crida a l’afi ció grana passada de rosca?

NO

El Nàstic de Tarragona s’enfronta aquest cap de setmana al CF Llagostera, davant el qual la passada temporada va perdre la possibilitat de pujar de categoria. La manera com es va desen-volupar l’eliminatòria sembla que ha deixat alguns amb ganes de revenja veient la crida que es fa amb aquest cartell fet pel club que incorpora la «V» de vendetta...»

- Hi ha coses que sé perfectament que no són veritat, diu Nasreddín.- Ens en podries dir alguna?- L’altre dia, tot passejant, vaig sentir el rumor que jo havia mort.

Allò veritablement terrible quan es cerca la veritat és que es • troba.Té molt de mentida dir veritats que no sentim• Amb el temps, és millor una veritat dolorosa que una mentida • útil.Les persones que millor parlen són les que no necessiten • paraules.“Siguis amic de la veritat fi ns el martiri, però no siguis el seu • apòstol fi ns a la intolerància” (Pitàgores)La veritat pot emmalaltir, però no pot morir mai del tot.•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Coses que no són certes

| 18 de novembre de 2015 | 5Opinió

claus de la setmana

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassificatsclassificats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

ima

tg

es

de

la

se

tm

an

a

MINUTS DE SILENCI PER L’ATEMPTAT DE PARÍS.Aquesta setmana la majoria de municipis i institucions tarra-gonines com la Diputació de Tarragona i els ajuntaments de Tarragona i el Vendrell (a les imatges) han guardat un minut de silenci en memòria de les víctimes dels atemptats terroristes que han costat la vida de 130 persones.

OPiniÓ

PISOS I CASES EN LLOGUERPER RESPONDRE A L’ALTA

DEMANDA QUE TENIMEt trobarem l’inquilí ideal!

BUSQUEM

Aicat 4.746

Els nostres agents estan formats amb les últimes tendències en màrqueting adap-tades al sector immobiliari.

Jornades de portes obertes: Preparem visites conjuntes dels nostres agents a la seva propietat per conèixer-la millor.

No haurà de visitar moltes immobiliàries: Visitant-ne una, les visita totes.

Compromís de servei: Entre totes les immobiliàries pertanyents a les agrupacions comercials Apialia, revisem les ofertes diàriament per aconseguir optimitzar la seva venda al màxim.

Garantim que el seu immoble tindrà el mateix preu a totes les immobiliàries de les agrupacions Apialia.

Màxima seguretat jurídica per al comprador, ja que existeix un encàrrec de venda en exclusiva per a cada immoble.

TTots els nostres agents pertanyen al col·lectiu API, estan inscrits en el registre de la Generalitat i disposen d’una assegurança de Responsabilitat Civil (cobertura de 775.000€) i de Caució (cobertura de 60.000€).

18 de novembre de 2015 | 6 | Tarragona

tarragona

T ot està previst perquè el pròxim 24 de novembre s’oficialitzi la posada

en marxa del nou centre pe-nitenciari de Mas d’Enric, al terme municipal del Catllar, amb el trasllat de més de 400 reclusos procedents de l’ob-soleta presó de l’avinguda Argentina de Tarragona. En aquesta primera fase el nou centre, amb capacitat per a més d’un miler d’interns, només allotjarà els de la pre-só de Tarragona. Uns mesos més tard s’iniciaran la sego-na i tercera fase de posada en marxa de l’equipament amb la incorporació d’interns pro-cedents d’altres centres peni-tenciaris del país.

Una visita recent a les instal·lacions de Mas d’Enric permet assegurar que el nou centre entrarà en funcionament en la data anunciada, el pròxim dimarts 24 de novembre. Tots els dispositius ja estan pre·parats per realitzar el trasllat dels primers 400 reclusos que passaran la nit a les cel·les de la nova presó, un equipament de primer nivell que posa fi a la precarietat de l’antiga presó de Tarragona. Un salt qualitatiu tant per als interns com per als funcionaris del centre.

La nova presó, a puntseguretat

El centre penitenciari Mas d’Enric, al Catllar, es posarà en marxa el 24 de novembre amb el trasllat dels interns de la presó de Tarragona

1-20 NOVEMBRESETMANA BLAVA DE FORD

El règim obert es queda a TGNSi bé la nit de dimarts vinent els reclusos de Tarragona ja dormiran a la nova presó, l’actual centre de l’avinguda Ar·gentina no es quedarà del tot buit. De moment, i a l’espera d’una nova ubicació, el mòdul d’internament de règim obert (per a uns 30 de interns que només passen la nit a la presó) romandrà al centre de la ciutat tarragonina.

| 18 de novembre de 2015 Publicitat | 7

18 de novembre de 2015 | 8 | Tarragona

tarragona

A quest dilluns 16 de no-vembre a la tarda es va aixecar el secret de

sumari del cas Inipro, amb el qual s’investiguen pre-sumptes irregularitats en la contractació de l’esmentada empresa per part de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarrago-na. A partir d’ara totes les informacions relacionades amb el cas seran compartides als mitjans de comunicació,

també aquelles que facin re-ferència a les citacions a de-clarar per part de testimonis i imputats.

De moment són set els impu-tats arran d’un cas de presump-tes delictes de prevaricació, trà-fic d’influències i malversació, per uns contractes de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSS) a l’empresa Inipro a través d’un concurs en què hi participaven una filial

d’aquesta entitat i d’una altra que es va retirar. Tot plegat va succeir entre 2010 i 2012, amb dues pròrrogues irregulars de contractes. Quan es va destapar la polèmica, va dimitir el gerent de l’IMSS, Antonio Muñoz, un dels imputats ara en el cas. Les actuacions policials van iniciar-se el passat 9 d’octubre quan la Guàrdia Civil va escorcollar fins a cinc dependències muni-cipals, entre les quals l’edifici consistorial i la seu de l’IMSS.

El jutge aixeca el secret de sumari del cas Inipro

JUDICIaL

A partir d’ara els mitjans de comunicació tindran accés a totes les informacions de la investigació del cas, així com aquelles referents a imputats i testimonis

| 18 de novembre de 2015 Territori | 9

tERRItORI

D esprés de més de dos anys de feina, l’Hospi-tal de Santa Tecla i la

Xarxa de Santa Tecla, junta-ment amb les empreses tec-nològiques catalanes Simpple (Tarragona) i Leitat (Terrassa), han desenvolupat una apli-cació web que permetrà els hospitals de la UE millorar el seu comportament energètic i ambiental. L’eina ‘on line’, desenvolupada amb cofinan-çament europeu en el marc del projecte LIFE+ BOHEALTH, ha vist la llum aquest estiu de 2015 i ja s’està aplicant en fase de proves als centres assistencials de la mateixa Xarxa de Santa Tecla (Centre Santa Tecla Llevant i Hospi-tal del Vendrell), així com en altres institucions sanitàries de Catalunya. L’eina permet avaluar els aspectes ambien-tals (energia, aigua, residus…) dels centres sanitaris per identificar aquells que són significatius, determinar les millors tècniques disponibles per a la millora ambiental, la definició i implantació del Pla d’acció i el seu seguiment.

Bohealth, nom amb què han batejat l’eina els seus creadors, va dirigida a responsables de la gestió ambiental o responsables de serveis generals de centres sanitaris (hospitals generals, centres d’assistència primària, hospitals de dia, centres socio-sanitaris i centres de salut men-tal, entre altres), que han de prendre decisions per millorar el centre. Bohealth s’estructura en diferents mòduls que per-meten:• Fer una avaluació ambiental del centre sanitari• Prioritzar aquells aspectes ambientals (energia, aigua, re-sidus…) que són més significa-tius• Identificar i prioritzar les me-todologies que es poden aplicar

per millorar el comportament ambiental del centre• Definir i fer seguiment d’un Pla d’Acció per a la millora• Realitzar un estudi compa-ratiu del comportament ambi-ental entre diferents anys de referència o diferents centres, tenint en compte diferents vec-tors ambientals.En aquesta fase de proves, a banda dels dos centres de la Xarxa de Santa Tecla, hi partici-pen també els Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, l’Hos-pital Sant Pau i Santa Creu de Barcelona, el Parc Taulí, el Con-sorci Hospitalari Vic, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), la Fundació Sanitària Mollet, el Consorci Sanitari de l’Anoia, l’Osakidetza (Servei Basc de Sa-lut) i CARTIF Centre Tecnològic coordinador del projecte LIFE Smart Hospital.L’objectiu dels impulsors de Bo-health, que finalitzarà la fase

de proves l’estiu de 2016, és recollir el màxim nombre de dades possible per verificar el bon funcionament de l’eina i determinar la seva funcionali-tat en el dia a dia dels centres assistencials que la utilitzin. Juan Carlos Alonso, de l’em-presa tecnològica tarragonina

Simpple i responsable tècnic del projecte Bohealth, assegu-ra que «l’objectiu és identificar el consum energètic i d’aigua de cadascuna de les àrees que integren el conjunt del centre sanitari, així com el volum de residus generats, per identifi-car oportunitats de millora». Alonso recorda que els cen-tres sanitaris, especialment els grans hospitals, donen feina a molts professionals i ofereixen serveis bàsics a infinitat de per-sones durant els seus anys de funcionament. «Es tracta d’es-tructures vives per on passen diàriament milers de persones i, per tant, requereixen una in-novació constant per garantir una millora contínua de les se-ves prestacions a la ciutadania i als professionals que desenvo-lupen la seva feina al centre. El projecte Bohealthontribueix a tot això des del punt de vista de la bona gestió ambiental i ener-

gètica del conjunt de l’equipa-ment», assegura Alonso. L’eina està disponible a http://bohealth.simpple.com i per co-mençar a usar-la solament cal registrar-se de manera ràpida i senzilla. A continuació es rep un codi d’usuari i contrasenya per poder començar a utilitzar l’eina. L’ús de l’eina és gratuït en aquesta fase de prova.

Més informació a: http://bohealth.eu/

Hospitals més ecoeficientsXARXA SANtA tECLA

La Xarxa de Santa Tecla lidera la creació de BOHEALTH, una aplicació web impulsada per la UE i desenvolupada juntament amb les empreses tecnològiques Simpple (Tarragona) i Leitat (Terrassa). Ara els centres de salut europeus reduiran la seva despesa energètica i seran més respectuosos amb l’entorn

L’eina és d’ús gratuït en fase de proves i està especialment pensada per als responsables de la gestió ambiental o responsables de serveis generals dels centres de salut de qualsevol punt de la Unió Europea (UE)

Bohealth permet que els hospitals identifiquin potencialitats d’estalvi en consum energètic i generació de residus i que puguin fer-ne un seguiment constant

UsUaris en fase De proves

santa tecla llevant •(tGn)Hospital Del venDrell•s. salUt baix emporDà•Hospital sant paU •(bcn)parc taUlí (terrassa)•consorci H. De vic•institUt assistÈncia •sanitàriafUnD. sanitària •molletconsorci sanitari •l’anoiaosaKiDetZa (país basc)•

18 de novembre de 2015 | 10 | Territori

TERRITORI

U n parell de dies a Brussel·les, convi-dat per l’eurodiputat

d’UDC, el barceloní Francesc Gambús, juntament amb altres periodistes catalans, han estat sufi cients per com-provar en primera persona que el procés català està for-ça lluny de convertir-se en tema prioritari per a la Unió Europea (UE). De moment, la incidència del cas català al Parlament Europeu es limita a converses improvisades als passadissos de l’eurocambra, però en cap cas la delicada situació política que es viu entre Catalunya i Espanya és a l’agenda ofi cial del màxim organisme de la governança al continent. L’Europa dels 28, on, per cert, Espanya té força poder, té a hores d’ara altres preocupacions, com ara la gestió de l’entrada de refugiats sirians a l’eurozona o el problema de seguretat pública dels estats membres davant l’amenaça del terro-risme gihadista.

Sovint s’ha parlat d’un hipotè-tic suport de la Unió Europea en cas que Catalunya es convertís en un estat independent. Aquest extrem, ara per ara, és ben im-probable, ja que la UE no té el cas català entre les seves priori-tats. El procés sobiranista és, a efectes ofi cials, un «afer intern de l’Estat espanyol» i, per tant, no li correspon a la UE entrar en valoracions. Si bé és cert que en el si del Parlament europeu sorprèn la manca de capacitat dialèctica mostrada pel govern de Rajoy envers les aspiracions catalanes (sobretot si es compa-ra amb el cas escocès i el com-portament del primer ministre

britànic David Cameron), la realitat és que l’eurocambra no farà públic cap posicionament contrari als interessos de l’Estat espanyol, un dels pesos pesants del club que conformen ara per ara l’Europa dels 28. A més, la mateixa UE no té gens d’interès a facilitar la fragmentació d’un estat membre, ja que això po-

dria donar pas a la proliferació de processos similars a la resta d’estats europeus integrats per regions amb identitats nacio-nalistes i cultures pròpies. Parlant amb eurodiputats i al-gun corresponsal català que cobreix l’actualitat de la UE des de Brussel·les, es consta-ta la importància que tenen a

l’eurocambra la cinquantena de diputats que aporta l’Es-tat espanyol. I no només pel nombre d’escons que ocupen, cabdals per assolir les majories necessàries per tirar endavant decisions en el ple parlamen-tari, sinó també pel prestigi de què gaudeix actualment Espa-nya dins del marc europeu. I és

que l’Estat espanyol presenta uns índexs de creixement eco-nòmics superiors a la mitjana europea, fet que per als ideò-legs de la política econòmica de l’eurozona en temps de crisi és un exemple de bones pràc-tiques. Per a la UE, el govern de Mariano Rajoy ha aplicat durant els darrers anys les con-signes convingudes pel màxim organisme europeu i ara n’està recollint els resultats.Amb aquest escenari, Catalunya té difícil tocar la fi bra sensible de les institucions europees, que prefereixen que els governs espanyol i català arribin a una entesa satisfactòria. En cap cas es planteja un escenari en què la UE actuï com a mediadora en les difícils relacions que regnen entre Catalunya i Espanya.

El procés català, lluny de ser prioritari per a la Unió Europea

POLÍTICA

Brussel·les es mira el cas català amb fredor i es posiciona inicialmentamb Espanya, un dels estats amb més pes específi c en l’Europa dels 28

Vista de l’entrada principal al Parlament europeu, a Brussel·les, la setmana passada. / Ò.M.

La gran diferència entre Catalunya i Escòcia és que, en el cas britànic, hi havia una entesa política en el si del Regne Unit

De moment només es parla del procés català als passadissos del Parlament, però en cap cas de manera ofi cial

Espanya té prestigi. L’actual creixement econòmic de l’Estat espanyol és un exemple a seguir a la UE

Òliver Márquez,Brussel·les

| 18 de novembre de 2015 Territori | 11

TERRITORI

La catalana no està considera-da llengua ofi cial al Parlament europeu i, per tant, no es pot fer servir en comunicacions ofi cials de la institució. Malgrat això, a la UE hi ha un nodrit grup de catalans i catalanes, po-lítics i funcionaris, que fa molts anys que treballen a Brussel·les. Com a exemple, l’actual por-taveu del Parlament europeu, Jaume Duch, és el funcionari català que ocupa el càrrec més important dins de la cambra eu-ropea. L’estada de dos dies a Brussel-les ens va permetre parlar amb

diversos eurodiputats catalans: Ernest Maragall i Javier López (PSC), Francesc Gambús (Unió) i Ramon Tremosa (CDC). Tots coincideixen a afi rmar que, després de les eleccions del 27-S (amb victòria del vot sobiranis-ta) l’interès de l’eurocambra ha crescut. «En les últimes setma-nes hi ha hagut una quinzena d’eurodiputats que m’han pre-guntat per Catalunya», assegu-ra Ernest Maragall, qui afegeix que «el procés català no està formalment a la UE, però és ve-ritat que se’n parla. Però Euro-pa és presonera dels seus estats

i, tot i que cal ser positiu, la UE no tractarà el tema fi ns que a Catalunya i a Espanya s’hagin pres decisions». El seu company de formació, Javier López, va més enllà i puntualitza que «el fet que se’n parli als passadis-sos no vol dir que el tema es-tigui a l’agenda del Parlament europeu. El que sí que sorprèn aquí és que Madrid es mostri tan contrari a negociar». Tots dos coincideixen a afi rmar que el procés català desperta inte-rès en alguns diputats, sobretot perquè no es desconeixen les conseqüències que la fragmen-tació d’un estat membre com és Espanya podria provocar en el futur geopolític de la Unió Europea.

Ramon Tremosa, de CDC, diu que «la diplomàcia espanyola havia repartit un document dient que el que està passant a Catalunya és un sufl é, però les eleccions del 27-S han demos-

trat que això no és així. Dintre del Grup Popular Europeu hi ha una certa preocupació per l’evo-lució del cas català». Francesc Gambús (UDC), de la seva ban-da, coincideix que «queda mol-ta feina per fer. La inexistència d’una diplomàcia catalana com-plica les coses en un entorn in-ternacional com aquest».

«La situació política de Catalunya no està a l’agenda del Parlament europeu»Els eurodiputats catalans asseguren que cada vegada hi ha més col·legues interessats en el procés sobiranista DIPUTATS CATALANS AL

PARLAMENT EUROPEU. A dalt a l’esquerra, els socialites Javier López i Ernest Maragall. A dalt a la dreta, Francesc Gambús (Unió Democràtica de Catalunya). A l’esquerra d’aquestes línies, Ramon Tremosa, de Convergència Democràtica de Catalunya / Fotografi es: Sofi a Cabanes

18 de novembre de 2015 | 12 | Entrevista

GENT DE CASA

E ls cinemes OCine de les Gavarres han acollit la preestrena a Tarragona

de la pel·lícula ‘Sonata per a Violoncel’, de la cineasta tar-ragonina Anna Bofarull, que a partir del pròxim divendres es podrà veure, en versió catala-na, a totes les sales comercials. Després d’un llarg periple de presentacions i participacions en diferents concursos i pre-mis, el llargmetratge s’ha po-gut veure a la ciutat natal de la seva directora. Parlem amb ella per saber com viu la pre-sentació en societat del fi lm a casa seva.

Tornes on va començar tot...Sí, la veritat és que estic molt emocionada de portar la pel-lícula a Tarragona després de presentar-la per diferents parts

del món. La ciutat i tot el seu en-torn tenen un paper fonamental en la pel·lícula perquè des del mes de febrer de l’any passat hi hem rodat moltes escenes i hem comptat amb molts tècnics de la ciutat. A més, aquesta preestre-na és especial perquè era molt esperada pels amics, familiars i persones que ens segueixen. Ha estat molt emocionant.

Com valores tot el camí que heu fet fi ns ara amb la pel-lícula?De manera molt positiva. Des que la vam estrenar el passat mes d’abril al Festival de Mà-laga, hem estat al FIC-CAT de Roda de Barà, al World Premie-res Film Festival de Filipines o al Montréal World Film Festival, al Canadà, entre molts altres llocs, i en tots els casos l’acollida del públic ha estat molt bona i molt emocionant sobretot. Per arri-bar fi ns aquí hem hagut de fer molts esforços. La producció ha estat difícil i actualment estem

immersos en la distribució, que també la fem nosaltres mateixos. Per això, després de tant esforç, estic molt satisfeta del resultat.

Expliques un drama que afecta molta gent però que no es co-neix gaire.Sí, això és sobretot el que més destaca la gent que va a veure la pel·lícula. Se senten molt identifi cats amb la protagonista i això genera molta emoció. I

també agraïment per donar a conèixer un tema de salut que, efectivament, afecta moltes persones però que sovint no es comprèn del tot.

L’acollida del públic ha estat bona, i la de la crítica?En general han destacat el tre-ball dels actors i actrius del re-partiment, sobretot de la Montse German, que fa un treball espec-tacular. Crec que podem dir que

el fi lm també ha tingut una molt bona rebuda en aquest sentit.

Tot just s’acaba de saber que la pel·lícula opta als Goya. Com ho valores?Aquest és un fet molt llaminer i que crida molt l’atenció, tot el que ressona a premi gros atrau, però la realitat és molt més mundana: totes les pel·lícules que s’han estrenat a l’Estat es-panyol –més de 150– i que han estat en cartellera durant una setmana, opten a ser candida-tes. Així doncs, el mèrit és haver estrenat, i això ja és molt mèrit, vist el panorama cinematogràfi c actual! Però les nominacions als Goya ja és una altra història.

I a partir d’ara quins projectes tens?Aquest ha estat el meu projec-te més personal i hi he abocat molts esforços i molta passió. Durant tot aquest temps he après moltes coses i m’he adonat que no és fàcil produir cinema a Catalunya, Per tant, de moment tancaré aquest cicle que ha estat el rodatge i producció de Sonata per a violoncel i ja veurem què sor-geix.

Anna BofarullDIRECTORA DE ‘SONATA PER A VIOLONCEL’

«Moltes persones que han vist la pel·lícula ens donen les gràcies»

Carme López,Tarragona

MÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

La directora tarragonina Anna Bofarull./Cedida

Sonata per a violoncel és la primera pel·lícula que, en el panorama cinematogrà-fi c internacional, aborda de manera directa una ma-laltia com la fi bromiàlgia, caracteritzada pel dolor crònic, una problemàtica que afecta més del 3% de la població mundial, majori-tàriament dones. El fi lm ex-plica la història de la Júlia, una reconeguda violoncel-lista que viu completament entregada a la seva música. Atractiva i elegant, la Júlia no deixa passar l’ocasió de gaudir d’un sopar amb els seus amics o del sexe esporàdic amb algun jove amant. Tot i així, un exa-brupte li farà replantejar la seva vida. Després d’anys d’esporàdics dolors, la Júlia rep defi nitivament un di-agnòstic: fi bromiàlgia, una malaltia crònica sense cau-sa coneguda. Amb el pas dels dies, la lluita de la Júlia per tal de seguir tocant es convertirà en un combat amb el seu propi cos.

La primera pel·lícula sobre la fi bromiàlgia

| 18 de novembre de 2015 Territori | 13

TERRITORI

Per celebrar el dia Mundi-al de la Diabetis el CAP de Vila-seca organitza, amb el suport de l’Ajuntament de Vila-seca i la col·laboració de Laboratoris Menarini, di-ferents actes oberts a la po-blació. La segona setmana de la di-abetis començarà el pròxim divendres dia 20 de novem-bre. D’entre els actes orga-nitzats hi ha previstes dues xerrades que engloben dues de les possibles complicaci-ons de la malaltia: «La cura dels peus en les persones amb diabetis», que anirà a càrrec de les infermeres Carme Fontgivell i Núria Ro-fes i de la podòloga Antonia Corchete, i «Disfunció sexu-al en la diabetis», que anirà a càrrec del Dr. Josep Serra. També es realitzarà un ta-ller dirigit a pares de nens i joves amb diabetis, titulat «Del control a la infl uència», en aquest cas a càrrec del ponent Guillermo Jávega.Com a acte més popular es realitzarà la caminada Vila-seca per la Diabetis, que és un acte obert a tothom qui hi vulgui participar.La setmana fi nalitzarà el divendres 27 de novembre amb el taller de cuina salu-dable impartit per la Funda-ció Alícia. Tots els actes són gratuïts i tindran lloc al CAP de Vila-seca.

Més d’un centenar de professionals sanitaris d’arreu de la demar-

cació es van trobar el passat 3 de novembre a l’Hospital del Vendrell per participar en la II Jornada d’Actualització Mèdica d’Atenció Primària, Urgències i Medicina Inter-na del Baix Penedès, trobada organitzada per la Xarxa de Santa Tecla i el Servei de Me-dicina Interna de l’Hospital del Vendrell.

La sessió de treball va comptar amb la participació de ponents de prestigi dels principals cen-tres hospitalaris de Catalunya, com ara el Clínic, la Vall d’He-bron o l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, i va servir per posar de manifest els grans avenços assolits en el sistema hospitalari català pel que fa al treball con-junt entre les àrees d’atenció

primària, urgències i medicina interna. La jornada, coordina-da per l’internista de l’Hospital del Vendrell Dr. David Riesco, va incloure una conferència magistral a càrrec del Dr. Car-

les Pigrau, cap de la unitat de malalties infeccioses de la Vall d’Hebron. La trobada professi-onal es va estructurar a partir de taules rodones formades per experts de diversos centres de

referència de Catalunya i que van debatre, entre altres temes, sobre la malaltia pulmonar obs-tructiva crònica i els seus trac-taments, la Diabetis Mellitus Ti-pus 2 i sobre l’VIH. La cloenda de la jornada va anar a càrrec de la doctora Laura Noblia, cap clínic del Servei de Medicina In-terna de l’Hospital del Vendrell, i del doctor David Riesco, coor-dinador de la jornada.

El cap de setmana del 20 al 22 de novembre Fira Reus acolli-rà un any més la celebració del certamen dedicat al món dels casaments i les celebracions amb un centenar d’expositors. Els assistents podran conèixer l’ampli ventall de propostes relacionades amb l’organitza-

ció d’esdeveniments nupcials com són restauració, vídeo i fotografi a, vestits de nuvi i nú-via, viatges, servei de wedding planners, de fl oristeria, etc. En total hi haurà 4.500 metres quadrats d’exposició, als qual cal sumar 1.000 metres qua-drats més de passarel·la on,

com cada any, tindran lloc les desfi lades de moda nupcial, que en aquest cas es realitza-ran el dissabte i el diumenge a partir de les sis de la tarda. Aquestes passarel·les estan pensades per donar a conèixer les darreres novetats pel que fa al disseny de vestits de nuvi

i núvia i també als comple-ments i moda infantil.

HorariL’horari per visitar la fi ra és:Divendres, 20 de novembre, de 17 a 21 hores.Dissabte 21 i diumenge 22: d’11 a 21 hores.

El CAP Vila-seca celebra el Dia Mundial de la Diabetis del 20 al 27 de novembre

Èxit de participació en la jornada d’actualització mèdica del Baix Penedès

FiraReus acollirà la 23a edició del certamen Tot Nuvis del 20 al 22 de novembre

XARXA DE SANTA TECLA VILA-SECA

REUS

Integrants de la Unitat de Medicina Interna de l’Hospital del Vendrell, on es va celebrar la jornada de treball. / Cedida

La sessió va incloure una conferència magistral del Dr. Carles Pigrau, cap de la unitat de malalties infeccioses de l’Hospital de la Vall d’Hebron

18 de novembre de 2015 | 14 | Societat

ENTITATS

Quan la crisi encara no havia fet estralls en la nostra societat, un

grup de tarragonins i tar-ragonines van creure que Tarragona necessitava un lloc on atendre les persones sense sostre que, de manera puntual o sistemàtica, dor-mien al carrer. Un d’aquests tarragonins era Antoni Coll, periodista de professió que fins no fa gaires anys dirigia un dels mitjans de comu-nicació de referència a les comarques tarragonines, el ‘Diari de Tarragona’. Amb el seu impuls i la implica-ció de persones vinculades a entitats molt arrelades a la ciutat naixia, l’any 2006, la Fundació Bonanit, una enti-tat sense ànim de lucre que proporciona allotjament i serveis bàsics a les persones sense sostre a Tarragona. La setmana passada, Anto-ni Coll, com a president de l’entitat, va rebre el Diplo-ma al Mèrit Cívic que atorga l’Ajuntament de Tarragona en reconeixement a la seva funció social.

«Quan va néixer la Fundació Bonanit, tan sols la Casa del Transeünt –gestionada per Cà-ritas– atenia les persones que dormien al carrer. Vam pen-sar que no podia ser que una ciutat com Tarragona no dis-posés d’un servei permanent d’aquestes característiques i ben aviat vam posar fil a l’agu-lla per crear un espai estable d’atenció a les persones sense sostre», explica Coll. Carme Borbonès, en representació de Càritas, Joan M. Adserà, en nom de la Fundació Hospi-tal de Santa Tecla, i el mateix Antoni Coll, amb l’assessora-ment de l’advocat Joan López, van ser els fundadors inicials d’aquesta fundació que, amb el pas dels anys, ha ampliat la seva junta patronal a instituci-ons i particulars que, amb els seus donatius, fan possible la seva activitat.

A banda de les aportacions d’aquests patrons, l’entitat també busca el suport de la societat tarragonina dema-nant una col·laboració gene-ral d’un mínim de 50 euros a l’any. «Amb els donatius es-tables d’empreses i patrons, l’ajuda de particulars i les sub-vencions que rebem de dife-rents administracions podem desenvolupar la nostra tasca cada any», assegura Antoni Coll.

Missió La missió principal de la Funda-ció Bonanit és atendre persones sense llar que busquen feina o es troben en condicions cròniques de pobresa a causa del temps que fa que malviuen en aques-ta situació. Per fer-ho possible en els seus inicis es van establir convenis amb dues pensions de la ciutat, la pensió Carmen, al carrer de Cartagena, i la Pen-sió Alhambra, al carrer d’Esta-nislau Figueras, mitjançant els

quals disposaven d’una dotzena de places. «Anys més tard, per mediació de l’Arquebisbat de Tarragona, vam poder disposar d’un edifici propi situat a la pla-ça de les Peixateries Velles, des d’on podem oferir més places i serveis», explica Antoni Coll.

FuncionamentActualment l’entitat posa a disposició de les persones ne-cessitades un total de 32 places repartides entre aquests tres

espais que, com a norma gene-ral, els usuaris poden utilitzar durant quinze dies. Allí tenen la possibilitat de realitzar la seva higiene diària i de fer tres àpats diaris: l’esmorzar –que se serveix als baixos de l’edifici, a l’espai conegut com a Cafè i Caliu, gestionat per Càritas– el dinar (se serveix a la seu de l’entitat Fundació i Treball, al carrer Cervantes de la ciutat) i el sopar (al mateix centre de la Fundació).

Els usuarisLa Fundació Bonanit atén una mitjana estable de 600 nous usuaris cada any, una xifra que es va incrementar durant els anys més durs de la crisi i que ara sembla estabilitzar-se. «En un 90% dels casos són ho-mes i, d’aquests, la meitat són catalans o espanyols i l’altra meitat d’altres nacionalitats, principalment dels països de l’est i del Magreb», explica Antoni Coll. «La majoria hi arriben perquè n’han sentit a parlar i en fan ús durant els quinze dies establerts, però tenim alguns usuaris que, per qüestions de salut o altres, ne-cessiten estar-hi més temps», explica el president de la Fun-dació.Durant tots aquests anys s’han succeït tantes històries huma-nes com diverses són les per-sones que hi han passat. «Des de les persones que vénen uns mesos a treballar fins a les que s’han vist abocades al carrer sense saber ben bé com, pas-sant per moltes altres realitats que seria llarg d’enumerar», assegura Coll.Per gestionar tota aquesta tas-ca d’acollida l’entitat disposa de personal contractat que de-senvolupa la seva feina durant les hores que és obert l’alberg –de les 9 del vespre a les 9 del matí–. «Tenim voluntaris que ens ajuden en algunes coses, però la tasca principal d’aten-ció als usuaris la fan persones qualificades i dedicades ex-clusivament a això», assegura Coll, que també afirma que «hem tingut la comprensió i col·laboració dels veïns del carrer on estem ubicats».A la pregunta si la societat tarragonina és solidària, Coll no dubta a respondre que sí. «No podem deixar l’atenció als problemes socials tan sols en mans de les administracions perquè no poden arribar a tot. La societat tarragonina és soli-dària, tan sols cal veure la gran quantitat d’entitats que treba-llen i sobreviuen a la ciutat».

L’entitat, que l’any que ve celebrarà deu anys, ofereix llit i tres àpats diaris a les persones que, de manera permanent o itinerant, dormen al carrer a Tarragona

A dalt, imatge de l’alberg destinat a l’acollida de persones sense sostre situada a la plaça de les Peixateries Velles. A sota, Antoni Coll recollint el Diploma al Mèrit Civic de mans de l’alcalde Josep F. Ballesteros./Cedides

FUNDACIÓ BONANITC. Enric d’Ossó, 2, 4t 1a977 249 733 www.fundaciobonanit.org/fundacio.bonanit@telefonica.netAlberg: Pl. de les Peixateries Velles

Fundació Bonanit, una mà oberta a les persones sense sostre

| 18 de novembre de 2015 Opinió

OPINIÓ

| 15

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

C oneixem la història. Pilat, gens de bon grat, interroga Jesús sobre la seva suposada reialesa, una pregunta que Jesús no contesta d’entrada, sinó que transforma en una altra pregunta dirigida al pretor: «Surt de tu, això

que em preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?». I aquesta pregunta fa sortir Pilat de polleguera i etziba a Jesús pel broc gros: «Què has fet?». I és aleshores quan Jesús afi rma que és rei, per bé que la seva reialesa no és d’aquest món: «Tu ho has dit: jo sóc rei, jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».

Davant d’aquesta afi rmació tan rotunda, Pilat reacciona: «I què és la veritat?», una pregunta que és més que l’expressió irònica d’un escèptic o una manera de fugir d’estudi. La pregunta vol dir: «Tu que et proclames testimoni de la veritat i que ara ets davant meu i davant la meva autoritat gairebé absoluta, de quina veritat parles? Vols dir que pot tenir res a veure amb la veritat la teva situació d’home indefens, acusat pels teus coreligionaris de no sé quina mena de blas-fèmies? Si el teu Déu és el defensor de la veritat, com és que no es pronuncia a favor teu davant dels qui t’acusen i davant de mi mateix?».

La veritat, al llarg dels segles, ha estat entesa de moltes maneres. Els grecs la identifi caven amb l’ésser i, per tant, la situaven en el nucli de cada cosa (i, na-turalment, en el nucli de l’ésser humà) i l’entenien com a «revelació» de l’ésser de cada cosa. Al nostre temps, la veritat s’entén més aviat com una qualifi cació que atorguem a l’ésser i, per això, la veritat depèn de l’apreciació o valoració que fem d’una proposició, d’un projecte, d’un ideal o d’una doctrina.

Ho deixo al gust del consumidor, per bé que m’esgarrifa aquest pensament tou i feble, que no s’atreveix a pronunciar-se sobre res, encara que a un costat i a un altre, en nom de la veritat, s’hagi negat el dret al dubte o es continuï crucifi cant els qui tenen la gosadia de presentar-se com a testimonis de la veritat. I potser sí que, sense rotunditats innecessàries i sense vehemències inoportunes, hem de ser de capaços de ser i de dir que som «testimonis de la veritat».

En qualsevol cas, si som cristians, hem de reconèixer el caràcter regi de la ve-ritat. No podem vendre la veritat per un plat de llenties. El reialme de veritat existeix: només falta que hi vulguem entrar.

A questa columna és el resultat fi nal d’unes quantes més, a quina més co-ent, i tothom es pot imaginar per què; tal com està l’assumpte és difícil parlar del tema relaxadament. Però després de veure Polònia, d’observar

els copets a l’espatlla entre uns i altres –no els de la tele, els de veritat– i de riure els acudits que fan els nostres parlamentaris quan pugen a la trona, m’he dit que no m’he d’enfadar, que potser tot plegat és una broma, una broma de mal gust, però broma al cap i a la fi . I que no cal que els tiri malediccions als de la CUP, perquè potser un dia d’aquests la broma s’haurà acabat i tornaré a riure amb l’Antonio Baños i les seves facècies. No pas amb l’Anna Gabriel que, per la cara que fa asseguda al Parlament, no sembla estar per brocs.Sempre m’han fet gràcia els de la CUP –puntualitzo, m’han fet somriure– potser perquè són joves, de cos i/o d’esperit, perquè em recorden aquell idealisme que tots hem tingut en alguna època de la nostra vida i perquè tiren pel dret, encara que ara mateix no ho sembli. A Polònia els pinten una mica circenses i, la veritat, aquests darrers dies he comprovat que sí que ho són una mica. Fan malabars, mouen titelles, animen els qui sempre han tocat de peus a terra a pujar al trape-zi i, alguns cops, perquè facin un doble salt mortal. També els agrada fer màgia amb les cartes, demanant que s’endevini quina és la carta amagada, que quasi mai no s’encerta. Fan trampes? Nooo! És la seva ideologia i el seu programa.Però, què hi ha de la ideologia i el programa dels altres, els dels seixanta-dos escons? Per mi, encantada que es presentin programes socials, que s’aturin pri-vatitzacions, que es garanteixi l’habitatge, perquè, què més podem desitjar que un país amb estat propi socialment just? S’atansen posicions, diuen. Però, com molta altra gent, em pregunto si aquest atansament és mutu o bé aquí els únics que es mouen són els guanyadors reals de les eleccions del 27-S. Perquè als al-tres, als dels deu escons, només els sento dir: potser sí, però no, encara no! O bé: Torni dijous! O bé: Li donem un no tranquil. Pot ser que, de cop i volta, la CUP s’hagi adonat del poder que té a les mans, li vagi gran i el gestioni amb poca responsabilitat? Les oportunitats s’han d’agafar quan passen i no s’haurien de demorar més a agafar aquesta perquè, a vegades, poden sorgir altres detonants, més enllà de Catalunya i d’Espanya, que engeguin el procés a fer punyetes.Els resultats del 27-S, tot i que són bons, ho han posat tot molt difícil. Uns quants milers de vots més per a Junts pel Sí i hauria tingut majoria absoluta sense ne-cessitar la vènia de la CUP. Però això hauria estat bo per a Catalunya? No ho sabem. La majoria absoluta sempre ha anat acompanyada de la prepotència i, segurament, les mesures socials no haurien estat tan generoses sense la pressió de la CUP. Però, no seria millor plantejar totes les propostes de bell antuvi i mi-rar d’arribar a un acord, sense fer-ne un espectacle públic? Sense que Junts pel Sí hagin de fer els ninots públicament, davant de Catalunya, Espanya i el món? I encara més: fa falta una desacreditació tan desmesurada del president en funci-ons, quan ja tots els unionistes ho fan amb escreix? El meu pare, de vuitanta-sis anys, que no sap de política, em deia l’altre dia: Jo, si fos d’aquest pobre home i hagués d’aguantar tot això, els diria: «Me’n vaig cap a casa, aquí us quedeu». Però Mas no pot abandonar i, al meu parer, no és perquè s’aferri a la cadira, sinó per-què té, entre moltes altres coses, una responsabilitat que no pot eludir: un milió sis-centes mil persones que el van acceptar com a president dins la candidatura de Junts pel Sí. I sí, sí, encara que sembli mentida, amb corrupció de partit in-closa. Faria bé de recordar-ho la CUP, quan amb tanta insolència s’obstina a dir NO! a la seva investidura. Ho deixo aquí, que hem quedat que era una broma i ja m’estic tornant a emprenyar.

I la veritat, què és?

JOSEPGILPREVERE

«Els resultats del 27-S, tot i que són bons, ho han posat tot molt difícil. Uns quants milers

de vots més a Junts pel Sí i hauria tingut majoria absolutat, sense necessitar la vènia

de la CUP. Però això hauria estat bo per Catalunya? No ho sabem»

«Els grecs la identifi caven amb l’ésser i, per tant, la situaven en el nucli de cada cosa (i, naturalment, en

el nucli de l’ésser humà) i l’entenien com a “revelació” de l’ésser de cada cosa»

La broma

TERESA DUCHESCRIPTORA I

BLOGUERA A

HTTP: / /SALSA-F ICCIO.

BLOGSPOT.COM

CADA SETMANA AL TARRAGONÈS I ALBAIX PENEDÈS www.noticiestgn.cat

SEGUEIX-NOS A FACEBOOK I A TWITTER

FACEBOOK | Notícies TGNTWITTER | @Noticies_TGN

18 de novembre de 2015 | Cultura16 |

CULTURA

Tarragona es converteix novament en la seu del millor còmic de casa nostra

Del 23 al 29 de novembre Tarragona acollirà la 8a Setmana del Còmic que, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i

el col·lectiu Delirópolis, tornarà a portar l’art del còmic a la màxima expressió. Exposicions, confe·rències, pel·lícules i la presència de tres convidats il·lustres conformen el programa d’aquesta nova edició del certamen, que es desenvoluparà íntegra·ment a l’Antiga Audiència.

ExposicionsA l’Antiga Audiència, a la plaça del Pallol, es podran veure les mostres Edicions de còmics Marvel i DC des dels 70, a cura de David Badia, i Rock&Draw, amb espectaculars retrats a llapis dels genis musicals contemporanis, a cura de l’autor Miguel H.Migui.

ConferènciesDilluns 23 de novembre tindrà lloc la conferència «Aniversari de la revista Botifarra», a càrrec dels di·buixants L’AVI (El Papus, TV3) i Pepe Gálvez. Dimarts, 24 de novembre David Badia parlarà so·bre Marvel Comics anys 60, 70 i 80. Dijous 26 també les set de la tarda, «Introducció al llenguatge del còmic» (recomanada per a escoles/Instituts, col·lectius...), a càrrec de Miguel Villalba, Elchicotriste. Divendres 27 de novembre es podrà escoltar la conferència «De Superlópez a Pulgarcito: un viatge als mons escarolitrópico·gmnésicos de Jan», a càr·rec d’Emili Samper.Dissabte 28 de novembre, «Cómic, anarquía y cer·veza fría. Vida, obra i miracles del veterà militant

del llapis Carlos Azagra», a càrrec del mateix au·tor.

Diumenge 29 de novembre es farà la presentació del llibre «A las Barracudas: El fin del bipartidismo», amb l’editorial Tinta Profana i l’autor Elchicotriste. Totes les conferències tindran lloc a les set de la tar·da a l’Antiga Audiència de Tarragona.

Pel·lículesPel que fa a la projecció de pel·lícules cal destacar dilluns 23 de novembre, a les 20,30 hores el passi del film Jodorowsky’s Dune, una pel·lícula documental nord·americana de 2013 dirigida per Frank Pavich, que explora l’intent fallit del director xilè Alejandro Jodorowsky per adaptar la novel·la Dune (1965) de ciència·ficció de l’autor Frank Herbert al cinema a mitjan dècada de 1970.

Altres activitatsDijous 26 de novembre a les 22,30 hores tindrà lloc l’activitat «Xerrem de còmics·Trobada al bar Pa·nenka, al carrer de les Cuirateries 12, amb l’equip Delirópolis, organitzador de la setmana, per parlar de clàssics i novetats.Divendres 27 de novembre a les 22,30 hores, es realitzarà la Festa de la Caricatura, al bar Stone, a la plaça dels Sedassos, 26. Fes·te la teva caricatura es·coltant bon Rock and Roll, de la mà de Tziqui, Napi, Elchicotriste!Diumenge 29 de novembre a les 9 hores tindrà lloc el 1r Mercat d’originals de còmic de Tarrago·na, a la plaça del Pallol on es podran adquirir peces originals, il·lustracions, planxes de còmic d’autors locals com Hugo Prades, Walto, Elchicotriste, Napi, etc.

La vuitena edició de la Setmana del Còmic, que tindrà lloc del 23 al 29 de novembre, inclou xerrades, exposicions i la presència de destacats il·lustradors

RAmon segúChinChiLLA

A la dècada dels anys 70 el barri del Serrallo estava en tot el seu apo·geu, amb un anar i venir constant de cotxes i furgonetes que transpor·taven el peix. Un dels punts neuràlgics d’aquesta activitat era l’antiga Confraria de Pescadors, situada a bell mig del barri mariner, on es va recollir aquesta imatge, inèdita, que mostra una de les activitats més característiques d’aquella època: la subhasta de peix a la llotja. Com que era un acte obert es pot veure la gran quantitat de persones que s’hi aplegaven observant les diferents caixes de peix que s’oferien i que eren presentades per l’aleshores secretari de la Confraria, el se·nyor Placa (al centre de la imatge) que, amb una veu molt caracterís·tica, donava els preus de venda amb una cantarella que tan sols els interessats entenien. Tal com recorda el fotoperiodista Ramon Segú Chinchilla, «les subhastes eren tot un espectacle que despertava la curiositat de molta gent tant de la ciutat com de forasters».

Tarragona en imatges

El cartell de la 8a edició de la Setmana del Còmic és obra de Carlos Azagra.

| 18 de novembre de 2015 | 17Agenda

AgendA

Farem perfum a partir d’essències de plantes, veu-rem la resistència dels bolquers, farem una reacció que desprèn molta llum i colors... entre altres experi-ments! Adreçat a nens de 7 a 12 anys. Inscripció prèvia al 977920200 o a nmas@iciq.catLloc: ICIQ, Av. Països Catalans, 16Hora: 18Preu: Gratuït

La màquina del so és una audició-concert familiar-escolar que s’endinsa en el món del so mitjançant la tecnologia. Veurem l’evolució dels instruments musi-cals des de la prehistòria fins als temps actuals desco-brint els instruments actuals i les possibilitats que ens donen. Gravant el so que produeixen alguns objectes quotidians crearem nous sons i farem música amb ells. Samplejarem la veu i crearem un tema musical. Amb sons corporals dels participants i l’ajuda del se-qüenciador, instrumentarem un fragment musical. Viatjarem per diversos paisatges sonors, on sentirem el resultat de musicalitzar sons d’animals, urbans i al-tres.Lloc: Aula Magna del Campus Catalunya (URV)Hora: 19Preu: Gratuït

En Mad Martin és un mag molt divertit que ens arriba des de l’Argentina i que presentarà per primer cop a Catalunya el seu espectacle per a tots els públics en el qual interpreta un il·lusionista xinès anomenat Chan-Tun que deixa tothom bocabadat amb el seu estil mà-gic oriental portat a l’actualitat. No t’ho perdis!Lloc: Sala Noble del Castell de MasricartHora: 19Preu: Gratuït

Òpera bufa en quatre actes (sobretitulada en català), divertida i trepidant. Una de les millors creacions de Mozart. Explica la història de la lluita de classes que la Revolució Francesa va consagrar. El comte d’Almaviva, tot volent reviure el dret de cuixa que acaba d’abolir en els seus feus, vol beneficiar-se la cambrera Susanna, que és a punt de casar-se amb Fígaro, criat del comte. Els dos nuvis, juntament amb la digna i ofesa comtes-sa, ordeixen una conspiració per fer caure el comte de quatre potes, fent-lo quedar en evidència davant de tothom. A càrrec del Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès.Lloc: Teatre TarragonaHora: 21Preu: 47€ / 51€

Fem una crida als exalumnes del Col·legi Jaume I de Tarragona. Des de fa uns anys que estem retrobant-nos anualment per tal de gaudir d’una vetllada agradable. El motiu d’aquesta crida és animar totes les persones que encara no s’han afegit al nostre grup, per tal de que us animeu i assistiu.Contacte i informació: 656 182 655 (José Luis Tejada)

La Cia. Mag Ramó presenta un espectacle de màgia cò-mica i participativa on la màgia i l’humor es barregen amb una simbiosi perfecta. No et quedis a casa mirant a la tele un episodi repetit dels Simpson i vine al teatre a gaudir d’un espectacle fresc, dinàmic i molt màgic a càrrec d’en Ramó. Vuit de cada deu metges recoma-nen veure aquest espectacle si voleu ser més feliços.Lloc: Teatre MagatzemHora: 12Preu: 7€ anticipada / 6€ socis / 8€

EXPOSICIÓ

‘Georges Méliès. La magia del cine’Aquesta exposició recorre l’obra del que es con-sidera el primer mag del cinema, Georges Méli-ès. La mostra presenta la diversitat de l’obra del cineasta i el seu valor en l’evolució de la història del cinema, que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese La invención de Hugo (2011). D’on ve Méliès? Com va forjar el seu extraordinari univers? Quines van ser les seves fonts d’inspiració? L’exposició explica per primera vegada les arrels culturals, estètiques i tècniques de Méliès, i demostrant que els orígens del món meliesià es troben en els mateixos orígens del cinema: ombres animades, llanterna màgica, fantasmagoria, cronofotogra-fia, il·lusionisme, màgia i fantasia.Lloc: CaixaForum TarragonaFins al 10 de gener de 2016

DIMECRESTarragona · SETMANA DE LA CIÈNCIATaller infantil. ‘Química en família’

18

DIJOuSTarragonaConcert. ‘La màquina del so’

19

DISSABTETarragona14a trobada d’exalumnes Col. Jaume I

21

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

30

nOVeMBRe 2015TarragonaMúsica. ‘Le nozze di Figaro’

DIVENDRESLa Canonja · FESTIVAL TEATRE MÀGICMàgia. ‘Els misteris de Chan-Tun’

20DIuMENGETarragona · FESTIVAL TEATRE MÀGICMàgia. ‘Mag Ramó en acció’

20

Fins l’1 de desembreExposició10è Certamen Artístic Tarragona Patrimoni Mundial de la Humanitat 15 anys (2000–2015). La mostra està integrada per un recull d’obres dels socis de l’Ateneu de Tarragona amb el tema «Els 14 monuments patri-monials, més la Catedral (antic temple d’August)». Ar-tistes participants: Joan Blázquez, Tito Figueras, Rosa Salas, Fermí Carré, Dolors Barberan, Antoni Tomàs Torné, Alfred Ros, Rosa Maria Pérez, Enrika, Teresa Baena, Jordi Freixa, Elvira Ferrando, Josep Maria Dal-mau i peces del fons d’art de l’Ateneu de Tarragona.Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores

ACTIVITATS A L’ATENEUCada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos so-cis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.Mail: ateneudetarragona@tinet.cat. Facebook: Ateneu de Tarragona.

ATENEU DETARRAGONA

18 de novembre de 2015 | 18 | Gastronomia

PRODUCTE DE la TERRa

La marca, l’embalatge, la presentació i fins i tot el preu són alguns dels

indicis que ens permeten sa-ber la qualitat d’un produc-te. A casa nostra existeixen diversos distintius oficials de qualitat que garanteixen les excel·lències dels aliments catalans, que s’han guanyat aquesta consideració d’acord amb la política de foment de la qualitat alimentària que porta a terme la Generalitat de Catalunya mitjançant el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimenta-ció i Medi Natural (DAAM).

Els distintius que actualment es contemplen des del Departa-ment d’Agricultura de la Gene-ralitat de Catalunya són· Denominacions d’Origen Protegides (DOP): S’utilitza per designar un producte que pro-cedeix d’una zona geogràfica concreta i les seves caracterís-tiques són degudes exclusiva-ment al medi geogràfic, tenint en compte els factors naturals i humans i que la seva produc-ció, transformació o elaboració

es realitza a la zona geogràfica determinada.· Indicació Geogràfica Protegi-da (IGP): Productes que presen-ten una qualitat determinada, una reputació o una altra ca-racterística que puguin atribu-ir-se a l’origen geogràfic i que la seva producció, transforma-

ció o elaboració es realitza a la zona geogràfica determinada.· Denominació d’Origen (DO): Garanteix l’origen geogràfic i també la qualitat d’un vi, que està elaborat a partir d’unes determinades varietats i amb pràctiques vitícoles, enològi-ques i d’envelliment establer-

tes prèviament.·Marca de Qualitat (MQ): És una marca propietat de la Ge-neralitat de Catalunya que s’atorga a productes agroali-mentaris que tenen unes carac-terístiques diferencials fixades per un reglament específic. Compleixen els requisits dels

graus superiors de la normati-va vigent en matèria de quali-tat agroalimentària, els quals són certificats per entitats ex-ternes.

DOP Oli de Siurana

Ara que és època de recollida d’olives ens centrem en una de les Denominacions d’Origen Protegides de casa nostra com és la DOP Oli SiuranaLes varietats admeses en la producció d’Oli Siurana són l’arbequina, la rojal i la mor-ruda, i segons l’època de recol-lecció l’oli pot ser de dos tipus, dolç o fruitat. Tots dos tipus d’olis provenen d’olis d’oliva verge de qualitat extra i tenen una acidesa inferior al 0,5% i un índex de periòxids màxim del 15%. La zona de producció comprèn territori de les comar-ques del Priorat, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès, Alt Camp, Conca de Barberà i Ribe-ra d’Ebre, aquesta última a les Terres de l’Ebre. La superfície d’olivars inscrita i controlada pel Consell Regulador és de 12.000 hectàrees.

Distintius per protegir els productes de qualitat de casa nostra: DOP Oli de Siurana

Fins al 8 de desembre de 2015 tenen lloc a Torredem-barra les Jornades Gastronòmiques de Tardor que ofereixen el bo i el millor de la cuina local i alhora conviden a gaudir del sorteig de 14 menús dobles.En total participen 14 restaurants d’aquest municipi, amb deliciosos menús i preus que van entre 20 i 30 € IVA inclòs.Concretament els restaurants participants són: Al Ca-pone da Franco, Cal Coco, Can Gla, Can Lluís, Clamar, Delícias, El Capitán, El Vaixell, Hostal Coca, Ca Cuina d’en Basili, La Sirga, Les Palmeras, L’Avi Vitali i Òxid.

Com a mostra dels exquisits plats que es presenten en aquestes interessants jornades hem escollit el menú seleccionat pel restaurant El Capitán, situat molt a prop del Port Esportiu, al passeig Rafael de Campanals, 11, local 7, just davant de la platja de Torredembarra. El menú comença amb un aperitiu: navalles amb bolets en salsa marinera; continua amb un entrant: calamar de costa, papada confitada i car-xofes, i amb el plat principal: ploma ibèrica amb cre-ma d’api-rave, trompetes de la mort i mojo vermell, i culmina amb les postres: torreta amb terra i brot de crema al vi de Marsala.Conjuntament amb les jornades també es pot gaudir de les darreres visites al far, reservant la visita guiada a la web de Turisme de Torredembarra: www.turismetorredembarra.cat

Jornades Gastronòmiques de Tardor 2015 a Torredembarra

| 18 de novembre de 2015

GASTRONOMIA

Gastronomia | 19

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses. Laborals 11,25€

Dissabtes, nits i festius 12,50€

C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

Tel. 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns)

BUFFET CATALÀ

El conegut i prestigiós restaurant Sanromà de Castellvell del Camp, situat a l’entrada de la població a només a dos quilòmetres

de Reus, ha realitzat aquest 2015 una important renovació del local, abandonant l’ambient rústic que el caracteritzava. Ara, l’establiment de la fa-mília Sanromà té una línia arquitectònica avant-guardista amb un menjador elegant, confortable i modern, que guanya en espai, llum natural, sonorització, il·luminació i climatització, on pre-domina la fusta noble de color clar. Taules àmpli-es, estovalles fi nes... i la bona cuina que sempre l’ha caracteritzat. És un establiment familiar que es va inaugurar l’any 1983 i que ofereix una carta molt apetitosa de cuina casolana, artesana i, sobretot, de produc-te. El restaurant disposa d’un hortet a la part del darrere en el qual es conreen part dels productes amb què s’elaboren els plats de temporada, com escaroles, cols, tomàquets, maduixes i tot tipus d’herbes aromàtiques. En un altre hort més gran tenen la resta de verdures així com gallines i els seus ous ecològics. En defi nitiva, cuina Km. 0. A l’hivern, per encàrrec, ofereixen el «mandon-go», un plat molt tradicional de la comarca, di-fícil de trobar als restaurants. Plats de tota la vida ben fets, realitzats amb vocació i paciència, seguint les receptes de les àvies, sense oblidar alguna aportació innovadora. L’establiment el van iniciar el matrimoni Agustí

Sanromà i Rosa Vives. Més tard s’hi van incorpo-rar els seus fi lls, la Rosa i l’Agustí, i amb el pas del temps es va produir el canvi generacional. Així, des de l’any 2004, els joves porten el restau-rant. L’any 1998 es va reformar, traient el bar que hi havia a l’entrada i fent un petit i agradable re-bedor, amb detalls decoratius de força gust. Més tard s’han anat fent més reformes per al confort dels comensals, que han culminat el 2015. La Rosa Sanromà ha après de la seva mare tots els secrets dels fogons i també ha fet alguns cursets de cuina, amb la Mariona Cuadrada, per conèi-xer les tècniques culinàries. El celler està molt ben assortida i a la carta de vins el comensal pot triar entre unes 250 referències diferents, moltes de les quals són de les comarques tarragonines (sobretot Priorat i Montsant); en té cura l’Agustí, que és un gran coneixedor del món dels vins i, sens dubte, un gran sommelier titulat interna-cional que també dirigeix la sala. Cal deixar-se aconsellar per ell, ja que sempre et pot descobrir alguna novetat vinícola interessant, poc conegu-da. Entre d’altres, les especialitats de la carta són els canelons casolans, 9,75; bunyols de bacallà, 9,80; raviolis de gamba i porro semifred amb vinagre-ta, 12,50; carpaccio de pop amb oli de farigola, 12,75; foie-gras d’ànec mi-cuit, 18,75; entrecot a la brasa de «vedellona de Girona», 18,75; peix al forn, 24,75, fricandó de vedella, 14,50; espatlla de corder al forn, 16,75; bacallà Ràfols a l’empor-danesa, 19,75; i coulant de xocolata, 6,75 euros. Cal tenir en compte les suggerències diàries se-gons la temporada.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Sanromà, de Castellvell del Camp, renova el local tot mantenint l’excel·lència

Elaboració Procurem disposar d’un quilo aproximadament de verdures va-riades. Saltem les verdures al dente per tal que quedin cruixents. Es baten els ous i es barregen amb les verdures. Opcionalment hi podem afegir formatge ratllat o fresc. Posem la barreja al forn a 180º durant uns 45 minuts, en un motllo o recipient adequat amb paper de forn o mantega perquè no s’enganxi. Comprova-rem que està cuit introduint-hi un escuradents. Acompanyarem el plat amb pebrots del piquillo triturats o crema de llet.

La recepta d’Encarna Martínez

Pastís de verdures

Ingredients CebaPebrotCarabassóAlbergíniaPastanagaSalOli o mantega6 ousFormatge (opcional)

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof | Av. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

SANROMÀ Av. de Reus, núm. 24 · Castellvell del Camp

Tel.: 977 85 52 12 Horari: de 13:30 a 15.30 i de 21:30 a 23 hores

info@sanromarestaurant.catwww.sanromarestaurant.cat

(VEGEU PÀGINA 18 PER SABER EL MENÚ)

18 de novembre de 2015 | 20 | El temps

ADOPTA,ELLS ET NECESSITEN!La Cherry és una gosseta molt jove i de mida mitjana rescatada al carrer. És ale-gre i divertida però a la vegada superobe-dient. Només vol fer petons. Sabem que serà una magnífi ca companya. Busquem una família per a ella.Contacte: gaiatgn@gmail.com

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 19

Arriba el fred

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 18

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 25º / min. 10º

DIVENDRES 20

DIUMENGE 22

DIMARTS 24

DISSABTE 21

DILLUNS 23

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

Tot i que e l so l i e ls núvo ls es d is-putaran e l domin i de l ce l durant les pròx imes jo rnades , la nota més des-tacada serà e l s ign i f ica t iu descens de les tempera tures que por tarà f red in tens acompanya t de vent fo r t . Ca ldrà abr igar-se!

BLANQUETA EN ADOPCIÓ! La Blanqueta és una gateta recollida del carrer, molt bona i afectuosa, encara no entenem com la van poder abandonar! Ara necessita una família que se l’estimi per sermpre. Seràs tu?Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

| 18 de novembre de 2015 | 21Opinió

D es de petit que els meus pares m’aconsellen que eviti alimentar polèmiques relaciona-des amb la política i la religió. Segons ells,

són guerres dialèctiques que no porten més que a la confrontació. Jo, com sempre, faig al revés i caic de quatre potes en aquests debats que, si més no, em serveixen per descomprimir i desfogar-me. És obvi que no em puc quedar en silenci davant la barbàrie terrorista i la radicalització d’uns fanàtics que (mal) utilitzen la religió com a arma bèl·lica. A parer meu, tota mena de violència ha de ser con-demnada i combatuda fi ns a l’exhaustió. No podem romandre en silenci ni immòbils. Hem d’actuar i reaccionar amb contundència. Les víctimes dels atemptats salvatges de París, sumades a les de les polítiques d’uns quants governants grillats, estan aconseguint que la por ciutadana potenciï la radica-lització social. Hem d’aconseguir que Europa, que es distreu a l’hora de defensar-nos cabdalment, i els nostres governs s’apliquin, de cos i ànima, en les polítiques d’immigració i que, d’una vegada per totes, agafem el bou per les banyes i intentem que

la seguretat dels europeus no estigui condicionada a uns quants assassins tarats. Si no es prenen me-sures urgents i contundents correm el perill d’aca-bar segrestats pels fanàtics que gaudeixen matant i que Europa es converteixi en un polvorí gihadista. No podem perdre el temps negociant o dialogant amb gent que només entén d’odi i crueltat. Fins quan podrem quedar-nos de braços plegats veiem com passegen d’un país a l’altre els refugiats com si fossin «morts vivents»? Fins quan la (in)justícia internacional permetrà que uns quants dictadors indesitjables desmantellin països i posin en perill nacions pel seu fanatisme o ànsia de poder? Fins quan els interessos econòmics o l’existència de pe-troli seran més importants que la vida dels civils? No entenc que quan volen maten dictadors –Sad-dam Hussein o Gaddafi – sense trobar armes de des-trucció massiva però concedeixen impunitat a un(s) assassí(ns) fastigosos. No m’identifi co amb aquesta Europa, amb aquests governants atemorits ni amb una justícia internacional que a hores d’ara fa plo-rar. La democràcia, i en defi nitiva el món, estan en perill i els nostres polítics, tancats en despatxos, in-tenten cercar solucions impossibles. Als radicals, ni aigua. Amb intolerants no es pot negociar. Cal que ens organitzem i fem que els contraris a l’estat de dret deixin de respirar... No podem morir a mans d’uns fanàtics que disparen mentre criden que ‘Al-là és gran’... Europa i el món ha de fer-se valer per... salvar-nos. Ara no pot badar, com sempre.Ja deien els meus pares que no parlés de política ni de religió públicament.

WW

W.L

AR

EPU

BLI

CA

CH

ECA

.CO

M

Què fem amb els radicals?

RICARD CHECAPERIODISTA

rcheca@larepub l icacheca.com

J osep Fèlix Ballesteros, l’alcalde de Tarragona, es troba en un dels moments polítics més delicats des que va aconseguir

la seva primera victòria el 2007.Un triomf amb sensació agredolça als darrers comicis, amb nou regidors que el deixaven en terra de ningú de cara a aconseguir la majoria absoluta de catorze. El resultat l’ha deixat amb molt poc marge de maniobra.Entre altres coses perquè l’entrada dels nous partits emergents, i el recanvi de cara a les formacions que ja hi eren, han esmicolat la trama de complicitats, fi ns i tot personals, establertes al mandat anterior. Amb un afegit, el cas Inipro, que amenaça de torpedinar la imatge d’incorruptible de la seva administració.Quan les urnes encara estaven calentes Ballesteros va explorar una solució lleidatana, consistent a reproduir el pacte de La Paeria i pactar amb Ciutadans. Ara bé, el portaveu taronja a Tarragona, Rubén Viñuales, ja ha deixat ben clar que no jugarà a una aliança que el pot convertir en crossa d’una fi gura política a la baixa i posar fi de cop a les possibilitats d’aspirar al premi gros d’aquí a quatre anys… o abans.El PSC no va rebre el seu primer toc d’avís de calat fi ns que es va veure obligat a congelar les ordenances fi scals per manca de suports. Una soledat que pot obligar, també, a prorrogar els pressupostos.Per això la sala de màquines socialista podria estar-se plantejant un canvi d’estratègia, que implicaria esperar els resultats del 20-D i oferir aleshores un pacte estable de govern a ERC (4 regidors) i ICV (1) desvinculant-lo de la qüestió nacional. Una sortida factible perquè teòricament s’hauria acabat el cicle electoral més agre de la democràcia, però que corre el perill de xocar amb unes eleccions anticipades al Parlament.De fet, els republicans sempre han marcat el suport al procés en l’àmbit local com una línia vermella. I veure com el primer secretari d’una federació socialista catalana pacta amb els independentistes provocaria atacs de cor al carrer Nicaragua i a Madrid.Cal estar atents a tot, perquè, ara per ara, Ballesteros es juga el seu ser o no ser a la política local. El Senat pot ser una opció, però la posició de força de l’alcalde dins del partit és per la seva condició de guanyador i supervivent. Tot el que no sigui això…

Ballesteros busca parella... política

CHECK IN

STAND BY

CHECK OUT

S’està forjant una plataforma en defensa dela ciutat pensada per reactivar la política social

Aviat veurem amb quins partits pacta Ballesteros per aconseguir estabilitat política a Tarragona

Podem demana ara la dimissió d’Hortènsia Grau per ocupar una cadira al Parlament

Fa cinc anys que els castells van ser proclamats Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El PP ha repescat regidors per liderar les seves candidatures al Congrés i al Senat

El vídeo pensat per promoci-onar el Nàstic-Llagostera no és gaire afortunat. Dóna peu a males interpretacions

La candidatura de Fèlix Alonso (ICV) al Congrés posa de manifest la seva bona gestió a Altafulla

Per què no va informar Villamayor al president del Nàstic que la � nal de futbol dels 2017 es faria a Reus?

La matança a París per part dels radicals islamistes posa en evidència el fracàs europeu en polítiques d’immigració

LES NOTES DE LA REPÚBLICA

Notíciestgn no es responsabilitzade les opinions dels autors d’aquestapàgina publicada en el setmanari.

| 18 de novembre de 2015 | | 22Classificats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA (Ref. 6995). Piso céntrico y próximo al Corte Inglés y Hospital Joan XXIII. 3 habitaciones y 1 baño, cocina reformada con galería, puerta de seguridad, exterior, terraza con toldo, calefacción gas natural, suelo gres, armarios empotrados. 2º sin ascensor. Muy bien comunicado. 70.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540

CONSTANTÍ, C/ BARCELONA (Ref. 6872). Piso de 4 habitaciones y 2 baños. Armarios empotrados, salón grande con parquet y salida a terraza. Ascensor, parquing y trastero. Zona comunitaria con piscina. Céntrico y bien comunicado. Autobús. OPOTUNIDAD: 109.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. BOSCOS. Fantàstica casa a la Urbanització Boscos. Pràcticament nova, 5 habitacions, 3 banys, piscina. 330.000€ Tel.: 977 079 600

PLA DE MANLLEU - Aiguamúrcia (Tarragona). Vendo dos viviendas amuebladas individuales en misma finca 436m2, 9 habitaciones, 4 baños. Bien situada en la montaña. Tel. 680 532 004 / 636 469 674

VALLMOLL, TARRAGONA (Ref. 6991). Chalet de una planta con posibilidad de levantar más. 130m2 de vivienda y 2700m2 de parcela, 3 habitaciones y 1 baño, salón de 27m2, porche, a/a con bomba f/c, 2 casetas independientes (una con baño), pozo comunitario. Urbanización tranquila y próxima a Tarragona. Se valoraría alquiler con opción a compra. 155.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALCÓ DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000€. Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaá. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000€ Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

LA PINEDA, TARRAGONA (Ref. 6993). Piso céntrico y próximo a comercios y al mar. Luminoso y exterior. 2 habitaciones dobles y 1 baño con bañera, salón amplio con terraza esquinera, cocina office equipada, electrodomésticos, gas butano, muy bien comunicado. 90.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ SAN RAMÓN (Ref. 6971). Piso seminuevo de 86m2, 4 habitaciones y 2 baños completos. Amueblado y equipado. Calefacción. Exterior, terraza, puerta blindada, pàrquing y zona comunitaria. Bus y zona comercial cercana. Por: 106.000€ Se valoraría alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

LA SECUITA. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€ Oportunidad. Tel. 671 868 836

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

OFERTA. LA CANONJA. C/ ESCULTOR MARTORELL. Obra nueva, gran salón-comedor con terraza, 4 dorm. (3 con terraza), 2 baños, muy luminoso, 100 m2 + 20 m2 terrazas + 40 m2 terraza de uso privativo en azotea, calefacción, ascensor, 2a planta. 500€ Tel. 609303051 / 615354608

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 900€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 300€/mes. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Amb mobles, semi-nou, apartament, 1 habitació, menjador-cuina gran, 2 balcons, vistes al Forum. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM268

TARRAGONA. SANT ANTONI MARIA CLARET. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, 1a planta sense ascensor. Per 400€/mes. Tel. 977 25 20 52 Ref. AM253

TARRAGONA. PLAÇA DELS CARROS. Estudi, amb mobles, reformat, tot en un mateix ambient, 1er pis sense ascensor. Per 325€ Tel. 977 25 20 52. Ref. EV007

TARRAGONA. C/ PONS ICART. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, 3er pis sense ascensor, per 375€/mes. Tel. 977 25 20 52. Ref. AM270

TARRAGONA. RBLA. NOVA. Sense mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, per 450€ Tel. 977 25 20 52. Ref. A118

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos, por: 130.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.600€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA EL CORTE INGLÉS. Local en venta/alquiler de 270m2 (200m2 + 70m2 de sótano). Apto para cualquier negocio. Tel. 629 743 769 / 977 77 19 00

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño. 10.500€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Del año 1993. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Con remolque y sin documentación. 2.500€. Tel: 977800866 / 611768040

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado. Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004. Barca cabinada ideal pesca/paseo. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. 12.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

NOVEMBRE mes del PROFESSIONAL. Curs CAP CONTINU - 100€Curs RENOVACIÓ ADR - 200€Curs OBTENCIÓ ADR - 300€Curs CAP INICIAL MERCADERIES I VIATGERS. www.autescolajordi.com - info@autoescolajordi.com - Tel. 977247158

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Telèfon: 686 411 008. Tito Figueras

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

Buscamos agentes inmobiliarios con talento para vener y pasión por el sector inmobiliario. Forme parte de nuestro equipo y benefíciese de un mercado único con excelentes perspectivas y un modelo de comisión sin competencia. Envíenos su sol·licitud de trabajo a: tarragona@engelvoelkers.com

Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en Avda. Rep. Argentina, 17 (Tgn). Tel. 977233011 / 648965217 / 675 873 939

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

Compro tebeos antiguos, comics superheroes, albums cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de coleccionismo. Tel.: 658029146

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telfs: 877 06 97 69 / 619 492 969

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel.: 626010186

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

HABITATGESCompra/Venda

Immobles motor treball FormaCIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984. Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

| 18 de novembre de 2015 | 23Gent

GENT

El Club Deportiu Torreforta (CDT) encetava el passat diumenge la nova temporada amb la presentació dels 150 jugadors de futbol base, del primer equip i veterans que for-men part dels 12 equips que integren el club. La jornada festiva va reunir tant els jugadors com les seves famílies, així com el cos d’entrenadors i la nova junta directiva, que va explicar els principals reptes del club de cara a la pròxima temporada, destacant la seva adhesió a la Coordinadora d’Entitats de Tarragona per defensar millor els seus interessos. La jornada va incloure diferents actes com ara una exhibició a càrrec de la unitat canina de la Guàrdia Civil, un partit de futbol benèfic a favor de l’Associació Espanyola contra el Càncer i una masterclass de zumba, a més d’animació infantil i tirolines per entretenir els més petits. La jornada va acabar amb una fideuà popular per a tots els assistents.

El CDC Torreforta presenta la temporada 2015-16

La Colla Infantil de l’Agrupació Tarragona Dansa es van proclamar campiona de Ca-talunya 2015 el passat diumenge dia 15 de novembre a Valls durant la final del Cam-pionat de Catalunya en categories alevins, infantils i juvenils, un concurs on només arriben les tres millors colles classificades del campionat. Els tarragonins, amb una interpretació i un conjunt dignes de colles juvenils, es van dur el premi cap a Tarra-gona davant les seves rivals directes: la Colla Cabirols de Sabadell que van quedar segons, i la Colla Arquiris de Vic. El pròxim repte és tornar a endur-se el títol de cam-pions en la modalitat de punts lliures, el pròxim diumenge dia 29 a Calella.

Salou ha posat en marxa un programa formatiu adreçat a empresaris i a emprenedors dins nou Centre d’Emprenedoria i Coneixement del muni-cipi, un projecte de formació que pretén fomentar l’esperit emprenedor i la innovació entre els potencials emprenedors de la ciutat. Un dels ob-jectius d’aquest Centre, segons apuntava l’alcalde Pere Granados, és crear una dinàmica i que sigui capaç d’impulsar el creixement socioeconòmic de la ciutat i generar ocupació i potenciar el seu caràcter innovador i de referent en els sectors d’activitat que li són propis.

El petits de l’Agrupació Tarragona Dansa, campions

de Catalunya

Salou posa en marxa el Centre d’Emprenedoria i

Coneixement

18 de novembre de 2015 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Quinze anys sent Patrimoni Mundial

La Nit del Turisme arriba a la 26a edició

Psicosi davant els atemptats

25.000 € per al menjador de Bonavista

El llegat romà de Tàrraco fa quinze anys que és patrimoni de tots. Cal continuar treballant per mantenir-lo

Un dels sectors econòmics més importants del nostre territori té una cita el pròxim 19 de novembre a PortAventura.

Un fet que res té a veure amb el terrorisme ha causat el pànic aquest dimarts en el tren Reus-BCN Sants

L’Obra Social la Caixa ha aportat aquesta important quantitat a un servei tan bàsic en els temps que corren a casa nosatra

«Merkel té damunt la taula un dossier sobre Catalunya»

Des de l’any 2006 el Go-vern de la Generalitat té una delegació territo-

rial permanent a Brussel·les, just al costat del Parlament europeu, des de la qual una quinzena de funcionaris ca-talans treballen per donar a conèixer Catalunya i el seu potencial en el marc de la UE. El seu màxim responsable és Amadeu Altafaj qui, a banda de gestionar el dia a dia de la delegació i dels tràmits tècnics que s’hi realitzen, té la difícil missió de represen-tar políticament el govern de Catalunya en un moment cabdal.

Com se segueix el procés ca-talà des de Brussel·les?La UE no és monolítica. És cert que en general a la Unió Euro-pea hi ha una mica d’al·lèrgia als canvis d’status quo, però també és veritat que a dins hi ha diferents sensibilitats. El cas català no el veu igual un euro-diputat francès de París que un polític d’Eslovènia o Lituània. En general, aquí a Europa, s’en-tén la frustació del poble català davant l’absència d’acció políti-ca a Espanya per solucionar el tema català. Està molt present l’exemple de David Cameron amb Escòcia.

I quina imatge es té d’Espa-nya?Doncs que Espanya és un estat que té creixements econòmics per sobre de la mitjana euro-

pea, però que alhora és incapaç de solucionar els seus proble-mes interns per la via política. Sorprèn una mica.

I què espera el Govern de Ca-talunya de la UE?Voldríem que Europa fos capaç de plantejar al govern de Mari-ano Rajoy que cal més diàleg i menys judicialització del pro-cés.

Però la UE sempre estarà al costat d’Espanya, que és es-tat membre del club de l’Eu-ropa dels 28.A la UE no hi ha automatismes. Hi ha acció política, decisions

i, per últim, es busca l’encaix jurídic d’aquestes decisions. Per tant, és absurd amenaçar dient que una Catalunya in-dependent quedaria fora de la Unió Europea. Per sort, els mis-satges de Catalunya comencen a arribar a Brussel·les on cada vegada són més coneixedors de la nostra versió del confl icte.

També els alts comanda-ments de la troica?Angela Merkel té sobre la seva taula un dossier de Catalunya de 190 pàgines que li va facili-tat Mariano Rajoy. El cas és que la cancellera té cada vegada més preguntes sobre el tema.

Elchicotriste

Amadeu Altafaj, delegat del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea (UE)